InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 581 (dilluns 02/01/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2012 és de 25 euros.
 
Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana podeu llegir tots els butlletins tant d'InfoMigjorn com d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han enviat fins ara en l'enllaç:
 
 
Sumari
 
1) Presentació a València del llibre 500 raons per parlar català de David Pagès i Cassú
 
2) Document fundacional de Núvol
 
3) Vicent Partal - Algunes coses que sabem
 
 
 
6) Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo" - FELIĈAN NOVAN JARON, ESPERANÇA!
 
 
 
9) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
Presentació a València del llibre 500 raons per parlar català de David Pagès i Cassú
 
 
Acció Cultural del País Valencià i CCG Edicions
es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre
de David Pagès i Cassú
 
500 raons per parlar català
 
L'acte tindrà lloc el proper dimarts 3 de gener, a les 19 h, a l'Aula 1 d'Octubre Centre de Cultura Contemporània (Carrer de Sant Ferran, 12) de València.
 
Hi intervindran:
 
Eugeni S. Reig, lexicògraf; Santi Vallés Casanoves, assagista i filòleg i David Pagès i Cassú, autor del llibre.
 
 
2)
Núvol. Un diari digital de les arts i la cultura.
Document fundacional
 
 
Núvol és una capçalera digital dedicada a la cultura i les arts que aspira a omplir un buit en la catosfera. A diferència d'altres capçaleres digitals de vocació político-polemista, Núvol no es postula com una publicació victimista ni neuròtica ni rondinaire ni partidista, sinó com un diari de gent oberta, independent, observadora, catalanament desacomplexada, i amb ganes de divertir-se. Ara més que mai, amb el vendaval que ens vindrà després del 20-N, ens convé reconstituir-nos per dintre i no tant en oposició o en contrast als que ens volen fer la guitza. L'única independència viable ara mateix es diu emancipació, ser el que s'és sense demanar permís a ningú. Volem viure en una Catalunya habitable i inevitable, on el català sigui una realitat inevitable, tant per al quiosquer i el taxista com per Microsoft o Twitter.  No hi ha llengües normals, no hi ha catalans normals. A Núvol ens fixarem en el que és únic entre el que ens és comú. A força de condensar-se, Catalunya es va convertint en un fenomen gairebé meteorològic, un gran núvol sense estat però tampoc sense fronteres, perquè ja se sap que un país sense estat no té fronteres. No hi ha independència possible sense una prèvia emancipació. I  constituir-se en un estat avui dia ja no és una indispensable condició de possibilitat per tenir un destí propi i compartit. Anem recuperant aquell estat mental en què ser català, una condició mil·lenària, esdevé molt més subversiu que ser catalanista. 

Núvol es proposa cobrir aquells esdeveniments i actes culturals, novetats editorials, exposicions o concerts, estrenes teatrals, etc. que els diaris convencionals han deixat de tractar per falta de paper o simplement perquè no formen part de la cultura mainstream o no són un producte d'un gran grup. Núvol es nodrirà de les aportacions de moltes persones que ja fan coses a la xarxa a títol individual, sigui a través d'un blog o d'un compte de twitter, sigui en newsletters o plataformes col·lectives o en pàgines temàtiques. I ho farà amb l'objectiu d'aplegar amb criteri tots aquests esforços, que sovint queden dispersos, per tal de sumar i contribuir a crear una massa crítica important. Núvol no quedarà reclosa en l'àmbit cultural català, sinó que ha d'estar alerta al que es cou a l'estranger i d'obrir finestres a altres publicacions digitals de fora a través de links o intercanvis amb altres publicacions. La nostra voluntat és generar un discurs lúcid al voltant del que passa i ens passa, i de donar als nostres continguts una sortida més enllà del dia a dia, publicant documents (contes, conferències, cròniques, teatre, videos, dibuixos i vinyetes, cançons, espais radiofònics, etc) que es puguin llegir, contemplar, escoltar o simplement consultar al Núvol.

Per què Núvol?

Núvol és una paraula que es troba en la intersecció entre la tecnologia i la poesia. És prou lírica per remetre'ns a l'art, i alhora tecnològicament evocadora, ara que el cloud computing ha convertit la paraula Núvol en una metàfora d'Internet. No pretenem assemblar-nos al núvol teocràtic i condescendent d'Amazon o Google, sinó més aviat a un núvol volcànic, expressió tel·lúrica de les forces més amagades d'un país i d'una gent.

En quin context sorgeix www.nuvol.com?

La comercialització del llibre digital al nostre país ha estat marcada per la por a la pirateria. Els grans grups editorials radicats a Barcelona (Planeta, Random House, Grup 62) han projectat plataformes o portals de venda d'ebooks amb la voluntat de prevenir més que no pas d'obrir en el mercat una finestra que transformarà la indústria editorial futura. S'ha fet una revolució preventiva, i per tant fallida, que el consumidor ha ignorat o rebutjat sense contemplacions, perquè no li aportava res de nou: els ebooks són pràcticament tan cars com els títols homònims en format paper i s'han d'adquirir a través del portal d'una llibreria. Les editorials compten encara que durant molts anys el paper serà la pota principal del seu negoci i que l'e-commerce pot esperar i per tant no es poden permetre ara com ara d'alienar el gremi de llibreters. El desembarcament de Amazon.es i Google Books a l'estat espanyol representa per a l'ecosistema editorial una amenaça tan imminent com incerta. Els autors i els agents literaris s'han posat a la defensiva i han estat reticents a cedir drets digitals, a l'espera de veure com evolucionen els mercats. La realitat és que serà difícil de conciliar a la llarga la fidelitat als llibreters i distribuïdors convencionals per una banda i l'emergència  d'un nou format, el de l'ebook o ePub, que no només va guanyant terreny sinó que en molts casos serà una via de salvació per donar sortida editorial a gèneres menystinguts per la indústria: poesia, teatre, assaig, tesis doctorals, edició de correspondències epistolars, etc.. Només un editor que cregui que pot fer sostenible un segell digital serà capaç d'acompanyar de veritat la revolució digital anys a venir. Ara mateix, la literatura catalana necessita la creació d'un espai virtual, un núvol digital, on hi trobin lloc expressions literàries que han estat descatalogades o seran bandejades dels programes editorials dels grans grups. Més enllà de la magnífica plataforma digital de Google o Amazon, és indispensable que la literatura catalana tingui un núvol autòcton, un espai de trobada i intercanvi, una àgora virtual on els lectors sàpiguen que hi trobaran títols catalans al seu abast.

Tots som conscients que el mercat de llibre en paper serà encara molt preponderant durant uns quants anys i que plantejar-se un segell digital a hores d'ara no és un projecte fàcilment sostenible. www.nuvol.com no té entre els seus targets prioritaris el mercat de llibreries. Per tant, no es presenta com una proposta bel·ligerant contra les editorials ja existents, sinó com una plataforma alternativa, que en molts casos pot acabar fent un servei als editors de paper. De quina manera? Contractant uns textos que els havien passat per alt, fixant aquests textos i servint-los finalment ben presentats en un document que els permeti fer-ne una edició en paper, prou rendible si en saben fer una bona promoció. www.nuvol.com podria en cada cas conservar els drets digitals (o no) i cedir els drets de llibreria/club/quiosc a l'editor convencional.

www.nuvol.com no és únicament un espai on publicar, penjar, exhibir, o vendre títols editats en format ePub. Ha de ser també una capçalera digital on es faci un seguiment de l'activitat editorial i literària en tot l'àmbit dels Països Catalans que inclogui l'activitat poètica i les estrenes teatrals del país, les exposicions d'art i de fotografia o les novetats musicals o editorials, sigui a través de links amb altres webs o blogs, sigui a partir de la producció de material de pròpia creació de l'equip de col.laboradors que mantindran viva la pàgina www.nuvol.com. En definitiva, una capçalera on podran confluir, degudament seleccionats i editats, documents de factura periodística i interès informatiu.

Núvol ha de ser també amb el temps un arxiu de documents digitals d'interès. Vídeos, fotografies, vinyetes, podcasts, degudament triats i seleccionats per un equip editorial que després el pugui posar a l'abast del públic. Hi haurà material que serà de lliure accés, si els seus autors ho creuen oportú, i d'altres als quals s'haurà de pagar, si els autors volen percebre royalties en concepte de drets d'autor.

La capçalera digital Núvol es definirà com un observatori de tot allò que es cou al país en l'àmbit cultural. Creiem en l'hibridatge de públics i estem convençuts que la millor manera d'oxigenar-nos tots plegats és creant una plataforma que faciliti la trobada entre lectors de sectors diferents que ara mateix viuen en compartiments poc comunicats. L'humor hi tindrà un espai destacat. Convidarem humoristes i vinyetistes a donar el seu punt de vista sobre la vida cultural i política del país.

Qui forma part de l'equip de redacció de Núvol? Som un equip petit, que pot anar creixent a mida que els col·laboradors comparteixin la filosofia del projecte. Els editors de Núvol convidarem, de manera selectiva,  autors, lectors, blocaires, llibreters, etc de tot el territori català perquè ens facin arribar documents, siguin textos literaris propis o textos de caire periodístic que ens ajudin a enriquir la informació de la vida cultural del país. Ells mateixos es podran registrar com a usuaris a la nostra web i penjar-hi un text espontàniament, que anirà a parar a la carpeta vermella, titulada De incognito. A aquesta carpeta vermella només hi poden accedir els editors de Núvol. Un cop un dels nostres editors hagi llegit el document enviat, el corregirà i l'editarà i previ consens amb l'autor del text, el dipositarà a l'urna taronja, titulada in vitro. Aquesta urna ja és pública, i hi poden entrar tots els usuaris registrats i llegir el document, que ja tindrà format Pdf. Fins i tot l'usuari se'l podrà descarregar i llegir-lo al seu ordinador, si ho desitja.  En aquells casos que el text sigui prou interessant per a ser publicat, l'editor en farà un ePub o ebook i el penjarà a l'urna verda, l'Aquarium. Aquest és més o menys el mètode de relació amb els usuaris de la web que vulguin participar/publicar a Núvol.

Aquest model de relació editor/autor permet una fase intermèdia d'exposició pública entre la submissió de l'original i la publicació definitiva. Aquest període intermedi permet a tercers de llegir-ho, compartir-ho, opinar, puntualitzar, assenyalar errors o millores. Es tracta, doncs, de compartir la informació durant un període de latència (que poden ser minuts, hores o dies, segons la urgència del que es documenti) abans de donar-la per definitiva. Compartir informació, doncs,  a diferència de les grans capçaleres digitals adscrites als grans grups, (elpais.com, lavanguardia.com, etc) que imparteixen informació.

Volem fer un projecte descentralitzat, on hi càpiguen notícies de tot l'àmbit dels Països Catalans. Tindrem corresponsals a totes les comarques i intentarem captar l'atenció i la participació de la gent més jove. Núvol  no és doncs únicament una capçalera digital, ni un catàleg d'ebooks. No és tan sols un blog de blogs o un segell editorial digital, sinó un projecte transversal i veritablement nou a la xarxa: un núvol, un espai de trobada, un punt de càrrega i descàrrega de continguts i un mercat obert per tots aquells que vulguin participar en la cultura catalana d'avui.

Núvol. Un diari de les arts i la cultura.

Núvol no és un contenidor de blogs, sinó que es concep com una publicació d'actualització diària, que s'alimentarà de diverses fonts. Per una banda, els bloguers, ja que cada un d'ells, des del seu blog, podrà aportar-hi un gra de sorra des del seu camp específic. En segon lloc, totes aquelles entitats, siguin teatres, galeries, museus, biblioteques, etc que vulguin penjar a la nostra web el seu calendari d'activitats, funcions, conferències, clubs de lectura, exposicions, xerrades, etc. Cal insistir en el fet que són els organitazdors o gestors d'un acte cultural han de ser els primers interessats a penjar la informació a Núvol. Per si encara no hi heu caigut, NUVOL és un acrònim anglès que vol dir Network Updaters Volunteering OnLine. En tercer lloc, hi haurà informacions que aportarà l'editor i l'equip de redacció de Núvol, que ha de generar informacions pròpies, però també captar links interessants amb altres webs nacionals i internacionals. Finalment hi haurà continguts que vindran donats per la serialització de materials que coneixem en paper i que es poden adaptar al medi digital. Per aquests darrers continguts caldrà obtenir permís o drets de l'editor o dels autors. Per exemple, la serialització del Costumari de l'Amades o la publicació per capítols d'un assaig o una novel·la que estigui a punt de sortir al mercat o que vulguem recuperar. Finalment hi ha una altra font d'informació que degudament filtrada pot ser molt interessant: les dades obertes. I aquí entrem sobretot en el terreny de les hemeroteques, en avançat estat de digitalització, que ens permetrà espigolar materials antics susceptibles de tenir una nova vida.

Què diferencia Núvol dels altres diaris de la catosfera? Els continguts de Núvol no es poden servir com si es tractés d'un diari convencional. La majoria de mitjans digitals catalans tenen en comú dues característiques. La primera és que són generalistes i s'han concebut a imatge i semblança dels diaris analògics, amb les respectives seccions de Política, Societat, Cultura, Esports, etc. La segona característica és que a l'hora de batejar-se la majoria insisteixen d'una manera sospitosa en l'adjectiu Digital: NacióDigital, Singular Digital, Liberal Digital, Intocable Digital, etc. S'entén que l'edició online de La Vanguardia o El País es diguin Vanguardia Digital o El País Digital, perquè s'han de diferenciar de les seves respectives edicions de paper. Però les capçaleres digitals no necessiten fer aquesta diferenciació. De tota manera, la fan perquè voldrien ser com un diari de paper i organitzen els continguts amb el mateix patró que els diaris que hem comprat al quiosc. Núvol es proposa d'explorar les noves possibilitats que ofereix el medi digital a l'hora de compartir la informació.

Núvol aplegarà la informació en nínxols, que no seran tan temàtics com comunitaris. Allà on hi hagi una comunitat creada on s'hi cultivi l'art o el pensament, hi pararem atenció creant una vegueria. I en direm vegueries perquè a Núvol els catalans hi podrem tenir tot allò que ens és negat a la terra. Cada vegueria tindrà el seu coordinador, vocals, bloguers i col·laboradors. Vet aquí les vegueries que anirem desplegant gradualment:

L'APUNTADOR. Teatre. Dansa. Nova dramatúrgia catalana. Cartellera teatral. Crítica.Publicació de textos inèdits i de clàssics del teatre universal.

CALÀNDRIA. Poesia i cançó. Es farà ressò de la comunitat que s'ha creat al voltant de l'Horiginal, del col·lectiu que s'ha aplegat al voltant de la revista Paper de vidre. Pararà atenció als Festivals de Música on actuen els nous cantautors catalans o els grups de música indie. Calàndria és el nom d'un ocell.

BE NEGRE. Humor. Vinyetes diàries. Ens agradaria comptar amb la complicitat del col·lectiu Web negre. Comentaris a programes d'humor, com Polònia. Podcast de Minoria absoluta. La foto setmanal de l'Enric Jardí. La vinyeta ocuparà una part destacada de la pàgina d'inici. Els comentaris del col.lectiu Al carrer. Recuperar els poetes satírics, Pitarra, Guerau, Carner, Sagarra, Pere IV, etc.

PUNT DE LLIBRE. Novetats editorials. Ressenyes. Entrevistes. Traducció. Xafarderies món editorial. Llibre digital, molta atenció a la digitalització. Activitats de Biblioteques. Clubs de lectura virtuals.

HOMO FABRA. Llengua. Converses filològiques. En aquesta secció m'agradaria comptar amb la vostra complicitat per generar un punt de trobada per a tots aquells que viuen la llengua. No som una espècie en extinció, sinó simplement més evolucionada. IEC. Seguir l'actualitat d'InfoMigjorn i d'InfoZèfir. Recuperació i serialització de Dubtes de català, de David Paloma o del Tinc un dubte, de Rudolf Ortega. Les perles cultivades de Ramon Solsona. Verbàlia de Màrius Serra. Rodamots, de Jordi Palou. Lingüista de guàrdia de Pau Vidal. Ens agradaria fer-nos ressò de la investigació paremiològica que estan fent des del blog www.diccitionari.blogspot.com Joan Puigmalet, Marc Cortés, David Gálvez, Víctor Pàmies. Serialització comentada dels articles de Joan Solà. Firmes convidades de renom, sèniors joves com Badia i Margarit. Josep Maria Espinàs, amb el seu llibre d'Etimologies inventades. O catalanòfils estrangers que hi diguin la seva. En l'àmbit més literari, recuperar el debat sobre El malentès del Noucentisme, de Toutain i Pericay, etc. S'admeten suggeriments.

CASTAFIORE. Òpera. Liceu. Seccions. Avui tinc Liceu. L'endemà de l'estrena. Història i anècdotes del Liceu. Blogs de Jaume Radigales, Albert Galceran, Pere Andreu Jariod. Comentaris de Benet Armengou, Quim Torra, Salvador Oliva, etc. Buscar corresponsals a capitals estrangeres, ja que l'òpera és un circuit reduït però internacional. Links amb notícies d'òpera d'altres diaris de fora. Hashtags les nits d'estrena. Concurs de contes ambientats a l'òpera. Comentaris oberts al programa Òpera amb texans. Sorteig d'entrades. Atenció als Amics de l'òpera de Sabadell.

GALERIES. Fotografia. Pintura. Exposicions i Museus. Videoartistes i tot el que tingui a veure amb la digitalització d'aquest art. Press, Pause, Play. O The external world, d'O'Reilly.

COSTUMARI. L'Amades. Festes populars. Gastronomia popular segons calendari. Castellers. Gegants i capgrossos, Pastorets. La Passió. La Patum, La Dansa de la Mort, de Verges, etc. Calendari lunar.

Hi ha altres seccions plantejades, però no es podran posar en marxa fins més endavant, si el que tenim ara entre mans agrada i progressa.

Per resumir, Núvol és un observatori català global. Les nostres informacions se centraran en aquells esdeveniments que sigui imprescindible de ressenyar, però no tant per donar la primera notícia com si fóssim La Vanguardia o l'Ara, sinó més aviat per comentar, matisar, complementar, contextualitzar, analitzar, etc. Som la nata del caputxino. També farem un seguiment d'aquells actes o esdeveniments que queden sempre fora del radar dels grans diaris: La Schubertíada de Vilabertran, el festival de poesia de Sant Cugat, la programació de teatre del Cercle Catòlic de Gràcia, etc. I finalment, treballarem al servei de comunitats que ja existeixen al món real i que estan poc representades als mitjans perquè són minoritàries o perquè no tenen un motor econòmic prou potent al darrere. I finalment, les nostres armes seran els recursos multimèdia, aquells que s'escapen al format dels diaris analògics: podcasts, vídeos, descàrregues de llibres, etc.

 

3)
 
Publicat en VilaWeb dilluns 19 de desembre del 2011
 
 
Vicent Partal
 
Divendres la xarxa i bona part del país es van veure sacsejats per l'afer Google Maps. El català havia desaparegut del servei cartogràfic californià, excepte per a Andorra, i l'onada de rebuig va arribar a la costa oest en qüestió d'hores. Google es va disculpar i diu que ho arreglarà. I nosaltres vam tornar a constatar algunes coses.

En primer lloc que la protesta sempre, sempre, és eficaç. A voltes funciona i a voltes no. Però protestar és sempre eficaç. Perquè resol el problema, perquè t'activa o per les dues coses alhora. No es tracta d'anar per la vida protestant sempre però protestar quan cal paga la pena.

En segon lloc vam tornar a mesurar el curtcircuit espanyol. Quan a primera hora del matí de divendres la redacció de VilaWeb es va posar en contacte per telèfon amb Google Espanya per a parlar del tema des de Madrid van dir que això no tenia importància i que els responsables de premsa 'eren reunits'. Hores després quan Califòrnia va reaccionar en públic demanant perdó tot eren presses des de Madrid per a sumar-se a les excuses.

Tercer. Les xarxes socials funcionen i de quina manera. Ja ho sabem però sempre sorprèn constatar-ho. Quan a la redacció es va inventar el hashtag #googlecat no sabíem que correria tant ni que en qüestió d'hores la pròpia direcció mundial de Google Maps l'usaria per a demanar disculpes. Però va passar. Aquests lemes, eslògans, del twitter porten camí d'esdevenir alguna cosa clau en les nostres societats. Ho vam viurem amb el #sensesenyal i ara amb el #googlecat i ens impressiona encara.

Quart. Les xarxes socials fan molt camí però no són prou. Cap diari internacional n'ha parlat, fins on jo ho he vist. I tanmateix hi ha notícies de Google Maps cada dia. Arribar de manera directa a l'escenari internacional és un dels grans dèficits que tenim i que hem de resoldre.

Cinquè. No hi ha una conspiració global en contra nostra però com que estem alerta detectem abans que altres els problemes. Per tant aquest estat d'alerta permanent té el seu punt positiu. El Google Maps, ho expliquem avui llargament, és una font continua de problemes per a Google. En altres casos governs i institucions s'han hagut de mobilitzar per a denunciar casos ridículs. En el nostre no ha calgut arribar-hi, encara que algunes institucions van protestar també. Simplement la tensió en que viu el país va ajudar a reaccionar ràpid.

Ah! i sempre hi ha algú que comença, picant a la porta. En el nostre cas l'article origen de tot plegat va néixer del correu d'un lector, de nom Andreu Camps. Gràcies a ell, doncs.
 
4)
 
Publicat en tribuna.cat dilluns 19 de desembre del 2011
 
 
Va anunciar al debat d'investidura la seva intenció d'enderrocar la immersió lingüística i imposar un model trilingüe en aquells territoris amb dues llengues oficials.
 
La valencianització dels Països Catalans, d'Euskal Herria i de Galícia. Aquest ha estat un dels punts que aquesta setmana ha anunciat Mariano Rajoy en el seu debat d'investidura com a futur cap de govern. Pel que fa a la llengua, Rajoy ha indicat en el seu discurs que s'imposarà un model educatiu semblant al proposat pel PP a les aules del País Valencià, el qual redueix la presència de la llengua pròpia a les aules a un 33%.

Sota l'argument de "promoure el trilingüisme", el PP ha anunciat que la seva intenció és enderrocar el sisetma d'immersió lingüística, llargament avalat i d'eficiència contrastada en l'aprenentatge correcte de més de dues llengües. Rajoy ha anunciat una unificació del sistema educatiu en el qual s'hi trobin presents tres llengües en la mateixa proporció a les aules dels territoris amb dues llengües oficials.

Tot i que les competències en educació estan derivades als governs autonòmics, el PP podria comptar amb l'aval de sentències d'alts tribunals de l'estat per a la consecució d'aquesta tasca. La llengua pròpia està patint una involució persistent i constant de la seva persència en la societat en els darrers anys. Després de les retallades pressupostàries a entitats que promouen la presència del català al País Valencià i les Illes Balears, i dels atacs a la immersió lingüística per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, aquesta proposta de Rajoy podria ser el punt i final.
 
5)
Publicacions l'Abadia de Montserrat ha anunciat aquesta setmana que s'ha vist obligada a tancar la redacció de la revista infantil a causa de la crisi econòmica.
La revista Tretzevents, que aquest any ha complert els 60 anys de vida, és un altre dels exemples al món de la premsa i les publicacions de paper que no sobreviuen a l'actual context de crisi. L'editora de la publicació infantil, Publicacions l'Abadia de Montserrat, ha anunciat aquesta setmana que deixarà de publicar Tretzevents per la crisi econòmica i la "falta de suport rebut" per part de les institucions.

La revista va néixer l'any 1951 amb el nom de L'infantil i va ser adquirida per l'Abadia el 1968. Tretzevents, nom adoptat el 1973, actualment publicava mensualment còmics i contes, molts d'ells traduïts d'altres revistes europees. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva difusió de la llengua catalana. La resta de publicacions de l'Abadia de Montserrat continuaran publicant-se.
 
6)
 
Publicat en el blog BALUTXO DIXIT divendres 30 de desembre del 2011
 
 
Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo"
 
He volgut tancar aquest any 2011 de reculades i retallades amb la felicitació en esperanto i per a l'esperança.
Ara fa un any en clau, el desembre de 2010, els amics Josep Maria Solé i Sabaté i Ferriol Macip Bonet presentaren Història de l'esperanto als Països Catalans, un tercer volum que tracta, de manera amena i rigorosa, aspectes diversos del moviment entre 1900 i 1940.

Dissortadament, amb honorables excepcions, els mitjans de comunicació no varen correspondre a la importància de l'obra publicada. La premsa illenca no se'n va fer ressò, tot i la petjada històrica i cultural de les illes Balears reflectida a les ponències de Xavier Margais, historiador i autor, entre d'altres llibres, de El moviment esperantista a Mallorca i d'Elisabet Abeyà, traductora, escriptora i impulsora de l'escola Mata de Jonc. Margais publica en el nou volum tres capítols El moviment esperantista a Mallorca: Una víctima més de la repressió franquista, Noves sobre l'esperantisme a Maó” i L'esperanto, l'esperantisme i la seva relació amb alguns règims, mentre que Abeyà hi aporta “Joan Mascaró: Entre Orient i Occident. Cal afegir, com a complement, que fa pocs mesos, la televisió pública de les illes Balears va emetre un interessant documental sobre la figura de Joan Mascaró.
 
A finals del s. XIX, Lluís Llàtzer Zamenhof, un oftalmòleg polonès d'origen jueu, publicà la primera gramàtica per establir una llengua universal complementària, perquè creia que els conflictes entre nacions derivaven de no disposar d'un codi neutral comú. Sobre 16 regles, sense excepcions, i un vocabulari procedent de molts d'idiomes, encara que fonamentat sobre el llatí, l'esperanto s'expandí a Rússia, Amèrica, Xina i Japó. A Europa, al principi, s'encerclà en àmbits d'alta cultura i professions liberals. El 1905 se celebrà el Primer Congrés Universal que, excepte els anys de les guerres mundials, s'ha celebrat anualment amb la participació destacada dels Països Catalans. Cal esmentar els congressos de 1909 a Barcelona, 1925 a Mallorca i 1993 a València.

L'esperantisme va néixer amb valors que van més enllà dels estrictament lingüístics. És un moviment que juga a favor de l'enteniment entre els humans, per un món més just i solidari. Això constitueix la interna ideo de l'esperanto, connotat de pacifisme i de germanor entre els pobles. És fàcil deduir que, amb aquest objectius, patiria repressió. Un dels grans defensors del nou idioma, Lleó Tolstoi, va veure com, després de col·laborar en la revista, La esperantisto era prohibida a tot l'imperi rus per la censura dels tsars. Les vicissituds del s. xx jugaren sempre a la contra. La Gran Guerra i la mort, el 1917, de Zamenhof provocaren una reculada, però quan l'esperanto va revifar va prendre embranzida entre la classe treballadora, fins al punt que era conegut com “el llatí dels obrers”. A Alemanya, on gaudia de gran popularitat, Hitler criminalitzà l'idioma a Mein Kamf qualificant l'esperanto de “llengua universal de la conspiració jueva”. També Stalin, l'any 1937, la va denominar “llengua d'espies” i, a més de prohibir-la, va ordenar l'assassinat d'esperantistes. La insurrecció feixista militar de Franco també va significar repressió. La Segona Guerra Mundial va dividir el món en dos grans blocs, representats per Rússia i els Estats Units, i caps d'ells no va tenir el més mínim interès en potenciar una llengua neutral per a tothom.

Un cas no gaire divulgat, que ultrapassa l'anècdota i s'endinsa en la política internacional, és el de la República de l'Illa de les Roses. Construïda l'any 1964 al mar Adriàtic, a 12 km de la costa, amb permís del govern italià, era una plataforma de 400 m² on s'instal·laren establiments comercials, una oficina postal i una emissora de ràdio. En proclamar la independència la nit de Sant Joan de 1968, adoptà l'esperanto com a llengua oficial. La marina italiana va procedir a dinamitar aquella illa artificial que recordava Utopia.

L'esperanto va recular per l'acció d'allò que va combatre sempre: les guerres i les dictadures. Ens hem de retre a la fatalitat i donar la raó als repressors? Si no han prescrit el pacifisme ni els ideals d'igualtat, val la pena lluitar per a que els drets lingüístics siguin un complement indissoluble dels drets humans. Avui hi ha qui presenta l'esperanto com un intent fracassat i, malgrat la repressió i les peripècies patides, l'esperanto és una magnífica i ben vigent idea que defuig l'estereotip que li assignen alguns com a relíquia del passat o invent romàntic. El 1994, l'economista alemany Reinhard Selten, era el tercer parlant d'esperanto que guanyava un Nobel. Quatre anys després, William Auld era candidat al premi suec per la seva obra en esperanto. Només són exemples, però destaquen la potencialitat d'un idioma que es resisteix a claudicar davant de l'envestida anorreadora de la globalització.

Al marge de la nostra història, al marge de les aportacions de Joan Amades, Carles Riba, Andreu Nin, del margalidà Joan Mascaró i altres col·laboradors de la digna i enyorada revista La Nostra Terra (1928-1936), potenciar l'esperanto com a llengua complementària és també preservar el català. Avui internet ha reanimat l'esperanto i es troben cursos senzills que, en 14 lliçons, brinden una perspectiva pràctica d'aquest idioma regular, ben pensat i creatiu. L'esperanto ens obri al món per rebre informacions que no interessen als medis o que esquiven la censura. Elisabet Abeyà hi afegeix: “Em permet passar bones estones amb un grup d'infants i tenc la il·lusió (ves a saber si és cert!) que, a més a més d'ensenyar-los una llengua, els ajud a construir uns valors, ja que ens escrivim amb grups d'infants d'altres països i crec que tot això fa pau”. Doncs, això: facem pau sempre, des de la llibertat, en català i en esperanto!
 
 
7)
 
Publicat a
 
 
Manuel Castaño
 
Segons l'Institut d'Estudis Catalans, els habitants de territoris de llengua catalana han augmentat d'un 20% (poca broma), arribant als 13,6 milions, dels quals “prop de deu milions” són parlants de català. Així doncs, hi ha una allau de forasters que en cosa de pocs anys han après català, les fitxes Ruaix deuen haver assolit tiratges mai no vistos, i mai no hi havia hagut tanta gent que “pus parla en català, Déu li'n don glòria”. Quina mala sort que alguns tenim, que sempre ens toquen els qui no en saben! Anem on anem, o bé no ens entenen, o bé, si ens entenen, ens contesten, de més bon o de més mal grat, en espanyol. On són tots els parlants que l'IEC porta comptabilitzats? A què dediquen el temps lliure, perquè el que és treballant no ens faran creure que n'hi ha. A quants mostradors, tallers o bastides us han corprès ecos de Guimerà o de Sagarra amb accent ultramarí? Feu memòria; si per ventura cap n'haguéssiu trobat, ben cert que n'hauríeu esbombat la troballa. I no és que no n'hi hagi, no –tothom té un amic que té un amic que sap d'algun benemèrit immigrant que s'ha espavilat i dóna prova del seu do de llengües–; però, per què no dir-ho, no és el pa de cada dia. A veure, fem una regla de tres: població total (13,6 milions) és a 100 com població catalanoparlant (deixem-ho en 9,6 milions), és a... 70,58! Segons les dades fornides per l'IEC, quan establiu contacte amb un desconegut, aquestes són les possibilitats que la conversa es desenvolupi en català: 70,58%. Però per quin mal fat us toca sempre algú dels entorn de quatre milions només que no són parlants de català? Amb l'agreujant que sembla que el sector serveis hauria de ser la destinació primera dels qui han adquirit el coneixement de la llengua del país. Com és doncs que, de Salses a Guardamar, entre aquests “prop de deu milions” de catalanoparlants us és tan difícil trobar cambrers, dependents o curadors de vells que es defensin mínimament davant aquells a qui han de servir? I on s'amaguen els qui de veritat l'han après? Els ha agradat tant el català que fan vida eremítica fins a culminar un florilegi d'elogis a la pàtria del meu cor? Havíem quedat que el nostre país és on dius “bon dia” i et contesten “sí, sembla que fa bon dia”; però potser les dades que tragina l'IEC són resultat d'enquestes en què diuen “hola” i si algú contesta “hola” (o “eeeh”) queda catalogat com a catalanoparlant a tots els efectes.
 
8)
 
Publicat a VilaWeb divendres 30 de desembre del 2011

Google diu al govern català que el problema del Google Maps ja s'ha resolt

La majoria de topònims tornen a aparèixer en català · Encara manca eliminar algunes traduccions esperpèntiques

Google Espanya va comunicar ahir a la Generalitat de Catalunya que la fallada tècnica causant de la sobtada i matussera traducció espanyola dels topònims catalans ja s'havia resolt. I el secretari de comunicació, Josep Martí, ho féu públic amb un piulet a Twitter.

La redacció de VilaWeb en féu una comprovació ràpida i, efectivament, molts dels topònims equivocats ja s'han esmenat --en la majoria de versions i a tot el país, no tan sols al Principat. Tot amb tot, encara s'han de resoldre algunes de les traduccions esperpèntiques que van encendre la polèmica.

Cal tenir en compte, tanmateix, que, segons la versió de Google Maps que fem servir, hi pot aparèixer 'calle' en comptes de 'carrer', especialment al País Valencià i a les Illes. Però, a diferència de fa uns quants dies, el nom del carrer ja no es presenta amb una traducció aberrant.

La causa del problema de Google Maps

Ivan Twose, director de l'empresa d'aplicacions de mapes i navegació CompeGPS, ja va sospitar fa un any que podia esclatar una polèmica com la de les estranyes traduccions a l'espanyol dels topònims catalans de Google Maps. D'antuvi, Google va atribuir l'error al seu proveïdor principal de dades cartogràfiques d'Europa, la companyia neerlandesa TeleAtlas, però després va assumir-ne la responsabilitat. Com va explicar Twose a l'Internauta (veu), l'error es pot repartir entre totes dues empreses.

Twose va rebre a principi de 2011 l'última actualització de les dades cartogràfiques de TeleAtlas, del qual també és client, i es va adonar que, als territoris de parla catalana, la companyia neerlandesa hi havia introduït un canvi enorme: els noms de carrers i places hi apareixien traduïts literalment a l'espanyol, contràriament a les versions anteriors i contra allò que disposa la llei. L'adreça de la seu de CompeGPS, per exemple, va passar de 'carrer d'en Draper', d'Arenys de Mar, a 'calle del Trapero'.

Per Twose, l'explicació més plausible d'aquest nyap és que algú devia decidir a TeleAtlas que calia afegir la versió espanyola dels topònims catalans als mapes del nostre país, i fer-ne la versió principal. A CompeGPS se'n van adonar i van modificar els programes de manera agafessin les dades de la versió secundària, la catalana. Però no a Google Maps, que quan va actualitzar l'última versió de TeleAtlas, va publicar tot de traduccions ridícules de topònims catalans.

 

9)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 28).
 

53. El primer dia a l'escola la nena va descobrir que hi havia una quarta llengua (ja en coneixia tres), el català, que no sabia que existia. Durant les primeres sis setmanes anava a l'escola plorant cada dia. El va aprendre en tres mesos. Però quan tornava a casa i em deia coses en català, no l'entenia i això ens fustrava a totes dues. Aleshores vaig decidir que si em volia quedar a viure a Barcelona havia d'aprendre el català. No només per entendre la meva filla, sinó perquè era, a més, una mostra de respecte cap a la ciutat i la seva gent.

 

Benedicte Bodard

Immigrant francesa

 

 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací