Dimarts 3 de gener del 2012 es va presentar a València –a Octubre Centre
de Cultura Contemporània– el llibre 500 raons per parlar
català
de David Pagès i Cassú. En primer lloc, jo –
Com que tots vosaltres llegiu cada dia en
«Entre
l’amic David Pagès i jo hi ha diferències molt notables, malgrat les quals som
molt bons amics.
»La
primera diferència és geogràfica. David Pagès va nàixer a Sant Joan de Mollet,
però viu a Girona, ben prop de la seua població natal. Jo vaig nàixer a Alcoi i
des de ben xicotet visc a la ciutat de València. La distància entre Sant Joan de
Mollet i Alcoi és notable –vora de 600 km– i la distància entre València i
Girona, encara que una mica menor, també és considerable.
»La
segona diferència és cronològica. David Pagès va nàixer l’any 1968. Té, docs, 42
anys. És un home jove. Jo vaig nàixer l’any 1942. En tinc 69 i ja no sóc tan
jove. Per edat, David podria ser fill meu. Pertanyem, per tant, a generacions
diferents.
»I
encara hi ha una tercera diferència: la nostra formació acadèmica és
completament diferent. David Pagès va estudiar filologia catalana i jo me’n vaig
anar pels camins de la tècnica. Si emprem aquella classificació dels estudis que
estava tan de moda en els anys 40 i 50 del segle passat, ell és de lletres i jo
sóc de ciències, encara que no és gens clar això d’associar la filologia amb les
lletres ni la tècnica amb les ciències.
»A més
a més, he de confessar que fins avui mateix no havia tingut la satisfacció de
conéixer personalment David Pagès. Ni ens havíem vist mai –excepte en alguna
fotografia– i ni tan sols havien parlat per telèfon. ¿Quina cosa pot fer, doncs,
que dues persones tan diferents i que no es coneixen, tinguen una bona relació
d’amistat? La resposta és molt fàcil: el gran amor que tots dos sentim per la
llengua catalana que ens fa treballar de manera constant a favor d’ella. David
ha escrit diversos llibres, dos de narrativa, Històries de l’avi Abdon i
Històries de casa nostra, i un d’articles, Batecs d’un poble, i
és, a més, coautor de La Sardana: impressions i vivències i
Personatges il·lustres de l’Alt Empordà, a banda del llibre que presentem
avui: 500 raons per parlar català. Ha escrit ressenyes de diversos
llibres, col·labora assiduament en el Diari de Girona i ha publicat
articles i entrevistes en diferents revistes com ara Escola Catalana,
Cavall Fort, Serra d’Or i Llengua Nacional. I com que no
para, actualment té diversos llibres en preparació. A hores d'ara presideix
l’associació Amics Gironins de Verdaguer. Jo, per la meua part, he publicat un
parell de llibres, he fet un bon grapat de treballs lexicogràfics, he participat
en congressos, simpòsiums, cursos, jornades, taules redones, presentacions de
llibres, etc., i he escrit articles que he publicat en diversos mitjans de
comunicació.
»El 18
d’agost del 2002, dos mallorquins i tres valencians –entre ells, jo mateix–, als
quals, immediatament, se’ns afegiren dos catalans i un altre valencià, fundàrem
la llista Migjorn –llista de distribució en internet sobre llengua
catalana– que actualment té més de 450 membres i a la qual hem enviat en els
darrers nou anys quasi 60.000 missatges. I, paral·lelament a Migjorn,
fundàrem, amb la finalitat d’enviar notícies i articles sobre llengua
catalana,
»Dilluns 14 de març d’enguany vaig informar en
El socialista alemany Martin Schulz ha estat nomenatnou president del parlament europeu per majoria absoluta, amb 387 vots. Schulz relleva, així, el conservador polonès Jerzy Buzek arran d'un acord entre populars i socialistes i serà president de l'eurocambra durant dos anys i mig. Amb Schulz, l'ús del català als plens del Parlament Europeu és una mica més a prop, ha qye s'ha compromès amb els diputats Ramon Tremosa i Raül Romeva a tornar obrir el debat a la mesa i portar-lo a votació.
L'última volta que es va poder votar va ser fa set anys, sota presidència del socialista Josep Borrell i llavors es va perdre per un vot de diferència.
Schulz, coneixedor de la cultura i de la literatura catalanes, es va comprometre amb els eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Raül Romeva (ICV) i Izaskun Bilbao (PNB) a autoritzar els discursos en català i èuscar a l'hemicicle, si la mesa ho acceptava. Per això es eurodiputats catalans ja han celebrat l'elecció de Schulz, que 'obre una finestra d'oportunitats més clara' pel català a Europa.
Per Tremosa, el gest de Schulz és una escletxa en favor del català i, per tant, una bona notícia. 'Demanarem una reunió amb ell, un cop haurà estat nomenat president, per demanar-li formalment de poder parlar en català als plens. És una petició que no implica cap cost afegit al parlament, perquè la majoria dels traductors del castellà són catalans i ho poden fer perfectament.' A més, Tremosa explica que el popular Alejo Vidal-Quadras, que continuarà essent un dels catorze vice-presidents de l'eurocambra, no tindrà l'ascendència sobre Schulz que tenia sobre el Buzek, també popular, i sobre el seu predecessor, el democristià alemany Hans-Gert Pöttering.
Vidal-Quadras ha vetat fins ara l'ús de la llengua catalana a Estrasburg, al·legant 'dificultats tècniques'. I Buzek i Pöttering sempre li han fet cas i, per tant, s'han tret de sobre els eurodiputats catalans.
Quant a Romeva, troba molt positiu que sigui el president qui defensi personalment el dret de fer servir el català als plens. I creu que Vidal-Quadras estava ben situat fins ara com a vice-president, però que 'ha anat perdent suport' i caldrà veure quina posició ocupa en les vice-presidències.
Schulz, ex-batlle de Würselen, una ciutat de 40.000 habitants de Renània, és sensible a Catalunya i al català, segons els eurodiputats catalans que l'han tractat. Fins i tot ha llegit Josep Pla, Màrius Torres i Jaume Cabré, va confessar la setmana passada a Tremosa.
7)
Fa un any que es poden garantir drets lingüístics amb
sancions però l'executiu de CiU vol "diàleg"
Una de les lleis que va aprovar el segon tripartit cap al final del mandat era la del codi de consum. Aquesta norma, a banda de dotar de més protecció i drets els consumidors, garantia poder disposar en català de "les informacions necessàries per al consum, l'ús i el maneig adequats dels béns i serveis, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat". A la pràctica, doncs, implicava que qualsevol ciutadà hauria de poder trobar etiquetat en català qualsevol producte que comprés en un supermercat o un altre establiment. La llei, a més, marcava sancions en cas d'incompliment i facultava l'Agència Catalana del Consum (ACC) per fer-la complir. Fa gairebé un any, el 23 de gener, ja era de compliment obligat per a grans empreses, i fa uns sis mesos, el 23 de juliol, per a la resta. A hores d'ara, però, una passejada per qualsevol supermercat evidencia que la realitat queda molt lluny del compliment de la llei.
I és que el Govern prefereix el "diàleg", encara que impliqui retardar el compliment de la norma. És la mateixa filosofia que va mostrar al setembre el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, amb la llei del cinema, que de moment no es compleix plenament però que ha servit per establir un compromís d'increment de la quota de pantalla en català amb l'acord de distribuïdors i exhibidors, o amb el decret pel qual els professors universitaris han de saber català, vigent des del març. Així, segons fonts del departament d'Empresa, la voluntat és fer complir la llei del codi de consum, tot i que sense pressa ni conflictes.
Durant els últims mesos els responsables de l'ACC no han estat de braços plegats i expliquen que s'han reunit i han fet gestions amb patronals, grans empreses, pimes i organitzacions sectorials per saber quins marges tenen per complir la normativa i instar a incrementar l'etiquetatge en català de manera pactada i evitant les sancions. La situació actual de crisi i de dificultats empresarials és un dels motius esgrimits pel departament per evitar collar-les més amb unes multes que poden ballar des dels 3.000 fins al milió d'euros.
Tanmateix, l'impulsor de la llei i anterior director de l'ACC, Jordi Anguera, ho veu diferent i afirma que en realitat "no hi ha voluntat d'aplicar-la". Afirma en aquesta línia que l'ACC ni tan sols està responent a les denúncies que els ciutadans els fan arribar conforme nombrosos productes incompleixen la llei. "Tothom ha tingut temps de preparar-se, ho vam parlar amb les patronals i amb el sector des del 2008", recorda per justificar que la llei no va agafar a ningú per sorpresa.
Per avalar el retard per via legal, Anguera explica que CiU va presentar esmenes a les lleis òmnibus que instaven a allargar tres anys el període d'adaptació, "tot i que ells mateixos les van retirar". La federació, de fet, va abstenir-se en el ple que va aprovar la llei del codi de consum i no duia al programa la seva aplicació. Per denunciar la situació, però, Solidaritat Catalana -el partit en el qual ara milita Anguera- presentarà una bateria de preguntes parlamentàries i peticions de compareixença i impulsarà una campanya de denúncies davant l'ACC.
Després de la inclusió del català en dispositius com l'iPod, l'iPhone o l'iPad, els usuaris catalans de la companyia de la poma aviat podran disposar del sistema operatiu dels ordinadors de taula i portàtils en la llengua pròpia, tal com publicaven ahir diversos mitjans de comunicació catalans.
Des de la Plataforma per la Llengua es vol felicitar Apple per la progressiva incorporació del català en els seus dispositius. En el context actual, la inclusió del català en les noves tecnologies és un element clau de la normalització lingüística.
Per altra banda, la introducció del català en els productes de marques punteres en l'àmbit de les noves tecnologies, tal com Google; Microsoft; Facebook o Apple entre d'altres, demostra que la llengua catalana és rendible comercialment i un element ineludible per adaptar-se correctament a les demandes del mercat català.
Per últim, recordar que tots aquests avenços no haurien estat possibles sense la tasca cívica de milers d'internautes en defensa de la normalització de la llengua catalana en l'àmbit de les noves tecnologies.
66. Si treballes en el
sector del comerç o l’hostaleria, el català et serà molt útil en la teva tasca
diària. Si ets empresari o empresària d’aquests sectors, el català t’aportarà un
valor afegit.
Cambra de Comerç de Girona