InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 618 (dimarts 06/01/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Presentació a Barcelona del llibre Vull morir d'amor de Ramon Sangles
 
 
 
4) Carme Forcadell - Ni residual ni normal
 
5) Jaume Clotet - Una Marató per la Bressola
 
 
 
8) Albert Ventura - L'assaig de Joan Fuster
 
9) Art en acció
 
10) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
Presentació a Barcelona del llibre Vull morir d'amor de Ramon Sangles

 

L'editorial Claret us convida a la presentació del llibre

Vull morir d'amor

de Ramon Sangles i Moles, director de la revista Llengua Nacional

a càrrec de:

— Lourdes Campi (pedagoga i presidenta del Seminari Poble de Déu)

— Marcel Fité (professor i escriptor)

Dijous, 8 de març del 2012, a les 7 del vespre

Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret

C. Roger de Llúria, 5 / Barcelona

 
3)
 
Publicat en directe.cat dimecres 22 de febrer del 2012
 
 
'Onda algueresa' s'estrenarà aquest diumenge a les deu del matí i es podrà seguir per Internet
 
L'emissora de ràdio algueresa Radio Onda Stereo estrenarà aquest diumenge un programa setmanal cultural en llengua catalana, segons explica la Televisió de l'Alguer a la seva pàgina web. Es titularà 'Onda algueresa', es parlarà en alguerès, i en cada programa, d'una hora de durada, es parlarà de cultura general amb diversos convidats a l'estudi. Aquest nou espai, que compta amb el suport de l'Espai Llull i de la Generalitat, s'emetrà els diumenges a les deu del matí i es podrà seguir per Internet al web www.ondastereo.com. Per aquesta emissora, és la primera experiència en llengua catalana.
 
El programa el conduirà l'alguerès Miquel Serra i el dirigirà Giuseppe Niolu. Segons explica la televisió algueresa, en el programa es tractaran temes diversos, de la literatura a la cançó, del teatre a l'esport, implicant personatges que excel·leixen en els diversos àmbits.

'Onda algueresa' es realitza amb el suport de l'Espai Llull, l'oficina de la Generalitat de Catalunya a l'Alguer i de la Regió Autònoma de Sardenya. Durant el primer programa, que s'emetrà el proper diumenge 26 de febrer, es parlarà d'un grup de joves de l'Associació Amba que realitza vídeos publicitaris satírics en alguerès.
 
 
4)
 
Publicat en tribuna.cat dijous 23 de febrer del 2012

Ni residual ni normal

Carme Forcadell
Vicepresidenta de la PDD
 
L'informe sobre la situació de la llengua catalana, presentat divendres passat per la Plataforma per la Llengua, ha creat força controvèrsia per l'optimisme de les seves dades que contrasten amb la situació real d'ús de la llengua al carrer.
 
És evident que la situació del català ha millorat en els darrers anys en diversos àmbits, precisament gràcies a la feina feta per aquesta Entitat i per d'altres de similars i per l'esforç dels catalans i catalanes que usen la llengua sempre i en qualsevol condició. Però encara queda molta feina per fer i aquest optimisme no ens pot fer oblidar que, malgrat l'augment del coneixement i fins i tot de l'ús, la llengua catalana està desprotegida legalment i políticament.

La realitat és que el català no és oficial ni a Espanya ni a Europa perquè l'Estat espanyol no vol que ho sigui i no tenim cinema en català perquè l'Estat espanyol no vol que en tinguem i des de fa anys s'està legislant per fragmentar el territori lingüístic i minoritzar la llengua.

La lectura de l'informe posa de manifest el contrast entre l'ús del català en àmbits que depenen exclusivament dels catalans i els que depenen de l'Estat espanyol. Per exemple el català és la vuitena llengua més activa a Internet gràcies a la bona feina dels internautes catalans i malgrat que no hi ha webs oficials de l'Estat espanyol en català. El català s'estudia en 26 universitat d'Alemanya però només en 4 de l'Estat espanyol. El català és inexistent a la justícia tant als tribunals ordinaris com al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el desconeixement del català per part dels jutges és vergonyós, des de fa anys, i no s'ha produït cap avenç en aquest sentit. És més per al Tribunal Suprem un recurs presentat en català no té validesa.

Més de 500 lleis obliguen a utilitzar el castellà a Catalunya, en català només tenim la Llei de Política Lingüística del gener del 98 però, com que no disposa de règim sancionador, s'incompleix sistemàticament. Hi ha 199 lleis que obliguen a etiquetar en castellà els productes comercialitzats a Catalunya i dues en català que també s'incompleixen sistemàticament, tant és així que el Govern de la Generalitat, l'any passat, va multar una empresa per no etiquetar en castellà i no pot multar les que no etiqueten en català.

Les dades sempre tenen una doble lectura i se'n pot fer la que vingui més de gust, és cert que el 30% d'estrangers s'inscriuen a cursos de català, però el 70% restant no ho fan. També és cert que gairebé 10 milions de persones declaren que saben parlar català, però quantes d'aquestes el parlen habitualment i quantes el parlen ocasionalment? També és cert que el 89% de les classes de primària es fan en català, però no ens diuen quina llengua es parla fora de les aules, als passadissos i als patis ni quina és la la llengua d'ús habitual dels estudiants.

Esta bé ser optimista i tenim molts motius i moltes evidències per ser-ho, però no hem d'oblidar que no podem baixar la guàrdia i que el català, encara que no és, ni de bon tros, una llengua residual tampoc no és una llengua normalitzada, cal que entre tots convertim el català en la llengua comuna dels que vivim a Catalunya i només nosaltres podem fer que ho sigui.
 
5)
 
Publicat en elSingurardigital.cat divendres 24 de febrer del 2012
 
 
Jaume Clotet
 
"TV3 podria dedicar una Marató a la llengua catalana i a la seva difusió al territori on està més en perill de desaparició: la Catalunya del Nord"
 
El proper mes de maig TV3 dedicarà una Marató especial a recaptar fons per lluitar contra la pobresa. Em sembla una idea molt bona, molt humana i molt oportuna. La crisi està fent estralls entre les capes més febles de la nostra comunitat i la nostra televisió pública demostra una sensibilitat especial dedicant-hi una sessió especial de la Marató. Aquest format ha demostrat ser un èxit absolut i ha convertit els espectadors de TV3 en un dels col·lectius més solidaris del món. És per iniciatives com aquesta que els mitjans públics catalans són imprescindibles i contribueixen com ningú a vertebrar la nostra societat a través d'uns valors determinats.

També serà la primera vegada que TV3 dedicarà una Marató a una qüestió no vinculada amb la salut i la medicina. Fins ara sempre ha estat així i semblava impossible fer-ne alguna que centrés la seva atenció en un altre aspecte de la nostra vida. Que consti que no em sembla malament, però sempre he pensat que el format permet ajudar altres causes igualment importants i posar altres necessitats al centre del debat. El combat contra la pobresa marcarà ara un precedent i seria bo que no es convertís en l'única excepció.

Potser ara no sigui encara el moment per culpa de la crisi, però a mig termini TV3 podria dedicar una Marató a la llengua catalana i, concretament, a la seva difusió al territori on està més en perill de desaparició: la Catalunya del Nord. Ho podria fer amb el finançament d'una escola Bressola, per exemple. De fet, no costa molts diners i amb mitja Marató es podrien recollir donacions per obrir-ne ben bé un parell. Efectivament, obrir una escola Bressola a la Catalunya Nord és molt més assumible del que hom pensa. El problema, si no vaig errat, és que l'ensenyament ha de ser gratuït de manera que els pares paguen una quantitat voluntària que normalment no eixuga els costos. Ara bé, al cap de cinc anys el seu manteniment és assumit per l'Estat francès. En conseqüència, només caldria fer una Marató per la Bressola cada cinc anys.

Hi ha més avantatges: els grans impulsors involuntaris del sobiranisme català, és a dir el PP i Ciudadanos, no podrien dir-hi res perquè no seria la Generalitat qui subvencionés la Bressola sinó el poble català. Allò tan suat dels “temes que interessen realment a la gent” esclataria als morros dels seus propagadors perquè estic més que convençut que una Marató com aquesta seria un èxit absolut. El Govern s'estalviaria diners i la Bressola en rebria més que no pas ara. I la nostra llengua en sortiria reforçada. Tots contents.
 
 
6)
 
 
Uriel Bertran insta al Govern a complir les lleis catalanes de la mateixa manera que obliga a ciutadans i ajuntaments a complir les lleis espanyoles
 
El diputat de Solidaritat Uriel Bertran ha interpel·lat aquesta tarda el conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, interessant-se per la manca de compliment per part de la Generalitat de la legalitat vigent que obliga a totes les empreses que operen a Catalunya a etiquetar els seus productes, com a mínim, en català.
 
Bertran ha recordat que “hi ha centenars de denúncies presentades per consumidors catalans contra aquestes empreses perquè no es respecten els seus drets lingüístics que estan garantits per llei sense que es tingui constància de l'obertura d'expedients sancionadors”. En aquest sentit, Bertran ha apuntat a un estudi elaborat per la Plataforma per la Llengua que demostra que “només un dels 30 productes més consumits a casa nostra està etiquetat en la nostra llengua”.
 
El diputat independentista s'ha mostrat indignat pel fet que “la llengua grega o la eslovaca tinguin més presència que el català en els productes que es venen a Catalunya”. “Aquesta situació els hauria de fer caure la cara de vergonya” ha reblat Bertran.
 
Uriel Bertran ha contraposat el marc legal espanyol, amb 198 lleis que obliguen a etiquetar en castellà front a les 2 lleis catalanes que obliguen a fer-ho en català —la que afecta a les denominacions d'origen i la que preveu el Codi de consum— i ha atribuït aquesta desigualtat a la manca d'estructures d'estat tot subratllat l'anomalia que suposa que el català sigui la única llengua europea amb més de 8 milions de parlants que no disposa d'un Estat propi que la protegeixi. Emparant-se en criteris estrictament sociolingüístics, Bertran ha apuntat que “només amb un estat propi es podrà protegir la nostra llengua elevant la política lingüística a una actuació política d'estat”.
 
Finalment Bertran ha carregat contra el govern de CiU, “un govern que es diu seriós”, però que no compleix la llei i a més accepta les servituds polítiques que imposen tant el PP com els lobbies empresarials. Bertran ha titllat aquesta actitud de “provinciana”. “No pot ser que el govern li digui a aquells ciutadans que estan liderant campanyes per la insubmissió fiscal a Espanya o als ajuntaments que despengen la bandera espanyola que compleixin la llei espanyola quan ells no apliquen les lleis catalanes”.
 
 
7)
 
Publicat en directe.cat divendres 24 de febrer del 2012
 
 

Els europarlamentaris d'ICV, CiU i el PSC reivindiquen que els ciutadans pugui parlar en català en qualsevol situació arran dels darrers casos de discriminació lingüística

Els eurodiputats catalans del PSC, CiU i ICV han reivindicat una vegada més el dret d'utilitzar el català. Maria Badia, Ramon Tremosa, Raül Romeva i Salvador Sedó han presentat aquesta setmana a Brussel·les una esmena conjunta al Parlament Europeu per tal que qualsevol ciutadà sigui respectat independentment de la llengua que utilitzi. Els eurodiputats veuen necessària la proposta després de l'aparició als mitjans de comunicació de diversos casos de discriminació per l'ús del català. En un comunicat, han lamentat fets com el de l'Aeroport del Prat aquest més de gener. 'Malgrat els més de 30 anys de democràcia, un advocat va ser agredit per un Guàrdia Civil per voler parlar en català', diu el text.
 
Una vegada més, l'ús del català tornarà a ser motiu de debat al Parlament Europeu. Maria Badia, del Partit Socialista de Catalunya; Raül Romeva, d'Iniciativa per Catalunya Verds; i Ramon Tremosa i Salvador Sedó, de Convergència i Unió, han treballat de manera conjunta en una proposta que vol acabar amb la discriminació dels ciutadans per motius de llengua. L'exeurodiputat Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana de Catalunya, també ha mostrat el seu suport a la proposta.

L'esmena presentada al Parlament Europeu vol ser inclosa en la nova legislació del programa Ciutadania Europea 2013, que té per objectiu enfortir els vincles dels ciutadans amb les institucions i enfortir la identitat europea. La iniciativa demana que l'article 21 de la Carta de Drets Fonamentals sigui 'plenament respectat' en la nova directiva del Consell Europeu sobre la igualtat de tracte pel que fa a religió o creença, discapacitat, edat o orientació sexual.

Segons els quatre eurodiputats catalans, la proposta vol reivindicar el dret d'utilitzar el català en qualsevol situació. El comunicat posa de manifest una situació ocorreguda a l'Aeroport del Prat aquest mes de gener, en la qual un advocat va ser suposadament maltractat per un agent de la Guàrdia Civil per voler parlar en català. Els eurodiputats lamenten que l'ús de la llengua catalana sigui encara un 'tema sensible' a Catalunya després de més de tres dècades de democràcia.

Fa tres setmanes, els eurodiputats catalans ja van posar sobre la taula el debat de la llengua catalana, en aquest cas fent referència a la seva oficialitat a les institucions europees. En aquella ocasió, Maria Badia i Ramon Tremosa van anunciar que demanarien als vicepresidents del Parlament Europeu la conveniència d'acceptar el català al plenari. Entre els vicepresidents de l'Eurocambra hi ha el català Alejo Vidal-Quadras, del Partit Popular, que s'ha mostrat contrari a la iniciativa en més d'una ocasió.
 
8)
 
Article publicat en elSingurardigital.cat dilluns 27 de febrer del 2012
 
 
Albert Ventura
 
 
"Que la lectura fusteriana us sigui profitosa perquè és això, companys, és això: Fuster segueix vigent"
 
 
Joan Fuster
Obra completa de Joan Fuster
Volum segon, Assaig I; Volum tercer, Assaig II
Barcelona: Edicions 62 i Universitat de València, 2012

Em situo a taula i observo el que tinc al davant: la caixa que conté els dos darrers volums de les Obres Completes de Joan Fuster. Just ara fa deu anys, al 2002, Edicions 62 va publicar-ne el primer volum. Ara, i en col•laboració amb la Universitat de València, tenim a l'abast els volums II i III, que recullen l'assaig fusterià concebut a les planes periòdiques i, també, en obres publicades com a llibres independents in illo tempore.

Tots dos volums, cal dir-ho, són fruit d'una feina de nivell —i no només per la tasca ingent que és compilar els materials. Només cal obrir qualsevol dels dos volums i observar-los amb gens d'atenció —és tan evident que no cal— per adonar-se que es té l'oportunitat de llegir Fuster en unes edicions molt pensades. L'edició, els preliminars i els apèndixs han anat a càrrec d'Antoni Furió i de Josep Palàcios i, per tant, ells en són culpables.

Si adés deia que l'edició és acurada és cert, però és que amb un material de primer ordre com és el de Fuster no es podia fer altrament. A la primera línia del front hi ha l'assaig de Fuster, un dels homes que ha vehiculat bona part del pensament intel•lectual del segle XX al País Valencià i també a la resta de terres de parla catalana. Enguany —i si dic això corro el perill de caure en redundància— som al 2012, i per això se celebren els 90 anys de Fuster, com els 20 del seu traspàs i els 50 de la publicació de Nosaltres, els valencians.

L'intel•lecte de Fuster es desenrotlla en els assajos, on les seves inquietuds i reflexions queden plasmades. Sovint la docència, la recerca o l'assaig, en àmbits concrets —parlo pel que conec, però ho suposo extensible a d'altres àmbits— serveixen per a fer ordre mental, reflexió, aprenentatge. Bona mostra d'això és que la ploma de Fuster no s'aturava, i per això mateix alguns textos esparsos s'han recollit al primer volum, Assaig I (800 p). Al capítol L'assaig dispers hi trobem Deu articles que comprenen reflexions més o menys extenses i aprofundides hi trobem una autèntica miscel•lània que comença el 1948 i s'acaba el 1991. De «Freud a més coses» fins a Stendhal, Maquiavel o Voltaire, l'autor de Sueca parla de literatura i filosofia, però també d'història, política i sociologia. El caràcter d'aquests textos ha provocat, segurament, que fins ara hagin romàs com a esparsos perquè compilar-los en un volum suposaria treballar amb materials lleugerament heterogenis. Tanmateix, com indiquen els curadors, bona part dels llibres de Fuster són compilacions dels articles que publicava —o no— i concebia per a la premsa periòdica. D'altra banda, el seu cèlebre Diccionari per a ociosos, que també és present en aquest volum, marca la línia de la resta d'assaig, com són (entre d'altres) Babels i babilònies o Sagitari.

El tercer i darrer volum de les obres fusterianes, Assaig II, conté en mil pàgines i escaig les obres més breus de Fuster, les que van néixer en planes de diari. Aquests espais són, inherentment, d'un caire prou diferent que els anteriors: l'espai de columna imposa un marc i unes limitacions d'espai. Això provocarà que la quantitat d'articles sigui superior, però qualitativament no inferior. El que no em puc estar de destacar són les notes finals d'aquest darrer volum. Les relacions de Fuster i els seus estats anímics i professionals —com la relació no sempre fàcil amb Eliseu Climent— van provocar les ires de Fuster, sovint justificades. Un article setmanal per a El Temps, més els que publicava també a Serra d'Or, més diversos articles més per a diversos mitjans van provocar que Fuster estigués sota l'obligació del text setmanal. Si a tot això li sumem les relacions turbulentes i el tracte, de vegades, poc agraït a la figura de Fuster, tot plegat sembla donar un regust agredolç a la darrera etapa d'un Fuster que, com la resta del poble, semblava que visqués millor —llevat d'excepcions, és clar— sota la dictadura que sota l'anomenada «democràcia». No hem d'oblidar que Joan Fuster, que també va ser professor a la Universitat de València a la dècada de 1980, va patir diversos atemptats terroristes (1978 i 1981) per les seves reivindicacions ideològiques, polítiques i nacionals —digueu-ne com us plagui, tot és u. D'aleshores ençà, si no m'erro, encara no s'ha aclarit gaire res. I no deu interessar gaire.

Us sona allò de «No era això, companys, no era això»? Sembla que Fuster ho coneixia de ben a prop. Ara, anys després, amb alguns records ben vius, el tenim a l'abast en aquests volums i d'altres que edita, al País Valencià, Bromera.

Que la lectura fusteriana us sigui profitosa perquè és això, companys, és això: Fuster segueix vigent.
 
9)
 
Art en acció
 

Des del 23.02.2012 fins al 01.04.2012

L'exposició “Art en Acció” recull les obres donades a Acció Cultural del País Valencià per més d'un centenar d'artistes del nostre país, que es posen a la venda per a contribuir al pagament de les multes imposades a Acció Cultural pel govern del president Francisco Camps, de la Generalitat Valenciana, amb motiu de les emissions de TV3 al País Valencià.

Les diverses multes ascendeixen a la quantitat de més de 900.000 euros (incloent-hi penalitzacions i interessos de demora), de la qual l'entitat ha aconseguit pagar un 50% gràcies a les aportacions populars i a les obres d'art que ja ha aconseguit vendre. El 50% restant és reclamat ara sota amenaça d'embargament dels béns de l'entitat, entre els quals s'inclou el propi edifici de l'Octubre CCC.

Acció Cultural agraeix el gest extraordinàriament generós realitzat per la comunitat d'artistes plàstics i visuals que van respondre a la crida efectuada per Andreu Alfaro, Antoni Tàpies i Miquel Barceló en nom de l'associació i d'altres entitats solidàries. Acció Cultural agraeix també les adhesions de particulars i d'entitats que, bé a través de donatius, bé a través de la compra d'aquestes obres d'art, contribueixen al pagament de les multes.


ARTISTES QUE HAN PARTICIPAT EN LA CAMPANYA “ART EN ACCIÓ”:

Francesc Abad
Ferran Aguiló
Paco Alberola
Andreu Alfaro
Rafael Amorós
Manolo Antolí
Rafael Armengol
Francesc Artigau
Pepe Azorín
Pere Bellès
Manuel Boix
Joan Ramon Bonet
Julio Bosque
Rafa Calbo
Carmen Calvo
Pepe Calvo
Amparo Carbonell
Vicent Carda
José Carrasco
Castejón
Diana Coca
Xavier Corberó
Eduard Cortina
Ricardo Cotanda
Hélène Crécent
Albert Cruells
Xavier Déu
Pilar Dolz
Maribel Domènech
Silvestre d'Edeta
Evru
Fer
Bartomeu Ferrando
Josep Ferriol
Joan Fontcuberta
Núria Fuster
Jesús Galdón
Ferran Garcia Sevilla
Mariano Garrañana
Joan Genovés
Manolo Gil
Jaime Giménez de Haro
Raquel Gómez Paredes
Ascensión González
Carmen Grau
Paco Grau
Ivan Guerola
Francesc Guitart
Cristina Guzman Traver
Artur Heras
Natuka Honrubia
Francesc Jarque
Josep40
Laboratorio de Luz
Josep Lledó
Antoni Llena
Robert Llimós
Sento Llobell
Carolina Maestro
Mariano Maestro
Moisés Mahiques
Xavier Mariscal
Nani Marquina
Enric Mestre
Mira Bernabeu
Sebastià Miralles
Antoni Miró
Geles Mit
Xavier Monsalvatje
Vicent Moreno
Antoni Moret
Paco Munyoç
Josep Niebla
Josep Maria Oliveras
Ernest Orduña
Joan Pasqual
Lluís Payà
E. Payés
Perejaume
Pepe Pérez
Marià Pérez i Claver
Andreu Pericàs
Adrià Pina
Joan Rabascall
Riera i Aragó
Carme Riu de Martín
Abelard Ròdenes
Vicent Román
Benet Rossell
Ivo Rovira
Gerard Sala
Eduardo Sales
Cristina Sanz Vidal
Sílvia Sempere
Pablo Serrano
Manolo Silvestre
Ricard Silvestre
Josep Sou
Jordi Teixidor
Joan Antoni Toledo
Rafael Tormo
Maria José Tornero
Josep Uclés
Ricard Vaccaro
Aurora Valero
Jaume Xifra

 
COMITÈ DE SUPORT A LA CAMPANYA “ART EN ACCIÓ”:

Vicenç Altaió (director d'Arts Santa Mònica), Romà de la Calle (catedràtic de la Universitat de València), Joan Fontcuberta (president de l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya), Guillem Frontera (escriptor), Daniel Giralt-Miracle (crític),Tomàs Llorens (historiador), Rosa Maria Malet (directora de la Fundació Miró), Bartomeu Marí (director del MACBA), Ricard Mas (crític), Joan M. Minguet (president de l'Associació Catalana de Crítics d'Art), Nacho París (president de l'Associació d'Artistes Visuals de València, Alacant i Castelló), José Luis Pérez Pont (president de l'Associació Valenciana de Crítics d'Art), Agustín Pérez Rubio (director del MUSAC), Damià Pons (gestor cultural), Cristina Ros (directora d'Es Baluard – Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma), Ricard Silvestre (crític), Vicent Todolí (exdirector de la Tate Modern)

Es pot consultar la totalitat de les obres donades al web d'Acció Cultural del País Valencià.

 

web: www.octubre.cat

Facebook: http://www.facebook.com/home.php?#!/pages/Octubre-Centre-de-Cultura-Contemporania/160418930659470

Twitter: http://twitter.com/OctubreCCC

 

Octubre Centre de Cultura Contemporània
C/ Sant Ferran, 12
46001 València 96 315 77 99

 

 
10)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 38).
 

90. Estic preocupada. Sóc professora a l'Autònoma i m'adono que moltes de les converses dels joves són en castellà. Fem una cosa que és un gran error: passar-nos d'una llengua a una altra, quan escoltem el castellà ens hi passem automàticament. Ens hem d'educar a nosaltres mateixos a no fer aquest canvi. No hem de culpar a la immigració de la crisi del català. La culpa és nostra per fer el canvi de llengua.


Muriel Casals

Professora d'Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona i presidenta d'Òmnium Cultural

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací