InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 745 (dilluns 24/12/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
Si durant l'any 2013 voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2013 és de 25 euros.
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Vicent Sanchis - Llibertat d'elecció
 
 
 
 
6) Convocatòria de beques de pràctiques de formació 2013 de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
 
7) L'Acadèmia Valenciana de la Llengua acorda publicar la traducció al valencià del Missal romà
 
8) Cursos de llengua catalana de l'IPECC
 
9) Do de llengües: Neerlandès
 
10) Declaració de l'AVL amb motiu del 80 aniversari de les Normes de Castelló
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 69).
 
 

218. El compromís és l'única manera d'avançar cap a una certa utopia: la construcció d'una nova societat mallorquina formada per gent de totes les procedències, totes les religions i tots els grups socials; una societat vertebrada, però, per una llengua i una identitat comunes, integradores de totes les altres identitats. La feina de cada vegada més persones durant els propers anys serà necessària per a construir aquest somni. Si volem que la llengua catalana avanci i es convertesqui en l'idioma vertebrador de la societat mallorquina, integrant gent vinguda d'arreu del món dins un nou concepte de ciutadania, calen referents culturals a tots els nivells, en l'àmbit de la cultura de masses, de la cultura tradicional o de la cultura d'elit.

 

Joves de Mallorca per la Llengua

 
 
2)
 
Publicat a
 
 
Vicent Sanchis
 
Al País Valencià i al País Basc fins ara els pares podien triar llengua vehicular. El 53% de l'alumnat valencià estudia en català. El percentatge no és més alt perquè la Generalitat Valenciana impedeix cada any la decisió de 90.000 pares, amb l'excusa de manca de recursos, i imposa el castellà. A Euskadi, on hi ha tres opcions, l'única que creix és la que preveu el basc com a idioma vehicular, que aplega el 61,4% de l'alumnat. A les Balears aquest any el govern de Bauzà ha imposat la lliure elecció. El resultat és que el 85 per cent dels pares han triat el català com a llengua vehicular per als seus fills i només el 15% el castellà. A Madrid se'n fan creus. No entenen com, podent triar entre civilització i corral, la majoria dels valencians, mallorquins i bascos trien la llengua agrària. Per això ara el ministre Wert pretén imposar l'ensenyament “trilingüe”, sense possibilitat d'elecció. I per això el PP català i Ciutadans, que durant anys demanaven “llibertat d'opció”, ara aclamen Wert. Perquè el poble és burro i erra.
 
3)
 
Publicat a

Una campanya pretén donar a conèixer les joguines en català

Del total de joguines que hi ha al mercat, només un 6% són en català

El Centre de Normalització Lingüística de Barcelona va posar en marxa ahir la campanya I tu, jugues en català?, que té l'objectiu de donar a conèixer a venedors, compradors i als infants les joguines en llengua catalana per afavorir-ne el consum. Al voltant d'unes 700 joguines són en català, un 6% del total de l'oferta del mercat. La iniciativa té des del començament 35 establiments de joguets de la ciutat de Barcelona adherits. El consumidor podrà reconèixer els jocs en català per mitjà de l'adhesiu de la campanya. A més, la proposta incorpora El joc d'en Roc, amb el qual els nens podran jugar des de l'ordinador

L'escriptor Màrius Serra, el director de Dagoll Dagom, Joan Lluís Bozzo, i l'actriu Lloll Beltran apadrinen aquestes accions a favor de la llengua en l'oferta de joguines.

 

Quan Alícia Sánchez-Camacho afirma que pel que fa a l'ensenyament de les llengües Catalunya s'hauria d'emmirallar en el model francès, sento com les cames, de sobte, em tremolen. Déu Nostre Senyor ni el poble de Catalunya no ho vulguin, dic, i tot seguit explico breument els motius principals d'aquest tremolor.

Un: França i les llengües dites «regionals». França és un estat lingüicidi, no el primer ni potser el més cruel, però sí el més racional, aquell que ha posat entre els deures patriòtics la necessitat de matar totes les llengües autòctones que no siguin el francès. I que ha tingut la idea de fer-ho en nom del progrés humà i sota el famós lema republicà de la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Aquest lingüicidi s'ha dut a terme sobretot gràcies a l'escola, que ha utilitzat la por, l'amenaça, la humiliació i la delació per liquidar unes llengües que feien nosa simplement perquè existien. I si avui ja no fan tanta nosa és només perquè estan totes a la vora de l'extinció. Els cadàvers, encara que continuïn remenant una mica, ja no són una molèstia.

Dos: França i les llengües estrangeres. Els francesos encara no s'han consolat del fet que l'anglès hagi guanyat la batalla planetària. Pensen de bona fe que el francès és l'única llengua moralment susceptible de ser internacional i, per tant, existeix una tendència forta entre ells ha rebolcar-se feliçment en el monolingüisme. Aquesta és la primera raó per la qual el sistema francès d'ensenyament de les llengües estrangeres és objectivament desastrós. La segona raó és que els francesos han sacralitzat tant la llengua francesa, la seva puresa i el deure de parlar-la perfectament que tendeixen a transferir aquesta mateixa sacralització a les altres llengües: una llengua s'ha de parlar com cal o, si no, millor no parlar-la. Per això una multitud de francesos passen anys aprenent anglès sense ser capaços de tenir una conversa bàsica en aquesta llengua quan arriben al batxillerat. Si les faltes no es toleren en francès, tampoc no es toleren en d'altres llengües i com que és impossible progressar sense fer faltes, els francesos no progressen. Yes?... Sorry, I don't comprends pas.

Tres: França i el francès. Quan es va instaurar l'escola pública obligatòria, l'objectiu d'aquesta escola era que tots els infants de França sabessin com a mínim llegir, escriure i comptar. Objectiu important però bàsic al qual els mestres podien dedicar tot el temps i els carxots necessaris, i així els alumnes acabaven dominant les complicades regles ortogràfiques franceses. Avui, es demana a l'escola que integri molta més matèria (i sense carxots) i, per tant, el temps disponible per ensenyar les mateixes regles ha disminuït molt. Conseqüència: una part molt important de l'alumnat francès té un nivell de francès escrit catastròfic. L'Acadèmia Francesa i el ministeri d'Educació es neguen a simplificar les regles —la grandesa és la grandesa— i es tapen els ulls per no veure com es va eixamplant el fossar que separa les classes socials. Avui, la població francesa es divideix en dues parts, en funció del tipus de francès que domina: el francès acadèmic o el francès del carrer. Com ho deia un humorista: per culpa del tall imposat per la llengua francesa, l'ascensor social és bloquejat al subsòl i fa olor de pixat.
 
5)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya dimarts 4 de desembre del 2012
 
 

El conseller de Cultura en funcions, Ferran Mascarell; la consellera de Justícia en funcions, M. Pilar Fernández Bozal; el president de l'Oficina de Suport a les Iniciatives Culturals, Francesc Xavier Solà, i el president del Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya, Pedro L. Yúfera, signaran avui, dimarts 4 de desembre, a les 9.15 h, una addenda per fomentar l'ús, la difusió i el coneixement del català entre els advocats. A l'acte hi assistirà la directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley.

Es tracta de l' addenda anual al Conveni marc signat el 29 de desembre de 2008. En la signatura d'aquest Acord s'estableixen els respectius plans de treball 2012 per fomentar l'ús del català.

 
6)
 
Convocatòria de beques de pràctiques de formació 2013 de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
 
Sol·licituds fins al 3 de gener.
 
7)

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua acorda publicar la traducció al valencià del Missal romà

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha acordat hui la publicació del Missal romà, que la Comissió de Textos Religiosos, aleshores presidida per Ramon Arnau, va presentar l'any 2002 a l'arquebisbat de València i després a la resta de bisbes de les diòcesis valencianes.

L'edició del Missal romà serà una proposta que la institució normativa presentarà a la comunitat eclesiàstica valenciana perquè la litúrgia es puga celebrar en la llengua pròpia, com reclamen des de fa anys una bona part dels sacerdots valencians.

L'Acadèmia també publicarà els tres volums dels Leccionaris dominicals i l'Oracional, i en una segona fase editarà el Cantoral, el fullet amb les contestacions dels fidels en l'eucaristia i en els rituals: baptisme, matrimoni, confirmació, penitència, unció dels malalts, orde sacerdotal i iniciació cristiana d'adults.

Amb esta decisió, l'AVL, tot i no tindre l'aprovació canònica, complix un dels seus objectius com a institució normativa de la llengua de tots els valencians, i traurà a la llum la traducció al valencià dels textos litúrgics catòlics que la Comissió, hui presidida pel sacerdot Miguel Navarro, va aprovar ara fa més de deu anys.

 
8)
 
Cursos de llengua catalana de l'IPCC
 
Curs superior de català (Nivell D)
Preparació per a la prova oficial convocada per la DGPL de la Generalitat de Catalunya
 
Nivell de perfeccionament
El curs de coneixements superiors de llengua catalana (nivell D), equivalent al nivell C2 del MECR, permet aprofundir en certs aspectes puntuals de la llengua així com també repassar coneixements de la normativa lingüística.
Objectiu i metodologia de treball
L'objectiu del curs és capacitar l'alumne per a la prova oficial que convoca la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. A través del llibre de Nivell D de l'editorial Castellnou es treballaran les diferents àrees, com ara també els coneixements del marc sociolingüístic i històric de la llengua.
Com inscriure's al curs
Cal complimentar la butlleta d'inscripció i abonar l'import del curs al següent número de compte de l'IPECC a la Caixa: 2100‐1006‐52‐0200061004.

* El material del curs i la inscripció a l' examen oficial s'han d'abonar a part.

Més informació i inscripcions:
Durada: De gener a maig
Horari: dimarts de 10h a 14h.
Lloc IPECC. Providència, 42. 08024 Barcelona
Total hores: 70
Import: 250 euros; socis IPECC 220 euros
Llibre consulta
Nivell D de Castellnou (no inclòs en el preu)
Requisits
Tenir el certificat de nivell C de català o els coneixements equivalents.
Inici 15 de gener
 
INSTITUT DE PROJECCIÓ EXTERIOR DE LA CULTURA CATALANA ‐‐ IPECC
Hotel d''Entiitats. Providència, 42.. 08024 BARCELONA
Tel: 93 213 76 48 // e‐‐mail: ipecc@ipecc..catt // Web: www.ipecc.cat
9)
 
Do de llengües
 
amb Oriol Munné
 
Catalunya Ràdio
 
 
 
 
10)
Declaració de l'AVL amb motiu del 80 aniversari de les Normes de Castelló
 
 
 
Acord del Ple de l'AVL, de 21 de desembre del 2012, pel qual s'aprova la declaració institucional amb motiu del 80 aniversari de les Normes de Castelló.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha destacat en més d'una ocasió la transcendència que les Normes de Castelló tenen per al poble valencià, ja que han afavorit el major consens que s'ha produït al voltant de la nostra llengua, la qual, als anys trenta, per més que fóra usada habitualment per la població valenciana en el registre oral, mancava d'una reglamentació ortogràfica homogènia perquè s'emprara sense distorsions en els nivells propis d'una societat culta i moderna.

Les institucions i els escriptors valencians d'aquella època que es van adherir a les Normes del 32 expressaven en el preàmbul de les “Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana” que “la llengua pròpia és la més alta manifestació de la personalitat d'un poble i que aquells pobles que han recobrat la seua consciència com a tals no sols s'entreguen a l'ús del seu propi parlar, sinó que aspiren a la seua màxima depuració com a fenomen cultural i com a prova que volen tornar a ser ells mateixos”. Aquells prohoms eren conscients que era necessari adoptar “un sistema ortogràfic unitari”, “penyora viva de nous progressos”, que es van comprometre a ampliar-lo amb el concurs de les noves generacions, a les quals encomanaven “la cura i la missió, prou feixuga i prou llarga”, d'anar millorant el sistema “a base també, naturalment, d'amples acords”. Es tractava, òbviament, del desig de seguir avançant en el procés de normativització del valencià des de l'estima per la llengua, tenint en compte les perspectives de modernitat i de futur.

Com hem dit en ocasions anteriors, les Normes de Castelló foren seguides durant quaranta anys per la majoria dels literats valencians. Caldrà reconéixer sempre amb gratitud la labor dels gramàtics, ensenyants, escriptors i erudits, que van practicar i van millorar la precisió i la validesa d'aquelles bases, així com les associacions culturals i cíviques que van impulsar l'ús de la llengua valenciana d'una manera més efectiva en tots els registres d'escriptura. A partir de la instauració de la democràcia i l'autonomia, amb l'aprovació i aplicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i de totes les disposicions complementàries, els governs valencians, com a directors del procés de promoció del valencià, les han assumides com a referents, igual que les universitats valencianes i la major part dels escriptors.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua és hereua i successora d'aquell acord històric, atés que té per funció “determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa lingüística de l'idioma valencià” la qual “és d'aplicació obligatòria a totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana” (art. 41 de l'Estatut). De la mateixa manera, la nostra institució ha de “vetlar pel valencià” partint “de la tradició lexicogràfica, literària, i la realitat lingüística genuïna valenciana, així com, la normativització consolidada, a partir de les denominades normes de Castelló” (art. 7. d. de la Llei de Creació de l'AVL).
La nostra institució s'ha regit pel consens i la concòrdia com a procediments fonamentals de la seua gestió, tant a l'hora de determinar els diferents elements constitutius de la normativa lingüística del valencià, com quan ha calgut fer declaracions institucionals d'avaluació dels processos de normalització lingüística, i ha aportat les observacions i els consells pertinents per a afavorir l'ús normal del valencià amb l'aplicació i la gestió de bones pràctiques.

Així, ara fa deu anys que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va establir, amb els seus acords del 25 de març i del 20 de maig del 2002, el referent normatiu oficial del valencià basat en la normativa consolidada a partir de les Nomes de Castelló. Seguint eixe esperit de consens, va reconéixer la unitat de la llengua compartida per valencians, catalans i baleàrics, i reclamà el respecte a la dignitat i a la denominació del valencià en el conjunt del sistema lingüístic de què forma part. (Dictamen de l'AVL de 9 de febrer del 2005).

El 80 aniversari de les Normes de Castelló, que han rebut enguany el reconeixement de Bé d'Interés Cultural, coincidix amb el 50 aniversari de l'acabament del Diccionari català-valencià-balear, el 30 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i també amb el 29 de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. Tot això, en uns moments en què l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, en ple debat social sobre els reptes del plurilingüisme, ha requerit del sistema educatiu que garantisca el fet que tots els valencians “tenen dret a rebre l'ensenyament del, i en, idioma valencià” (art. 6 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana), i que “qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d'estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià amb igualtat amb el castellà (art. 19.2 de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià), ha acordat que el plurilingüisme “ha de tindre com a punt de partida, i ser continuació, dels programes bilingües actuals [amb una atenció preferent al valencià com a llengua vehicular, perquè] si es prenen en consideració els diferents estudis, la major eficàcia educativa respecte a competències lingüístiques correspon als programes d'Immersió Lingüística i als d'Ensenyament en Valencià, en els quals l'objectiu assenyalat per la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià s'aconseguix en un nivell més alt” (Acord de l'AVL del 25 de novembre del 2011 sobre el sistema educatiu valencià).

Si fa huitanta anys s'iniciava la consolidació del procés de recuperació i normalització del valencià amb l'adopció de les Normes de Castelló, ara la societat valenciana del segle XXI té nous reptes en un context de globalització i plurilingüisme, especialment en l'àmbit de la comunicació, i per a perviure ha de mantindre viu aquell esperit i el compromís d'usar el valencià.

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací