InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 735 (dimecres 05/12/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Alta en InfoMigjorn
 
 
 
5) Sumari del número 81 de la revista Llengua Nacional
 
 
 
 
9) Do de llengües: Hebreu
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 67).
 
 

208. Vaig aprendre el català per respecte a la gent i a la vostra cultura.

 

Nagash Javed.

Estudiant d'origen pakistanès. Membre de l'equip d'hoquei subaquàtic de Barcelona

 
 
2)
 
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
 
3)
 

L'Estat veta el registre d'una marca en català

L'Oficina Espanyola de Patents i Marques obliga a fer els tràmits en castellà

La Generalitat desatén l'afectat

L'Estat ha tornat a vulnerar els drets lingüístics d'un ciutadà que, tal com consagra l'Estatut de Catalunya, pretenia fer un tràmit a l'administració en català. Jordi Prenafeta volia registrar el nom de dues empreses editorials i a l'agost va fer els tràmits en la seva llengua, però l'Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) no li va acceptar l'expedient perquè en els tràmits s'havia “omès la presentació en castellà dels documents”.

Prenafeta ja va sospitar que alguna cosa no rutllava quan el personal de l'Oficina de Gestió Econòmica (OGE) de Lleida, on va anar a a registrar les
seves marques perquè l'OEPM no té seus a Catalunya, li va dir que no hi ha cap versió en català de la sol·licitud i que l'havia de presentar en castellà perquè s'havia d'enviar a Madrid. Prenafeta, que es negava a deixar-se trepitjar els seus drets lingüístics, va iniciar un calvari burocràtic que, a hores d'ara, encara no s'ha resolt de manera satisfactòria.

Prenafeta es va posar en contacte amb la Plataforma per la Llengua i va demanar assessorament jurídic a la direcció general de Política Lingüística (DGPL), que va confirmar el seu dret a adreçar-se “tant oralment com per escrit a qualsevol administració que sigui present a Catalunya” i que, en tot cas, han de ser les administracions les que, de manera interna, facin les traduccions que calguin perquè la sol·licitud arribi a bon port. La DGPL admetia, però, que l'administració de l'Estat “demana sistemàticament als ciutadans la documentació que han d'instruir en castellà”.

Per curar-se en salut, Prenafeta va fer la sol·licitud de registre de les marques en català, però alhora va presentar instàncies al conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, i al síndic de greuges, Rafel Ribó, perquè vetllessin pels seus drets lingüístics.

Però, segons denuncia Prenafeta, l'un i l'altre s'han espolsat les puces de sobre. El primer adduint que no hi ha cap acord amb l'OEPM per traduir els documents, i el síndic, amb el pretext que no es pot obligar aquest organisme a traduir els documents al català perquè, tot i treballar a Catalunya, no hi té cap seu física. Segons van explicar a Prenafeta, la Generalitat podria assumir les competències per traduir al català els expedients, però no ho fa perquè l'Estat espanyol no vol acompanyar el traspàs de competències de la corresponent dotació pressupostària.

Finalment, l'OGE de Lleida va proposar a l'afectat fer-li la traducció al català si constava que l'havia presentada ell. Prenafeta ho va acceptar a contracor. “És un pedaç i encara estic esperant que l'administració em digui quin ha de ser el procés ordinari per poder fer els tràmits en català”, lamenta Prenafeta.

LA XIFRA

10
anys és el període de temps que duren les patents registrades a l'Estat espanyol.
 
4)
 
Publicat en VilaWeb dimarts 27 de novembre del 2012
 
 
 
5)
Sumari del número 81 de la revista Llengua Nacional
 

editorial

• Tombant històric

sociolingüística

• Lliureparlants. David Vila i Ros

• Quants anys fa que es parla el català? Jaume Medina

• Més enllà de les estadístiques. Pere Grau

• El fantasma federal. Pere Grau

• Significativa reguitnada. Pere Ortís

• Actituds davant la llengua. Pere Ortís

• L'Assemblea Nacional catalana. Clara Ventura

• Independència i llengua. Marcel Fité

• Catalunya, nou Estat d'Europa... Bernat Joan i Marí

• Construir un Estat amb l'espanyol... Gabriel Bibiloni

• Seria irònic que, a la nova Catalunya,... Miquel Strubell

• Elogi de la paraula de Joan Maragall. Josep Lluís Bronchal

història

• Els orígens del nom de Catalunya. Josep M. Alentà

lèxic

• Cal anar polint la llengua. Pere Ortís

• Moll i mullat. David Casellas

• Sobre la història i el significat del mot grotesc. Jaume Medina

• Un bis no és un plus. Jaume Corbera Pou

• Es jonquet. Andreu Salom i Mir

• Sobre la traducció del terme anglès «hindsight». Carles Riera

sintaxi

• Les el·lipsis. Albert Jané

• És admissible «cap» en lloc de «gens de»? Josep Ruaix i Vinyet

internàutica

• Els diaris digitals. Daniel Ruiz-Trillo

amics i mestres

• Entrevista a Isidor Marí. Agnès Toda i Bonet

• Aportació al 150è aniversari de Mn. Alcover. Gabriel Barceló Bover

bibliografia

• Gramàtica catalana. Joan Ferrer

• Jesús i les dones. Jordi Queralt

• Obra poètica. Marcel Fité

• Català a la carta. Jordi Solé i Camardons

• Dites.cat. Jordi Dorca

 
6)

Estellés es reivindica

L'exposició ‘Vicent Andrés Estellés, cronista de records i esperances' acosta de manera polièdrica la trajectòria del poeta

Vicent Andrés Estellés ix de l'oblit institucional a què l'ha sotmès la Generalitat Valenciana des de la seua mort, ara fa vint anys. En commemoració de l'efemèride, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) –entitat dependent de la Generalitat– va iniciar ahir l'Any Estellés, amb la inauguració de l'exposició Vicent Andrés Estellés, cronista de records i d'esperances que es podrà visitar al Centre del Carme de València fins al 17 de febrer del 2013. Com es va encarregar de subratllar Carmina, la filla d'un dels poetes contemporanis més importants, “feia falta el suport de l'administració al treball del meu pare, perquè fins ara ha sigut el poble el que ha fet possible el seu reconeixement”.

L'exposició és el primer acte d'un ambiciós programa d'activitats en què es reivindicarà el triple vessant de qui va ser Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978) i mereixedor de la Creu de Sant Jordi (1982). Tal com va explicar el president de la comissió de l'Any Estellés, Manuel Pérez Saldanya, Estellés “és un creador de lector de poesia i de poesia en català, cosa que mostra el seu compromís amb la llengua; és un forjador d'identitat precisament pel seu compromís amb la llengua i la cultura; i també és un creador de persones fortes per la llengua i la cultura d'aquest país”, va dir en el seu discurs.

La mostra també recull, això sí que de manera molt marginal, el vessant més polític d'Estelles. “Malgrat ser un home compromès, Estellés no fou un poeta polític, sinó un poeta”, va advertir el comissari de l'exposició, Josep Palomero. Com a complement d'aquesta exposició, que viatjarà arreu del país, s'ha dissenyat una ruta per València que s'acompanyarà de la guia Mirada d'un poeta, que ofereix una nova visió de la ciutat, on els versos de l'autor del Llibre de meravelles es transformen en imatges que il·lustren situacions i històries viscudes. També s'ha editat material didàctic per al món educatiu, que inclou un còmic per als més menuts i una guia per als estudiants de secundària, com també un volum, encara en procés, que tracta d'aprofundir des de la investigació en la seua obra. Completa l'any l'edició d'una antologia en format CD.

‘Demà serà una cançó', el CD recopilatori

Juntament amb la guia La València d'Estellés, l'AVL trau a la llum una antologia de poemes musicats de Vicent Andrés Estellés amb el títol de Demà serà una cançó. Josep Vicent Frechina, autor del llibre La cançó en valencià, ha estat l'encarregat de seleccionar i coordinar les vint peces que formen part d'aquest treball, que s'ha editat en format CD. Tal com es va recordar en la presentació de l'any que es dedica al “millor poeta valencià des d'Ausiàs March”, en paraules de Pérez Saldanya, els poemes de l'escriptor de Burjassot (l'Horta) han servit per crear al voltant d'unes dues-centes cançons, cosa que el converteix “en un del poetes més musicats”. I això és possible, segons apunta Frechina, “a la qualitat líquida dels seus poemes, que permet adaptar-los a qualsevol partitura”. La compilació comença amb Els amants, d'Ovidi Montllor, i dóna cabuda a Maria del Mar Bonet i Al Tall, amb Bolero de l'Alcúdia, Miquel Gil, que musica La rosa de paper, o M'estime el meu país, de Lluís Miquel.

 
7)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 28 de novembre del 2012

València recorda Vicent Andrés Estellés amb una exposició que inaugura l'any dedicat al poeta

'Cronista de records i esperances' repassa la trajectòria personal, literària i el compromís de qui ha estat considerat el millor poeta valencià des d'Ausiàs March

El Centre del Carme de València inaugura aquest dimarts l'exposició 'Vicent Andrés Estellés. Cronista de records i esperances', organitzada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La mostra, que es podrà veure fins al 17 de febrer, enceta els actes de l'any dedicat al poeta en el 20è aniversari de la seva mort. Entre els diversos homenatges s'inclou la publicació d'un còmic per divulgar la figura del poeta entre el públic infantil, un documental, la publicació d'un itinerari 'La mirada d'un poeta. La València de Vicent Andrés Estellés', l'antologia poètica 'El mural del País Valencià' així com l'edició d'un CD amb una antologia dels poemes musicats per diversos artistes. L'exposició 'Vicent Andrés Estellés. Cronista de records i esperances' s'inicia amb un repàs fotogràfic de la vida del poeta des de la seva infantesa fins a la seva mort. Imatges de l'Estellés petit donen pas a d'altres en què es pot veure el seu creixement físic i com a poeta. Recitals i homenatges, així com actes de compromís polític al costat de Joan Fuster i altres figures de la transició al País Valencià i, finalment, imatges del seu multitudinari soterrament a Burjassot.

A la mostra també s'hi poden trobar manuscrits, objectes personals, diversos premis rebuts, entrevistes als mitjans de comunicació, tots els llibres editats fins al moment, una selecció dels poemes seus que s'han musicat, així com cartells d'homenatges, retrats, dibuixos i una estàtua.

Els assistents també poden escoltar els poemes d'Estellés recitats en vídeo, i també veure una entrevista de TV3 realitzada per Josep Maria Espinàs o l'especial del programa 'Dossiers' de Canal 9 dedicat al poeta. L'apartat audiovisual es completa amb les cançons sobre els versos d'Estellés, que es poden escoltar a través d'un reproductor.
Buscar la foto fixa d'Estellés

Durant la presentació, el comissari de l'exposició, Josep Palomero, ha explicat que s'ha volgut mostrar "una foto fixa de qui va ser Vicent Andrés Estellés i què va fer". Com a resposta a les preguntes dels mitjans, Palomero ha defensat que la mostra no defuig el compromís polític del poeta i ho ha exemplificat en les diverses fotografies a manifestacions i actes polítics.

Tot i així, el comissari de la mostra ha defensat que Estellés "no és un poeta polític, és un poeta". Palomero ha dit que sovint es té "una imatge distorsionada" de l'autor de qui va escriure 'Assumiràs la veu d'un poble'. En la seva opinió, Estellés escriu 'El mural del País Valencià' i això fa que sigui percebut "com un poeta més compromès".

Alhora, el comissari de l'Any Estellés, Manuel Pérez Saldanya, ha definit el poeta com "un creador de lectors de poesia, de lectors en valencià i de lectors de poesia en valencià" i també "una persona compromesa amb la llengua, la cultura i la història, un forjador d'identitat".
 
8)
 
 
9)
 
Do de llengües
 
amb Oriol Munné
 
Catalunya Ràdio
 
 
 
 
10)
 
Publicat a

De la Norma a la Queta

El Palau Robert rep una exposició sobre les campanyes lingüístiques que han ajudat a normalitzar el català

L'objectiu és fer un recull de les iniciatives més destacades, emmarcant-les en el seu context històric

Tres dècades han passat ja des de la primera gran campanya institucional a favor del català: la Norma, la noia jove amb una granota blava que reivindicava no només parlar el català, sinó utilitzar-lo correctament. “Vam decidir escollir una noia perquè en aquell moment era menys impertinent que el fet que un senyor hagués de donar-nos lliçons”, va explicar ahir a la tarda durant l'acte de presentació de l'exposició Avancem amb el català. 30 anys treballant per la llengua, el dibuixant de la Norma, Juste de Nin. “El que ens va captivar de l'Anna Solà –la nena amb qui es va inspirar de Nin per fer la Norma– va ser la seva expressió, els seus ulls.”

Aquesta va ser la primera, però no l'última campanya, ja que des d'aquell 1982 n'han vingut moltes més, totes però amb el mateix objectiu: normalitzar el català, després de dècades de persecució.

El Departament de Cultura ha recollit en un sol espai les campanyes més importants. “Hem volgut fer un recorregut explicant les principals, sense oblidar-nos del context polític i social que engloba cadascuna. El fil conductor de l'exposició són les persones, ja que entre totes podrem construir el futur lingüístic”, va explicar la directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley. El resultat no ha pogut ser més fidel. Al mig de la Sala Cotxeres se situa una escala on a cada esglaó es presenta una de les campanyes. Així doncs, els més de cent assistents a l'acte van poder delectar-se ahir amb material gràfic i audiovisuals de campanyes com ara Es nota prou que som a Catalunya?, El català sobre rodes, Tu ets mestre o Dóna corda al català, amb la tant recordada Queta, la boca que empenyia a parlar la llengua catalana amb llibertat.

Qui també va expressar ahir la seva alegria va ser l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, que va voler recordar que “vam fer el que havíem de fer” i que “on hi ha una llengua, hi ha una nació”. A més, va assegurar que “estem en un moment amenaçador, per això, hem de seguir fent aquesta gran batalla”.

L'exposició, que es podrà veure fins al 8 de gener a la Sala Cotxeres del Palau Robert, conté també un audiovisual on apareixen les campanyes i la valoració de personatges com el propi Pujol, Nin, Núria Feliu, Miquel Calçada i Els Amics de les Arts. La mostra es traslladarà a diverses poblacions catalanes i també a fora del país. “És una exposició itinerant, és a dir, es podrà ampliar i adaptar-se a cada població”, va explicar Griley. De la Norma a la Queta han passat trenta anys, però el propòsit continua sent el mateix. Tal com va remarcar Pujol: “El català depèn de vostè.”

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací