Butlletí
número 694 (dimarts 25/09/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S.
Reig i Xavier Marí
Sumari
1) 500
raons per parlar català, de David Pagès
i Cassú
2) Albert Ferrer Orts
– De llengües i
estats
3) "Són bojos, aquests
catalans!?"
4) Presentació del llibre Llengua i emoció (Pagès Editors)
5) Mor Martí Gasull, fundador i principal
activista de
.
.
1)
Publicat
en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona,
2011).
166. La nostra
pàtria és la nostra llengua.
Joan Fuster
Escriptor
2)
De llengües i
estats
Albert Ferrer
Orts
Publicat al Punt Avui, diumenge 23 de
setembre del 2012
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/578215-de-llenguees-i-estats.html
Si les llengües que es parlen en les
diverses nacions d'Espanya, els estats d'Europa i del món són vehicles per
entendre'ns els seus ciutadans, cal considerar-les a totes sense distinció com a
eines imprescindibles perquè es produïsca la comunicació. Si, a més a més,
aquestes llengües en la seua qualitat d'idiomes o dialectes han estat
cultivades amb cura pels seus parlants al llarg de la seua història, caldrà
adjudicar-los la categoria d'alta cultura per la seua transcendència i
influència en la societat.
Encara que ho parega, no estic
classificant les llengües en dos estadis ni tan sols en sengles categories, al
remat totes són igualment dignes, només polse la seua utilitat d'acord amb el
tamany de la comunitat que d'ella en faça ús i la capacitat per a créixer i
desenvolupar-se interculturalment que tinga. Des d'aquesta posició, qualsevol
llengua. siguen els que siguen els seus parlants, és sense cap mena de dubte un
bé cultural, però és evident que qualsevol llengua potser per la seua
(in)capacitat per a relacionar-se amb altres i eixir reforçada o no no ha
acabat per assolir la maduresa literària i administrativa
d'altres.
Des d'aquesta visió de les coses,
discutible o no, és clar que llengües minoritàries respecte al pes global del
xinés mandarí, anglés, castellà (internacionalment, espanyol), àrab, portugués,
francés, rus i alemany en serien la resta, la immensa majoria vaja, des de
l'italià, el català o l'èuscar fins, posem per cas, les més recòndites i tribals
de l'Amazònia.
Tota aquesta mena de reflexió ve a
compte de les llengües i els estats, ja que no hi ha estats sense aquestes ni
llengües sense aquests, el que ens vindria com anell al dit per a copsar les
contradiccions permanents entre les estructures polítiques i les realitats
lingüístiques. Sobretot, ara que sembla que s'ha acabat per tensar la corda
entre una part de l'estat (Catalunya) i aquest mateix (Espanya), dos maneres
diverses entre altres de veure les coses, dos llengües entre altres
diferents, una nació i un estat centralista encara que
plurinacional.
No anem a discutir sobre les bondats
del català, de sobra conegudes portes endins i a l'exterior de l'àmbit de la
seua parla (és a dir, més enllà de la pròpia Catalunya), tampoc de l'actual
situació condicionada per la greu crisi econòmica i la lamentable gestió
financera que a ella ens a conduït a tots plegats, però si de les relacions
amor-odi que, des d'almenys el segle XV que ja és dir, sobrevolen el castellà i
el català.
El fet que una llengua com la
nostra, mare per a milions d'individus, en què raonem i s'expressem amb
naturalitat siga menyspreada i menystinguda fins a extrems difícils d'assumir i,
per això mateix, perseguida fins i tot quan s'intenta normalitzar el seu ús (la
darrera perla de Wert posarà, segurament, la guíndola al pastís), parla per si
mateix de les dificultats d'enteniment secular entre el centre i la perifèria no
només a nivell lingüístic, sinó consegüentment social, polític i econòmic. Des
d'aquesta perspectiva, l'actual situació sense anar més lluny no fa més que
agreujar eixos tires i arronses, visibles o no, i entrebancar les relacions
institucionals esperonades per una ciutadania conscienciada de la seua
diferència i farta de ser sistemàticament marginada.
A hores d'ara, la veritat, no sé si
el pols que mantenen Moncloa i
Mentrestant, no solament el castellà
va fent camí, sinó l'anglés serà el que acabe per marginar l'ensenyament del
català i la seua praxi. Una imposició més de l'executiu i dels mercats com
altres tantes coses. Al temps.
3)
"Són bojos, aquests
catalans!?"
Des del Centre Universitari de
Sociolingüística i Comunicació us fem arribar informació sobre el projecte
documental “Són bojos, aquests catalans!?”:
Es tracta d'un un projecte per a la
realització d'un documental d'investigació que mostrarà des d'un punt de vista
crític i irònic els conflictes, problemes i dubtes amb què es troben les
persones que parlen català, alhora que compararà la situació lingüística de la
llengua catalana amb la d'altres llengües amb realitats similars. Què passaria
si de sobte el català fos una llengua imprescindible per a la vida quotidiana?
Hi ha realment conflicte lingüístic?
El documental es finançarà
íntegrament a través de micromecenatge, amb l'objectiu que sigui un projecte
totalment transparent, col·laboratiu i independent, i que es divulgui
gratuïtament per Internet.
Per poder-lo dur a terme necessitem
que la gent hi col·labori com a mecenes amb l'import que pugui. L'enllaç és el
següent:
http://www.verkami.com/projects/2133
La idea neix de la mà de David
Valls, diplomat en producció de cinema i televisió, estudiant de quart de
Lingüística a
Podeu veure els vídeos promocionals
a:
Roda de
premsa:
http://vimeo.com/48962014#at=0
Idea original:
David Valls Tel.
650875799
Amb el suport i l'assessorament
de:
Zeba Produccions, Plataforma per
Font: Observatori CUSC- Centre
Universitari de Sociolingüística i Comunicació. Facultat de Filologia.
Universitat de Barcelona
4)
Presentació del llibre
Llengua i emoció (Pagès Editors)
Presentació del
llibre
Llengua i emoció
(Pagès Editors)
a cura d'Eva Monrós i Quim Gibert,
coautors
Dia: Dijous,11 d'octubre
2012
Hora: dos quarts de 8 del
capvespre
Lloc: Llibreria
Adreça: Rambla Principal, núm.
2. Vilanova i
Organitza: VNG per
Sobre
el llibre:
Llengua i emoció. 7 mirades sobre el goig de
ser aplega les ponències de les jornades
sobre dignificació lingüística convocades a Fraga (Franja de Ponent) el març de
2010 i de 2011 per l'Institut d'Estudis del Baix Cinca.
La major part del pensament
contemporani ha volgut separar les emocions de la cultura, de l'ètica, de la
saviesa. Sense el batec emocional el raonament esdevé distant i ensopit. La
recerca intel·lectual és alhora un espetec de joia. Antoni Gaudí i Pau Casals no
només ens irradien bellesa, sinó que també ens regiren l'ànima.
Perdem l'ànima quan renunciem als
reptes. Acceptar la injustícia és una manera equivocada de ser en el món: fa
trista i indigna la nostra existència. Llengua i emoció és un assaig
col·lectiu (Matthew Tree, Josep M. Terricabras, Rosa Calafat, Jordi Bilbeny, Eva
Monrós, Josep Borrell i Quim Gibert) pouat arran de les dificultats per viure en
català i per decidir el nostre futur. Hi trobareu set mirades lúcides i
inconformistes (psicològica, poètica, literària, sociolingüística, semiòtica,
històrica, filosòfica) a propòsit d'aquells horitzons que ens estimulen a
caminar amb pas ferm.
5)
Mor Martí Gasull,
fundador i principal activista de
Publicat al web de
https://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1917
Mort en un accident de muntanya al
Manaslu (Nepal), Martí Gasull era sens dubte en aquests moments el principal
activista i lluitador per la llengua catalana al nostre país. Activista per la
llengua i la cultura catalana. Fundador i màxim impulsor de
- - - - - -
- - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - -
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic
www.drac.com
PROTECCIÓ DE
DADES. En virtut
de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us
hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si
voleu donar-vos de baixa, cliqueu
ací