InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 705 (dilluns 15/10/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
1) Nou llibre: 2a edició de Netegem i enriquim la llengua catalana de Pere Ortís
 
2) Nova publicació: La TUHFA d'Anselm Turmeda
 
3) Presentació a Perpinyà del Diccionari de dubtes del català oral
 
 
5) El solatge del temps de Tobies Grimaltos
 
 
 
8) Aula Mestra, protagonista a les III Jornades d'Aprenentatge de Llengües
 
9) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
1)
 
Nou llibre: 2a edició de
Netegem i enriquim la llengua catalana
 
Autor: Pere Ortís

En aquesta segona edició, Pere Ortís ens torna a mostrar les dificultats que ha tingut, i encara té, la nostra llengua per al seu desenvolupament normal al llarg dels segles.
La seva experiència en aquest camp i la seva observació meticulosa de la societat catalana i de la llengua que parla ens donen una visió molt valuosa de les dificultats que avui ens podem trobar.
Ho fa de manera àgil, amena i, sobretot, de manera entenedora, cosa que li agraïm. No dubteu a llegir aquest llibre. Esperem que en gaudiu com nosaltres ho hem fet.
 
Pere Ortís nasqué a Bellpuig el 1930. Aprofundí els seus estudis a la New York University. Visqué la seva vida més activa entre Hondures i Estats Units, i ambdós països l'han fornit de bons temes
literaris. Escriu ficció, novel·les i contes, assaigs (preferentment sobre temes nacionalistes i de llengua) i llibres de viatges. Té una vintena d'obres publicades. També col·labora en alguna revista.
 
2a edició notablement ampliada
La Busca edicions
Barcelona, 2012
15x21 cm
166 pàgines
 
2)
 
Nova publicació:
La TUHFA d'Anselm Turmeda
 

Abderrahim Yacine, llicenciat en àrab marroquí, i Pasqual Chabrera Calpe, llicenciat en català valencià, publiquem la TUHFA d'Anselm Turmeda, en Vision libros:

Anselm Turmeda escriu La Tuhfa per tractar la polèmica religiosa anticristiana, quan s'ha convertit a l'islam i vol justificar la seua conversió.

Anselm és un important escriptor de la literatura catalana medieval, autor de Llibre de bons amonestaments, la Disputa de l'ase, Llibre de tres, Cobles de la divisió del regne de Mallorques, obres en les quals ja té una actitud molt crítica envers un cristianisme, que ell vol reformar. Per exemple, en el Llibre de bons amonestaments diu:

           

                        “Diners alegren los infants

                        e fan cantar los capellans

                        e los frares carmelitans

                        a les grans festes.”

 

Turmeda va ser un frare franciscà que en passar a l'altra religiositat cercava una compensació d'allò que li mancava. En aquesta obra, que ell va titular Tuhfa al-arîb fî-r-radd ‘alâ ahl as-salîb, Turmeda tractarà dos dels aspectes que més s'ha destacat de la seua personalitat: la seua conversió a l'islam, a través d'unes detallades pàgines autobiogràfiques, i el seu vessant polèmic anticristià.

Míkel de Epalza, que al llarg de la seua vida va estudiar la vida i obra de Turmeda i és potser qui millor va saber penetrar en els registres personals i intel·lectuals de l'escriptor mallorquí-tunisià, explicava que bona part de la fascinació que exerceix l'antic franciscà resideix en el fet que, malgrat les seues vivències religioses, sembla situar-se per damunt de les fronteres a priori insalvables per seguir tenint contacte amb el seu antic món. Home exiliat com ell, i també coneixedor de les diferents ribes del Mediterrani, el catedràtic de la Universitat d'Alacant veia Turmeda com un símbol d'un mar que separa i alhora uneix i en la qual la vida, bé suprem encara que mutable i negociable, es desenvolupa ací i allà.

                La Tuhfa és un tractat en àrab, escrit a Tunis, des del 1420, intitulat Tuhfat al-arīb fī-r-radd alà ahl al-salīb, en català Argumentari de l'home il·lustrat per a replicar la gent de la Creu. Les dues primeres parts són autobiogràfiques: en la primera explica la seua formació i la seua conversió a l'Islam; en la segona, parla sobretot de les obres del soldà de Tunis. La tercera part és la part programàtica de l'obra; Mikel Epalza resumeix en quatre grans temes les idees motrius de la Tuhfa: a) L'Islam és la millor de les religions. b) Les escriptures cristianes han estat falsificades. c) Jesús no és Déu, sinó sols home i profeta. d) Tot el cristianisme és fals i absurd.

            La primera conclusió a què arriba Anselm Turmeda, que concorda amb l'Alcorà, és la següent: ‘No, Jesús no fou mort, no fou dipositat en un sepulcre ni en va eixir, ni després d'un dia ni després de quaranta dies'. Jesús mai no va afirmar la seua divinitat, sinó ben al contrari. Són els seus deixebles els qui van falsificar alguns texts. L'encarnació de Déu no és necessària per a la Redempció; l'Islam no té la noció paulina del pecat original. El cinqué tema és la confessió, contradita perquè no és esmentada en els texts evangèlics ja que només Déu pot perdonar els pecats. Ací Turmeda aprofita l'avinentesa per a dir: ‘El Papa, que viu a la ciutat de Roma, vicari de Jesús (com ells pretenen), concedeix a qualsevol certificats de perdó dels pecats, d'alliberament de l'infern i d'entrada al paradís i, a canvi d'això, rep grans sumes de diners'.

            Tres edicions en àrab i altres tres en turc, i encara una en persa, són fetes en un segle, del 1873 al 1971.

La present traducció és feta per un arabòfon i un hispanòfon, cosa que facilita superar la distància representativa dels idiomes. Cal saber que “Islam” vol dir ‘submissió'. El mot “muslim” significa ‘sotmès' en sentit original i ‘musulmà' en sentit teològic; és a dir, hi ha un salt semàntic en el temps i en la cultura. Per exemple, també és significatiu que en àrab, en començar la frase pel verb, que és l'essència, es vol dir que Déu és el principi de tot; en canvi, les llengües que comencen pel subjecte indiquen que anteposen l'existència, és a dir la humanitat, a l'essència, o sia la divinitat. Usant termes aristotèlics, en àrab es comença per l'essència i en les llengües occidentals es comença per l'existència.

Les representacions són diferents, segons cada idioma. Així per exemple, les estreles en l'imaginari àrab són com pedres per a apedregar dimonis que volen furtar els secrets del cel; en canvi, per al món occidental medieval les estreles són satèl·lits de la terra, que tenen relació amb el destí de l'home.

            Els traductors creiem que Anselm actua per despit després d'una experiència personal negativa; així mateix creiem que cal diferenciar entre creences i estructures religioses, ja que les refutacions de l'autor no són mai contra l'essència de la fe sinó contra la institucionalització d'una religió.

                La tomba d'Anselm Turmeda es troba en un carrer de Tunis, on encara és venerat pels musulmans. Hi existeix el costum de visitar el mausoleu dels sants per tal de demanar ajuda material i espiritual, ja que se'ls considera intermediaris entre Déu i l'home.

            Cal saber que Turmeda es converteix al sunnisme de Tunis, que és ben diferent de l'altra gran branca de l'islam, que és el xiisme. La diferència rau que després de la mort del Profeta, i en absència d'una llei que organitze l'operació de successió, sorgiren partits diferents. Els sunnistes es basen un un hadit que diu: els jueus s'han dividit en 71 grups, els cristians en 72 i els musulmans en 73 i sols se salvarà la gent de la sunna, els sunnistes. Aquesta Sunna és la tradició del Profeta recollida per imams sunnites, diferent de la xiïta que és la tradició del Profeta recollida per imams xiïtes. Xiisme ve del verb àrab xa:ia'â que vol dir ‘ser partidari de'. Els xiïtes són partidaris d'Alí ibn Abu Talib, gendre del Profeta, i creuen que el poder històric dels sunnites és una usurpació. El xiisme afegeix el pilar de l'imamat als cinc pilars de l'islam; és a dir el governant ha de ser religiós, ja que està protegit i té el suport per Déu. Els companys del Profeta són considerats sants pels sunnites, però impostors pels xiïtes.

Per tant, Anselm Turmeda sols es valorat en el sunnisme.

            D'altra banda, la interpretació de l'Alcorà és ben diferent entre sunnistes i xiïtes, així com també és diferent el corpus de la tradició de cada un.

 

Abderrahim Yacine i Pasqual Chabrera Calpe

 
 
3)
 
 Presentació a Perpinyà del Diccionari de dubtes del català oral
 
Dimecres 17 d'octubre del 2012 es presentrarà a Perpinyà el "Diccionari de dubtes del català oral" (www.lecturanda.cat) a la Casa de la Generalitat a Perpinyà (carrer de la Fusteria, 1) amb la presència dels aurtors David Paloma, Mònica Montserrat i Josep Àngel Mas.
 
L'acte començarà a les 18.30 h.
 
El Diccionari de dubtes del català oral (DDCOR) és un recurs didàctic de suport digital. L'obra recull les errades de pronunciació que se senten més habitualment en els mitjans de comunicació en llengua catalana i que representen, en part, els principals dubtes de pronunciació que poden tenir els parlants que hagin de fer un ús acurat d'aquesta llengua. Cal destacar el caràcter innovador de l'obra, atès que es tracta d'un diccionari sonor que abasta, a més, els cinc accents estàndard de la llengua catalana: central, nord-occidental, valencià, mallorquí i rossellonès. Diferents etiquetes explicatives donen fe dels fenòmens generals de vocalisme i de consonantisme que afecten el conjunt del sistema de la llengua.

El diccionari conté també una selecció de textos d'autoaprenentatge, tots en versió escrita i en versió oral. En l'oral es pot sentir la versió incorrecta i també la versió correcta, sense saber quina és quina, perquè l'usuari pugui validar els criteris d'elocució genuïna i formal. Aquest recurs es troba allotjat al portal educatiu del Grup 62
lecturanda.cat (http://www.lecturanda.cat/www/lecturanda/ca/ recursos/ddcor.html).

L'obra va merèixer un ajut de l'AGAUR per al finançament de projectes per a la millora de la qualitat docent de les universitats catalanes l'any 2009.

Les veus del rossellonès (mots i textos) són de Joan-Lluís Lluís i Joan-Lluís Mas.

Autors del DDCOR

David Paloma, Universitat Autònoma de Barcelona
Mònica Montserrat, Universitat Oberta de Catalunya
Josep Àngel Mas, Universitat Politècnica de València

Destinataris del DDCOR

Aquesta presentació pot anar destinada tant a estudiants de Filologia, d'Humanitats, de Periodisme, de Comunicació audiovisual i de Publicitat i relacions públiques com a professionals d'aquests sectors. En aquest camp destaquen els professionals de la correcció i l'assessorament lingüístic, i els professors de les assignatures de llengua catalana de les titulacions esmentades així com els professors dels nivells oficials, per a adults i per a estrangers.
 
4)
 
Publicat en el QUADERN, suplement de cultura del diari EL PAÍS
 
 
 
5)
El solatge del temps
Autor: Tobies Grimaltos
 
Amb la primavera arriba el bon temps i els llibres. Tenim una novetat que s'ha avançat una mica i en lloc de començar a llegir-lo a l'aire lliure encara abelleix més agafar-lo al sofà ben calentets.

Es tracta d'El solatge del temps, de Tobies Grimaltos, de la col·lecció Miratges.

Tobies té una extensa bibliografia però aquest és un llibre especial, que s'escapa un poc del que ha publicat fins ara, és més literari, més personal. I ja veureu que se'n surt molt i molt bé. Benvinguda, doncs la nova faceta!

Sinopsi:
El temps ens causa i ens constitueix. Qui hem sigut (el que hem viscut) fa que siguem qui som. N'estic convençut. Els orígens són responsables de la nostra identitat (actual). Per això convé tenir-los presents, conservar-los. Perquè, segons això i com canta Raimon, qui perd els orígens perd identitat. Des d'aquesta convicció m'he afanyat a recollir imatges, vivències, reminiscències de la meua infantesa que corrien un risc greu d'abandonar-me. Aquestes constitueixen els materials d'aquest llibre. Imatges d'una altra època que faran que el lector recorde (re-visca) o imagine (semi-visca), segons els casos, un temps que fou real, que ens ha determinat a alguns i que mereix ser conegut per tots. Són el seu solatge en mi.

Tobies Grimaltos (Castelló de la Ribera, 1958) és professor titular de Filosofia de la Universitat de València. Autor de llibres acadèmics, com Teoria del Coneixement (amb J. L. Blasco) i Signo y pensamiento (amb J. L. Blasco i D. Sánchez) i de nombrosos articles en revistes especialitzades, ha escrit també altres obres adreçades a un públic més ampli, com El joc de pensar, Prent-te la vida amb filosofia i Idees i Paraules.
 
Edicions del Bullent
Picanya, 2011
13x19 cm
184 pàgines
 
 
6)
 

 

La presència del català a l'administració de justícia continua sent testimonial. L'avenç de l'ús social de la llengua pròpia continua sense tenir la seva plasmació als jutjats, on jutges, fiscals, advocats i funcionaris continuen utilitzant majoritàriament el castellà com a llengua de treball, emparats pel fet que una bona part d'ells no són originaris de Catalunya. I cada any que passa anem a pitjor. Segons l'última memòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el nombre de sentències i resolucions redactades en català durant l'any 2011 va ser inferior al de les dictades l'any anterior i es va situar entorn del 13%. Aquest és un problema endèmic que només es va trencar quan l'administració premiava econòmicament els jutges i funcionaris que treballaven en català. La mesura, impulsada per CiU a finals dels noranta, va ser suprimida pel tripartit i va ser llavors quan va començar a decaure l'ús del català. L'experiència, però, va servir per demostrar que, si es volia, es podia girar la truita.

Per posar fi a la situació actual cal emprendre mesures en diversos àmbits. S'hauria d'aconseguir d'una vegada que a jutges, fiscals i funcionaris se'ls exigís el català com a requisit per exercir a Catalunya, una demanda històrica dels diferents governs que sempre ha topat amb l'oposició de Madrid. També s'hauria d'exigir als advocats, que no tenen l'excusa de ser de fora com argumenten membres de la judicatura, que utilitzin com a eina de treball la llengua pròpia del país, exigència que també s'hauria de traslladar als usuaris de la justícia. L'administració està dotada dels mitjans necessaris per ser exercida en català, només fa falta reclamar que es faci.

 
7)
 
 
 
En la naturalesa de la llengua, hi trobem variació en tots els sentits, tant horitzontalment en l'espai i el temps, com verticalment en la formalitat. És per això que, més enllà dels criteris normatius que han d'orientar la varietat estàndard, cal trobar unes propostes més o menys generalitzables per als registres col·loquials de ficció. Aquests registres, volent acostar-se a la llengua oral espontània, necessiten també solucions que facin que els seus personatges i les seves veus siguin versemblants i intel·ligibles per a un públic ampli i heterogeni, com ara el de la televisió, el teatre i el cinema, els tres gèneres que s'analitzaran en aquest seminari, centrat en la llengua catalana.

Dimecres, 17 d'octubre
09.00-09.30h Inauguració
Joan Fuster Sobrepere, director acadèmic CUIMPB-Centre Ernest Lluch
Isidor Marí, director del curs
09.30-11.00h La televisió
Modera: Ernest Rusinés
Jaume Cabré, Núria Comas, Carles Gené, Mila Segarra
11.00-11.30h Pausa
11.30-13.30h Debat
13.30-15.30h Pausa
15.30-17.00h El Teatre
Modera: Lluís Payrató
Roser Güell, Noëlia Motlló, Carles Rebassa, Marc Rosich
17.00-19.00h Debat
 
 
Dijous, 18 d'octubre
09.30-11.30h El cinema
Modera: Margarida Bassols
Sílvia Munt, Neus Nogué, Isona Passola, Patrick Zabalbeascoa
11.30-12.15h Debat
12.15-13.45h La perspectiva lingüística
Síntesi a càrrec de Lluís Payrató i Margarida Bassols
Balanç des de l'Institut d'Estudis Catalans: Isidor Marí i Ramon Sistac
13.45-14.15h Cloenda
Isidor Marí i Joan Fuster Sobrepere
 
 
8)
 
Aula Mestra, protagonista a les III Jornades d'Aprenentatge de Llengües
 
La Direcció General de Política Lingüística organitza, en col·laboració amb el Grup de Recerca sobre Aprenentatge i Ensenyament de Llengües (GR@EL) de la Universitat Pompeu Fabra, les III Jornades d'Aprenentatge de Llengües: Entorns, Eines i Recursos Didàctics que es duran a terme el divendres 26 d'octubre de 2012.
 
Aquestes Jornades adreçades a professionals de la docència, la dinamització i l'assessorament lingüístic, volen ser un espai d'intercanvi i de reflexió sobre temes d'ensenyament i d'aprenentatge de la llengua.
 
En aquesta edició, es presentarà Aula mestra, el nou espai virtual de la Direcció General de Política Lingüística per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua catalana.
Les Jornades tindran lloc a l'edifici Roc Boronat (Campus de la Comunicació – Poblenou) de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
 
 
Més informació:
 
 
Font: Direcció General de Política Lingüística
 
 
9)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 59).
 
 

177. Som Catalunya. País de convivència.

Totes les persones que vivim a Catalunya, homes i dones, gent que ha nascut aquí i gent que ha vingut de fora, volem construir un país amb futur, amb igualtat de drets i deures per a tothom. Un país on el català sigui llengua d'acollida i, alhora, element integrador. Un país que entén la diversitat com un valor. Una Catalunya orgullosa de ser un país de convivència.

 

Pacte Nacional per a la Immigració

Departament d'Acció Social i Ciutadania

 

 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací