InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 742 (dimarts 18/12/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
Si durant l'any 2013 voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d’enviar a l’adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l’adreça electrònica on voleu rebre’l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2013 és de 25 euros.
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Eugeni S. Reig - Un dia tal del mes tal de l’any tal
 
3) Màrius Serra guanya el premi Sant Jordi 2012
 
4) Màrius Serra: "Disculpin que no m’aixequi, però és que a casa sempre hem estat contraris a l''alzamiento’"
 
5) Els exconsellers rebutgen l'atac més greu a l'escola catalana
 
6) El govern espanyol avisa que no afluixarà amb la llei Wert
 
7) Sí a TV3 al País Valencià
 
8) Gairebé sis anys de lluita
 
9) Vicent Partal - Volem TV3; ens vol TV3?
 
10) Condicions de Fabra
 
11) La Generalitat Valenciana traslladarà el cas al govern espanyol si ACPV reobre els repetidors de TV3
 
12) Fabra s'aferra a Rajoy
 
13) Vicent Sanchis - Una sentència increïble
 
14) Cloenda de l’Any Antoni M. Alcover 2012
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 68).
 
 

215. Quan el català estigui normalitzat, el castellà serà una llengua coneguda per tots els ciutadans sense excepció, a uns nivells que van molt més enllà que els nivells de coneixement de qualsevol segona llengua.

 

Lluís Jou

Notari

 
 
2)
 
 
 
3)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 15 de desembre del 2012
http://www.ara.cat/llegim/Marius_Serra-Tina_Valles-Francesc_Garriga-Premi_Sant_Jordi-Premi_Carles_Riba-Premi_Merce_Rodoreda-Proa-Omnium_cultural_0_828517303.html

Màrius Serra guanya el premi Sant Jordi 2012

La 62a Nit de Santa Llúcia ha reconegut també Francesc Garriga i Tina Vallès amb el Carles Riba de poesia i el Mercè Rodoreda de contes. En les categories infantil i juvenil, els guanyadors han estat Josep Maria Badal i Maria Carme Roca

Organitzada per Òmnium Cultural i amb la participació de l'Ajuntament de Tarragona i la Diputació de Tarragona, la 62a Nit de Santa Llúcia ha mostrat una vegada més la seva centralitat en la promoció de les lletres catalanes premiant Màrius Serra amb el Sant Jordi de novel·la, dotat amb 60.000 €.

'Plans de futur' té com a punt de partida la vida del matemàtic Ferran Sunyer (1912–1967). Serra hi va començar a treballar l'any 2008, poc després de publicar 'Quiet' (Empúries, 2008), i va decidir centrar-se en les dues cosines del geni matemàtic, Maria i Àngels Carbona. “La pregunta inicial del llibre va ser: per què dues dones de la seva capacitat, bellesa i possibilitats es van decidir a dedicar tota la vida al seu cosí?”, ha dit. A causa del context històric –els anys més durs del franquisme–, Ferran Sunyer i Balaguer no va ser prou reconegut en vida. La seva formació autodidacta no li va impedir cartejar-se amb eminències com Einstein, Mandelbrot i Sierpinski, formar part de la prestigiosa Societat Matemàtica dels Estats Units o fer el batxillerat, la llicenciatura i el doctorat en un temps rècord de tres anys. 'Plans de futur' compta amb un secundari de luxe, Salvador Dalí, que va pintar un retrat d'una de les cosines de Sunyer, Maria Carbona.

Francesc Garriga, premi Carles Riba

El Carles Riba, un dels premis de poesia més prestigiosos de les lletres catalanes, ha estat per a Francesc Garriga i el poemari 'Tornar és lluny'. “El títol del llibre no és meu: és un vers de Thomas Bernhard, que va escriure poca poesia, però que és molt bona –ha dit Garriga–. Escric sobre mi amb la intenció que els lectors pensin que parlo d’ells. Només així hi ha poesia o literatura. Marcial ja ho va dir: ‘No escriu aquell els versos del qual no llegeix ningú’. Escric per desfogar-me, per trobar resposta als problemes, per fer-los presents o per objectivar-los”.

Tina Vallès, premi Mercè Rodoreda de contes
El premi Mercè Rodoreda 2012 ha estat per a 'Un llarg parèntesi', de Tina Vallès. “En els meus tres primers llibres m’havia basat en la realitat immediata, però aquí he trencat amb tot això –ha dit l'autora–: ara invento trames i personatges, sense deixar de banda la ironia”. Vallès es va donar a conèixer l'any 2006 amb 'L'aeroplà del Raval' (Labreu edicions), i des de llavors ha publicat 'Maic' (Baula, 2011) i 'Un altre got d'absenta' (Labreu, 2012).

Maria Carme Roca, premi Joaquim Ruyra
Tot i que se la coneix sobretot per novel·les històriques com 'Barcino' i 'Escollida pels Déus', Maria Carme Roca compta amb una extensa bibliografia infantil i juvenil. 'Katalepsis' s’ha emportat el 39è premi Joaquim Ruyra, dotat amb 7.000 € i publicat també a La Galera. "El personatge s'agafa la catalèpsia com un joc. Amb la cocaïna pot morir quan vol, però un bon dia el joc es torna contra ell i els seus amics, perquè van massa lluny", afirma l'autora.

Josep Lluís Badal, premi Folch i Torres
Autor de poesia, novel·la, assaig i relats per a joves i adults, a 'Les aventures de Jan Plata' Josep Lluís Badal explica una història sobre la identitat que acaba indagant en les aventures de pirates. El llibre ha guanyat el 50è premi Folch i Torres, que serà editat per La Galera. "Volia fer un llibre com els de Conrad o Stevenson, salvant les distàncies. En sóc un enamorat, de la mateixa manera que l''Odissea' em captiva. Vaig voler imitar tots aquests mestres", assegura Badal.

 
 
4)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 15 de desembre del 2012
http://www.ara.cat/llegim/Marius_Serra_0_828517317.html

Màrius Serra: "Disculpin que no m’aixequi, però és que a casa sempre hem estat contraris a l''alzamiento’"

El guanyador del premi Sant Jordi de novel·la ha recollit el premi al Teatre Tarragona, enmig d'una ovació i amb crits a favor de la independència

Màrius Serra ha explicat aquesta nit, mentre recollia el premi Sant Jordi de novel·la, que va decidir a presentar-s'hi mentre escrivia un dels capítols de 'Plans de futur', ambientat a l’any 1948, en què Ferran Sunyer –protagonista de la novel·la– rebia un premi de l’Institut d’Estudis Catalans per les seves aportacions matemàtiques. “Els actes es feien en l’estricta clandestinitat, en un pis que Puig i Cadafalch tenia al carrer Provença –ha recordat l’escriptor i periodista–. Ferran Sunyer, que era paraplègic, a l’hora de recollir el premi va dir: ‘Disculpin que no m’aixequi, però és que a casa sempre hem estat contraris a l''alzamiento’. La gent va començar a aplaudir, entusiasmada, i es van haver de reprimir al cap d’uns segons, perquè aquella cerimònia es feia al marge de la legalitat”.

Serra ha afegit que dedicava el premi a tots aquells que en anys tan difícils com els del primer franquisme "van ser capaços de mantenir la calma, i van continuar llegint i escrivint".

 
5)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 8 de desembre del 2012
http://www.ara.cat/premium/societat/exconsellers-rebutgen-lescola-catalana-preguntes_0_824917584.html

Els exconsellers rebutgen l'atac més greu a l'escola catalana

Els predecessors d'Irene Rigau alerten del perill que comporta la proposta del ministre Wert per al model d'immersió lingüística

L'avantprojecte de reforma educativa del govern espanyol lamina la presència del català a les aules i trenca el model d'immersió lingüística aplicat a Catalunya en les tres últimes dècades. La consellera Irene Rigau rebutja la proposta presentada pel ministre José Ignacio Wert. L'ARA ha parlat amb cinc exconsellers d'Educació, que avalen la decisió de la Generalitat de plantar-se davant la tramitació de la nova llei estatal

1. Quina valoració en fa de la reforma proposada pel ministre Wert?

2. Com va haver de gestionar altres ofensives contra el model lingüístic?

3. Per què l'estat espanyol proposa ara un canvi tan profund?

4. Com actuaria si vostè fos l'actual conseller d'Ensenyament?


XAVIER HERNÁNDEZ: "Amb actitud ferma i tranquil·la, cal dir prou de barbaritats i imposicions"

1. És una barbaritat. En matèria d'educació és molt important arribar a consensos. No es pot venir amb una posició de majoria absoluta a Espanya, que tampoc és tan gran i que és una minoria a Catalunya, a imposar per la força unes idees que ni tan sols són compartides per tota la gent del PP. És una reforma provocadora, perquè el problema de la llengua no existeix. El més important és que el nivell de castellà i de català dels alumnes sigui bo i això ja és així. No vulguem inventar la sopa d'all quan ja està inventada, provada i funciona. Aquest és un ministre que va equivocat totalment, i en l'estil i les formes és generador de conflictes. L'hauríem de nomenar patró dels independentistes perquè ningú és capaç de generar-ne tants.

2. En temes de llengua no vaig afrontar atacs importants. El que sí que es va produir és l'anomenada guerra de la història , quan la llavors ministra d'Educació, Esperanza Aguirre, va voler disminuir el contingut fixat per Catalunya en aquesta matèria, per imposar els continguts d'història des de l'Estat. Però ho vam aconseguir salvar amb anys d'esforços. Cal dir que no era cosa només d'Aguirre, sinó que allò va ser forçat per la presidència del govern.

3. És una reforma terriblement conflictiva, que no només no soluciona res, sinó que tensa moltíssim els aspectes polítics i socials trencant un consens majoritari de 30 anys. Si tothom que vota PP i Ciutadans estigués d'acord amb la proposta, que no ho crec, només representarien 28 diputats de 135. Però és que, a més de dividir el país, és una proposta equivocada des del punt de vista pedagògic i educatiu.

4. Preguntaria a Irene Rigau, que en sap molt, i em deixaria portar per la consellera perquè té sentit comú a cabassos. Al país hi ha consens en aquest tema i la posició aïllada d'un sol partit mai no pot ser bona. El que faria com a conseller seria primerament demanar seny i sentit comú. No podem entrar en espirals d'aquest tipus de coses perquè son negatives per a tothom. Cal una actitud ferma però tranquil·la i moderada per dir que ja n'hi ha prou de barbaritats i d'imposicions. Si s'aprova la llei així, ja veurem què cal fer. Jo no vull parlar d'incomplir les lleis, el que cal és fer tot el possible perquè no arribi a ser llei.

CARME-LAURA GIL: "És el més desesperat que ha fet mai l'estat espanyol en la qüestió catalana"

1. Des del punt de vista de la distribució de competències, la reforma usurpa funcions de la Generalitat. Però el més important és el fet que darrere de tot això hi ha una ideologia clara, que és espanyolitzar. No és un tema competencial, és un tema identitari. Els intents d'anar disminuint les competències i anar intentant substituir la llengua pròpia han existit sempre, és el que fan els estats amb les seves colònies. Però fins ara mai cap govern espanyol s'havia atrevit a plasmar això en una llei.

2. En la meva etapa, els embats també eren constants, no sobre la llengua però respecte a tot el sistema propi català. El PP amb majoria absoluta de llavors també va fer la seva llei, que no es va arribar a aplicar. Quan vaig ser consellera, vaig anar a la primera conferència sectorial amb la ministra, només per cortesia, però no hi vaig tornar mai més en els quatre anys, perquè sempre vaig considerar que un ministre del govern espanyol no m'havia de dir què havia de fer. Sempre vaig tenir molt sentit institucional i no volia ser tractada com una autonomia més.

3. Aquesta vegada hi veig un afany de destrucció i d'assimilació que indica el punt més desesperat que ha tingut mai el govern espanyol respecte de la qüestió catalana en general. Crec que el que ha demostrat clarament és que aquesta defensa de la llengua catalana i aquest combat permanent van units a l'alliberament nacional. Ells ho saben i per això han anat a atacar i a intentar espanyolitzar. Aquest propòsit l'han tingut sempre, perquè el que ha volgut sempre el poder polític espanyol és que la nació espanyola tingués els mateixos límits de l'Estat, i per això calia l'assimilació i dominació de Catalunya a través d'aniquilar la identitat catalana. I el signe identitari més important és la llengua. Això ho han fet tots els països que han colonitzat territoris i han intentat genocidis lingüístics. Aquesta llei és la demostració més sumària de la seva por i la seva creença que l'alliberament nacional de Catalunya és ja un camí irreversible.

4. Jo probablement ja no hi hauria ni anat, a la conferència sectorial, perquè sense passar res d'això ja no hi vaig assistir mai. Cal defensar la immersió com a mètode pedagògic, però el més important és que la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya és el català, aquí és on es demostra la força. Si la llengua vehicular és compartida, la catalana queda supeditada.

MARTA CID: "El Govern s'ha de plantar, amb el suport del Parlament"

1. El model de l'escola catalana és un sistema aplaudit, reconegut i prestigiat, també a l'estranger, perquè treballa per la cohesió social. L'objectiu de la proposta és tombar aquest model. La decisió l'executa el ministre d'Educació, però sobrepassa la qüestió pedagògica i educativa. És una nova ofensiva contra la llengua. L'escola dual és un model ofensiu. No és només una provocació, és un menyspreu. El Govern ha de marxar de la conferència sectorial d'educació per no tornar-hi. Aquest és un tema de país, no de conferència sectorial. Hem de blindar la nostra escola. Ara ens hauríem de preocupar d'aturar les retallades i enfortir el sistema educatiu. Hauríem de formar joves, i ens diuen que hem d'invertir els esforços en un tema que no està en discussió. Ells inverteixen molt temps pensant com desmuntaran el nostre sistema lingüístic.

2. Pilar del Castillo era la ministra d'Educació del PP, però va guanyar les eleccions José Luis Rodríguez Zapatero, i ell havia promès que aturaria la llei d'educació del PP (LOCE). Nosaltres vam decidir frenar-ne l'aplicació pel tema de la tercera hora de castellà. En aquell moment, el PSOE va fer una nova llei d'educació (LOE) i nosaltres vam promoure la llei d'educació de Catalunya (LEC), que blindava el sistema d'immersió lingüística. Sempre hem donat el mateix missatge: unitat i tothom fent pinya a favor de la nostra escola. Ja no ens podem entendre. Quan tu legisles, troben la manera de fer una llei superior a la qual tu t'hagis d'acollir. I ara ens trobem que volen aplicar una mesura que empobreix el nostre currículum.

3. Cada cop ens clissen més i, per això, ja han perdut les formes. Des d'Espanya ja no dissimulen. Justament perquè han vist les orelles al llop, prenen mesures com aquestes. El senyor [José Ignacio] Wert té un encàrrec de l'Estat, perquè saben que el nostre pal de paller és l'escola en català: aquí hi formem bons professionals amb la nostra llengua. El que han fet no té res a veure amb la llei d'educació.

4. Em dirigiria obertament al meu president i li diria que m'avalés. Demanaria el blindatge del Parlament i que la decisió fos d'insubmissió clara per la via parlamentària. ¿Que una decisió com aquesta ens portarà al Tribunal Constitucional? ¿I la consulta per l'estat propi no ens hi portarà? De cap de les maneres ens podem sotmetre a aquesta voluntat. S'ha de començar a articular una resposta. Quan vaig dir que posava al calaix l'aplicació de la LOCE, també del PP, per no treure hores lectives de català, la ministra Pilar del Castillo va trucar al president de la Genealitat. Jo havia de prendre la decisió sobre el curs següent, i vaig decidir que no s'aplicava aquella llei. Ens vam plantar i ens van dir de tot. Aquest Govern s'ha de plantar, amb el suport del Parlament. És el moment de girar full. Aquest debat s'hauria d'acabar.

JOAN M. DEL POZO: "La llei és sectària i retrògrada, sense justificació educativa"

1. És clarament retrògrada. Compleix una funció ideològica i sectària que no té cap justificació educativa, perquè la immersió lingüística és un èxit, no polític sinó de tota la societat catalana. És una reforma que pot crear divisió en la societat catalana per raó de llengua, però a més del tema lingüístic hi ha altres aspectes preocupants en la llei. Ja des de les primeres ratlles, la nova llei dóna una orientació de competitivitat econòmica a l'educació. En lloc de buscar la justícia social i la igualtat d'oportunitats, s'aposta per una concepció hiperindividualista en l'ensenyament.

2. En alguns moments vam tenir petites escaramusses, però sense prou rellevància per fer-se públiques. Ara bé, en temes lingüístics sempre hi ha hagut petites minories que han reivindicat allò de fer la tria de la llengua i que hi hagi escoles on sigui vehicular el castellà. Però els casos sempre eren molt pocs.

3. És evident que el PP porta una inèrcia molt contrària a la voluntat d'autogoven català i ja en vam veure una mostra sensacional en la campanya que van fer contra l'Estatut. Fa molt de temps que estan instal·lats en aquesta lògica perquè n'obtenen un rendiment polític, però és molt irresponsable que ho portin, com ara, fins a un projecte de llei d'educació.

4. És difícil si no ets en el lloc i no veus les actituds i sents les paraules saber si m'hauria aixecat també de la taula. Però això és un gest secundari. La qüestió és quin plantejament polític tens. En el meu cas, intentaria mantenir el màxim de consens possible entorn a la llei d'educació de Catalunya (LEC), que té origen en el Pacte Nacional per l'Educació i que crec que és un actiu suprapartidista de primera importància. Tindrem un conflicte jurídic important, però jo seria partidari que en tot el que la LEC té de vigència democràtica i jurídica, s'apliqués al màxim.

ERNEST MARAGALL: "Acabarem guanyant, no en tinc cap dubte, però cal serenitat i fermesa"

1. Crec que té el focus posat en alguns temes que no tenen interès i per tant hi ha molt clarament un disseny polític. Tracta de substituir un sistema que funciona bé a Catalunya per un altre que no hi té res a veure. Ve a dir que es pugui créixer a Catalunya sense necessitat del català, el dret al no-català, però així s'està carregant el dret a la riquesa que suposa aprendre el patrimoni individual i col·lectiu del territori on vius. Això és empobrir educativament, culturalment i lingüísticament els alumnes. El que fa és donar cos legal a una determinada lectura de la sentència del Tribunal Constitucional (TC), que és perfectament discutible, però per molt coherent que sigui amb la sentència, això només referma la necessitat que aquesta qüestió formi part indestriable del pacte mínim que cal amb Espanya. Un pacte que ha de dir que som subjecte polític complet, en aquesta i en altres matèries.

2. Els atacs de Madrid en la meva etapa no eren d'aquest abast. En aquell moment el tema va passar per una qüestió quantitativa, del nombre d'hores de la matèria de castellà, i la vam poder esquivar. Sí que hi havia opinions i parers semblants, però sempre vam anar trobant el fil d'un cert equilibri i una manera de condicionar les nostres posicions. A la pràctica no va afectar ni un centímetre el contingut, els horaris o les normes de l'escola catalana. Ara estem davant d'un altre tipus d'ofensiva amb armes d'un altre calibre. Allò eren escopetes de balins i això és un bombardeig amb avions B-52.

3. Estan intentant aplicar una concepció d'estat, de país i de drets individuals absolutament diferent i contrària a la nostra. El que passa és que ells són estat i nosaltres en aquests moments no. Hem de saber ser estat i no només tenir raó sinó també saber-la expressar i articular en el terreny jurídic i institucional, en tots els àmbits. Han obert un camp de treball on ens caldrà una actuació solvent i compartida, políticament i socialment. Per acabar guanyant, no en tinc cap mena de dubte, però cal posar serenitat i fermesa.

4. Per començar cal fer costat al Govern i a la consellera. Després cal veure com dotem d'elements jurídics i despleguem totes les eines de defensa mentre seguim construint la realitat educativa. Jo no deixaria de treballar en la direcció del trilingüisme. La millor victòria seria que la realitat educativa s'articulés per la via dels fets. ¿Insubmissió? Com a actitud, potser, però encara és d'hora per a això. Hi ha tot el terreny parlamentari i el sistema vigent és el de l'Estatut i la LEC, que són el nostre blindatge. Cal seguir treballant abans que aquesta proposta sigui llei, hi ha recursos parlamentaris i jurídics previs i hem d'aprofitar tot l'entramat de què disposem. I si arriba el dia, ja veurem en quins termes s'aprova la llei i quines eines ens queden per fer servir, quins recursos tenim en l'opció internacional. No és que tingui esperances en la negociació amb aquest govern espanyol sinó en la fermesa de la posició catalana, perquè parteix d'una unitat de país. Si té darrere el 90% dels ciutadans i del Parlament, serà més difícil que ningú ho posi en qüestió. El camí ha tornat a començar i és llarg, cal que ens ho prenguem amb tanta fermesa com amb calma.

6)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 8 de desembre del 2012
http://www.ara.cat/politica/WERT-SAENZ_DE_SANTAMARIA-DURAN_0_824317675.html
 
El govern espanyol avisa que no afluixarà amb la llei Wert
 
Respon a la carta web de Duran i Lleida i li recomana que valori "més la democràcia" i no recorri a l'espantall del franquisme
 
La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha deixat clar aquest divendres –l'endemà de l'aniversari de la Constitució espanyola– que el eu govern no pensa afluixar i que tirarà endavant la llei Wert, una ofensiva contra el model d'immersió en català a l'escola. Diverses vegades, la número dos de l'executiu espanyol ha subratllat que Mariano Rajoy farà "complir" la llei, i ha remarcat que això implica fer efectives les sentències dels tribunals, en una clara referència a les que afecten l'escolarització en castellà.

Sáenz de Santamaría també ha retret al líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, que digui –en la seva carta web publicada avui– que el nou projecte educatiu que prepara Madrid sigui el pitjor "atac" a la llengua des de la mort de Franco. La portaveu de l'executiu espanyol ha recomanat al portaveu nacionalista al Congrés que valori "més la democràcia" i no posi l'accent en recordar èpoques passades.

El català no pot ser troncal, segons el PP

"Amb independència dels models, hi ha els drets dels ciutadans reconeguts per la Constitució", ha sentenciat la número dos del govern Rajoy. Per això, creu que cal fer els canvis de fons per garantir el dret dels pares a escollir amb quina llengua volen escolaritzar els seus fills. Segons ha dit, això és viable ja a Galícia i a Euskadi on hi ha un "bilingüisme integrador". És a dir, admet que la llengua està pensada exclusivament per a Catalunya, si bé nega que suposi capgirar el model d'immersió vigent. Justifica que les llengües cooficials no poden ser considerades troncals perquè no es poden examinar al conjunt de l'Estat, però afirma que tenen el mateix tractament en l'àmbit de cada comunitat autònoma, considerant-les una especialitat.

Pel que fa a les crítiques dels partits catalans, els ha instat a traslladar els seus punts de vista en forma d'esmenes quan correspongui en el moment legislatiu i ha garantit –sense gaire entusiasme– que s'escoltaran i es valoraran aquestes aportacions.

 
7)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/602132-si-a-tv3-al-pais-valencia.html

Sí a TV3 al País Valencià

El Tribunal Suprem anul·la les resolucions del govern de Francisco Camps que ordenaven el tancament dels repetidors i deixa sense efecte la multa econòmica

El PP valencià i l'expresident de la Generalitat Francisco Camps van haver d'encaixar ahir una de les derrotes judicials més difícils de pair en el seu setge a les emissions de TV3 al País Valencià. El Tribunal Suprem va fer pública una sentència que anul·la les resolucions adoptades pel govern de Camps que ordenaven el tancament dels repetidors de TV3 que Acció Cultural del País Valencià posseeix al territori valencià i que imposaven unes sancions econòmiques, que, amb els interessos que s'han generat al llarg d'aquests últims anys, ascendeixen a un total de 890.000 euros. Una quantitat que ha posat en perill la supervivència de l'entitat dirigida fins fa uns mesos per Eliseu Climent. Com va expressar el mateix Climent, “la sentència enterra l'era Camps i totes les seues arbitrarietats”.

L'advocada d'ACPV, Mercè Teodoro, va explicar la sentència, que afecta el primer dels tres expedients sancionadors consecutius que la Generalitat va obrir a l'entitat perquè emetia el senyal de la televisió catalana. En concret, aquest ordenava el tancament dels repetidors de la Carrasqueta, el Bartolo i el Montdúver, i imposava una multa de 300.000 euros. El segon expedient està pendent de sentència també al Suprem i el tercer és al TSJ valencià, que encara no s'ha pronunciat sobre la licitud o no de l'actuació del govern valencià.

La sentencià, feta pública ahir, accepta el recurs de cassació presentat per ACPV contra una interlocutòria emesa pel TSJ valencià que avalava la decisió del consell de Camps. El Suprem, però, considera que la Generalitat Valenciana va actuar fora de les seues competències, ja que és l'Estat l'únic que té la potestat per controlar i sancionar sobre l'espectre radioelèctric i, per tant, anul·la les seues actuacions. La sentència també estableix que ACPV sols va actuar com a simple reemissor d'un operador legal. “És a dir, que l'emissió de TV3 al País Valencià és una activitat lícita, però que aquesta necessita d'una reforma legislativa que li done suficient cobertura legal i, en aquest sentit, el tribunal esmenta la ILP Televisió sense fronteres com una de les iniciatives que pretenien la modificació d'aquest marc normatiu”, subratllava Teodoro.

Contra la decisió del Suprem es pot presentar un recurs d'empara al Constitucional, però el govern d'Alberto Fabra va anunciar que acataria la sentència, “cosa que no hauria succeït mai amb Camps”, va dir Climent.

ACPV decidirà en una pròxima junta extraordinària si torna a emetre el senyal de TV3, però confia més prompte en una solució pactada al conflicte. Així, ha ofert a Fabra els repetidors de l'entitat i l'ha instat a formar una comissió conjunta “per donar forma a la solució del conflicte”.

Com va insistir Climent, “el tema no està tancat en absolut, és un esglaó més del procés”.

Una allau de reaccions

La notícia del possible retorn del senyal de TV3 a través dels repetidors d'ACPV va provocar la reacció dels nombrosos col·lectius i entitats que al llarg de “la censura” s'hi han manifestat en contra. Tots els grups de l'oposició van valorar la sentència del Suprem i van instar el president Fabra a corregir les errades del seu antecessor. El director de Televisió de Catalunya va dir que es tractava d'una bona notícia, però ha recordat que és competència del govern espanyol pactar la reciprocitat.

8)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/602138-gairebe-sis-anys-de-lluita.html

Gairebé sis anys de lluita

El primer intent de tancar un repetidor va ser el 2007. Fa dos anys, l'apagada total

La sentència suposa la gran victòria d'Acció Cultural del País Valencià després de gairebé sis anys de lluita i gairebé dos de la fi de l'emissió de TV3. Una lluita compartida amb la societat civil, mobilitzada en protestes, recollida de diners per a les sancions i de signatures per a la ILP.

Repetidor a repetidor

El 14 de març del 2007 es feia públic que el govern valencià havia obert un expedient, amb data del gener, contra ACPV per l'emissió “il·legal” de TV3 en diversos repetidors. A l'abril, la mobilització ciutadana va impedir el tancament del de la Carrasqueta (Alacantí), que al final es va tancar al desembre. La croada de Camps es va estendre a més repetidors –cadascun amb la seva conseqüent sanció– i van iniciar-se batalles judicials per cadascun d'aquests.

Apagada total

El febrer del 2011 va ser l'estocada final. El govern valencià, que acabava de canviar la llei, va avisar que imposaria una sanció de 60.000 euros cada 15 dies si no s'acabaven totes les emissions. Sense alternativa, ACPV va tallar el senyal el 17 de febrer.

Perill d'embargament

Diverses campanyes civils –el 2007, amb litografies d'Antoni Tàpies; el 2011, amb bons, i el 2012, amb obres d'art donades– han ajudat a pagar les multes. El març del 2011, ACPV va alertar del perill d'embargament –en total se'ls reclamen més de 900.000 euros–. Es va aconseguir més termini, però se'ls van embargar alguns casals.

Fracàs de la via de la ILP

El maig del 2009 es va impulsar la ILP TV sense fronteres per permetre la reciprocitat de televisions en la mateixa llengua entre comunitats. El juny del 2010 es van presentar les 651.000 firmes recollides. No es va debatre al Congrés fins a l'11 de setembre passat, quan el PP i UPD hi van tancar la porta.

Negociació entre governs

Paral·lelament, el govern català ha intentat negociar la reciprocitat de TV3 i Canal 9. El govern valencià sempre ha demanat tenir més canals per fer-ho. Fabra està més obert a parlar que Camps.

9)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/602086-volem-tv3-ens-vol-tv3.html
 
Volem TV3; ens vol TV3?
 
Vicent Partal
 
La sentència del Tribunal Suprem espanyol d'ahir que desautoritza les actuacions contra TV3 de la Generalitat Valenciana obre la porta al retorn de les emissions. És una gran notícia. El 9 de desembre del 2007, d'amagat, tècnics del govern valencià van pujar, de nit, a tancar el repetidor de la Carrasqueta, que feia arribar el senyal de la televisió catalana al sud profund del nostre país. Fa ara, doncs, cinc anys que a Elx i a Alacant, al Campello i a Castalla van deixar de veure TV3. A aquella acció hi seguiria un estira-i-arronsa d'anys per anar tancant el senyal torre a torre. Fins que el 17 de febrer del 2011 Francisco Camps, aquell dement que ens feia de president, va aconseguir deixar-nos #sensesenyal.
 
Ens podríem haver rendit però no ho vam fer. Aquella agressió descomunal va ser l'inici d'una enorme mobilització arreu del País Valencià que va portar la reivindicació de TV3 a centenars de manifestacions i actes, que va fer que 651.650 persones estampàrem la nostra signatura en la proposta d'iniciativa legislativa popular Televisió sense Fronteres i que va fer que centenars d'ajuntaments i institucions valencianes emeteren resolucions en què reclamaven veure-la –un dels primers, per cert, l'Ajuntament de Castelló, quan l'actual president Fabra n'era el batlle.
 
Finalment la batalla s'ha tombat en el front judicial. No hem guanyat encara, però Acció Cultural del País Valencià ha aconseguit una sentència històrica del Tribunal Suprem espanyol que desmunta de dalt a baix l'actuació de la Generalitat i dóna arguments legals de sobres per recuperar la recepció de TV3 al País Valencià.
 
Com ja ho vam fer els anys vuitanta pagant els repetidors, al llarg d'aquests anys els valencians hem demostrat la nostra estima per la televisió de Catalunya. I ara que potser la tornarem a veure m'agradaria demanar a TV3 que ens estime més ella també a nosaltres. Perquè tant d'esforç de tanta gent de Vinaròs a Guardamar no ha estat compensat amb una atenció com la que caldria de Televisió de Catalunya, amb els detalls que tindríem dret a esperar d'una televisió que sentim com a nostra, amb la normalitat amb què esperaríem ser tractats,
ni que fóra per la fidelitat demostrada.
 
10)
 
Publicat a

Condicions de Fabra

Exigeix que “es respectin les senyes d'identitat valencianes” perquè s'hi vegi TV3. No negociarà amb l'ACPV, només amb el govern català

El vicepresident del govern valencià, José Císcar, va voler ahir, només 24 hores després de la sentència del Tribunal Suprem que ha anul·lat la prohibició de l'emissió de TV3 al País Valencià, deixar clares dues coses. D'una banda, que no pensen negociar amb Acció Cultural del País Valencià (ACPV) la possibilitat de reobrir els repetidors, sinó que només accepten com a interlocutor el govern català, “que és qui té les competències”. I de l'altra, que no es tornarà a veure TV3 al País Valencià fins “que el govern català estigui disposat a respectar les senyes d'identitat de tots els valencians”.

No és cap petició nova. Ja el març del 2007, només dues setmanes després que se sabés del primer expedient contra l'emissió de TV3, el govern de Francisco Camps va acceptar negociar la reciprocitat amb el seu homòleg català amb una condició sine qua non: que la televisió catalana estigués disposada a utilitzar el terme Comunitat Valenciana en comptes de País Valencià. La petició es basava en el fet que és la denominació recollida en l'Estatut valencià.

Al llarg dels anys s'hi van anar sumant altres condicions. Primer, que Canal 9 es veiés a Catalunya, i, quan això ja va succeir, l'argument principal va ser que necessitaven que el govern estatal els atorgués un múltiplex més per on emetre TV3. Aquesta demanda es va convertir en la central, i va deixar durant aquests anys l'exigència inicial, la més ideològica, soterrada.

Després de la sentència del Suprem, l'executiu de Fabra, que s'ha mostrat més receptiu que l'anterior de Camps a la reciprocitat –com ho demostra el fet que ha acatat la sentència i no hi presentarà recurs–, s'enfronta a un nou escenari. Amb l'actual situació econòmica i el govern estatal intentant reduir el nombre de canals de TDT, està fora de lloc demanar més múltiplexs.

Queda, doncs, només l'entrebanc ideològic. Císcar, que va remarcar que encara estan estudiant “minuciosament” la sentència per establir quines “implicacions i efectes” té, va ser molt clar en aquest sentit: “En el moment que el govern català estigui disposat a respectar les senyes d'identitat de tots els valencians, la llengua, la nostra cultura, les nostres tradicions, els símbols que els valencians ens hem donat com a propis en el nostre estatut d'autonomia, podem arribar a un conveni de reciprocitat i desbloquejaríem absolutament tot”. Si no, TV3 no es veurà al País Valencià.

11)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 15 de desembre del 2012
http://www.ara.cat/paisvalencia/Generalitat-Valenciana-traslladara-ACPV-TV3_0_828517265.html

La Generalitat Valenciana traslladarà el cas al govern espanyol si ACPV reobre els repetidors de TV3

El vicepresident José Ciscar anuncia que no tenen intenció de retirar els dos expedients pendents contra l'entitat

 
La Generalitat Valenciana no té intenció de fer-se enrere en el seu conflicte amb Acció Cultural del País Valencià (ACPV) en relació amb les emissions de TV3 al País Valencià. El vicepresident de l'executiu, José Ciscar, ha explicat aquest divendres en roda de premsa que si l'entitat reobre els repetidors clausurats el febrer de l'any passat informaran del cas el govern espanyol, "que és qui té la competència" per impedir les emissions, segons la sentència del Tribunal Suprem que aquest dimarts va declarar nul l'expedient obert el 2007 per la Generalitat Valenciana.
 
En aquest sentit, el vicepresident del govern valencià ha indicat que si l'ajuntament de Morella obre un repetidor de la seva propietat per recuperar el senyal de TV3, tal com ha anunciat aquest mateix divendres, n'informarà l'executiu central perquè actuï en conseqüència.

 
D'altra banda, Ciscar ha advertit que el govern que vicepresideix no té previst retirar els altres dos expedients oberts contra ACPV pel mateix cas i que continuen pendents de resolucions judicials. "En un principi la idea de l'advocacia de la Generalitat Valenciana no és retirar-los", ha asseguat Ciscar.
 
Amb tot, el vicepresident valencià ha indicat que tant el seu govern com el català tenen "bona predisposició" per arribar a un acord que permeti les emissions en reciprocitat de TV3 i Canal 9, però ha insistit que la televisió catalana ha de respectar les "senyes d'identitat" valencianes, és a dir, que s'hauria de referir al territori com a "Comunitat Valenciana" i no com a "País Valencià".
 
12)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/602663-fabra-saferra-a-rajoy.html

Fabra s'aferra a Rajoy

El consell traslladarà al govern espanyol l'intent de reobertura de qualsevol repetidor de TV3 al País Valencià

El govern valencià no tira la tovalla i ha decidit aferrar-se a l'única possibilitat que li queda per impedir les emissions de TV3 al País Valencià: recórrer al “germà gran”. Així, per boca del vicepresident del consell, José Císcar, va advertir que traslladarà al govern espanyol la notícia de l'obertura de qualsevol repetidor de TV3 al territori del País Valencià “perquè actue en conseqüència”.

El portaveu del consell va subratllar que la sentència del Tribunal Suprem, que anul·la la prohibició a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) a emetre el senyal del canal català i deixa sense efecte la multa de 300.000 euros, sols assenyala que la competència sancionadora no correspon a la Generalitat Valenciana, però va afirmar que la resolució “no desmenteix la infracció” i que per tant es traslladarà al govern espanyol, que és qui té les competències. “En el moment que tinguem constància oficial o extraoficial de l'obertura de qualsevol repetidor ho traslladarem al govern d'Espanya”, va dir amb clara referència a l'anunci de l'Ajuntament de Morella.

Morella, la primera

I és que segons l'alcalde de la capital dels Ports, Rhamsés Ripollés, amb la sentència del Suprem a la mà, entén que Morella ja pot “recuperar la normalitat en el seu espai radioelèctric”. Els repetidors dels Ports són propietat de l'Ajuntament, de manera que “ara només cal resoldre una qüestió tècnica perquè de seguida es puga tornar a veure TV3 i també Aragó TV”. Ripollés es va reunir amb els col·lectius que durant aquest últim temps s'han mobilitzat contra el tancament dels repetidors per anunciar-los la decisió. “La Generalitat mai hauria d'haver apagat els repetidors ni atemptar contra la llibertat d'expressió i informació dels ciutadans. Ja era hora que es recuperara la normalitat en la nostra comarca”, va expressar el primer edil, i va instar l'executiu d'Alberto Fabra a complir la sentència i a “regularitzar de fet la situació a tot el territori”.

Res més lluny, però, dels objectius del consell, ja que Císcar va assegurar que la intenció és no retirar els altres dos expedients sancionadors imposats a ACPV pels mateixos motius, les multes dels quals superen els 400.000 euros.

A més, el vicepresident va tornar a rebutjar l'oferta de col·laboració de l'entitat presidida per Joan Francesc Mira per crear una comissió per solucionar el conflicte. “La situació es pot arreglar entre el govern valencià i el govern català”, va subratllar. Císcar va insistir que l'acord depèn de dues premisses: la reciprocitat i “el respecte a les senyes d'identitat del País Valencià”. “S'ha de respectar sí o sí el que recull el nostre Estatut sobre la denominació, la llengua, els símbols i els senyals d'identitat”, va expressar. Això no obstant, el portaveu va indicar que hi ha bona predisposició del govern català i també del valencià per parlar de la qüestió.

 
13)
 
Publicat a
 
El Punt Avui. Comarques Gironines 13-12-2012 Pàgina 24
El Punt Avui. Edició Nacional 13-12-2012 Pàgina 2
 
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/602056-una-sentencia-increible.html
 
Una sentència increïble
 
Vicent Sanchis
 
El Tribunal Suprem ha donat la raó a Acció Cultural en el paorós serial de TV3. Diu la sentència que la Generalitat Valenciana no és competent per sancionar l'entitat cultural per no haver tancat els repetidors que permetien seguir les emissions de Televisió de Catalunya al País Valencià. Segons el Suprem, aquesta capacitat correspon en exclusiva a l'Estat. Si el raonament fos només aquest, no n'hi hauria per a gaires alegries. El poder judicial hauria rebregat l'executiu valencià per haver usurpat els poders de l'espanyol. I la setmana que ve Acció Cultural rebria la multa corresponent amb el segell del Ministeri de Foment. I ací guerra i allà glòria. Però la interpretació dels fets va més enllà. Diu també el Suprem que els repetidors són del tot “lícits”. Això sí que és sorprenent. És increïble. Impedir emissions televisives legals avui dia, i encara més, en territoris lingüístics unitaris i minoritaris a la força, és una aberració. Que un tribunal espanyol ho reconegui és sorprenent. Un miracle. De vegades ens en sortim. Al·leluia!
 
 
14)
Cloenda de l’Any Antoni M. Alcover 2012
 
 
L’Institut d’Estudis Catalans, la Generalitat de Catalunya i la Xarxa Alcover es complauen a convidar-vos a l'acte de cloenda de l’Any Antoni M. Alcover 2012.
 
 El programa de la sessió és el següent:
 
Conferència sobre el perfil humà d’Antoni M. Alcover, a càrrec de Maria Magdalena Gelabert, directora general de la Institució Pública Antoni M. Alcover.
 
Presentació de l’edició crítica de l’Aplec de Rondaies Mallorquines, d’Antoni M. Alcover, a càrrec de Josep A. Grimalt, professor de la Universitat de les Illes Balears.
 
Taula rodona «La vitalitat de la tradició oral avui i la importància del llegat d’Antoni M. Alcover», amb les intervencions de Joan Borja, professor de la Universitat d’Alacant; Josep Temporal, professor de la Universitat de Barcelona, i Caterina Valriu, professora de la Universitat de les Illes Balears.
 
Narració d’una rondalla d’Antoni M. Alcover, a càrrec de Caterina Valriu.
 
L’acte se celebrarà el dimecres 19 de desembre, a les 18.30 hores, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut (carrer del Carme, 47, de Barcelona).
 
La sessió es retransmetrà en directe per Internet (http://www.iec.cat).
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací