El 30 de maig passat el jove Simó Colls i Costa treballava en un dels camps que té a Pau. Quan es va adonar que li faltava un producte fitosanitari, va decidir d'anar-lo a comprar a Vilajuïga. A l'entrada de la població el va aturar una parella de la Guàrdia Civil que feia un control preventiu de drogues i armes. Ell els va dir que no portava ni drogues ni armes però, tot i així, el van convidar a baixar del vehicle per tal de comprovar-ho. Fins aquí, res a dir-hi.

El problema començà quan en Simó s'hi va dirigir en català. Aleshores la parella de la Guàrdia Civil li va dir que no l'entenia i la cosa s'embolicà. En un moment determinat de la discussió, un dels guàrdies va dir: “Estamos en España y, a mí, me hablas en castellano.” El funcionari públic, que hauria de tenir l'obligació de saber la llengua de l'administrat –que, en definitiva, és qui el paga–, conculca uns drets legítims i, incomplint la llei, exigeix que se li parli en espanyol. L'agent, que ha de fer complir la llei, la incompleix. La cançó de l'enfadós de sempre, que fa temps que dura, tal com va estudiar magistralment Francesc Ferrer i Gironès en moltes de les seves obres.

El fet no és nou, i es repeteix de tant en tant, en llocs diversos. El 17 de gener d'aquest mateix any, a la carretera que va de la Jonquera a Cantallops, uns agents també de la Guàrdia Civil van aturar Josep Maria Tejido (en Gustinet d'Espolla). En aquest cas tenim la seva crònica publicada, on relata fil per randa tot el que va passar i tot el que va sentir (ràbia, impotència i, en alguns moments, confessa que fins i tot una mica de por...). Un testimoni escrit que per ell mateix ja hauria de fer caure la cara de vergonya als responsables de la Guàrdia Civil. En lloc d'això, només quatre mesos després, els fets es tornen a repetir, però aquesta vegada, amb judici inclòs, que se celebra avui al jutjat de Figueres, a dos quarts d'onze del matí.

En Simó, després dels fets, va anar a denunciar el que li havia passat als Mossos d'Esquadra. I, encara que sembli difícil d'entendre i tingui un punt d'esperpèntic, els guàrdies civils també van denunciar el pagès de Pau. El supòsit penal és de “falta de desobediencia y resistencia a los agentes de la autoridad en el ejercicio de sus funciones”. Parlar en la teva llengua, a casa teva, ara se'n diu desobeir i resistir-te als policies. Serà interessant veure la sentència, sobretot perquè els guàrdies reconeixen en la seva denúncia que “debido a la reciente llegada a la comunidad autónoma de Catalunya de los actuantes, aún no entienden completamente el idioma catalán”. Si en Simó és condemnat per haver parlat en català i els policies no són destinats, després d'aquests fets, fora de Catalunya, serà una prova més de la manca de llibertat real que patim els catalans.

Des de l'Associació Francesc Ferrer i Gironès donem suport a en Simó Colls –i també, és clar, a en Gustinet– i els agraïm, a tots dos, que, malgrat les pressions rebudes, no hagin claudicat del seu dret legítim de parlar en català. Canviar de llengua és el més fàcil, en situacions com aquestes. Optar per la situació que saps que et portarà més problemes és molt més difícil i, per això, digne d'exemple. Els catalans ja comencem a estar tips de sentir-nos estrangers a casa nostra i cal que tots plegats ens decidim a posar remei a aquesta situació.