Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha denunciat un cas greu de discriminació lingüística al centre de salut de Crevillent. Segons explica l'entitat en un comunicat, els fets van tindre lloc el passat 6 de gener, quan al voltant de les 15.45 h es va personar un home al servei d'urgències del centre de salut de la localitat del Baix Vinalopó, amb 38ºC de febre i malestar general.
El malalt va demanar ser atès pel facultatiu de guàrdia i aquest es va negar a atendre'l al·legant que no l'entenia quan li parlava en valencià [català]. Després de demanar que l'assistira un altre metge, el personal auxiliar li va dir al pacient que això no era possible perquè era l'únic doctor que hi havia al centre.
El ciutadà afectat va demanar el full de queixes per no haver-se pogut expressar en valencià davant l'administració pública i no haver estat atés en el centre de salut. Davant d'aquesta petició “el personal de guàrdia va fer comentaris sarcàstics”, subratlla ACPV en la nota.
Igualment, el mateix ciutadà ha denunciat una altra irregularitat greu, ja que va ser el vigilant de seguretat i no el personal auxiliar o sanitari del centre de salut qui, en entrar l'usuari al servei d'urgències, li va demanar el SIP, li va preguntar pel motiu de la visita i va fer servir l'ordinador del taulell d'atenció al pacient per introduir-hi les seues dades.
El ciutadà afectat ha formulat queixa davant la conselleria de Sanitat i ha posat el cas en mans del servei Jurídic d'ACPV. L'entitat, “atesa la gravetat del cas” estudia la possibilitat de presentar denúncia penal contra els implicats per denegació d'un servei bàsic per raons de discriminació lingüística.
------------------------
Els serveis jurídics d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) estudien d'interposar una denúncia penal contra els treballadors d'urgències del Centre de Salut de Crevillent (Baix Vinalopó) per denegar l'atenció mèdica a un pacient per parlar en català. Aquest va acudir el proppassat 6 de gener a les urgències del centre, afectat per febre alta i malestar general, però el metge es va negar a atendre'l perquè deia que no entenia el català. El denunciant explica que va preguntar si hi havia algun altre facultatiu que el pogués atendre, però li van dir que en aquell centre només hi havia un metge.
Tot seguit va demanar el full de queixes per no poder expressar-se en la llengua oficial del País Valencià a l'administració pública i no haver estat atès en aquest centre de salut. Això va fer que el personal de guàrdia que hi havia fes comentaris sarcàstics, segons que es queixa el denunciant, que també va posar el cas en mans del servei jurídic d'ACPV, que estudia presentar denúncia penal contra els implicats per denegació d'un servei bàsic per raons de discriminació lingüística.
L'ex-president popular de les Illes carrega contra la política lingüística i cultural del seu partit al govern de Bauzá
L'ofensiva del govern balear presidit per José Ramón Bauzá contra la llengua i la cultura catalanes ha marcat els primers mesos de la legislatura. L'últim capítol d'aquesta ofensiva, la trobem en la voluntat de modificar la llei de la funció pública per retirar el requisit de saber el català per accedir a places públiques de feina. Un moviment ciutadà ha presentat centenars d'al·legacions a l'avantprojecte de llei. Algunes d'aquestes al·legacions, les ha presentades Cristòfol Soler, l'ex-president popular, que encara milita al PP i que carrega en aquesta entrevista contra la política lingüística i cultural del govern Bauzá.
–Per què heu presentat al·legacions a l'avantprojecte
de la llei de funció pública impulsat pel seu partit?
El
programa del Partit Popular a les eleccions deia que es farien actuacions per
fer viable la lliure elecció de la llengua vehicular a les escoles. Això
suposava retocar la normativa escolar, però quedava ben clar que no es tocava la
llei de normalització lingüística, aprovada per consens de tots els partits el
1986 amb un govern de la coalició popular, amb Aliança Popular, el Partit
Demòcrata Popular i Unió Liberal.
Aquesta llei ha permès a tots els
governs posteriors de fer-ne la seva interpretació i aplicació particular.És com
una espècie de constitució de la llengua en el nostre territori, amb respecte
per a les modalitats lingüístiques, però reconeixent totes les implicacions de
l'estatut, on es diu que el català és la llengua pròpia de les Illes
Balears.
–Si ja no hi ha consens, Bauzá pot impulsar una
reforma...
El consens, que ha operat des del 1986, ha permès
governar els distints governs de dreta i esquerra que s'han anat succeint sense
que ningú no hagi hagut de plantejar cap modificació a la llei de normalització
lingüística. Ha estat possible en el sentit que cada consell ha anat fent una
modulació de com aplicava la llei segons la seva orientació. Permetia governar a
dreta i esquerra, a catalanistes i anticatalanistes (en una denominació que no
m'acaba d'agradar), sense haver de tocar-la perquè permet marcar el ritme i el
tempo en el procés de normalització lingüística.
–Com s'ha
trencat el consens?
En un determinat moment de la campanya
pre-electoral del PP va sortir aquesta qüestió sobre la llei de normalització en
unes paraules del president Bauzá a Eivissa. Va dir que modificaria la llei
perquè els pares puguin triar la llengua vehicular a l'ensenyament. Però el
mateix dia va corregir dient que només caldria modificar la llei d'ensenyament
sense tocar la de normalització lingüística. La llei actual de normalització ja
permet escollir la llengua vehicular a l'escola.
Per una altra banda, la
llei de funció pública no diu que el català tingui primacia, sinó que estableix
que es determinaran els requisits del nivell de català que cal tenir en el
catàleg de llocs de feina. Hi ha requisits molt diferents per a cada categoria
laboral: des d'un nivell de domini de la llengua parlada, fins a un domini
tècnic administratiu o jurídic en català. Si cal fer algunes exempcions, es
poden fer en aquesta concreció del catàleg i no cal modificar cap
llei.
–Per què es vol reformar la llei de
normalització?
En el programa electoral des PP, enlloc no es diu
que es modificarà la llei de normalització ni tampoc la del funcionariat. No hi
havia cap previsió en aquest sentit i s'ha començat per aquí amb una llei de
funció pública que deixa el català per terra. Passa de ser un requisit, que pot
ser objecte d'exempció per a determinats llocs de feina, a simplement un mèrit.
Però s'està imposant un sector del partit que no és
majoritari.
–Parleu-nos dels sectors del seu
partit...
Dins el partit hi ha hagut sempre dos sectors definits
d'una manera clara i contundent. Hi ha una sensibilitat regionalista amb una
concepció de partit més acostat en el territori i el país. Aquest Partit Popular
té les coses clares. Per una altra banda, ens trobem en els congressos que,
sobretot a Mallorca, a la zona de Palma, de Calvià, de Llucmajor, zones amb més
percentatge de forasters, hi ha hagut sempre uns nuclis minoritaris
espanyolistes. En temps d'en Cañellas representaven tan sols entre un 7% i un
10%.
–I ara han crescut?
A les eleccions internes
passades es van plantejar dues alternatives: la de Carlos Delgado i la d'en
Bauzá. El president Bauzá va rebre tot el suport, poble per poble, del Partit
Popular que havia aplegat Cañellas, amb sentiment de país. En canvi, el senyor
Delgado va fer una campanya amb un perfil espanyolista descarat. En el congrés,
en Bauzá va aconseguir un 70% dels vots i, enlloc de tirar endavant el seu
projecte, va voler fer una integració de la candidatura d'en Delgado. Però el
que sorprèn a molts que vam donar suport a Bauzá és que sembla que el congrés
l'hauria guanyat en Delgado, perquè es fan les polítiques d'aquest sector
espanyolista.
–La militància va fer confiança a
Bauzá
Va ser un congrés sense debat programàtic i per trobar un
projecte d'idees avalat per la militància ens hem de remetre en el congrés del
2008, quan es fa presidenta na Rosa Estaràs, que defensa una posició lingüística
i de país clara i neta. Les polítiques lingüístiques i culturals del govern
actual no es troben en els documents ideològics i programàtics del Partit
Popular.
–S'ha fet un cop d'estat ideològic?
Sí.
Encara que ells diguin que no hi ha cap atac a la llengua i justifiquen les
decisions amb raons jurídiques i amb els canvis demogràfics i culturals que hi
ha hagut a les Illes. Per jo, la cosa més curiosa i greu d'aquesta qüestió és
que s'acusi d'indisciplina els qui presentem al·legacions a l'avantprojecte de
llei en un procés que s'ha obert per voluntat del govern, que encara no l'ha
aprovat ni l'ha tramès al parlament. Tampoc no s'ha debatut dins el partit. Si
el consell ha volgut obrir un procés públic de consulta per a la modificació de
la llei, no es pot demanar que en quedem exclosos els militants del partit ni
les institucions governades pels nostres batlles.
–Heu rebut
pressions o advertències?
Ha començat una cacera, si se'm permet
exagerar els termes, contra els membres del partit que hem mostrat la nostra
disconformitat. No s'ha pres cap mesura concreta contra ningú ni crec que es
faci. Però no té sentit que es demani l'opinió a tothom excepte als qui estan
afiliats o presideixen institucions dirigides pel Partit Popular. Si es demana
opinió a la societat balear, la societat som tots. No s'entén que hi hagi
aquesta mena de persecució als qui considerem que es menysté la llengua catalana
i que es desfà allò que s'havia aconseguit fins ara en la normalització del
català.
–També posen en dubte la unitat de la
llengua.
La ideologia lingüística i de país de Bauzá és
espanyolista, com la d'en Delgado. Ja ho vaig dir abans de les eleccions i ho
vaig escriure en articles de premsa. Però la unitat de la llengua, ningú no la
pot discutir. Entre més coses perquè, si algú té confusions mentals, a l'estatut
d'autonomia es consagra aquesta qüestió. En tot cas, alguns posen molt d'esforç
a donar més visibilitat a la qüestió de les modalitats. Si algú em diu que
prefereix dir que parla mallorquí i no català, m'estim més que parli mallorquí
que no pas que no ho faci. I si a Formentera, que són cinc mil, volen parlar
formenterer, que parlin el formenterer.
–Però creix
l'anticatalanisme al PP?
És cert que hi ha un sector,
especialment a Mallorca, que històricament ha begut de l'anticatalanisme. Però
la unitat de la llengua, ningú no la pot discutir perquè no som nosaltres, sinó
els científics, qui podem parlar d'aquesta qüestió. És la Universitat de les
Illes la que ha de definir aquestes qüestions, així com la normativa. Per jo, la
cosa més preocupant és que s'intenta rompre un consens que va ser molt laboriós
i que es va construir en el parlament el 1986 sobre un projecte de llei del
govern popular.
–Com veu els moviments de creació de la Lliga
Regionalista, per Jaume Font, i la conversió d'Unió Mallorquina en Convergència,
per Josep Melià?
Amb en Jaume Font som amics i respecto la seva
decisió, però jo he estat president del govern, conseller i president del
parlament amb el Partit Popular i no faré un pas com aquest. Sé que dins del
Partit Popular hi ha molta gent que pensa en els temes de país exactament com
jo, sobretot en la part forana. I aquests projectes polítics són possibilitats,
propostes alternatives, però ja es va veure en les eleccions que no acabaven de
calar en la població. La gent del Partit Popular dels pobles no va veure la
Lliga com una alternativa. Ara, en la mesura que el PP es radicalitzi en aquest
espanyolisme hi pot haver perill. No és el mateix viure a Palma que en la part
forana, on la llengua és molt estimada i els atacs la gent els sofreix.
–De quin perill parleu?
Es pot desencadenar de
moltes maneres: l'organització d'un sector contrari a aquesta política dins del
partit o una sortida de molts militants que es quedin a casa sense cap
motivació. Les interpretacions poden ser moltes. En aquest món tot és
possible.
–Tornareu a la primera línia
política?
No. Sempre he dit que si s'han tingut unes
responsabilitats de poder a les institucions quan estaves a gust en el partit,
el dia que ja no comparteixes les decisions que es prenen has d'anar-te'n a
casa. Ho tinc molt clar. Ara estic gairebé retirat de la política. Col·laboro
una miqueta en la política municipal en el meu poble, a Inca. Res més.
Una empresa demana voluntaris per a recollir veus de la nostra llengua per incloure-la en aplicacions de reconeixement de veu
El reconeixement de veu de telèfons intel·ligents i ordinadors ja és una realitat, i les d'aplicacions que el fan possible s'aniran estenent cada vegada més.
Ben aviat també serà possible en català. L'empresa nord-americana Nuance Communications ha encarregat a les empreses barcelonines The Box Barcelona i BUM-Blasi, Urgell, Morales de fer l'enregistrament de sis-centes veus dels parlars de la nostra llengua perquè el català es pugui incorporar en un futur en les aplicacions de reconeixement de veu dels telèfons intel·ligents.
Per això aquestes dues empreses acaben d'obrir la web Reconeixement digital de la llengua catalana (Facebook i Twitter), en què fan una crida a tothom qui vulgui a participar-hi. El requisit: tenir entre disset anys i quaranta-cinc. Els enregistraments de veu es faran entre el 23 de gener i el 17 de febrer i els participants cobraran trenta euros cadascun per la col·laboració.
Fer avançar el català en el terreny del reconeixement de veu és fonamental perquè la llengua no pari fora de joc en el món digital del futur, com ens explicava ara fa un any al programa l'Internauta el professor Lluís de Yzaguirre, del Laboratori de Tecnologies Lingüístiques de la Universitat Pompeu Fabra.
Recentment hem pogut veure el resultat d'una aplicació de reconeixement de veu amb el programa Siri (vídeo de VilaWeb TV), que es va anunciar a l'última presentació de productes nous d'Apple abans de la mort de Steve Jobs.
Enguany la Dictada Occitana arriba a la seva XV edició. Com cada any, serà simultània des de Castras, juntament amb altres 40 localitats. A continuació hi haurà una vetllada musical.
Tots els participants rebran premis i diplomes. Tothom que ho desitgi també podrà assistir-hi com a públic.
Les inscripcions per participar a la dictada o bé per assistir a presenciar l'acte s'han de fer per endavant.
Hora: 14h30
Lloc: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Sala d'Actes.
Rambla Santa Mònica, 8. Barcelona (Metro Drassanes).
Més informació i inscripcions:
CERCLE D'AGERMANAMENT
OCCITANO-CATALÀ (CAOC)
Hotel Entitats. Providència, 42. 08024
BARCELONA
Tel : 93 284 36 34 e-mail: caoc@caoc.cat // web:
www.caoc.cat
L'OCCITÀ és llengua oficial a Catalunya segons l'article 6.5 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.
Divendres 27 de gener del 2012 es presentarà, a la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna, el llibre Humors agres, de l'escriptor valler Sico Fons.
Aquest llibre és el recull de relats que obtingué el premi "Eduard Soler i Estruch" de Castelló de la Ribera i que ha estat publicat per Edicions del Bullent.
Humors agres és una obra on l'autor ha tractat de retratar amb ironia l'absurd i la perplexitat de la realitat del món actual.
L'acte, que començarà a les 20:00h, serà amenitzat pel quartet de saxos "So de Sax" i comptarà amb la presència de Rosa Magraner, professora de l'IES Jaume II, de l'editora Núria Sendra i de Sico Fons, autor del llibre.
67. El coneixement de la
llengua pròpia de la societat d'acollida és una eina bàsica per a la integració,
ja que és l'eix vertebrador de les relacions humanes i
socials.
Cambra de Comerç de
Girona