InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 615 (dimecres 29/02/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1)  David Valls - Una alta càrrega
 
2) Carta d'un estudiant de Capellades de segon de batxillerat a Telemadrid
 
 
 
5) Xevi Xirgo - Òmnium Cultural
 
6) X Jornada de la Societat Catalana de Terminologia
 
 
 
9) Dictat català de Perpinyà
 
10) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
Article publicat en elSingulardigital.cat dilluns 20 de febrer del 2012
 
 
"La majoria de llengües del món, des del basc fins al japonès, no tenen gènere, i no precisament això fa que aquestes dues societats siguin menys masclistes"
 
 
David Valls
Plataforma per la Llengua
 
 
Enmig d’uns paisatges espatarrants, a l’Amazònia, s’hi parla una llengua que s’anomena ushekòlat. Aquesta llengua té una particularitat, i és que té un gènere anomenat B i un gènere anomenat P.

Així, en ushekòlat fan servir el gènere B: per referir-se a grups de persones dels dos sexes; per referir-se a persones del sexe masculí; per referir-se a animals del sexe masculí; per referir-se a tot el que té aigua (pluja, mar, rius, llacs, etc.) i a les muntanyes.

I fan servir el gènere P: per referir-se a persones del sexe femení; per referir-se a animals del sexe femení; per referir-se a les plantes i arbres, al sol, a la lluna.

Es diuen gènere B o P perquè afegeixen aquesta lletra al final de la paraula a la qual li posen el gènere.
Tota la resta de coses són de gènere neutre.

Per tant, en aquesta llengua hauríem de dir “Pedraforca-b”, “Mediterrani-b” o bé, “Andreu-b”, o “tots-b” (referint-nos tant a un grup heterogeni de persones, com a un grup només d’homes). En el gènere P, tindríem una “alzina-p”, “pi-p”, “Maria-p”, “lluna-p”, “sol-p” i anar fent.

L’ushekòlat sembla una llengua prou entenedora en aquest aspecte, oi? I fins i tot senzilla, no es presta a cap confusió. Tot ben classificat. És clar que ara m’haureu de perdonar, perquè si us hi fixeu bé, si desgranem el nom d’aquesta llengua, “ushekòlat”, per separat i una mica transformat veureu que hi diu “us he colat”. Sí, sí, és un exemple que us he colat i que m’he inventat per mirar d’explicar-vos una qüestió sobre el gènere. L’ushèkolat no existeix, però de fet, sí que hi ha llengües que funcionen de forma semblant quant a gènere, com per exemple, la catalana.

Un dels grans errors de la lingüística i de la filologia és el de les nomenclatures gènere femení i gènere masculí, ja que això fa confondre gènere per sexe. Cal que quedi clar que quan parlem de gènere no parlem de sexe. Una taula o un llapis, tenen gènere, femení i masculí, respectivament, però no tenen sexe. Per tant, deixeu-me que us n’expliqui una de gènere.

En català, com en aquesta llengua que m’he inventat, l’ushekòlat, tenim un gènere que en aquest cas i mentre no es canviï la nomenclatura, s’anomena del masculí i que entre d’altres coses serveix per referir-se a grups de persones que inclouen els dos sexes barrejats, i també serveix per referir-se només a persones del sexe masculí. I un altre gènere, el femení, que serveix per referir-se a persones del sexe femení.

Encara més, si anem al castellà, veurem que tenim “niño” i “niña”, on l’arrel és “niñ” i “o” també és la marca del masculí, i “a” és la marca del femení. En canvi en català, tenim “nen” i “nena”, on l’arrel és “nen”, i “a” és pel femení, però... sorpresa! no hi ha marca de masculí! En català no hi ha cap lletra, cap so, cap sufix, o digueu-li com vulgueu, que indiqui que “nen” és masculí. És el que en termes tècnics se’n diria una paraula no marcada, per contraposar-la a una paraula que sí és marcada, com ara “nena”, que té la marca del femení expressada per una “a”. De la mateixa manera tindríem que la marca del plural és una “s”.

Això vol dir que en un grup de persones on hi ha homes i dones, podem parlar de “tots” sense que ningú s’ofengui, perquè l’única marca que hi ha a “tots” és la del plural i res més. Per bé que en aquests moments hi ha gent que hi veu més coses, però són coses que simplement no hi són, perquè la llengua no les diu. Tot i això, en el cas de “tots” tenim un bonic “tothom” que la gent tendeix a oblidar pel que crec que són interferències d’altra mena.

Així doncs, crec que si queda clar com funciona la llengua catalana (i la resta de llengües llatines), entendrem que hi ha estructures que convé no tocar-les, entre d’altres coses perquè el gènere és aleatori. En català tenim “el pont” o “el senyal”, en castellà “el puente” i “la señal”, i en portuguès “a ponte” i “o sinal”, per què? Ni idea, però és per parar boig.

Per tant, cal evitar absurditats com els “bascos i les basques”, “els passatgers i les passatgeres”, etc., perquè llavors hauríem de dir coses com: el pilot d'avió i la pilota d'avió; el cònsol i la cònsola (de jocs?), l’alt càrrec i l’alta càrrega; o per exemple, els nens i les nenes boniques (els nens també són bonics?) o les nenes i els nens bonics (les nenes també són boniques?) o fer fórmules embafadores com el nens bonics i les nenes boniques. A més, tenim el “professorat”, que algú ens ha fet creure que vol dir que “és un conjunt de professors i de professores”. Si això fos així, podríem dir que en Joan i la Marta són professorat? I que per tant, en Joan és un professorat? Però llavors, la cosa s’embolica encara més, perquè la concordança de gènere ens faria dir, tard o d’hora, que la Marta és una professorada!? Crec que la llengua, com hem vist més amunt, ja deixa ben clar que en Joan i la Marta són professors. Tot això, a part d’embolicar un text (i la parla) de mala manera, no són fórmules pròpies de la nostra llengua.

Tornant a conceptes de lingüística general, cal dir que la majoria de llengües del món, des del basc fins al japonès, no tenen gènere, i no precisament això fa que aquestes dues societats siguin menys masclistes. De la mateixa que es pot insultar sense dir cap paraula mal sonant, es pot ser masclista parlant una llengua sense gènere. I encara més, hi ha unes poques llengües natives de nord Amèrica que utilitzen el gènere que en diem femení per referir-se a grup de persones dels dos sexes i per referir-se a persones del sexe femení, i un cop més, això no els fa més igualitaris o menys sexistes.

Això no vol dir que no puguem conservar fórmules tradicionals de cortesia, com ara un “Benvolguts i Benvolgudes” o un “Senyores i Senyors”. I a més, cal combatre el llenguatge sexista i cercar fórmules que no impliquin la discriminació sexista. Per exemple, fins no fa pas gaire quan es miraves en un diccionari la paraula “batllessa” hi sortia com a única accepció que era la muller del batlle, per comptes de dir-hi alguna cosa com que una batllessa és un càrrec electe destinat a governar un municipi, etc. Ara hi surten les dues definicions. Per tant, aquí hi veuria dues possibilitats. La primera és a l’entrada de “batlle” posar-hi, també, “marit de la batllessa” o la que considero la millor opció, que seria la de treure aquesta última definició, ja que en democràcia, un batlle, és sempre un càrrec electe i no el cònjuge d’algú.
 
 
2)
 
Carta a Telemadrid d'un estudiant de Capellades de segon de batxillerat
 
Podeu traduir el text amb www.internostrum.com
 
Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean y se pongan en mi lugar (sé que no va a ser así). Les hablo en castellano para que me entiendan con facilidad y no tengan que esforzarse en usar un traductor.

He visto su documental llamado 'Ciudadanos de segunda' ¿y saben qué? Me han hecho llorar. Suena penoso, ¿no? Me da igual, no tengo reparo en mostrar mis sentimientos.

Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de ' la Anoia' (provincia de Barcelona ) llamado Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato. Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su lengua. Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo. También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellano mis sentimientos con toda facilidad.

La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me permite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid y se lo digo por experiencia.

¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los 16. ¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o ' la Celestina' ? Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña para mí? ¡Pero si es mi segunda lengua!, la domino a la perfección; ¡leo libros en castellano desde siempre!; de hecho, desde primero de ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano por año y en primaria también tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato incluye una asignatura
llamada Literatura Castellana. Pero también leo por iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todas las novelas de Harry Potter en castellano.

No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una cultura no se come a la otra, es un hecho enriquecedor desde mi humilde punto de vista. Yo soy catalán, independentista, de esos malos, como diría Joel Joan o Mikimoto. Les podría meter un rollo de 25 páginas del porqué, me siento catalán y no español, pero se lo resumiré con una frase:
*
Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana*.

¿Qué van a hacer señores? ¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo Primo de Rivera? ¿Lo que hizo Franco? ¿O a caso estoy manipulando la historia y estas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando los derechos humanos y la libertad de expresión? No quiero entrar en detalles históricos de cada uno de estos personajes, porque así no me pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen. Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores. Por cierto, mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país, destruirlo.

Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no todas las asignaturas comunes se hacen en catalán: he hecho, matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano, además, en el restode asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que creo que a la larga, el castellano acabará sustituyendo el catalán en las aulas, relegándolo, pues, al uso familiar.

Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas. La extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano (un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español.

No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral. ¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se vaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas...

Además, ¿como nos pueden considerar racistas si hemos tenido como presidente un hombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el catalán?, ¿seria el caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid ? No lo entiendo. Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista.

Espero que lean mi carta, la he escrito desordenada, y no con un esquema previo como mi profesora de castellano sugiere. Espero que sepan leer entre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar, riegan mi conciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo. 'Ladran, luego cabalgamos', como se dice en castellano.

Les dejo con una frase en catalán, como en su documental:
*
Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància
*GADES
 
3)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 15 de febrer del 2012
 
 
David Cirici
 
Tenim l'oli al foc, ja hem picat l'ou contra el marbre, i des de la cuina veiem que el nen ha aixecat la tapa del piano i està a punt d'agafar-s'hi els dits. I ens truquen pel mòbil. Si sou bilingües, sabreu reaccionar bé, perquè una investigació dirigida pel psicòleg Albert Costa revela que els bilingües tenen més capacitat de prendre ràpidament decisions correctes: saben ometre la informació conflictiva i actuar d'acord amb la més rellevant. També diu que el bilingüisme modifica el cervell: els bilingües tenen més matèria grisa.

A la llum d'aquestes investigacions, encara hi ha un fenomen inexplicable: el discurs ara en català, ara en castellà, que practiquen Alícia Sánchez-Camacho i Albert Rivera. Malgrat el seu plus de matèria grisa, no aconsegueixen diferenciar els dos idiomes i els confonen constantment. N'hi ha que pensen que ho fan expressament. ¿Pensen que si parlen només en català es molestaran els castellanoparlants? La majoria de diputats no ho fan, i treuen molts més vots que no pas ells, de manera que aquesta no deu ser la raó. ¿Pensen que si parlen només en castellà s'empiparan els catalanoparlants? És possible, però com que segur que també pensen que ningú s'hauria d'empipar per una cosa així, aquesta no deu ser la causa. Parlarien en castellà i tan tranquils.

La conclusió és que aquests canvis d'idioma han de ser involuntaris. Una segona investigació, aquesta vegada del psicòleg Antoni Rodríguez Fornells, il·lumina aquest racó que ens quedava a les fosques. Resulta que més enllà dels canvis d'idioma que practiquen els bilingües en funció de l'entorn o de les condicions emocionals (castellanoparlants que parlen en català amb el gos, catalanoparlants que animen el Barça en castellà, etc.), hi ha canvis inconscients que estan relacionats amb una manca de control cognitiu del cervell. Potser és això?

 
4)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 15 de febrer del 2012
 

La presidenta d'Òmnium Cultural lamenta a Catalunya Ràdio que s'intenti "buscar diners" de "llocs molt determinats"

La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, lamenta que la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, intenti retirar les subvencions públiques de les entitats que vetllen per la llengua i la cultura catalanes. "Pot semblar estrany, però hi ha alguns catalans que no estimen la seva llengua i la seva cultura", ha assenyalat Casals en declaracions a Catalunya Ràdio, en una clara referència a Camacho, que dilluns es va mostrar favorable a retirar les subvencions a l'entitat, i li ha recordat que "hi ha molts altres llocs on buscar diners". Muriel considera que postures com la de la presidenta del PPC "fan una Europa més avorrida i més pobre" des del punt de vista de la diversitat cultural.

Muriel ha celebrat la renovació per part del Govern de la subvenció a Òmnium aquest dimarts, per un valor d'1,4 milions, i ha negat taxativament cap falta de transparència en els pressupostos de l'entitat. "Els nostres comptes són públics, i els presentem en assemblea als nostres socis anualment", ha subratllat Muriel.

La presidenta d'Òmnium ha agraït públicament el suport de tots els socis que aquests darrers tres dies s'han adherit a l'entitat en mostra de suport, en especial al tècnic blaugrana, Josep Guardiola, que aquest dimarts va apuntar els seus tres fills.

 
5)
 
Publicat a
 
 
Xevi Xirgo
 
Jo, si fos la Muriel Casals i presidís Òmnium Cultural estaria encantada de la vida. L'Alícia Sánchez-Camacho (que per cert un dia ens hauríem de posar d'acord tots els periodistes i deixar de donar-li tanta importància) va i pacta el pressupost de la Generalitat a canvi d'una sèrie de condicions entre les quals n'hi ha una que, segons ella, preveu que es reduirà el volum de les subvencions que el govern concedeix a determinades entitats del país. L'Alícia Sánchez ho diu i ho repeteix però no posa pas d'exemple els Amics de la Pesca de Torredembarra, que no deuen ni existir, o l'Associació Numismàtica de Calella, que tampoc deu existir, i que si existeixen el que és segur és que no rep subvencions. Sánchez cita, com aquell qui no vol, Òmnium Cultural. I si l'Alícia cita Òmnium Cultural és perquè vol citar Òmnium Cultural i no pas cap altra entitat. Sap que si cita els Amics de la Pesca no tindrà cap retorn entre els seus votants, i que si cita Òmnium, que casualment és l'entitat que va organitzar la manifestació contra la retallada de l'Estatut pel Constitucional, serà a primera línia dels diaris. No cita tampoc la FAES de José María Aznar, fundació que rep dos milions d'euros anuals, ni la Fundació Ideas, vinculada al PSOE, que també rep prop de dos milions anuals. Cita Òmnium Cultural. I Muriel Casals s'emprenya. Però jo sospito que n'està encantada, i que haurien de fer Alícia Sánchez sòcia d'honor de l'entitat. Mai cap campanya d'afiliació a Òmnium havia funcionat tant com fins ara. I a cost zero. Ni espots a la televisió ni insercions publicitàries a la premsa. Res. Muriel li hauria d'enviar una carta d'agraïment.
 
 
6)
 
X Jornada de la Societat Catalana de Terminologia

ELS MANLLEUS EN LA TERMINOLOGIA MUSICAL

Barcelona, 24 de maig de 2012

La SCATERM, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, fa una crida a presentar comunicacions per a la Jornada d’enguany, titulada «Els manlleus en la terminologia musical», que tindrà lloc a l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona, el 24 de maig de 2012.

http://scaterm.iec.cat/

Hi poden tenir cabuda tots els treballs sobre música que tinguin una clara vinculació amb la terminologia, especialment amb el paper dels manlleus dins d’aquest àmbit.

El termini de presentació de resums de comunicacions s’acaba el 30 de març.

La informació completa relativa a forma i terminis la podeu consultar al web de la SCATERM

http://blocs.iec.cat/scaterm/activitats-2/activitats-del-curs-2011-2012/

 

FONT: Vocalia de Comunicació de la SCATERM

 
 
7)
 
 
8)
Les Festes per la Llengua porten enguany per lema "Sí al valencià", i volen recollir les reivindicacions i demandes de la comunitat educativa en aquests moments de dificultats per l'educació al País Valencià.

Tot seguit vos detallem les dates i llocs de les Trobades d'Escoles en Valencià de 2012:
31 de març - ONTINYENT (la Vall d'Albaida)
20 al 28 d'abril - BARCELONA (Espai País Valencià)
22 d'abril - GUARDAMAR (el Baix Vinalopó i el Baix Segura)
22 d'abril - ANTELLA (la Ribera)
27 d'abril - ALACANT (l'Alacantí - Secundària)
29 d'abril - MUTXAMEL (l'Alacantí - Primària)
29 d'abril - EL GRAU DE CASTELLÓ (Col·lectius per la Llengua i la Cultura de Castelló)
5 de maig - ROTGLÀ I CORBERÀ (la Costera)
13 de maig - VALÈNCIA (el Camp de Túria, el Camp de Morvedre, l'Horta Nord, València i l'Horta Sud)
19 de maig - VILALLONGA (la Safor-Valldigna)
19 de maig - LES COVES DE VINROMÀ (Col·lectius per la Llengua i la Cultura de Castelló i Maestrat Viu)
26 de maig - EL POBLE NOU DE BENITATXELL (la Marina Alta)
2 de juny - BENIMANTELL (la Marina Baixa)
2 de juny - ALCOI (l'Alcoià i el Comtat)

Fes-te amic d'Escola Valenciana
 
9)
 
Dictat català de Perpinyà
 
Dissabte 03 de març del 2012

L'objectiu del Dictat és:
- Mostrar que la llengua viu malgrat les interdiccions.
- Superar l'èxit d'edicions anteriors.
- Donant satisfacció als participants.
 
Sortida de l'autocar de l'IPECC: A les 8 del matí.
Lloc: Plaça de la Universitat, davant de la Universitat.
Hora del Dictat de Perpinyà: A les 3 de la tarda
Lloc del Dictat: Sala del Satèl·lit del Palau de les Exposicions de Perpinyà
Preu autocar: 30 euros
Dinar no inclós
 
Assistir al Dictat Català de Perpinyà és donar coratge als catalans del Nord de Catalunya.
 
Esperem les vostres inscripcions.
1) Inscripció: per telèfon (93 213 76 48) o bé per e-mail (ipecc@ipecc.cat).
2) Cal fer l'ingrés a La Caixa al c/c: 2100-1006-50-0200066059
 
Programa
 
A les 08.00 Sortida amb autocar des de Plaça Universitat (davant Universitat)
A les 09.30 Esmorzar a l’àrea de l’Empordà.
A les 11.00 Arribada a Perpinyà, visita cultural.
A les 12.30 Dinar lliure.
A les 15.00 A la sala del Satèl)lit del Palau d'Exposicions.
Inscripció, recepció i dictat.
A les 17.00 Sortida de l’autocar cap a Barcelona.
A les 20.00 Arribada prevista a Barcelona.
Preu autocar ................................. 30 euros
 
Informació complementària Regidoria de Cultura Catalana, de Perpinyà.
Telf. 00.33.468.62.38.82; E-mail: regicat@mairie-perpignan.com
 
 
El Dictat en Català de Perpinyà
El tema del Dictat en Català de Perpinyà serà la bruixeria, tal com ha explicat l'escriptor nord-català Joan Tocabens que n'és l'autor.
L'acte tindrà lloc al Satèl·lit del Palau de les Exposicions de Perpinyà el dissabte 3 de març a partir de les tres de la tarda.
El text ha estat entregat públicament a un notari en un sobre tancat que no serà obert fins el dia del dictat.
L'entrega ha tingut lloc durant la conferència de premsa -feta tota en francès- on els Afers Catalans de l'Ajuntament de Perpinyà han presentat l'edició d'enguany d'aquesta iniciativa que “vol mostrar que la llengua viu malgrat les interdiccions” i que reuneix cada any centenars de persones.
 
Commemora la prohibició del català
El 2 d'abril de l'any 1700 un Édit du Roy de Louis XIV prohibia l'ús públic i oficial del català i marcava l'inici de la decadència del català a la Catalunya del Nord. Per commemorar aquesta data l'Ajuntament de Perpinyà organitzen el dictat amb el suport del departament de Política Lingüística de la Generalitat. Hi col·laboren l'Institut d'Estudis Catalans, Edicions Larousse, Federació per a la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes, Ràdio Arrels, Col·lectiu de Professors de Català per a Adults, Festival de Peralada, Institut Ramon Llull, Abacus, Editorial EDEBE i El Punt Avui.
La correcció dels textos serà a càrrec del Col·lectiu de Professors de Català per a Adults i el lliurament dels premis es farà al teatre de l'Arxipèlag de Perpinyà el tres d'abril.
 
Primer Dictat escolar
Per primera vegada tindrà lloc, el dia abans, un dictat especialment adreçat a un públic escolar de tercer cicle (CE2, CM1 i CM2). Hi participaran les escoles Bressola, Arrels, d'Alembert i Pasteur amb un total de 215 alumnes. El lloc serà la sala polivalent de l'annex municipal del barri nord, al Baix Vernet.
 
 
Font: Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana - Providència,42 2a - 08024 Barcelona - Telef: 932137648
 
 
10)

Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 37).
 
 

87. A mi no em preocupa tant la desaparició futura sinó la degradació actual. Potser perquè tinc un esperit molt pràctic. Prefereixo no preocupar-me per allò que passarà d’aquí a 20, 18, 6 generacions, perquè no hi puc fer res. Prefereixo preocupar-me pel que puc fer. ¿Com vaig rebre el català dels meus pares i com el transmetré als meus fills? Això és que ens ha de preocupar, cuidar avui el català.

 

Carles Casajuana

Ambaixador espanyol a Londres i escriptor

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací