InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 711 (dimecres 24/10/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Alta en InfoMigjorn
 
 
4) VII Seminari de Terminologia de la SCATERM: «La nomenclatura química de la IUPAC en català»
 
5) V Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats
 
 
 
 
 
10) STEI INTERSINDICAL A FAVOR D'INCREMENTAR LA PRESÈNCIA DEL CATALÀ A L'ESCOLA I DE L'APRENENTATGE DE L'ANGLÈS
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 61).
 

183. Ens anima i encoratja l'acceptació que ha tingut el Diccionari de l'IEC. Potser l'acollida demostra que la llengua catalana es troba en un estat menys perillós del que pensàvem!

 

Salvador Giner

Sociòleg i president de l'IEC

 
 
2)
 
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
 
3)
 
Publicat a

El Temps torna a distribuir-se als quioscos després que al maig es va anunciar que es retirava temporalment dels punts de distribució i que arribaria només als subscriptors. La decisió forma part de la nova etapa de la publicació, amb un procés d'ampliació de capital que s'obre a lectors i entitats. L'empresa editora, Edicions del País Valencià –d'Eliseu Climent–, es transforma a Espai de Comunicació, i integra les publicacions d'El Temps, El Temps Digital, la traducció al català de l'anuari The Economist i el contracte exclusiu de publicació de Der Spiegel. El director general serà Vicent Sanchis, i Joan Francesc Mira, Magda Oranich, Joan Manuel Tresserras, Salvador Cardús, Josep Vicent Boira i Ramon Folch formaran el consell editorial. Entre els primers accionistes hi ha Jordi Pujol, Joan Hortalà, Antoni Mayor, Antoni Serra Ramoneda, Francesc Robert, Ramon Soler, Jacques Font, Alexandre Forcades, Miquel Calçada i Mònica Terribas. I entre les primeres entitats accionistes, la Universitat d'Alacant, la Cambra de Comerç de Tortosa i l'Institut d'Estudis Catalans.

 
 
4)

VII Seminari de Terminologia de la SCATERM

«La nomenclatura química de la IUPAC en català»

(16 de novembre de 2012)

La Societat Catalana de Terminologia ha obert les inscripcions per al VII Seminari de Terminologia de la SCATERM, «La nomenclatura química de la IUPAC en català», que tindrà lloc el divendres 16 de novembre, al matí, a la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona.

Com cada any, el seminari té un enfocament eminentment pràctic. Aquest any es dedica a la terminologia de la química i l'imparteixen Salvador Alegret (UAB - Societat Catalana de Química), Àngel Messeguer (UB - Societat Catalana de Química), Joaquim Sales (UB - Societat Catalana de Química), Josep M. Mestres (Servei de Correcció Lingüística de l'IEC - Societat Catalana de Terminologia) i Òscar Aznar (analista químic i terminòleg- Societat Catalana de Terminologia).

Al web de la SCATERM hi podeu trobar el tríptic informatiu i també la butlleta d'inscripció (formant part del tríptic o com a document separat):

http://blocs.iec.cat/scaterm/

La Junta de la SCATERM espera que aquesta activitat sigui del vostre interès, i us anima a participar-hi i a fer-ne divulgació.

Vocalia de Comunicació de la Junta de la SCATERM

 

5)
V Premi Helena Jubany
 
El dia 1 del mes que som vam tancar l'admissió d'originals per optar al V Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats. Aquest any n'hem rebut 88, trenta-sis més que l'any passat.

Ara aquests originals són en mans del Jurat que, recordem, està format per Elvira Carrió, professora de Teatre de l'Institut Pla d'en Boet, Pep Duran, traginer de contes, Lluïsa Esteve, bibliotecària i professora de Llengua, Núria Ribas, directora de la Biblioteca Pública de Sentmenat, Roser Ros, narradora oral i presidenta de Tantàgora, Llorenç Soldevila, professor de la Universitat de Vic, i Roser Trilla, professora de Llengua i Literatura.

El veredicte del Jurat es farà públic el dia 2 de desembre i és previst que l'obra guanyadora sigui publicada al diari ARA la primera quizena del mateix mes.

Joan Jubany i Itxart
President de l'Associació Cultural Helena Jubany
 
6)
 
Publicat a

Nou atac judicial contra el català

El Tribunal Suprem invalida una convocatòria del 2009 de Governació perquè es requeria la llengua catalana

Nova sentència en contra del català. El Tribunal Suprem va fer pública ahir una resolució en virtut de la qual anul·la una convocatòria d'oposicions perquè es requeria el coneixement de la llengua catalana als que s'hi presentessin. Les proves, de l'any 2009, eren del Departament de Governació i Administracions Públiques per seleccionar funcionaris per als ajuntaments. El Suprem s'agafa al fet que, malgrat que són promogudes per la Generalitat, les oposicions eren per elegir empleats públics –interventors, secretaris...– amb condició estatal.

Amb la sentència, l'alt tribunal estima el recurs de cassació que el Consell General de Col·legis Oficials de Secretaris, Interventors i Tresorers de l'Administració Local va presentar en contra d'una resolució anterior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que havia desestimat la seva petició d'anul·lar les oposicions. El Suprem argumenta que la convocatòria, tot i ser organitzada per la Generalitat, era per elegir funcionaris estatals i, per tant, considera que no hi ha “justificació raonable” per incorporar en el procés de selecció el coneixement del català. L'exigència de la llengua, afirma el Suprem, col·locaria en “injustificada desigualtat” les persones de la resta de l'Estat que poguessin presentar-se a les oposicions. Ho troba una “exigència desproporcionada”.

Desmuntada

El Suprem deixa en no res la sentència del TSJC que veia “indispensable el coneixement del català per a l'exercici de les funcions reservades als funcionaris habilitats estatals a Catalunya”. També valorava que no era “sense raó ni desproporcionat” exigir el coneixement als candidats, ja que, tot i que es tracta de funcionaris estatals, treballarien en administracions locals catalanes.

La sentència del Suprem afegeix més llenya al foc en un moment de gran malestar a Catalunya per les resolucions judicials contra el català. Algunes d'elles, del TSJC, contra la immersió lingüística.

 

7)
 
Publicat a

L'esperit de Fabra

Un acte d'homenatge commemora el centenari de la primera gramàtica catalana del lingüista, que va posar les bases per a la modernització de la llengua

Quan Pompeu Fabra va publicar la seva Gramática de la lengua catalana el 1912 va construir les bases del català modern i de la seva normalització. Fabra va escriure l'obra en castellà, entre altres coses, perquè en principi anava dirigida als pocs intel·lectuals de fora de Catalunya que estaven interessats en aprendre català. Però, a més, d'aquesta manera Fabra feia la seva especial pedagogia per als qui consideraven que una llengua sense gramàtica ni ortografia era poc més que un dialecte.

La intenció de Fabra i el seu esperit estan més vius que mai. Així ho van recordar ahir al vespre els participants a l'acte d'homenatge a Pompeu Fabra, que commemorava a la Generalitat el centenari de la publicació de la primera gramàtica de l'autor; la primera i la més important, ja que va posar els fonaments de la tasca normativa que es va fer posteriorment des de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). A més, un any després de la sortida de la gramàtica, Fabra va publicar la seva primera ortografia.

Tant Salvador Giner, president de l'IEC, com Isidor Marí, president de la secció filològica de l'IEC, van coincidir en remarcar que la Gramática de la lengua catalana és, segurament, la gran obra mestra de Fabra. “Va fixar l'extensió i els límits del model gramatical del català”, va dir Giner. Isidor Marí va remarcar que aquesta gramàtica “representa un canvi radical de paradigma perquè estava basada en la llengua parlada i el català oriental”.

Marí va recordar el context en què Fabra va escriure la seva gramàtica, tan diferent però tan semblant alhora al moment actual quant a la relació amb Espanya i va acabar el seu parlament amb una cita del malaguanyat filòleg Joan Solà, en la qual afirmava que el català no podrà tenir una igualtat total sense un estat propi.

Precisament va ser Solà qui, amb Jordi Mir, va iniciar fa uns anys la coordinació de la publicació de les Obres completes de Fabra, de les quals ara surt el vuitè volum, que reuneix la seva correspondència entre el 1902 i el 1948. El volum conté 516 cartes, 400 de les quals les va escriure el mateix Pompeu Fabra. Les altres 116 són de personatges de l'època com ara Joaquim Casas-Carbó, Jaume Massó i Torrents, Josep Pous i Pagès, Miquel de Garganta, Antoni Maria Alcover i Joan Coromines, entre altres.

En el projecte de la publicació de les Obres completes de Fabra, hi han estat implicats la Generalitat, l'IEC i, en alguns moments, el govern de les Illes Balears. Segons va anunciar el mateix Mir, l'últim i novè volum sortirà l'any que ve i estarà dedicat als textos fabrians de sociolingüística.

Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat, va tancar l'acte recordant de quina manera Fabra va contribuir a la revitalització del català a principis del segle XX. “Si Fabra estigués aquí, estaria satisfet del pas necessari que ha de donar el catalanisme: estem fent un acte de futur”, va concloure Mascarell.

8)
 
Publicat en el diari LA VANGUARDIA dijous 18 d'octubre del 2012
 
Els pares i la falta de recursos mantenen el català com a llengua hegemònica

La immersió no afluixa davant el castellà a les Balears

Davant la baixa demanda de castellà, els directors s'han decantat per no tocar el sistema

La immersió en català manté l'hegemonia a les escoles de les Balears. En contra del que es podria esperar, la lliure elecció de llengua per aprendre a llegir i escriure en castellà, una de les mesures estrella del govern de José Ramón Bauzá (PP), no ha inclinat la balança a favor de la llengua de Cervantes, ni tan sols en els centres amb més immigració. Una cosa que s'explica sobretot per dos motius: l'aposta dels pares pel català i la falta de recursos perquè el castellà sigui llengua vehicular.

Amb la normativa a la mà, els pares d'alumnes d'entre 3 i 7 anys poden reclamar que el castellà sigui la llengua referent a l'hora d'ensenyar-los a llegir i escriure. La realitat, tanmateix, mostra que els projectes lingüístics continuen sent majoritàriament en català i que el castellà conviu com a llengua d'aprenentatge mitjançant diverses fórmules com professors de suport o agrupacions flexibles. La baixa demanda de castellà (13%, segons el Govern) ha fet que tant els directors de centres públics com dels concertats s'hagin decantat per no tocar el sistema i hagin absorbit la demanda amb el personal disponible, cosa que ha provocat alguns problemes d'organització.

Un exemple del que succeeix s'observa a l'escola pública Son Pisà de Palma, una de les que ha registrat més demanda de castellà, sobretot en infants de 3 anys (gairebé un 30%). Des de principi de curs s'hi destinen professors de suport, de manera que hi hagi una atenció individualitzada, encara que es manté tots els alumnes en la mateixa classe. "El nostre projecte lingüístic és en català i no el canviarem. A les nostres aules no hi haurà un plafó en castellà i un altre en català", explica la directora, Rosario Sánchez, que es mostra partidària del model del referent lingüístic, de manera que els alumnes associïn cada professor amb una llengua, "una cosa similar al que es veu al carrer", recalca. Així, per exemple, mentre una mestra fa la classe general en català, la de suport treballa els continguts en castellà.

Com l'escola Son Pisà, molts centres s'han acollit a una ordre del Govern del 2004, que permet fer un mínim de sis hores de castellà. Amb això entenen que compleixen el nou dret dels pares. La fórmula no ha agradat, però, determinats col·lectius com el Círculo Balear, d'ideologia espanyolista, que denuncien que el català és l'única llengua vehicular a gairebé tots els centres. Fins ara les queixes de pares han estat molt minoritàries i tampoc no sembla que els centres puguin atendre la seva reclamació. "Si vénen uns pares i em pregunten per què fem sis hores i no nou de castellà, els diré que és perquè no tenim més recursos", subratlla Sánchez.

Gairebé un terç dels alumnes de Son Pisà són fills d'immigrants. Encara que molts d'ells s'adrecen a l'escola en castellà, "tenen molt d'interès que els seus fills s'integrin a través del català", explica la secretària del centre, Clara Roca. Una situació que corrobora a nivell insular l'Associació de Directors d'Infantil i Primària de Mallorca i l'associació Escola Catòlica que agrupa 78 centres concertats.

El seu portaveu, Marc González, explica que "la introducció del castellà s'està fent de manera progressiva" i que la majoria de pares, ja sigui de l'estranger o de la península, "veu normal que es mantingui la immersió en català".

9)
 
Publicat en el diari digital VilaWeb dijous 18 d'octubre del 2012

Bosch anuncia que eliminarà la immersió lingüística per decret

El conseller d'Educació balear diu a Intereconomía que té intenció de derogar el decret de mínims

El conseller d'Educació del govern balear, Rafel Bosch, ha anunciat que eliminarà per decret la immersió lingüística el curs vinent. En una entrevista a Intereconomía, recollida pel Diari de Balears, Bosch va dir que amb l'entrada del nou decret de tractament integral de les llengües s'eliminarà la possibilitat que els centres apliquin un sistema d'immersió. El conseller s'ha referit així per primera vegada d'una manera directa a la intenció de derogar el decret de mínims, que obliga els centres a impartir com a mínim el 50% dels continguts en català.

Bosch va dir que es volia aplicar és un model trilingüe en què la presència del català, el castellà i l'anglès hi fos a parts iguals en els currículums, inspirant-se en el 'model valencià'. Segons el Diari de Balears, el nou decret convertirà en bilingüe l'ensenyament que s'imparteix a les Illes, perquè la nova normativa obligarà tots els centres a introduir ensenyament en català i en castellà des d'Infantil fins a secundària.

La majoria dels centres de les Illes Balears tenen el català de llengua vehicular i, per tant, el castellà només hi és present quan s'imparteix l'assignatura d'aquesta llengua. Pel que fa a l'anglès, amb el nou decret serà el tercer idioma obligatori als centres i es començarà a impartir en els alumnes entre els 3 i els 6 anys.

10)
 

STEI INTERSINDICAL A FAVOR D'INCREMENTAR LA PRESÈNCIA DEL CATALÀ A L'ESCOLA I DE L'APRENENTATGE DE L'ANGLÈS

 
Davant l'anunci fet pel conseller Bosch de canviar la normativa vigent en matèria de llengua als centres educatius i d'imposar un nou decret de tractament de llengües que podria substituir el decret de mínims, l'STEI Intersindical vol manifestar que:
· Tot i que estam a favor de l'aprenentatge d'una llengua estrangera, com no podia ser d'una altra manera, no acceptarem cap normativa que vagi per davall del 50% com a mínim de presència del català a l'escola i durem als tribunals totes les normatives que vagin en contra de la progressivitat de la presència del català als centres educatius de les illes Balears.
· Els possibles canvis que es proposin han de garantir que en acabar l'escolarització obligatòria l'alumnat tengui una competència lingüística i comunicativa adequada en català i en castellà, ambdues llengües oficials de la nostra comunitat.
· Tots els infants i joves han de tenir un contacte suficient amb la llengua pròpia del territori, la llengua catalana, per poder ser competents, lingüísticament i comunicativament, l'han de poder entendre i, si volen, l'han de poder parlar, llegir i escriure.
· L'escola és l'àmbit que, en les millors condicions, pot oferir l'aprenentatge de la llengua catalana a les persones nouvingudes i al mateix temps educar en el respecte de totes les llengües que es parlen al món i de totes les persones que fan part de comunitats lingüístiques diferents a la nostra.
· Estam d'acord en la consolidació i l'aprenentatge d'una llengua estrangera per part dels nostres infants i joves durant la seva escolarització obligatòria, sempre que això no suposi deixar de banda o disminuir la presència de la llengua pròpia a l'escola.
· Estam a favor que la llengua pròpia del territori sigui la llengua de l'escola. Pensam que aquesta és una de les millor formes de propiciar la cohesió social de totes les persones que conviuen a un mateix espai geogràfic i que per les raons que siguin s'han hagut de desplaçar dels seus països d'origen.
· Les llengües maternes, a societats on es parlen moltes llengües, no poden substituir a l'escola, el paper social i de coherència pedagògica tant important que tenen les llengües pròpies del territori on s'ubiquen les escoles.
· La conselleria no pot tirar per terra la feina tan ben feta i des de fa tant de temps pels mestres en favor de la llengua i la cultura pròpies. Han treballat per la igualtat d'oportunitats, ensenyant el català als que a l'àmbit familiar no el parlen. També han treballat per la cohesió social, tan necessària en una societat cada vegada més multilingüe per raons econòmiques i socials.
· Consideram que la conselleria ha d'ocupar-se dels veritables problemes que preocupen la comunitat educativa i no ha de tocar el que ja funciona per a la immensa majoria de la població, ja que podria crear una crispació considerable que repercutiria negativament en els centres docents i en la població escolar i les seves famílies.
Més informació: M. Antònia Font STEI Intersindical 619783884
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací