InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 703 (dimecres 10/10/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
1) Alta en InfoMigjorn
 
2) Nou llibre: 2a edició de La parla de l'Urgell de Pere Ortís
 
3) Josep Vilà Batlle - Autoestima pel català
 
 
5) Enric Pujol i Casademont i David Pujol i Fabrelles - Atac a la llengua
 
6) Curs de correcció de textos i assessorament lingüístic en llengua catalana
 
7) EL ROL DE LES LLENGÜES DE LA IMMIGRACIÓ A L’ESCOLA
 
 
9) Do de llengües: Búlgar
 
10) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
1)
 
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
 
 
2)
 
Nou llibre: 2a edició de
La parla de l'Urgell
 
Autor: Pere Ortís
 
L'intent bàsic d'aquest llibre és aplegar i preservar el tresor de la parla de l'Urgell. Inestimable contingut i riquesa de la llengua comuna. Es tracta d'un llibre fet amb senzillesa i molt de cara a l'ajuda al lector. Adreçat al jovent de l'Urgell, perquè estimi i practiqui amb goig la seva llengua. I a tots plegats. Recordem la força enorme que la paraula materna té a l'hora de forjar un geni. La paraula és l'home, és la seva dignitat, és l'encuny racial.
 
Pere Ortís nasqué a Bellpuig el 1930. Aprofundí els seus estudis a la New York University. Visqué la seva vida més activa entre Hondures i Estats Units, i ambdós països l’han fornit de bons temes
literaris. Escriu ficció, novel·les i contes, assaigs (preferentment sobre temes nacionalistes i de llengua) i llibres de viatges. Té una vintena d’obres publicades. També col·labora en alguna revista.

 
 
2a edició notablement ampliada
La Busca edicions
Barcelona, 2012
15x21 cm
264 pàgines
 
 
Autoestima pel català
 

Josep Vilà Batlle

A l'hora d'intentar trobar solucions per millorar l'estat actual de la nostra llengua, el primer que se m'acut és la necessitat d'incrementar la nostra autoestima i, per això, m'atreveixo a demanar a tots aquells que ens estimem el català que l'utilitzem més del que ho fem quan, per exemple, anem a una botiga, a un restaurant, a la feina o en el tracte del dia a dia, i aquí, si m'ho permeten, hi afegiria també el fet de procurar parlar-lo millor, perquè és un fet ben evident que, malauradament, cada vegada parlem un català més farcit de castellanismes: aquí tenim l'exemple del però en el català que es parla a Barcelona, un català en què la pronunciació de les vocals neutres tendeix a desaparèixer.

Moltes vegades ens queixem que en les televisions estatals força locutors pronuncien, vergonyosament, els cognoms catalans sense la ll final i els destrossen dient Carbonel o Sabadel. És clar que tampoc ajuda gaire a millorar la nostra autoestima si des de TV3 o de Catalunya Ràdio– emissores que haurien de ser exemplars– la immensa majoria dels seus periodistes, amb alguna honrosa excepció, pronuncien sistemàticament “hoquei hierba”, en castellà. ¿Quin sentit té aleshores el fet de voler catalanitzar-ho tot traduint els noms propis de persones, els topònims, o bé, fins i tot, els títols originals en castellà d'algunes pel·lícules?

De ben poca cosa serveixen la immersió lingüística a l'escola o les lleis de política lingüística en favor de la llengua catalana, si a l'hora de la veritat no la fem servir quan parlem amb les persones immigrants que, encara que no la parlin, són capaces d'entendre-la, o bé quan comprem tots aquests productes de neteja i de la llar que passen olímpicament del català, inclús per anunciar-se per TV3.

Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)

 

4)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/576203-els-atacs-al-catala-a-lonu.html
 
Els atacs al català, a l'ONU
 
El PEN Internacional resol a Corea del Sud demanar a les Nacions Unides i la Unesco que investigui les vulneracions contra la llengua catalana a l'Estat espanyol
 

L'assemblea de delegats del 78è Congrés del PEN Internacional, reunida a Gyeongju, Corea del Sud, va aprovar ahir per unanimitat la resolució proposada pel PEN Català el passat mes de juny a Barcelona, durant la celebració del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional. A la resolució el PEN Català denuncia les accions que han portat i porten a terme els diferents governs de l'Estat espanyol –sobretot l'actual del PP–, contra la llengua catalana arreu de l'Estat, i concretament a la Franja de Ponent, les Illes Balears i el País Valencià, on els populars ha fet mans i mànigues perquè no es pugui veure TV3.

Corea del Sud ha acollit del 12 al 14 de setembre la reunió de delegats del congrés organitzat pel PEN Internacional i en el qual, entre altres qüestions, s'ha debatut la resolució que va proposar el PEN Català. Al país asiàtic hi ha viatjat Carme Arenas, presidenta del PEN Català, que ahir va manifestar la seva satisfacció per la decisió adoptada al congrés. El catedràtic Josep Maria Terricabras, president del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional, i promotor de la resolució, va expressar ahir també la seva profunda satisfacció: “Hem aconseguit que el PEN Internacional s'impliqui en la defensa del català i hem obtingut el seu compromís de demanar a les Nacions Unides i la Unesco, de les quals n'és organisme consultor, que investiguin el que està passant amb la llengua i actuï en conseqüència.”

“Ara vetllarem perquè això arribi a les Nacions Unides”, va dir Terricabras, per qui és més “fàcil” ser escoltat quan les denúncies afecten països petits i poc democràtics, com ara els africans, en què sembla que l'agressió s'hagi de veure més clara, que en els grans i democràtics, “on es pressuposa que tot va bé.”

Amb tot, i ben informats gràcies al dossier elaborat pel PEN Català, en què, a banda d'un informe de greuges, s'havien reunit retalls de premsa en els quals es feia ressò d'aquests atacs, els delegats assistents al congrés van avalar finalment i per unanimitat aquesta reclamació perquè han entès que “un país com Espanya, que forma part de la Unió Europea i té signats tots els acords internacionals sobre les llengües, atempta contra la llengua catalana i permet accions fan retrocedir el seu desenvolupament”.

La resolució és el fruit d'un treball realitzat pel PEN Català i el Comitè de Traducció i Drets Lingüístics, que va impulsar el Manifest de Girona, un document aprovat al Congrés del PEN Internacional de Belgrad el 2011 i té com a objectiu avançar i fer-se ressò dels drets lingüístics arreu del món.

Una agressió en diversos fronts

La resolució, aprovada ahir divendres al congrés celebrat a Corea del Sud, denuncia les accions que estan portant a terme els diferents governs espanyols amb l'objectiu d'afeblir el paper de la llengua catalana en diversos àmbits de la vida social del país, ja sigui en el sistema escolar, l'administració pública o els mitjans de comunicació, i denuncia també, de manera més explícita, els atacs al català i el seu model lingüístic que s'estan produint tant a les Illes Balears com al País Valencià i la Franja de Ponent.

 
5)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/581052-atac-a-la-llengua.html
 
Atac a la llengua
 
Enric Pujol i Casademont i David Pujol i Fabrelles (*)
 

El 30 de maig passat el jove Simó Colls i Costa treballava en un dels camps que té a Pau. Quan es va adonar que li faltava un producte fitosanitari, va decidir d'anar-lo a comprar a Vilajuïga. A l'entrada de la població el va aturar una parella de la Guàrdia Civil que feia un control preventiu de drogues i armes. Ell els va dir que no portava ni drogues ni armes però, tot i així, el van convidar a baixar del vehicle per tal de comprovar-ho. Fins aquí, res a dir-hi.

El problema començà quan en Simó s'hi va dirigir en català. Aleshores la parella de la Guàrdia Civil li va dir que no l'entenia i la cosa s'embolicà. En un moment determinat de la discussió, un dels guàrdies va dir: “Estamos en España y, a mí, me hablas en castellano.” El funcionari públic, que hauria de tenir l'obligació de saber la llengua de l'administrat –que, en definitiva, és qui el paga–, conculca uns drets legítims i, incomplint la llei, exigeix que se li parli en espanyol. L'agent, que ha de fer complir la llei, la incompleix. La cançó de l'enfadós de sempre, que fa temps que dura, tal com va estudiar magistralment Francesc Ferrer i Gironès en moltes de les seves obres.

El fet no és nou, i es repeteix de tant en tant, en llocs diversos. El 17 de gener d'aquest mateix any, a la carretera que va de la Jonquera a Cantallops, uns agents també de la Guàrdia Civil van aturar Josep Maria Tejido (en Gustinet d'Espolla). En aquest cas tenim la seva crònica publicada, on relata fil per randa tot el que va passar i tot el que va sentir (ràbia, impotència i, en alguns moments, confessa que fins i tot una mica de por...). Un testimoni escrit que per ell mateix ja hauria de fer caure la cara de vergonya als responsables de la Guàrdia Civil. En lloc d'això, només quatre mesos després, els fets es tornen a repetir, però aquesta vegada, amb judici inclòs, que se celebra avui al jutjat de Figueres, a dos quarts d'onze del matí.

En Simó, després dels fets, va anar a denunciar el que li havia passat als Mossos d'Esquadra. I, encara que sembli difícil d'entendre i tingui un punt d'esperpèntic, els guàrdies civils també van denunciar el pagès de Pau. El supòsit penal és de “falta de desobediencia y resistencia a los agentes de la autoridad en el ejercicio de sus funciones”. Parlar en la teva llengua, a casa teva, ara se'n diu desobeir i resistir-te als policies. Serà interessant veure la sentència, sobretot perquè els guàrdies reconeixen en la seva denúncia que “debido a la reciente llegada a la comunidad autónoma de Catalunya de los actuantes, aún no entienden completamente el idioma catalán”. Si en Simó és condemnat per haver parlat en català i els policies no són destinats, després d'aquests fets, fora de Catalunya, serà una prova més de la manca de llibertat real que patim els catalans.

Des de l'Associació Francesc Ferrer i Gironès donem suport a en Simó Colls –i també, és clar, a en Gustinet– i els agraïm, a tots dos, que, malgrat les pressions rebudes, no hagin claudicat del seu dret legítim de parlar en català. Canviar de llengua és el més fàcil, en situacions com aquestes. Optar per la situació que saps que et portarà més problemes és molt més difícil i, per això, digne d'exemple. Els catalans ja comencem a estar tips de sentir-nos estrangers a casa nostra i cal que tots plegats ens decidim a posar remei a aquesta situació.

 

(*) Membres de l'Associació Francesc Ferrer i Gironès per a la Promoció de la Llengua Catalana.

 
6)
 
Curs de correcció de textos i assessorament lingüístic en llengua catalana
Diversos nivells d’intervenció: adequació de llengua, estil i tipografia

Ref. 151207

Objectiu general:
· Formar professionals per poder dedicar-se a l’assessorament lingüístic en llengua catalana.
Objectius específics:
· Treballar els diversos nivells d’intervenció en la correcció de textos, depenent de les varietats lingüístiques i funcionals, posant l’èmfasi en la varietat estandarditzada.
· Adequar la llengua, l’estil i la tipografia dels textos, segons la situació comunicativa concreta.
· Aprofundir en els aspectes lingüístics controvertits.
· Donar a conèixer els diferents materials lingüístics de consulta.
· Utilitzar les noves tecnologies.

Prof.: Carme Font
Durada: 54 hores en 18 sessions.
Calendari: Del 6 de novembre de 2012 al 19 de març de 2013 (6, 13, 20 i 27 de novembre; 4, 11 i 18 de desembre; 8, 15, 22 i 29 de gener; 5, 12, 19 i 26 de febrer; 5, 12 i 19 de març)
Dies de la setmana: dimarts
Horari: de 18 a 21 h
Preu: 390 euros soci/sòcia i 435 euros no socis/sòcies


Informació i matrícula

Associació de Mestres Rosa Sensat Av. Drassanes, 3. 08001 Barcelona. Tel. 934 817 374 www.rosasensat.org

7)
 
Jornada 26 d’octubre de 2012
Universitat de Barcelona
Facultat de Filologia (Gran Via, 585), aula 111
 
EL ROL DE LES LLENGÜES DE LA IMMIGRACIÓ A L’ESCOLA
 
 
En els darrers anys, el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades ha inventariat les llengües parlades a Catalunya. Ara que ja ens podem fer una idea de la diversitat present al nostre país, és el moment de preguntar-nos: què s’ha de fer amb aquestes llengües?
 
No hi ha dubte que l'entorn fonamental en aquests moments inicials és l'escola i per això en els darrers anys hem estat treballant en el projecte de recerca «El rol de les llengües de la immigració a l’escola». En aquesta jornada fem èmfasi en l’ensenyament secundari, que ens sembla un àmbit crucial, i a més hem volgut posar el focus especialment en Galícia. Ens ha semblat que un intercanvi d’experiències amb professionals gallecs, en situacions tan semblants i alhora tan diferents, seria molt profitós per a tots. A més, pensem que és molt important conèixer més a fons el «modelo Burela», així com el projecte Galauda, dues experiències que han explorat les vies de la diversitat lingüística per promoure la convivència i la igualtat d’oportunitats entre els joves.
 
A més d’aquestes experiències, també hem demanat a quatre experts que debatin en una taula rodona quin ha de ser el rol de les llengües de la immigració a l’escola. Finalment, presentarem els resultats de la nostra recerca als centres d’ensenyament de la comarca de l’Anoia.
 
Inscripció gratuïta
 
Per formalitzar-la només cal sol·licitar-ho a l’adreça gela@ub.edu indicant les dades següents: nom, lloc de treball o centre d’estudis, adreça electrònica (en cas que vulgueu rebre les informacions del GELA). Si voleu certificat d’assistència ens ho heu de dir (ens caldrà el vostre nom tal com voleu que hi figuri i el vostre DNI).
 
La inscripció dóna dret a: certificat d’assistència (s’ha de sol·licitar en fer la inscripció), els materials de la jornada, un lot de llibres i refrigeri de la pausa cafè.
 
Programa
9.30 h. Recepció dels participants i lliurament de materials
9.45 h. Inauguració
Xavier Bosch, director general d’Immigració
Adolfo Sotelo, degà de la Facultat de Filologia, UB
Pere Comellas, professor del Dept. de Filologia Romànica, UB
10-13.30 h. Ponències
10-10.45 h Política lingüística educativa en Galiza
Fernando Ramallo, Universidade de Vigo
10.45-11.30 h. Modelo Burela: as linguas dos immigrantes como factor de integración escolar
Bernardo Penabade, IES Perdouro, Burela
11.30-12 h. Pausa cafè
12-12.45 h. Política lingüística educativa a Catalunya
Pere Mayans, Departament d’Ensenyament, Generalitat de Catalunya
12.45-13.30 h. Proxecto Galauda: foment de la cohesió social a l’escola a partir de les llengües d’immigració
Sabela Labraña, Dept. de Filologia Romànica, UB
15.30-17 h. Taula rodona: Què hem de fer amb les llengües de la immigració a l’escola?
Josep M. Serra (Universitat de Girona)
Llorenç Comajoan (Universitat de Vic)
Luz Zas (Universidade de Santiago de Compostela)
Mònica Fidalgo (GELA, Universitat de Barcelona)
Modera: M. Carme Junyent
17-18 h. Conferència: El rol de les llengües a l’escola
M. Carme Junyent (GELA, Universitat de Barcelona)
 
Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA)
 
8)
 
 
Butlletí de la Secretaria de Política Lingüística

Número 94, 19 de setembre del 2012

 
9)
 
 
Do de llengües
 
amb Oriol Munné
 
Catalunya Ràdio
 
 
 
10)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 58).
 
 

175. Tu ets mestre: perquè els que vénen de fora coneguin i parlin el català, tu ets el millor mestre. Parla’ls en català.

Més de 65.000 persones que vénen de fora aprenen el català, amb els diversos programes d’ensenyament lingüístic. Si els parles en català, els ajudaràs a integrar-se a la nostra cultura i, a més, contribuiràs al seu desenvolupament personal i professional.

 

Campanya de la Generalitat de Catalunya, 2003

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací