InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.400
membres]
Butlletí número 657 (dilluns 14/05/2012) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
1) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
2) Presentació a Alcoi de la revista
anuari Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia, i
conferència d'Eugeni S. Reig sobre "El lèxic tradicional d'Alcoi en l'obra de
Joan Valls Jordà"
3) Magí Camps- Lliçó de
francès
7) El 95 % dels usuaris de l'Optimot, satisfets amb el
servei
8) Seminari: Aprendre en català, un
objectiu educaciu i social irrenunciable. Fonamentació
pedagògica
9) «Curial e Güelfa, políglota. Presentació de les traduccions i
edicions de Curial e Güelfa a l'anglès, a l'espanyol, al francès, a l'italià i
al portuguès, i de l'edició filològica de l'original».
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
47).
129. Crec que realment
existeixen quatre llengües (a l'Estat espanyol) i crec que cal, en el cas del
català, que es cuidi i es fomenti aquesta llengua, que altrament es veuria molt
perjudicada. De manera que em sembla correcte que si una filla meva és
professora d'institut i vol anar a Catalunya, el primer que hagi de fer és
aprendre el català. És que, si no, aquesta llengua
desapareixerà.
Miguel Delibes
Escriptor
2)
Presentació Alcoi de la revista
anuari
Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia,
1
Elaborada per l'associació Taula de Filologia Valenciana i
editada i promoguda per la institució Alfons el Magnànim de la Diputació de
València, que ha encarregat el disseny de la publicació al pintor i escultor
Manuel Boix.
Dia i hora: Dimecres 16 de maig del 2012 a les
set de la vesprada.
Lloc: Sala d'actes del Centre Cultural Mario Silvestre
(Avinguda del País Valencià, núm. 1 - ALCOI).
Hi intervindran:
Jordi Tormo
Santonja, regidor de Política Lingüística de l'Ajuntament
d'Alcoi.
Eugeni S. Reig
(lexicograf) que parlarà
sobre paraules i expressions alcoianes que podem trobar el l'obra del poeta
alcoià Joan Valls Jordà, com ara: a trentaqueté, abranor, aigua de calaguala,
alborça, angimbori, aplegar i envasar, bequinot, borruntada, borum, botxinxe,
cara de poma sirga, carn fugida, carrera de món, cucarró, cuscanelles, de fil de
vint, donar ferri-busterri, enxorlar-se, esgoladora,
farnera, fornet, gavarrot, gobiós, greixonera, guisguet, mercolí, morrió,
mostós, olià, penella, petiquerri, pinyata, ratot, somiacoques, tara, tindre panzell, torra coca Virtudetes, tramússol,
traure el rot i tresullat.
Abelard Saragossà (director de la
revista)
Objectius de la revista
anuari
Objectiu general
1. Aportar
mitjans pedagògics, mitjans lingüístics i mitjans socials per a fer que el
valencià siga més ben considerat, més estimat i, sobretot, més
usat.
Objectius específics
1. Augmentar el rendiment social de
l'assignatura de valencià.
a. Primer mitjà: mostrar que les estructures lingüístiques del valencià parlat deuen ser,
en general, el fonament del valencià culte.
b. Segon mitjà:
procurar que l'assignatura de valencià vaja unida a augmentar la consciència de ser
valencians i la
voluntat de seguir sent valencians.
c. Objectiu:
facilitar que els alumnes que no han tingut el valencià com a llengua materna
l'aprenguen i, sobretot, que el facen
seu; afavorir que els alumnes que han aprés el valencià en casa l'usen en la
vida pública.
2. Incrementar
l'assimilació i l'ús del valencià culte.
a. Mitjà: millorar el
model lingüístic buscant que siga més identificador com a valencians, i més
assimilable i més practicable en la comunicació oral
pública.
b. Objectiu a
termini mitjà: procurar que el valencià oral culte i el valencià escrit siguen
carn i ungla, de tal manera que, en poques dècades, els valencians arribem a
escriure com parlem i que, correlativament, sigam capaços de parlar com
escrivim.
3. Estudiar els
factors que dificulten l'ús públic del valencià i presentar propostes per a
fomentar l'ús de la llengua pròpia dels valencians en qualsevol activitat
social.
4. Contribuir a
acabar de superar la fractura social valenciana per la naturalesa del valencià
i, en general, per les senyes d'identitat dels
valencians.
a. Necessitat
social. Un poble dividit i enfrontat per les seues senyes d'identitat
difícilment es recuperarà, ans tot el contrari.
b. Necessitat
lingüística. Si recórrer a la llengua pròpia dels valencians pot ser un
conflicte, per a molts valencians serà preferible usar la llengua que no és
socialment problemàtica, el castellà.
Dos
principis bàsics de Taula de Filologia Valenciana i una
conseqüència
1. Si el poble
valencià mor, el valencià desapareixerà.
2. Una de les
condicions per a que el valencià tinga futur és que siga percebut com a una
senya d'identitat bàsica del poble valencià.
3. És positiu
tot esforç que contribuïxca a cohesionar la societat valenciana; i és necessari
fer créixer la conjuminació entre la valencianitat i el
valencià.
Índex del primer número:
11
AULA DE LLETRES
VALENCIANES
Normes de
presentació d'originals
23
PART PRIMERA.
ESTUDIS
25
El valencià
modern. Antecedents, formació, assoliments, propostes de
millora i aplicacions socials
Taula de Filologia
Valenciana
83
Quin valor té el
valencià per als joves i com ha canviat amb els anys: un estudi sobre
actituds lingüístiques
Raquel Casesnoves
Ferrer
Institut
Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra
(Barcelona)
113
El lèxic valencià
en els estudiants
Francesc Llopis
Rodrigo
Universitat de
València
137
Alguns canvis
intergeneracionals en el valencià de la plana
baixa
Josep Saborit
Vilar
Centre de Formació
de Persones Adultes Josep Pasqual i Tirado. Castelló
159
PART SEGONA. DOCUMENTS, EXPERIÈNCIES, PROPOSTES I INFORMES
161
Los valencianos en
Buenos Aires y sus descendientes.
Habilidades
lingüísticas
María del Carmen
Alonso
Universidad
Abierta Interamericana (Buenos Aires)
177
Relats
interculturals
Josep Lluís
Doménech Zornoza, Maria Pilar Doménech Rodríguez,
Jesús Huguet
Enguita
Professors
d'Educació Secundària
215
La integració des
del treball cooperatiu
Carme Martínez i
Devesa, Noèlia Soldevila i Cantó
IES L'Almadrava
(Benidorm) / IES Pere Maria Orts (Benidorm)
227
Pel matí, per la
vesprada i per la nit
Eugeni S.
Reig
Director
d'InfoMigjorn i administrador de
Migjorn (València)
243
ENTRE ELS DRETS
HUMANS I EL FUTUR DEL POBLE VALENCIÀ
Abelard
Saragossà
Universitat de
València
267
PART TERCERA.
RESSENYES
269
Una obra ben
positiva: Valencià en perill d'extinció
Abelard Saragossà
Universitat de València
291
PART
QUARTA. DOCUMENTS
I PARLAMENTS DE LA «I JORNADA SOBRE EL
VALENCIÀ»
293
Jornada sobre el
valencià
Pedagogia (llengua
i literatura), ús social i normativa
Organitzada per
l'associació Taula de Filologia
Valenciana
3)
Article publicat en el diari LA VANGUARDIA
dilluns 7 de maig del 2012
Lliçó de
francès
Dilluns passat, un diari madrileny va publicar un reportatge
sobre ciències i lletres. En la foto que feia referència a les ciències, s'hi
veien dues alumnes amb un microscopi. En la de les lletres, una noia feia un
exercici de català a la pissarra; hi escrivia els plurals de “la mare”, “la
bicicleta”, “l'escola”... Al peu de foto, s'hi llegia: “Prácticas de laboratorio
en una clase de ciencias y lección de francés, en dos institutos
españoles”.
Un diari sempre és un producte imperfecte, fruit de les
presses i de l'actualitat d'última hora. Els periodistes intenten actualitzar
les informacions fins a l'últim moment, malgrat que la rotativa estigui a punt
d'engegar, i això és font de desajustos. Per tant, no cito aquest error com a
crítica al rotatiu madrileny, atès que cap diari no està exempt d'equivocar-se.
La saviesa popular és contundent: a tot arreu se'n fan, de bolets, quan
plou.
El que hi ha en el peu de foto no és un error, és gairebé un
manifest de l'Espanya monolingüe. Qui va escriure “lección de francés” va
demostrar dues coses: que no sabia francès i que no sabia català. El primer
desconeixement es justifica per la generalització de l'anglès com a primera
llengua estrangera i per la pèrdua de pistonada del francès –la llengua de la
diplomàcia, en deien– en tots els àmbits. El segon desconeixement és la
constatació d'un error molt més greu que el de confondre dues llengües germanes:
el català i el francès. És el gran error que ha comès una concepció d'entendre
Espanya que s'ha imposat des del centralisme: ignorar, menysprear, menystenir
les altres llengües que es parlen a l'Estat. A dues terceres parts dels
espanyols no se'ls ha explicat amb objectivitat per què Espanya és
lingüísticament com és i la riquesa que això suposa.
De fet, l'últim capítol del traductor de Google al web de la
Generalitat té molta més teca del que sembla. Si agafem la seqüència “president
Mas” i la traduïm literalment a l'anglès, el cognom Mas ens hauria d'haver donat
'farmhouse'. Tot indica, però, que el traductor se'n va anar al castellà i va
mantenir Mas igual, i tot seguit, ignorant la necessitat d'un accent gràfic, va
passar a l'anglès a partir de Más: More. El fet que Google faci passar el català
pel castellà abans d'arribar a l'anglès ho constata que a la vicepresidenta no
l'hagi feta Joan, sinó Juana (i aquí es va aturar). Si volem traduir del català
al portuguès una paraula com autocar, ens dóna 'treinador' (entrenador). Per
què? Doncs perquè en aquest cas passa per l'anglès 'coach', que tant és autocar
com entrenador.
Així també en sé jo, d'idiomes.
4)
Publicat a
La cambra catalana demana solucionar “d'una vegada” la
reciprocitat
El Parlament català s'ha pronunciat en diverses ocasions favorable a una
reciprocitat televisiva entre Catalunya i el País Valencià que no acaba
d'arribar tot i que els executius d'Artur Mas i Carlos Fabra afirmen que hi
estan disposats. Dimecres la comissió de cultura va aprovar una nova resolució
en què “exigeix que l'Estat espanyol i la Generalitat Valenciana resolguin d'una
vegada” la reciprocitat entre TV3 i Canal 9. En el text aprovat, la cambra
catalana expressa “sorpresa i indignació” pel fet que, a diferència dels altres
territoris de parla catalana –se cita el cas de la Catalunya del Nord, depenent
d'un altre estat–, encara “no s'hagi trobat cap solució per normalitzar la
recepció de TV3 al País Valencià” quan ja fa un any del tancament de les
emissions d'Acció Cultural del País Valencià.
5)
Publicat a
TV3 es veia més enllà de les fronteres lingüístiques quan
internet no oferia aquesta possibilitat. Des del 1995, el canal internacional de
TV3 arribava a Europa, a Amèrica i al nord d'Àfrica a través dels satèl·lits
Astra i Hispasat. Per qüestions pressupostàries, TV3 va tancar l'1 de maig
aquestes emissions. La cadena manté que farà “una aposta decidida” perquè es
pugui rebre a través de la xarxa i altres dispositius mòbils, però la decisió
continua provocant queixes. La Federació Internacional d'Entitats Catalanes ha
reclamat que el pressupost del govern del 2013 inclogui una partida que permeti
recuperar el senyal del satèl·lit, que xifra en un cost de 830.000 euros
l'any.
6)
Publicat a
7)
El 95 % dels usuaris de l'Optimot, satisfets amb el
servei
Dues
enquestes de satisfacció revelen que el servei de consultes lingüístiques de la
Generalitat està molt ben valorat per les persones que
l'utilitzen
L'Optimot, el servei de
consultes lingüístiques de la Generalitat de Catalunya, és un servei molt ben
valorat; això es desprèn de les més de 900 enquestes respostes durant la segona
quinzena de febrer, en què el 95 % de les persones enquestades li atorguen una
puntuació entre bona i molt bona.
Pel que fa a la
utilitat de les opcions de cerca de l'Optimot (bàsica, castellà-català, frase
exacta...), el 94 % les considera útils. D'altra banda, un 75 % dels enquestats
declara que troba la resposta al cercador amb facilitat. Quant a la freqüència
d'ús del cercador, l'Optimot és un recurs molt utilitzat (el 82,5 % dels
enquestats el consulta diàriament o setmanalment) i és especialment emprat pels
i les professionals de la llengua, ja que el 54 % de les persones enquestades
treballa en tasques lingüístiques.
Finalment, quan es
pregunta per les millores que s'incorporarien al cercador, destaca la demanda
d'una font de sinònims i antònims, i que hi hagi més informació de continguts
gramaticals (com ara les fitxes de l'Optimot). També es demana millores en la
interfície del cercador (en el disseny, en la presentació de
resultats...).
Paral·lelament a
l'enquesta del cercador, es va passar una altra enquesta de satisfacció en línia
adreçada als usuaris i usuàries del servei d'atenció personalitzada més actius
durant l'últim any, que va ser resposta per prop de 200 persones. Pel que fa al
temps que triga el servei a resoldre les consultes, el 73 % dels enquestats hi
dóna la puntuació més alta (5 sobre 5); pel que fa al nivell de satisfacció de
les respostes, el 84 % diu que està molt satisfet. En la banda negativa, algunes
persones destaquen l'inconvenient de no poder fer diverses consultes en un
mateix qüestionari.
Font: Generalitat de
Catalunya. Direcció General de Política
Lingüística
Seminari: Aprendre
en català, un objectiu educaciu i social irrenunciable. Fonamentació
pedagògica
Organitza IEC. PALMA
Dia 15
de maig
Can Alcover, Palma, a les 19.30
h
Intervencions:
M. Antònia Font, membre de l'Assemblea de
Mestres i Professors en Llengua Catalana-Illes Balears
Isidor Marí,
president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans
Joan
Melià, professor del Departament de Filologia Catalana de la
UIB
Bartomeu Quetgles, professor del Departament de Pedagogia Aplicada
de la UIB
Dia 16 de maig
Organitza: IEC. PALMA i
UIB
Campus universitari, a les 10.15 h i a les 12 h
Presentació:
Josep Lluís Oliver, degà de la Facultat d'Educació de la UIB, i Damià
Pons, IEC. Palma
Intervencions:
Bernat Sureda, Departament de
Pedagogia i Didàctiques Específiques de la UIB (moderador)
Ramon
Bassa, professor del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de
l'Educació de la UIB
Bartomeu Cañellas, director de l'Institut
d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu
Joan Mallart, catedràtic
de Didàctica de la Universitat de Barcelona
Isidor Marí, president de
la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans
Joan Melià,
professor del Departament de Filologia Catalana de la UIB
Més informació
a:
http://www.uib.es/depart/dfc/gresib/
La Secció Filològica
de l'Institut d'Estudis Catalans i l'Institut Superior d'Investigació Cooperativa IVITRA de
la Universitat d'Alacant es complauen a convidar-vos a l'acte
«Curial e Güelfa, políglota. Presentació
de les traduccions i edicions de Curial e Güelfa a l'anglès, a l'espanyol, al
francès, a l'italià i al portuguès, i de l'edició filològica de
l'original».
Hi participaran:
Isidor Marí i Mayans, president de la Secció
Filològica;
Ignacio Jiménez Raneda, rector de la Universitat
d'Alacant;
Vicent Martines, catedràtic de la Universitat d'Alacant
i director de l'ISIC-IVITRA;
Antoni Ferrando, membre de la Secció Filològica i autor
de l'edició filològica de Curial e
Güelfa;
Max W. Wheeler, membre de la Secció Filològica i autor
de la traducció anglesa de Curial e
Güelfa, i
Vicenç Villatoro, director de l'Institut Ramon
Llull.
Durant la presentació s'emetrà un enregistrament amb les intervencions
següents:
Ricardo da Costa, professor de la Universitat Federal
d'Espírito Santo, Vitória (Brasil);
Antonio Cortijo, professor de la Universitat de
Califòrnia a Santa Barbara (Estats Units);
Jean Marie Barberà, professor emèrit de la Universitat
d'Ais de Provença (França);
Júlia Butinyà, catedràtica de la Universitat Nacional
d'Educació a Distància;
Maria Àngels Fuster, professora de la Universitat
d'Alacant;
Cesáreo Calvo, catedràtic de la Universitat de València,
i
Anna Giordano, professora (jubilada) de la Universitat
de València.
L'acte se celebrarà el dijous 17 de maig, a les 19 hores,
a la Sala Prat
de la Riba de l'Institut (carrer del Carme, 47, de
Barcelona).
(divendres 11 de maig del
2012)
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací