InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 636 (dijous 05/04/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
 
1) Eugeni S. Reig - A la part-darrere
 
 
3) J. Leonardo Giménez - Netejar i torcar
 
4) Màrius Serra - Galejar?
 
 
 
 
 
 
 
11) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
12) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
1)
 
Article publicat en EL PUNT dilluns 26 de març del 2012

A la part-darrere

Eugeni S. Reig

 

    L'expressió a la part-darrere significa 'a la part de darrere'.
    Podem dir, per exemple:
    «A la part-davant té el jardí i a la part-darrere l'hortet.»
Aquesta locució és àmpliament usada pels valencians. En el parlar d'Alcoi és d'ús habitual.
L'escriptor Enric Valor i Vives l'empra en la seua obra literària. En la rondalla L'albarder de Cocentaina podem llegir:
    «Sense perdre punt, li comprà unes gàbies de conills, mitja dotzena de gallines i un gall. A la part-darrere de la casa tenia un corralet molt a propòsit, on ho van instal·lar tot.»
I en la rondalla El rei Astoret llegim:
    «Potser a la part-darrere tenia el corralet, amb llenya, joquer de gallines i les conilleres.»
I en la novel·la L'ambició d'Aleix trobem:
    «De xic ho havia pogut presenciar en un cambrot de la part-darrere de casa seua, a Callosa.»

 

 
2)
 
Publicat en el diari digital laMalla.cat dilluns 19 de març del 2012

(Publicat al Diari de Barcelona el 22 de maig del 1992)

Vivim en una societat de tipus occidental, basada, per tant, en dos pilars fonamentals: el mercat i la democràcia. Si visualitzem la nostra societat, hi veurem tres zones diferents, que són l'espai personal, l'àmbit civil i les administracions públiques. Les fronteres de l'espai personal són sagrades, són inviolables, a casa seva cadascú fa el que vol i ningú no n'ha de fer res. En canvi, entre l'àmbit civil –que és l'activitat econòmica més l'associacionisme– i les administracions públiques, la frontera és molt oberta, tant que de vegades les dues zones se superposen (el sistema escolar o els mercats municipals o els mitjans de comunicació són meitat públics meitat privats). El funcionament de les administracions públiques s'ha de reglamentar del tot i en tots els aspectes: és llei de vida democràtica. A l'àmbit civil se l'ha de reglamentar però no gaire, perquè el mercat és savi. A l'espai personal no hi ha norma que valgui: la llar és el temple de la llibertat absoluta. Aquest és el context social de la normalització de la llengua catalana.

Per tant, que l'Administració local reguli l'ús lingüístic, interior i de portes enfora, és una cosa ben natural i ben democràtica. La Generalitat de Catalunya ja l'ha regulat, mitjançant el Decret 107/1987 i la circular posterior que el desplega. Ara ha arribat l'hora de reglamentar, també, l'ús del català als ajuntaments, consells comarcals i diputacions, que enquadren plegats prop de quaranta-vuit mil funcionaris.

La legitimitat del nou model de reglament per a l'ús de la llengua catalana a les administracions locals és, doncs, total. I la legalitat també, és clar, perquè l'han redactat d'acord amb la legislació democràtica vigent en matèria de llengua, tot i que l'autèntica validesa legal l'adquirirà, en cada corporació local, quan el ple l'haurà aprovat.

A més, aquest model de reglament és fruit del consens institucional. El dia de la presentació a la premsa, el 13 de maig, hi eren els dos líders municipalistes, Joaquim Nadal, de la Federació de Municipis de Catalunya, i Juli Sanclimens, de l'Associació Catalana de Municipis, juntament amb Miquel Reniu, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, acompanyat del vicepresident del Consorci, Pere Pugès, i del gerent, Jordi Gabernet.

Els vint-i-vuit articles d'aquest reglament-tipus per a les corporacions locals són, certament, modèlics. Si els aproven i els apliquen els nostres ajuntaments, consells comarcals i diputacions, en pocs anys podrem assistir a la plena normalització lingüística de l'Administració local, que no parteix de zero, sinó que es troba ja ara en general molt avançada. La gràcia d'aquest reglament és que pot aconseguir completar la normalització. L'única cosa concreta que s'hi troba a faltar, i que hauria d'esmenar cada ajuntament quan se'l faci seu, és una referència a les emissores municipals. Segons l'Anuari de la Informació de Catalunya n'hi ha 169, d'ajuntaments amb ràdio pròpia.

Aquest model de reglament representa un pas endavant molt notable en la normalització de la llengua territorial en l'Administració pública, que així compleix el que és la seva primera obligació lingüística: predicar amb l'exemple.

No tot són males notícies en la vida de la nostra llengua. Aquest article meu de fa vint anys celebra una de les moltes iniciatives encertades que hem viscut durant el llarg camí cap a la nostra plenitud idiomàtica.

 

3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 23 de març del 2012
 
Netejar i torcar
 
J. Leonardo Giménez
 

El doblet “netejar/torcar” és una d'eixes parelles en perill d'extinció, com a parella, per culpa dels vents de ponent i de tramuntana que sequen, pansixen o arrasen el que poden. Si foren unions matrimonials o de fet els atacats, normalment, desapareixeria l'home, cosa ben corrent, perquè si ho mirem bé els viudos sempre han sigut quatre gats. És més normal que quede la dona, més arrecerada, per tant viuda, estat civil que ha donat molt de joc a la literatura de tot el món mundial. Però de les viudes o vídues, que també donen per a molt, ja en parlarem un altre dia. Quan es tracta de parelles de paraules parcialment sinònimes, però alhora diferenciades per algun matís, eixos aires solen tendir a arrasar les que no coneixen en el lloc d'on vénen. Ocorre amb “secar/eixugar”, “fregar/escurar”, “doblar/doblegar”, “tap/tapó”, “peduncle/peçó” i algunes altres vives en la parla natural dels valencians, com el doblet que inicia esta columneta, “netejar/torcar”. L'omnipresència del castellà, d'una banda, i el model barceloní, tan apreciat per lletraferits i elitistes, d'altra, van pansint i ocultant els segons vocables de les parelles esmentades. En castellà tot ho “limpian”o “quitan” i en el model valencià de llibre tot ho “netegen”, i en algun cas “eixuguen”, atés que a Barcelona i les seues redors torquen poc o gens. Nosaltres ens posem a “netejar” tot el que faça falta, que és ‘fer neta alguna cosa traient-ne la brutícia o allò que hi sobra', com ara “Ens netegem les ungles, netegem el lavabo amb lleixiu, netegem les clòtxines, un camp, un bosc, etc.”. Però a més de llevar la brutícia, d'on n'hi ha, i d'eixugar-nos el monyo i la vaixella, gastem “torcar”, que és ‘llevar la humitat (d'una cosa mullada) o la pols, netejar, però arreplegant-ho amb un drap, un paper, etc.', com ara, “Torca't les llàgrimes”, ”Torque's la suor ”, “Torquem la pols dels mobles, “Torca't els llavis”. I perdonen la referència escatològica, però també ens torquem el cul, ja saben vostés quan. Lacreu, Reig i Saragossà bé que han insistit en el manteniment i precisió dels dos significats. I “torcar” ha produït “torcamans”, “torcaboca” i “torcador”.

 

4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI dijous 29 de març del 2012
 
Motacions
 

Galejar?

per Màrius Serra

Una de les tradicions catalanes més sorolloses és la dels trabucaires, que són aquells senyors amb fila de bandoler que ens desperten a trets. Els trabucaires branden trabucs, esclar, però no trabuquen. El verb trabucar té el seu què. Pots vessar-la perquè has trabucat una tassa (i la vesses) o bé perquè trabuques les paraules i en dius alguna d'inconvenient. El DIEC fins i tot recull exemples d'usos figurats molt transcendents: “La Revolució Francesa va trabucar els valors de la societat”. I els trabucs? Doncs també provenen d'aquí, tot i que cal tirar enrere per trobar trabucs no explosius que mostrin un sentit més transparent: “Giny antic de guerra que servia per a tirar pedres grosses”. A Centelles, però, passa una cosa molt curiosa. Per la festa del pi sonen els trabucs sense que hi hagi trabucaires. La resposta a aital misteri és verbal. En aquesta vila osonenca, amb fama de ser terra de bruixes, dels trabucaires en diuen galejadors. I què fan, els galejadors? Doncs galegen, és a dir, celebren la festa. El DIEC només recull dues accepcions d'aquest verb festejador, i es limita a assenyalar l'ostentació i la gala, però el DGLC recull la tercera que és ben viva a Centelles: “Celebrar una festa amb gran soroll, especialment amb salves d'escopeteria”.

 

 

5)
 
Article publicat en EL PUNT AVUI dimarts 27 de març del 2012
 
 
Ferran Suay

Per raons estrictament esportives, tinc un cert coneixement personal del fet de patir gana. Res, però, que ni s'aproxime a estar vint-i-sis dies sense menjar, com ha fet en Jaume Bonet, en un gest individual —i de profunda ressonància col·lectiva— contra la campanya de persecució que el PP balear, comandat per l'obsessió ultranacionalista d'en Bauzá, ha desencadenat contra l'idioma de les illes.

Tot i que la meua experiència és anecdòtica i limitada, em permet de saber que la fam és difícil de resistir. La major part de la gent que la suporta ho fa per causes de força major: perquè no tenen res per a menjar. Els que fan vaga de fam, en canvi, podrien fàcilment accedir als aliments. És per això que només una fèrria voluntat i una sòlida convicció poden sostenir la renúncia voluntària a una recompensa tan primària com l'aliment.

Vaig conéixer en Jaume Bonet fa quasi set anys, precisament l'any en què havia decidit jubilar-se. Des del principi em va semblar un home fort. El seu capteniment reflectia la solidesa de qui viu sense por, tot i saber que el poder no està precisament del seu costat. Probablement els molts anys d'exercici del magisteri l'havien dotat d'una autoritat serena, que es manifestava sense esforç en el seu parlar pausat i en la solidesa fluïda dels seus gestos, i que es deixava sentir en les coses que explicava, sempre amb bon humor i sense la menor afectació.

Em va sorprendre que no hi havia l'ombra de cap incertesa quan parlava de la seua nova condició de jubilat. Ja havia planificat la creació de Jubilats per Mallorca, i a mi em quedà clar que entenia el retir laboral com un nou escenari per a la mateixa lluita; la que l'havia acompanyat tota la vida, que no és més que el combat a què ens obliguen per tal de fer una cosa tan senzilla com ser qui som i parlar com parlem.

Molt aviat va organitzar un congrés de l'entitat en què —entre altres coses— es va insistir en la necessitat peremptòria de mantenir-nos parlant, escrivint i vivint en català, amb independència de la llengua que utilitzen els nostres interlocutors. Avui mateix, en una entrevista televisada, l'he sentit afirmar que quan no usem la nostra llengua, estem col·laborant amb aquells que volen exterminar-la. Ho ha dit com sempre l'he sentit dir-ho: sense cap hostilitat ni rancúnia, però també sense vacil·lar; amb molts quilos i algunes forces de menys, però amb el mateix somriure. Ho ha dit amb la convicció de sempre, amb eixa força serena i constant que el caracteritza.

Crec que el millor homenatge que podríem fer al Jaume és el d'acceptar el seu consell i parlar amb tothom en català. Per a fer això no cal ser herois com en Jaume Bonet; només contagiar-nos una miqueta de la seua dignitat.

 
6)
 
Publicat en el blog de Marc Guarro dimecres 25 de gener del 2012
 
 
 
Marc Guarro
 
Els tres primers substantius del títol donen problemes, el quart no tants. Consultem els diccionaris a veure si ens els resolen.

Altura. Diu el DIEC2: ‘Distància vertical des d'un punt qualsevol fins a la superfície de la Terra o a qualsevol altre terme de comparació'. Exemple: Vola a una gran altura. El Gran Diccionari 62 de la llengua catalana diu el mateix d'una altra manera: ‘Elevació d'un cos per damunt d'un pla de comparació' i posa un exemple semblant. El GD62, que és un diccionari d'ús de prestigi, molt utilitzat en el món dels mitjans de comunicació i diguem que menys primmirat que el diccionari normatiu, afegeix una altra accepció propera a la definició d'alçària (que veurem més endavant): ‘Dimensió d'alguna cosa des de la seva base fins al seu punt màxim'. Exemple: L'altura del pal és de set metres.

De les diverses locucions que es construeixen amb el mot altura, una de les més freqüents és a l'altura deal mateix nivell de–, tant en sentit propi com figurat. Exemples, ni que n'hi hagi algun que sigui mentida: Vam agafar el taxi a la Diagonal, a l'altura de Muntaner; Va saber estar a l'altura de les circumstàncies; L'entrenador del Madrid està a l'altura del del Barça.

Alçada. DIEC2: En la segona accepció ens remet a alçària: ‘Alçària, especialment d'un home o d'una bèstia'. El GD62 calca aquesta accepció, però altre cop s'allunya del diccionari normatiu quan fa sinònimes a l'alçada de i a l'altura de. Exemple: Ha girat a l'alçada del passeig.

Alçària
. DIEC2: ‘Dimensió d'un cos en direcció vertical'. Exemples: L'alçària d'una muntanya. L'alçària d'un arbre. Una alçària de vint pams. El GD62, com abans, dóna el mateix significat que el diccionari de l'Institut, però posa el següent exemple: L'alçària del pal és de set metres. Sí senyor, exactament el mateix que a la definició d'altura.

A hores d'ara ja deveu tenir el cap com un timbal. Per això, el Diccionari de dubtes i dificultats del català, de Jordi Bruguera, intenta simplificar la qüestió i resumeix: ‘Alçada i alçària són dimensions aplicables a éssers; altura i altitud són distàncies entre punts de referència'.

A mi em sembla, però, que la majoria de parlants usen col·loquialment alçada i altura gairebé de forma sinònima, i no m'atreveixo a dir que fan malament. Quan dius que algú fa tants centímetres d'alçada, ho saps perquè has mesurat la distància que hi ha entre dos punts de referència, la base dels seus peus i la part superior del seu cap. A més, estic tip de sentir dir als avis frases com aquestes: “Si caus d'aquesta alçada et faràs mal” o “S'ha fet una casa de tres pisos d'alçada”. Pel que fa a alçària, fora dels registres més formals, jo diria que s'usa molt menys.

Altitud. De les quatre cosines germanes, aquesta és la que es porta més bé. Obris el diccionari que vulguis, significa el mateix: ‘Altura d'un punt de la Terra respecte al nivell del mar'. La referència és una: el nivell del mar. Simple, no? Fantàstic!
 
7)
 
Publicat en directe.cat diumenge 25 de març del 2012
 
 
Un vicepresident socialista de l'Eurocambra no veu "ni viable ni raonable" autoritzar-hi l'ús de la llengua catalana
 
El vicepresident del Parlament Europeu i històric del PSOE Miguel Ángel Martínez no veu "ni viable ni raonable" autoritzar l'ús de la llengua catalana a l'hemicicle. "És que senzillament no es farà, tant se val el motiu", ha advertit en declaracions a l'ACN Martínez, que precisament és el responsable de multilingüisme i traducció i interpretació. "No hi haurà cap excepció possible de cap tipus", ha assegurat Martínez, tot i que el nou president de l'Eurocambra, el socialista alemany Martin Schulz, ha promès ser un "aliat" del català a Europa i és partidari que els eurodiputats catalans puguin fer intervencions en la seva llengua. Schulz, elegit fa dos mesos, es va reunir aquest dimecres amb Artur Mas.
 
Tot i el suport de Schulz, l'ús del català a l'hemicicle l'ha de votar i autoritzar la mesa del Parlament Europeu, que està formada per catorze vicepresidents. Els dos representants espanyols, Martínez i el popular Alejo Vidal-Quadras, s'hi oposen i intentaran boicotejar qualsevol intent de Schulz. El socialista castellano-manxec Martínez es nega a acceptar cap de les excepcions proposades: rebutja fins i tot que els propis eurodiputats catalans es tradueixin a si mateixos i facin arribar prèviament per escrit els seus discursos a les cabines de traducció. I tampoc no vol aprofitar que l'Eurocambra ja té intèrprets que parlen el català o l'entenen i el podrien traduir.

"És una broma", critica Martínez, que defensa que "aquí quan una llengua és oficial o és amb totes les de la llei". I recorda que "teòricament, en cap Parlament del món no es poden llegir textos, tot i que alguns facin trampa", així que els eurodiputats catalans no podrien avançar per escrit als traductors els seus discursos traduïts. "El parlamentari és un ciutadà que ve aquí a fer un discurs, no a llegir el que li han escrit, són poquíssims els que donen un text a l'intèrpret, que mai no se sent massa convençut perquè no hi ha cap polític que s'ajusti al text", argumenta.

Políticament "impossible", prioritat per al rus

Martínez vol protegir l'espanyol perquè "tot i ser un idioma universal, a la UE només és oficial en un Estat membre, mentre que hi ha llengües que ho són en dos, tres o quatre. L'eurodiputat del PSOE adverteix que afegir el català a les 23 llengües oficials és "molt i molt complicat des del punt de vista material" i políticament "impossible, perquè hi ha una trentena d'idiomes més que estan en la mateixa situació". En qualsevol cas, apunta Martínez, el rus tindria prioritat sobre el català a Brussel·les, perquè "als països bàltics els rusòfons són gairebé majoria, representen més del 40% de la població i fins i tot poden fer servir el rus als tribunals de justícia".

Martínez assegura que alguns eurodiputats catalans són "oradors destacats i parlen millor en castellà que espanyols d'altres regions, de forma tan brillant com canta Serrat". I defensa que, a l'Estat, el Congrés i el Senat siguin monolingües i facin "servir totes les llengües que parlen tots els espanyols, que és una: l'espanyol". "Ja estem molt bé així, ens comuniquem molt bé", insisteix.

L'eurodiputat del PSOE considera "una frivolitat i gairebé un acudit de poca gràcia" que el PSC pugui tenir veu pròpia o grup parlamentari al Congrés. "Tenim problemes tan fonamentals de tipus social i econòmic que gairebé em ruboritza que ens perdem en això", lamenta Martínez, que veu "molt còmodes" els socialistes catalans dins la delegació del PSOE.
 
8)
 
Publicat en el diari ARA dimarts dimarts 27 de març del 2012
http://www.ara.cat/premium/debat/Palma-resposta-den-Bauza_0_671332874.html
 
25-M a Palma, la resposta d'en Bauzá
 
Sebastià Alzamora

Tal vegada un dels titulars més encertats per a la manifestació de diumenge (25 de març) a Palma és el que va escriure en un tuit la periodista Maria Antònia Serra, i que ahir reproduïa l'ARA al Vist al Twitter: "Pell de gallina", deia. En efecte, va ser realment emocionant veure i formar part d'aquella riuada de gent que va inundar despús-ahir el bell centre de la ciutat per reivindicar una cosa tan simple (però sovint tan rara, i sempre tan valuosa) com el sentit comú. Pell de gallina, un nus a l'estómac i un somriure a la cara: és el que milers de persones van sentir mentre contribuïen a fer més contundent, més definitiu, més inapel·lable, un acte que no va ser tant de protesta com d'afirmació. El que deia la gentada era: "Som aquí i som molts més encara dels que veieu; hi som en representació del bé de tothom, en defensa de la convivència, a favor de la raó i el respecte entre les persones". Per entendre'ns, el 25-M de Palma va ser l'equivalent mallorquí del 10-J català.

Com deia algú, perquè surtin 50.000 mallorquins al carrer alguna cosa grossa deu passar. I sí: passa que hi ha un govern que amenaça, amb la seva obcecació contra la llengua catalana, els mínims (i tan mínims!) de cohesió que aquesta societat havia assolit. Ells, però, i tal com havia anunciat el conseller d'InCultura i Mala Educació, Rafel Bosch, han decidit fer el sord al clam de la ciutadania: tal com es va limitar a declarar ahir l'esfinx de Tutanramon Bauzá, "davant de la manifestació del carrer hi ha la silenciosa de les urnes". És a dir, els que han sortit a manifestar-se són molts, però els que em van votar són més encara. O, dit a la manera del seu antecessor Gabriel Cañellas, davant d'una altra manifestació multitudinària: "d'aquests que han sortit a manifestar-se no n'hi ha cap ni un que em voti".

És possible que Cañellas tingués raó en el seu cinisme (corrien els anys noranta i el personal protestava contra una violació de la llei d'espais naturals), però Bauzá va molt equivocat. En el decurs de la mani de diumenge (i el dia anterior, i el dia després), vaig tenir el plaer personal de saludar una colla ben nombrosa de votants penedits del PP que ell lidera ("No hi ha dret a això que fan amb so mallorquí", o bé "Jo no m'ho pensava mai quan els vaig votar", deien) i que se senten profundament decebuts amb la inoperància de l'actual govern autonòmic davant dels problemes que assetgen les Balears de bon de veres (la crisi, l'atur, l'absència d'un model productiu que vagi més enllà de dir amén als hotelers) i incòmodes amb la seva ofuscada política lingüística. És cert que les urnes lleven i donen la raó, però no ho és menys que les urnes canvien de parer quan els governants, amb perdó, la caguen.

La resposta de Bauzá davant del clam de diumenge (pacífic, festiu, transversal, modèlic) ha estat tan autista i decebedora com era d'esperar en un president incapaç de comprendre la realitat que governa. Ara falta la reacció dels partits de l'oposició, però d'això en parlarem dijous.

 
9)
 
Publicat en el diari ARA dimarts dimarts 27 de març del 2012
http://www.ara.cat/cultura/Josep-Massot-llengua-catalanes-continua_0_671332947.html

Josep Massot: "La defensa de la llengua i la cultura catalanes continua vigent"

La situació del català, la vigència de Montserrat i la tasca editorial de l'abadia centren l'entrevista al Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2012 a 'Els matins de TV3'

Ariadna Oltra ha entrevistat pare de Montserrat Josep Massot, historiador, filòleg i editor, a 'Els matins de TV3' amb motiu de la concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Massot ha parlat de la situació del català, de la vigència de l'Abadia de Montserrat i de la seva tasca editorial.

"És un bon moment per al català" a nivell literari, ha dit el pare Massot."Aquests darrers anys la Universitat ha canviat molt, nosaltres teníem professors magnífics, però quedaven residus franquistes. El català no es podia fer servir, molt o poc. Ara hi ha moltes persones que el parlen. Hi ha una diferència enorme. Ara també hi ha una gran quantitat de novel·listes i assagistes que escriuen en català i estan convençuts"

Publicacions de l'Abadia de Montserrat

"Montserrat és l'editorial més antiga del món, hem editat de manera interrompuda –com Oxford i Cambridge– textos religiosos en llatí. Al segle XX hem publicat llibres sobre la cultura catalana i fonamentalment textos religiosos. Als anys 50 i 60, com la cultura catalana estava perseguida, de Montserrat van sortir Cavall Fort i Serra d'Or. A partir d'aquí l'editorial es va modernitzar i es va posar al dia, i vam començar a publicar llibres sobre la llengua, la història i la cultura catalanes i llibres infantils. Ara com ara publiquem entre 150 i 175 llibres l'any. També publiquem llibres sobre ioga i budisme. Som una editorial molt oberta i no hem tingut mai cap censura, només la de Madrid fins poc després de la mort de Franco". El cas més sonat de censura franquista va ser, ha recordat el pare Massot, "un recull d'oracions i poesies amb un punt religiós. El vam imprimir i ens va arribar una nota de Madrid demanant que eliminéssim unes pàgines, però al final va passar", ha recordat.

De 'La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps', que es va presentar a París, ens van dir que "se desaconseja su publicación", és a dir "que si publicaves te la carregaves". Però just en aquell moment va morir Franco i finalment la publicació es va poder editar "com que no hi havia cap jutge que s'ho mirés", ha explicat Massot.

La vigència de Montserrat

Montserrat continua tenint la mateixa vigència 30 anys després? "Ja no hem d'acollir refugiats que fugen de la policia, ni hem de deixar sales per a la creació de partits polítics, de dretes, de centre o d'esquerra, però Montserrat manté el compromís amb la defensa de la llengua i la cultura catalanes i amb l'intent de buscar una expressió religiosa d'acord amb el nostre temps. La defensa de la llengua i la cultura catalanes continua vigent", diu Massot. "Sempre dic que som catalans, i també internacionals", afegit, i també ha dit que a Montserrat ha tingut l'oportunitat de relacionar-se amb "persones de tota mena i de totes les religions".

 
 
10)
 
Article d'opinió publicat en elSingulardigital.cat dimecres 25 de març del 2012
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/03/artur_mas_hauria_de_visitar_els_vaguistes_de_fam_82870.php
 
Artur Mas hauria de visitar els vaguistes de fam
 
Víctor Alexandre
 
"Ens equivoquem greument si ens pensem que el setge a la llengua, fora del Principat, no és cosa nostra"
 
Crec que el president de Catalunya, Artur Mas, hauria de viatjar a Mallorca per entrevistar-se amb Jaume Bonet i Tomeu Amengual, els jubilats que han recorregut a una vaga de fam per defensar la llengua catalana. Una llengua que el govern balear de José Ramón Bauzà intenta anorrear fins a convertir-la en residual. Recordem que amb l'arribada del Partit Popular al govern de les Illes, el català, tot i ser la llengua pròpia del país, ha deixat de ser un requisit per treballar a la funció pública i ha passat a ser un simple mèrit. L'espanyol sí que és obligatori, però el català no. Això, evidentment, és un acte de violència tan brutal i inadmissible que tots els mitjans de comunicació n'haurien d'anar plens, denunciant-ho i despertant la societat. N'hi ha que han trigat un mes a donar-li rellevància. Però ja sabem que la missió dels nostres grans mitjans de comunicació no és despertar els catalans, sinó adormir-los. Fer-los creure que no passa res, que tot va bé, que la presó on viuen té unes parets ben maques i que encara que la llengua mori a les Illes, als principatins no els mancarà el plat a taula. El cert, però, és que cal ser molt indolent per creure que els atacs que rep el català a les Illes, al País Valencià i a la Franja de Ponent no afecten Catalunya i que posar-hi un reflector ben potent al damunt seria una ingerència en afers aliens.

Ens equivoquem greument si ens pensem que el setge a la llengua, fora del Principat, no és cosa nostra. I tant que ho és! Els afers lingüístics de les Illes són els nostres afers, i una manera de situar aquesta qüestió en primera plana informativa i de torpedinar el genocidi lingüístic del govern balear és que el president Mas agafi un avió, viatgi a Mallorca i visiti Jaume Bonet i Tomeu Amengual tot interesant-se per la seva salut i per la situació d'asfíxia que la llengua està patint en aquelles terres. És ben segur que el PP –especialment el PP balear– traurà foc pels queixals en veure's il•luminat per un reflector tan potent com aquest –no hi ha res que el maquiavèl•lic odiï més que la llum–, però el president de Catalunya no pot romandre indiferent davant d'una agressió tan perversa i anihiladora. No s'entendria que mentre la Confederació d'Educadors del continent americà se solidaritza amb els vaguistes defensors de la nostra llengua, el president català guardi silenci i miri a una altra banda. I, per prendre'n consciència, només cal respondre aquestes dues preguntes: la llengua que parla el president Mas no és la mateixa que la que parlen Jaume Bonet i Tomeu Amengual? Aleshores, per què les agressions que està rebent aquesta llengua a les Illes no haurien de merèixer l'interès i l'atenció de la figura institucional més rellevant dels Països Catalans? Crec que aquesta figura té el deure de crear consciència i de fer costat a aquelles persones que humilment, allà on sigui, no dubten a arriscar el més preuat que tenen, que és la seva vida, en defensa de la llengua, de la identitat i de la dignitat del poble català. Si us plau, president Mas, aneu a Mallorca.
 
 
11)
 
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 42).
 
 

108. És molt senzill: si el primer requisit per a la convivència respectuosa és una entesa civilitzada, què hi ha de millor que parlar tots el mateix idioma? Què hi ha de millor, per a uns i altres, que fer del català un instrument de promoció social?

 

Jacint Codina Pujols

Alcalde de Vic (1995-2007)  

 
 
12)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
 
1) Eugeni S. Reig - carxofa
 
2) Albert Jané - Castellanismes d'ús
 
3) Antoni Llull Martí - Topònims de significació aparentment clara
 
4) Pau Vidal - Las
 
5) Pere Ortís - La parla de l'Urgell (Adagis. Lletra T)
 
6) Articles d'Albert Pla Nualart
 
7) Lluís Barberà i Guillem - Les portes, obertes: la llibertat d'escriure
 
8) Daniel Climent i Giner - Venim de fer herbetes
 
9) Daniel Climent i Giner - Joan Pellicer, «In memoriam»
 
10) Ramon Sangles i Moles - Les presentacions en audiovisual
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2012 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací