InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 710 (dimarts 23/10/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
3) Francesc-Joan Monjo i Dalmau - Calp: únic nom genuí, històric i actual
 
4) La nit dels Octubre 41a edició a Joan Fuster
 
5) XXXè premi de poesia MANUEL RODRÍGUEZ MARTÍNEZ - CIUTAT D'ALCOI
 
 
7) Butlletí electrònic del Servei Lingüístic de la UdL
 
 
9) XXV CURS DE SOCIOLINGÜÍSTICA DE LA NUCIA: ENSENYAMENT, CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC I CODIFICACIÓ DE LES LLENGÜES A L'ESTAT ESPANYOL
 
10) Cursos d'escriptura creativa de l'Escola de Lletres de Tarragona
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 60).
 

182. Cada poble de la Terra té uns trets distintius que el singularitzen. La llengua no és pas, en tots els casos, el tret definitori més decisiu. Pot ser compartida per diverses comunitats, creences, costums i territoris. En el cas del nostre poble, però, la llengua sí que n'és el tret diferencial i decisiu. La llengua catalana és cabdal per a la definició, la permanència, la prosperitat i l'esdevenidor de la nació que l'enraona. Per a la gent de llengua i cultura catalanes, la mil·lenària llengua que parla no és, per dir-ho així, una superestructura secundària o, fins i tot, escadussera. La llengua catalana, per als catalans, ha esdevingut un tret estructural, de soca-rel, de la nostra existència com a poble. No vull pas cridar la vostra atenció vers les raons i les circumstàncies polítiques, econòmiques i culturals que, històricament, han fet que això sigui així. Em limitaré a constatar austerament el fet. La llengua catalana és, essencialment, un fet nacional constitutiu, un fet nacional radical. Traieu-nos la llengua catalana i deixarem d'ésser. Soscaveu-la i començarem a deixar d'ésser; començarem a ésser, certament, una altra cosa, un altre país.

 

Salvador Giner

Sociòleg i president de l'IEC

 
2)
 
 
Eugeni S. Reig
 
 
3)
CALP
 
ÚNIC NOM GENUÍ, HISTÒRIC I ACTUAL
 
Francesc-Joan Monjo i Dalmau
 
Per patrimoni toponímic s'entén l'herència immaterial que ens ha arribat dels nostres avantpassats, i a nosaltres ens recau l'obligació de conservar-lo per poder traspassar-lo als nostres descendents. No és ni una minúcia ni una antigalla, és un tresor comú i té un valor perenne. Ens resultaria impossible parlar del Calp d'avui sense fer menció especial al patrimoni cultural i lingüístic heretat, i que s'ha conservat fins a l'actualitat. Element que ens conforma com a poble amb un caràcter diferenciat i amb una idiosincràsia pròpia.
 
El topònim Calp és herència del passat i està ben viu avui, per això hem de sentir l'obligació de protegir-lo i transmetre'l, ja que ens servirà com a motor per a implicar la societat calpina en la conservació del patrimoni toponomàstic i que, alhora, ens servirà per a mantenir viva la memòria del nostre passat. En l'entorn de l'actual Calp cosmopolita, en què s'entrecreuen tantes cultures i on la patrimonial està un tant desdibuixada, l'oficialització de la forma toponímica Calp, com a única, ha suposat un gest de compromís cap a la recuperació sobre allò que els nostres ascendents ens han deixat i que nosaltres podrem transmetre als nostres fills i néts. Una presa de consciència de preservar i posar en valor el topònim històric de Calp.
 
En 2008 vaig rebre l'encàrrec de redactar un informe històric sobre el topònim Calp. Un document que va ser aprovat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb l'informe favorable del Doctor Emili Casanova, President de la Secció d'Onomàstica, i que l'ONU, mitjançant el Grup d'Experts de les Nacions Unides en Noms Geogràfics (GENUNG), aconsella que cada lloc ha de ser oficialitat pel seu nom en la llengua del territori on està ubicat, sense que això excloga l'ús d'exotopònims.
 
Ací us presente un resum, sempre amb criteris científics, sobre l'evolució històrica i filològica del topònim Calp, l'únic nom genuí, històric i actual.
 
Sobre el topònim Calp
 
El topònim Calp és la forma existent en tota la documentació Medieval consultada i en gran part de la Moderna. Per tant, podem afirmar que és la que s'adequa a la tradició històrica i lingüística del municipi, ja que és a partir de la incorporació d'aquest nucli poblacional, i el seu antic terme castral, al regne cristià de València (1244) quan comença a aparèixer en totes les fonts, tant escrites en llatí com en català, Calp. La forma toponímica Calp –d'origen preromà, segons els eminents filòlegs Joan Coromines i Manuel Sanchis Guarner, indicant que potser tinga etimologia fenícia– la trobem documentada, per primera vegada, en el Tractat de Caçola (1179) signat entre Alfons el Cast (I de Catalunya i II d'Aragó) i Alfons VIII de Castella. El document cita Calp de la següent manera: “...sicut tendit et ducit portus usque ed mare et vadit usque ad Calp”. Segons el pacte, Calp i el seu terme quedava sota domini catalanoaragonès.
 
En el tractat d'Almizra (1244) es confirmava la integració de Calp en la Corona d'Aragó. Un altre document important és el Llibre del Repartiment, on apareixen les donacions que es fan als colons cristians durant el segle XIII i, com no, parla del Castell de Calp. La forma Calp, a més d'estar encara ben viva, com hem pogut veure és antiquíssima. Un topònim històric que ha perdurat a través dels segles perquè el poble l'ha considerat seu.
 
Evolució històrica del topònim
 
a) Durant la dominació islàmica el nucli poblacional de Calp –era encara una petita alqueria– i el seu terme castral pertanyien a la Taifa de Daniya (Dénia). El seu nom seria transcrit KALP o KALB (l'ortografia aràbiga no distingueix les síl.labes finals bilabials p/b). Així apareix en Yaqut al-Hamawi i en el Kitab al-Jaghrafiyya d'al-Zhurí.
 
b) Com ja hem assenyalat, és en el segle XII quan apareix per primera vegada documentada la forma Calp en un acord entre Estats, en el qual es delimitaven les incorporacions territorials de les empreses conquistadores de les corones de Castella i d'Aragó: el Tractat de Caçola. Però no serà fins el segle XIII quan el terme del Castell de Calp és ocupat i colonitzat pels cristians, i incorporat a la Reial Corona d'Aragó. És a partir de llavors quan ens trobem en tots els documents existents –tant a l'Arxiu de la Corona d'Aragó com a l'Arxiu del Regne de València i de la Catedral de València–, corresponents als segles XIII, XIV, XV, XVI i XVII, el topònim Calp: castrum et vilam de Calp, terminis de Calp, in termino de Calp, castilione et de Calp, castri de Calp, Alcherie de Calp, castrudum de Calp, batlia de Calp, terminun de Calp, justicie de Calp, portu de Calp, erant de Calp, scribaniam de Calp, justicie de Calp, dicto loco de Calp, populatoribus de Calp, alqueria de Calp, terme de Calp, Baronia de Calp, etc.
 
c) Durant el regnat de Carles I, més concretament després de la revolta dels agermanats (1522), l'antic regne de València va viure una forta castellanització política i cultural. L'oligarquia valenciana, d'adscripció majoritària al projecte nacional impulsat per la monarquia, faria que el país dels valencians anara integrant-se, cada vegada més, en l'Imperi dels Habsburg, de clara ideologia centralista i castellanitzant. És a partir d'ara quan comença a aparèixer en algun document la forma castellana Calpe –els senyors de Calp, els marquesos d'Ariza, eren de parla castellana i potser influïren en la castellanització del topònim– però així i tot el poble segueix conservant el seu topònim històric, ja que trobem molts documents amb la forma genuïna i tradicional de Calp. A més, en altra documentació de l'època, com és la geografia d'Ortelius de 1585 i les de Mercator del 1609, 1630, 1634 i 1639, apareix escrita la forma Calp.
 
d) Després de la derrota d'Almansa (1707) i amb la posterior publicació dels Decrets de la Nova Planta dictats per Felip V, pels quals quedaven derogats els Furs valencians atorgats pel rei Jaume I, les autoritats borbòniques van iniciar una fèrria castellanització cultural i lingüística, quedant la llengua del valencians expel.lida de l'administració i de l'Església. S'ordenava que “se actue y los Instrumentos se escriban en lengua castellana. Y que de oy en adelante no se permita imprimir libro alguno en otro idioma que castellano”. És precisament a partir del segle XVIII quan l'administració comença a fer servir, de manera usual, la forma castellana Calpe. Malgrat aquesta impuls castellanitzador i castellanitzant, encara podem trobar documents amb la forma Calp.
 
Podem veure com en les geografies posteriors al 1707, com la de Fer (1709), per dir-ne una de les primeres, apareix ja Calpe. Però hi ha dues excepcions: la de Cantelli (1696) i la de Mercurio Geografico (1698) on trobem la forma Calpe, ja que, com hem assenyalat, la castellanització havia començat abans del 1707, és a dir, amb els Àustries. Però no és un fet absolut, doncs la geografia de Beaurain de 1760 diu Calp. D'altra banda, el botànic Cavanilles, en les seues Observaciones sobre la historia natural, greografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia (1795-1797), cita la població com a Calp.
 
Conclusió:
 
Com hem vist, la forma castellana Calpe comença a aparèixer a les darreries del segle XVI i principis del XVII. Segurament la família senyorial, de parla castellana, influirà en la castellanització del topònim (per als castellanoparlants resulta difícil la pronuncia d'alguns mots acabats en consonant, i ho solucionen posant una “e” final). Però és durant els primers anys del XVIII, per circumstàncies polítiques adverses a la cultura del poble valencià, quan fan que els país dels valencians vaja castellanitzant-se, fins i tot en la toponímia. Es viu un procés de substitució lingüística i cultural que porta a la castellanització i deformació de molts dels nostres noms de lloc i de cognoms. Pel que fa a la documentació, queda ja generalitzada la forma Calpe, però a nivell popular continua ben viva, fins avui, la denominació Calp. Per tant, podem afirmar que des del punt de vista històric i filològic la forma Calpe, ni s'adapta a la tradició històrica ni a la lingüística del municipi, ja que és una adaptació morfològica al castellà –llengua no tradicional d'aquest poble– del topònim genuí Calp.
 
El filòleg Joan Ivars i Cervera, especialista en toponímia, assegura que no existeix el més mínim dubte de quina és l'opinió científica sobre la forma única i genuïna del topònim Calp. És més, el filòleg diu ben clar que “no voler acceptar aquesta realitat és mesclar la ciència amb la política, o en altres punts de vista aliens a la lingüística o la història, que són ciències que aporten criteris per a la fixació dels topònims”. Paraules molt encertades, que tant la historiadora Júlia Campón i Gonzalvo (viuda de Jaume Pastor i Fluixà) com jo mateix també fem nostres.
 
4)

La nit dels Octubre 41a edició a Joan Fuster

Acte de lliurament dels 41 Premis Octubre: Andròmina de narrativa, Vicent Andrés Estellés de poesia i Joan Fuster d'assaig

Amb la participació de Vicent Torrent, Pau Alabajos, Begonya Pozo, Jordi Llavina, Miquel de Palol i El Tudell.
Concert de Pep Gimeno "Botifarra"

Dissabte 27 d'octubre del 2012 a les 21 h.
Octubre Centre de Cultura Contemporènia - Carrer de Sant Ferran, 12 - València. (Telf: 963-15-77-99)
Preu: 40 euros (sopar a taula)
Aforament limitat a 200 persones
Venda d'entrades a la Llibreria Tres i Quatre (Octubre CCC) o per internet a www.tresiquatre.com

Estudiants de la UV i de la UPV, entrada al concert a les 23.30h: 2? (amb carnet d'estudiant)
 
5)
 
XXXè PREMI DE POESIA
 
MANUEL RODRÍGUEZ MARTÍNEZ - CIUTAT D'ALCOI
 
Bases
 
1. Hi podran concórrer treballs poètics, en qualssevol modalitats, escrits en llengua catalana.
 
2. L'extensió de les obres, que hauran de ser originals i inèdites, no serà menor de 400 versos ni inferior, en d'altres casos, a la d'un volum normal de poesia. No hi podran concursar obres guardonades en d'altres certàmens.
 
3. Els originals, per quintuplicat i en òptimes condicions de lectura, faran constar nom, adreça postal, correu electrònic i telèfon de l'autor/a. L'ús de pseudònims es regirà per l'habitual sistema de plica, a l'interior de la qual hom consignarà les dades completes de la persona interessada.
 
4. Els treballs hauran de ser tramesos, abans del 31 de desembre de 2012, a AMICS DE JOAN VALLS, Pintor Salvador Abril 11, 11ª, 46005 València. Els manuscrits de les obres no guardonades podran ser recuperats dins el termini de trenta-un dies a comptar des del lliurament del premi sol·licitant-ne la devolució contra reemborsament. Passat aquest termini els originals seran destruïts per a la seua conversió en paper reciclat.
 
5. S'hi estableix un únic premi, indivisible, de 1.500 euros. El premi, tanmateix, podrà ser declarat desert si les obres presentades no reuneixen, a parer del jurat, mèrits suficients o no s'ajusten a les condicions de la convocatòria. El jurat podrà fer mencions honorífiques de l'obra o obres finalistes.
 
6. El treball que en resultés guanyador serà publicat dins la col·lecció Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.
 
7. El jurat serà integrat per Jordi Botella, Joan Jordà, Hugo Mas, Josep Ribera i Manel Rodríguez-Castelló.
 
8. L'acte públic d'adjudicació del premi tindrà lloc a la ciutat d'Alcoi en març de 2013, en el transcurs d'un acte públic on es lliuraran també els XIX Premis Joan Valls i Jordà Per l'Ús i Promoció del Català.
 
A la ciutat d'Alcoi, 13 d'octubre de 2012
 
 
6)
Jornades Internacionals de Poesia Experimental
 
25 i 26 d'octubre del 2012
 

 
7)
 
Butlletí electrònic del Servei Lingüístic de la UdL
 
Núm. 2, octubre del 2012

Si voleu rebre el butlletí, us hi podeu subscriure a http://www.udl.cat/serveis/sl/butlleti.html. També hi trobareu el butlletí actual i l'arxiu de butlletins.

Font: Servei Lingüístic de la Universitat de Lleida
 
 
8)
 
Publicat en el diari digital VilaWeb dijous 18 d'octubre del 2012

IB3 suprimeix l'emissió a Catalunya 'per estalviar'

El govern balear trencarà l'acord de reciprocitat amb Catalunya, però TVC mantindrà l'emissió a les Illes

El director general de la televisió pública de les Illes IB3, José Manuel Ruiz, ha anunciat la decisió de suprimir l'emissió del canal satèl·lit IBSAT a Catalunya a partir d'aquest novembre vinent 'per estalviar 400.000 euros anuals'. A partir d'aquest moment, IB3 tan sols es podrà veure per internet des de Catalunya i el País Valencià.

Ruiz ha explicat que la decisió comportarà la revisió del conveni de reciprocitat amb Catalunya, si bé ha remarcat que Televisió de Catalunya mantindrà l'emissió actual a les Illes, mitjançant el canal TV3CAT.

El tancament de l'emissió d'IB3 a Catalunya no afectarà el personal propi de la cadena balear. Tan sols un treballador es dedicava al manteniment del canal i serà recol·locat a la mateixa empresa.

IB3 es podia veure a Catalunya des del març de 2009 per l'acord de reciprocitat dels governs català i balear amb una vigència de cinc anys.

 
9)
 
 
XXV CURS DE SOCIOLINGÜÍSTICA DE LA NUCIA:
 
ENSENYAMENT, CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC I CODIFICACIÓ DE LES LLENGÜES A L'ESTAT ESPANYOL


http://web.ua.es/va/seus/lanucia/cursos-i-jornades/2012-2013/sociolinguistica/xxv-curs-de-sociolinguistica-de-la-nucia-ensenyament-context-sociolinguistic-i-codificacio-de-les-llengues-a-l-estat-espanyol.html

Tindrà lloc a la Seu Universitària de la Nucia els dies 9, 10, 16 i 17 de novembre d'enguany (dos divendres (de vesprada) i dissabtes (de matí), seguits, perquè així és molt més pràctic per a alumnes universitaris i, especialment, per als professionals (interins o funcionaris) de l'Educació --un sector estratègicament molt important sempre--.

Estem molt contents d'haver arribat a la XXV edició consecutiva. Es tracta de l'activitat degana de quantes es fan a TOT el domini lingüístic de la llengua catalana que vincule una Universitat i una altra administració (en aquest cas es tracta de la local, l'Ajuntament de la Nucia --La Marina Baixa, Alacant--) a un tema clarament centrat en la nostra llengua i l'ensenyament, i amb perspectiva interdisciplinar, de recerca i internacional.

És una activitat clarament (i expressament) vinculada als projectes de recerca (del MICINN > MINECO, Generalitat Valenciana, IEC), que conflueixien en l'ISIC-IVITRA (
http://www.ivitra.ua.es/).

Al llarg dels 25 anys --ei, 25, i un darrere de l'altre... que això costa poc de dir, però no n'hi ha tants que ho hagen fet de deveres-- han passat els més importants dels especialistes en sociolingüística, política i planificació lingüística, Filologies Catalana, Hispànica, Romànica, Lingüística Aplicada, d'universitats de més d'una vintena de països i d'organismes tan prestigiosos com, per exemple, enguany: Real Academia Española, Real Academia Gallega, Real Acadèmia Vasca, Academia de la Llingua Asturiana i l'Institut d'Estudis Catalans.

FITXA tècnica: XXV CURS DE SOCIOLINGÜÍSTICA DE LA NUCÍA: ENSENYAMENT, CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC I CODIFICACIÓ DE LES LLENGÜES A L'ESTAT ESPANYOL

Data: 9, 10, 16 i 17 de noviembre

Lloc: Seu Universitària de La Nucia

Coordinació: Prof. Dr. Josep Martines Peres

Crèdits: 2. Aquests crèdits són computables també per a l'obtenció del "Certificat de Capacitació Docent" i el "Diploma de Mestre en Valencià"

Hores ICE: (30 hores) 20 hores lectives i 10 on-line

Llengua vehicular: valencià

Import: 60 euros

Aquest curs és gratuït per als professors d'ensenyament primari o de secundària, en actiu en el moment de matricular-se, prèvia acreditació de la seua condició. Perquè la matrícula siga vàlida has d'acreditar la condició de professor enviant justificant per fax al 965903839 o al correu electrònic s.seus@ua.es

Transport: Per als matriculats hi haurà un servei gratuït d'autobusos des de la Universitat d'Alacant (parada de l'Aulari I, al costat de l'eixida de l'autovia) fins a la Nucia. Aquest servei no estarà disponible quan el nombre d'alumnes que ho sol·liciten siga menor de 20.
Per a reservar plaça en l'autobús, enviar un mail a l'adreça
seulanucia@lanucia.es o cridar al telèfon 966897733.

 
10)
 
Cursos d'escriptura creativa de l'Escola de Lletres de Tarragona
 
L'Escola de Lletres de Tarragona oferta el seus cursos d'escriptura creativa per a aquest primer mòdul. El període de matrícula ja està obert i teniu temps d'incriure-vos fins el 10 de novembre. Us recordem que l'horari d'atenció és de dilluns a divendres de 18h a 20h a l'oficina de l'Escola (C/ Fortuny, 23. Sala 3), però també podeu matricular-vos per Internet a www.escoladelletres.cat.

Per a aquest primer mòdul, hem programat dos tallers d'escriptura creativa per a joves, dos tallers estables per a adults, un taller itinerant, a banda oferim les tutories literàries individuals. Els cursos començaran a partir del 5 de novembre.

A continuació us detallem més informació sobre els tallers:
Oferta de cursos
Del 5 de novembre de 2012 al 2 de març de 2013

TALLER D'ESCRIPTURA JOVE


Nivell I

Els joves fan literatura

Professors: Ingrid Ventura i Jordi Vinyals.

Edat: a partir de 12 anys.

Dies en què s'impartirà el curs: divendres, setma-
nalment, del 9 de novembre a l'1 de març.

Horari:
de 19 a 21 h.

Lloc:
Òmnium Tarragonès (Rambla Nova, 12. 1r 2a).

Preu: 70 euros.


Nivell II

Recerca literària de la mà de joves escriptors

Professors: Albert Ventura i Laia Serret.

Edat: a partir de 16 anys.

Dies en què s'impartirà el curs: dissabtes, setma-
nalment, del 10 de novembre al 2 de març.

Horari: de 19 a 21 h.

Lloc: Òmnium Tarragonès (Rambla Nova, 12. 1r 2a).

Preu: 70 euros.


TALLER ESTABLE


Nivell I

La literatura i la creativitat sense límits

Professora: Lurdes Malgrat.

Edat: a partir de 18 anys.

Dies en què s'impartirà el curs: dimecres, setma-
nalment, del 7 de novembre al 27 de febrer.

Horari: de 19 a 21 h.

Lloc: "El Seminari", Centre Cultural Tarraconense
(C/ Sant Pau, 4).

Preu: 75 euros.





Nivell II

Anàlisi i experimentació literàries

Professor: Ramon Sanz.

Edat: a partir de 18 anys.

Dies en què s'impartirà el curs: divendres, set-
manalment, del 9 de novembre a l'1 de març.

Horari: de 19 a 21 h.

Lloc: Llibreria "La Rambla" (Rambla Nova, 99).

Preu: 75 euros.




TALLER D'ESCRIPTURA ITINERANT

La literatura als carrers de la ciutat

A la recerca de la màgia de les paraules

Passejant pels carrers de Tarragona posaràs en pràctica les teves habilitats literàries…

Professora: Lurdes Malgrat.

Edat: a partir de 18 anys.

Dies en què s'impartirà el curs: dilluns, setmanalment, del 5 de novembre al 25 de febrer.

Horari: de 21 a 23 h.

Lloc i punt de trobada: Cooperativa Obrera Tarraconense (C/ Fortuny, 23).

Preu: 75 euros.


Més informació sobre els cursos al tríptic adjunt i a l'adreça electrònica: info@escoladelletres.cat.
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací