Les monjàvenes
A Alcoi, una monjàvena és una espècie de bunyol que, en lloc de fregir-se, es cou al forn.
La pasta de les monjàvenes es fa amb farina, aigua, ous i oli d’oliva. També es pot emprar mantega, en lloc d’oli d’oliva. Aquesta pasta es cou al forn, després d’haver-li donat forma de bunyol amb una mànega de pastisser, i una vegada cuita se li posa sucre en pols per damunt. Les monjàvenes acabades de fer són molt toves i molt agradables de menjar.
El mot monjàvena és d’origen àrab.
Les rosquetes
Els alcoians anomenem rosqueta a una llesca de pa blanc xopada de llet, arrebossada d’ou batut, fregida amb oli d’oliva, endolcida amb sucre o mel i aromatitzada amb canella.
A Alcoi es conserva la tradició de fer rosquetes el darrer dia, que és l’últim dia de carnestoltes; l’endemà és dimecres de cendra i comença la quaresma.
A aquest dolç casolà, a Alcoi se l’anomena sempre rosqueta, en diminutiu. A altres llocs rep els noms de rosca, rosca amb ou o llesca amb ou.
Aquests dies de tant de fred, m'han vingut al cap diversos mots que normalment comporten maldecaps als parlants perquè dubten si són barbarismes. Dijous al matí la gent es preguntava si la neu havia quallat. El verb quallar, en aquest sentit, és considerat un castellanisme, un calc del verb cuajar (“la nieve ha cuajado en Madrid”). En català la neu ha agafat o ha pres a terra, i només es qualla la llet i la sang, en el sentit de coagular. Tot i que la normativa no ho recull, el Gran diccionari 62 de la llengua catalana i el Diccionari català-valencià-balear d'A.M. Alcover i F. de B. Moll sí que admeten l'ús d'aquest verb en sentit figurat, com a equivalent de prosperar o triomfar (“La idea no ha quallat”).
Amb la neu també arriben les glaçades... o les gelades? Els dos verbs són sinònims: “fer tornar o tornar-se gel” (“el fred ha gelat / ha glaçat l'aigua de l'estany”). L'únic que els diferencia és que glaçar també significa “cobrir un pastís amb glaça”, és a dir, amb una capa brillant i llisa, preparada amb sucre i clara d'ou, i que glaçar té l'accepció de “llevar la transparència (d'una cosa)”. Per tant, direm que s'ha glaçat el vidre de la finestra i no que s'ha gelat. Quant als substantius gel i glaç, són dos mots sinònims i, a banda de significar “l'aigua reduïda a l'estat sòlid”, també volen dir “fred intensíssim”; per tant, podem afirmar que aquests dies ha fet un gel o un glaç terrible.
ISBN 13: 978-84-930810-9-6
El Diccionari de pesca, elaborat pel Gabinet de Terminologia de la UIB i la Conselleria d’Agricultura Medi Ambient i Territori, conté 1.218 entrades en català amb definicions i amb les equivalències en castellà sempre que ha estat possible. Tant els termes catalans com els castellans van acompanyats de les categories gramaticals. Així mateix hi ha termes amb notes aclaridores, que poden informar sobre aspectes lingüístics o poden ser una ampliació d’informació d’un concepte determinat. Els termes que s’hi recullen fan referència principalment al món de la pesca (arts de pesca, tipus de pesca, comercialització de la pesca, etc.), però també n’hi ha de geografia física i de relatius a fenòmens atmosfèrics, navegació i malalties de peixos. A més, s’hi pot consultar un annex amb 235 noms dels peixos i el marisc que es comercialitza principalment a les illes Balears.
També disponible en línia:
Ho hem vist aquests dies en la directiva del Barça, encapçalada per Sandro Rosell, després que Pepe, del Real Madrid, clavés els tacs de la seva bota de manera violenta i intencionada en la mà de Messi quan aquest era al terra. Com si fossin capellans, Rosell i els seus han parat l'altra galta i s'han dit a si mateixos: "El Comitè de Competició no ha actuat d'ofici, però Déu ho ha vist i amb això ja en tenim prou". Per sort, l'autoestima que ells no han tingut -l'amistat que uneix Sandro Rosell amb Florentino Pérez i el Madrid arriba a aquests extrems- sí que l'ha tinguda l'eurodiputat Ramon Tremosa elevant una pregunta sobre els fets a la Comissió Europea. Si el Barça no representés Catalunya i fos com el Nàstic, el Sabadell o el Girona, la ràbia i la impotència que senten els jugadors del Madrid davant el Barça no existiria. Però els blancs, com nosaltres, saben molt bé que un partit entre aquests dos equips és també una confrontació política entre dues identitats antagòniques: l'espanyola -imperialista, agressiva i despòtica- i la catalana -respectuosa, civilitzada i dialogant.
Tanmateix, el cas més escandalós que hem viscut darrerament ha estat el del caporal de la Guàrdia Civil espanyola que el passat 27 de gener va agredir un advocat a l'aeroport del Prat perquè parlava en català. "No entiendo, hábleme usted en español", "Este vuelo ya no lo coges", "Polaco de mierda" van ser algunes de les coses que li van dir, a banda de portar-lo a una cambra i d'agredir-lo. Posteriorment, l'advocat va presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra, acompanyada del número d'identificació dels agents -U-80801-T i W18153-L- i d'un certificat mèdic que especificava les lesions que havia sofert a la cara i al coll, però el mal ja estava fet. I encara bo que som al segle XXI. En l'època de Franco l'haurien dut al Camp de la Bota.
Recordem que no és pas la primera vegada que la Guàrdia Civil agredeix una persona per parlar en català. L'any 2009, concretament, uns agents d'aquell cos ja van agredir el senyor Ivan Cortés a l'aeroport de Palma per la mateixa raó. I ho van justificar amb aquestes paraules: "Es un insulto que nos hablen en catalán". Per altra banda, en el cas de l'agressió de la Guàrdia Civil aquest 2012, hi ha un detall molt eloqüent, i és que l'advocat agredit a l'aeroport barceloní va acabar claudicant i parlant en espanyol: "Jo els parlava en castellà perquè veia que el tema s'havia complicat i volia rebaixar la tensió. [...] Quan saps que t'ho fan només perquè ets català et vénen ganes de plorar".
És a dir, que ni tan sols autohumiliant-se, canviant de llengua, no va poder evitar que l'atonyinessin. Al contrari, l'odi racial creix i s'estarrufa quan veu que la víctima s'estova i claudica. Cal que ho tinguem ben present, això, els catalans, quan ens trobem en circumstàncies similars. Parlar en espanyol a algú que t'ordena que ho facis és percebut com una victòria per part d'aquest últim. Per això es rabeja encara més en les vexacions. Sap molt bé que quan tot s'acabi t'avergonyiràs de tu mateix i et sentiràs una merda per no haver tingut el coratge de mantenir-te ferm parlant en català fins al final. Hem de tenir ben present que allò que produeix un plaer morbós al catalanofòbic no és agredir-nos, sinó veure'ns vençuts, humiliats, claudicants i patèticament conciliadors. Així és com s'excita sexualment, veient-nos renunciar a la nostra llengua i parlant-li la seva.
www.victoralexandre.cat
Twitter: @valex_cat
L'OCB i el Consell de la Societat Civil de Mallorca denuncien amb un acte al Teatre de Manacor la política contrària a la llengua del govern Bauzá
En tots dos actes, hi intervindran Jaume Mateu, president de l’OCB, i Bartomeu Colom, professor de dret administratiu de la UIB, que faran una valoració crítica de la política lingüística del govern actual. I amb això començaran les mobilitzacions que organitzaran totes dues entitats per demanar la retirada de l'avantprojecte de llei de la funció pública i per exigir a les institucions un canvi de política lingüística.
L’OCB recorda que els ciutadans i les entitats
de les Illes Balears han presentat més de dotze mil al·legacions abonant la retirada
de l’avantprojecte del govern, fet 'sense precedents' que 'hauria de moure a
reflexionar l’executiu, induir-lo a retirar la reforma i tornar al consens en
matèria de llengua que va ser l’aprovació unànime de la llei de normalització
lingüística'.
L'entitat presidida per Jaume Mateu recorda que, abans de
les últimes eleccions, el president José Ramón Bauzá es va comprometre a no
canviar la llei de normalització lingüística. Per tant, el projecte del govern
és un atac a la igualtat dels drets lingüístics dels ciutadans, perquè pretén,
sense reformar l’estatut, 'instaurar un nou règim polític en què la llengua
pròpia ja no gaudirà d'oficialitat plena en peu d’igualtat amb el castellà'.
L'OCB considera, doncs, que la mesura és la 'principal agressió contra la
llengua catalana de tot el període
democràtic'.
Somescola començarà el 15 de febrer una campanya per a recollir adhesions al manifest
Somescola comença una nova campanya perquè els centres s'adhereixin al manifest en defensa de la llengua a l'escola. Per això cerca voluntaris que vulguin participar-hi amb aquesta crida: 'Tens tres hores per a defensar el català a l'escola?' La tasca d'aquests voluntaris consistirà a telefonar als centres d'ensenyament per animar-los a adherir-se al manifest.
La campanya es durà a terme entre el 15 de febrer
i el 31 de març, i els voluntaris que s'ofereixin dedicaran tres hores al dia a
trucar a les escoles des dels punts on s'habilitaran les línies de telèfon, que
seran a Barcelona, Sant Boi de Llobregat, Tarragona, Lleida, Manresa, Vic,
Girona i Mataró.
Tal com explica la plataforma, la finalitat de la
iniciativa és 'mostrar el consens que hi ha entre la comunitat educativa
catalana al voltant d'un model d'ensenyament que ha estat reconegut
internacionalment'.
Somescola va néixer arran de l'atac a la immersió lingüística per part del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que imposava a la Generalitat que
adoptés mesures perquè el castellà també fos vehicular a l'escola. Tot amb tot,
va suspendre cautelarment l'ultimàtum fins que no
es resolgui el recurs interposat per la Generalitat.
Prompte farà un any que els valencians estem #sensesenyal, ço és, 365 dies sense poder veure TV3, dotze mesos amb menys pluralitat d’informació (en la nostra llengua). Aleshores molts ens vam mobilitzar contra el tancament de TV3 al País Valencià, també els valencians que vivim (per voluntat o per força) a Barcelona, que vam aplegar-nos a la cruïlla entre el carrer València i Passeig de Gràcia gràcies a una convocatòria anònima difosa a través del Twitter i altres eines 2.0. Ara que fa un any de tot això, què hem de fer si continuem #sensesenyal?
Fa uns quants dies em va arribar un correu electrònic a la bústia d’entrada del Gmail en què la plataforma Sense_Senyal i Acció Cultural del País Valencià feien difusió de la manifestació que tindrà lloc a Castelló el 18 de febrer. Aquesta manifestació vol ser un recordatori del primer aniversari del tancament de TV3 al País Valencià, però també vol ser una suma de crits i clams a favor de la llibertat d’expressió i informació.
Els organitzadors de la manifestació demanen al govern valencià que «done llicència d’emissió a TV3 com ho ha fet amb tantes altres cadenes de televisió i que signe un conveni de reciprocitat amb el govern català» i, a l’espanyol, que «tramite el projecte de llei de la Televisió sense fronteres que a hores d’ara té paralitzat». Em sembla que les demandes, que subscric, no són gens difícils de satisfer. Amb tot, l’única resposta és el silenci (o la negativa, en el millor dels casos). A alguns, si demanaren la lluna, els la donarien. En canvi, a altres...
Tal com recorden la plataforma Sense_Senyal i Acció Cultural del País Valencià, «la demanda de TV3 al País Valencià ha estat avalada per més de 650.000 signatures i reivindicada en l’últim any des de centenars de municipis i institucions, com ara totes les universitats públiques valencianes o la mateixa Diputació de Castelló, governada pel Partit Popular». Però el govern valencià (i també l’espanyol, en mans del PSOE o del PP) tanca els ulls davant d’aquestes reivindicacions.
Val a dir, d’altra banda, que ACPV ha pagat bona part de la multa imposada pel govern valencià, i ho ha fet gràcies a l’esforç de la gent que hi ha posat quartos. Ho ha fet, també, en perjudici del Centre de Cultura Contemporània Octubre, un espai que els que encara enyoren la grande y libre voldrien no haver vist mai obert, i que ara intenten tancar per tots els mitjans. També s’han vist afectats, és clar, els casals Jaume I que tanta i tan bona feina han fet arreu del territori valencià. M’ho sembla a mi o aquest assetjament sembla una conjuració de necis?
Si voleu veure TV3 i si creieu realment en la llibertat d’expressió i informació, no falteu a la convocatòria: el 18 de febrer, a les sis de la vesprada, tots i totes a Castelló. També podeu donar suport a la manifestació signant en la llista d’adhesions. És fàcil, ràpid i debades.
80. La llengua és de tots.
No és més de Catalunya que d’un altre territori de parla
catalana.
Josep-Lluís Carod-Rovira
Filòleg i polític