Butlletí número 591 (dimecres 18/01/2012) - Continguts triats i enviats
per Eugeni S. Reig
2) Què fem amb la llengua en
l'ensenyament?
4) IV Premi Carles Salvador de poesia
en valencià
10) Presentació del llibre Amb cara i ulls. Diccionari de dites i
refranys sobre l'ull a la Biblioteca Joan Miró de
Barcelona
11) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
1)
Ressenya publicada en el blog Extrem Sud del País
Valencià: d'Elx a Guardamar dimarts 10 de gener del
2012
Joan-Carles Martí i
Casanova
Els voltors
Miquel Adrover
Voliana Edicions, Argentona,
2011
Acomanada
a llops e
cans
buytres, milans,
corps e voltôs
per guardadôs.
Jaume Roig, Spill
13225
Com sabeu, un voltor és un ocell molt gros, negre o molt fosc, que viu
per les roques altes i s’alimenta sobretot d’animals morts. Amb Els voltors, en
Miquel Adrover retrata la fuita rabiosa pels desigs de la carn que sotgen
l’ànima de l’home més mascle i més orfe. L’home tendre i amorós que tot ho perd
i, per això, es perd ell mateix. L’home acorralat, l’home decebut, l’home traït
que es revolta davant la pèrdua irremeiable i incomprensible alhora, que aprèn
com, dintre seu, la sofrença pot tornar-se en una font inesgotable d’un plaer
indescriptible i luxuriós, més enllà de tots els límits i de totes les fronteres
establertes. Aquesta novel·la, de tan carnal, eleva l’esperit per damunt del
comú dels mortals i els fa grandiosos en les seves petites misèries. Perquè el
tacte i el palp d’altri i la pruïja testicular és la prova més irrefutable de
l’existència d’aquest esperit suprem que ens llança al món a la seva imatge i
semblança. Ja ho deixà escrit el vell Ausiàs: “La carn vol carn”, i quan la carn
ens falta no freturem per cap altra cosa que carn no siga. Per això, el súmmum
del desvergonyiment és la carn retrobada, i la possessió de la carn sempre és
una follia joiosa per a la ment.
Som, amics meus, davant la gran novel·la contemporània de Mallorca, tan
allunyada de George Sand i del seu Un hiver à Majorque i de la gran prosa que es
fa, a l’hora d’ara, a les Balears. Si la Sand alcés el cap, se sentiria
provinciana davant aquest intel·lectual illenc que, en plena maduresa, ens
ofereix la prosa més fresca de les lletres catalanes. Perquè, a vegades,
l’espera profitosa produeix aquests vins assolellats sota els quals hi reposa la
mare millor. Adrover ens escriu, descriu i descobreix una illa complexa al bell
mig d’un univers literari únic i compacte, impecable en les formes, d’una
riquesa sense límits en la llengua i d’una trama ben pensada i millor menada.
Una illa ancestral es converteix en l’aparell reproductor i vivificador del
planeta mitjançant la força del mascle ferit i pudent que necessita boçar i
renovar-se per a retrobar-se. Un ésser que vaga sol però que no divaga i que se
solla per a sentir-se viu. Així, en la solitud del qui assaja de comprendre allò
que no té explicació, el mascle de totes les virtuts perdudes, i de tots els
vicis descoberts i retrobats, s’imposa amb la força precisa i constant al llarg
d’un relat llarg que requereix atenció i mesura. I allò que sobta és que el
Mateu no deixa mai de ser un ermità amb ermàs o sense, a la vila, a la plana o
la serra més enlairada.
¿Us creureu que vaig llegir aquesta novel·la el dia més
calorós del darrer mig segle, a les costes d’Elx, quan el termòmetre arrapava
els quaranta-dos graus, prop de la torre medieval del Pinet? Aquesta novel·la i
els seus personatges s’endinsen amb mi per les ones cada vegada que m’hi
capbusse per a llevar-me de damunt la calor intensa que em brolla endins i
enfora. I ho faig fins a vuit vegades mentre no aconseguesc llevar-me del cap el
darrer paràgraf que em persegueix mar endins. Hi ha novel·la que passa a formar
part de la memòria literària de qui la llegeix. I aquesta n’és una, tot i que
l’anterior, La marrada, ja m’havia revelat la personalitat rica i complexa de
l’autor. Ara, el fil no s’hi trenca mai, des de la primera fins a la darrera
plana, i l’aranya tix amorosament la seva teranyina mentre la història es
descabdella fins a envoltar-te en el seu parany irresistible. En aquesta mar
novel·lesca catalana, amansida amb ferum de llençol massa net i planxat, feta
d’estovalles de paper, amb perfums aigualits que produeixen picor i granulla,
¿quina altra cosa podem fer sinó és donar la benvinguda a aquesta ampolla
d’alcohol del noranta-sis que diu allò que altres voldrien però no s’atreviran
mai a dir? No s’hi espanta ningú que no vulga ésser espantat, però com no es
poden saltar escenes, senzillament, no se’n salten, en un acte d’autocensura que
seria fal·laç i castrador.
L’autor, amb un domini estrany, ocupa aquest espai precís que
és la geografia, la llengua, la botànica, la biologia, l’antropologia i la
psicologia de l’home despullat de tot el que no siga la seva homenia. Perquè el
mascle de l’espècie, el qui sap estimar i ser amorós alhora, l’ésser més
majestuós de les fondàries de l’illa i de la vila d’Onxa, ha de deixar-ho tot i
davallar sobre la ciutat tentacle de la badia. I es trobarà amb una petita
galeria d’éssers humans que pateixen i gaudeixen alhora i que l’atrauran cap a
la carn humana amb independència de qualsevol afiliació sentimental, fília o
fòbia. Perquè a les nits tan sols hi ha fantasmes del despús-ahir i de
l’estimada que et sotgen i et deixen impotent. Aquests són els voltors que tot
ho devoren, els voltors d’antany que t’amarren en la cel·la resclosa i pudenta.
I l’autor, amb el mestratge i el domini d’una prosa magistral que et reconcilia
amb el passat i el futur de tota la catalanitat, com a bocí indestriable de la
cultura universal, dibuixa el retrat de la fera abandonada als impulsos de la
regeneració interna, que naix de la descoberta i de l’obertura a uns plaers
profundament blasmats per la moral a l’ús i la tradició, però que fan que
l’ésser humà es retrobe amb la carícia i l’esguard directe d’un altre ésser
humà. Que els éssers humans hagen de llogar-se per a poder fer-ho, sense
vergonya, és la tristum i l’amargum infinita que ens embarga perquè les que més
donen són sempre les més putes.
I Déu què hi pinta, en aquesta esfera? El Déu d’aquest relat
se sap posseïdor de la clau que obri tots els panys i confia, com sempre, en el
temps que tot ho guareix i en la tasca feta per una gernació immensa de
ministres elets pels seus profetes i apòstols. Però els voltors tenen ànsia per
una carn que, tot i que viva, sembla haver mort temps enrere, centenars de fulls
enrere, amb la mort de la meitat millor que ens acompleix i ens completa des
dels temps de la mitologia de les cavernes. Perquè, digueu-m’ho vosaltres, què
és la vida si no és el rebedor del cicle de la vida; la seva primera passa. ¿I
el cicle de la vida, no ha de consistir a donar als vius allò que és dels vius
per a donar sentit i raó a l’única forma de vida que mereix ser viscuda? I
l’amor, aquell que fou i no torna, haurà de tornar i tornarà perquè aquesta és
la il·lusió de l’espècie en la seva immortalitat somiada. Per això el cicle no
s’acompleix mai mentre la il·lusió no se n’empara.
Per tant, observareu que no us descric, ni gens ni mica, la
consueta d’allò que passa al llarg d’una novel·la que, amics meus, marca la
consolidació d’un autor d’alè universal tot i que pregonament terrassà i onxà.
Deixeu-vos endur per aquest ocell fosc, de cap pelat i amb el coll voltant de
plomes llargues; per aquest carnisser menjador de carn crua —insistesc que el
vell Ausiàs cantava com la carn vol carn— que viu per les roques altes i
s’alimenta, sobretot, d’animals morts, malgrat que, com és sabut i difós, vius i
morts som tots estadis diferenciats de la vida eterna i tots portem, si és que
cal, la redempció dins nostre.
Matinal
Què fem amb la llengua en l'ensenyament?
Eines per a la
seguretat i l'assertivitat en la docència de matèries en
valencià
AFORAMENT LIMITAT A 120 ASSISTENTS
Participants:
Professorat de secundària i batxillerat
Continguts:
- Conferència 1: El que diem i el que transmetem
(Ferran Suay. Professor de Psicobiologia de la Universitat de
València)
- Conferència 2: Quan la Sin-ta-xi no és un mot oriental:
una visió educativa optimista (Enric Ramiro. Professor de valencià a
l'IES Guadassuar)
- Conferència 3: Per fi, una gramàtica sense
gramàtica: la Gramàtica zero (Francesc Esteve. Cap de l'Àrea de
Terminologia i Llenguatge Científic a la Universitat de València)
-
Debat general amb els ponents (Moderador: Juli Peretó)
Data i Lloc de realització:
Dissabte 28 de gener de 2012, de 9.00 a 14.00
hores.
OCTUBRE
Centre de Cultura Contemporània (C. Sant Ferran, 13. Valencia)
Coordinador:
- Alfons Esteve. Director Tècnic del Servei de Política
Lingüística de la Universitat de València.
Programa
per a descarregar en pdf
3)
Publicat en el diari Levante-EMV dissabte
14 de gener del 2012
La Universitat de València organitza una jornada
dedicada a oferir instruments pràctics a mestres de secundària i batxillerat que
imparteixen matèries en valencià
L'Octubre Centre de Cultura Contemporània acull el proper
dissabte 28 de gener la "Jornada d'actualització científica per a professorat de
secundària i batxillerat" dedicada a aportar eines per a la seguretat i
l'assertivitat en la docència de matèries en valencià en qualsevol
assignatura.
El seminari es dirigeix al professorat de secundària i
batxillerat que imparteix matèries en valencià i pretén oferir instruments
pràctics de suport en els dos sentits que més solen preocupar els docents. D'una
banda, tècniques i habilitats assertives i comunicatives, tan importants per a
transmetre els continguts com els continguts mateixos. De l'altra, el bagatge
lingüístic fonamental que assegura la qualitat lingüística d'una manera pràctica
i centrada en les solucions.
La jornada està organitzada per la Delegació del Rector
per a la Incorporació a la Universitat de València, la Unitat de Cultura
Científica-Càtedra de Divulgació de la Ciència i el Servei de Política
Lingüística de la Universitat de València, amb el suport de la Xarxa Vives
d'Universitats, l'Institut d'Estudis Catalans i Acció Cultural del País
Valencià.
L'activitat consta de tres intervencions i un diàleg
final. La primera aborda "El que diem i el que transmetem", a càrrec de
l'especialista en psicologia de l'esport i en assertivitat lingüística Ferran
Suay, responsable dels Tallers de l'Espai Lingüístic Personal i és autor dels
llibres Sortir de l'armari lingüístic i
Psicobiologia de l'esport i de l'activitat física. En
la seua intervenció abordarà, des d'un vessant ben pràctic, els aspectes de la
comunicació a l'aula i dels continguts implícits que es transmeten en l'acte
d'ensenyar, que sovint i sense adonar-nos-en, contradiuen i superen en
importància els continguts explícits que volem fer arribar.
El professor Enric Ramiro presentarà una intervenció amb
el títol "Quan la sin-ta-xi no és un mot oriental: una visió educativa
optimista". Ramiro ha publicat llibres d'aplicació pràctica a l'aula, com
La maleta de la ciència. Ramiro aportarà la seua
experiència sobre el que significa ensenyar en valencià als instituts "sense
arribar a l'Afganistan" i explicarà la utilitat de llibres com
Gramàtica zero a través d'un conjunt d'exercicis
pràctics de subsistència. La xarrada s'iniciarà parlant de Canal 9 i TV3 i
conclourà amb un conte sufí.
En tercer lloc, la intervenció "Per fi, una gramàtica
sense gramàtica: la Gramàtica zero" de Francesc Esteve, presentarà una obra que
ofereix una triple possibilitat d'ús: per a comprovar els coneixements, per a
consolidar uns fonaments gramaticals i per a trobar una solució ràpida a un
dubte concret.
IV Premi Carles Salvador de
poesia en valencià
La Universitat Politècnica de València convoca el IV Premi Carles Salvador, que premia obres de poesia en valencià, d’una
extensió entre 40 i 60 poemes o de
500 a 700
versos.
Està dotat amb 2.500 euros de premi més la publicació de 1.000 exemplars de l’obra
en l’Editorial Denes (www.editorialdenes.com), en la col·lecció
“Edicions de la
Guerra”.
El termini per a la presentació de les
obres finalitza el 10 de febrer de 2012.
Hauran d’adreçar-se a l’Àrea de
Promoció i Normalització Lingüística i remetre’s o presentar-se al Registre General de la
UPV (en qualsevol dels campus: Vera, Alcoi o Gandia).
El jurat, compost per Vicent Berenguer, Manel
Rodríguez-Castelló, Isabel Garcia Canet, Joan Navarro, Josep Mir i
Josep Cortés, lliurarà el premi durant la Setmana per la Llengua 2012 (del 23 al 27 de abril).
En les edicions anteriors van ser premiats Eduard
Marco (per Refugi incòlume), Joan
Navarro (per A deslloc) i Josep
Vicent Lorca (per Pedra de
resposta).
Més
informació:
Bases
del IV Premi Carles Salvador:
http://www.upv.es/entidades/APNL/menu_urlv.html?/entidades/APNL/infoweb/anl/info/U0567005.pdf
Àrea
de Promoció i Normalització Lingüística (www.upv.es/apnl)
Àrea
de Gestió Cultural (http://www.upv.es/entidades/ACU/index-va.html)
5)
Jordi Nadal
A final d’abril de 1990 un senyor em va entrevistar en un pis del carrer
Figuerola de Girona. Jo tenia divuit anys aleshores, i era la primera entrevista
de treball de la meva vida. Era per fer d’aprenent d’administratiu, de xerric,
que en deien. Li vaig agradar i em va convocar per a una segona entrevista amb
la persona que hauria de ser el meu cap, si és que al final m’agafaven. Va anar
bé. No tenia ni idea de per a quina empresa em volien contractar. Va resultar
ser per al Punt Diari.
Vaig entrar en un tren en marxa que, tot i ser jove (11
anys d’existència), ja tenia una càrrega, un posit, de vivències al damunt.
Moltes persones havien treballat molt per fer possible aquell diari, d’altres hi
havien posat diners, i en aquella època d’altres ens hi incorporàvem per ser
noves peces d’un engrenatge que anava creixent.
No m’ho pensava, però no entrava a formar part d’una
empresa qualsevol. De fet, anomenar-la “empresa” ja desmereix el que era, perquè
aquesta descripció, pel que fa al Punt Diari, no significava res més que una
forma d’organització administrativa, jurídica, convencional. El Punt Diari era
molt més que això, arribant per a molta gent a la categoria de sentiment,
principi moral, espai de militància ideològica… Era l’estructura que ens
embolcallava i que ens ajudava a anar creixent i madurant com a persones (a
vegades a base d’hòsties).
No té sentit que ara em dediqui a explicar les meves
vivències personals relacionades amb el Punt Diari-El Punt-El Punt Avui perquè
són una simple anècdota dins del conjunt. Són part fonamental de la meva vida,
però una simple anècdota dins l’univers de vides i històries que tots hi hem
viscut. Molts hi hem fet de tot (i també algunes coses que no explicaríem si no
és en presència dels nostres advocats).
És per dir que vint-i-un anys després d’aquells meus
inicis, el Punt Diari, ara El Punt Avui, continua formant part de l’ADN personal
de molts dels que hi treballem. No podem explicar les nostres vides sense parlar
d’aquest diari i la seva gent.
Les coses han canviat molt. Passem moments terriblement
complicats. I fa temps. Tots ens hem sacrificat molt per intentar sortir-nos-en.
Crec que el sacrifici dels treballadors al llarg dels darrers anys, i també el
de les persones que hi han arriscat part del seu patrimoni, avala el que dic. Hi
ha hagut un compromís real, emocional, que depassa l’estricte intercanvi de
diners per hores treballades. Som una empresa curiosa. Hem vist assemblees en
les quals ens han rebaixat el sou i hem sortit tots contents i entusiasmats. Una
cosa gairebé surrealista, si es mira fredament i s’ignora que El Punt Avui té
cor i respira, i que tots posem el nostre granet de sorra en que sigui així.
Naturalment, el que ens iŀlusionava no era la retallada de sou, sinó el projecte
de futur que aquell mateix dia començava. No excloent, és clar, que tots
treballem per guanyar diners, per viure, i que si aquí no mengem haurem de
buscar un lloc en el qual obtenir recursos per alimentar les nostres famílies.
Tampoc tenim alternativa.
Els reptes han estat sempre font d’iŀlusió per a
nosaltres. La gent que he conegut en aquesta casa és essencialment valenta i
agosarada. Els tenen ben posats, vaja. I junts hem fet el camí. Hi ha hagut
grans encerts, i també grans errors. Però ara no serveix de res fixar-se en tot
allò que s’ha fet malament. Ja està fet. Ara els esforços han d’anar orientats
en construir un futur. Un futur que en aquests moments ens fa patir més que molt
a tots plegats. El passat ha de servir per no cometre els mateixos errors, no
per lamentar-nos de quines són les raons que ens han portat on som. Sempre hem
tingut l’empenta. La nostra i la de molts milers de persones per a les quals el
fruit del nostre treball és també part de les seves vides. Aquest capital humà
ha de servir per sobreviure ara, i ser imparables més tard. Que tothom que hi
tingui alguna cosa a fer ho tingui present.
Tant de bo aquest article continuï tenint sentit d’aquí a
uns dies. Segur que sí.
6)
Publicat en VilaWeb dijous 12 de gener del
2012
Sa Pobla s'afegeix a la iniciativa de Manacor, i avui
Pollença també es pot afegir a la presentació
d'al·legacions
Els disset regidors de Sa
Pobla, inclosos els nou del PP, han acordat de presentar al·legacions a la
modificació de la al·legacions contra l'avantprojecte
de modificació de la llei de la funció pública (pdf), que eliminarà
el català com a requisit. A diferència de Manacor, on també s'han presentat
al·legacions, l'oposició a l'ajuntament pobler ha lamentat que no s'hagi aprovat
en ple el document. Avui, Pollença, governada també pel PP, es pot afegir al
rebuig a l'atac del president Bauzá a la llengua.
Tant Manacor com Sa Pobla són municipis governats amb majoria
absoluta pel PP. N'hi ha uns altres, també governats pel PP però en minoria, o
amb pactes amb altres formacions, que també es preveu que presentin al·legacions
al pla de Bauzá: Pollença i Sineu, per exemple. Aquests casos han palesat una
divisió interna en el PP balear per causa de l'ofensiva contra la llengua que
suposa la modificació legislativa impulsada pel president.
A Manacor, els populars, que, amb el batlle i vice-president
del PP balear, Antoni
Pastor, hi van votar favorablement, van veure com sorgien discrepàncies dins del
seu grup: els regidors Llorenç Bosch i Antoni Servera van desmarcar-se de la
votació i es van alinear amb José Ramón Bauzá. Pastor va llençar aquest missatge
al president balear: 'Amb aquesta decisió [de modificar la llei de normalització
lingüística] es canvien les regles que amb molt d'esforç es van consensuar el
1986. Ara, vint-i-cinc anys després es crea un problema on no n'hi havia. Jo sóc
el mateix, ningú no trepitjarà els meus drets'.
Bauzá ha reaccionat dient que el partit 'analitzarà la
situació' esdevinguda a Manacor, i ha dit que prendria les decisions oportunes.
A més, ha reiterat que compliran els compromisos electorals.
En contradicció amb altres
lleis
L'avantprojecte entra en contradicció amb altres lleis,
com la de normalització lingüística (llei 3/1986,
de 19 d'abril) i la de règim jurídic de l'administració (llei
3/2003, de 26 de març). Per això, el text té disposicions, dues de les quals
afecten aquestes altres lleis relacionades amb l'ús i coneixement de la llengua
perquè també caldrà modificar-les.
L'avantprojecte també aclareix que
els procediments d'accés, selecció de personal interí o laboral temporal que ja
hagin començat quan entri en vigor aquesta llei, continuaran la tramitació
d'acord amb la normativa vigent en el moment en què hagin començat, llevat que
encara no s'hagi publicat la convocatòria corresponent.
Amb
aquesta reforma, el català només serà requisit, i en menor mesura, en dos casos
concrets:
Per accedir i ocupar llocs de la funció pública
docent (que s'ha de regir per la seva normativa reglamentària específica), i per
accedir i ocupar llocs del cos facultatiu superior, escala humanística i de
ciències socials, especialitat d'assessorament lingüístic (en la qual s'exigirà,
només, com a requisit el nivell C2 o equivalent).
Per a tots aquells
llocs que tinguin com a funció principal la informació i l'atenció al públic el
català exigible serà només l'equivalent al nivell B2.
7)
Publicat en tribuna.cat dijous 12 de gener
del 2012
L'OCB lliure les primeres 500 al·legacions a
l'avantprojecte de reforma de la Llei de Funció Pública, que buida de contingut
la Llei de Normalització Lingüística, i calcula que el dissabte
superaran les 3.000.
Dijous, 12 de gener, l'Obra Cultural Balear (OCB) ha lliurat les seves
al·legacions a l'avantprojecte de reforma de la Llei de Funció Pública, que
buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística. El president de
l'entitat, Jaume Mateu, ho ha fet acompanyat de més de cinquanta persones, entre
socis i amics de l'entitat i representants de diferents organitzacions socials,
que també han presentat les seves pròpies al·legacions. Els assistents han
col·lapsat durant una hora el registre de la Conselleria de Presidència, on han
presentat les primeres 500 al·legacions.
L'OCB calcula que entre avui i
dissabte el nombre d'al·legacions superarà les 3.000 i fa una crida al conjunt
de la ciutadania a continuar-ne presentant fins al darrer moment. Es pot fer a
qualsevol registre públic fins a demà, divendres 13 de gener, i al registre de
la Conselleria de Presidència (Passeig de Sagrera, 2, Palma) fins al dissabte 14
de gener. També les poden fer arribar a la seu de l'Obra Cultural Balear (c. del
Pare Bartomeu Pou, 31 baixos), fins a divendres 13 de gener. Els que ho vulguin
fer han d'imprimir el document penjat a la plana web http://www.ocb.cat/campanyes/ar/allegacions.pdf,
emplenar-lo amb les seves dades personals i signar-lo. Els que el vulguin
presentar directament a un registre públic hi han de dur un original i una
còpia.
Publicat en VilaWeb dimecres 11 de gener
del 2012
Oriol Martí comenta la versió beta que Apple ha fet
arribar als desenvolupadors
L'expert en aplicacions de xarxes socials, Oriol Martí Anguera
(bloc), ha fet
un primer test per a VilaWeb de la versió beta 10.7.3 del sistema operatiu de
Mac, de moment distribuïda entre programadors i desenvolupadors, i que incorpora
finalment el català. Ho fa, això sí, d'una manera parcial, i només en la part
relativa al 'Finder', i no pas als programes externs a Apple.
Tot seguit aquesta primera anàlisi d'aquesta versió beta.
La 'poma' dóna més presència al català
Apple ha donat als desenvolupadors la beta 11D42 Delta o, dit
d'una altra manera, la versió 10.7.3 del sistema operatiu estel·lar, l'OSX
Lion.
Aquesta nova actualització ens fa una il·lusió especial, perquè
entre les novetats que incorpora hi ha la traducció al català. El català ha
estat present en molts dispositius de la companyia de la poma, en l'iPod,
l'iPhone, l'iPad…, però mai encara no havia arribat als ordinadors de taula ni
als portàtils: l'iMac i el MacBook…
Ja feia uns quants dies que corria el rumor, però ara ja ho
podem assegurar amb certesa: l'hem instal·lat i l'hem provat.
A primera vista, solament tindrem en català tot allò que formi
part del Finder; això vol dir que els programes externs continuaran en l'idioma
original, o en l'idioma definit en el moment d'instal·lar-lo. Cal dir que, en
aquesta versió beta, s'hi han inclòs també, a part el català, el croat,
l'eslovac, el grec, l'hebreu, el romanès, el tailandès i l'ucraïnès.
Aquesta actualització del sistema inclou, en termes generals,
correccions del sistema operatiu que milloren l'estabilitat, i també millorarà
la compatibilitat en l'ús de d'arxius de Windows i de targetes intel·ligents per
engegar la sessió en OSX. Finalment, resoldrà els problemes d'autentificació amb
els serveis de directori.
L'actualització 10.7.3 es recomana a tots els usuaris d'OSX
Lion i, com és habitual, l'actualització serà gratuïta per a tots els
usuaris.
Aricle publicat en elSingulardigital.cat dimecres 11 de gener del
2012
Josep Maria Casasús
"L‘IEC no gaudeix d’un reconeixement ple per part de la política
institucional catalana"
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) és l’entitat acadèmica catalana més
activa. Algunes universitats ho són més, però disposen de pressupostos molt més
elevats i de més recursos humans, tant pel que fa a gestió com a recerca. Amb
pocs mitjans, l’IEC desplega iniciatives culturals de tota mena.
Sense
anar més lluny, abans d’ahir TV3 estrenà la sèrie de divulgació lingüística
Català a l’atac, programa emmarcat dins l’Any de la Paraula Viva, que
organitza la Secció Filològica de l’IEC amb motiu del seu
centenari.
Aquesta proposta contribuirà a millorar la penetració social
de l’idioma nacional. Català a l’atac tracta la nostra llengua
mitjançant recursos propis de l’actual televisió popular: amenitat i humor. Posa
l’èmfasi en la parla col·loquial que no ha entrat encara en els diccionaris,
etimologies curioses, sinònims, modismes i varietats dels diversos dialectes de
l’idioma.
S’emet de dilluns a divendres abans del Telenotícies
comarques i el Telenotícies vespre. Llàstima que serà poc temps a
la graella de programes. Un parell de mesos només! Cal lamentar-ho pel fet que
aquesta mena de continguts en unes hores d’alta audiència permeten esperar que
facin forat en l’opinió pública i en la cultura social. Aquest maridatge entre
l’IEC i TV3 és el que cal esperar de les nostres institucions, tant si són
centenàries, com la primera acadèmia nacional, com les que encara considerem
joves, com la televisió pública de Catalunya.
L’IEC a més de ser
l’autoritat acadèmica en llengua catalana és sensible a la resta de
manifestacions de la cultura nacional. Dijous de la setmana vinent ofereix un
concert del pianista Albert Guinovart i el violoncel·lista Oriol Aymà amb motiu
del 40 aniversari del discurs de Pau Casals a l’ONU i del centenari del
compositor Xavier Montsalvatge.
Tot i aquesta acció cultural constant i
necessària, l‘IEC no gaudeix d’un reconeixement ple per part de la política
institucional catalana. Durant l’etapa del conseller Huguet es proposà un
contracte-programa que condicionava els recursos aportats per la Generalitat a
fer les recerques que el govern decidís, a la manera jacobina. És una paradoxa
que el govern de Madrid aporti a l’IEC recursos fixes cada any sense condicions,
i que els governs d’aquí escatimin confiança en la acadèmia nacional catalana.
11)
Presentació del llibre Amb cara i
ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull a la Biblioteca Joan Miró
de Barcelona
10)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
31).
63.
Una llengua no només comunica, sinó que
identifica.
Rosa Calafat
Lingüista. Professora de la Universitat de les Illes
Balears
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací