InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.500
membres]
Butlletí número 726 (dimarts 20/11/2012) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
SUMARI
1) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
3) Pere Ortís - Sobre el
verb apropar
4) Jesús Bernat Agut - Qüestió de noms. Espanyolitzar i
castellanitzar
5) L’AVL iniciarà
l’Any Vicent Andrés Estellés amb el muntatge d’una exposició en el Centre del
Carme
6) Les Llengües a Catalunya: Propostes i
Perspectives
7) Nova sessió de Diàlegs: Present i futur de la terminologia
catalana
8) Exposició «Sent i respira valencià» a
Onda
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
64).
199. Té una nació quelcom
de més preciós que la llengua dels seus
pares?
Gottfried von Herder
Filòsof, escriptor i pedagog
alemany
2)
Article publicat en EL PUNT AVUI dilluns 19 de
novembre del 2012
Eugeni S. Reig
3)
Sobre el verb
apropar
Pere Ortís
És un verb catalaníssim, però potser que amb ell
en fem un gra massa. I voldria fer-hi una consideració. Com aquell qui diu,
l’hem adoptat en exclusiva i el fem anar a tot estrop, en la conversa
col·loquial, en l’escriptura, en el discurs, en detriment d’altres verbs molt
expressius, sinònims seus i que pràcticament arraconem, perquè es perdin. És un
fenomen que veiem molt repetit, en instàncies semblants, i que és producte
directe del cruixement que ha sofert la llengua catalana sota quaranta anys de
persecució militar acérrima i sota una trentena de persecució sota la
democràcia, també acèrrima. El mal que li han fet ha estat ample, profund i de
vegades revesteix característiques subtils que tan sols l’expert en llengua
detecta.
L’arrel del verb apropar és clara, l’adverbi prop. Utilitzem-lo, doncs, però no el
deixem sol, que la nostra llengua és magnánima i rica com una dama profusament
enjoiada, però sense que arribi al barroquisme, i és just que l’honorem
utilitzant-li tot allò que ens ofereix. Amb el mateix sentit que apropar, en català tenim acostar, atansar, arrambar –aquest a
l’Urgell el transformem en arramblar, segur que sota el bell
influx de rambla−, aproximar, atracar, arrimar –i al
Segrià encara t’hi dirien arronsar,
que no n’és sinònim en tota la línea, però l’utilitzen en el sentit mateix
d’atansar, i en algún altre sentit,
com és ara el d’encongir o d’encongir-se, d’arrufar-se. Hi vaig sentir un nebot que
deia al seu germà: Vés-hi, però tan
arronsat a la paret com
puguis.
Aquests exclusivismes que creem són resultat directe de la ignorància de
la llengua. Per la forta i abusiva pressió del castellà, els nostres mots
autèntics són bandejats de l’ús quotidià i substituïts per altres de manllevats.
Aquest mal arriba fins a fer-nos pensar en castellà el català que parlem. Això
ho veiem al carrer, a les teretúlies de ràdio i televisió i en alguns locutors
dels nostres mitjans, en aquells que passaren a locutors sense l’apropiat
coneixement de la nostra llengua. I aleshores s’esdevé això, que els interessats
s’arrapen a una expressió o a un mot sol que saben que són bons, i deixen de
banda els altres, per manca de pràctica ben ambientada en el medi propi i sa de
la llengua, amb el subsegüent empobriment d’ella
mateixa.
I en presento un parell d’exemples per a il·lustrar-ho. Els locutors, en
general, per a indicar que un equip n‘ha estovat un altre, han adoptat en
exclusiva la paraula “golejada”, evidentment que pitjada dintre el català per la
força del castellà goleada, i envien
inconscientment als prestatges dels diccionaris expressions tan belles, i tan
utilitzades abans arreu arreu, com ha
clavat pana; quatre a zero, quina pana!; el Bilbao ha estovat l’Hèrcules;
l’Espanyol ha apallissat el Múrcia.
I quan els proposen aquestes alternatives tan enriquidores, als
interessats els fa l’efecte que els proposen d’incorporar al seu llenguatge un
mot que diuen en una altra galàxia, per allò que ells no l’han sentit mai. No
val la pena que es fiïn una mica d’aquells que ho
saben?
O veieu que s’ha esdevingut amb l’expressió “què
et passa?”, la qual ha fet exclusiva el castellà ¿Qué te
pasa? Abans dèiem: Què tens? I ara què t’agafa? I quan
l’interlocutor es queixava de greuges imaginaris: Què
t’empatolles?
Que també s’ha esdevingut amb “para!”, que nens i
nois no en saben dir d’altra, imposada pel castellá ¡Para!
Mentre abans dèiem molt més Atura’t!
La nostra llengua està mutilada molt seriosament
per la campanya radical que ha rebut contra seu. La tenim empobrida,
desfigurada, infiltrada de paràsits perillosíssims i infiltrats amb gran
malícia, la tenim greument malalta. I tan rica com és! Estimem-la, defensem-la,
entronitzem-la on li pertoca ser reina. Netegem i enriquim la llengua catalana,
estudiant-la i explorant-la. És un deure cívic, que si complíem, en reportaríem
un benefici cultural immens. La nostra llengua és magnánima, vella i bella,
riquíssima. És heroína per la intriga arrasadora que ha sofert de part dels
bàrbars. Fem per retornar-li el lloc que li pertoca a casa nostra. Onsevulla que
sigui parlada.
4)
Article publicat en la revista El Temps
(dimarts 6 de novembre del 2012)
Qüestió de noms. Espanyolitzar i
castellanitzar
Jesús Bernat Agut
No fa massa parlàvem sobre
l'incompliment de la constitució d'aquells que la branden com la bíblia
d'aquesta democràcia. I ve al cas tornar sobre el tema en haver sentit la frase
d'un ministre poc educat i de cognom sense espanyolitzar. Pretén l'home preclar,
que comprén quatre lletres seguides del teclat, espanyolitzar els xiquets
catalans. Hem de suposar, doncs, que el ministre no els té per espanyols i, per
tant, dóna raons per justificar-ne la seua independència. Clar, perquè si
entenguérem aquesta Espanya com a plural,
rica i diversa, en la qual conviuen pobles i cultures agermanades, espanyolitzar
voldria dir: sumar les diverses cultures peninsulars, catalanitzar una mica els
madrilenys, euskalitzar en petites dosis els valencians o galleguitzar un poquet
els extremenys (recordeu, com exemple, la possibilitat d'estudiar les llengües
de l'estat per totes les escoles d'idiomes estatals). Potser així aconseguiren
espanyolitzar els ciutadans d'aquest estat de vora tres-cents anys, i no tres
mil que li atorgava una esperançada política de Madrid. Resulta, però, que el procés d'evangelització
espanyola només consisteix a castellanitzar aquells pobles que, pobrets, no
tenim el castellà com a llengua mare. Queda clar, doncs, que espanyolitzar no
hauria de ser només castellanitzar, dèria que en base a una Espanya centralista,
allunyada de la germanor i de la suma de cultures, lluny de qualsevol
federalisme integrador i de reconèixer la pluralitat, s'entossudeix a
centralitzar tot allò que put a diferent. No ha d'estranyar ningú, per tant, que
alguns perifèrics tinguem una mica de por al mot espanyolitzar, més quan a casa
nostra, els nostres polítics no deixen de castellanitzar allò que, tot
respectant el nostre estatut, hauria de retolar-se en valencià, com, per
exemple, els nostres noms de lloc. Una mostra ben recent: el govern valencià, no
un ministeri estatal sinó la valenciana Generalitat, ens castellanitza el
barranc de Fraga i el fa Barranco de Fraga. No sé en qui estarien
pensant.
5)
L’AVL iniciarà l’Any Vicent
Andrés Estellés amb el muntatge d’una exposició en el Centre del
Carme
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) iniciarà el pròxim dia 27
de novembre l’Any Estellés amb la inauguració d’una magna exposició dedicada al
poeta de Burjassot amb el títol “Vicent Andrés Estellés, cronista de records i
esperances”, i que es podrà visitar fins al 17 de febrer del 2013 en la Sala
Refectori del Centre del Carme de València.
La
inauguració de l’exposició anirà precedida d’un acte acadèmic en la seu de la
Universitat Internacional Menéndez y Pelayo (UIMP) en el qual intervindran el
president de l’AVL, Ramon Ferrrer, el president de la Comissió de l’Any
Estellés, l’acadèmic Manuel Pérez Saldanya, i el vicepresident de la institució
i comissari de l’exposició, Josep Palomero, que pronunciarà la conferència
inaugural.
L’exposició serà el primer acte d’un ampli programa de celebracions
per a commemorar el vint aniversari de la seua mort. “L’escriptor mereix, sens
dubte, una celebració acadèmica i cívica
a l’altura de l’interés de la seua obra, que constituïx una peça
fonamental per a la memòria cultural dels valencians”, ha afirmat el president
de la Comissió de l’Any Estellés, Manuel Pérez
Saldanya.
Palomero destaca que la mostra sobre l’autor de La clau que obri tots els panys, Lllibre de meravelles, Recomane tenebres o del Mural del País Valencià ens acostarà a
la seua trajectòria personal, familiar o professional, però sobretot a la
prolífica producció literària “perquè estem davant de l’obra magna d’un poeta
polièdric, una de les grans veus de la poesia europea de la segona mitat del
segle XX”.
Les Llengües a Catalunya: Propostes i
Perspectives
El
Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de
Barcelona (CUSC-UB) es complau en convidar-te al debat «Les Llengües a
Catalunya: Propostes i Perspectives», coordinat per Emili Boix (Universitat
de Barcelona). Aquest debat comptarà amb la participació de representants dels
diferents partits polítics de Catalunya amb representació parlamentària, per tal
de conèixer les seves posicions, propostes i perspectives sobre aquest
tema.
Programa
|
19.00h |
|
Presentació: Emili Boix |
|
19.05-20.10 |
|
Taula
rodona:
Convergència i Unió
(CIU) – Sr. Xavier
Moral
Partit Socialista de
Catalunya (PSC) – Sra.
Paquita Sanvicen
Partit Popular de
Catalunya (PPC) – Sr. Pedro
Chumillas
Iniciativa per
Catalunya Verds (ICV) – Pau
Planelles
Esquerra Republicana de
Catalunya (ERC) – Pendent de
confirmació
Ciutadans de Catalunya
(C’s) – Inés
Arrimadas
Solidaritat Catalana
per la Independència (SI) – Pendent de confirmació |
|
20:15h |
|
Tancament |
Informació de l'acte
Data: Dimecres 21 de novembre de
2012, de 19.00h a 20.15h
Lloc: Sala Capella (planta baixa), Facultat de Filologia (Universitat de
Barcelona)
Contactae: CUSC (cusc@ub.edu)
.......................................
Informació
distribuïda per:
Observatori CUSC- Centre Universitari de Sociolingüística i
Comunicació
Tel. 93 403 70 65
Facultat de Filologia (bústia
191)
Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes,
585
08007 Barcelona
www.ub.edu/cusc
http://cuscub.wordpress.com
7)
Nova sessió de
Diàlegs:
Present i futur de la terminologia
catalana
A càrrec de la Dra. M. Teresa Cabré,
catedràtica de la UPF i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis
Catalans.
Lloc: CETIB. C. Consell de Cent, 365, 3a planta
Dia
i hora: dilluns 26 de novembre, a les 7 h de la tarda
8)
Exposició «Sent i respira valencià» a
Onda
A partir de dimecres 21 de novembre es podrà visitar a Onda
l’exposició «Sent i respira valencià», una recopilació de treballs dels alumnes
de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València per a la Unitat de
Normalització Lingüística de la Diputació de València, que es va inaugurar el
passat mes d’abril al Museu Valencià de la Iŀlustració i la Modernitat
(MuVIM).
S'hi exposa una selecció de materials de campanyes
promocionals del valencià, que van ser distribuïdes per diversos ajuntaments i
en les quals van participar les oficines municipals de promoció del
valencià.
«Sent i respira valencià» podrà visitar-se en la sala
d’exposicions del Centre d’Ocupació i Cultura d’Onda a partir del dia 21 a les
19 hores. L’obra estarà disponible fins al pròxim 30 de novembre de dilluns a
divendres, d’11 a 14 hores i de 17:30 a 20 hores, i els dissabtes i festius,
d’11 a 13:30 hores.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací