InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 600 (dijous 02/02/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
1) Eugeni S. Reig - Dolços típics d’Alcoi: la sopada
 
 
3) J. Leonardo Giménez - Tastar i provar
 
4) Màrius Serra - Llevar-se?
 
 
 
 
8) Jaume Salvanyà - Una reflexió lingüística
 
 
10) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
11) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
1)
 
Article publicat en EL PUNT dilluns 23 de gener del 2012
 
 
Dolços típics d’Alcoi: la sopada
 
Eugeni S. Reig

 

La sopada és una sopa de bescuits amb llet i ous.

El mot sopada és un derivat de sopa, que procedix del germànic suppa, que significa ‘bocí de pa xopat de líquid’.

La recepta que conec per a elaborar aquest plat tradicional alcoià és la següent:

Ingredients:

Un litre de llet d’ovella

Quatre ous de gallina (com a mínim)

Deu culleradetes de sucre (o més, segons gust)

Bescuitets de llengüeta (els que calguen)

Una corfa de llima

Un canut de canella

Canella en pols

Manera de fer-ho:

Posem en un recipient adequat la llet, el sucre, la corfa de llima i el canut de canella. Ho deixem bullir uns cinc minuts (si ho deixem bullir més temps correm el risc que la corfa de llima comunique una certa amargor a la llet) i ho colem. Amb una porció de la llet endolcida i aromatitzada, xopem els bescuitets de llengüeta, que prèviament haurem col·locat en un recipient idoni. La resta de la llet la tornem a posar al foc i, quan alce el bull, l’apaguem i, amb el foc apagat i sense deixar de remenar, incorporem lentament els ous batuts. Els ous s’han de posar complets, és a dir, tant el rovell com la clara. Després ho retornem al foc, que en aquesta ocasió posarem molt fluix i, sense deixar de remenar, ho coem durant el temps que siga necessari per tal que adquirisca la textura adequada. La gràcia està a aconseguir una massa homogènia, que no tinga durellons deguts a bocinets de clara quallada. Després deixem que es refrede, hi afegim al damunt uns pessiguets de canella en pols, i ja està llest per a menjar. És un dolç exquisit.

Aclariments:

La llet d’ovella és una llet molt cremosa que dóna al plat la textura idònia. Com que actualment no és fàcil aconseguir-la, sobretot a les ciutats, es pot substituir per llet de vaca, però si ho fem així caldrà que hi afegim una miqueta de fècula de dacsa (o d’arròs), que actuarà com a espessidor, perquè si no quedaria massa caldós.

Es poden substituir els bescuitets de llengüeta per galetes del tipus anomenat «maria». Així no obtindrem la sopada tradicional, però tampoc està gens malament.

 

 
2)
 
Publicat en el diari digital laMalla.cat dilluns 23 de gener del 2012

Com que aquesta setmana fa cinc-cents anys de l’expulsió dels jueus, podríem parlar de la resurrecció de la llengua hebrea, que és un dels fenòmens més singulars de la història idiomàtica contemporània. No hi ha cap altre cas en què l’èxit del revifament lingüístic hagi estat tan espectacular. Per explicar la curiosa història de la recuperació de l’hebreu, seguirem un treball recent de Tessa Calders, del departament de Semítiques de la Universitat de Barcelona.

L’hebreu ha arribat a convertir-se en la llengua pròpia d’una comunitat de parlants, després d’haver estat relegat durant disset segles, que aviat és dit, a usos religiosos, literaris i d’estudi. L’hebreu no era ben bé una llengua morta, però es trobava en un estat de letargia, perquè va deixar de ser una llengua parlada des de l’any 200 després de Crist, encara que sovint la feien servir com a llengua franca els jueus de les diverses comunitats del món.

Eliezer ben Yehudà (1858 – 1922) el defineixen els actuals jueus de Catalunya com el Pompeu Fabra d’Israel. En realitat, el seu paper va ser encara més decisiu. El seu fill va ser el primer jueu que va tenir l’hebreu com a llengua vernacla després de 1.700 anys. La tasca, al començament, no va ser fàcil. Mancaven moltes paraules i expressions per a la vida quotidiana. Ben Yehudà va recórrer a les fonts literàries, a la llengua àrab i als neologismes que ell mateix encunyava (en aquest últim aspecte va fer una feina comparable a la del nostre Ramon Llull). El fruit enquadernat d’aquest esforç va ser el Tresor de la llengua hebrea.

Ben Yehudà va veure ben aviat que l’única manera d’aconseguir que l’hebreu fos la llengua de tota la població era ensenyar-la a les escoles. I va pensar que el mètode més eficaç era ensenyar hebreu en hebreu. Així s’aconseguí, ja l’any 1900, que l’hebreu fos la llengua vernacla d’una primera generació de parlants. El 1913 l’hebreu va fer un gran pas endavant en convertir-se en la llengua oficial del Teknion, institut tecnològic de Haifa.

A l’espectacular renaixença de la llengua hebrea hi va contribuir l’absència d’una llengua nacional a Palestina. El turc era l’idioma oficial, la població àrab parlava àrab, i els jueus es valien de les diferents llengües de les comunitats d’on procedien. Això va fer de l’hebreu l’única llengua comuna de tots els jueus.

Avui dia, l’hebreu és, veritablement, la llengua territorial de l’Estat d’Israel, i ben segur la llengua pròpia de totes les futures generacions de jueus d’Israel, tot i que també són presents a l’Estat israelià l’àrab i l’anglès, a més de moltes altres llengües.

Des de Catalunya no ens hem d’enlluernar amb el cas de l’hebreu. El diguem-ne comerç lingüístic, és a dir, l’intercanvi d’experiències de normalització, Catalunya el fa amb altres països. Sobretot, importem coses del Quebec i n’exportem a la resta de la nostra àrea idiomàtica, a Galícia i al País Basc. La situació sociolingüística a Israel i a Catalunya no és equivalent. Però hi ha una cosa que sí que podem admirar i, per tant, aprendre dels jueus d’Israel. I és que si existeix una voluntat col·lectiva de normalització lingüística molt clara i forta, l’èxit està assegurat. D’entrada, la recuperació de l’hebreu era més difícil, més diguem-ne utòpica que la del català, i l’hebreu se n’ha sortit.

A l’hora de rellegir aquest article meu de fa vint anys, penso que ara diria el mateix. També penso que la renaixença de la llengua hebrea és la història d’un èxit, la renaixença de la llengua d’oc és la història d’un fracàs i la renaixença de la nostra llengua… El futur de la llengua catalana no està escrit enlloc: l’escrivim cada dia entre tots.


 

3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 20 de gener del 2012
 
 
J. Leonardo Giménez
 
Fa uns quants dissabtes, sopant amb la família en un restaurant, el cambrer, en destapar una botella de vi, ens preguntà: «Volen tastar-lo, primer?». Vaig pegar un sortit d'alegria dient: «Molt bé, això de tastar el vi». «Perdone, sempre ho fem aixina», em contestà ell. Li explique que la felicitació era per emprar el verb que correspon en eixe cas, i em digué que és com sempre ho ha sentit en sa casa.
Malauradament, no tots els i les jóvens usen eixe vocable tan saborosament valencià com és «tastar», perquè en molts casos el veiem substituït per «provar», innecessàriament, ja que en valencià els dos verbs tenen molt ben distribuïts els seus significats, per la qual cosa l´ús d´este últim verb, en comptes de «tastar», representa una certa interferència i un empobriment lèxic perfectament evitable. En la nostra llengua «prendre una xicoteta quantitat (d'un menjar o una beguda), posar-se´n un poc en la boca per a apreciar-ne el gust» és «tastar», com «assaborir», «degustar», «paladejar». En castellà, per a eixe sentit, a banda dels sinònims equivalents als mencionats, tenen «catar», però per a eixa accepció també tenen «probar», i això fa que eixe verb invadisca els sentits precisos del nostre «tastar».

En valencià «provar» és «intentar, assajar, demostrar, verificar, experimentar, comprovar, corroborar, etc.». I també «vore si li està, a algú, bé una peça de vestir» (en este sentit també «emprovar»), de manera que «provem de convéncer algú», «provem el funcionament del motor d'un cotxe», «es prova la innocència (o la culpabilitat) d'algú», «ens provem la roba (quan la comprem directament o quan el sastre està fent-nos-la», etc., però en el sentit mencionat de degustar o paladejar és més genuí l´esmentat «tastar», de manera que tastarem el vi, per comprovar-ne el buquet i sabor, i si no, en demanarem un altre. Tastarem el meló, per si encara és un taboll, o si ja se n´ha passat, i està aiguardenter. I els pastissos, si estem a règim, els tastarem i prou, i si no, a més de tastar-los, ens els menjarem. Tenim també els sentits figurats «tastar la derrota, l'alegria»; també les persones ens tastem, però no en sentit culinari, òbviament.

 
4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI dijous 26 de gener del 2012

Motacions

Llevar-se?

per Màrius Serra

 
Encara que sembli mentida, només fa un trimestre que Josep Guardiola va pronunciar la frase que comença “si ens aixequem ben d’hora ben d’hora ben d’hora...” i acaba amb un encoratjador “som un país imparable”. Val a dir que ja sembla una parèmia de les de tota la vida, transmesa d’avis a néts, però no va ser fins al 8 de setembre de 2011 que l’entrenador del Barça la va dir en rebre la medalla d’or del Parlament. Després tothom l’ha repetida, se n’han fet variadíssimes caricatures i, ara per ara, no sembla que ens hagi d’abandonar. Doncs bé, l’exitosa ocurrència de Guardiola ha tingut un dany col·lateral des d’un punt de vista lingüístic. El verb aixecar-se hi està ben aplicat, però té un sentit més ampli del necessari per indicar el que Guardiola va voler dir. Ens aixequem del llit, sí, però també de les cadires, dels sofàs i del terra. En canvi, hi ha un verb genuí que només s’aplica a aixecar-se del llit: llevar-se. Guardiola podia haver dit “si ens llevem ben d’hora...” però va optar per un hiperònim com aixecar-se. El significat dels hiperònims sempre és més ampli. Embarcació és hiperònim de canoa, per entendre’ns. I aixecar-se, o alçar-se, ho són de llevar-se. Aixequem-nos d’hora, però no deixem de llevar-nos.
 
5)
 
Publicat en el diari ARA dimarts 24 de gener del 2012
 
La llengua més seductora de tot el món
 
Carles Capdevila
 
Francesco Canale, italià, i Lara Zheng, xinesa, són notícia perquè han après català i l'exhibeixen en les rodes de premsa de Guardiola, un aparador mediàtic mundial. Ella està molt sorpresa de l'agraïment i de l'afecte que està rebent per l'esforç i per l'exemple que suposa: va arribar al setembre i ja s'hi atreveix. L'eufòria de molts catalans celebrant-ho com una victòria topa amb les crítiques dels que han sortit corrents a aclarir que això hauria de ser normal i que fem el ridícul agraint tan poca cosa. Entenc els segons però m'apunto amb els primers. Avui dediquem una pàgina d'Esports als dos casos per difondre que la nostra és una llengua infal·lible i de futur: poques vegades algú ha prosperat tan ràpid en reconeixement popular amb una sola frase. Esclar que és anecdòtic i que pot semblar que estiguem molt desesperats per emocionar-nos amb un sol gest, però és que potser ho estem. La nostra llengua d'integració és menystinguda i desacreditada per molts. Fa quatre dies Guardiola va ser acusat de poc respectuós per haver-la usat a la gala de la Pilota d'Or. Lara Zheng desmenteix les mentides sobre el català, presumpta llengua d'imposició parlada per uns intolerants. Ella ja sap que és tot el contrari: véns de fora, l'aprens i despertes admiració, reps amor incondicional. La nostra deu ser la llengua més seductora del món: ells s'ho perden.
 
6)
 
Publicat a
http://admin.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/498505-escoltem-que-diuen-els-animals.html
 
Escoltem què diuen els animals
 
Núria Puyuelo
 

“Conec fins el nom de cada gos que borda i cada gallina que escataina”, escriu Jaume Cabré en la seva novel·la Jo confesso. En català, la gallina escataina, escaïna i cloqueja; els pollets i els ocells petits piulen, piulegen o piuen. Els coloms parrupen, marruquen i marruquegen; l'oca claca, i la perdiu escotxega. Alguns ocells, com ara els pardals, xerrotegen, és a dir, fan una sèrie de crits que no són pròpiament un cant.

La majoria dels verbs que representen les veus dels animals són d'origen onomatopeic i adapten el crit de l'animal. Per exemple, les ovelles belen o fan bels, i les cabres esbieguen. Els cavalls renillen, eguinen i aïnen, i les vaques i els bous mugeixen. Els insectes, especialment les abelles, brunzeixen, boneixen, bugonen i brumeixen –que prové de l'encreuament de bonir i brunzir–. La truja gardenya i el porc gruny, rondina i esgüella. D'esgüells o güells, també en fan els conills i les rates. Més conegut és que els gats miolen i els gossos lladren, borden i udolen. Però, atenció, que quan un gos pren mal, carina, i quan lladra d'una manera impacient i planyívola, grinyola i ganyola.

Molts d'aquests verbs han eixamplat el significat i per extensió han passat a designar altres accions. Més enllà dels gossos i els porcs, les persones també grunyen i les portes grinyolen. I no només rugeixen els lleons, rugim quan ens enrabiem i fins i tot la mar, quan brama, rugeix.

 

7)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/496310-villalonga-porcel-i-el-castella.html
 
 
Villalonga, Porcel i el castellà
 
Manuel Cuyàs
 

Acabada la lectura de Les passions ocultes, llibre d'Edicions 62 que aplega les cartes que entre 1957 i 1976 es van intercanviar Llorenç Villalonga i Baltasar Porcel. Cuito a dir que és un llibre molt ben editat. No em refereixo al disseny de la portada –que presenta una fotografia dels dos autors lletja amb avarícia– ni al tipus de lletra ni al format, sinó al pròleg de Rosa Cabré i sobretot a les seves documentades anotacions. Com que el volum és molt gruixut, Cabré parteix de la base que alguns lectors hi entraran de manera desordenada i per això no li fa cap por repetir les notes. Així l'usuari sempre està situat i orientat.

Sobre les cartes, què volen que els digui? Insípides al principi, un principi que sembla no s'hagi d'acabar mai, i amb més sal al final. Pensin que al començament Villalonga és un senyor de seixanta anys i Porcel un marrec de vint acabat d'arribar a Barcelona. Villalonga, des de Palma, dóna paternals consells a la jove promesa. Consells com aquests: no fumis, fes gimnàstica, eixampla el tòrax, millora el teu castellà...

Les cartes s'eixoriveixen i són útils per als interessats en l'evolució dels dos personatges quan Porcel és un home fet que es permet discutir amb el seu mentor i contradir-lo. Aquest moment coincideix amb la redacció de les cartes en català per part de tots dos. Si el llibre té 795 pàgines, fins a la 672 totes són en castellà. Un castellà que fa trencar de riure. Porcel no es desempallega de la sintaxi andritxola, que va conservar fins a l'últim article publicat a La Vanguardia, i “Lorenzo” Villalonga escriu el castellà del Círculo Mallorquín, encarcarat com una gorra de plat i que ell creia admirable. Els catalans ens pensem que perquè accentuem camión i escrivim mirar de soslayo sabem castellà.

Qui queda com un drap brut al llibre és Joan Sales i sobretot la seva dona, Núria Folch, en unes planes plenes de xafarderies que no fan favor a uns escriptors que es tenien en molt alt concepte. Com que el matrimoni Sales-Folch va editar Villalonga, aquest almenys hauria d'haver-li estat agraït pel fet de publicar-li les obres en català i estalviar-li el ridícul d'haver-ho fet en el castellà original d'alguna.

 
8)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/497667-una-reflexio-lingueistica.html
 
Una reflexió lingüística
 
Jaume Salvanyà
 
A la fleca on vaig a buscar el pa hi despatxa una noia molt simpàtica que entén perfectament el català, però a qui li costa parlar-lo. Segurament deu poder practicar amb molt poca gent. Jo sempre m'hi adreço en català i ella em contesta també en català. Avui li pago el pa amb un bitllet de 20 euros, i em diu: “No tens més petit, és que no tingui canvi”. I el client del costat: “Tinc canvi. Es que tengo que corregirte, porqué, si no, otra vez lo dirás mal.” M'he quedat perplex: li corregeix una cosa que diu malament en català, però li continua enraonant en castellà. No s'adona que l'ajudaria mil vegades més si li parlés en català que no pas corregint-la! Si els catalanoparlants no fem el primer pas amb la gent que no parla català, ningú no ho farà per nosaltres. Després ja corregirem el que calgui, però primer prediquem amb l'exemple!
 
9)
 

JAS!

 

Dia: 04 febrer 2012

UN ESPECTACLE DE JAZZ I POESIA

Música de David Pastor i poemes de Lluís Roda

En col·laboració amb l'Aula de Poesia de la Universitat de València

AUDITORI JOAN PLAÇA, DISSABTE, 19:30h.

ENTRADES 6 euros, disponibles a la taquilla del Jardí, des del dilluns 26 de desembre. Horari de taquilla: de dilluns a diumenge de 10 a 18h

JAS! és una expressió catalana amb què indiquem a algú que prenga allò que li oferim; equival a pren, tin. Sota aquest nom, arriba al Botànic un original espectacle de jazz i poesia a càrrec de dos valencians: el compositor i músic David Pastor, actual director de la Big Band del Taller de Músics de Barcelona, i l’escriptor Lluís Roda, guanyador dels Jocs Florals de Barcelona i Poeta de la Ciutat. Una simbiosi creativa entre la música original de l’un amb la poesia de l’altre que es va estrenar a la Pedrera dins del marc del Barcelona Poesia 2011.

Piano, trompeta, saxo, contrabaix i bateria acompanyen la diversitat dels registres de la producció poètica de Roda: dels poemes més lírics als més discursius, dels més hermètics als més immediats, dels més joganers als més profunds. La veu del poeta s’insereix dins els ritmes de swing, free jazz, bolero, jazz waltz, balada i fusió llatina escrits per Pastor a tal fi. Una aposta pel diàleg entre dos amics...

 

No vos perdeu aquest concert el pròxim 4 de febrer a l’Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic.

INTÈRPRETS

Francesc Capella, piano ;Rai Ferrer, contrabaix; Vicent Macián, saxo; Xavi Maureta, bateria; David Pastor, trompeta; Lluís Roda, veu.

PROGRAMA

1. JAS!

2. Sobre l’hamada

3. Elogi de la llibertat

4. Buirac d’amor

5. De l’ànima

6. Fornícula

7. Nadir

Més informació:

Lluis Roda. Poeta de la ciutat de Barcelona

My space: David Pastor

Aula de Poesia de la Universitat de València

 
 
10)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 33).
 
 

72. La llengua catalana s’ha d’afinar cada dia com les notes d’un violí.

 

Josep M. Capdevila

Crític literari

 
10)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
 
1) Eugeni S. Reig - cabota que cabota
 
2) Albert Jané - Un cas de concordanca:«EII és un deis qui va(n) dir que sí»
 
3) Antoni Llull Martí - Singlar, rumb, derrota i altres termes de la navegació
 
4) Pau Vidal - Fogots
 
5) Pere Ortís - La parla de l'Urgell (Adagis. Lletra J)
 
6) David Paloma - Digui, digui ( Ressenya del llibre Gramàtica pràctica del català)
 
7) Articles d'Albert Pla Nualart
 
8) Josep Daniel Climent - Dotze anys sense Enric Valor
 
9) Ramon Sangles i Moles - No hi valen excuses
 
10) Joan Tudela - Comunicació escrita: postescriure
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d’enviar a l’adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l’adreça electrònica on voleu rebre’l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2012 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací