InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 746 (dimarts 25/12/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
Si durant l'any 2013 voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d’enviar a l’adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l’adreça electrònica on voleu rebre’l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2013 és de 25 euros.
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Joan-Carles Martí i Casanova - Era feliç i no ho sabia
 
 
4) Josep Gifreu - La revolta de l'escola
 
 
6) Damià Pons - L'afirmació d'un país
 
7) 25 anys d'Els Dimarts Poètics de La Naia - La Revolica Literària
 
8) L'AVL col·labora en el Curs de Didàctica de la Llengua
 
9) Do de llengües: Italià
 
10) Ramon Ferrer assistix al lliurament dels premis de la Fundació Soler i Godes
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 70).
 
 

219. Nosaltres, cada vegada que diem bon dia, més que saludar, salvem un món. I quan ens comuniquem, no sempre podem limitar-nos a compartir missatges de forma eficient com fan tants altres éssers vius. De nosaltres s’espera una certa militància i una mínima fidelitat.

 

Carme Junyent

Lingüista. Presidenta del Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades

 

 
2)
 
Ressenya del llibre Les meues universitats de Joan-Daniel Bezsonnoff feta per Joan-Carles Martí i Casanova i publicada en el diari digital Núvol divendres 7 de desembre del 2012
 
 
Joan-Carles Martí i Casanova
 
Hi ha llibres que s’han de llegir amb una partitura musical a l’orella. Desat, malgrat les amors de Joan-Daniel Beszonoff, un concert de Luis Mariano, que m’hauria distret, em vaig decantar pel neoclassicisme de Maurice Ravel. I és que en Beszonoff conrea la seua educació francesa cartesiana, la perfecció formal, alhora que se’ns presenta profundament humà.
 
Així, Les meues universitats passen a Niça la bèla amb escapades a Cana, l’occitana, Nils, la catalana, Salamanca, Barcelona, París o Briançon. Aquesta qualitat que el fa ser “una cosa”, per a uns i altres estudiants rivals, ens el torna amb la seua catalanitat esplendorosa d’home de lletres. S’arrela a la terra i es fa més gran que la vida.

La novel·la és un cant a una escriptura feta d’ordre i mesura: qualitats que no abunden a aquest vessant pirinenc. Pensàvem que l’autor exagerava, a la contraportada, quan afirma captivador: “tinc una vida plana, sense interès, poblada de novel·les i de diccionaris”. Advertits de bell antuvi, se’ns desplega la vida anodina, tan sols en aparença, del bourgeois gentilhomme, estudiant fill de casa bona, a la primeria dels anys vuitanta del segle XX. Ha estat admès al Lycée Masséna, cridat a les cimeres més altes de l’Establishment francès. El seu happy end, malgrat la frustració social que haureu de descobrir, no és altre que el llibre que teniu ara a les mans. Ens descriu els dos cursos universitaris iniciàtics: la Hipokhâgne, la sots-Khâgne hel·lenitzant, i la Khâgne, un fals hel·lenisme; el passaport que mena els batxillers francesos més fulgurants a les institucions elitistes d’ensenyament superior de la Gàl·lia. Deu ser una de les derivades capitalistes inevitables de la Paràbola del Llevat de sant Mateu (Mt 13, 24-43): “És com el llevat que una dona amaga dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta ha fermentat”. On diu “farina” poseu-hi el que vulgueu.

Aquesta lectura és amena per un seguit de raons. La primera és clara. Una vegada començada la lectura no la deixareu anar-se’n fins que els mots del llibre cloguen al so dels darrers acords de la Daphnis et Chloé raveliana. Som davant d’un llibre de digestió fàcil. Ja ens ho diu l’autor i ausades que ho aconsegueix!: “Sempre he volgut escriure d’una manera clara.” La sintaxi és perfecta, la frase mesurada, la puntuació justa i la coloratura és feta d’aires de bravura que surten de la plana rossellonesa amb el Canigó a les envistes. El llistat és moderat i sucós: “meues”, “manicacos”, “futris”, “tot lo dia”, per esmentar algunes de les espècies constitucionals que enllacen amb el meu català tropical al migjorn de migjorn. N’hi ha unes altres que demostren la clivella de 1659: “trinc”, i algunes errades escadusseres de revisió, però no en farem un gra massa. No m’acomiadaré, però, sense aquesta desinència reiterativa de la primera persona que senti bategar: una “i” que enllaça el bressol pirinenc amb Occitània, com no podia ser d’altra manera.

Deixeu-vos endur per aquest món de “correrías y fechorías estudiantiles”, permeteu-me un aclucar d’ull al seu noble hispanisme rampant. És un mosaic fet de tessel·les de professors i de companys de classe, amb una misogínia que bat, potser inconscient, des d’una masculinitat mascla de gònades plenes a cell. Tot això amb la flaire de les cafeteries frontereres, de cambrers que poden parlar encara el bell occità niçard, de pastissos anglesos de llimona a les acaballes de la Côte d’Azur, de minyones boniques en flor, d’amors platònics per femelles novelles, d’un erotisme que beu d’un dèficit que es juga a una, dues o quatre mans. Descobrim una promoció de joves meridionals universitaris, que freguen la cinquantena aquesta primavera d’hivern del 2012, que defugen un excés d’accent nadiu atrets per “la grandeur de la France” mentre l’ànima es rebel·la. I així, li diran a un, de malnom, “el marsellès” tan sols perquè conserva el seu accent impol·lut. Tot això amb la humorada i la ironia que naix de l’etiqueta Heretatge Beszonoff, un vi negre, amb cos, fet de raïms diversos empeltats al seu Perpinyà natal.

Alegrem-nos, pobles de llengua catalana! Vet aquí una novel·la generacional dels baby-boomers més tardans, nascuts entre 1958-1968. No tots vam créixer entre cotonets. Compartim, però, els traits d’union, guionets en català, que ens agermanen. Com diu l’autor: “era feliç i no ho sabia”.

 
 
Josep Gifreu
 
L'escola catalana s'ha alçat arreu contra el deliri del ministre Wert. El deliri de Wert d'espanyolitzar Catalunya (i els països del català i tota la península, llevat de Portugal i Gibraltar) és en realitat un pla en bona part ja executat. Perquè trenta anys de democràcia a l'espanyola no poden rehabilitar quaranta anys de lingüicidi planificat. De fet, la meitat de la població catalana actual vam ser escolaritzats amb un model d'immersió castellana, eficient i excloent. La meitat actual de la població dels territoris del català mai no vam poder aprendre la llengua materna a l'escola. I la gran majoria mai no han pogut adquirir les competències bàsiques en la llengua que ni han gosat de nomenar en la seva Constitució.

Senyor Wert, de qui té por? Ja s'han exterminat els últims monolingües catalans (com eren per exemple els meus pares) que vivien a aquesta banda dels Pirineus. Durant la segona meitat del segle XX, entre la prohibició i la persecució sistemàtiques del català a la vida pública, l'escolarització única en castellà i la penetració a cada llar de la ràdio i la televisió espanyoles, la missió històrica de Franco semblava definitivament acomplerta. Però alguna cosa ha fallat en el seu pla de transició cap a la democratització formal del paisatge ocupat per les armes i controlat quaranta anys per la repressió dictatorial. La democràcia a l'espanyola no ha pogut liquidar la voluntat i els sentiments d'un poble que només té una matèria primera de valor incalculable: la llengua. Per la llengua molts catalans i catalanes han sofert, s'han exiliat i han mort, i per la llengua la gran majoria dels catalans i catalanes estan disposats a no cedir ni un pam, començant per l'escola.

Aquesta disposició al combat no és pura retòrica. La imponent mobilització de l'escola contra l'avantprojecte de la LOMCE –de mestres i professors, d'alumnes i de pares i mares, d'entitats professionals i culturals, de sindicats i d'intel·lectuals– està aconseguint una unitat d'acció a tots els països del català sense precedents.

Avui mateix, 15 de desembre, té lloc a Castelló de la Plana una gran concentració convocada per Castelló per la Llengua i Escola Valenciana. Justament aquests dies celebrem el 80è aniversari de les Normes de Castelló, la normativa ortogràfica impulsada per Pompeu Fabra i consensuada per tots els territoris: gràcies a les Normes, el català és escrit i ensenyat amb una grafia comuna a totes les escoles del món que l'ensenyen. El lema que presideix la lluita al País Valencià és explícit: “Contra les retallades i la LOMCE, defensem l'escola pública i en valencià.” El senyor Wert diu que vol fer una llei que defensi els drets de dotze famílies que volen el castellà com a vehicular: ¿que no sap que al País Valencià hi ha 93.700 alumnes que no poden aspirar a l'escolarització en valencià perquè el PP els en nega l'oferta?

A Catalunya la mobilització, conduïda en bona part per Som Escola, ha estat contundent i generalitzada. Si la consellera Rigau i el director general Castellà van plantar el ministre, ara és la comunitat escolar, el govern i la societat catalana els que anuncien una estricta desobediència civil en cas de prosperar l'ofensiva Wert. El record de la llarga marxa del passat pel català a l'escola és garantia de continuïtat per al futur d'un model d'èxit, de consens i reconeixement internacional.

vull acabar recordant també la important lluita, la gran “marea verda”, que a les Illes Balears està coordinant la Plataforma Crida contra les mesures d'un PP que ha fracassat en voler tombar la demanda absolutament majoritària de les famílies de les Illes per una escola en català.

Com advertia el manifest de Som Escola, llegit dilluns en la concentració de la plaça Sant Jaume a Barcelona, “la gravetat del moment és màxima”, perquè mai ningú “no s'havia atrevit a proposar-nos que esborréssim 35 anys d'escola catalana”.

 
5)
 
Publicat en TORNAVEU dimarts 11 de desembre del 2012
 
 
Sefa Amell
 
En pocs dies han passat moltes coses llargues d’enumerar i prou conegudes. La sensació general és que el clima d’entesa amb Madrid i el seu partit hegemònic es va enrarint i cada vegada és més dificultós d’establir un diàleg que sigui realment entre iguals i no entre qui mana i qui no té més remei que obeir, un diàleg que no generi crispació, ni a priori. La darrera mostra, i potser la més punyent perquè afecta directament la llengua, és la modificació de la llei d’educació.

La llengua és el patrimoni principal de Catalunya, és la seva senya d’identitat primordial, allò que més estimem, i al voltant de la qual hi ha un consens àmpliament majoritari. L’hem guardat com un tresor valiosíssim al llarg dels segles i ara està en greu perill si no hi posem remei. Un remei contundent i ràpid. No podem deixar que s’esllangueixi i perdi brillantor com en el temps del franquisme. Hem de continuar fent tots els esforços que calguin per mantenir el seu nivell de coneixement actual i encara millorar-lo, perquè hi ha immigrants que se’n desentenen i catalans de sempre que no la conreen degudament. Cal fer-la una llengua útil, necessària per a buscar feina, utilitzant-la al treball en les relacions amb companys i companyes, en les notes internes i en els albarans i les factures de la clientela. Una llengua útil per aprendre a les universitats, fent-la servir en els treballs i en les relacions entre el professorat i l’alumnat, de manera que l’ambient a les aules sigui totalment català. Eina de relació al carrer, a la festa amb els amics i amigues, a les xarxes de comunicació. A les agrupacions, confraries, institucions, etcètera, on quan apareix algú parlant una altra llengua –encara que sigui l’enxaneta– ens expressem inevitablement en la llengua que se’ns imposa sense miraments. No diguem a l’escola bàsica, lloc de l’aprenentatge primer i principal. Si aquí manca, ens mancarà durant una o més generacions que tornaran a desprestigiar la nostra llengua amb un ús sense cap projecció, només endèmic i caduc, amb una manera de parlar depauperada per tantes batalles, riota dels nostres veïns més propers.
 
6)
 
Publicat en tribuna.cat dimarts 18 de desembre del 2012
 
 
Damià Pons
 
El passat divendres dia 14, l'Obra Cultural Balear (OCB) va celebrar, un any més, la Nit de la Cultura. L'Auditori de Manacor va omplir-se de gom a gom i la fraternitat patriòtica i un estat d'eufòria fonamentat en l'autoconfiança ompliren a vessar la majestuosa sala. L'acte va ser magnífic a tots els nivells: tant els discursos –especialment remarcables els de Jaume Mateu i d'Isidor Marí─ com les actuacions musicals i teatrals.
 
Els oradors, els premiats i els assistents compartiren el to reivindicatiu i crític davant l'agressivitat permanent dels poders de l'Estat, la denúncia sense eufemismes de l'estratègia que impulsa el govern presidit per Josep Ramon Bauçà contra els drets lingüístics i identitaris dels balears, l'afirmació contundent de què la gent compromesa amb el país ha perdut la por i que de cap de les maneres deixarà de plantar cara amb la màxima fermesa als atacs que promou el nacionalisme espanyolista, l'estatal i l'illenc, contra l'ús del català a l'administració pública, a l'escola o als mitjans de comunicació.

Un dels ingredients bàsics de cada Nit de la Cultura és la concessió dels Premis 31 de Desembre, atorgats a les persones i les entitats que treballen en benefici d'unes Balears concebudes com a país de llengua i cultura catalanes i dotades d'uns drets polítics de caràcter nacional del tot inalienables. Ja fa vint-i-sis anys que es concedeixen aquests premis. La nòmina dels guanyadors és impressionant: més de dos centenars llargs de persones i entitats. La quantitat i la qualitat de les seves aportacions posen en evidència un fet: a les Balears hi ha a hores d'ara una societat civil molt rica, diversa i activa, que treballa amb continuïtat per la dignitat del país i que impulsa processos que tenen com a objectiu la construcció d'un futur en el qual la llengua, la cultura i la identitat assoleixin un estatus de normalitat i de plenitud social i política.
 
Els cinquanta mil ciutadans que assistiren a la manifestació que va celebrar-se a Palma el passat mes de març en defensa de la llengua catalana, els milers i milers d'ensenyants, estudiants i pares i mares que s'han mobilitzat a favor de l'ensenyament en català al llarg de tot l'any 2012, la xarxa de delegacions de l'Obra Cultura Balear implantada arreu del territori, el quasi milenar d'assistents a la Nit de la Cultura, en conjunt són l'expressió d'una Mallorca que ja ha deixat de banda la resignació i la covardia, que ja és capaç de dir en veu ben alta que ja està farta de ser trepitjada per la pota d'un Estat espanyol que és incapaç d'assumir la seva diversitat interna i de respectar democràticament el dret a decidir de cada una de les nacions que inclou. És la Mallorca que s'afirma com a país en contra de la secta autoritària, madrilenyitzada i antimallorquina que la governa.

Mai en tota la història dels tres darrers segles, hi havia hagut a les Balears tants de ciutadans que tenguessin plena consciència de la seva identitat cultural i nacional i estiguessin disposats a reivindicar-la i a donar-li una institucionalització política. Malauradament, però, aquests ciutadans mallorquinistes que saben qui són i quins drets nacionals els corresponen, encara no tenen la capacitat de configurar una representació electoral majoritària. De cada al futur, el moviment mallorquinista necessita esser socialment més transversal i més inclusiu a l'hora d'establir complicitats i de fixar estratègies. També ha d'aspirar a incorporar nous sectors, per exemple l'econòmic, que incomprensiblement n'està molt allunyat. Així mateix, cal que faci entendre a la majoria dels ciutadans que de la subordinació de les Balears a l'Estat espanyol -i al bipartidisme que té el monopoli de la seva gestió─ únicament se'n deriven els "beneficis" d'un espoli fiscal insuportable –un 14% del PIB─ i un atac permanent a la identitat nacional que els és pròpia i als drets polítics que els corresponen.

Un societat civil amb consciència de país que va creixent en el nombre dels seus efectius i en la fortalesa de les seves conviccions. Aquesta és la gran notícia d'aquest moment històric. Tanmateix, però, el fenomen es produeix entremig d'un panorama que certament és molt hostil: la nova creuada uniformitzadora i recentralitzadora del nacionalisme espanyol, la utilització de les institucions autonòmiques com un instrument al servei de la despersonalització del país que governen, les transformacions demogràfiques a causa d'una immigració tan excessiva –els darrers deu anys, el creixement de la població ha estat d'un 31%: exactament 258.834 persones─ que fa molt difícil que es pugui gestionar l'impacte de la seva acollida en un sentit que no perjudiqui la personalitat de la comunitat receptora, amb l'agreujant, a més a més, que no hi ha la voluntat política de fer-ho.

Tot i així, ara mateix, però, es produeix un fet que convida a l'optimisme i obri totes les portes a l'esperança: els atacs i els menyspreus, l'exhibició prepotent de la força, no acovardeixen ni deprimeixen el mallorquinisme cultural i polític, ans al contrari, l'estimulen, l'enforteixen i el doten d'una major astúcia estratègica.
 
7)
 
25 anys d'Els Dimarts Poètics de La Naia - La Revolica Literària
 
8)
 
L'AVL col·labora en el Curs de Didàctica de la Llengua

Ramon Ferrer, president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, va participar en el III Curs d'Introducció a la Didàctica de la Llengua com a Idioma Estranger, celebrat a Vinaròs i Morella i organitzat conjuntament per l'Institut Ramon Llull, la Xarxa Vives d'Universitats i l'AVL.

L'objectiu de la trobada celebrada a Vinaròs i Morella era la formació de futurs professors per a l'exercici de la docència de la llengua en universitats de l'exterior. En esta edició van participar quaranta llicenciats i graduats amb experiència docent en el camp de l'ensenyament de la llengua.

El curs també va comptar amb la presència del director de l'Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro; la secretària de l'AVL, Verònica Cantó, i l'acadèmic Manuel Pérez Saldanya.

 
9)
 
Do de llengües
 
amb Oriol Munné
 
Catalunya Ràdio
 
 
 
 
10)
 
Ramon Ferrer assistix al lliurament dels premis de la Fundació Soler i Godes
 
El president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer, va assistir el passat 3 de desembre a l'acte de lliurament dels premis que cada any atorga la Fundació Enric Soler i Godes a la innovació educativa que va tindre lloc a Castelló.
 
Enguany, els premis de la XIII edició de la Fundació Soler i Godes han sigut per a Maria Penya Laborda, mestra del CEIP Juan Carlos I d'Almenara, en categoria individual, i per als centres d'educació especial La Panderola, de Vila-real, i Hortolans, de Borriana.
 
L'acte va comptar amb la presència del rector de la Universitat Jaume I i president del Patronat de la Fundació Soler i Godes, Vicent Climent, i del delegat a Castelló de l'Institut d'Estudis Catalans, Vicent Pitarch, entre altres representants del món educatiu i acadèmic.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací