InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]

Butlletí número 669 (dilluns 04/06/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí 

 

1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú

2) Francesc Domènech: Parlars

3) Sancionar el #novullpagar i deixar impune qui no etiqueta en català

4) ‘Piulada' o ‘tuit'

 

1)

Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011).

141. Que bonic que és poder parlar en català durant els temps morts d'un partit.

Roger Esteller i Oriol Junyent

Jugadors de la selecció catalana de bàsquet

 

2)

Parlars

Francesc Domènech

Publicat dilluns 21 de maig del 2012 al Punt Avui:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/541907-parlars.html

Dues germanes de Reus han muntat una empresa de disseny i han posat a la venda una samarreta plena d'inscripcions que recullen paraules i expressions pròpies del parlar de Reus. Aquesta iniciativa ha coincidit en el temps amb el fet que al sud de Catalunya viuen escandalitzats i indignats perquè TV3 va subtitular gent de l'Aldea (Baix Ebre) que parlaven el català que es parla allà (va ser un error, diuen a la tele) en un reportatge del 30 minuts. "Tan exòtics som?", es preguntaven. Al Camp de Tarragona, especialment a Reus i Valls, fem la e àtona final molt oberta, i sovint els guardians del català normatiu estàndard, especialment barcelonins, se'n foten, de la mateixa manera que des del Camp ens en fotem del parlar barceloní, el que exagera les a, el que pronuncia "ascolta" ignorant la vocal neutra. La iniciativa de la samarreta reusenca no deixa de ser un acte d'afirmació d'identitat local en un context de progressiva uniformització de la llengua.

He sentit a dir a experts que una de les conseqüències del doble fenomen de la globalització i la crisi és el fet que la gent s'aferra més al seu origen per refermar la seva identitat. Aquesta samarreta n'és un bon exemple, i a qui la porti li servirà per marcar distàncies amb la immensa majoria d'usuaris de samarretes, que solen tenir expressions escrites principalment en anglès, que quan les tradueixes no acabes d'entendre quin sentit té portar-les, o bé et converteixen en home anunci d'una marca que t'hauria de pagar per lluir-les i, en canvi, et fa pagar a tu... A la samarreta de Reus hi surten les paraules siroll, dillums, mantecau, fenyada, en sec, farrada, tomaca, ginoll… No hi és el "xec!", l'expressió potser més coneguda i molt estesa a tot el Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre, però tant és. La samarreta mostra que aquest país és molt més plural del que sovint projectem, i ja està bé que de tant en tant el reivindiquem per adonar-nos tots plegats de qui i què som i, què caram, procurar que aquesta manera de ser sigui universal.

A la Universitat Rovira i Virgili estudien els diferents parlars locals del Camp de Tarragona, del Priorat, de la Terra Alta... El doctor en filologia Pere Navarro fa anys que es dedica a estudiar-ho i ja n'han sortit diversos llibres. Diu que algunes singularitats van camí de perdre's. Però potser iniciatives com la de la samarreta de Reus o la reacció per la subtitulació del parlar de l'Ebre a català normatiu generaran una reacció que farà que la gent fugi una mica del català estàndard i retrobi els orígens lingüístics que enriqueixen el país.

 

3)

Sancionar el #novullpagar i deixar impune qui no etiqueta en català

Publicat dilluns 21 de maig del 2012 a Directe.cat:

http://directe.cat/200897

Plataforma per la Llengua alerta que el principi de legalitat que aplica el Govern amb els peatges no l'aplica en cap cas amb la llengua.

En una noticia al seu web, Plataforma per la Llengua critica la discrecionalitat del Govern en l'aplicació de la normativa.  "El govern vol aplicar el principi de legalitat quan l'afectat és un ciutadà (com en els peatges) i quan la demanda és del tot justa. Tanmateix el mateix govern no aplica aquest principi per a les empreses que distribueixen els productes de manera il·legal en el mercat, és a dir, no etiquetats en català. A més, aquesta no és, com els peatges, una situació anòmala respecte a l'entorn immediat. El tracte discriminatori en els peatges és ben evident.", explica l'article signat per  Bernat Gasull.

Aplicar el principi d'il·legalitat en l'etiquetatge
 
Plataforma per la Llengua assenyala que els Govern de la Generalitat – el d'ara i també en l'anterior- en matèria d'aplicació de les normatives que afecten a la llengua, molt sovint han aplicat el principi d'il·legalitat, i és especialment greu en l'etiquetatge. Dos anys després de las llei no hi ha hagut cap sanció pels infractors , malgrat els centenars de denúncies. "Hi ha denúncies interposades fa més d'un any sense resposta ni sanció. Mentrestant el mercat es va emplenant impunement de productes il·legals." , asseguren en l'article.
 
També es demanen perquè, després de gairebé 2 anys, no s'ha fet aplicat la normativa a les empreses que es neguen a etiquetar en català, i   es demanen, per què el Govern no ha escrit el text següent "Amb motiu de la negativa d'algunes empreses a no voler aplicar la normativa vigent pel que fa a les informacions de l'etiquetatge, el Govern informa que ha de garantir el compliment de la legalitat i informa que la negativa a no etiquetar en català és una infracció prevista en el Codi de Consum de Catalunya que té una sanció mínima de 10.000 euros."
 
‘Al menos, en castellano' 
 
En l'informe del 2011 sobre legislació i etiquetatge que elabora l'entitat periodicament,  legislacióalerta que s'ha arribat a 199 disposicions vigents que obliguen a posar les dades bàsiques de l'embalatge, de l'etiquetatge, de les instruccions i dels manuals d'ús en castellà. La qual cosa suposa que per a cada llei d'etiquetatge per al català n'hi ha gairebé 100 per al castellà. Plataforma per la Llengua va  denunciar que gairebé totes les empreses acompleixen totes les disposicions i que  s'han imposat multes i retirada de productes del mercat en cas d'incompliment, mentre, per les dues úniques disposicions sobre la llengua catalana, malgrat l'incompliment és majoritari, mai cap govern no ha posat encara ni una sola multa,  ni ha aplicat cap retirada de producte, tal i com preveu la normativa. 

 

4)

‘Piulada' o ‘tuit'

 

Publicat dimarts 22 de maig del 2012 al Punt Avui:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/542436-piulada-o-tuit.html

 

El Termcat recomana la primera fórmula, mentre que la segona també s'accepta

Alguns lingüistes defensen la necessitat de la dièresi i aposten per ‘tuït'

 

Des que es va iniciar el procés de traducció de la interfície de Twitter al català, a la web es debat si, per fer referència als missatges de no més de 140 caràcters sobre els quals orbita la xarxa social, s'ha d'utilitzar piulada o bé tuit. El Termcat recomana la primera, però no s'oposa a la segona. Amb tot, els lingüistes aporten ara un nou element per al debat: la dièresi. Si volem trencar el diftong que formen les dues vocals per obtenir dues síl·labes i posar l'accent sobre la i, caldria incorporar-la, però llavors es perdria una de les virtuts que esgrimeixen els defensors d'aquesta opció: la facilitat d'escriptura. El Termcat constata l'existència de les dues variants, i també de la fórmula piulet. Per tant, s'amplia l'oferta: piulada, piulet, tuit o tuït? Vet aquí la qüestió.

 

En tot cas, des del Termcat s'adverteix que no cal atabalar-se: “Com que es tracta d'una terminologia molt recent, són casos encara en discussió, així que no es pot parlar encara de correcció o incorrecció”, explica Xavier Fargas, cap de l'àrea d'informació i publicacions de la institució.

 

El centre de terminologia de la llengua catalana prioritza piulada amb un argument ben clar: “No es basa en el nom propi de la xarxa social. Twitter és ara la plataforma de microbloc més usada, però res no assegura que ho sigui per sempre. Si demà això canvia perquè Google, o qui sigui, fa una nova proposta amb més èxit, d'aquí a uns anys piulada podria seguir funcionant, mentre que tuit quedaria fora de context”, explica el filòleg, que remata: “A l'hora d'adaptar neologismes de caire tecnològic cal anar molt alerta, perquè poden caure ràpidament en l'obsolescència.”

 

Un altre dels avantatges de piular és que “s'integra perfectament en el sistema lingüístic català, mentre que les derivades a partir de tuit (tuitejar, tuiteig i tuitaire) grinyolen una mica més”.

 

El professor de sociolingüística de la UB Xavier Vila ha estudiat com s'implantaven els neologismes (en aquest cas, en l'àmbit esportiu) i explica que hi ha tres mecanismes per assumir un nou mot: “Un és manllevar directament la paraula de l'altra llengua. Mentre que cultures com l'anglesa o la francesa les incorporen amb la grafia original, nosaltres tendim a adaptar-les, i d'aquí sorgiria tuit. Un altre és utilitzar els recursos de la llengua pròpia per crear una paraula nova. I la fórmula intermèdia seria calcar el que fa l'original. En aquest cas, l'ús de to tweet (piular) com a metàfora.”

 

Vila té clar que les dues possibilitats “tenen coses a favor i en contra, la gràcia és que no és una cosa matemàtica, sinó que depèn de cada casa”.

 

D'arguments, se'n poden trobar molts. Els defensors de piular recorden que és més fàcil d'entendre per al parlant nadiu, perquè l'altra fórmula reclama un mínim coneixement de l'anglès. Qui fa campanya pel tuit sol lloar-ne la brevetat, que en aquesta xarxa social es valora molt. També la facilitat per escriure-la, però en aquest cas seria només aplicable a la versió sense la dièresi. Potser per això l'opció que la incorpora té un paper residual a la xarxa i és gairebé patrimoni exclusiu dels experts que se'n plantegen l'ús.

 

“Si al final del procés participatiu s'arriba a la conclusió que s'aposta per tuitejar i companyia, no hi haurà cap problema”, assegura des del Termcat Xavier Fargas.

 

Segurament, la tria de Twitter serà important per determinar quina opció preval entre els usuaris. Escollirà basant-se en la feina dels traductors voluntaris, però probablement trigarem diverses setmanes a escatir-ho, perquè el procés és lent. Per fer el salt al diccionari, però, el nou mot haurà d'estar molt més consolidat i caldrà esperar encara uns quants anys.

 

Els riscos d'un procés obert

 

Seguint el fil de #twitterencatalà, apareixien ahir missatges (alguns de personatges il·lustres) que defensaven la causa o es vantaven de formar part de l'equip de traducció amb unes faltes d'ortografia que feien sagnar els ulls. A més, la inexperiència dels traductors voluntaris sovint genera alguns problemes, com es pot comprovar en els diferents fòrums que hi ha a la mateixa plataforma de traducció del web.

 

Tot plegat potser farà que el procés sigui més lent, però no hauria d'afectar el resultat final. Com a mínim això creuen els experts consultats ahir per aquest diari, que lloaven el fet que Twitter, com abans havien fet Facebook i altres plataformes 2.0, hagi optat per un procés de participació obert i públic. “És una manera fantàstica de fer intervenir tots els implicats.”

 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

 

Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com

PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací