InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]

Butlletí número 675 (dimecres 13/06/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí 

 

1)  500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú

2)  Santi Vallés - El comiat d'un gran humanista

3)  La família de Bausset retorna la carta de condol de Fabra, escrita únicament en espanyol

4)  El TSJC tomba l'ús «preferent» del català a l'Ajuntament de Barcelona

5)  Vicent Partal - Amagar el cap sota l'ala no porta enlloc

6)  Dos cops més contra el català

7)  Es posa en marxa la XXIV edició dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira

8)  Plataforma per la Llengua – Butlletí núm. 83, juny 2012

 

1)

Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011).

147. Paciència, persistència i insistència. Aquesta és la recepta indicada per al foment del català entre els immigrats.

     

Josep-Anton Fernàndez

Portaveu de la Comissió de Nous Parlants de la Plataforma per la Llengua

2)

El comiat d'un gran humanista

Santi Vallés (escriptor i biògraf de Josep Lluís Bausset)

 

Publicat al Punt Avui, dimarts 5 de juny del 2012

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/547083-el-comiat-dun-gran-humanista.html

 

Josep Lluís Bausset, el que fóra definit per Joan Fuster com l'home subterrani, ha mort a l'edat de 101 anys. Nascut a Paiporta en 1910, Bausset ha viscut tota la seua vida a l'Alcúdia, el seu poble d'adopció, des d'on ha irradiat el seu magisteri valencianista dins i fora de la comarca. Considerat l'últim supervivent de la generació de prohoms valencians que propiciaren el que hom ha batejat com la Segona Renaixença, Bausset ha estat una escola de valencianisme. Amic inseparable de l'assagista Joan Fuster, Josep Lluís Bausset formava part del grup de valencianistes que juntament amb Manuel Sanchis Guarner, Adolf Pizcueta i altres protagonitzaren el redreçament valencianista dels anys de República i la seua continuació durant la dictadura i la transició democràtica. El seu currículum és el d'un humanista dels d'abans, un home de ciència que ha fet de la llengua la passió de la seua lluita personal i cívica, com ho demostra el fet de ser un dels signants de les Normes de Castelló de 1932 i l'obstinació durant el franquisme per mantenir viva la flama del català enmig d'un règim que adés el menystenia adés l'ofegava. Durant els anys cinquanta Bausset va copiar a màquina i va distribuir pels carrers de València la declaració de Jordi Pujol davant del consell de guerra que el va jutjar pels fets del Palau, ocorreguts el maig de 1960. És aquesta una altra dimensió de Bausset que crec que cal recuperar. La dimensió de l'activista que, després de més de quaranta anys de sequera rebel, reviscola en el professor que torna a les aules i que recupera l'energia dels seus anys d'estudiant universitari.

 

Per tots aquests mèrits, Bausset fou mereixedor de nombrosos reconeixements, entre els quals el de la Fundació Jaume I, avalat principalment per Ernest Lluch. Amb motiu del seu centenari l'expresident Pujol assisteix a l'homenatge que li ret ACPV, entitat de la qual fou fundador. Allà, i enmig d'un públic de més de tres-centes persones, Bausset va concitar el suport unànime de tota la societat valenciana, un suport al qual també es va afegir l'aleshores abat de Montserrat, Josep Maria Soler. En són tan sols unes xicotetes mostres, unes veus de reconegut prestigi que honoren la trajectòria d'aquest patriota centenari. Subscriptor captiu de tot tipus de publicacions en valencià; mecenes d'organitzacions culturals amb vocació nacionalista, i patrocinador de campanyes per a la divulgació de l'ús de la llengua, Bausset era un home del Renaixement, un virtuós de l'acció directa i generosa.

 

3)

La família de Bausset retorna la carta de condol de Fabra, escrita únicament en espanyol

Publicat a Vilaweb, dimecres 6 de juny del 2012

http://www.vilaweb.cat/noticia/4017810/20120606/familia-bausset-retorna-carta-condol-fabra-escrita-unicament-espanyol.html

 

La família de Josep Lluís Bausset ha retornat els telegrames de condol enviats pel president de la Generalitat, Alberto Fabra, i pel conseller Serafín Castellano perquè havien estat escrits únicament en castellà. Un dels seus fills explica que no els han retornat per ser escrits en castellà 'sinó per haver menyspreat la llengua' que el seu pare 'va defensar tota la vida'.

 

També diu que agraeixen les mostres de condol del president de la Diputació de València, Alfonso Rus, que els ha fet arribar una carta, en aquest cas, en català.

 

El mestre, activista i polític Josep Lluís Bausset es va morir diumenge 3 de juny a l'Alcúdia. Tenia 101 any, i deixava una llarga trajectòria de compromís cívic amb la nació i l'havia portart a rebre molts homenatges i reconeixements els últims anys de vida.

 

4)

El TSJC tomba l'ús «preferent» del català a l'Ajuntament de Barcelona

Publicat a Nació Digital, dijous 31 de maig del 2012

http://www.naciodigital.cat/noticia/43443/tsjc/tomba/preferent/catala/ajuntament/barcelona

 

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat que el català sigui la llegua "preferent" a l'Ajuntament de Barcelona tal com estableix el reglament del consistori, i d'aquesta manera dóna la raó al recurs que va interposar el president del grup municipal del PPC, Alberto Fernández Díaz.

El TSJC ha pres aquesta decisió fent referència a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut i assenyala que l'omissió del castellà suposa una violació del principi de cooficialitat de les dues llengües. A més, l'alt tribunal també estableix que l'administració es dirigeixi al ciutadà en la llengua que consideri oportuna i, en canvi, només estigui obligada a contestar les peticions en la llegua que el ciutadà esculli.

 

La sentència de l'alt tribunal estableix que les administracions es poden referir a l'ús del català sempre que "no incorporin referències a l'exclusivitat d'aquest ús", per tant, "mentre permetin un ús normalitzat paral·lel del castellà". Amb aquest argument, l'alt tribunal ha anul·lat l'article 2 del reglament aprovat pel Plenari del Consell Municipal. La sentència qualifica d'inadmissible aquest article perquè configura el català com a llengua d'ús preferent.

 

La sentència també declara nuls els articles 5.2, 5.3, 5.6 i 7 de l'esmentat reglament que fan referència a què els documents i comunicacions siguin en català a menys que el ciutadà també ho demani en castellà. I a què el personal de l'Ajuntament de Barcelona es dirigeixi oralment en català menys quan el ciutadà demani ser atès en castellà. 

 

En aquest casos, el TSJC estableix que l'administració ha de respectar l'elecció del ciutadà que"es manifesta en la llengua que utilitzi" i rebutja que es demani als ciutadans que facin una "opció formal" d'una llengua perquè considera que "no son acceptables les càrregues d'elecció que resultin feixugues o que situïn el ciutadà en una posició violenta". En aquest sentit, la sentencia diu que l'opció dels ciutadans ja queda evident en la utilització d'una o altra llengua a l'hora de dirigir-se a l'administració. 

 

La sentència també declara la nul·litat de l'article 13 que preveia la publicació de les normes municipals en català i també anul·la l'article 15 que establia que els càrrecs de l'administració municipal s'expressin normalment en català en els actes públics. Un aspecte que la sentència anul·la en considerar que "imposa" als càrrecs municipals la utilització del català "vulnerant el dret d'opció lingüística". 

 

D'altra banda, la sentència accepta aspectes com la utilització del català en l'àmbit intern de l'administració municipal, en les informacions i comunicacions generals dirigides a la ciutadania, en missatges institucionals, retolació i senyalització pública, toponímia i també en la selecció i formació del personal municipal.

 

L'escrit del TSCJ fa referència a la sentència del TC sobre l'Estatut i recorda que va considerar inconstitucional la qualificació jurídica del català com a llengua d'ús preferent.

 

5)

Amagar el cap sota l'ala no porta enlloc

Vicent Partal

Editorial de Vilaweb, divendres 1 de juny del 2012

http://www.vilaweb.cat/editorial/4016368/amagar-cap-sota-lala-porta-enlloc.html

 

El 8 de març el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya posà condicions a la immersió lingüística amb una sentència que era un atac directe al sistema escolar català. Curiosament, la consellera Rigau i el president Mas es declararen satisfets d'aquella sentència i arribaren a dir que, en realitat, salvava el model escolar català i validava la immersió. Igualment es manifestaren la majoria de partits catalans --però no els independentistes. Fins i tot Somescola.cat i Òmnium valoraren positivament el text jurídic dient que ‘la resposta a la demanda que el castellà fos vehicular a l'ensenyament era que no’.

 

A VilaWeb aquell dia publicàrem opinions molt contundents contra la sentència de Màrius Serra, de l’ex-consellera d’Ensenyament Carme Laura Gil i de l’ex-conseller primer i també ex-conseller d’Educació Josep Bargalló. I l’endemà vaig publicar un editorial criticant la ‘curiosa reacció d’alguns a la sentència sobre l’escola’.

 

Sincerament, aquell dia vaig tenir la sensació que una part substancial del país preferia amagar el cap sota l’ala i fer veure que allò que deien els tribunals no era el que deien en realitat. Un exercici que em sorprèn sempre, però es veu que hi tenim molta tirada. Ahir, tanmateix, saltaren totes les alarmes i Somescola.cat, per exemple, canvià de to i avisà d'un principi de la ‘segregació lingüística’; també la majoria dels partits es declararen preocupats per la situació que instaura la nova sentència.

 

Haurem de lluitar, doncs, per una cosa que semblava bàsica. I tant de bo que aprenguéssem la lliçó: amagar el cap sota l’ala no porta enlloc. Mai.

6)

Dos cops més contra el català

Editorial del Punt Avui, dilluns 4 de juny del 2012

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/7-editorials/546765-dos-cops-mes-contra-el-catala.html

 

La llengua catalana acaba de rebre dos cops més per part d'un estat espanyol que, lluny de protegir l'idioma d'un dels territoris que considera que en formen part, l'intenta arraconar, minoritzar i residualitzar per mitjà del lent però nociu gota a gota legal de les més altes instàncies judicials. Han rebut, un cop més, el sistema educatiu d'immersió lingüística i el reglament de l'Ajuntament de Barcelona. Dues resolucions que van minant la protecció jurídica d'una llengua sistemàticament perseguida pel poder que l'hauria de protegir. Una laminació persistent i progressiva que no té altre objectiu que eradicar la llengua catalana de qualsevol terreny on es pugui garantir la seva supervivència.

 

Les dues resolucions conegudes aquesta setmana, tanmateix, no fan altra cosa que aplicar estrictament la legalitat vigent derivada de la sentència retrògrada contra l'Estatut de Catalunya. Els experts ja van avisar que aquella injusta resolució contra la sobirania del poble català sembrava de mines jurídiques l'autogovern. A poc a poc, però inexorablement, van esclatant.

 

Una mostra més que els ciutadans de Catalunya viuen en un estat que els perjudica de manera greu. Un poble que va acumulant greuges cada cop més intolerables en tots els terrenys, des de l'econòmic fins al lingüístic i cultural. Al cor de la Unió Europea no només està en perill l'estabilitat social i el benestar econòmic, sinó que s'hi està perpetrant un intent d'anihilació cultural i lingüística inconcebible en un món civilitzat. Europa ha de ser conscient d'això, però abans els catalans han de ser capaços de poder dir prou exercint la seva voluntat democràtica i sobirana.

 

7)

Es posa en marxa la XXIV edició dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira

 

La dotació global del certamen baixa un 15 per cent

 

La nova edició dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira ha començat ja amb l’obertura del termini de presentació d’originals. Aquest any se celebra la XXIV edició dels guardons, que −tot i amb una dotació un 15 per cent més baixa que en 2011− ha aconseguit mantenir-se com una cita ineludible de la tardor literària en el nostre àmbit lingüístic. No obstant les dificultats econòmiques derivades de la crisi, els patrocinadors han apostat clarament per la continuïtat del certamen, encara que amb una retallada de les dotacions que ha esdevingut necessari. Així i tot, les més de dues dècades de trajectòria d’aquests premis tornen a confirmar el prestigi d’un certamen que es caracteritza per incentivar la producció literària en la nostra llengua.

 

Els guanyadors de les set modalitats de la present edició es repartiran aquest any 69.500 euros. El XXIV Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira està dotat amb 16.000 euros, la mateixa quantitat que guanyaran el guardonat amb el XVIII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General i el guardonat amb el XVII Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil. De la seua banda, el XVII Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre té una dotació de 2.500 euros, el XIV Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, de 8.000 euros, el VII Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca, de 6.000 euros, i el VII Premi de Poesia Ibn Jafadja, de 5.000 euros.

 

El termini de presentació d’originals estarà obert fins el 12 de setembre per a totes les categories. El veredicte dels premis es farà públic la nit del 9 de novembre, en el transcurs del tradicional sopar literari, excepte el del Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca –que s’anunciarà el 26 d’octubre, just abans de la representació de l’obra Ticket al Gran Teatre d’Alzira– i els del Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil i el Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre –que es comunicaran una setmana abans, el 2 de novembre. Amb tot, els set guardons es lliuraran oficialment durant el sopar del 9 de novembre, on els guanyadors rebran, a més de l’import en metàl·lic de cada premi, el trofeu dissenyat per Manuel Boix.

 

La consolidació dels Premis Literaris fa palesa l’aposta de les sis entitats convocants –l’Ajuntament d’Alzira, la Universitat de València, la Mancomunitat de la Ribera Alta, Bancaixa, el Centre Alzira-València de la UNED i Edicions Bromera– per aquests guardons literaris, que es mantenen en totes les categories malgrat la complicada situació econòmica actual. El certamen confirma així la seua bona salut, ja que cada any reuneix més participants i guanya rellevància social i cultural.

 

Segons el regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alzira, Carlos Correal, “Creiem que cal destacar la importància que amb esta edició arribem a la 24 edició dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira amb el compromís de les sis entitats patrocinadores de seguir apostant per la bona literatura i pel foment del valencià a favor de la literatura. La situació de crisi ens obliga a fer reduir un poc la quantia dels Premis, però estos es mantenen amb dotacions molt dignes per a seguir produint literatura de qualitat en la nostra llengua. Creiem que les noves dotacions estan en consonància amb el prestigi dels Premis, però també amb les mesures d’estalvi, necessàries i entenibles no sols pel món cultural sinó també pel conjunt de la ciutadania”.

 

Més informació: Gabinet de Comunicació (a/ Marta Estrelles) a través dels telèfons 962 459 705 i 661 936 247 o de l’a/e comunicacio@bromera.com , o amb el Servei de Promoció i Ús del Valencià, Regidoria de Cultura, Ajuntament d’Alzira, tel. 962 459 250 i a/e serval@alzira.es .

 

8)

Plataforma per la Llengua

Butlletí núm. 83, juny 2012

Des d’avui, cada dia un argument a favor del model d’immersió lingüística

https://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1768

 

La Plataforma per la Llengua deplora les sentències del TSJC i creu que imposen l'ús del castellà a Catalunya

 https://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1761

 

Somescola.cat: “S’està iniciant la segregació lingüística a les escoles”

https://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1760

 

WICACC i la Plataforma per la Llengua demanen als webs de viatges i ofertes on line Atrápalo i Edreams que implementin una versió en català

https://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1759

 

La Plataforma per la Llengua reclama al Parlament polítiques per consolidar el marc legal del català i per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió

https://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1758

 

La Plataforma per la Llengua us recomana el Festival de Cinema en català

https://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1767

 

Ja som 7.000 seguidors a Twitter!

https://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1754

 

 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

 

Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com

PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací