InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 658 (dimarts 15/05/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
3) Conferència d'Eugeni S. Reig sobre "El lèxic tradicional d'Alcoi en l'obra de Joan Valls Jordà"
 
 
5) Albert Ventura - A l'altra banda del riu
 
6) Llengua UIB 2.0, núm. 2
 
 
8) Taules redones a la Facultat de Filologia de la Universitat de València
 
9) Presentació de la col·lecció editorial “IVITRA RESEARCH IN LINGUISTICS AND LITERATURE” i de "Curial e Güelfa políglota"
 
10) La Direcció General de Política Lingüística actualitza el libre Citació bibliogràfica
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 48).
 
 
130. El català és una eina de futur d'una qualitat extraordinària en mans dels balears. S'ha de saber aprofitar al màxim, fugint de demagògies, per estructurar un teixit social de primera categoria, respectat i admirat per tothom. Aquest és l'autèntic sentit de la normalització.
 

Diari de Balears

Editorial (19 juny 2009)

 
 
2)
 
Article publicat en EL PUNT AVUI dilluns 14 de maig del 2012
 
 
Una complicació innecessària de la llengua culta
 
Eugeni S. Reig
 
 
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/539569-una-complicacio-innecessaria-de-la-llengua-culta.html
 
 
3)
 
 

Conferència d'Eugeni S. Reig

 

 

El lèxic tradicional d'Alcoi en l'obra de Joan Valls Jordà

 

 
Dimecres 16 de maig del 2012 a les 7 de la vesprada en el Centre Cultural Mario Silvestre d'Alcoi (Aviguda del País Valencià, núm. 1) el lexicògraf Eugeni S. Reig parlarà sobre paraules i expressions alcoianes que podem trobar el l'obra del poeta alcoià Joan Valls Jordà. Parlarà, entre altres, de les unitats lèxiques següents:
 

a trentaqueté

Molt de pressa, a tota velocitat.

abranor

Ardor d'estómac.

aigua de calaguala

Allò que ens decep, que ens desenganya, que frustra les esperances que hi havíem posat.

alborça

Fruit de l'arbust o arbre de la família de les ericàcies que rep el nom científic d'Arbutus unedo.

angimbori (atzimbori)

Objecte inútil, inservible, especialment quan té una grandària considerable i més aïna fa nosa.

aplegar i envasar

Locució que s'usa per a expressar que algú, només arribar a un lloc, aconseguix de seguida tot allò que s'havia proposat i li ix bé.

bequinot

Persona curta d'enteniment, d'excessiva bona fe, infeliç, sense malícia, que és fàcil d'enganyar.

borruntada

Impuls anímic fort que a algú li ve de colp i volta, sense cap motiu aparent que ho justifique, i que es posa de manifest en accions no meditades. Ramalada, rampell, rauxa.

borum

1)

Conjunt confús de sorolls produït per molta gent que parla, crida, riu, etc.

2)

Grup considerable de persones o d'animals, especialment quan es mouen de manera desordenada fent una remor somorda.

botxinxe

Taverna o vinateria pobra, de poca categoria i més aïna xicoteta. També s'aplica, per extensió, a bars, sempre que siguen un xibiu, un tuguri, i els clients siguen gent més aviat vulgar.

cara de poma sirga

1)

Es diu de la cara de qui està contrariat, enutjat, descontent, decebut.

2)

Es diu de la cara d'algú que traspua hostilitat, enemistat, animadversió.

3)

Es diu de la cara de la persona que, a causa d'una malaltia, la té grogussa, triada, descomposta, trista.

carn fugida

1)

Massa muscular que s'ha desplaçat del seu emplaçament habitual com a conseqüència d'un traumatisme i forma una protuberància visible.

2)

Distensió d'una articulació, com a conseqüència d'una vencillada violenta, sense que l'os es trenque ni es desplace del seu lloc habitual, però amb ruptura d'algun lligament o d'algunes fibres musculars periarticulars.

carrera de món

Coses que passen en la vida i que no es poden evitar. Llei de vida.

cucarró

Petita aglomeració de brutícia i cèl·lules epidèrmiques mortes que es forma en fregar la pell.

cuscanelles

Sensació experimentada en algunes parts del cos, especialment les plantes dels peus, les aixelles i la part anterior del coll, quan són lleugerament estimulades pel tacte, que provoca la rialla i que, en cas d'insistir molt, produïx convulsions de tipus nerviós.

de fil de vint

1)

Molt bo, molt ben fet, de primera categoria, de la màxima qualitat, sense el més mínim defecte, excel·lent.

2)

Molt mudat, molt ben vestit, impecable.

donar ferri-busterri (a algú)

Donar (a algú) un disgust de mort, deixar-lo moralment fet pols.

enxorlar-se

Dit d'una persona: restar amb l'ànim suspès, abstreta, absorta, admirada, en la contemplació d'algú o d'alguna cosa o en els propis pensaments.

esgoladora

Objecte de metall o de plàstic dur consistent en un pla inclinat pel qual els xiquets s'esgolen, és a dir, s'hi deixen anar cap avall lliscant. Aquest artefacte es col·loca en els parcs infantils dels jardins de les ciutats a fi que els xiquets juguen.

farnera

1)

Caixa que arreplega la farina en el molí fariner.

2)

Caixa on s'alcen els diners i les coses de valor.

fornet

Construcció de forma aproximadament ortoèdrica, buida per dins, que es fa en els cementeris amb la finalitat de col·locar-hi un cadàver en posició horitzontal. Nínxol.

gavarrot

Fruit de la gavarrera (planta de l'espècie Rosa canina).

gobiós

Que tot ho vol per a ell. Que té un desig immoderat d'aconseguir coses. Que menja amb avidesa. Cobejós.

greixonera

Plat alcoià a base de tomaques, creïlles i albergínies cuites al forn.

guisguet - visquet

1)

Persona que sempre està molestant els altres per broma, per riure's de la reacció d'aquell a qui incomoda.

2)

Perepunyetes, persona molt exigent, molt detallista, molt perfeccionista, que de tan primmirada resulta molesta.

mercolí

Persona que porta els seus productes al mercat amb la finalitat de vendre'ls.

morrió

Deute.

mostós

Mancat de netedat, tacat, brut, però no de manera exagerada.

olià

Paper amb versets festius que, a Alcoi, tiren al públic els festers, especialment els membres de la filada de llauradors, en les entrades de Moros i Cristians.

La paraula alcoiana olià és una evolució del mot al·leluià.

penella

Porció de terreny escabrós no gaire gran i apartat de la població.

petiquerri (petiterri)

Errada de poca importància.

pinyata

Eixida festiva al camp.

ratot

Nom donat a diversos mamífers de l'orde dels quiròpters. Rata penada, ratapinyada.

somiacoques

Persona fantasiosa, propensa a il·lusionar-se fàcilment per coses difícils, estranyes o impossibles. Il·lús, somiador.

tara

Quantitat d'un aliment sòlid que es pren com a aperitiu i com a acompanyament d'una beguda, normalment alcohòlica.

tindre panzell

Tindre sang freda, tranquil·litat, capacitat d'autodomini, davant de situacions adverses o molt desagradables; ser capaç de suportar amb paciència i tranquil·litat, sense immutar-se, injúries i afronts.

torra coca, Virtudetes

Exclamació d'incredulitat que s'usa com a negació emfàtica i menyspreadora per a posar de manifest que no ens creiem allò que ens diuen.

tramússol

Tramús.

traure el rot

Gloriejar-se de les pròpies qualitats o dels propis mèrits.

tresullat

Que té els ulls, desviats respecte a la posició normal. Estràbic

 

La conferència forma part de la presentació a Alcoi de la revista Aula de lletres valencianes.

 
 
4)
 
Publicat en VilaWeb dilluns 7 de maig del 2012
http://www.vilaweb.cat/noticia/4008827/20120507/mestres-illes-mobilitzen-catala.html
 
Els mestres de les Illes es mobilitzen pel català
 
 
5)
 
Article publicat en elSingulardigital.cat dilluns 30 d'abril del 2012
http://bit.ly/Jk0Pu9
 
A l'altra banda del riu
 
Albert Ventura
 
 
6)
 
Llengua UIB 2.0, núm. 2

Butlletí del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears

Es pot consultar en línia:

http://slg.uib.cat/Butlleti_del_Servei_Linguistic_Llengua_UIB_2.0/


En portada:

El Gabinet d'Onomàstica presenta la XXV Jornada d'Antroponímia i Toponímia - VII Seminari de Metodologia en Toponímia i Normalització Lingüística.

So sou PDI, voleu col·laborar en les Terminologies Universitàries?

Presentam la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

EINESCAT, un lloc web que aplega diversos recursos i eines lingüístics en llengua catalana.

El catalanitzador per a Windows de Softcatalà.
 
7)
 
Publicat en el diari ARA dimarts dimarts 8 de maig del 2012
http://www.ara.cat/premium/societat/AINAMOLL-president-comenca-empipar-sortira_0_696530375.html

Aina Moll: "Tenim un president que comença a empipar, però no se'n sortirà"

Fidelitat tossuda A aquesta ciutadellenca de 82 anys, i tota una vida dedicada a la llengua i la docència, li escau la mateixa definició que al seu pare, el prohom Francesc de Borja Moll. Aquest migdia és investida doctora 'honoris causa' per la UOC

Entre altres coses. Llicenciada en filologia romànica a la UB el 1953. Professora. Directora general de Política Lingüística de la Generalitat (1980-1988). Creu de Sant Jordi (1988). Membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1993. Membre de la Comissió de Transferències Estat - Illes Balears. Coordinadora de la campanya de normalització lingüística a les Illes (1990-1995). Sòcia fundadora de l'Obra Cultural Balear. Premi Ramon Llull (1997). Col·laboradora en els dos últims volums del monumental Diccionari Català-Valencià-Balear , l'Alcover-Moll, obra del seu pare, Francesc de Borja Moll, i mossèn Alcover, que "s'asseia al menjador de casa per contemplar na Molleta". Aina Moll (Ciutadella, 1930).

El 2010 va dir, en relació als anys 80, que amb la llengua "no hi havia cap problema llavors ni n'hi ha ara". Ho manté?

[Riu.] No tant. Tenim un president de govern [el popular José Ramón Bauzá] que comença a empipar. Però vaja, no... La gent no li fa cas. No se'n sortirà. No.

En aquell mateix acte també va dir que "el manifest dels 2.300 [origen dels antinormalització lingüística] no ha fet gaire mal"...

Sí... [poc convençuda].

L'hi dic també per les últimes sentències del Tribunal Constitucional, el Suprem i el Superior de Justícia de Catalunya...

Els tribunals són els que empipen més [riu], però en realitat, no ho sé, jo diria que la gent no els segueix, no en fa cas. A Mallorca almenys la gent no en fa cas. I la gent és decisiva.

¿I la política, l'administració, la justícia no poden aturar la gent?

Jo no ho crec. Però, vaja... Segurament ho intentaran.

El conflicte lingüístic es viu diferent al Principat i a les Illes. ¿És pel volum d'immigració?

Si a les Illes hi hagués la mateixa immigració que hi ha a Catalunya les polítiques de Bauzá serien més perilloses, sí, esclar. Perquè a qui ve de fora és més fàcil fer-li creure que som nosaltres els perillosos, que som els que imposem.

Llei de política lingüística, Termcat, Digui, digui , la Norma... Projectes seus i d'Isidor Marí, amb un equip de només 25 persones!

La quantitat, si és gent que treballa bé, sempre ajuda molt, esclar. Però el fet d'imaginar i crear i anar fent també ajuda bastant.

¿Tocaria repetir aquelles campanyes, actualment?

Home, sempre ajuden.

¿Les millorarien les noves tecnologies, les xarxes socials?

No ho sé, sembla que hagin d'ajudar, però a vegades perjudiquen.

L'any 1947 vostè, el seu pare i Sanchis Guarner van fer un viatge enquesta per Catalunya per a l'Atles Lingüístic Peninsular. Tindria sentit, ara? Com es faria?

Sentit, sentit, jo crec que sí. En Joan Veny ha enllestit no fa gaire el cinquè volum del seu [ Atles Lingüístic del Domini Català , amb nou volums previstos]. És cert que va fer les enquestes fa temps, però encara hi ha prou població autòctona en molts indrets que mantenen el dialecte.

Pasqual Maragall i Jaume Matas, per resumir, no es van entendre el 2004 per nomenar-la directora de l'Institut Ramon Llull. ¿És una espina clavada?

[Pensa.] No. Aquelles coses que passen. Bé [riu], ja passaran del tot...

Quin sentiment li desperta que la facin doctora honoris causa ?

Des que m'ho van comunicar i sobretot aquests dies he pensat molt en el meu pare, Francesc de Borja Moll, que el van fer honoris causa unes quantes vegades [universitats de Basilea, Barcelona, València i de les Illes Balears]. I ell sempre deia que d' honoris causa no se'n considerava mereixedor, però d' amoris causa sí. [Riu.] Havia fet molta feina... Penso que fins fa pocs anys jo hauria pogut dir el mateix, el que passa és que, noi, aquests darrers anys...

En tot cas li podrien fer el mateix llibre biogràfic que vostè va fer del seu pare, Francesc de Borja Moll: la fidelitat tossuda .

És cert, per allò que diuen, que els testos s'assemblen a les olles.

Fidelitat tossuda com la que demostren amb l'altra gran marca de la família, l'Editorial Moll, tot i els problemes i la crisi...

[Es mira el seu germà, Francesc de Borja, director de l'editorial, que és qui respon.] El problema és que la crisi ens arriba en un moment en què havíem fet massa inversions. Ara la crisi general i en concret la que afecta el món del llibre també han agreujat la situació.

L'essència, el simbolisme de l'Editorial Moll es manté?

[Hi torna Aina Moll.] Només cal veure que es va mobilitzar tanta gent quan vam demanar ajuda.

¿En situacions com aquesta també es posen a prova les prioritats de l'administració?

Sí, bastant. [I rebla el germà.] No hi ha contacte amb el govern [balear].

Durant la seva gestió dels 80 a Catalunya, TV3 va jugar un rol decisiu en la normalització. L'ha jugat IB3?

Ajudar penso que ha ajudat a tirar endavant, en general. No sé ara.

 

8)

Taules redones a la Facultat de Filologia de la Universitat de València

La Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació [FFTC] de la Universitat de València i l'Institut Superior d'Investigació Cooperativa IVITRA [ISIC-IVITRA] de la Universitat d'Alacant es complauen a convidar-vos a les taules redones:
 
I
«Curial e Güelfa. Edició filològica del text i traduccions i edicions actuals de Curial e Güelfa a l'anglès, a l'espanyol, al francès, a l'italià i al portuguès, dins l'ISIC-IVITRA»
 
Hi participaran:
 
Vicent MARTINES, CU de la Universitat d'Alacant i director de l'ISIC-IVITRA;
Antoni FERRANDO, CU de la Universitat de València, membre de l'AVL i de l'IEC, i autor de l'edició filològica de Curial e Güelfa;
Cesáreo CALVO, CU de la Universitat de València, coautor de la traducció italiana de Curial e Güelfa;
Anna GIORDANO, TU emèrita de la Universitat de València i coautora de la traducció italiana de Curial e Güelfa; i Max W. WHEELER, Emeritus Professor de la University of Sussex (RU) i autor de la traducció anglesa de Curial e Güelfa.
 
Durant la presentació s'emetrà un enregistrament amb les intervencions següents:
 
Antonio CORTIJO, Professor de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara (Estats Units);
Ricardo da COSTA, Professor de la Universitat Federal d'Espírito Santo, Vitória (Brasil);
Jean Marie BARBERÀ, professor emèrit de la Universitat d'Ais de Provença (França);
Júlia BUTINYÀ, catedràtica de la Universitat Nacional d'Educació a Distància; i
Maria Àngels FUSTER, professora de la Universitat d'Alacant.
 
 
II
 
«Per una revisió de la literatura valenciana dels segles XVI al XIX: From Renaissance to Renaissance: (Re)creating Valencian Culture (15th-19th c.) (Santa Barbara, University of California at Santa Barbara [UCSB], EUA) - Mèxic DF, Publications of eHumanista / Oro de la Noche, 2012), de Vicent J. ESCARTÍ»
 
Hi participaran:
 
Vicent MARTINES, CU de la Universitat d'Alacant i director de l'ISIC-IVITRA;
Antoni FERRANDO, CU de la Universitat de València, membre de l'AVL i de l'IEC; i Vicent J. ESCARTÍ, TU de la Universitat de València i autor de From Renaissance to Renaissance...
 
Salutació i obertura de: Carles PADILLA, Degà de la FFTC de la Universitat de València.
 
Cloenda de: Vicent MARTINES, Director de l'ISIC-IVITRA.
 
L'acte se celebrarà el dijous 17 de maig, a les 11 hores, a l'aula 204 de la FFTC de la Universitat de València (Avda Blasco Ibáñez, 32; 46010 València)
 

9)

Presentació de la col·lecció editorial "IVITRA RESEARCH IN LINGUISTICS AND LITERATURE" i de "Curial e Güelfa políglota"
 
El Deganat de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d'Alacant i l'Institut Superior d'Investigació Cooperativa IVITRA de la Universitat d'Alacant es complauen a convidar-vos a:
 
I
 
Presentació de la col·lecció editorial “IVITRA RESEARCH IN LINGUISTICS AND LITERATURE” de la John Benjamins Publishing Company (Amsterdam, Holanda / Philadelphia, Estats Units).
Vegeu:
 
Núm 1 de la col·lecció: Spanish Word Formation and Lexical Creation, edited by José Luis Cifuentes Honrubia & Susana Rodríguez Rosique, Amsterdam / Philadelphia, John Benjamnis, 2012.
 
Núm 2: Curial e Guelfa. A Classic of the Crown of Aragon, translated into English by Max W. Wheeler, and “Introdution” by Antoni Ferrando, Amsterdam / Philadelphia, John Benjamnis, 2012.
 
Hi participaran:
 
Vicent Martines, General Editor de la col·lecció i Dtor de l'Institut Superior d'Investigació Cooperativa IVITRA [ISICIVITRA] (ISIC/2012/022)
José Luís Cifuentes, cocurador del núm 1 de la col·lecció
Susana Rodríguez Rosique, cocuradora del núm 1 de la col·lecció
 
II
 
Curial e Güelfa políglota. Edició filològica del text i traduccions i edicions actuals de Curial e Güelfa a l'anglès, a l'espanyol, al francès, a l'italià i al portuguès, dins l'ISIC-IVITRA”
 
Hi participaran:
 
Vicent Martines, director de l'ISIC-IVITRA, qui també presentarà les novetats multimèdia i políglotes en el portal Curial e Güelfa de la Biblioteca Digital Multilingüe de la Mediterrània-IVITRA.
 
Max W. Wheeler, Emeritus University of Sussex (Regne Unit) i autor de la traducció anglesa de Curial e Güelfa, qui dictarà una conferència sobre “Lingüística diacrònica i traducció de clàssics de la Corona d'Aragó. La importància de traduir per conéixer millor els clàssics”
 
Paraules inicials i cloenda:
 
Rector de la UA, Ignacio Jiménez Raneda;
Degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UA, Jorge Olcina; i Director del Departament de Filologia Catalana, Carles Segura i Llopes
 
L'acte se celebrarà el dimecres 16 de maig, a les 12 hores, a la Sala de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres (Edifici C, 1a Planta), UA.
 

10)

La Direcció General de Política Lingüística actualitza el libre Citació bibliogràfica

La segona edició del llibre Citació bibliogràfica, que la Direcció General de Política Lingüística acaba de publicar al web Llengua catalana, amplia els continguts del volum publicat dos anys enrere a la Biblioteca Tècnica de Política Lingüística ja que, a més d'atendre les monografies, també facilita solucions per a les publicacions seriades. L'ampliació ha comportat, també, una revisió de la forma de presentació.
 
Citació bibliogràfica ofereix orientacions precises per facilitar l'escriptura de la bibliografia i abordar els dubtes que es poden plantejar en la redacció de treballs, informes o altres documents. L'estructura, que se centra en les diverses parts de la citació, facilita una localització ràpida de les locucions.
 
 
Més informació:
 
Font: Direcció General de Política Lingüística
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací