InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 709 (dilluns 22/10/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
 
5) Presentació a Barcelona del llibre Llengua i emoció
 
 
7) Vicent Sanchis - Benemèrita paciència
 
8) Programa Rosetta Stone
 
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 60).
 
 

181. La llengua catalana, cor de la nostra cultura i identitat, té en el Diccionari normatiu la seva expressió més alta.

 

Salvador Giner

Sociòleg i president de l'IEC

 
 
2)
 
Publicat en VilaWeb dimecres 10 d'octubre del 2012
 
 
La possible cooficialitat de l'espanyol en un futur estat català ha agafat desprevingudes les principals entitats del país que vetllen per la llengua. Òminum Cultural, Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Obra Cultural Balear, la Plataforma per la Llengua i Escola Valenciana, coincideixen a dir, en unes declaracions a VilaWeb, que el futur estat català haurà de garantir la preeminència de la llengua pròpia, però que el debat s'ha precipitat, i cap no té una posició clara sobre la regulació que hauran de tenir tant el català com les altres llengües que es parlen al país.

'Encara no hem tingut temps de debatre-ho', argüeixen, i la majoria evita termes com 'oficialitat' o 'cooficialitat', i els substitueix per 'rang institucional', 'estatus' o 'regulació'. Tomeu Martí, vice-president d'Obra Cultural, fins i tot defuig aquests termes i considera que el nom jurídic que caldria donar a la 'regulació institucional' de cadascuna de les llengües hauria de ser el darrer pas del debat. 'De primer, cal debatre l'articulació jurídica de tot plegat, que té molts matisos i pot ser molt profunda, i que ha d'assegurar la prioritat del català', diu. I afegeix que, arribats en aquest punt, no solament cal regular l'estatus de l'espanyol, sinó també el de les altres llengües que es parlen al país com l'amazic, l'urdú, l'anglès o l'alemany.

Qüestió central en els pròxims debats interns per a Òminum i la Plataforma per la Llengua

També desvinculen el debat del context preelectoral que viu el Principat. Però Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua, això sí, asseguren que aquesta qüestió serà central en els pròxims debats interns. Advoquen, de moment, per una fórmula que atorgui al català tota prioritat i que alhora garanteixi 'els drets lingüístics dels habitants del nou estat'. Per la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, cal definir un model que animi els castellanoparlants a aprendre i a fer ús del català, 'perquè res de tot això no anirà contra l'espanyol'.

I Dani Mundet, portaveu de la Plataforma per la Llengua, manifesta que és una qüestió prou complexa que caldrà estudiar amb deteniment, tenint en compte casos de tot el món i, per sobre de tot, assegurant que en el futur estat 'no es pugui apel·lar al desconeixement del català'. Mundet alerta, això sí, del 'discurs de la por que molt probablement arribarà des d'Espanya, també en matèria lingüística, dient, per exemple, que es perseguirà o prohibirà l'espanyol, cosa òbviament falsa i contra la qual caldrà fer front'.

'La cooficialitat al País Valencià no és respectada i el català hi és discriminat'

Toni Gisbert, coordinador d'ACPV, avisa que, sigui quin sigui el model, cal tenir ben present que 'la correlació castellà-català és una discriminació absoluta contra la llengua catalana'. I que, especialment al País Valencià, la cooficialitat de totes dues llengües 'no és respectada, perquè el castellà gaudeix d'una situació de quasi monopoli en tota una sèrie d'àmbits i tot plegat es tradueix en una marginació del català'. I rebla: 'Cal tenir en compte que el català ve d'un període de segles de discriminació, i per tant de desconsideració social i econòmica'.

El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, també recorda que al País Valencià el català viu una situació de discriminació permanent, malgrat la cooficialitat que té sobre el paper, i que cal avançar perquè, com més va, més territoris consolidin la llengua en tots els àmbits d'ús. Tanmateix, conclou, 'el context al País Valencià és totalment diferent, i som encara bastant lluny de la realitat social de Catalunya'. Ara, com a entitat, respectaran tota decisió presa pel poble català en aquest àmbit i en tots els altres.

 
3)
 
Publicat en VilaWeb dimecres 10 d'octubre del 2012
 
 
 
Una Catalunya independent podrà fer una política lingüística molt més oberta, agosarada i flexible que no una Catalunya autònoma dins l'estat espanyol, perquè la pressió sobre el català serà de tipus diferent. L'actual suposada cooficialitat discrimina el català. I durant aquests últims tres segles la raó fonamental per a poder prescindir de la llengua catalana ha estat que 'estamos en España'. La independència tritura aquest discurs i obre tot un ventall de noves possibilitats.

La meva proposta és l'oficialitat asimètrica. És a dir, el que ha de quedar clar quan arribi la independència és que el català ha de ser la llengua nacional prioritària del nou estat i, per tant, oficial. Tampoc no podem oblidar l'occità, llengua de la nostra minoria nacional històrica, de la Val d'Aran. De fet, el nou estatut ja va establir l'oficialitat de l'occità i el govern anterior va fer el desplegament legal de l'oficialitat de l'occità, a través de la llei de l'occità, actualment vigent.

Dit això, i vet aquí la asimetria, el castellà i l'anglès podrien ser llengües cooficials de grau menor, sobretot per a les relacions internacionals. Oficialitat en ritmes diferents. De fet, l'estat espanyol fa exactament això en detriment del català, però pretén que ens pensem que és una oficialitat a parts iguals. I sí, l'oficialitat del català i el castellà a parts iguals és un perill per al català.

Però dotar d'un cert grau d'oficialitat el castellà i l'anglès seria una manera de posar la nostra europeïtat al mapa, de fer una clucada d'ull a la Unió Europea i d'accentuar el plurilingüisme amb reconeixement oficial a Catalunya.

Pensem que un país com Singapore (4 milions d'habitants, encabits en una gran ciutat asiàtica) té quatre llengües oficials: el malai, el tàmil, el xinès i l'anglès. El malai n'és la primera llengua, el tàmil és la d'una minoria històrica, el xinès la de la immigració més nombrosa i l'anglès la de la interconnexió amb el món.
 
 
4)
 
Publicat en VilaWeb dijous 11 d'octubre del 2012

Junqueras: 'No costa gens que el castellà també sigui oficial'

El president d'ERC explica en aquesta entrevista la proposta de cooficialitat del castellà amb el català en el futur estat català

 
5)
 
Barcelona

Presentació del llibre

Llengua i emoció (Pagès Editors)

a cura de Jordi Bilbeny, Matthew Tree i Quim Gibert, coautors

Dia: Dimecres, 24 d'octubre 2012

Hora: 7 del capvespre

Lloc: Òmnium Cultural, seu nacional

Adreça: carrer Diputació, núm. 276, pral., Barcelona

Organitza: Òmnium Cultural


Sobre el llibre:

Llengua i emoció. 7 mirades sobre el goig de ser aplega les ponències de les jornades sobre dignificació lingüística convocades a Fraga (Franja de Ponent) el març de 2010 i de 2011 per l'Institut d'Estudis del Baix Cinca.

La major part del pensament contemporani ha volgut separar les emocions de la cultura, de l'ètica, de la saviesa. Sense el batec emocional el raonament esdevé distant i ensopit. La recerca intel·lectual és alhora un espetec de joia. Antoni Gaudí i Pau Casals no només ens irradien bellesa, sinó que també ens regiren l'ànima.

Perdem l'ànima quan renunciem als reptes. Acceptar la injustícia és una manera equivocada de ser en el món: fa trista i indigna la nostra existència. Llengua i emoció és un assaig col·lectiu ((Matthew Tree, Josep Ma. Terricabras, Rosa Calafat, Jordi Bilbeny, Eva Monrós, Josep Borrell i Quim Gibert) pouat arran de les dificultats per viure en català i per decidir el nostre futur. Hi trobareu set mirades lúcides i inconformistes (psicològica, poètica, literària, sociolingüística, semiòtica, històrica, filosòfica) a propòsit d'aquells horitzons que ens estimulen a caminar amb pas ferm.

 
6)
 
Publicat en VilaWeb divendres 12 d'octubre del 2012

Josep Murgades: 'Un estat propi no garanteix la supervivència de la llengua'

En aquesta entrevista, discorre sobre el règim de llengües d'un nou estat català · Proposa que el català sigui llengua oficial única i avisa: 'Que la prudència no ens faci traïdors'

 
7)
 
 
 
Vicent Sanchis
 

En el judici que pretén –debades– escatir què va passar entre una parella de la Guàrdia Civil i un pagès de Vilajuïga hi ha prou matèria per omplir un tractat de sociolingüística. Com que la història ve de llarg i algunes conductes són il·lògicament lògiques, no cal fer un gran esforç per acceptar que els agents van recórrer a l'habitual “estamos en España” per escarnir el pagès. Però mai se sabrà del cert. El que sí que se sap és que un número era d'Andalusia i l'altre de Galícia, i que tots dos afirmen que entenen entre el “50% i el 60%” del català, “un barem suficient” per treballar aquí. Atès que en la vista un d'ells va demanar intèrpret, queda clar que el “barem” és insuficient. I encara més quan els dos guàrdies civils proclamen que no reben “formació lingüística” i que els recomanen carregar-se “de paciència”. La paciència i l'autoritat combinen malament. I en tot cas, al darrere s'entreveu una actitud de displicència colonial que tant els agents com els seus superiors deuen considerar il·lògicament lògica.

 
8)
Programa Rosetta Stone
 
El programa Rosetta Stone és un mètode d'autoaprenentatge de llengües per Internet amb el qual es pot practicar i millorar totes les destreses lingüístiques. Amb una llicència de Rosetta Stone, l'usuari pot aprendre una o més de les 23 llengües que ofereix el programa: anglès americà, anglès britànic, alemany, francès, italià, àrab, coreà, grec, filipí (tagàlog), hebreu, hindi, irlandès, japonès, llatí, neerlandès, persa, polonès, portuguès (Brasil), rus, suec, turc, vietnamita i xinès. El programa permet estudiar diverses llengües simultàniament.

Llicència: del 5 de novembre de 2012 al 30 d'abril de 2013

Preu per a membres de la UB: 45 euros
Preu per a llicenciats de la UB i altres*: 70 euros
(*) Els antics alumnes amb carnet d'Alumni UB obtindran un 10 % de descompte.

El període de matriculació és del 19 al 29 d'octubre de 2012. Aquells usuaris que no coneixen el programa Rosetta Stone poden utilitzar una llicència temporal de prova.

Per formalitzar la matrícula i consultar més informació: www.ub.edu/sl/rosetta

Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona
 
 
9)
 
Publicat en el diari ARA dijous 18 d'octubre del 2012

El castellà, llengua oficial a la Catalunya independent? Només Solidaritat s'hi oposa

"No volem la independència per afeblir el català", diu López Tena. CiU i ERC coincideixen a dir que "el castellà seguirà sent idioma oficial i d'aprenentatge obligatori a les escoles catalanes" en cas d'emancipació

Solidaritat Catalana per la Independència (SI) defensa que el català sigui l'única llengua oficial en una Catalunya independent. Així ho ha dit el candidat de la formació per a les eleccions del 25-N, Alfons López Tena, en una entrevista a TV3. "No volem la independència per afeblir el català", ha dit. "Quan hi ha una situació de diglòssia, la que surt perdent és la llengua més feble. El castellà ha de tenir tots els drets reconeguts, però no el caràcter de llengua oficial; la llengua de cohesió comuna, d'entesa, ha de ser el català", ha afegit. López Tena ha recordat que el seu pare era andalús i que ell mateix és castellanoparlant d'origen. De fet, ha criticat el nivell de llengua castellana que es parla al país. "El castellà que es parla a Catalunya... deixem-ho córrer...", s'ha lamentat.

La posició de SI sobre l'estatus del castellà en una hipotètica Catalunya independent contrasta amb la de CiU i ERC.

Artur Mas és partidari que el català es mantingui com a llengua oficial. El president de la Generalitat i candidat de CiU va dir fa uns dies en una entrevista a 'La Vanguardia': "El castellà seguirà sent idioma oficial i d'aprenentatge obligatori a les escoles catalanes. Aquí no canvia altra cosa que un estatus polític perquè [...] els set milions i mig de ciutadans de Catalunya visquin millor".

En la mateixa línia s'ha posicionat ERC. Fa uns dies ho va deixar clar el candidat republicà, Oriol Junqueras, en una en un article a 'El Periódico' titulat 'El castellà i la República Catalana". "Deixem-ho clar d'entrada: a la Catalunya independent el català serà la llengua pròpia i oficial del país, la llengua comuna de tothom, però el castellà també serà oficial a la República Catalana. Evidentment, per si algú en tenia cap dubte".

L'estatus del castellà en una Catalunya independent ha generat un intens debat els últims mesos, sobretot arran de l'article del periodista i editor Eduard Voltas a l'ARA titulat 'En castellà també, sisplau' i 'En castellà també, sisplau (i 2)'. Algunes reaccions estan recollides en aquest 'storify' del periodista Oriol Lladó.

 
10)
 
 
 
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací