InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 579 (dimecres 28/12/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d’enviar a l’adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l’adreça electrònica on voleu rebre’l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2011 és de 25 euros.
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2012 és de 25 euros.
 
Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana podeu llegir tots els butlletins tant d'InfoMigjorn com d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han enviat fins ara en l'enllaç:
 
Recordeu que InfoMigjorn Cap de Setmana regala llibres
 
 
Sumari
 
 
1) Presentació a València del llibre 500 raons per parlar català de David Pagès i Cassú
 
2) Joan Tudela - Laboratori de Lletres
 
 
4) Antoni Bassas - Una qüestió de dignitat
 
5) Vicent Josep Escartí - Tirant, al segle XVIII
 
6) Curs introductori de fonètica i ortografia occitanes per a catalans
 
 
 
9) Les persones que saben parlar català ja són deu milions, mig milió més que fa deu anys
 
 
 
12) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
Presentació a València del llibre 500 raons per parlar català de David Pagès i Cassú
 
Acció Cultural del País Valencià i CCG Edicions
es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre
de David Pagès i Cassú
 
500 raons per parlar català
 
L’acte tindrà lloc el proper dimarts 3 de gener, a les 19 h, a l’Aula 1 d'Octubre Centre de Cultura Contemporània (Carrer de Sant Ferran, 12) de València.
 
Hi intervindran:
 
Eugeni S. Reig, lexicògraf; Santi Vallés Casanoves, assagista i filòleg i David Pagès i Cassú, autor del llibre.
 
 
 
2)
 
Publicat en el diari digital laMalla.cat dissabte 17 de desembre del 2011
 
Després d’haver reeditat en aquest bloc 150 columnes, que és una xifra rodona, he fet una pausa. Abans de reprendre, coincidint amb l’any nou, la reedició d’articles dels meus anys d’aprenentatge, he fet un parèntesi. L’he fet, primer, per parlar d’un llibre d’actualitat, obra de Pere Ferreres, i ara per parlar del Laboratori de Lletres.
 
El fet és que m’he embarcat com a professor en una nova escola d’escriptura creativa i em ve de gust de parlar-ne en aquesta tribuna, aprofitant el parèntesi a què he fet referència i, també, la confiança amb els lectors del diari digital laMalla, després de més de tres anys seguits d’adreçar-m’hi totes les setmanes.
 
El Laboratori de Lletres dirigeix la seva oferta formativa a la gent de l’àrea de Barcelona a través dels cursos presencials i, també, a la gent de tot arreu a través dels cursos virtuals. La nova escola d’escriptura comença a impartir cursos el mes de gener del 2012.
 
Els cursos presencials que ofereix el Laboratori de Lletres són aquests:
Escriptura creativa
Novel·la
Poesia
Guió cinematogràfic
Narrativa eròtica
Narrativa del còmic
Expressió oral
De l’aforisme al Twitter
L’article, de la columna al bloc
 
Hi ha un curs que és semipresencial, que és aquest:

Nivell D de català i preparació per a l’examen oficial
 
A més a més, la nova escola ofereix aquests minicursos d’una sola sessió, anomenats comprimits del Laboratori:
 
Com es fa una sinopsi
Com rebre bé un elogi
L’art de titular
Conèixer més bé l’escriptor…
 
Els cursos virtuals d’aquesta nova escola d’escriptura són aquests:

Escriptura creativa
Novel·la
Guió cinematogràfic
Narrativa del còmic
De l’aforisme al Twitter
L’article, de la columna al bloc
Com redactar bé els correus electrònics
 
La directora del Laboratori de Lletres és Laia Terrón, que també exerceix de professora. La resta de l’equip de professors són Oscar Tomé, Pau Guinart, Emilio Bujedo, Manuel Pradas, Roser Herrera, Miquel Lluís Muntané, Daniel Hareg, Carlos Luria i jo mateix.
 
Pel que fa a preus, la matrícula als minicursos anomenats comprimits del Laboratori val 25 euros; inscriure’s a un dels cursos virtuals costa 100 euros; per participar a la majoria dels cursos presencials cal abonar 200 euros.
 
La seu i les aules del Laboratori de Lletres es troben al número 67 del carrer Sant Pere Mitjà de Barcelona, a la vora de l’Arc de Triomf. El telèfon és el 628 916 706. L’adreça electrònica és info@laboratoridelletres.com. Al web s’hi troba informació detallada de tots els cursos i s’hi poden formalitzar les inscripcions: www.laboratoridelletres.com.
 
Sí: ja sé que més que un article he escrit un anunci. Però un dia és un dia. Després de més de tres anys de publicar-hi articles, en aquesta tribuna, suposo que no és cap mal de fer una mica de publicitat cultural…
 
Per cert, potser que digui els cursos que imparteixo jo mateix, perquè en definitiva això és un bloc personal. Som-hi, doncs. Són aquests:

De l’aforisme al Twitter (curs presencial i curs virtual)
L’article, de la columna al bloc (curs presencial i curs virtual)
Nivell D de català i preparació per a l’examen oficial (curs semipresencial), impartit amb la Rosó Herrera
Com redactar bé els correus electrònics (curs virtual)
Com rebre bé un elogi (comprimit)
L’art de titular (comprimit)
 
I acabo amb una felicitació nadalenca:

“Que vegi les espines
solament aquell qui té ulls per a veure la rosa.”
 
Tagore
 
Bon 2012, malgrat tot
 
 
3)
 
Publicat en la web de l'Obra Cultural Balear dissabte 17 de desembre del 2011
http://www.ocb.cat/index.php?noticia=1990
http://www.ocb.cat/index.php?actualitat=true
 
 
Discurs de Jaume Mateu a la Nit de la Cultura 2011
 
Autoritats, socis de l'Obra Cultural Balear, amigues i amics.

Un any més, i ja en van vint-i-cinc, l'Obra Cultural Balear fa festa gran per celebrar els Premis 31 de Desembre atorgats a aquelles persones i entitats que han excel•lit en la tasca esforçada per prestigiar la nostra llengua i la nostra cultura; per enaltir el nostre país fet d'illes i, per extensió, els Països Catalans. En honor vostre, premiats d'enguany, hem preparat aquesta gala que no és més que un tast de la potència extraordinària i mantinguda dels nostres creadors compromesos amb les nostres arrels.

Després de reiterar-vos l'enhorabona, permeteu-me que tot seguit faci un breu balanç tant de la feina feta durant l'any per l'OCB, com de la situació en què es troben ara mateix, a l'arxipèlag, el català i la cultura de la que n'és la distinció primera.

La campanya "Mallorca, m'agrada!", preparada per despertar consciències vers la nostra terra i el seu caràcter, ha esdevingut tot un èxit. Són més de quaranta els lipdups que s'han enregistrat i més de dues-centes mil les persones que hi han participat, bé en la seva realització, bé seguint-los a través dels canals de les noves xarxes socials. Aquesta campanya, a més, ens ha servit per reforçar la Xarxa Territorial per la Llengua, la Cultura i el País, per augmentar la nostra presència en els municipis, per obrir noves delegacions i per augmentar el nombre de socis.

D'altra banda, Can Alcover, espai de cultura, ha augmentat la seva programació i ha seguint exercint de centre dels programes de l'entitat, en especial els adreçats als nous mallorquins, com de lloc de trobada d'altres organitzacions.

Malauradament, però, el menyspreu i la bel·ligerància vers la nostra llengua i cultura provinents de les principals institucions públiques de l'arxipèlag, ha entelat aquestes activitats. Des del maig d'enguany, s'han seguit els greuges tant a la llengua pròpia d'aquestes illes, que no és altra que la catalana, com al seu coneixement, ús i prestigi. Des d'aquests mateixos ens públics també s'ha intentat difamar l'Obra Cultural Balear i ofegar-la econòmicament. El Consell de Mallorca, en concret, i per meres raons de doctrina, no ha volgut pagar els doblers que havia compromès a principis d'any amb les nostres activitats, la majoria de les quals ja realitzades.

I tanmateix, aquest robatori no deixa de ser la punta d'una profunda aversió als trets que ens caracteritzen com a poble. La progressiva castellanització de la televisió pública de les Illes Balears o el tancament d'un mitjà públic de comunicació com la ràdio i la televisió de Mallorca, només s'expliquen per l'animadversió que senten els governants de les nostres administracions per la llengua amb què pensam, estimam i desitjam els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs des de fa prop de vuit-cents anys.

Des del mes de maig, els intents per despersonalitzar i provincianitzar les illes no cessen. Tampoc no deixen de cridar des de les poltrones del poder illenc ni l'apologia de la incultura ni el menyspreu de la ciència, en especial la filològica.

Davant aquesta barbàrie lingüisticocultural, l'Obra Cultural Balear proposa un rearmament de valors i de conviccions. Ha arribat l'hora de reafirmar la nostra fidelitat a l'ànima d'aquestes terres voltades de mar. Ha arribat l'hora de fer córrer l'estima profunda que sentim per la nostra llengua, pel nostre patrimoni, per la nostra gent; per la gent que estima de veres les illes i que, per això, no les malmena i les vol preservar de la mediocritat a què els seus capitosts les condemnen. Per això, feim una crida a l'activisme a favor de l'esperança. Cal prevenir com sigui la desafecció. En el nostre projecte de construcció nacional no hi sobra ningú; hi cap tothom; hi volem tothom. Front a la segregació que els nostres governants dicten i practiquen, nosaltres proposam i articulam la inclusió.

I en temps de crisi, convocam a invertir en coneixement, en formació i en cultura, els únics camins que menen a la llibertat. I a fer-ho des del rigor i la qualitat extrema, els signes que de sempre han marcat els nostres creadors i els nostres estudiosos. Contra la potineria que impera, l'excel•lència que engrandeix.

Per això, des d'ara mateix, l'Obra Cultural Balear assumeix el paper de pal de paller de tots els que hem cridat "Mallorca m'agrada!"; de tots els que volem una Mallorca arrelada, culta i resplendent.

Si ho feim així, i des de l'OCB estam convençuts que ho farem, pararem els peus a tanta indignitat i no se'n sortiran els qui ens volen arraconats. Si ens comportam amb la dignitat que mereix la nostra història, mai de mai no se'n sortiran aquells que ens volen segregar.

L'any que ve, l'Obra Cultural Balear farà cinquanta anys, una fita que celebrarem amb la solemnitat que correspon. Serà un bon moment per recordar els qui ens han precedit en aquesta lluita incessant per ennoblir el nostre país i que ja no són entre nosaltres, entre ells els presidents Miquel Forteza, Josep Maria Llompart i Bartomeu Fiol, que fa quatre mesos que ens deixà. El millor homenatge que els podem dedicar, però, a ells i a molts altres que a l'entitat i als seus objectius hi dedicaren el millor d'ells, serà sumar actius a la nostra noble causa i no defallir mai.

Per compensar l'escanyament econòmic de l'entitat dictat pel Govern de les Illes Balears, El Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma, hem engegat una intensa campanya de socis. El repte és aconseguir 1000 socis més d'aquí a final d'any. Portam un bon ritme, però cal incrementar-lo. Per això, demanam a cada soci que es proposi fer-ne un altre, i aquest un altre, i així teixir una xarxa atapeïda de compromissaris amb la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país.

Permeteu-me acabar amb una reflexió de Bartomeu Fiol, la que diu:
Era a la vivència que aspiràvem, no a la supervivència.
 
Doncs això: és a viure d'acord amb les nostres propietats com a poble, al que aspiram. Hi tenim tot el dret i de l'atenció escrupolosa als drets que emparen les nostres lluites, ningú no en descavalcarà l'Obra Cultural Balear. En podeu estar ben segurs.
 
4)
 
Publicat en el diari ARA dilluns 5 de setembre del 2011
http://www.ara.cat/ara_premium/contraportada/questio-dignitat_0_548945126.html
 
Una qüestió de dignitat
 
Antoni Bassas

Setembre. Torno a desitjar-los bon dia des la contraportada de l'ARA dels dilluns, que té la sort d'ocupar-se de la cara més guanyadora d'aquest país, que és el Barça de Pep Guardiola. Com que aquest cap de setmana no ha actuat, em permeto ocupar-me, excepcionalment, de l'altra cara del país, la de la seva incomoditat existencial, reapareguda amb la sentència del català a l'escola.

Per començar, mirem-nos-ho amb serenitat: Catalunya n'ha passat de molt pitjors i, a diferència del drama de la guerra, l'exili i la dictadura dels nostres pares, res del que passi ara no ens agafa ni captius ni desarmats.

Autoestima també: som al cantó correcte de la història. Malgrat tots els intents d'aniquilació, Catalunya i la seva llengua encara existeixen, mil anys després. Aquells que abracin la causa de la llibertat i de la cultura no poden sinó abraçar la causa de Catalunya.

Persistència: a vegades, cal repetir el que és obvi. Per a nosaltres, l'espanyol és més que un idioma útil per anar pel món, i per a molts de nosaltres, és una llengua de la família, si no la llengua de la família. La seva superioritat demogràfica és tremenda, sense oblidar que estem obligats a saber-lo per llei. Per això tots els catalanoparlants som bilingües. Per això el nostre sistema educatiu garanteix el coneixement del català i el castellà al final de l'ensenyament obligatori. Els catalanoparlants no tenim cap problema amb l'espanyol, sinó amb l'anglès.

Qualsevol que no negui la realitat de Catalunya sap que l'únic problema real és al revés: com garantir el coneixement i l'ús del català de tothom que viu a Catalunya, sobretot ara, quan per a centenars de milers d'immigrants la llengua de la família és l'amazig, l'àrab, l'urdú o l'espanyol de Sud-amèrica. Aquest és el problema i per això la immersió és imprescindible.

Indignació: Catalunya va seguir els procediments previstos a la llei i va votar a l'Estatut, malgrat que ja venia retallat pel Congrés, víctima de la calculada histèria política del Partit Popular i l'ànima jacobina del PSOE. Un Tribunal Constitucional desacreditat el va sentenciar políticament i ¿ara resulta que hem d'anar cap enrere? De cap manera. La dignitat passa per un gest excepcional de desobediència. Així s'han comportat altres pobles en el curs de la història, i ara ens toca a nosaltres. (Això sí, no fem escarafalls amb les sentències si després no som capaços d'aguantar una conversa en català o ens dirigim en castellà a un desconegut.)

Fer un pensament: no podem continuar vivint en aquest continu estrès nacional. No podem admetre que Espanya ens tracti com una nosa, que presenti la llengua catalana en termes de conflicte, que ens esgoti fiscalment, que ignori la nostra producció cultural, que hagi arribat a boicotejar-nos comercialment i que, a sobre, alimenti i propagui diàriament la mentida sobre Catalunya, tant se val que parli de llengua o d'impostos. Ja fa massa temps que dura, i tots ho veiem. Les crides al desacatament de la sentència d'aquests dies, o a la insubmissió fiscal mesos enrere, són manifestacions d'un malestar constant que evidencia un problema de fons que no fa més que créixer i que ja no podem ignorar ni llegar a la pròxima generació: l'única convivència possible amb Espanya és la de dos bons veïns. Catalunya no pot continuar sent tractada amb els mateixos drets que un menor d'edat.

Ser catalans és la nostra manera de ser al món. Massa gent ha patit tortura, presó, exili o mort per preservar la nostra identitat. La resposta que ara donem, i singularment la que donin els partits polítics catalans, és una qüestió de dignitat.

5)
 
Publicat en el diari Levante-EMV dimecres 21 de desembre del 2011
http://www.levante-emv.com/panorama/2011/12/21/tirant-segle-xviii/866676.html
 
Tirant, al segle XVIII
 
Vicent Josep Escartí
 
Mentre en els països de llengua francesa el Tirant lo Blanch havia guanyat mercats i públic interessat en les seues aventures, durant el segle XVIII, en la seua terra havia caigut pràticament en l´oblit. Amb l'arribada dels Borbons, el que havia estat un cert decaïment natural de la llengua autòctona, per atracció de la cultura dominant, la de Castella, va passar a ser una imposició amb voluntat d'aniquilació. De fet, la nostra llengua va ser proscrita de qualsevol àmbit de la legalitat, primer, i de l'oficialitat, després, quan també l'església es va sumar a aquesta política centralitzadora i castellanitzant que pretenia l'homogeneïtzació dels estats que es trobaven sotmesos a la corona d'Espanya. Només determinats àmbits no oficials, resistirien. I, per descomptat, l'oralitat. Encara que els literats €tot s´ha de dir€ no estaven obligats a usar el castellà en els seus textos i la dimissió va ser, en part, voluntària.

Amb tot açò, és fins a cert punt comprensible que el rastre de Tirant lo Blanch arribe a perdre's, inclús per als erudits valencians del XVIII. A més, la cultura il·lustrada hispànica no degué tindre en gran estima la literatura cavalleresca. De fet, a València, el pare Lluís Galiana, que dissenya un ambiciós pla de reedició o edició de clàssics en la llengua del país, per a col·laborar a la recuperació «utòpica» de la mateixa en l'àmbit literari, encara que té notícies més o menys certes de la seua existència, només el valora positivament pel judici que va fer Cervantes; i, molt segurament no l´havia llegit, perquè no deixa de considerar-lo perniciós, seguint a Vives. En aquesta mateixa línia cal apuntar per tal d'entendre la referència confusa que inclou un bibliògraf tan solvent com Vicent Ximeno. Aquest, atribueix un nom erroni a l'autor, anomenant-lo Pedro Juan Martorell, i situa la novel·la el 1383. I fa l´efecte que amb això s'havia arribat a consumar, per escrit, el pas de Tirant a l'oblit absolut o a un paupèrrim record. Faltaven més de cent anys per al seu retrobament.

Vicent.J.Escarti@uv.es
 
6)
 
Curs introductori de fonètica i ortografia occitanes per a catalans
 
Preparació pel Dictat Occità del dissabte 28 de gener de 2012
 
LLoc: Barcelona, seu del CAOC
Horaris: 4 sessions de 19 a 21 hores,
Sessions: dimecres 11 gener 2012; divendres 13 gener 2012; dimecres 18 gener 2012; dimecres 25 gener 2012.
Nivell: iniciació
 
 
Més informació i inscripcions:
 
CAOC - Cercle d'Agermanament Occitano Català
Hotel d'Entitats. Providència, 42 / 08024 BARCELONA / Telf. 93.284.36.34 / www.caoc.cat
 
 
7)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/488538-liec-alerta-que-lopcio-del-multilingueisme-podria-posar-fi-a-la-immersio-a-lescola.html

L'IEC alerta que l'opció del multilingüisme podria posar fi a la immersió a l'escola

Un informe de l'Institut d'Estudis Catalans xifra en 9,7 milions el nombre de catalanoparlants

El País Valencià és el territori on la llengua és més precària

El flamant president del govern espanyol, Mariano Rajoy, vol imposar el sistema de multilingüisme a les escoles: convivència d'anglès, espanyol i les llengües dites autonòmiques. Aquest multilingüisme, ja implantat a les escoles del País Valencià, és un dels elements que un informe de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) sobre la situació del català defineix com a nociu per al desenvolupament de la llengua pròpia del país. L'informe, presentat ahir, alerta que l'ensenyament en català a les escoles de València continua estancat i considera que “el model anomenat multilingüe podria posar fi a la vehicularitat preferent de la llengua històrica i territorial en els programes d'ensenyament en valencià”.

L'IEC defensa que la immersió lingüística és la clau pel progrés del coneixement de la llengua entre la població i és per això que adverteix que no es poden fer passes enrere en aquest àmbit. “És greument irresponsable suscitar controvèrsies sobre l'elecció particular de llengua vehicular en detriment dels objectius d'interès general que han de guiar els projectes educatius dels centres i les polítiques públiques d'ensenyament”, afirmen els responsables de l'estudi.

Els efectes perniciosos del multilingüisme en l'educació ja són prou evidents en l'àmbit de la universitat. “La docència en català a l'ensenyament universitari de Catalunya i les Illes Balears sembla que no avança”, detalla l'informe de l'IEC. I adverteix: “El multilingüisme que presideix l'aposta universitària contemporània, amb una potenciació destacada de l'anglès com a llengua vehicular, no hauria d'anar en detriment de la llengua catalana”. Un altre cop, és al País Valencià on el català en els nivells universitaris és testimonial, pel que fa als centres privats, o mínim a les facultats de centres públics.

Les xifres

És sobretot gràcies a l'impuls donat pel català com a llengua vehicular a l'escola que les xifres globals sobre el coneixement de la llengua són positives. L'informe de l'IEC subratlla que entre els anys 2003/2004 i el 2009/2010 s'han guanyat 500.000 parlants en l'àmbit dels Països Catalans. En conjunt, el nombre de persones que asseguren ser competents en l'ús oral de la llengua voreja els 10 milions, mentre que aquells que l'entenen són poc més de 12 milions.

Les regions on hi ha pitjor coneixement oral de la llengua són València, Alacant i Eivissa on hi ha bosses importants de població, que superen el terç, i que asseguren no saber parlar el català.

A Catalunya, les comarques amb menys competència lingüística són el Barcelonès i el Baix Llobregat. En aquests dos casos més de la meitat de la població sap escriure el català, però entre una quarta part i un terç no el saben parlar. El mateix passa a l'illa de Mallorca.

Pel que fa a sectors concrets de l'activitat cultural del país, les dades d'ús del català són especialment dolentes en els àmbits del cinema, la música i l'oci infantil.

L'estudi ignora la precarietat de la llengua als jutjats

L'informe de l'IEC fa una repassada a l'evolució de la llengua durant el 2010 en diversos àmbits de la societat. No aborda, però, un dels sectors en què el català es troba en una situació de més precarietat: els jutjats on l'ús escrit va a la baixa cada any.

Sí que analitza la incidència que per al futur del català tindrà les modificacions introduïdes en el marc jurídic vigent conseqüència del pronunciament de les més altes instàncies judicials de l'Estat. En aquest sentit es fa esment de la sentència del Tribunal Constitucional que va retallar l'Estatut i que es considera “una involució en tota regla, perquè ataca la consideració de preferent del català en l'administració”. També es valoren com a negatives les dues sentències sobre la immersió lingüística.

 
8)
 
Publicat en VilaWeb dijous 22 de desembre del 2011
http://www.vilaweb.cat/noticia/3964035/20111222/editorial-moll-campanya.html

Editorial Moll, en campanya

Ha llançat la campanya ‘Els Clàssics d'Editorial Moll’, a Facebook i Twitter · S’hi poden adquirir primeres edicions del catàleg a preus molt reduïts

L'Editorial Moll, de Mallorca, va anunciar al setembre que es trobava en una situació financera complicada i que proposava un acord pre-concursal als creditors per a refinançar-se. Doncs bé, aquest mes de desembre ha llançat la campanya 'Els Clàssics d'Editorial Moll', amb el propòsit de fer conèixer una part del fons editorial: primeres edicions d'autors consagrats a preus molt reduïts. La campanya té seguiment a Facebook i al Twitter i les vendes han augmentat força, diuen els editors.

El responsable de l'editorial, Francesc de B. Moll, després de l'estiu enviava aquest missatge: 'Em trobo molta gent que em demostra una solidaritat emotiva, començant pels autors.' I afegeix: 'Si el públic vol que l'editorial continuï, ja sap què ha de fer: anar a les llibreries o a la nostra web i comprar-nos els llibres.' La campanya s'ha fet seguint aquest fil.

Lluís Pérez-Carrasco, responsable del departament de coordinació i promoció, ha explicat a VilaWeb que la campanya era simple: 'Es tracta de fer conèixer al públic lector que nosaltres, a diferència de totes les altres editorials, mai no hem destruït ni un llibre, la qual cosa fa que tinguem un magatzem immens ple d'obres de gran interès publicades durant els setanta-set anys d'història de l'empresa.'

Per fer-les conèixer l'editorial publica cada dia a Facebook i a Twitter, un fragment o una frase d'aquestes obres que es poden adquirir per internet i que costen entre quatre euros i set, aproximadament. Aquesta setmana han sortit títols de la col·lecció Raixa com ara 'Una mica de tot' (Josep Ferrater Mora), 'Blau pàl·lid de la rosa de paper' (Antoni Serra), 'Amb la mort al darrera' (Pau Faner), 'Quan venia l'Esquadra' (Xesca Ensenyat), 'La narrativa de les Illes Balears' (Josep M. Llompart), 'Faust' (Llorenç Villalonga), 'La senyoreta de Scuderi' (E.T.A. Hoffmann)…

'La veritat és que han pujat notablement les vendes de la botiga en línia, i també s'han recollit comandes per correu electrònic i a les llibreries', explica Pérez-Carrasco: 'Aquestes obres sempre han estat al catàleg de l'editorial i a la pàgina web, però no se'n venia ni un exemplar; per això em va semblar que s'havien de fer conèixer en interès del públic lector i de la viabilitat de l'empresa --val a dir que molts lectors han entrat al nostre web atrets per aquests títols, i, de passada, han conegut les nostres novetats i, sovint, també n'han adquirit.'

La carta que Moll ha enviat als lectors
 
El responsable de l'editorial, Francesc de B. Moll, després de l'estiu enviava aquest missatge: 'Em trobo molta gent que em demostra una solidaritat emotiva, començant pels autors.' I afegeix: 'Si el públic vol que l'editorial continuï, ja sap què ha de fer: anar a les llibreries o a la nostra web i comprar-nos els llibres.' La campanya s'ha fet seguint aquest fil.

Lluís Pérez-Carrasco, responsable del departament de coordinació i promoció, ha explicat a VilaWeb que la campanya era simple: 'Es tracta de fer conèixer al públic lector que nosaltres, a diferència de totes les altres editorials, mai no hem destruït ni un llibre, la qual cosa fa que tinguem un magatzem immens ple d'obres de gran interès publicades durant els setanta-set anys d'història de l'empresa.'

Per fer-les conèixer l'editorial publica cada dia a Facebook i a Twitter, un fragment o una frase d'aquestes obres que es poden adquirir per internet i que costen entre quatre euros i set, aproximadament. Aquesta setmana han sortit títols de la col·lecció Raixa com ara 'Una mica de tot' (Josep Ferrater Mora), 'Blau pàl·lid de la rosa de paper' (Antoni Serra), 'Amb la mort al darrera' (Pau Faner), 'Quan venia l'Esquadra' (Xesca Ensenyat), 'La narrativa de les Illes Balears' (Josep M. Llompart), 'Faust' (Llorenç Villalonga), 'La senyoreta de Scuderi' (E.T.A. Hoffmann)…

'La veritat és que han pujat notablement les vendes de la botiga en línia, i també s'han recollit comandes per correu electrònic i a les llibreries', explica Pérez-Carrasco: 'Aquestes obres sempre han estat al catàleg de l'editorial i a la pàgina web, però no se'n venia ni un exemplar; per això em va semblar que s'havien de fer conèixer en interès del públic lector i de la viabilitat de l'empresa --val a dir que molts lectors han entrat al nostre web atrets per aquests títols, i, de passada, han conegut les nostres novetats i, sovint, també n'han adquirit.'

 

9)
 
Publicat en VilaWeb dijous 22 de desembre del 2011
 
Les persones que saben parlar català ja són deu milions, mig milió més que fa deu anys
 
En els últims deu anys, la població dels territoris de llengua catalana ha crescut prop d'un 20%, coincidint amb l'última onada migratòria. Malgrat aquest canvi demogràfic, les persones que saben parlar català han crescut en 500.000 i ja són prop de deu milions, el 70% de la població dels territoris de llengua catalana (13,6 milions). El català, per tant, es consolida com una llengua de demografia mitjana entre les cent llengües més parlades del món. Aquestes dades es desprenen de l'Informe sobre la llengua catalana (2010), elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l'IEC, per encàrrec de l'Observatori de la Llengua Catalana.
 
10)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dijous 22 de desembre del 2011

La Universitat d'Alacant proposa un sistema plurilingüe amb tres llengües vehiculars

En aquest programa el valencià hauria de tindre al llarg de l'escolarització una presència percentual superior al 50%

Les primeres conclusions que, des de la Unitat per a l'Educació Multilingüe (UEM) de la Universitat d'Alacant, s'extreuen de la IV Setmana de l'educació plurilingüe que acaba de finalitzar apunten que la introducció d'una tercera i quarta llengua en l'ensenyament ha de fer-se garantint prèviament el bon funcionament dels programes bilingües d'ensenyament en valencià (PEV), immersió (PIL) i d'incorporació progressiva (PIP).

La UEM conclou que el valencià, llengua pròpia i minoritzada en tot el territori, ha de ser l'eix vertebrador dels processos d'ensenyament/aprenentatge que permetrà la introducció d'una tercera llengua com l'anglès amb garanties d'èxit. “A més, fa com a mínim quatre dècades que els preceptes pedagògics avançats i la innovació educativa i metodològica són inherents a les bones pràctiques educatives bilingües que s'han vertebrat entorn del valencià”, indiquen.

Entre les recomanacions de la trobada, s'indica que l'escola plurilingüe ha de formar persones“ actitudinal i actitudinalment plurilingües”, cosa que suposa que han d'estar obertes de forma positiva tant a la diversitat multilingüe de l'estat –castellà, català, euskera i gallec– com a la realitat de l'entorn social, on la diversitat idiomàtica i cultural arriba a les mateixes escoles, és a dir, les veus de les noves migracions.

La proposta que fa la UEM-UA, a la vista dels resultats de la trobada, és la promoció amb recursos i plans de formació dirigits al professorat de dos programes educatius plurilingües òptims per al futur immediat que són el Programa Plurilingüe d'Immersió Lingüística (PPIL) i el Programa Plurilingüe d'Ensenyament del Valencià (PPEVL). En els dos programes s'usaran les tres llengües com a vehiculars, és a dir, amb un tractament integrat de llengües i continguts i sent la presència percentual al llarg de l'escolaritat del valencià superior al 50% —com llengua pròpia minoritzada que és – ni la de llengua estrangera —anglès o altra— inferior al 25%.

 
 
11)

La CCMA i Flaix, pel bon ús del català, al Twitter

El portal lingüístic
de TV3 i Catalunya Ràdio i Flaix Llengua resolen dubtes

 
12)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 27).
 

51. El català ha de sobreviure. No es tracta de viure, sinó de sobreviure, i la immersió lingüística és de les poques coses que permeten fer-ho.

 

José Manuel Blecua

Director de la Reial Acadèmia Espanyola

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací