Butlletí número
682 (dimarts 04/09/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
2) El president del Parlament Europeu,
Martin Schulz, es fa ressò de la defensa del català a les
Illes
3) L'Eurocambra estira les orelles a Bauzá pel català
4)
Núria Puyuelo
–
En cap cap cap el que cap en aquest
cap
5) Josep Murgades –
Pàtria de
llengua
6) Estocada mortal a Canal
9
7)
Vicent Partal
– Canal 9 com a metàfora
8)
9) Xevi Xirgo – L'equilibri
lingüístic
10) Joan Tudela
– Les altres
biblioteques
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011).
154. Entre els factors que configuren la personalitat
nacional d'un poble, hi ha el d'haver viscut una història pròpia, al costat
d'altres elements també bàsics, la llengua característica que parlen, les formes
de vida i la voluntat de seguir essent un
conjunt.
Joaquim
Ferrer
Historiador i
polític
2)
El president del
Parlament Europeu, Martin Schulz, es fa ressò de la defensa del català a les
Illes
Publicat a Tribuna
catalana, dijous, 5 de juliol del 2012
Schulz ha
respost a les denúncies amb una carta escrita de manera íntegra en llengua
catalana. El professorat de les Illes va portar fins a Brussel·les
la
vulneració dels drets lingüístics que duu a terme el Govern de
Bauzá.
L'STEI Intersindical i
l'Assemblea de mestres i professors en català a les Illes van prendre la
decisió, el passat mes de juny, de fer una compareixença davant l'intergrup de
minories ètniques al Parlament d'Estrasburg i també de comunicar al president
del Parlament, Martin Schulz, l'ofensiva del govern de les Illes Balears en
mans del PP en contra de la llengua pròpia.
A més d'aquestes vies, el
professorat també va demanar la col·laboració de Jaume Cabré, per tal de poder
explicar els greuges que viu a dia d'avui el català a les Illes. A través d'una
carta Cabré i el professorat de les Illes han informat com el Govern de Bauzá ha
trencat el consens que, en matèria de normalització de la llengua pròpia,
s'havia mantingut des de la restauració de la democràcia i com ara es vol aturar
el procés de recuperació lingüística i cultural que ha estat qualificat per
entitats, organitzacions i partits polítics, d'etnocidi
lingüístic.
També han volgut informar
Martin Schulz de l'incompliment de
"Si feim una comparació significativa, diríem que
hi ha cartes i cartes. Per una banda el govern del PP fa cartes animant els
pares a prescindir del català (igual que als funcionaris) i el president del
Parlament Europeu n'escriu una en català a favor del respecte de totes les
llengües. Som a Europa senyors del Govern de les illes Balears. Necessitam ser
rescatats per
3)
L'Eurocambra estira les orelles a Bauzá pel
català
Publicat a Nació
digital, dilluns 16 de juliol del 2012
http://www.naciodigital.cat/noticia/44795/eurocambra/estira/orelles/bauza/catala
Tretze diputats del
Parlament Europeu han enviat una carta al president de les Illes Balears, José
Ramón Bauzá, retraient-li la seva actitud envers el català i demanant-li que
rectifiqui la política lingüística del seu govern. "Retireu el projecte de llei
de funció pública", li demanen, que retira l'obligatorietat de conèixer el
català per accedir a la funció pública a les Illes.
"Retorneu al consens
que durant més de 26 anys s'ha mantingut a les Illes en matèria de llengua", li
reclama la missiva. Des del punt de vista dels eurodiputats, la llei projectada
va contra "la igualtat de drets de tota la ciutadania".
Entre els
firmants de la carta, hi consten Raimon Obiols i Maria Badia (PSC), Raül Romeva
(ICV) i Ramon Tremosa (CDC), a més a més de la diputada del BNG Ana Miranda, que
en aquests moments representa ERC a l'Eurocambra. També donen suport a l'escrit
diversos diputats independentistes de l'Aliança Lliure Europea (ALE) i la
diputada del PNB Izaskun Bilbao.
4)
En cap cap cap
el que cap en aquest cap
Núria
Puyuelo
Publicat al Punt
Avui, dimarts 3 de juliol del 2012
Si hi ha
una paraula polisèmica per excel·lència, és a dir, que té més d'un significat,
és el mot cap. A banda de la part superior del cos humà i de la part
anterior d'un gran nombre d'animals, el cap també fa referència a
l'intel·lecte, el seny o el talent que té cadascú (per exemple, “té molt de cap
per les ciències”). De caps, també en tenim a la feina, és la persona que ocupa
un lloc de preferència o que té els altres a les seves ordres. D'aquest
significat, se'n deriva el cap de colla, el cap d'estat, el cap de taula, el cap
d'estudis... També parlem del cap com a sinònim de capital (per
exemple, “aquest municipi és el cap de comarca”), com a ‘individu considerat com
a part d'una col·lectivitat' (“toquen cinc euros per cap”), per referir-nos a la
‘part més alta d'una cosa' (“el cap d'una muntanya”) o per parlar de l'accident
geogràfic (“el cap de Creus”), entre altres significats. En anglès, head
també és la cara d'una moneda (“heads or tails”), així com en italià
(“testa o croce”). Però a diferència nostra, els anglesos també utilitzen
head com a verb, quan actua com a transitiu vol dir ‘encapçalar' i
‘dirigir' (“which way are you headed?”, ‘cap a on vas?) i en qualitat
d'intransitiu, ‘dirigir-se' i ‘encaminar-se' (“the car was heading west”,
‘el cotxe es dirigia cap a l'oest').
Més enllà dels
diferents significats de la paraula, el cap també és el protagonista
d'una infinitat de dites i refranys. Això ho sap molt bé el paremiòleg Víctor
Pàmies, que ha publicat En cap
cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap, el segon volum de la
col·lecció Enciclopèdia paremiològica del cos humà, que segueix Amb
cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull. El llibre, finançat
a través del micromecenatge que ofereix la plataforma Verkami, recull més de
1.400 dites relacionades amb aquesta part del cos. En trobem de totes menes.
N'hi ha de meteorològiques (El sol de març dóna cops al cap; Febrer
encaputxat, bona collita de blat, o Quan ha de ploure totes les mosques
es posen cap per avall –a causa de la pressió atmosfèrica, explica–);
d'escatològiques (Cul tancat, cap espatllat, ja que tradicionalment es
creu que tenir el seny clar depèn d'anar bé de ventre); de tòpiques (Els de
ciutat tenen el cervell al cap i els de
I tal com
diu l'autor en la contraportada del llibre, espero no haver-nos inflat gaire el
cap ni haver-vos fet ballar de capoll amb tanta caparra, que això només ha fet
que començar perquè la col·lecció de diccionaris seguirà amb altres parts del
cos (mà, cara, braç, peu, cul...).
5)
Pàtria de
llengua
Josep
Murgades
Publicat al Punt Avui, dimecres 4 de
juliol del 2012
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/556595-patria-de-llengua.html
Visita
esporàdica d'un vell amic alemany. Poliglot perfecte. Entre molts altres
idiomes, del català. Resident ja de fa anys en un barri espanyolitzat de
València. Casat d'encara en fa molts més amb una madrilenya. Del tot integrat en
el seu medi lingüístic més pròxim, doncs. El qual, tanmateix, només encetar la
conversa, amolla impertèrrit de manera espontània: la meva pàtria és la meva
llengua.
El
comentari té el seu pedigrí. Que no remunta a l'anargúmenu aquell de
l'Unamunu, com diuen certs indocumentats. Sinó que cal remetre a la
literaturització que, de les teories de Herder, fa Ernst Moritz Arndt al seu
conegut poema Was ist das deutsche Vaterland (1813), on la pàtria se
situa arreu on ressoni la llengua alemanya.
Fer ara
avinent tot això va més enllà de l'anècdota individual o de l'erudició
acadèmica. Ha recobrat renovada actualitat (si mai l'havia perduda) amb motiu de
la recent conferència al CCCB de l'escriptora Herta Müller, sota el títol La
llengua com a pàtria. Per qui no va poder assistir-hi, serà bo veure-la
publicada per llegir-se-la degudament, abans de pronunciar-s'hi. A qui va
faltar-li tanmateix temps per referir-s'hi va ser al Molt Honorable Jordi Pujol,
en un article aquí mateix de dijous
proppassat.
I bé,
recapitulant: la llengua és per a molts, sí, la pàtria. Sense aquella, aquesta
no passa de ser sinó una suprastructura tan inevitable com sovint aliena, si no
francament hostil. Una hipotètica Catalunya independent amb la seva llengua en
una situació comparable al gaèlic a Irlanda o (cada cop més, alerta!) al català
a Andorra, ja se la poden ben confitar.
La pàtria
és feta de llengua. I si, com s'ha dit, és el nacionalisme qui fa la nació i no
a l'inrevés, és des de la llengua que importa fer la pàtria. Aquesta, sense
aquella, no fóra tal. Sols, com a molt, un país hispano
més.
6)
Estocada mortal
a Canal 9
La direcció de
RTVV anuncia que l'ERO afectarà vora 1.300 professionals, el 76% de la
plantilla, i els treballadors protesten ocupant el plató
d'informatius
Publicat al Punt
Avui, dimarts 17 de juliol del 2012
Els pitjors
pronòstics s'han fet realitat. Després de rumors constants, la direcció de Ràdio
Televisió Valenciana (RTVV) va comunicar ahir als representants del comitè
d'empresa que l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) dissenyat pel despatx
d'advocat Garrigues i la consultora Pricewaterhouse afectarà fins a 1.295
treballadors dels actuals 1.695. Això suposarà l'acomiadament de vora el 76% de
l'actual plantilla, que integraran uns 400
professionals.
L'ERO, que
s'aprovarà dimecres en el ple del consell d'administració amb la majoria del PP,
afectarà 994 treballadors de Televisió Valenciana, que tindrà 253 treballadors.
Ràdio 9 tindrà 67 dels seus actuals 170 professionals i Nou Multimedia, la
divisió digital del grup, que ara té 31 llocs de treball, n'eliminarà
La direcció
de RTVV va explicar en un comunicat que amb l'ERO les despeses de personal
disminuiran de 73,86 milions d'euros a vora 17,74. Segons va precisar, això no
afectarà el compliment de la funció de servei públic, ja que “es procedirà a
l'externalització d'una gran part dels mitjans tècnics i altres serveis actuals
que no es podrien dur a terme amb normalitat amb la plantilla resultant d'aquest
procés”.
L'ERO
suposa la primera fase d'un pla integral de reestructuració que inclou la
desaparició d'un dels actuals tres canals de RTVV, Canal 9, Noudos i Nou24
(aquests últims probablement es fusionaran). Segons deia el comunicat “la nova
RTVV funcionarà a ple rendiment l'1 de gener del 2013 amb només dos canals de
televisió, dues emissores de ràdio i una plataforma
multimèdia”.
En protesta
per aquests plans, desenes de treballadors van ocupar el plató des d'on s'emetia
en directe l'informatiu de les dues del migdia, en què, segons fonts sindicals,
no s'hauria donat la notícia de l'ERO que s'havia acabat d'anunciar al comitè
d'empresa. Representants dels treballadors van explicar a l'audiència que estan
“disposats a lluitar” per defendre els seus llocs de treball i “un servei públic
que volen destruir”. Entre crits de “dimissió, dimissió” van llançar crítiques
contra els dirigents de l'ens.
La protesta
es va poder visionar durant set minuts, fins que la direcció va tallar
l'emissió. Al cap d'una estona es va emetre un documental amb un text imprès en
què s'anunciava la impossibilitat d'emetre la programació habitual “per motius
de l'ERO”. Ja fora d'antena, agents de policia desplaçats als centre de
producció de Burjassot van demanar als treballadors que desallotjaren el plató
amb l'advertiment que podrien haver incorregut en responsabilitats penals per
haver impedit l'emissió de l'informatiu. L'empresa obrirà expedients.
7)
Canal 9 com a
metàfora
Vicent
Partal
Publicat a Vilaweb,
dimarts 17 de juliol del 2012
http://www.vilaweb.cat/editorial/4028699/canal-9-metafora.html
El resultat de la
maniobra és clar, diàfan: ni TV3 ni Canal 9, ni res. En cosa de poc temps
tindrem tot el dial en castellà. Que és, en definitiva, allò que els fa
contents. El resultat final de l'existència de Canal 9 és que no hi haurà
televisió en la llengua dels valencians. O per prohibida o per clausurada. Ep!,
igual que ja no resten bancs propis (amb la benemèrita excepció de
El PP i el PSOE, els
partidaris de 'ofrenar noves glòries a Espanya', aquestes últimes dècades han
arrasat el país amb l'excusa de l'anticatalanisme. Esgrimint, sobretot el PP, un
‘valencianisme que era una pura i simple orquestració anticatalana. Un recurs
útil no solament per a aturar el catalanisme, sinó per a atacar directament la
valencianitat. Al PSPV, potser hi havia, o n'hi ha encara, gent sincera que s'ho
creia. Però el resultat és el que és, i això importa poc. La dura realitat és
sobre la taula. Difícil de discutir.
Per això cal
recordar avui algunes coses. Per exemple que Canal 9 va nàixer (recorde
l'anècdota perquè la vaig viure personalment) el dia que un xiquet va dir a
Lerma que el president de
En eixe sentit, la
història de Canal 9 és una metàfora magnífica que, ara que renaixem de les
cendres, més val que no oblidem. Des del valencianisme jugar a
l'anticatalanisme, fins i tot a l'acatalanisme, ni que siga com a tàctica, vol
dir caure, finalment, en el parany antivalencià, ser-ne còmplices. I si un altre
Canal 9 és possible, que el vull i el reclame, ho serà únicament si representa
un marc mental valencià sense manies estranyes, en què Barcelona i Palma siguen
també en el mapa --en segona fila si cal, però que hi siguen-- i en què Almansa
siga la ratlla extrema de ponent.
8)
El PP relega el
català a les Illes i el deixa com a mèrit
Els populars fan valer la seva majoria perquè el Parlament balear aprovi la reforma de la llei de la funció pública, que fulmina la llengua com a requisit
Entitats i ciutadans es mobilitzen contra la decisió
Publicat al Punt
Avui, dimecres 18 de juliol del 2012
El català
ja no és un requisit per treballar a l'administració pública balear. El
Parlament de les Illes va aprovar ahir la reforma de la llei de la funció
pública del govern del popular José Ramón Bauzá, que arracona la llengua
catalana en benefici del castellà i la deixa en un simple mèrit. El PP va fer
valer la seva majoria a la cambra illenca per tirar endavant una normativa que
ha aixecat un intens rebuig entre els ciutadans i les entitats culturals. I que
ahir es va visualitzar en una protesta a les portes del Parlament balear.
L'alcalde de Manacor, Antoni Pastor, expulsat del PP per haver-se desmarcat de
la posició del partit quan es van votar les esmenes a la totalitat a la llei i
ara diputat no adscrit, va dir “no”a la majoria de
l'articulat.
El debat va
ser encès i va evidenciar la fractura. D'un cantó, el PP, que va defensar la
reforma de la llei en compliment del seu programa electoral i va rebutjar que
fulminés el català de l'administració pública. I de l'altre, l'oposició, que va
acusar els populars de destruir un consens en matèria lingüística que ha durat
26 anys. La diputada del PSIB-PSOE Pilar Costa va denunciar que, a partir
d'ahir, “els ciutadans tenen menys llibertats i drets per utilitzar la seva
llengua a la seva terra”. Els socialistes veuen els populars balears preocupats
per minimitzar la llengua –amb el canvi de topònims– i no, en canvi, per
l'impacte de les retallades que està impulsant el govern de Rajoy. “Al president
Bauzá li molesta ser president d'una comunitat, li molesten les autonomies i
encara més una que té llengua pròpia i competències en sanitat i educació”, va
lamentar Costa.
És un ‘que
se jodan'
També va
carregar amb duresa el PSM-IV-ExM. Un dels seus diputats va parafrasejar
l'insult de la popular Andrea Fabra en la presentació de l'ajust de Rajoy.
“Aquesta modificació suposa un que se jodan als catalanoparlants”, va
sentenciar Nel Martí.
El PP va
rebutjar aquests arguments i també va fer valer la seva majoria per evitar que
la reforma de la normativa passi pel Consell Consultiu, tal com demanava
l'oposició. La línia argumental dels de Bauzá va anar encaminada a rebutjar que
s'hagi apartat el català de l'administració pública. “El PP no imposa, dóna
llibertat. No ataca cap llengua i estima la pròpia, i defensa que el coneixement
sigui un mèrit, cosa que no és el castellà”, proclamava el diputat popular
Fernando Rubio. “Es potencia l'aprenentatge i el coneixement del català”, hi
afegia.
No hi ha
prevalença
Als
passadissos del Parlament balear, el conseller d'Administracions Públiques,
Simón Gornés, subratllava que la llei aprovada “va en consonància amb la
jurisprudència del Tribunal Suprem i amb el Constitucional i no dóna prevalença
a cap de les dues llengües oficials”. “L'objectiu era treure el requisit per a
l'accés a la funció pública i així s'ha fet”, va resumir el conseller
illenc.
Les
explicacions dels populars no van frenar la protesta a la porta de la cambra de
les Illes, en la qual hi havia diverses entitats, com ara l'Obra Cultural
Balear. Els concentrats van demanar la dimissió de
Bauzá.
9)
L'equilibri
lingüístic
Xevi Xirgo
Publicat al Punt Avui, dimecres 18 de juliol del 2012
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/560766-lequilibri-lingueistic.html
Ja està. El PP
balear ho va anunciar setmanes enrere i ahir ho va perpetrar. Des d'ahir el
català ja ha deixat de ser un requisit per exercir a l'administració pública
balear i ara ja és, simplement, un mèrit. El ple del Parlament va aprovar,
gràcies a la majoria absoluta que hi té el PP, la reforma de la llei de funció
pública i, indirectament, la modificació de la llei de normalització
lingüística. L'estratègia recentralitzadora del PP és imparable i allà on tingui
majories absolutes no quedarà res que faci tuf de nacionalista. I el català a
les Illes, és clar, en fa. És una vergonya. És
una vergonya com els populars pretenen canviar la realitat social, lingüística i
cultural a través de majories absolutes. I nosaltres podrem anar dient allò que
la realitat és tossuda, i que al final el seny es tornarà a imposar. Però no ens
enganyem. Decisions com aquesta, i com les que s'estan prenent a tots i cadascun
dels llocs on el PP governa amb majories absolutes, fan molt de mal.
Els espectadors d'IB3 ja pràcticament no veuen pel·lícules en català, a
Aragó ja veuen què passa amb el català, i al País Valencià la història ve de tan
lluny que ja no sé ni si val la pena que en parlem. I pel que fa a Catalunya, ja
començaria a ser l'hora que les línies vermelles que Mas llueix tant impedissin
tot acord amb un partit que de l'aniquilació que pretén fer del català en diu
“la recerca de l'equilibri entre les dues llengües, el català i el castellà”,
com va dir ahir el diputat balear del PP Fernando Rubio. L'“equilibri” entre les
dues llengües que pretén el PP, suposo que ja ho saben, és el mateix equilibri
que pretén el TC amb la immersió lingüística a Catalunya. Un equilibri total. De
10)
Les altres bibliotequesJoan Tudela
Publicat al blog Anys
d'aprenentatge del diari digital
http://blocs.xarxanoticies.cat/joantudela/2012/06/25/les-altres-biblioteques/
(Publicat al
diari Avui el 2 d'agost del
2005:)
És curiós. Vivim en una
societat on la llibertat d'informació i d'opinió és molt gran, però, alhora, la
llibertat d'agenda és molt petita: tothom pot dir el que vulgui sempre que
tothom parli sobre uns mateixos temes. Hi ha àmbits que no hi són, a l'agenda
social, i per tant els mitjans de comunicació no en parlen. Així i tot,
existeixen. Són ben reals. Les biblioteques, per
exemple.
Parlem-ne més que res
per aprofitar el fet –excepcional– que aquest diari ha situat les biblioteques
com a tema de l'agenda social. La setmana passada, les portades de l'Avui de dijous i de divendres parlaven de
biblioteques: dos dies seguits les biblioteques en portada! Parlem-ne, doncs,
abans que tornin a ser expulsades de l'agenda
pública.
A Catalunya, tenim tres
xarxes potents de biblioteques públiques, totes tres consultables a internet:
Diputació de Barcelona, Generalitat i universitats. Jo diria que, en conjunt,
les nostres biblioteques públiques funcionen molt bé. Però no val a badar! Si
volem continuar progressant, ho hem de fer per dalt –
Tenim mig miler
d'instituts: això vol dir mig miler de biblioteques. Organitzades en xarxa,
consultables a internet, amb préstec interbibliotecari i ateses per
professionals, representarien un impuls molt notable a la lectura de llibres. I
una cosa similar podríem fer amb les biblioteques escolars. Si volem caminar cap
a un horitzó de plenitud cultural, hi hem d'incloure aquestes dues noves xarxes
de biblioteques. Com ja fan algunes societats nacionals més avançades que la
nostra.
I una altra cosa.
L'àmbit bibliotecari hauria de ser un dels objectius principals de la nostra
política lingüística. Per què? Només cal entrar en qualsevol biblioteca per
comprovar que la densitat lingüística per metre quadrat és més alta que enlloc:
milions de paraules enquadernades. Amb un quart de segle de política
lingüística, a Catalunya no n'hem tingut prou per ocupar-nos de la dimensió
idiomàtica de les biblioteques. Deu ser perquè, com que no són a l'agenda
pública, molts –tot i ser-ne usuaris– es pensen que les biblioteques no
existeixen. Decididament, el descrèdit de la realitat quotidiana és un
dels problemes de la nostra època.
Trobo que és
plenament vigent, aquest article meu de fa set anys que ara reedito.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça
infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací