InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 589 (dilluns 16/01/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Alfons Llorenç - Casca
 
 
 
 
5) Josep Piera - L'Odissea de Mira
 
6) David Valls - Sigues Lliure!
 
 
 
 
10) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
Article publicat en la revista El Temps (setmana del 2 al 8 de gener del 2012)
 
Casca
 
Alfons Llorenç
 

     Estenem fantasies i els somnis als balcons. I, mentre la vespra dels Reis es vessen il·lusions i es crida fortuna, arribava a tota la geografia de la nostra història i cultura (Occitània i Nàpols, Catalunya i Balears, de València a l'Alguer), i, encara, a Almoines (la Safor), la casca. Una coca de pasta d'ametla, sucre i ous, farcida de dolç de moniato, batata, cabell d'àngel o carabassa, emblema de la resurrecció). Cuita al forn, grial, si matern generador de vida, i al foc, vicari del Sol a la terra. La forma redona és simptomàtica: un símbol solar (al fred gener!), propi dels ritus solsticials precristians i de les ofrenes als déus procreatius; els romans ja menjaven tortells a les festes d'hivern. L'ametla, bàsica, ha estat fecundant signe sexual i vital;  maternals, aixoplugaven els pantocràtors (del grec panto-krator = totpoderós, ja aplicat a Zeus) del Pare Etern. Els fèrtils ous guarden el misteri de la vida i l'engendren. I, la dolçor, tan pròpia dels eterns déus olímpics.

 

     La singular forma almoinera (també, Vila-Real), de serp enroscada, no és casual. Demonitzat el pobre rèptil per la caiguda original dels innocents primers pares, seductora, sota la figuera de l'Edén, era, no obstant, signe fàl·lic i fecundador. A més, guardava les fonts de vida i d'immortalitat i els tresors més fabulosos, per tant, vaticinava riquesa i prosperitat.

 

     La casca és senyal de la resistència a la desfeta d'Almansa, a l'assimilació. Ha desafiat al “roscón” castellà, d'origen fiancés, portat pel botxí Felipe V, que volgué imposar-lo; ho va atènyer als dictatorials anys setanta. Encara, una encisadora nit es combreguen casques per la pervivència, captivar la bona ventura i els dons d'uns saturnals “reis” ben nostres: “Senyor rei, ja estic ací; la palla i les garrofes per al seu rossí/ i els joguets i els casques per a mi”.



 

3)
 
 
 
4)
 
Publicat en el diari Levante-EMV diumenge 8 de gener del 2012
 
 
Edicions Bromera ha elaborat un nou web, www.bromera.com/pla-lector, amb tota la informació referent al pla lector i on es pot descarregar un document que facilita als educadors la confecció del Pla de Foment Lector de Centre, una eina que els serà molt útil després que la Conselleria d´Educació haja aprovat l'Ordre 44/2011, la qual converteix aquest projecte en un element fonamental a les escoles.

El web explica què és un pla lector, ofereix informació sobre la legislació referida a la promoció de la lectura a l'aula, presenta el pla de Bromera i facilita als educadors la descàrrega de receptes i fitxes per a animar a la lectura a l'escola.

Bromera recorda que «el foment de la lectura entre els més joves» ha sigut sempre el seu compromís. El Pla Lector de Bromera ha sigut elaborat per Josep Antoni Fluixà, director de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura i docent, i inclou objectius, activitats, recursos i suggeriments per als mestres.
 
 
5)
 
Publicat en el diari Levante-EMV diumenge 8 de gener del 2012
 
 
Josep Piera
 
Aquests dies de festes familiars em vaig quedar a casa, a la vora d'un bon foc, i, amb el temps i la calma necessaris, els vaig dedicar a la lectura viatgera de L'Odissea d'Homer en la recent traducció de Joan F. Mira; així, cant a cant, podia anar comparant-la amb la de Carles Riba, una obra clau de la meua particular memòria literària, perquè, entre altres raons personals, la seua lectura m'acompanyà en el meu primer i iniciàtic viatge a Grècia, d'això fa ja trenta anys. Vull dir amb açò que la traducció de Mira tenia en mi un lector garantit.

Durant uns quants dies, per tant, em vaig dedicar pacientment a seguir les aventures d'Ulisses tot comparant els hexàmetres homèrics de Mira amb els de Riba. No parlaré, però, d'aquests entreteniments personals que mereixerien molt més espai. En aquesta columna només puc deixar dita la complaença literària que he sentit deixant-me dur pel relat en vers que Mira ha sabut fer; un relat on la cadència del ritme clàssic ajuda a fer més àgil la lectura, i no a entrebancar-ne la gràcia. I destaque la manera perfecta i propera alhora amb que la llengua literària flueix en la traducció de Mira.

Una meravella, per tant, aquesta de llegir Homer com si es tractara d'un clàssic valencià, un clàssic nostre, de sempre i d'ara. En aquest escrit només puc suggerir, doncs, el molt que he gaudit seguint les peripècies d'Ulisses per la mar, ara color de vi, abans d'onades vinoses. Però així ha sigut. I vull dir que, si en mi Ulisses sempre tindrà la cara de Kirk Douglas, i que a Penèlope sempre la imaginaré amb el rostre de Silvana Magano, a partir d'ara rellegiré L'Odissea en la traducció de Mira. I amb açò no pretenc traure mèrits a la que va fer el mestre Carles Riba, a qui sempre deuré el goig d'haver-me dut de jove a Ítaca. I és que, en aquests dies de festa, he aconseguit oblidar la crisi i el descrèdit que ens aclapara, gràcies a aquesta complaent lectura homèrica.
 
6)
 
 
Article publicat en el blog El català suma, el blog de la Plataforma per la Llengua
 
Qui aquests dies passi per davant de la Pl. Universitat de Barcelona, veurà que la Universitat de Barcelona ha penjat un parell de cartells ben flamants. En un ens hi desitgen un Bon Nadal i un feliç 2012 i, en l'altre, “Cursos d'espanyol per a estrangers”. De fet, aquests cartells els hi van posant cada any. A més, fa uns anys que aquests cursos d'espanyol també eren anunciats al metro.
 
El que em sobta, és que mai he vist cap campanya, ni cap cartell, ni cap anunci de dimensions similars anunciant “Cursos de català per a estrangers i/o castellanoparlants”. Tot i això, la UB anuncia al seu web que: “El català és la llengua pròpia i oficial de la Universitat de Barcelona” i disposa d'uns Serveis Lingüístics que: “tenen per missió la promoció de la formació en llengua catalana i l'assessorament lingüístic multilingüe”. Una altra cosa que em sobta és que aquest cartell també l'han escrit en català. És que potser queda algun catalanoparlant irreductible, que visqui a Barcelona, que no sàpiga un borrall de castellà? Seria, doncs, aquest catalanoparlant un possible destinatari d'aquests cursos?

Com a estudiant de lingüística en aquest mateix edifici i sense generalitzar, puc parlar de la meva experiència personal sobre uns quants encontres i desencontres amb estudiants d'Erasmus, i també d'intercanvi extra europeu o d'àmbit espanyol. M'he trobat alumnes d'àmbit espanyol que ja han arribat parlant el català, perquè a la seva universitat d'origen els el van ensenyar. També m'he trobat alumnes estrangers que parlen català. Cal dir que els Serveis Lingüístics de la universitat ofereixen un cursos introductoris i gratuïts de català i, que a més, s'encarreguen d'informar a tots els estudiants sobre l'existència d'això que en diem llengua catalana. Continuant amb els perfils, m'he trobat alumnes, tant espanyols com estrangers, que no parlen el català però que en tenen un coneixement passiu, fet que no els representa cap problema per assistir a classes on s'imparteix la matèria en català. I a l'altre extrem, m'he trobat alumnes que malgrat la informació i els oferiments que la UB aparentment fa i dóna, arriben a la universitat no només sense saber un borrall de català, sinó amb una actitud totalment negativa i bel·ligerant en contra de la llengua i del seu ús en la seva presència. És obvi que algú els ha inculcat aquests prejudicis i aquesta normalitat anormal de la llengua. Segurament hem estat nosaltres mateixos.

Per què la UB no anuncia cursos de català en igualtat de condicions que els cursos d'espanyol? Per què els Serveis Lingüístics, que abans eren a l'edifici central de Pl. Universitat, ara els tenen “desterrats” en unes oficines al barri de Sants? No ho sé. És clar que també cal arribar fins al fons de la qüestió, i és que molts dels alumnes nouvinguts que fan el pas d'acollir-se als cursos d'iniciació de llengua catalana no continuen, i no ho fan perquè el català és una llengua no necessària ni per viure a Barcelona, ni per estudiar a la UB. Un estudiant que vingui a passar uns mesos a la UB pot anar fent la viu-viu i matricular-se només a assignatures que s'imparteixen en castellà. I si es matricula en alguna assignatura en català, sempre pot fer allò d'aixecar la mà i fer canviar la llengua del professor, per bé que cal dir que aquesta mena de malentesos lingüístics cada cop passen menys, si és que encara passen. En tres anys que fa que hi sóc, he viscut aquesta situació una vegada. A més, aquí cal afegir l'actitud dels mateixos estudiants catalanoparlants de soca-rel, els quals es passen al castellà al primer indici de contacte amb un no nadiu. Tot plegat esperona ben poc a aprendre el català.

Que això passi a la facultat de filologia, que és on hi hauria d'haver una sensibilitat especial envers les llengües, és greu. No em vull ni imaginar què deu passar a les altres facultats.

M'agradaria veure, al costat del cartell de cursos d'espanyol, un de cursos de català en igualtat de condicions. Però perquè això pugui passar, perquè aquests cursos tinguin un sentit, perquè tinguin èxit, perquè els alumnes que hi van no tinguin la sensació que ja en tenen prou amb un curs introductori, o que fins i tot pensin que no els cal, hem de fer un canvi d'actitud. El català ha de deixar de ser la llengua per comunicar-se només amb els de tota la vida, amb els de la tribu. El català ha de ser una llengua de comunicació entre els que som d'aquí, però també per integrar els nouvinguts i els no tan nouvinguts. Si ets catalanoparlant, parla sempre en català, no jutgis el teu interlocutor abans de ni tan sols establir-hi una conversa. Confia en la perícia i la intel·ligència del teu interlocutor, que si no t'entén, ja t'ho farà saber. Fes que el català sigui necessari mantenint-nos-hi sempre. Allibera't! Sigues lliure! Parla sempre en català!

David Valls

Plataforma per la Llengua

7)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dilluns 9 de gener del 2012

Carrefour elimina el català de les caixes de pagament

La mesura ha estat presa a causa de la pressió de grups espanyolistes

Carrefour ha eliminat el català a les caixes de pagament ràpid dels seus comerços del País Valencià arran d'una campanya de grups espanyolistes que es queixaven que hi hagués el català i no el valencià. Carrefour ha respost a la campanya dient que lamentaven “les molèsties ocasionades” i que s'ha eliminat “l'elecció del català en les torres de pagament d'Scan&Go i Caixes d'Autopagament”.

Per acabar-ho d'adobar, Carrefour diu que “en un futur s'afegiran totes les llengües autonòmiques” i que llavors “hi haurà el valencià”. Davant aquesta decisió no es descarten accions contràries a la compra en aquesta marca de centre comercial per part de grups, entitats i associacions de consumidors valencianistes.

 
8)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dilluns 9 de gener del 2012

Bromera lliura la revista “L'illa” de l'estació d'hivern

Tot el sector de mestres i professors de l'àmbit educatiu reben als domicilis personals aquesta revista difusora de la realitat editorial d'aquesta empresa d'Alzira

L'editorial d'Alzira, ha fet arribar als domicilis de l'ampli sector de mestres i professors, la seua darrera publicació de la revista difusora de la literatura en el seu més ampli concepte.

L'illa de l'estació d'Hivern, arriba puntual abans de l'inici del segon trimestre del curs escolar 2011 - 2012 i ho fa, amb un reportatge sobre el seu darrer llibre publicat en la col·lecció “Grans Obres Bromera” relacionat amb els paisatges fortificats. Una divulgació de la grandesa i la diversitat del patrimoni valencià i del significat d'aquesta arquitectura militar i defensiva.

Tot seguit, ocupa les pàgines de l'esmentada revista, el darrer llibre de Ferran Torrent, Ombres en la nit. Un treball on es reflecteix l'odi i la venjança del post-Holocaust. Un thriller amb element de novel·la d'espionatge i una novel·la amb fons històric.

La revista d'Hivern, informa sobre la publicació d'una col·lecció per a primers lectors. Un conjunt de contes senzills i emotius, vinculats a éssers i situacions de la infància, perquè els xiquets comencen a estimar els libres. Es tracta de Lletra Gran, una col·lecció editada en dues versions, una en majúscules i una altra amb lletra lligada.

Les pàgines centrals les ocupa una entrevista reportatjada feta a Enric Lluch, on es mostra la forma de treball d'aquest autor valencià que desplega un ventall ampli de recursos lingüístics, entre els quals destaquen molts refranys i frases fetes que ell mateix encunya.

Es tanca el recull de 30 pàgines de L'illa, amb la crònica dels darrers premis Bromera, fita important per a aquest projecte que s'autoqualifica com a d'humil, però arrelat a la realitat de la cultura catalana feta al País Valencià.

 
9)
 
 
10)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 30).
 
 

61. Em permeto pensar que, ja que tenim tants i tan bons especialistes que estudien i ens ensenyen el català, com ho podem fer perquè tots els ciutadans -i els polítics amb ells, fins i tot els nacionalistes- a més valorin i estimin la llengua com un bé essencial i prioritari que no pot admetre ni la mandra ni la pusil·lanimitat col·lectives si hom vol que sobrevisqui amb dignitat.

        

Jaume Cabré

Escriptor. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2010

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací