InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 708 (dijous 18/10/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
1) Isabel-Clara Simó - El català a Europa
 
2) Joan Tudela - Termòmetre idiomàtic
 
3) J. Leonardo Giménez - Que i quin
 
4) Màrius Serra - Barballó?
 
5) Albert Pla Nualart - Macedònia de 'false friends'
 
6) Núria Puyuelo - Una obra sonora indispensable
 
7) Víctor Alexandre - Les dues passions de Martí Gasull
 
8) Rita Marzoa - Llengua pròpia
 
9) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
10) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
Publicat a

 

 
Isabel-Clara Simó

 

He participat, fa pocs dies, en el 23è Col·loqui Germano-Català, que s'ha celebrat a les Universitats de Berlín i Leipzig, sobre el tema Normalitat. El català en la vida quotidiana. Com és obvi no disposo de prou espai per resumir tot el col·loqui, però sí que voldria constatar algunes coses d'interès general: la simpatia que la llengua catalana desperta a Europa en general i a Alemanya en particular. També, el bon nivell dels participants i de les qüestions tractades, les més destacades de les quals sortiran publicades. També val la pena de saber que la independència de Catalunya no sols s'està seguint amb interès, com ja sabeu tots els lectors de premsa estrangera, sinó que, almenys en àmbits acadèmics, no he observat cap resistència al canvi, que serà majúscul en el si d'Europa.

Em van fer algunes preguntes difícils de contestar, com ara: ¿per què, si la crisi és general, hi ha països que se n'estan sortint i països que no? O bé: tot i que el fenomen és dissortadament general, ¿per què hi ha tants casos de corrupció a l'Estat espanyol i què s'ha fet per evitar-ho?

Per una altra banda he sentit acudits sobre la indolència del president espanyol, senyor Rajoy, i la seva coneguda incapacitat per parlar altra llengua que la seva. ¿Com voleu, em va dir un congressista, que Rajoy respecti o estimuli el català, que no li fa falta, si ni tan sols fa cap esforç per l'anglès, que li fa tanta falta? Val a dir, a més, que Raimon va venir a cantar i que el seu èxit va ser rotund, espectacular. ¿Deu ser veritat que ens arriba bona part de l'energia del sud valencià? El congrés ha estat possible per la intel·ligent diligència del doctor Carsten Sinner, president de l'Associació Germano-Catalana; per la de la doctora Katharina Wieland, el doctorat de la qual tracta de la llengua juvenil catalana, i per la del doctor Carles Cortés, de la Universitat d'Alacant.

I un apunt final: l'aeroport de Berlín és modest, petit: funcional. No puc evitar de pensar en la cara dels alemanys, inclosa la Merkel, quan arriben al sumptuós, immens aeroport de Madrid. Què en deuen pensar?

 

2)

 

Publicat en el bloc Anys d'aprenentatge del diari digital laMalla, dilluns 8 d'octubre del 2012

(Publicat al Diari de Barcelona el 19 de desembre del 1991)

Algunes coses no podem mesurar-les. Imaginem-nos que inventem un aparell per avaluar la felicitat. En diríem alegròmetre, o tristòmetre, depèn. Ens indicaria exactament la temperatura de l'ànima. És una possibilitat de l'existència que fa riure i fa por alhora; o sigui, és kafkiana, és a dir, inversemblant i alhora possible, còmica i alhora terrible. Algunes coses no hem de voler mesurar-les.

En canvi, les coses econòmiques sí que les mesurem, i ben fet que fem. Un pot dir una frase inspirada com ara aquesta: avui dia, referir-se als ingressos bruts anuals és l'única manera seriosa de parlar del que guanya una persona, i tothom dirà: sí senyor. Una informació pot explicar que els governants valoren positivament l'IPC mentre que els sindicalistes afirmen que s'ha descontrolat, i tothom pensarà: sempre fan igual. Parlant (amb xifres) les persones s'entenen.

La llengua, a quina categoria pertany? A la de les coses mesurables o a la de les intangibles? La situació idiomàtica hauria de ser mesurable, perquè la normalització lingüística s'alimenta de dues ciències que s'assemblen més a l'economia que no pas a la filosofia (que ens permet de construir un pensament sobre la felicitat, com va fer Bertrand Russell). Són la política (que des de
Maquiavel és una ciència) i la sociolingüística.

Però com hem d'avaluar l'estat de la nostra llengua? Vet aquí un problema i no pas recent. L'any 1985, vaig publicar a El Món vint entrevistes amb la intenció de compondre una radiografia sociolingüística, però el diagnòstic va ser contradictori. Josep M. Nadal i Modest Prats deien: "Des d'un punt de vista històric, la llengua catalana pitjor que ara no ho havia estat mai." Francesc Vallverdú, en canvi, deia: "A la nostra àrea idiomàtica anem avançant cap a la plenitud sociolingüística de la nostra llengua." Com pot ser que homes que viuen al mateix país i en la mateixa època, que tenen la mateixa honestedat intel·lectual i la mateixa formació, es contradiguin així?

Més. Si estudiem el padró de Barcelona veurem que cada cop més gent entén, sap llegir, sap parlar i sap escriure el català, o sigui, que el progrés de la normalització és imparable. Però si agafem el metro i parem l'orella i anotem la llengua de les converses, constatarem que Barcelona viu més que res en castellà. En què quedem?

I és que no disposem d'uns indicadors lingüístics clars, i ens fan molta falta. En aquest sentit, té un gran mèrit que a la segona trobada de sociolingüistes, els dies 2 i 3 de desembre a Tortosa, dos ponents abordessin el problema. Josep M. Aymà va fer una distinció molt útil entre mesurar (obtenir dades objectives) i avaluar (fer-ne una interpretació) i va fer un esbós del que podria ser l'índex de la normalització lingüística, equivalent a l'índex de preus al consum. Joan Solé Camardons va presentar la metodologia del que podríem anomenar auditoria lingüística d'una organització, capaç de mesurar i avaluar tant l'ús idiomàtic com la qualitat de la llengua emprada.

Potser ha arribat l'hora de potenciar l'Institut de Sociolingüística Catalana, que ara és ben bé com la ventafocs: pobra i prometedora. Hauria de poder fer auditories lingüístiques a empreses, administracions i entitats, i hauria de fer públic cada any l'índex de la normalització. Així, quan parléssim de la salut del català, sabríem de què parlem.

Han passat molt anys des que vaig publicar aquest article al Diari de Barcelona i, en matèria d'indicadors lingüístics, la feina feta ha estat força, però no ha estat prou. La feina pendent és encara molta. De les coses que ens falten en diré només una. Si algú vol saber la difusió d'un diari digital -laMalla, sense anar més lluny- clica a internet OJD Interactiva i feina enllestida. En canvi, si el que ens interessa de saber és la qualitat lingüística d'un diari en català, no existeix cap indicador equivalent, renovat mes a mes, que ens ho digui.

 
3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 5 d'octubre del 2012
 
Que i quin
 
J. Leonardo Giménez
 
Fa uns pocs dies vaig anar a un servei públic a retirar una notificació, de la qual ja tenia l'avís, i l'empleada, valencianoparlant i valencianooient des d'abans d'aguaitar a este món, com que no trobava el document, em preguntà: “¿Què dia va rebre l'avís?”. El verb el digué perfectament, però eixe “què” davant d'un substantiu, normal i corrent, em va danyar colpir. Hauria d'haver dit, com és ben natural i notori: “Quin dia  va rebre l'avís?”. La interferència (la substitució de “quin” per “què”) m'alarmà, perquè la xica que m'atenia, a més de ser una bona lectora en esta llengua, és d'un poble mitjà on en castellà només parlen, habitualment, el capità de la Guàrdia Civil, algun agent més de la Benemèrita i pocs més.També hi ha un polític (i docent) que ara i adés cau en eixe error quan discursa. “Hem de tindre clar *què coses diem i *què projecte proposem”, li vaig sentir dir no fa moltes setmanes, reincidint en unes errades que ja són clàssiques en ell. En canvi, quan parla col·loquialment diu els “que/què” i els “quin/a i “quins/quines” com toca. Enric Valor, en Millorem el llenguatge va dedicar una molt bona aclaridora lliçó a eixa interferència, però al final deia que això “generalment no ho diuen més que aquelles persones que no han aprés l'idioma en la seua infància”. El mestre Valor potser tenia raó quan va escriure les mencionades lliçons, però ara, 33 anys després, eixa interferència del castellà afecta alguns/unes valencianoparlants que ho són des que començaren a xarrotejar, com els esmentats.
 

Davant de substantiu direm “quin, quina, quins, quines”, “quin cotxe tens?”: “Quina por que em fan els maleïts mercats”, “No sabem quins temes l'interessen”, “Quines xiques més templades!”. En castellà totes eixes frases comencen únicament amb “que”. Però davant d'adjectiu o d'adverbi sí que hem de dir “que”: “Que valentes eren les sufraguistes!”, “Que bona era la meua iaia Maria!, “Que bé que escriu la meua xica!”, “Que malament hem quedat! Cal, per tant, no cedir a eixe reduccionisme que empobrix la nostra parla i expressivitat. No obstant això, hi ha el cas d'algunes expressions exclamatives en què sí que diem, sense que represente cap interferència, “que” davant de substantiu, com en “No sé què dimonis vol”, “Li he dit que no, ¡que collons!, estic fart!

 
4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 28 de setembre del 2012
 
Motacions
 
Barballó?
 
per Màrius Serra
 
En algunes localitats osonenques, com per exemple Taradell, la Nit de Reis la gent no va a rebre ses Majestats d'Orient amb un fanalet, sinó que els van a rebre (o recebre, com també en diuen) amb unes atxes enceses fetes d'espígol sec. Però ells no en diuen ni espígol ni lavanda, sinó barballó. L'etimologia d'aquesta denominació, com tantes d'altres, ha despertat moltes especulacions, perquè d'una banda és un mot molt proper a bargalló i a margalló, allò que en catanyol en diuen palmito. Però la hipòtesi etimològica més espectacular és la que faria provenir barballó del llatí barba Iovis, és a dir, “barba de Júpiter”, que era el nom botànic antic del galzeran, modificat en barbajonis o barbalionis. Tindria una certa gràcia que alguns osonencs anessin a l'encalç dels barbuts Melcior, Gaspar i Baltasar brandant una barba de Júpiter, com si fos el quart ésser nadalenc en discòrdia que representa el pare Noël. Però la cosa no acaba aquí. A Tona m'he trobat que alguns parlants fan el salt homofònic d'anomenar el barballó com si al·ludissin al vestit del pare Noël. Segons aquests usuaris de la parla col·loquial, ells van a rebre (o recebre) els Reis amb “vermellor”.
 
 
5)
 
Publicat en el diari ARA diumenge 24 de juny del 2012

http://www.ara.cat/premium/opinio/Macedonia-false-friends_0_724727586.html

UN TAST D'ANGLÈS

Albert Pla Nualart

Macedònia de 'false friends'

El seu actually no parla d'ara, vol precisar. Els arguments no són mai tranquils. Qui va de candid és sincer, no innocent, i el casual vesteix informalment. Ara, què pots esperar quan al bus revisa els bitllets el conductor i en marxa?

Confonent nas i cul, el constipated va restret. Si us demanen date és que els feu el pes. Però no n'espereu demonstrations si no és al carrer amb pancartes. Val més que us decebin que be deceived però si ho fan encara bo si només acaben embarrased.

El seu disgust és sempre fàstic i el seu concepte de divert vol giragonsa. Quan una cosa no els agrada gens escriuen a l'editor, el seu director de diari, perquè periodical és revista.

És una llengua en què l'exit et deixa al carrer i és tan insòlit que en diuen success. Però l'eventual job és una feina permanent i definitiva.

Són tan tímids que introduce és només presentar-se i molest pot ser motiu suficient per anar a la presó.

Si us tracten de miserable no us ofengueu: us veuen deprimits com el seu weather. I si diuen que sou sensible és que us troben assenyat. Poseu-vos nerviosos, en canvi, quan parlen del vostre nerve: podria ser el coratge però més sovint és la barra.

Tot és confús quan la library és una biblioteca on et poden dir quiet encara que no belluguis gens, quan els motorists van en cotxe i t'obliguen a pujar al pavement, que és la vorera, i quan, per estrany que sembli, rare és poc fet i en una reunion tots se saluden com si fes anys que no es veiessin.

Només en una cosa són clars i catalans: en aquell rètol que diu "No entry".

 
 
6)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 28 de setembre del 2012
 

Una obra sonora indispensable

Núria Puyuelo

 

Com pronunciem carabassa en català? La paraula metge la podem pronunciar com metxe en català estàndard? Hem de marcar oralment la doble n d'Anna? I la ela geminada?

Aquestes preguntes i moltes d'altres les resol el Diccionari de dubtes del català oral (DDCOR), de David Paloma, Josep Àngel Mas i Mònica Montserrat, un diccionari digitalitzat –es pot consultar a través del portal www.lecturanda.cat– i sonor, de l'estàndard oral de la llengua.

El diccionari inclou més de 2.600 entrades i la pronúncia recomanada de cada una d'elles en les varietats principals del català: el català central, el mallorquí i el rossellonès, pel que fa al bloc oriental, i el català nord-occidental i el valència, quant al bloc occidental.

Cada entrada va acompanyada d'una fitxa en què s'explica quins trets generals o específics té aquella paraula. Per exemple, si cerquem la paraula ordinador, descobrim que en valencià estàndard sona sempre la erra final en les paraules agudes, com per exemple en els infinitius, i que en la resta de parlars la pronúncia fluctua (calor, subscriptor, tenor, singular), excepte en el mallorquí, on és habitual emmudir-la (per exemple, en mots com cor i or).

Un tret peculiar del rossellonès el trobem si busquem la paraula fàbrica, que la pronuncia fabrica, com molts altres mots (practica per pràctica, basilica per basílica) que són esdrúixols a la resta del domini lingüístic.

Els encarregats de posar la veu als fitxers sonors del diccionari, que també inclou textos d'autoaprenentatge, són Gabriel Bibiloni (mallorquí), Imma Creus (nord-occidental), Joan-Lluís Lluís (rossellonès), Josep Àngel Mas (valencià) i David Paloma (central).

I a més…
El diccionari també alerta de defectes de pronúncia, com per exemple el ieisme, que consisteix a dir *iegir en comptes de llegir o *bai en lloc de ball, i que no és propi del català estàndard. Tampoc és adequat en la llengua estàndard deixar de pronunciar la a àtona que precedeix una r inicial de síl·laba, com en *brana, i no barana, i *tronja, en lloc de taronja.

 

7)
 
Article publicat en el blog de Víctor Alexandre dimarts 9 octubre del 2012
 
per Víctor Alexandre

La mort de Martí Gasull, ànima de la Plataforma per la Llengua, m'ha colpit moltíssim per diverses raons. La primera, perquè el coneixia personalment i dono fe que era un home exquisit. Però també per les circumstàncies en què ha mort, víctima d'una allau a l'Himàlaia amb set persones més, i perquè era molt jove, només 43 anys d'edat, i tenia un munt de projectes al cap que, malauradament, ja no podrà veure realitzats. Una vegada em va dir que les seves dues grans passions eren la llengua catalana i la muntanya, i és ben cert que en totes dues hi va posar el cor.
En el camp de la llengua, en concret, va fer una tasca impressionant amb la Plataforma. Aquesta entitat va treballar intensament en defensa d'Èric Bertran, el nen de 14 anys que l'any 2004 va ser acusat de terrorisme per haver demanat a una cadena de supermercats que etiquetessin els seus productes en català, i el desembre d'aquell mateix any Martí Gasull va acompanyar l'Èric a l'Audiència Nacional espanyola per fer-li costat davant la violació dels seus drets individuals.
També són obra d'en Gasull i de la Plataforma els estudis sobre la marginació de la llengua catalana en els diferents sectors del mercat així com la publicació d'un manual gratuït que es troba a moltes aules d'acollida de nouvinguts titulat El català també és meu i que respon preguntes com ara "Per què he de parlar català?", "Per què no em responen en català?" o "Com puc viure en català?".
Per sort, la Plataforma, que és una entitat amb 4.000 socis i 5.000 voluntaris, compta amb moltíssima gent valuosa que treballa amb el mateix esperit de Martí Gasull per retornar a la llengua catalana la seva condició de llengua comuna. Gasull ho resumia amb aquestes paraules: "El català suma i, per tant, aporta benefici, benestar i valor als ciutadans en tots els àmbits". Gràcies, amic. Catalunya és a punt de fer realitat el teu somni de llibertat.
 
8)
 
Publicat a
 
 
Rita Marzoa
 
És la que he utilitzat amb tota naturalitat sense excepció, en els darrers tres dies, amb el luxe personal i familiar que ha suposat trepitjar el territori. Ho he fet per plaer, i ha estat un plaer. Sentint l'articulació exemplar de zones on els nous catalans poden representar el 20 per cent de la població. En tot moment la naturalitat ha fet que el català fos el vincle, i el territori, l'espai que afavoria el sentiment de pertinença. Pujant per noves estructures que uneixen el Garraf amb Manresa, seguint cap a Solsona i travessant el Port del Comte, la fortuna ens ha dut al nucli de Padrinàs. En Pep ha estat el millor amfitrió a Cal Paller. Hem visitat Tuixén, la Vansa, Ossera, la Seu… un bany d'alturgellisme, que permet valorar el que, encara que demogràficament minoritari, és un sentiment de naturalitat.

La cohesió és un dels valors més treballats per la gent d'aquest país, i a la majoria del territori el català, la llengua en què s'ha aconseguit. El gran valor que veurà com molts voldran fer de la seva destrucció, un objectiu a curt i mitjà termini. I no ho hem de permetre. El català com a llengua d'igualtat, de relacions laborals, empresarials, socials, sentimentals… ha servit, ha conreat respecte i relacions d'igualtat. Ha estat l'eina amb què la majoria del país ha aconseguit vertebrar una societat que ha donat oportunitats i ha permès la relació a aborígens i nouvinguts.

Ara haurem de parlar i molt, en tot això que construïm, de quin haurà de ser el paper del castellà en aquest nou estat d'Europa. De fet segur que avui aquesta llengua (que va ser, i no podem oblidar-ho, imposada per mirar de diluir la nostra identitat) és la llengua materna amb la qual molts se senten catalans. Les anomenades comarques han aconseguit amb èxit oferir igualtat d'oportunitats a locals i forasters i ho han fet en català. Un treball que no ha reeixit a l'àrea de la gran Barcelona i que manté una Catalunya castellanoparlant i una altra de catalanoparlant, sovint poc relacionades. I serà aquí, i proposant un país de tots i per a tots, on caldrà teixir delicadament el futur.

 
9)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 59).
 
 

180. Les llengües són l'essència de la diversitat de l'expressió humana.

 

Gilberto Gil

Cantant i polític brasiler

 

 

10)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
 
1) Eugeni S. Reig - de terreta dona
 
2) Albert Jané - Sant ara mateix
 
3) Antoni Llull Martí - Les messes i el segar
 
4) Pau Vidal - Rai
 
5) Pere Ortís - Netegem i enriquim la llengua catalana (Frases manllevades al castellà. Lletra C)
 
6) Articles d'Albert Pla Nualart
 
7) David Paloma - Cartes, postals i exercicis
 
8) Salvador Pardo - Notes de llenguatge administratiu
 
9) Ramon Sangles i Moles - Ànim!, tothom és capaç d'escriure
 
10) El futur del català, 27 anys després: Entrevista de Joan Tudela al Consell de Redacció de "Els Marges" (II)
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2012 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací