Butlletí número 613 (dilluns 27/02/2012) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
12) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
1)
Publicat en el diari ARA dissabte 18 de
febrer del 2012
Jordi Creus
Escolta, Sefarad... Fa uns anys vam tocar el cel amb
els dits quan José María Aznar ens va demostrar que, a més de parlar català en
la intimitat, era capaç de recitar l'obra de Salvador Espriu. També el sogre
d'Iñaki Urdangarin, en un atac de sinceritat, ens va elevar als altars en
confessar que se sentia atrapat pels versos del poeta de Santa Coloma de
Farners. I ara, en ple 2012, ha estat Carlos Dívar, el jurista ultraconservador
que Zapatero va tenir els nassos de col·locar com a president del Tribunal
Suprem i del Consell General del Poder Judicial, el que ha fet incrementar la
nostra autoestima tot esbombant als quatre vents que és un fan incondicional de
l'autor de La pell de brau . Curiosa coincidència, no?
El català a Gàmbia. Precisament, Carlos
Dívar va confessar aquesta noble afició després de ser blanc de les més variades
reprovacions per haver comparat la llengua catalana i la mandinga a la comissió
de Justícia del Congrés espanyol. El cas és que l'exòtica resposta va arribar
després que el personatge en qüestió hagués sentit les crítiques dels diputats
Joan Tardà i Mercè Pigem per la migrada utilització del català en l'àmbit de la
justícia. Naturalment, aquests polítics feien referència a la situació de la
nostra llengua a Catalunya, no pas a Mali o Gàmbia, on, per cert, viuen bona
part dels membres de l'ètnia mandinga.
Les peripècies de Kunta Kinte. Certament,
el gran mèrit de Carlos Dívar ha estat haver aconseguit situar els mandingues al
centre de l'actualitat catalana. De fet, no se'n parlava tant des de finals de
la dècada dels setanta del segle passat, quan TVE va emetre la mítica sèrie
Raíces , que explica les peripècies del mandinga Kunta Kinte -i els seus
descendents- per les terres americanes a les quals havia viatjat encadenat dins
de les bodegues d'un vaixell negrer. Un vaixell que, tot sigui dit de pas,
podria haver recalat al port de l'Havana i podria haver estat propietat d'algun
digníssim comerciant català, de cognom Xifré, Baró, Vidal-Quadras, Martí o Samà.
Mentalitat verinosa. Però més enllà de
Salvador Espriu, dels mandingues i del comerç d'esclaus, el cert és que la
resposta de sa senyoria és una mostra més d'una mentalitat fortament arrelada en
els diferents estaments de la societat espanyola. Una mentalitat transversal que
encara no ha permès entendre que aquell imperi dels temps de Felip II on no es
ponia el sol ja només existeix en els llibres d'història. Precisament, en
aquella època reculada el cavaller Cristòfol Despuig, una de les principals
icones del Renaixement al Principat, va escriure l'obra Los col·loquis de la
insigne ciutat de Tortosa , fa poques setmanes feliçment reeditada per
Publicacions de l'Abadia de Montserrat. En aquest llibre Despuig reflexiona
sobre la seva realitat quotidiana i, talment com si algunes de les seves frases
haguessin estat escrites el mes passat, critica sense embuts tant la cada cop
major identificació d'Espanya amb la Corona castellana com la creixent
supeditació a aquesta darrera per part de les institucions de la confederació
catalano-aragonesa.
Una feina ben feta. Especialment
interessants són les referències de Despuig a la tergiversació de la història de
Catalunya promoguda pel poder castellà, així com els laments per la pèrdua de
prestigi del català i els intents de trencar la unitat de l'idioma a base
d'anomenar-lo amb un nom diferent a cada un dels territoris on es parla. Els
sona? Fins i tot, fa més de 450 anys, els seus diàlegs ja posaven un crit
d'alarma sobre la progressiva i creixent penetració de la llengua castellana al
nostre país. Vaja, més actual impossible. Potser el que caldria ara seria
demanar humilment als personatges citats a la primera part de l'article que
deixin de llegir en veu alta la poesia de Salvador Espriu i se centrin en la
prosa de Cristòfol Despuig. A banda del seu evident valor literari, sempre els
reconfortarà comprovar que ells i els seus avantpassats polítics han fet bé la
seva feina. Paraula de mandinga!
2)
Publicat en el diari ARA dissabte 18 de
febrer del 2012
3)
Publicat a
Les dades presentades ahir per la Plataforma per la Llengua són una
invitació a l'optimisme des de la persistència en la lluita pels drets
lingüístics del català. L'estudi convida a l'optimisme perquè, d'entrada, fa una
lectura en clau positiva quan les mateixes dades es podrien interpretar de
manera diferent des d'una posició derrotista. El català té molts obstacles per
superar i terreny per recuperar, però hi ha indicadors que demostren que hi ha
possibilitats de millora.
Gairebé 10 milions de persones parlen el català i el 91% de la població del
domini lingüístic l'entén. A més, la projecció internacional és considerable, ja
que el català es troba entre les cent llengües més parlades a tot el planeta i
és la catorzena més parlada de la Unió Europea, per sobre, o molt per sobre,
d'algunes de les que tenen estats al darrere i no en contra.
Per àmbits, la situació és desigual, però té una salut extraordinària en
sectors puixants com per exemple les noves tecnologies: que el català sigui el
vuitè idioma més actiu a internet es pot considerar senzillament espectacular.
L'increment en els usos culturals i empresarials, també a la xarxa, i l'interès
per aprendre l'idioma propi de Catalunya per part dels nouvinguts són alguns
altres elements a tenir en compte. La normalització encara és lluny, i caldrà
que, principalment, siguin els mateixos catalanoparlants que continuïn amb la
guàrdia ben alta. Tanmateix, com passa en altres àmbits, queda clar, veient els
aspectes negatius de la normalització, com la justícia o la legislació que
afavoreix l'espanyol, que el principal problema que té la llengua catalana té un
nom: Espanya.
4)
Publicat en el diari ARA diumenge 19 de
febrer del 2012
Carles Capdevila
El català ha guanyat mig milió de parlants en vuit anys i
ja frega els 10 milions. Entre les cent llengües més parlades, som la número 14
de la UE, la 27a en pes econòmic mundial i la vuitena més activa a internet. El
futur és a la punta de la nostra llengua i a la punta dels dits amb què remenem
els teclats. L'informe d'ús que acaba de presentar la Plataforma per la Llengua
ens fa ser optimistes, i posats a fer rànquings, és al número 1 de les bones
notícies de la setmana (cal admetre que no ha tingut rivals en set dies negres).
Els de la Plataforma celebren que ja no lluitem per la supervivència del català,
sinó pel benestar, però -afegeixo jo- això passa just ara que els benestars
estan amenaçats. Entre les batalles pendents, la poca presència al cinema i a
l'etiquetatge, que fan que encara ens emocioni llegir xampú mentre ens
rentem el cap. I la gran llacuna, l'àmbit més endarrerit, quina sorpresa, el
judicial. Sent trist i dramàtic que la justícia tingui tanta resistència a
parlar català, aquest no és el problema. El pitjor és que la justícia insisteix
a no deixar que el parlem nosaltres. Ho recordava fa poc amb preocupació el
president Pujol: el PP no necessitarà ni la política per amenaçar el català, ja
té els tribunals. Les sentències contra la immersió de la llengua que sempre ha
tingut com a repte lúdic dir "setze jutges d'un jutjat" deixen el nostre futur
penjat.
5)
Publicat en el diari ARA diumenge 19 de
febrer del
2012
El 'no' a fer del rus la segona llengua oficial al país
guanya amb un 80% dels vots. La consulta reobre la ferida de l'ocupació
soviètica
El rus no serà llengua cooficial a Letònia. Amb un 80% dels
vots –amb la meitat dels vots escrutats–, el 'no' s'ha imposat clarament en el
referèndum que s'ha celebrat aquest dissabte.
La impulsora de la consulta ha sigut la minoria russa de
Letònia, rebutjada per gran part de la classe política i que se sent
discriminada per la legislació lingüística letona. Si hagués guanyat el 'sí',
aquest país bàltic s'hauria convertit en el primer soci de la Unió Europea a
donar l'estatus d'oficial a la llengua de Tolstoi.
Aquest país de més de dos milions d'habitants va viure la
meitat del segle XX sota dominació soviètica, cosa que va fer disminuir
considerablement els parlants de letó. Després d'aconseguir la independència el
1991, les autoritats letones van aprovar lleis per protegir el letó, que
obligaven a conèixer la llengua a tots els ciutadans, inclosos els milers de
russos que s'havien instal·lat al país durant els anys d'ocupació i que volien
obtenir la nacionalitat.
Vint-i-un anys després, la llengua més utilitzada del país és
el letó, però una tercera part de la població té com a llengua materna el
rus.
6)
Article publicat en elSingulardigital.cat dilluns 20 de febrer del
2012
"Lluny de meliquismes cal que apostem per la Cultura.
Comprem llibres en català. És qüestió de supervivència"
Albert
Ventura
El panorama que diàriament ens trobem en forma de realitat i en forma de
notícies és desolador. El món s'acaba. Enguany, any del senyor de 2012, és un
any ple d'efemèrides: 90 anys del naixement de Joan Fuster, 50 de la publicació
de Nosaltres, els valencians i 20 de la seva mort. Alhora, també se
celebra el centenari del naixement de Joan Sales a final d'any.
Internacionalment, podem dir que fa 75 anys que es va publicar El
Hòbbit, de JRR Tolkien, que després de publicar aquesta obra va començar a
escriure la trilogia d'El Senyor dels Anells —i segur que n'hi ha més
que se m'escapen.
Per sort o per desgràcia, cal tindre clar que, en
aquesta vida, tot passa. Hi ha bons temps i temps que no ho són. És així en tot,
i sempre serà així llevat d'algun miracle. Per això no hem d'abaixar els braços,
perquè ni el poble de Catalunya ni la seva cultura s'han rendit: després de la
tempesta hi serem i, si va bé, enfortits, mai derrotats.
Potser ja és hora
que a Madrid tinguin clar que amb una raspallada no n'hi ha prou. I, potser,
també, ja és hora que a les diverses seus —empresarials i polítiques— del nostre
país, a Barcelona o on pertoqui, es comenci a creure més en les nostres
possibilitats. Lluny de meliquismes cal que apostem per la Cultura. Comprem
llibres en català, anem al teatre en català, assistim a concerts de grups
catalans. I tots els projectes culturals que hi ha en aquest país ho agrairan
immediatament. És qüestió de supervivència. La nostra llengua —ho faré explícit:
el català— també en serà beneficiària i, així, els que la volen subjugada hauran
de buscar d'altres passatemps més —com dir-ho?— avinents.
Si creiem en
nosaltres hi tindrem molt de fet. Mentrestant, no deixem morir la Cultura. Ni
que no la deixin morir. Com deia Joan Fuster, «O ara, o
mai».
7)
Article publicat en el diari
Levante-EMV dissabte 18 de febrer del 2012
Josep Lluís Bausset
De quan en quan, com que sóc ja més que
rejubilat, m´entretinc rellegint els més de cinc mil llibres que tinc a la meua
biblioteca, així com també la immensa paperassa de revistes, fotocòpies i
escrits que he anat guardant. I he trobat una fotocòpia sobre un treball que el
meu amic Agustí Ventura m´envià fa temps. M´estic referint a «Fr. Agustín
Bella», que narra la vida del «Venerable Fra Agustín-Antonio Pascual de
Guadassuar», un «facsímil a cargo de Agustín Roig Barrios, Cronista Oficial de
Guadassuar, 1999». Després de descriure la vida de la comunitat durant aquell
temps, a la pàgina 41 diu, referint-se al frare mencionat: «Porque no le tenía
el Señor destinado para Apóstol de las Indias, sino de nuestro País
Valenciano».
Els que pensen que el terme País Valencià és cosa de fa
quatre dies, estan completament errats, ja que aquesta expressió té més de tres
segles! La postura de negar el nom de «país» per a la nostra terra és fruit
d´una política que, en l´anomenada batalla de València, s´utilitzà per obtindre
un rèdit polític i electoral per part de la UCD i d´AP, per desvalencianitzar el
nostre país. Llevant-nos el nom, els nostres governants ja sabien què ens feien.
Per què, sense nom, què som?
Però fa més de 300 anys, ja era coneguda l´expressió País
Valencià que ara alguns rebutgen. Clar que amb un Govern com el que patim, i amb
la televisió que paguem i que menysprea el valencià, la gent no sap que
tenim una llengua pròpia o que vam tindre també una moneda pròpia i unes lleis,
els Furs, que van ser anul·lats «por derecho de conquista». I la gent tampoc sap
que el nom País Valencià és ben nostre. És veritat que per vertebrar el nostre
país, tenim el Govern valencià en contra, i també l´Església.
El país no es fa amb Terres Mítiques, copes d´Amèrica,
Ciutats de la Llum, Fórmules 1 o aeroports que no tenen avions, i que només han
fet que endeutar a la Generalitat. El país es construeix amb els mestres. Sí,
sort en tenim dels mestres i de les escoles. Perquè com va dir el meu bon amic
Francesc de P. Burguera, la revitalització del nacionalisme serà obra de les
escoles, amb «mestres nostres», com els que he conegut en les diverses Trobades
d´Escoles en Valencià. Mestres com Maria Rosa Diranzo, Irene Guillén, Josep
Millo, Anna Requena, Vicent Ortega, Imma Fenollar, Vicent Malonda, Toni Martí,
Vicent Niclòs, Llorenç Gimeno, Gabriel Garcia Frasquet o Paco Sanz. Mestres que
ensenyen als xiquets en la nostra llengua. Mestres que fan descobrir als alumnes
els valors de la llibertat i l´estima per la nostra cultura i pel nostre país.
Mestres que inculquen als alumnes l´honestedat, l´honradesa, la veritat.
Mestres que sembren llavors per a una societat més lliure
i més valenciana. Una societat sense corrupció, sense demagògia ni
manipulacions. Tinc confiança en el país, perquè tenim bons mestres. I perquè la
llavor sembrada germinarà en bons fruit. Algunes voltes he pensat que la llengua
i el país s´acabarien en dues generacions. Crec que estava equivocat. La llengua
i el país tenen futur (malgrat la política nefasta de la Generalitat) perquè
tenim bons mestres.
Publicat en la web de Plataforma per la
llengua divendres 17 de febrer del 2012
El català és una llengua mitjana d'Europa, i no pas una
llengua minoritària. Si la comparem amb altres llengües és una llengua dinàmica,
en expansió i té una presència molt notable en diferents àmbits, en alguns casos
molt per sobre del que li correspondria segons el seu pes demogràfic. Aquesta és
la principal conclusió de l'InformeCAT, l'informe anual sobre l'estat del
català, que la Plataforma per la Llengua presenta avui públicament per primer
cop. Podeu descarregar-vos l'informe aquí.
L'InformeCAT, per a l'elaboració del qual
s'han consultat diverses fonts i els estudis que l'entitat ha realitzat el
darrer any, mostra una panoràmica de la salut del català a través d'un recull de
50 dades dels diversos àmbits que tenen una influència més gran per a la
llengua. L'objectiu és posar sobre la taula un document de referència que
s'actualitzi anualment i que permeti disposar d'un termòmetre sobre l'estat i
l'evolució de la llengua.
Amb les dades a la mà, el català gaudeix de bona salut: gairebé
10 milions de persones parlen el català i el 91% de la població del domini
lingüístic l'entén. A més, la projecció internacional de la nostra llengua és
considerable: el català es troba entre les 100 llengües més parlades del món i
és la 14a més parlada de la Unió Europea. Per àmbits, la situació de la llengua
és desigual, però té una puixança espectacular en sectors com les noves
tecnologies: per exemple, el català és la 8a llengua més activa a la xarxa si
tenim en compte l'índex de penetració d'Internet. La potència dela llengua a
Internet es demostra també pel fet que dels 10 webs més visitats del món, 6
tenen ja versió en català. En un àmbit més local, cal remarcar que el 60% dels
principals webs empresarials i culturals de Catalunya ja són en català. A més,
més de 2 milions d'internautes consumeixen webs en català i el 2011 va haver-hi
1 milió de descàrregues de programari en català.
En els darrers anys també hi ha hagut avenços significatius en
la cultura i en els mitjans de comunicació: per exemple, 3 milions i mig de
teleespectadors ja miren televisió en català regularment, i els lectors de
diaris en català, un sector que fins fa relativament poc comptava amb molt poca
oferta en llengua catalana, ja freguen el milió de persones. A més, el català és
la 22a llengua més traduïda de les prop de 7.000 que es calcula que existeixen
al món. En l'àmbit empresarial, també es registren avenços constants: a tall
d'exemple, el 90% dels vins i caves amb denominació d'origen, més de 4.000
productes de marca blanca i totes les aigües catalanes de gran consum ja són en
català. I és que el català és en la 27a posició mundial quant a importància
econòmica, segons l'Índex Steinke.
Un altre dels objectius de l'informe és trencar tòpics al
voltant de l'ús social de la llengua: per exemple, en l'informe s'evidencia que
als territoris de parla catalana ja es parlen 271 llengües, una xifra que trenca
el mite del bilingüisme i la dicotomia català-castellà. O també s'explica que el
català es consolida progressivament com a llengua d'acollida, ja que la meitat
de la població de Catalunya nascuda a fora ja parla el català. O, en l'àmbit
legal, una altra dada trenca el discurs expressat des d'alguns sectors sobre la
suposada imposició el català: ben al contrari, actualment nombroses lleis, més
de 500, reforcen la desigualtat existent entre el català i el castellà a
Catalunya, i obliguen a utilitzar en castellà en nombrosos sectors i espais.
No totes les dades que presentem, però, recullen avenços
positius. L'actual context polític, sobretot després de la sentència del
Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, evidencia
paradoxes i dificultats en el procés de normalització lingüística. En aquest
sentit, una de les situacions emblemàtiques, per l'ínfim desenvolupament de la
llengua catalana, és la del cinema. Actualment, només el 3% de les sessions de
cinema a Catalunya són en català, malgrat que el 24% dels espectadors catalans
prefereix visualitzar pel·lícules doblades i subtitulades en llengua catalana.
També en el món de l'empresa es donen situacions incomprensibles en la
normalització lingüística. Dos exemples: només un 6% de les joguines que es
venen a Catalunya inclouen el català. I, d'altra banda, dels 30 productes més
venuts a l'Estat, només 1 es distribueix a Catalunya amb l'etiquetatge en
català, malgrat que hi ha una llei, el Codi de consum, que hi obliga.
Per afrontar aquestes dificultats i refermar els èxits, cal la
implicació explícita de tothom. Per això, la presentació és alhora una crida a
la participació activa de la societat civil en el desenvolupament i creixement
de la nostra llengua.
D'altra banda, la Plataforma per la Llengua aprofita la
presentació de l'InformeCAT per llançar una nova i sorprenent
campanya publicitària sota el lema "L'ONG del català", amb la
col·laboració de l'Agència Alícia. Podeu veure l'espot a: www.youtube.com/PlataformaxLlengua
i seguir la campanya per les xarxes socials amb l'etiqueta #ONGcatala.
9)
Publicat en EL PUNT AVUI dijous 23 de febrer
del 2012
Esquerra Unida denuncia que
l'Ajuntament ha triat una via que dilata el procés d'assignació del personal
tècnic
El passat mes d'octubre es va
aprovar una proposta per dotar de recursos humans amb
urgència
L'alcaldessa de
València no té pressa per cobrir les vacants del servei de normalització
lingüística. Segons denuncia el grup municipal d'Esquerra Unida, el procés
d'assignació d'aquests llocs de treball s'està dilatant de manera
“irresponsable” en optar per la convocatòria d'un concurs per cobrir aquesta
plaça.
Segons explica
el portaveu del grup, Amadeu Sanchis, la millor opció seria utilitzar la borsa
de treball ja existent per a cobrir les necessitats de personal de l'Oficina
Tècnica d'Assessorament Lingüística i Traducció. “Es tracta d'una plaça ja
pressupostada i que no suposaria un esforç econòmic extra a l'Ajuntament”,
indica Sanchis. El regidor assegura que l'opció de Barberá dilatarà el procés
més d'un any.
Sanchis recorda
que el passat 23 d'octubre la comissió d'Administració Electrònica, Personal,
Descentralització i Participació va aprovar per unanimitat de tots els grups
polítics una moció plantejada pel seu grup sobre la dotació de personal per al
compliment d'ús i normalització del valencià.
La proposta que
es va acceptar assumia que es cobriren “el més prompte possible”, totes les
vacants necessàries per a desenvolupar dignament el treball de la citada
oficina.
10)
Publicat en el diari ARA dijous 16 de febrer
del 2012
EL CATALÀ A LES INSTITUCIONS
Els portaveu
dels populars a la cambra alta, José Luis Barreiro, diu a Telemadrid que "no va
ser encertada" la introducció del català i altres llengües cooficials en
determinats debats. Ha dit que "és obvi" que plantejaran "fer marxa enrere" als
altres grups. El PP té majoria absoluta al Senat
El portaveu del PP al Senat, el gallec José Luis
Barreiro, ha afirmat aquest matí al programa 'El Círculo' de Telemadrid (minut 14:03)
que "no va ser encertada" la introducció del català i altres llengües cooficials
en determinats debats de la cambra alta i ha obert la porta a anul·lar-la. Ha
admès que "és un tema que no s'ha plantejat", però ha dit que "és obvi que ho
parlarem" amb tots els grups del senat per veure "si fem marxa enrere". El PP té
majoria absoluta al Senat.
Després de recordar que és parlant de gallec,
Barreiro ha opinat que "la millor manera de protegir una llengua no és després
de la presentació d'una moció al Senat". "Si fos així hi hauria una actitud
d'hipocresia darrere", ha afegit, abans de preguntar-se "per què no es posaven
els auriculars els membres del govern [espanyol quan s'utilitzaven altres
llengües que no fossin el castellà]?". I ell mateix s'ha respost: "Perquè no
volien que els veiessin amb ells a Europa".
Pel que fa als canvis que el PP pretén incorporar
al Senat, Barreiro aposta perquè "determinades iniciatives de marcat caràcter
autonòmic es debatin en primera instància al Senat", una "cambra de
representació territorial amb més flexibilitat i transcendència". El dirigent
popular ha acceptat que "és veritat que està estesa la impressió que el Senat no
serveix per a res", i per això vol atorgar-li més poders, com retornar-li el
dret a veto.
11)
El portaveu del govern censura
l'actitud del PP, que vol prohibir el català al Senat
Esquerra presenta una sèrie
d'iniciatives parlamentàries per modificar 321 lleis espanyoles que
“discriminen” la llengua catalana
El PP ha tornat a posar el català a l'ull de l'huracà amb una
nova proposta que denota el menyspreu d'alguns dels seus dirigents pel
plurilingüisme. Dijous, el portaveu popular al Senat, José Manuel Barreiro, va
obrir la caixa dels trons en assegurar que el seu partit volia eliminar la
llengua catalana dels plens de la cambra alta. Les reaccions no es van fer
esperar i senadors com ara Jordi Vilajoana i José Montilla van rebutjar-ho
“frontalment” i ahir el govern també va contraatacar. El portaveu, Francesc
Homs, va carregar contra el PP i va indicar que aquestes opinions demostren la
seva “insensibilitat” per la llengua catalana. En declaracions a Catalunya
Ràdio, hi va afegir que Barreiro va mostrar una falta de “respecte” per
l'ordenament jurídic “que tantes vegades cita el PP”.
Les declaracions de Barreiro van aixecar tanta polseguera que
hores després el seu partit el va haver de matisar. Fonts del Partit Popular van
remarcar que aquesta mesura no és “una prioritat”, tot i que sí que la
plantejaran en la ponència que haurà d'estudiar la reforma de la cambra.
D'altra banda, ahir ERC també va fer públics una sèrie de
projectes per defensar la llengua. Tot i que el pla de xoc es va presentar
coincidint amb l'enrenou del Senat, els republicans ja fa temps que l'estaven
preparant. La formació d'Oriol Junqueras vol modificar ni més ni menys que 321
normatives estatals que “discriminen” el català i la resta de llengües
cooficials a favor del castellà. Alguns d'aquests casos són, per exemple, les
federacions esportives, que estan obligades a demanar les llicències en
castellà; el passaport, que no inclou el català; l'etiquetatge d'alguns
productes, que s'ha de fer “necessàriament” en castellà; la impossibilitat de
fer servir la llengua catalana al Congrés dels Diputats, i l'ús restringit del
català en la justícia i l'administració, entre moltes altres qüestions.
ERC presentarà dues proposicions de llei al Parlament perquè
s'insti el Congrés a canviar totes aquestes normatives –164 reials decrets, 69
resolucions, 73 ordres, tretze lleis, una instrucció, dos decrets i dues lleis
orgàniques–. “El Parlament ha d'expressar de manera majoritària el seu desig que
la realitat lingüística canviï perquè no es continuï imposant el castellà”, va
manifestar el diputat republicà, Pere Bosch, que va destacar que ja han
mantingut contactes “positius” amb CiU. Els pròxims dies es trobaran amb la
resta de grups.
També tenen previst reunir-se amb les enti-tats afectades, com
ara les federacions, perquè donin suport al pla.
LES FRASES
Cal lamentar la
insensibilitat que determinats dirigents del PP tenen pel català; és molt
trist
Francesc
Homs
PORTAVEU del
govern
Al BOE es veu que hi ha
una llengua, la castellana, que està imposada i que margina la resta de
llengües
Pere Bosch
DIPUTAT D'ERC
En homenatge a Francesc Ferrer
El diputat Pere Bosch va presentar ahir la
iniciativa d'ERC al costat de dirigents de la formació, com ara Josep Maria Rufí
i Maria Mercè Roca, però la presència més destacada va ser la de Montserrat
Pumarola, la vídua de l'exdiputat, exsenador i exregidor gironí Francesc Ferrer.
Bosch va assenyalar que aquest conjunt de mesures són un “reconeixement al
llegat” de Francesc Ferrer.
Ferrer, mort fa sis anys, va tenir una llarga
trajectòria política i també va ser un important activista cultural i un ferm
defensor del català. L'any passat es va posar en marxa l'Associació Francesc
Ferrer per la promoció del català i la seva vídua recordava que cap dels
esforços de Ferrer s'ha perdut: “La lluita continua.”
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
36).
85. Hi ha molt camí per
recórrer, però el fet que avui alguns dels que criden al nostre pas ho facin en
català, en part és fruit de la tasca incansable dels d’abans, dels morts que
foren vius i lluitadors, i que avui no hauríem d’oblidar. Els hauríem de sentir
bategar com uns més entre nosaltres. El batec dels que van continuar escrivint
en la nostra parla, dels que no deixaren de comprar llibres en català, dels que,
malgrat les prohibicions, insistien a no amagar l’idioma, dels que es convertien
secretament en professors de pisos particulars perquè sabien que si perdíem el
català ja perdíem la identitat.
Roc Casagran i Oleguer Presas
Corrector lingüístic i
futbolista respectivament
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací