InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 580 (dijous 29/12/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - Mentre i mentres
 
2) J. Leonardo Giménez - Ahí i aquí
 
3) Màrius Serra - Glissando?
 
4) Lliris Picó i Carbonell - La tebior del bilingüisme
 
 
6) Carla González Collantes - El reducte folklòric
 
 
8) Crida d'articles – Treballs de Sociolingüística Catalana
 
 
 
11) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
12) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
1)
 
Article publicat en EL PUNT dilluns 19 de desembre del 2011
 

Mentre i mentres

Eugeni S. Reig

 

Si cerquem la paraula mentre en el Diccionari valencià, editat conjuntament per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Generalitat Valenciana i Editorial Bromera trobarem:
mentre conj. 1. Durant el temps en què. Mentre fas el dinar, arreplegaré la casa. 2. Suposant que, posat cas que, si. Mentre això siga així, pots comptar amb nosaltres.
El DVal, tot seguit, arreplega la locució mentre que, que definix i exemplifica.
Després de l'entrada mentre, trobem l'entrada mentres, que remet a la primera, és a dir, el DVal considera mentre com a forma principal i la variant formal mentres com a forma secundària. En canvi el diccionari del SALT3 ho fa exactament al revés. El Diccionari ortogràfic i de pronunciació de l'AVL arreplega mentre i mentres, però cap de les dues paraules remet a l'altra.
El Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans i el Gran Diccionari de la Llengua Catalana d'Enciclopèdia Catalana únicament arrepleguen la forma mentre.
Cal aclarir que la forma mentre, evolució de la més antiga dementre, és la més fidel al seu origen etimològic, però també s'ha de dir que, hui en dia, tots els valencians usem únicament i exclusivament la variant formal mentres –variant molt antiga que ja s'usava en el segle xv–, motiu pel qual considere que aquesta forma, no només s'ha d'incorporar a la llengua culta, sinó que s'ha d'usar de manera preferent. Jo, personalment, fa temps que vaig decidir usar només aquesta forma en el meu valencià escrit, la mateixa que use i he usat sempre en el meu valencià parlat. La mateixa decisió ha pres el gramàtic Abelard Saragossà Alba, que usa sempre mentres en tots els seus escrits, i així, en la seua Gramàtica valenciana raonada i popular. Els fonaments (CEIC Alfons el Vell. Gandia, 2003) podem trobar 120 mentres i ni un sol mentre.
Les paraules compostes, com sabem, es formen per addició dels seus components. Sembla prou clar que mentrestant és, simplement, mentres + tant, de la mateixa manera que l'expressió castellana mientras tanto és mientras + tanto. De fet, en castellà, les paraules mientras i tanto s'escriuen separades. Però també s'ha considerat la possibilitat que mentrestant s'haja format a partir de mentre + estant (DECat V,590b25).
La variant formal mentres és, simplement, la paraula clàssica mentre amb l'afegitó d'una esse al darrere, una esse epitètica anomenada pels lingüistes sufix adverbial. Hi han altres paraules com ara abans, corrents, ensems o llavors, que també porten afegit aquest sufix adverbial (DECat I,5b17 i III,774b55). No em sembla just que s'eleven a l'altar de la correcció normativa determinats mots amb sufix adverbial i, en canvi, es condemne a l'infern de la inacceptabilitat la paraula mentres que, actualment, usem, sense excepció, tots els valencianoparlants. Espere i confie que els diccionaris que ara no inclouen el vocable metres, en properes edicions, ho faran.
 
2)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 16 de desembre del 2011
Un amic m'envià un missatge curt, però revelador d'un empatx de registre formal. Deia: "Gràcies. Com van les coses per aquí?". La curta missiva era contestació a una felicitació tardana que li havia enviat jo per haver aprovat l'examen de nivell superior de valencià. Faig com si no l'haguera entés, i li conteste: "Jo no sé com estan les coses per 'ahí', tu ho sabràs". Em pillà la ironia i em contestà amb més sorna: "És que ara parle en un registre molt formal".

Quan u aplica una norma lingüística i s'adona que ha fet el ridícul, el millor que pot fer és buscar una eixida sorneguera. Després, m'explicà que el professor que tenia insistia que "ahí" és un castellanisme inadmissible i que a eixe sentit correspon "aquí", especialment en els registres formals, i que este mot també té el significat de "ací". Admetia, l'amic, que no ho veia clar, i que li semblava marcià, però que així ho havia explicat el mestre. I tan marciana com és, a hores d'ara, eixa norma i l'explicació.

Certament, la distinció entre "ací", "en este lloc", i "aquí", "en eixe lloc", era real en la llegua classica, i el missatge del meu amic hauria sigut adequat i comunicatiu en el segle XV, però confonedor l'any 2011.

A pesar de la proposta fabriana de recuperar eixe ús i donar-li rang de norma, eixe precepte no ha funcionat. A més, per al primer grau de proximitat s'usa, i és normatiu, "aquí" en algunes comarques valencianes i en la resta del català. I la forma comunicativa i natural "ahí" està integrada en la parla valenciana des del segle XVII (i documentada l'any 1557 en l'obra de Cristòfor Despuig), i és normativa a tots els efectes, inclosa en la Gramàtica normativa valenciana (AVL). Josep Lacreu també l'arreplega en el Manual d'ús de l'estàndard oral i Ferrer Pastor ja la va incloure en el vocabulari bilingüe.
 
Si vostés pregunten, per correu, pel temps que fa en un altre poble, escriguen, sense temor, "Quin oratge fa per ahí?". I els sacerdots preconciliars que continuen dient missa, en llatí o en arameu, que fa més canònic i més formal.
 
 
3)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI dijous 22 de desembre del 2011
 
Motacions
 

Glissando?

per Màrius Serra

Glissando és un grup musical barceloní que ha anat fent via amb propostes de gran qualitat interpretades per la veu vellutada de Laia Vaqué. Ara celebra els seus deu anys d'activitat amb un disc magnífic de versions que es diu “Ermites, cançons i com somiar en meteorits roses”. Jo els vaig descobrir amb “Surplus”, un disc del 2003 que contenia perles dalinianes com ara “Colet a Nova Caledònia”. En llenguatge musical glissando, normalment en el plural italià glissandi, designa un desplaçament de to. O bé continu, en el pas d'una nota a una altra, com en aquelles steel guitars de so hawaiià, bé en un desplaçament accelerat que forma una escala cromàtica, de mig to en mig to. Els instruments de corda sense trasts, com el violí o el contrabaix, són els més adequats per a la pràctica dels glissandi, però les guitarres elèctriques permeten fer-ne tot estirant les cordes en plena execució. També alguns instruments de vent sense vàlvules el permeten. Mon avi tocava el trombó de vares en una jazz band vilanovina que es deia els Lucky Boys. En conservo unes quantes fotos en sèpia en les quals s'intueix el fascinant moviment del trombonista. Però fins que no vaig descobrir els Glissando no vaig saber que mon avi feia glissandi.
 
4)
 
Article publicat en EL PUNT AVUI dimecres 21 de desembre del 2011
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/487418-la-tebior-del-bilingueisme.html
 
La tebior del bilingüisme
 
Lliris Picó i Carbonell
 

Ja deveu haver endevinat en més d'una ocasió que jo no sóc una gran defensora del bilingüisme (ni mal ni “bien entendido”). No perquè pense que el bilingüisme és el primer pas per la substitució lingüística —que també—, sinó perquè crec que el bilingüisme és, per una banda, molt poc pràctic i per una altra, una actitud covarda o, si més no, enganyosa, per exemple a l'hora de guanyar vots. En aquest sentit, tinc la sensació que la pràctica del bilingüisme és una manera de no gosar dir les coses pel seu nom. De no mullar-se, vaja.

A més a més, el bilingüisme, en ocasions, provoca situacions d'allò més pintoresques. Fixeu-vos que no fa gaires dies, a la Universitat d'Alacant es va celebrar un acte contra la violència de gènere, dins el marc de la campanya “Ámame bien” amb la corresponent traducció al valencià (perquè les institucions solen ser políticament correctes) “Estima'm bé”. El lema de l'acte era (contra la violencia de género): “Sal pitando”. És a dir: “sal corriendo, deprisa.” Estem d'acord? Bé, doncs el lema en valencià era “ix xiulant”... És a dir, “dissimulant, amb més o menys tranquil·litat”. És o no?

El paper on es podia llegir aquest lema porta el segell de diverses institucions, a banda de la Universitat d'Alacant: l'Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig, el Ministeri de Sanitat, política social i igualtat i la Diputació d'Alacant. Preguntem als tècnics del Secretariat de Promoció del Valencià de la UA i ens diuen que ells no en sabien res, ni del text, ni de la traducció. Ens sembla paradoxal la coincidència que uns mesos, unes setmanes, uns dies abans d'aquest acte (i de molts altres), és notícia el fet que algunes institucions valencianes, com la mateixa Conselleria d'Educació, està prescindint dels serveis dels assessors lingüistes i dels traductors perquè “ja no són necessaris”. Estic totalment d'acord: els traductors informàtics ja la caguen sols! Els traductors informàtics, sense la revisió d'un tècnic especialitzat empobreixen la llengua, però són barats i, total!, qui perd el temps llegint en dues llengües la mateixa informació?

Un altre cas com un cabàs és el mur de Facebook de Compromís per Sant Vicent. També en bilingüe amb estupideses del tipus “Este miércoles hay reunión a las 20.30/ Aquest dimecres hi ha reunió a les 20.30”. Però si el text és pràcticament igual! La intel·ligència de qui s'hi menysprea? Això sí: el text en castellà hi apareix en primer lloc! Jo és que “flipo/flipe”! No havíem quedat que per a suportar i esperonar la tebior i la manca de compromís que suposa el bilingüisme ja teníem altres partits... Voleu dir que no estem a un pas del “Compromiso”? Jo és que crec que hi ha concessions que no s'haurien de fer; que en aquestes coses de la política, mai no pot plore a gust de tots!

 
5)
 
Publicat a VilaWeb dimecres 21 de desembre del 2011
http://www.vilaweb.cat/noticia/3963562/20111221/thriller-sebastia-alzamora-guanya-premi-sant-jordi.html

Sebastià Alzamora guanya el Premi Sant Jordi

El Carles Riba, l'ha guanyat Marcel Riera, i el Mercè Rodoreda, Ramon Erra

 
6)
 
Article publicat en el diari digital L'INFORMATIU dimecres 21 de desembre del 2011
http://www.linformatiu.com/opinio/detalle/articulo/el-reducte-folkloric/
 
El reducte folklòric
 
Carla González Collantes
 
Tornem, de nou, al “problema” del valencià. Ja em disculpareu la insistència, però és un tema que em preocupa. D'altra banda, els meus companys columnistes de l'Informatiu ja n'estan parlant, sense pèls a la llengua i amb molt d'encert, d'alguns dels temes més roents, com ara el judici a Francisco Camps o la investidura de Mariano Rajoy. Permeteu-me, doncs, la reiteració.

Durant la meua estada al País Basc que aprés que en aquest país, com en el nostre, la pluja tampoc no sap ploure, i que, malgrat les diferències entre nosaltres i ells, també hi ha una mà de semblances. Per exemple, la manera d'interpretar algunes dades sociolingüístiques. Al País Basc el nombre de persones que avui dia poden dir que saben èuscar és molt més alt que fa vint o trenta anys. Tanmateix, o això asseguren els sociolingüistes, el nombre de persones que l'usa en la seua vida quotidiana és molt més baix. Segons diuen, això és així perquè l'èuscar ha perdut prestigi i la majoria de la gent que l'aprén ho fa com a mer tràmit per poder accedir al funcionariat. Quan em van explicar per primera vegada aquesta constatació, vaig pensar irremeiablement en el País Valencià.

Moltíssima gent (la majoria?) que tard o d'hora i amb més o menys esforç obté un apte en les proves que convoca bianualment la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià, no fa servir mai la llengua. Ni a casa, ni al carrer, ni a la feina (tot i que molts d'ells són funcionaris de l'administració pública i, per tant, tenen el deure de fer-ho). Per mi, la conclusió que se n'extrau és clara: la política lingüística de la Generalitat Valenciana també està sent un fracàs. Un fracàs en majúscules. Un fracàs flagrant.

De què serveix que s'invertisquen recursos perquè la població aprenga català si no se n'inverteixen en dotar la llengua de prestigi? Els polítics, des de les seues poltrones, fan veure que es preocupen per la llengua (la que per a ells, desoint la ciència filològica internacional, és diferent del català) quan l'únic que volen és “acorralar al reducte folklòric”, tal com advertia Joan Fuster. En teniu un exemple, a cop de clic, ací (si voleu riure una estona mireu el vídeo sencer, però atenció al final de discurs de Camps). Què podem esperar d'aquests polítics que ens desgovernen? Res de res. Perquè m'entenguen potser els ho hauria de dir en anglès. De xinès, encara no en sé.

 

7)
 
Publicat en la web de la XARXA CRUSCAT dijous 22 de desembre del 2011
http://blocs.iec.cat/cruscat/2011/12/22/butlleti-42-de-la-xarxa-cruscat-%c2%abel-catala-creix-en-parlants%c2%bb/
 
Butlletí 42 de la Xarxa CRUSCAT
 
«El català creix en parlants».
 
8)
 

d'articles – Treballs de Sociolingüística Catalana

http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/

Número 23 (2013)

 

Treballs de Sociolingüística Catalana és l'anuari de la Societat Catalana de Sociolingüística. El primer número aparegué el 1977. Des de la seva fundació i fins al número 14/15 (2000) la revista ha estat dirigida per Francesc Vallverdú i publicada per Editorial Tres i Quatre. El número 16 (2002) va estar a càrrec de Francesc Vallverdú i Emili Boix, mentre que a partir del 17 aquest darrer n'és el director.

 

Els darrers números consten d'una part dedicada a un tema monogràfic. El número 14-15 (2000) va estar dedicat als «Aspectes sociolingüístics de la immigració extraeuropea als Països Catalans», el 16 (2002) a «Llengua i societat al País Valencià», el 17 (2003) a «L'ús oral del català. Dades, reflexions i propostes», el 18 (2004) a «La situació sociolingüística a les Illes Balears», el 19 (2006) a «La situació sociolingüística a Andorra», el 20 (2010) a «Llengua i ensenyament» i el 21 (2011) a «La sociolingüística catalana, balanç i reptes de futur».

 

Treballs de Sociolingüística Catalana és una revista en format paper i electrònic que actualment té periodicitat anual. En el número 23 (2013), la revista fa una crida d'articles sobre la temàtica de la publicació per a la secció miscel·lània. La data màxima per a la recepció d'articles per al número 23 és el 15 de maig de 2012. Podeu enviar-los mitjançant el formulari de la pàgina web http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/information/authors  o enviant un correu a l'adreça tsc@iec.cat.

Trobareu les normes de publicació a la web

 http://revistes.iec.cat/revistes224/index.php/TSC/about/submissions

 
 
9)
 
Publicat en la web de l'Institut d'Estudis Catalans dimecres 21 de desembre del 2011
http://www.iec.cat/activitats/noticiasencera.asp?id_noticies=382
 
 
El català creix en parlants, malgrat la nombrosa immigració, i té dret a rebre un tracte igualitari entre les llengües de l'Estat i d'Europa
 
10)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/485906-comoditat-inercia-educacio.html
 
Comoditat, inèrcia, ‘educació'...
 
Vicent Sanchis
 
Es referia ahir aquesta columna al llibre de Joan-Lluís Lluís A cremallengua. Inclou el text una perla fina dedicada a la integració de la nova immigració. Els catalans, en general, i els de les grans ciutats, en particular, solen dirigir-se en castellà a una persona desconeguda. I ho fan encara més si presenta trets racials que els semblen estrangers. Un negre, un pakistanès, un asiàtic, tenen tots els números del bombo per viure en un monolingüisme imperfecte. Per comoditat, per inèrcia, per educació –mal entesa–, les primeres converses sempre es fan en castellà, ni que tampoc l'entenguin. Després, si la relació es manté, hi ha allò de: “És que ens vam conèixer en castellà...” I tant! Afirma Lluís: “No parlar català a un immigrant és el pitjor favor que se li pugui fer. I, de retop, el pitjor favor que es pugui fer al concepte d'integració a la catalana i, en definitiva, a Catalunya mateix.” Aquesta actitud marca la ratlla entre “els que poden ser funcionaris i els que no”. És a dir, la de la segregació i el gueto.
 
 
11)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 28).
 

52. L'única manera d'integrar-se a Catalunya és parlar català.

 

José Manuel Blecua

Director de la Reial Acadèmia Espanyola

 

 

12)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
 
1) Eugeni S. Reig - botjonjo
 
2) Albert Jané - Més sobre el complement del nom
 
3) Antoni Llull Martí - Nau, lleny, fusta, bastiment
 
4) Pau Vidal - Feredat
 
5) Pere Ortís - La parla de l'Urgell (Adagis. Lletra D)
 
6) David Paloma - Sa parla moribunda
 
7) Articles d'Albert Pla Nualart
 
8) David Vila i Ros - Fidelititat lingüística i poliglotisme passiu
 
9) Ramon Sangles i Moles - Siguem persones ben enraonades
 
10) Joan Tudela - Comunicació escrita: l'extensió
 
Recordeu que InfoMigjorn Cap de Setmana regala llibres
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2011 és de 25 euros.
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2012 és de 25 euros.
 
Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana podeu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací