InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 715 (dimecres 31/10/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Alta en InfoMigjorn
 
3) Joan-Carles Martí i Casanova - Tempir
 
 
5) Jaume Clotet - Letònia i llengua catalana
 
 
 
8) Escriptors en la Biblioteca Valenciana amb Xiquets i Jòvens
 
9) Do de llengües: Rapa nui
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 61).
 

187. Estic en contra del model multiculturalista. Els pakistanesos per un costat, els xinesos per un altre, els magribins per enllà… No anem enlloc. M'encanta veure un magribí parlant en català. Ha de ser així. Un s'ha d'integrar conservant la seva pròpia cultura tradicional. El català és un idioma de cultura. Fa dos o tres anys vaig llegir l'obra completa de Ramon Llull. ¡Mare meva! Va crear la llengua catalana actual, però no se li reconeix. Va fer el mateix que Dante amb la llengua italiana. En canvi, el francès es va fixar més tard.

 

Juan Goytisolo

Escriptor

 
 
2)
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
 
 
3)
 
Publicat en la revista digital Núvol dimarts 23 d'octubre del 2012

Tempir

Joan-Carles Martí i Casanova
 

Trie, com no?, el mot ‘tempir'. A l'Alcover-Moll diu que, a l'Empordà, és la saó o l'aigua de pluja que és absorbida per la terra. A la primeria dels anys 1990 vaig comunicar als dialectòlegs, de la Universitat d'Alacant, que a Elx no ho haviem dit mai d'una altra manera. Un vell mot català que tornava a aparèixer a l'Extrem Sud quan es pensava que era tan sols de l'Extrem Nord. Per això, l'any 1993, quan vaig ser nomenat el primer president de l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir d'Elx vaig batejar la nova creatura amb aquest nom. L'any que ve farà vint anys. A hores d'ara, hi treballen un grup de joves elxans, ha esdevingut l'associació per la llengua més dinàmica i més prestigiosa del sud del País Valencià. I és que quan la terra té bon tempir sempre hi surten els borrons millors.

 

4)
 
Publicat a

El govern balear trenca l'acord de reciprocitat i diu que és “per estalviar”

El director general de la televisió pública de les Illes Balears, José Manuel Ruiz, va anunciar ahir la decisió de suprimir l'emissió del canal satèl·lit IB Sat a Catalunya a partir del novembre “per estalviar 400.000 euros anuals”. A partir del mes que ve, les emissions de la televisió balear quedaran limitades a les Illes i des de Catalunya i el País Valencià tan sols es podrà veure per internet.

En compareixença parlamentària davant la comissió de control sobre IB3, José Manuel Ruiz va assenyalar que la mesura respon a la necessitat de reduir el pressupost de l'ens públic. També va xifrar en 400.000 euros anuals el cost de les emissions d'IB3 a Catalunya.

TVC es manté a les Illes

Ruiz també va explicar que la decisió comportarà la revisió del conveni de reciprocitat amb Catalunya, si bé va remarcar que Televisió de Catalunya (TVC) mantindrà l'emissió actual a les Illes, mitjançant el canal TV3 CAT. El tancament de les emissions d'IB3 a Catalunya no afectarà el personal propi de la cadena balear, ja que l'únic treballador que es dedicava al manteniment de les emissions fora de les Illes serà recol·locat a la mateixa empresa.

La cadena IB3 es podia veure a Catalunya des del març del 2009 en virtut de l'acord de reciprocitat signat entre els governs català i balear i amb una vigència de cinc anys.

Després de la remodelació de l'oferta televisiva catalana, al primer múltiplex de la CCMA ara s'hi pot veure TV3, 3/24, Super3/33 i Esport 3. En canvi, al segon múltiplex tan sols queda el canal en alta definició TV3 HD, després del canvi de freqüència del canal esportiu i de la sortida de Canal 9 (l'estiu del 2010) i ara IB3.

5)
 
Publicat a
 
 
Jaume Clotet
 

En les seves cartes enviades a Catalunya des de l'exili, Joan Sales parlava sovint dels estonians i de llurs anhels nacionals. Era la manera que tenia de parlar dels catalans sense aixecar les sospites de la censura franquista, que sempre va demostrar la seva incapacitat crònica d'entendre les metàfores. Recórrer a les repúbliques bàltiques, doncs, no va ser una moda passatgera dels anys noranta del segle passat, quan Lituània, Letònia i Estònia van aconseguir escapar del jou soviètic i es van proclamar estats independents. Tots tres països continuen essent referents vàlids per al nostre país. El cas de Letònia i la seva llengua, per exemple, ens pot servir de model.

Per fer-nos una idea de la situació lingüística letona en el moment de la secessió cal recórrer al cens lingüístic fet l'any 1988, encara en el període de dominació soviètica. Un 52 per cent de la població tenia el letó com a llengua materna, mentre que el rus ho era per a un 42 per cent de la població. Com passa sovint en aquests casos, la majoria de parlants de letó també parlaven rus, mentre que només una part dels russòfons eren competents en letó. Els sona, aquest escenari? A tot això cal afegir-hi que els russòfons, que havien arribat massivament després de la Segona Guerra Mundial, tendien a concentrar-se en alguns districtes, sobretot els més propers a Rússia, on la seva hegemonia superava el 80 per cent de la població.

Arribat el moment de la independència, el nou govern letó va plantejar-se quina política lingüística li convenia per garantir la pervivència de la seva llengua nacional. Amb un percentatge tan elevat de russòfons, i la potència demogràfica russa com a veïna, la secessió no garantia per si mateixa el futur del letó. Cal recordar que la població total del país era de 2,5 milions i Rússia en tenia 150. Per assegurar el futur de la llengua letona i per no dividir el país en dues comunitats, la nova Constitució va adoptar el letó com a única llengua oficial. Per descomptat, la legislació respecta l'ús, promoció i ensenyament escolar de totes les llengües que es parlen al país, però especifica també que la llengua d'integració dins el poble letó és, evidentment, la letona. És que podria ser-ne una altra? El letó va passar a ser obligatori per als càrrecs públics i electes, i totes les administracions i empreses públiques i privades havien d'atendre el públic en aquest idioma. Els mitjans públics tenen el letó com a llengua habitual, mentre que el rus o qualsevol altra llengua troba el seu espai en els mitjans privats.

Vint anys després de la independència és moment de fer balanç. Si ens fixem en les estadístiques escolars, veurem que el nombre d'estudiants que trien el letó a l'escola com a llengua vehicular s'acosta ja al 75 per cent, mentre que fa quinze anys era només del 60 per cent. En paral·lel, el nombre d'alumnes matriculats a les escoles russes ha baixat a la meitat. El letó configura lentament, doncs, una única societat política i nacional. Val a dir que tot el procés no ha estat exempt de tensions, però ha estat absolutament democràtic i pacífic.

Sense dubte, la política lingüística letona és dura. Però, també sense dubte, ha estat el mecanisme legal que el poble letó ha trobat per fer front a una diglòssia accelerada que hauria liquidat la seva llengua en dues o tres generacions. Cal afegir que els organismes internacionals, com per exemple l'OSCE, han considerat sempre que la legislació lingüística letona s'ajusta perfectament a la legalitat internacional.

 
6)
 
Article publicat en EL PUNT AVUI dijous 25 d'octubre del 2012
 
 
Lliris Picó i Carbonell
 

Trobe que només hi ha una cosa més estúpida que vanagloriar-se públicament de la pròpia ignorància: pensar que la ignorància és graciosa. Us situe: reunió de pares del primer curs d'ESO del Programa d'Ensenyament en Valencià d'un institut qualsevol d'un poble de les sofertes (des del punt de vista lingüístic) comarques del Sud. La tutora pregunta, temorosa, si hi haurà cap problema si la reunió es fa en valencià. Se m'accelera el pols i note que la sang em puja a les galtes.

Pense que ja estem com sempre, però m'anime mirant la part bona: aquesta almenys ha preguntat... M'afanye a dir que al llarg dels cursos de primària quasi totes les reunions s'han fet en valencià i no ha hagut cap impediment. La tutora sembla que comença a respirar tranquil·la. Una altra mare comenta una cosa així com “yo no hablo valenciano, pero bueno...” La tutora entén que amb el “pero bueno” ens perdona la vida i arranca a parlar. No passen molts minuts abans que un pare (em fa l'efecte que és el marit de qui ens ha donat el permís per parlar la nostra llengua) diu exactament: “Espera, espera, espera. Si vas a hablar en valenciano habla claro o hablas en español perque yo no lo entiendo.” Un grup de pares, no poc nombrós, esclata a riure. El fatxenda que ens ha manifestat el seu desconeixement lingüístic es creix amb les rialles i reitera, tot cofoi, la seua ignorància: “¿Qué pasa? Sí es verdad: no sé valenciano”. La professora vacil·la uns segons... “Bueno, pues no hay problema”. I la gent torna a riure. Se'ns riuen a la cara...

Quan la tutora ens està explicant els criteris d'avaluació de l'assignatura de valencià, l'ignorant graciós torna a interrompre per exposar-nos un supòsit: “¿Qué pasa si mi hija suspende el examen de lectura pero saca un diez en el de gramàtica? Que ya te digo jo que no va a ser el caso porque en valenciano no se entera de nada.” Ho diu entre rialles. Apa! Si s'envaneix també d'haver transferit el graciosíssim valor de la ignorància a la seua filla.

Em pregunte què ha estat fent aquest pare tots aquests anys en què la seua fiilla ha estat matriculada en un PEV. És que no l'ha ajudada a fer els deures? És que no li ha preguntat la lliçó quan tenia un examen? I si ho ha fet, no ha sentit mai la curiositat d'entendre de què parlava la seua filla, què aprenia a l'escola? Voleu dir-me que el nostre sistema no ha funcionat i no solament no ha sigut capaç de crear nous valencianoparlants sinó que no ha pogut crear ni tan sols “valencianoescoltants”? No és cert.

Després de sis cursos, estic segura que l'ignorant graciós ens entén perfectament, però no pot evitar l'excitació de veure com la fanfarroneria ens fa caure en la submissió lingüística. Doblegar voluntats lingüístiques deu provocar-los un plaer quasi orgàsmic. I, dic jo, no penseu que després de quasi trenta anys d'esforços per redreçar la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra normalitat cívica ja n'hi ha prou de submissió?

En tot aquest temps el nostre sistema educatiu ha creat valencianoparlants i “valenciano escoltants” (si voleu valencianoparlants passius que ja poden posar en actiu l'oïda...) que han de saber que per a nosaltres parlar valencià no solament és un dret sinó que és un deure i un deute pendent amb la nostra pròpia dignitat. Si volen un orgasme de poder que es busquen una altra meuca!

 
7)
 
Publicat a

El TC desempara els drets lingüístics a la justícia

Rebutja el recurs d'un ciutadà a qui es va rebutjar un escrit en català

El Tribunal Constitucional (TC) ha mirat cap un altre costat quan per primer cop un ciutadà a qui els tribunals han vulnerat els seus drets lingüístics s'hi ha dirigit demanant emparament. El TC ha despatxat el cas amb un simple foli en el qual, amb només set línies, argumenta que en el cas que se li exposa no es produeix cap violació de drets fonamentals i, en conseqüència, denega la seva admissió a tràmit.

Amb aquest simple argument de forma la màxima instància judicial d'Espanya desaprofita la primera ocasió que ha tingut per entrar en el fons de la qüestió i dictar doctrina, per primer cop, sobre quins són els drets lingüístics dels ciutadans de l'Estat quan recorren a l'administració de justícia.

El cas en qüestió és el d'un ciutadà de Barcelona a qui l'Audiència Provincial va condemnar per no haver assistir a una mesa electoral en unes eleccions espanyoles. Ho va fer al·legant qüestions de consciència, però se'l va condemnar.

La seva advocada, Marta Clapés, va recórrer al Tribunal Suprem en un escrit íntegrament en català que no va ser admès a tràmit pel fet que no era en castellà. El TS va exigir la traducció, però el recorrent s'hi va negar insistint que l'empara el dret d'utilitzar el català i que és l'administració de justícia qui ha de traduir els textos. En el recurs al TC, la lletrada recorda tota la legislació que avala la conducta del seu client, com ara la Carta Europea de Llengües Minoritàries.

 

8)
Escriptors en la Biblioteca Valenciana amb Xiquets i Jòvens
 
 
Des de la seua instal·lació a Sant Miquel dels Reis, la Biblioteca Valenciana ha prestat especial atenció a la realització d'activitats encaminades a promoure la lectura. Tallers, recitals, lectures dramatitzades, trobades amb autors i publicacions específiques sobre didàctica de la lectura són iniciatives encaminades amb aquest objectiu.
Segurament, la més important d'estes iniciatives és el cicle "Escriptors en la Biblioteca Valenciana amb Xiquets i Jòvens", que pretén acostar la lectura als més jòvens. En aquest sentit, les trobades són la culminació d'un treball que comença a les aules amb l'estudi de l'obra d'un escriptor i que culminen amb una xarrada amena i interactiva entre l'autor i els seus (nous) lectors.

El formulari d'inscripció disponible en el portal web de la Biblioteca Valenciana (<http://bv.gva.es>). En el moment de fer la reserva, s'han de proporcionar les informacions següents:
· Autor o autora a la trobada dels quals desitja assistir, amb un màxim d'una sol·licitud per centre.
· Nom del centre i localitat.
· Nom del professor o de la professora responsable, adreça de correu electrònic i telèfon de contacte.
· Nombre d'alumnes i de professors que desitgen assistir a l'acte.
La inscripció es pot fer fins al 9 de novembre de 2012.
La llista de centres seleccionats per activitat es farà públic en el
portal web de la Biblioteca Valenciana abans del 17 de novembre de 2012.

https://docs.google.com/spreadsheet/viewform?formkey=dEh5a21LV2FuWF9SU1EwSWRGNDZXZXc6MA

http://bv.gva.es/documentos/anim2013_val.pdf
 
9)
 
Do de llengües
 
amb Oriol Munné
 
Catalunya Ràdio
 
10)
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací