InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 699 (dimecres 03/10/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
1) Alta en InfoMigjorn
 
2) Albert Pla Nualart - Ni cap pressa ni cap por
 
3) Albert Pla Nualart - Una ració d'arròs amb por
 
4) Jaume Corbera - No tenc cap fred... ?
 
5) L'AVL dedica una jornada a commemorar el 50 aniversari del Diccionari català-valencià-balear
 
 
 
 
9) Crida d'articles- Revista LSC, Llengua, Societat i Comunicació
 
10) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
1)
 
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
 
2)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 29 d'agost del 2012

UN TAST DE CATALÀ

Ni cap pressa ni cap por

Albert Pla Nualart

Un lector de València troba poc genuí el "cap pressa" de la portada d'ahir dimarts. I no és només ell qui el qüestiona. La gramàtica normativa de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sembla que ho veu igual: "Amb els substantius no comptables només és possible l'ús del quantitatiu gens".

Són del mateix parer el prestigiós Manual d'ús de l'estàndard oral de Lacreu i alguns filòlegs balears, un dels quals considera "absolutament inadmissibles" frases com ara "No donar-hi cap importància", "No tenir cap gràcia" o "No em fan cap por".

Aquest mateix filòleg denuncia que l'ÉsAdir admeti cap al costat de gens de per a noms abstractes no comptables i ho rebla amb una frase lapidària: "La llàstima és que, com en tantes d'ocasions, en aquesta qüestió també pareix que té més autoritat TV3 que l'IEC i qualsevol gramàtic reconegut".

Doncs bé, les frases "inadmissibles" les he tret literalment de tres entrades del DIEC2, on per cert no apareix ni un sol exemple de gens de amb importància, gràcia o por. A la Bíblia corregida per Ruaix hi surt vuit cops cap por i un gens de por, i aquest gramàtic -jo diria que prou reconegut- admet explícitament aquest cap al costat de gens de.

No nego, doncs, que els filòlegs tinguin dret a qüestionar aquest ús de cap -i es pot fer amb arguments racionals i valuosos-. Però no tenen dret a assegurar que és del tot inadmissible en català. Primer, perquè l'IEC l'accepta; i segon, perquè a molts catalans no ens fa cap / gens d'angúnia.

 
 
3)
 
Publicat en el diari ARA dijous 30 d'agost del 2012

UN TAST DE CATALÀ

Una ració d'arròs amb por

Albert Pla Nualart

"Per molt que sovintege cap davant de nom no comptable, és una mera traducció de ninguna prisa, ningún miedo. El centre enlluerna: poseu castellanismes en boca barcelonina i seran mel; poseu-los en una boca tortosina o valenciana i seran fel".

Transcric aquest comentari d'un lector al meu article d'ahir perquè reflecteix molt bé el pensament d'un parlant que, sovint amb raó, se sent ignorat pel centralisme lingüístic.

Sorprèn, això sí, que "boca barcelonina" vulgui dir sovint una àrea que va de les Alberes al Baix Camp. És una sinècdoque que no crec que entusiasmi gironins o tarragonins. Però anem a l'argument filològic.

Si l'entenc bé, ve a dir que si arròs o sal són no comptables i no diem "No tinc cap arròs" sinó "No tinc gens d'arròs", tampoc podem dir "No tinc cap por" sinó "No tinc gens de por". Considera que cap s'oposa a molts com gens s'oposa a molt.

Troba un calc fer com el castellà, que distingeix entre noms concrets, en què només és bo nada de ("Nada de arroz"), i abstractes, en què pot recórrer a ningún ("Ningún miedo").

De fet, ningún ve del llatí nec unus i aquest unus el veu estrany amb noms no comptables. Però el francès, al costat de pas de riz (gens d'arròs), pot dir també aucune peur (cap por). I jo no diria que aquest aucune sigui un castellanisme.

El seny diu que el cap de cap por és un tret intern de certs dialectes. Si a un parlant li grinyola fa bé de no fer-lo servir però no pot dir que no és català. Evitem la centralitis ... i la periferitis.

 
4)
 
Article publicat en el blog EL DO DE LA PARAULA dimecres 29 d'agost del 201

No tenc cap fred... ?

Jaume Corbera

Un lingüista i escriptor que té una secció de llengua al diari "Ara" reacciona avui a l'opinió d'un lector de València que considera poc genuïna la construcció "cap pressa" d'un titular de la portada del diari d'ahir (dimarts 28). Reconeix, aquest lingüista, que hi ha algunes obres gramaticals que prescriuen gens de en aquesta construcció, com també ho fan –diu– "alguns filòlegs balears", a un dels quals es refereix concretament –sense anomenar-lo– per a desacreditar-lo amb exemples del DIEC2 i de Ruaix que avalen el "cap importància" / "cap gràcia" / "cap por", que aquest filòleg balear considera "absolutament inadmissibles". Allò que no fa, aquest lingüista de l'"Ara" és contradir els arguments lingüístics que el filòleg balear sense nom dóna a favor de la seva tesi, arguments que podeu llegir en aquest article. Vull dir-hi, primer de tot, que no conec cap filòleg balear que no estigui d'acord amb aquesta teoria, per la qual cosa aquest "alguns filòlegs balears" només s'ha d'entendre amb el sentit que no tenim la seguretat del nombre total de filòlegs balears, però no amb el sentit "d'alguns filòlegs balears" ho veuen així i "altres" ho veuen d'una altra manera. No em consta que cap filòleg balear s'hagi declarat contrari a la prescripció de gens de amb conceptes incomptables, i aquest és un detall que hauria de fer reflexionar al lingüista de l'"Ara" i als qui hi estan d'acord. És curiós que en aquesta ocasió tregui en suport de la bondat de "cap importància" etc. alguns exemples de l'IEC i, en canvi, defensi esclar contra el parer de l'IEC; no és l'únic, tanmateix, que esgrimeix l'autoritat de l'IEC només quan li convé. El DIEC, tot i ser obra de referència per necessitat, no està exempt d'errors i incoherències, qualcuns heretats del diccionari Fabra i qualcuns de collita pròpia, i per això no es pot sacralitzar el seu contingut. Ho varen mostrar ben clar Francesc Esteve, Josep Ferrer, Lluís Marquet i Juli Moll en el llibre Diccionaris, normativa i llengua estàndard (Palma, 2003). Quant al fet que Ruaix escrigui també cap por, i des del respecte absolut cap a aquesta figura importantíssima de la gramàtica catalana, no és en si mateix cap garantia, perquè no conec cap estudi de Ruaix sobre el tema (potser l'ha fet, però no el conec) que demostri que aquesta construcció és bona, i Ruaix també es pot veure influït per un ús molt estès en català central, encara que no sigui genuí. Trago no deixa de ser un castellanisme evident i innecessari en català, baldament Fabra n'acceptàs el diminutiu traguet; en català és glop, forma ben viva. Com és natural, ara no repetiré els arguments que justifiquen la inacceptabilitat, des de la genuïnitat de la llengua (és amb aquesta consideració que el filòleg sense nom diu que aquelles frases són "inadmissibles"), però plantejaré, al lingüista de l'"Ara", i a tots els lectors, aquesta qüestió: ¿diríeu mai "no tenc cap fred" o "no tenc cap set" o "no té cap paciència"? Les raons per a dir o no dir aquestes frases són les mateixes que per a "no tenc cap por" o "no té cap importància"... Finalment, una reflexió: suposant que "cap por" i similars fossin acceptables, i així i tot a valencians i balears ens forçassin la nostra consciència lingüística i ens semblassin incorrectes, ¿no seria millor per a construir un estàndard nacional català –de tots els catalans, no només dels catalunyesos– preferir la construcció amb "gens de", que és vàlida per a tothom? Si gens de pressa és acceptable per a tothom i cap pressa només ho és per a una part de la comunitat catalana, ¿quina d'aquestes construccions es mereix la dignitat de ser considerada la comuna de tots? És clar que per a fer aquesta reflexió se n'ha d'haver fet una altra abans: ¿quina és la nostra comunitat? La segona resposta condiciona la primera, naturalment.
 
5)
 

L'AVL dedica una jornada a commemorar el 50 aniversari del Diccionari català-valencià-balear

 

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua celebrarà el pròxim 5 d'octubre, en l'Aula Magna de la Universitat de València, el 50 aniversari de la publicació completa del Diccionari català-valencià-balear, una obra iniciada per mossén Antoni M. Alcover a finals del segle xix que pretenia fer un recull de totes les varietats dialectals de la llengua.

 

Els primers volums del diccionari van ser editats entre els anys 1926 i 1930, però l'obra iniciada per mossén Alcover no quedaria completada fins al 1962, tres dècades després de la seua mort, gràcies a la labor de Francesc de Borja Moll i de Manuel Sanchis Guarner.

 

La jornada, coordinada per Emili Casanova, professor de la Universitat de València i membre de l'AVL, comptarà amb la participació d'especialistes destacats, com Santi Cortés (UV), Lluís Gimeno (UJI), Santi Vicente (UV), Josep Lacreu (AVL), Gabriel Janer (UIB) i Joan Veny (UB-IEC).

 

El Diccionari català-valencià-balear està considerat com una de les obres lexicogràfiques més importants de la romanística, i cinquanta anys després d'haver-se publicat l'obra completa és una font indispensable de consulta per a lingüistes i estudiosos de la llengua dels valencians.

 
 
6)
 
 
 
 
7)
 
Publicat en el blog de Santi Vallés
 
 
Santi Vallés
 
 
8)
 
Publicat a VilaWeb dimarts 21 d'agost del 2012

Discurs de Marisa Cerdó (OCB) d'agraïment pel premi Canigó de la Universitat Catalana d'Estiu

El representant del govern balear present a l'acte va abandonar la sala en disconformitat per les crítiques als atacs a la llengua de l'executiu de José Ramón Bauzá

 
9)
 
Crida d'articles
 
Revista LSC, Llengua, Societat i Comunicació

Número 11: “llengua i complexitat” (2013)

Llengua, societat i comunicació és una revista electrònica de periodicitat anual que té l'objectiu de difondre treballs centrats en la interfície entre llengua i societat. La proposta de la revista té la voluntat expressa de transferir el coneixement interdisciplinari entre llengua i societat a la comunitat científica i també a la societat. D'aquesta manera, i atès que l'àmbit en què es mou la revista és interdisciplinari i molt sovint les àrees que s'hi aborden estan incomunicades, el propòsit central de la revista és presentar diferents estats de la qüestió sobre diferents connexions entre la llengua i la societat en un sentit ampli. Podeu accedir al contingut de la revista a http://revistes.ub.edu/index.php/LSC

El tema previst per al proper número de la revista és Llengua i complexitat (per a més informació sobre el tema vegeu http://www.ub.edu/complexitat/). La data màxima per a la recepció d'articles és el 20 de febrer de 2012. Podeu enviar els articles mitjançant l'enllaç següent:

http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/about/submissions#onlineSubmissions

.......................................

Informació distribuïda per:
Observatori CUSC- Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
Tel. 93 403 70 65
Facultat de Filologia (bústia 191)
Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes, 585
08007 Barcelona
www.ub.edu/cusc
http://cuscub.wordpress.com

 

10)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 57).
 
 

171. Ara conec una comunitat hospitalària que, a més, obsequia amb cursos de català, obsequia amb coses tan valuoses com la millor eina per conèixer la seva gent i la seva cultura.

 

Antonio Gago

Immigrant mexicà

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací