El president del Micalet valora la importància de la rebuda de la flama de la llengua avui (dimarts 14 de febrer del 2012) a València
'Amb la idea d'anar fixant referents i de
mantenir-los vius vaig proposar a Vicent Pitarch, del Centre Excursionista de
Castelló, d'encendre una llàntia ací i de deixar-la-hi permanentment encesa. Al
costat de la flama hi haurà una frase d'Enric Valor, una de Fuster i un poema
d'Estellés', explica Pardiñas, per qui la rebuda de la flama a València és
important: ‘Ho és molt que els símbols es mantinguen, sobretot a la ciutat de
València.'
Lamenta que aquests últims anys hi hagi hagut autocensura per
a evitar entrebancs o discussions. 'Hi ha una determinada manera de veure la
llengua que no ha reculat mai, que és la secessionista. I els qui defensem la
unitat de la llengua evitem molts terrenys que em pense que cal recuperar. S'ha
de recuperar el terreny perdut i deixar estar la por. Les coses es diuen quan
toca i, si hi ha inconvenients, s'expliquen.'
L'arribada de la flama a
València és una manera de recordar els vuitanta anys de les Normes de Castelló.
A les set de la vesprada entrarà al Centre Excursionista de València, on
parlaran els presidents del Centre Excursionista de Castelló i del Centre
Excursionista de València. Després Vicent Pitarch farà una conferència
‘L'excursionisme davant el país: la cultura i el paisatge'. Hi participarà també
el Grup de Muntanya Viarany.
Tot seguit, i acompanyada de les Colles de
Dolçainers i Tabaleters del Micalet i d'Estrella Roja de Benimaclet, la flama
passarà al Micalet, on Pilar Almeria llegirà poemes de Vicent Andrés i Estellés,
amb l'acompanyament musical d'Elisa Aparicio. En acabat s'encendrà amb la flama
la llàntia, que restarà en exposició permanent. Durant l'acte s'estrenarà una
peça de dolçaina titulada ‘Del Canigó al Micalet', original de Ferran Navarro,
amb arranjaments d'Adrià Gil. Demà la flama prosseguirà el viatge per la
geografia del país i diumenge el recorregut terminarà a la basílica de
Montserrat.
Topada entre el president del Suprem i Tardà per la comparació del català amb el mandinga
I ho va exemplificar amb un cas en què va necessitar un intèrpret de mandinga, una llengua parlada en alguns països de l'Àfrica Occidental. Tardà va replicar, indignat, que això era 'ofensiu per als deu milions de catalanoparlants i perquè era intel·lectualment reduccionista'.
La portaveu parlamentària d'Esquerra, Anna Simó, va explicar a Twitter, en resposta al periodista Sergi Picazo, el perquè de la indignació: 'Perquè el mandinga no és llengua cooficial ni pròpia de cap part del territori espanyol.'
Dívar va acabar responent les crítiques dient que no volia ofendre ningú i que ell era un gran lector de Salvador Espriu.
En aquest article us expliquem què és el mandinga.
Això va ser dilluns. L'endemà mateix (és a dir, ahir), el portaveu del Govern, Francesc Homs, en la mateixa compareixença en què va expressar la seva profunda satisfacció per l'acord assolit amb el PP sobre els pressupostos, va aprofitar l'avinentesa per recalcar, amb energia desbocada, que "comparar català i mandinga és un menyspreu cap a la identitat catalana". És una sort que el senyor Homs ens hi faci reparar, perquè d'una altra manera hauria estat fàcil que ens penséssim que es tractava d'una conya marinera amb què de tant en tant es despengen els prohoms hispànics a propòsit de Catalunya. Com aquella, encara recent, del pare de la susdita Constitució, el senyor Peces-Barba, a compte dels bombardejos de Barcelona. Igual que el seu compare Peces, el senyor Dívar porta la gràcia escrita a la cara, i per això ja estàvem a punt d'aplaudir la broma, no fos cas que després encara ens acusin de no tenir sentit de l'humor.
Però el portaveu Homs ens recorda que no es tracta de cap plagasitat, sinó d'un menyspreu cap a la identitat catalana. Home, la veritat és que també hauríem de fer extensiu el menyspreu a la identitat mandinga, que en surt igualment malparada. Més que més, quan es dóna el cas que el català i el mandinga, si més no pel que fa a la demografia, s'assemblen: el català el parlen uns deu milions de persones; el mandinga, quinze milions. I el subtext de la comparança del gran Dívar es pot traduir així: tot plegat, vint-i-cinc milions de penjats que parlen dos idiomes que no serveixen per a res, com no sigui per donar la llauna insuportable d'haver de contractar intèrprets.
Es tracta, en efecte, d'un menyspreu, tant per als catalans com per als ciutadans de la Costa d'Ivori, Guinea, Guinea Bissau i Mali, que són els països on es parla mandinga. Quan va veure que potser s'havia passat de rosca, Dívar ho va voler arreglar afirmant que una de les lectures que més el plauen és la del poeta català Salvador Espriu. Si això és cert, sens dubte el senyor Dívar deu conèixer aquests versos: "Bevíem a glops / aspres vins de burla / el meu poble i jo [...] Tenim la raó / contra bords i lladres / el meu poble i jo. / Salvàvem els mots / de la nostra llengua / el meu poble i jo". Veritats que es fan sentir, tant en català, com en castellà, com en mandinga.
La Junta Directiva de l'Associació Cívica Local El Tempir d'Elx s'oposa al nou model de premis “Ciutat d'Elx” que ha impulsat la Regidoria de Cultura.
El Tempir vol denunciar el desmantellament del posicionament de la ciutat d'Elx com a ciutat senyera i de referència al llarg dels darrers trenta anys de la llengua i cultura compartida per valencians, catalans i balears: un fet que està reconegut tant dintre com fora del nostre àmbit lingüístic. Així, l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir, no pot més que lamentar l'agressió que suposa la desvalorització d'unes fites culturals tan importants com són el Premi de Poesia Festa d'Elx i el Premi de Narrativa Antoni Bru, que han estat guanyats pels més grans escriptors de tota la geografia amb una participació molt notable i la publicació posterior en una prestigiosa editorial de la ciutat de València.
En el cas del Festa d'Elx de poesia, és incomprensible que no se sàpiga que aquest és el nom popular que rep el Misteri d'Elx perquè és conegut com “La festa”entre els il·licitans. En el cas de l'advocat Antoni Bru no podem més que pensar que es tracta d'una altra venjança de tipus polític davant d'un home que va defensar la llengua i cultura dels valencians, catalans i balears durant el franquisme i que té, per això, una plaça al raval d'Elx que esperem siga respectada perquè ja hem vist desaparèixer alguns noms que no s'haurien d'haver tocat.
Tornar, a més a més, al nom “Café Marfil” ens torna al nom que tenien els premis literaris que es donaven a Elx els anys 70, en uns temps en què la llengua i cultura dels valencians no era tinguda en compte ni al poble on es parla. És evident que hi ha premis en llengua castellana en molts països mentre que els premis en valencià tan sols es poden donar en la zona que compartim aquesta llengua.
En opinió d'aquesta ssociació cívica, “Elx passarà a tenir uns premis literaris de tercera fila amb una consideració que farà difícil que es puga presentar qualsevol que no siga de la comarca en una ciutat que és la tercera més important dels valencians. A més a més, ens trobem davant d'una nova mostra de com es considera la despesa en la promoció de la llengua i cultura dels valencians com un fet prescindible –amb l'excusa de la crisi econòmica– cosa que ens demostra com alguns segueixen considerant els parlants de llengües espanyoles que no són la castellana com a ciutadans de segona”.
Softcatalà i The Document Foundation anuncien el LibreOffice 3.5 en català
Softcatalà i The Document Foundation anuncien el LibreOffice 3.5, la tercera versió del paquet ofimàtic lliure basat originalment en l'OpenOffice.org. El LibreOffice 3.5 és el resultat de l'esforç combinat de programadors professionals a temps complet (el grup més gran de programadors de l'OpenOffice.org) i programadors voluntaris. The Document Fundation disposa del suport d'associacions i empreses d'arreu del món, entre les que s'inclouen Google, Canonical, Novell, GNOME Foundation o RedHat. Softcatalà, com en ocasions anteriors, ha adaptat i traduït el LibreOffice al català, tant a l'estàndard general com a la variant valenciana de la llengua.
Durant 18 mesos, una mitjana de 80 desenvolupadors del LibreOffice han proporcionat més de trenta mil modificacions en el codi, tot introduint noves i interessants característiques:
Convidem a tots els usuaris avançats a instal·lar el LibreOffice 3.5 i que els usuaris més conservadors continuïnt utilitzant la branca LibreOffice 3.4. Recomanem als usuaris corporatius que despleguin el LibreOffice amb el suport de professionals i empreses que puguin assistir en la migració, formació dels usuaris i manteniment. The Document Foundation ben aviat proporcionarà una llista d'organitzacions certificades que poden realitzar aquests serveis professionals.
El LibreOffice 3.5 en català, per Windows, GNU/Linux i Mac, es pot obtenir des del Rebost de Softcatalà:
http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:LibreOffice
Des de Softcatalà volen fer una crida a aquelles persones interessades a col·laborar en la traducció al català del LibreOffice. D'aquesta manera volem assegurar la presència del català en un paquet ofimàtic que està esdevenint una referència en el món del programari lliure a nivell internacional.
Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.
Gran
manifestació per la llengua occitana,
dissabte 31 de març de 2012
ACTE DE SOLIDARITAT, DE GERMANOR I DE JUSTÍCIA. TOTS HI ESTEM INVOLUCRATS, ÉS UNA MATEIXA LLUITA.
ELS CATALANS NO HI PODEM FALTAR
La preservació de la diversitat lingüística i cultural és un repte, particularment a l'estat francès, on la situació legal en aquesta qüestió és clarament desfavorable. Per aquest motiu, la llengua occitana està especialment amenaçada a causa de l'absència de polítiques destinades a la seva transmissió.
Per tant, és necessari crear un entorn favorable a l'ensenyament de la llengua, a la cultura occitana i en occità, a la presència de l'occità en els mitjans de comunicació audiovisuals i escrits, perquè el seu ús assoleixi la plena normalitat al carrer i a la vida pública i social.
Totes aquestes reivindicacions han de tenir ressò amb una presència
massiva d'assistents a la manifestació de Tolosa, el 31 de març de
Des del CAOC hem organitzat un autocar per assistir-hi. Preu: 37 euros
Programa
07.00h Sortida de l'autocar Plaça Universitat (davant de la Universitat).
08.30h Esmorzar a l'Àrea de l'Empordà.
12.00h Arribada a Tolosa.
12.30h Dinar de motxilla o restaurant (opcional).
14.00h Inici de la Manifestació a la Plaça de l'Europa.
18.00h Final de la Manifestació a la plaça del Capitòli.
Discursos, comunicats i cançons.
19.00h Sortida de l'autocar del CAOC
(Avinguda Jean Jaurés).21.30h Arribada a l'Àrea de l'Empordà.
23.30h Arribada prevista a Barcelona.
- L'esmorzar en ruta i el dinar a Tolosa són opcionals.
- Cal fer la reserva i el pagament de l'autocar per mitjà d'un ingrés al compte corrent del CAOC a la CAIXA D'ESTALVIS,al c/c:
2100-1006-50-0200065965, i guardar la còpia de l'ingrés per al dia de la sortida.CAOC –
Providència, 42 (08024 Barcelona)
Tel. 93 284 36 34; E-mail.
caoc@caoc.cat ;
www.caoc.cat
Les entitats organitzadores presentaran avui (13 de febrer del 2012) la cançó
Demanen un cop de mà dels voluntaris
La Federació d'Entitats per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes ha fet una crida a participar en un lipdub que es farà el 31 de març al Castellet de Perpinyà. Per això ha convocat una reunió, que es farà al vespre al Casal Jaume I de la Vila Fidelíssima. Hom hi presentarà l'adaptació de la cançó 'Parlem català' de Jordi Barre, a càrrec del DJ Raph Dumas. I ara les entitats cerquen voluntaris que vulguin implicar-se en l'organització del lipdub, que volen fer amb un rècord de participació.
El 31 de març hi ha prevista una manifestació, en forma de lipdub, en defensa d'una llei que garanteixi els drets lingüístics a l'estat francès i que declari el català llengua oficial de Catalunya Nord. Les entitats de defensa de la llengua volen aplegar sis mil persones al Castellet el 31 de març a les dues del migdia. I ara que manquen poques setmanes, demanen que s'hi impliqui tanta gent com sigui possible, perquè se senti ben forta la reclamació d'una llei de defensa del català.
83. La llengua no és un
signe d'identitat. És la identitat.
Joan Carreres i Péra
Capellà i
escriptor