Butlletí número 580 (dijous 29/12/2011) - Continguts triats i enviats per
Eugeni S. Reig
Sumari
1) Eugeni S. Reig - Mentre i mentres
3) Màrius Serra - Glissando?
8) Crida d'articles –
Treballs de Sociolingüística Catalana
11) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
12) Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
1)
Article publicat en EL PUNT
dilluns 19 de desembre del 2011
Mentre i mentres
Eugeni S. Reig
Si cerquem
la paraula mentre en el Diccionari valencià, editat conjuntament per l'Institut
Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Generalitat Valenciana i Editorial
Bromera trobarem:
mentre conj. 1. Durant el temps en què. Mentre fas el
dinar, arreplegaré la casa. 2. Suposant que, posat cas que,
si. Mentre això siga així, pots comptar amb
nosaltres.
El DVal, tot seguit, arreplega la
locució mentre que, que definix i exemplifica.
Després de l'entrada mentre, trobem
l'entrada mentres, que remet a la primera, és a dir, el DVal
considera mentre com a forma principal i la variant formal mentres
com a forma secundària. En canvi el diccionari del SALT3 ho fa exactament al
revés. El Diccionari ortogràfic i de
pronunciació de l'AVL arreplega mentre i mentres, però cap de les dues paraules
remet a l'altra.
El Diccionari de la Llengua Catalana de
l'Institut d'Estudis Catalans i el Gran Diccionari de la Llengua Catalana
d'Enciclopèdia Catalana únicament arrepleguen la forma
mentre.
Cal aclarir que la forma
mentre, evolució de la més antiga dementre, és la més fidel al seu
origen etimològic, però també s'ha de dir que, hui en dia, tots els valencians
usem únicament i exclusivament la variant formal mentres –variant molt
antiga que ja s'usava en el segle xv–, motiu pel qual considere que
aquesta forma, no només s'ha d'incorporar a la llengua culta, sinó que s'ha
d'usar de manera preferent. Jo, personalment, fa temps que vaig decidir usar
només aquesta forma en el meu valencià escrit, la mateixa que use i he usat
sempre en el meu valencià parlat. La mateixa decisió ha pres el gramàtic Abelard
Saragossà Alba, que usa sempre mentres en tots els seus escrits, i així,
en la seua Gramàtica
valenciana raonada i popular. Els fonaments (CEIC
Alfons el Vell. Gandia, 2003) podem trobar 120 mentres i ni un sol
mentre.
Les paraules
compostes, com sabem, es formen per addició dels seus components. Sembla prou clar que mentrestant és, simplement, mentres +
tant, de la mateixa manera que l'expressió castellana mientras
tanto és mientras + tanto. De fet, en castellà, les paraules mientras i
tanto s'escriuen separades. Però també
s'ha considerat la possibilitat que
mentrestant s'haja format a partir de mentre + estant
(DECat V,590b25).
La variant formal mentres és, simplement, la paraula clàssica
mentre amb l'afegitó d'una esse al darrere, una esse epitètica anomenada
pels lingüistes sufix adverbial. Hi han altres paraules com ara
abans, corrents, ensems o llavors, que també porten
afegit aquest sufix adverbial (DECat I,5b17 i III,774b55). No em sembla
just que s'eleven a l'altar de la correcció normativa determinats mots amb sufix
adverbial i, en canvi, es condemne a l'infern de la inacceptabilitat la paraula
mentres que, actualment, usem, sense excepció, tots els
valencianoparlants. Espere i confie que els diccionaris que ara no inclouen el
vocable metres, en properes edicions, ho
faran.
2)
Article publicat en el Levante-EMV
divendres 16 de desembre del 2011
Un amic m'envià un missatge curt, però revelador d'un empatx de registre
formal. Deia: "Gràcies. Com van les coses per aquí?". La curta missiva era
contestació a una felicitació tardana que li havia enviat jo per haver aprovat
l'examen de nivell superior de valencià. Faig com si no l'haguera entés, i li
conteste: "Jo no sé com estan les coses per 'ahí', tu ho sabràs". Em pillà la
ironia i em contestà amb més sorna: "És que ara parle en un registre molt
formal".
Quan u aplica una norma lingüística i s'adona que ha fet
el ridícul, el millor que pot fer és buscar una eixida sorneguera. Després,
m'explicà que el professor que tenia insistia que "ahí" és un castellanisme
inadmissible i que a eixe sentit correspon "aquí", especialment en els registres
formals, i que este mot també té el significat de "ací". Admetia, l'amic, que no
ho veia clar, i que li semblava marcià, però que així ho havia explicat el
mestre. I tan marciana com és, a hores d'ara, eixa norma i l'explicació.
Certament, la distinció entre "ací", "en este lloc", i
"aquí", "en eixe lloc", era real en la llegua classica, i el missatge del meu
amic hauria sigut adequat i comunicatiu en el segle XV, però confonedor l'any
2011.
A pesar de la proposta fabriana de recuperar eixe ús i
donar-li rang de norma, eixe precepte no ha funcionat. A més, per al primer grau
de proximitat s'usa, i és normatiu, "aquí" en algunes comarques valencianes i en
la resta del català. I la forma comunicativa i natural "ahí" està integrada en
la parla valenciana des del segle XVII (i documentada l'any 1557 en l'obra de
Cristòfor Despuig), i és normativa a tots els efectes, inclosa en la
Gramàtica normativa valenciana (AVL). Josep Lacreu
també l'arreplega en el Manual d'ús de l'estàndard
oral i Ferrer Pastor ja la va incloure en el vocabulari
bilingüe.
Si vostés pregunten, per correu, pel temps que fa en un altre
poble, escriguen, sense temor, "Quin oratge fa per ahí?". I els sacerdots
preconciliars que continuen dient missa, en llatí o en arameu, que fa més
canònic i més formal.
3)
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI
dijous 22 de desembre del
2011
Motacions
Glissando?
per Màrius
Serra
Glissando és un grup
musical barceloní que ha anat fent via amb propostes de gran qualitat
interpretades per la veu vellutada de Laia Vaqué. Ara celebra els seus deu anys
d'activitat amb un disc magnífic de versions que es diu “Ermites, cançons i com
somiar en meteorits roses”. Jo els vaig descobrir amb “Surplus”, un disc del
2003 que contenia perles dalinianes com ara “Colet a Nova Caledònia”. En
llenguatge musical glissando, normalment en el plural italià glissandi, designa un desplaçament de
to. O bé continu, en el pas d'una nota a una altra, com en aquelles steel guitars de so hawaiià, bé en un
desplaçament accelerat que forma una escala cromàtica, de mig to en mig to. Els
instruments de corda sense trasts, com el violí o el contrabaix, són els més
adequats per a la pràctica dels glissandi, però les guitarres elèctriques
permeten fer-ne tot estirant les cordes en plena execució. També alguns
instruments de vent sense vàlvules el permeten. Mon avi tocava el trombó de
vares en una jazz band vilanovina que es deia els Lucky Boys. En conservo unes
quantes fotos en sèpia en les quals s'intueix el fascinant moviment del
trombonista. Però fins que no vaig descobrir els Glissando no vaig saber que mon
avi feia glissandi.
4)
Article publicat en EL PUNT AVUI dimecres 21
de desembre del 2011
Lliris Picó i Carbonell
Ja deveu haver endevinat en més d'una
ocasió que jo no sóc una gran defensora del bilingüisme (ni mal ni “bien
entendido”). No perquè pense que el bilingüisme és el primer pas per la
substitució lingüística —que també—, sinó perquè crec que el bilingüisme és, per
una banda, molt poc pràctic i per una altra, una actitud covarda o, si més no,
enganyosa, per exemple a l'hora de guanyar vots. En aquest sentit, tinc la
sensació que la pràctica del bilingüisme és una manera de no gosar dir les coses
pel seu nom. De no mullar-se, vaja.
A més a més, el bilingüisme, en ocasions,
provoca situacions d'allò més pintoresques. Fixeu-vos que no fa gaires dies, a
la Universitat d'Alacant es va celebrar un acte contra la violència de gènere,
dins el marc de la campanya “Ámame bien” amb la corresponent traducció al
valencià (perquè les institucions solen ser políticament correctes) “Estima'm
bé”. El lema de l'acte era (contra la violencia de género): “Sal
pitando”. És a dir: “sal corriendo, deprisa.” Estem d'acord? Bé,
doncs el lema en valencià era “ix xiulant”... És a dir, “dissimulant, amb més o
menys tranquil·litat”. És o no?
El paper on es podia llegir aquest lema
porta el segell de diverses institucions, a banda de la Universitat d'Alacant:
l'Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig, el Ministeri de Sanitat, política
social i igualtat i la Diputació d'Alacant. Preguntem als tècnics del
Secretariat de Promoció del Valencià de la UA i ens diuen que ells no en sabien
res, ni del text, ni de la traducció. Ens sembla paradoxal la coincidència que
uns mesos, unes setmanes, uns dies abans d'aquest acte (i de molts altres), és
notícia el fet que algunes institucions valencianes, com la mateixa Conselleria
d'Educació, està prescindint dels serveis dels assessors lingüistes i dels
traductors perquè “ja no són necessaris”. Estic totalment d'acord: els
traductors informàtics ja la caguen sols! Els traductors informàtics, sense la
revisió d'un tècnic especialitzat empobreixen la llengua, però són barats i,
total!, qui perd el temps llegint en dues llengües la mateixa informació?
Un altre cas com un cabàs és el mur de
Facebook de Compromís per Sant Vicent. També en bilingüe amb estupideses
del tipus “Este miércoles hay reunión a las 20.30/ Aquest dimecres hi ha
reunió a les 20.30”. Però si el text és pràcticament igual! La intel·ligència de
qui s'hi menysprea? Això sí: el text en castellà hi apareix en primer lloc! Jo
és que “flipo/flipe”! No havíem quedat que per a suportar i esperonar la
tebior i la manca de compromís que suposa el bilingüisme ja teníem altres
partits... Voleu dir que no estem a un pas del “Compromiso”? Jo és que
crec que hi ha concessions que no s'haurien de fer; que en aquestes coses de la
política, mai no pot plore a gust de tots!
Publicat a VilaWeb dimecres 21 de desembre
del 2011
El Carles Riba, l'ha guanyat Marcel Riera, i el Mercè
Rodoreda, Ramon Erra
Article publicat en el diari digital L'INFORMATIU
dimecres 21 de desembre del 2011
Carla González Collantes
Tornem, de nou, al “problema” del valencià. Ja em disculpareu la insistència, però és un tema que em preocupa. D'altra
banda, els meus companys columnistes de l'Informatiu ja n'estan parlant,
sense pèls a la llengua i amb molt d'encert, d'alguns dels temes més roents, com
ara el judici a Francisco Camps o la investidura de Mariano
Rajoy. Permeteu-me, doncs, la reiteració.
Durant la meua estada al País Basc que aprés que
en aquest país, com en el nostre, la pluja tampoc no sap ploure, i que, malgrat les diferències
entre nosaltres i ells, també hi ha una mà de semblances. Per exemple, la manera
d'interpretar algunes dades sociolingüístiques. Al País Basc el nombre de
persones que avui dia poden dir que saben èuscar és molt més alt que fa vint o
trenta anys. Tanmateix, o això asseguren els sociolingüistes, el nombre de
persones que l'usa en la seua vida quotidiana és molt més baix. Segons diuen,
això és així perquè l'èuscar ha perdut prestigi i la majoria de la gent que
l'aprén ho fa com a mer tràmit per poder accedir al funcionariat. Quan em van
explicar per primera vegada aquesta constatació, vaig pensar irremeiablement en
el País Valencià.
Moltíssima gent (la majoria?) que tard o d'hora i amb més o
menys esforç obté un apte en les proves que convoca bianualment la Junta
Qualificadora de Coneixements del Valencià, no fa servir mai la llengua. Ni a
casa, ni al carrer, ni a la feina (tot i que molts d'ells són funcionaris de
l'administració pública i, per tant, tenen el deure de fer-ho). Per mi, la
conclusió que se n'extrau és clara: la política lingüística de la Generalitat
Valenciana també està sent un fracàs. Un fracàs en majúscules. Un fracàs
flagrant.
De què serveix que s'invertisquen recursos perquè la població
aprenga català si no se n'inverteixen en dotar la llengua de prestigi? Els
polítics, des de les seues poltrones, fan veure que es preocupen per la llengua
(la que per a ells, desoint la ciència filològica internacional, és diferent del
català) quan l'únic que volen és “acorralar al reducte folklòric”, tal
com advertia Joan Fuster. En teniu un exemple, a cop de clic, ací (si
voleu riure una estona mireu el vídeo sencer, però atenció al final de discurs
de Camps). Què podem esperar d'aquests polítics que ens desgovernen? Res
de res. Perquè m'entenguen potser els ho hauria de dir en anglès. De xinès,
encara no en sé.
7)
Publicat en la web de la XARXA CRUSCAT
dijous 22 de desembre del 2011
«El català creix en
parlants».
d'articles – Treballs de Sociolingüística
Catalana
http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/
Número 23 (2013)
Treballs de
Sociolingüística Catalana és l'anuari de la Societat Catalana de
Sociolingüística. El primer número aparegué el 1977. Des de la seva fundació i
fins al número 14/15 (2000) la revista ha estat dirigida per Francesc Vallverdú
i publicada per Editorial Tres i Quatre. El número 16 (2002) va estar a càrrec
de Francesc Vallverdú i Emili Boix, mentre que a partir del 17 aquest darrer
n'és el director.
Els darrers números
consten d'una part dedicada a un tema monogràfic. El número 14-15 (2000) va
estar dedicat als «Aspectes sociolingüístics de la immigració extraeuropea als
Països Catalans», el 16 (2002) a «Llengua i societat al País Valencià», el 17
(2003) a «L'ús oral del català. Dades, reflexions i propostes», el 18 (2004) a
«La situació sociolingüística a les Illes Balears», el 19 (2006) a «La situació
sociolingüística a Andorra», el 20 (2010) a «Llengua i ensenyament» i el 21
(2011) a «La sociolingüística catalana, balanç i reptes de futur».
Treballs de
Sociolingüística Catalana és una revista en format paper i electrònic que
actualment té periodicitat anual. En el número 23 (2013), la revista fa una
crida d'articles sobre la temàtica de la publicació per a la secció
miscel·lània. La data màxima per a la recepció d'articles per al número 23 és el
15 de maig de 2012. Podeu enviar-los mitjançant el formulari de la pàgina web
http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/information/authors o enviant un correu a l'adreça tsc@iec.cat.
Trobareu les normes de
publicació a la web
http://revistes.iec.cat/revistes224/index.php/TSC/about/submissions
9)
Publicat en la web de l'Institut d'Estudis
Catalans dimecres 21 de desembre del 2011
Vicent Sanchis
Es referia ahir aquesta columna al llibre de Joan-Lluís
Lluís A cremallengua. Inclou el text una perla fina dedicada a la
integració de la nova immigració. Els catalans, en general, i els de les grans
ciutats, en particular, solen dirigir-se en castellà a una persona desconeguda.
I ho fan encara més si presenta trets racials que els semblen estrangers. Un
negre, un pakistanès, un asiàtic, tenen tots els números del bombo per viure en
un monolingüisme imperfecte. Per comoditat, per inèrcia, per educació
–mal entesa–, les primeres converses sempre es fan en castellà, ni que tampoc
l'entenguin. Després, si la relació es manté, hi ha allò de: “És que ens vam
conèixer en castellà...” I tant! Afirma Lluís: “No parlar català a un immigrant
és el pitjor favor que se li pugui fer. I, de retop, el pitjor favor que es
pugui fer al concepte d'integració a la catalana i, en definitiva, a Catalunya
mateix.” Aquesta actitud marca la ratlla entre “els que poden ser funcionaris i
els que no”. És a dir, la de la segregació i el gueto.
11)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
28).
52. L'única manera
d'integrar-se a Catalunya és parlar
català.
José Manuel Blecua
Director de la Reial Acadèmia
Espanyola
12)
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig -
botjonjo
2) Albert Jané - Més sobre el complement
del
nom
3) Antoni Llull Martí - Nau, lleny,
fusta, bastiment
4) Pau Vidal -
Feredat
5) Pere Ortís - La parla de l'Urgell
(Adagis. Lletra D)
6) David Paloma - Sa parla
moribunda
7) Articles d'Albert Pla
Nualart
8) David Vila i Ros -
Fidelititat lingüística i poliglotisme
passiu
9) Ramon Sangles i Moles - Siguem persones ben
enraonades
10) Joan Tudela - Comunicació escrita:
l'extensió
Recordeu que InfoMigjorn Cap de
Setmana regala llibres
Si voleu rebre cada
divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a
l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça
electrònica on voleu rebre'l.
El preu de la subscripció al
butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a
l'any 2011 és de 25 euros.
El preu de la subscripció al
butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a
l'any 2012 és de 25
euros.
Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de
Setmana podeu llegir en la web tots els butlletins
d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de
Setmana que s'han publicat fins ara.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací