InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 576 (dijous 22/12/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
1) Eugeni S. Reig - ¿Quantes esquenes tenen els capellans?
 
2) Jaume Corbera - Sol a Berlín
 
3) J. Leonardo Giménez - Escurar i fregar
 
4) Màrius Serra - Setciències?
 
 
6) Carme Forcadell - Resistencialisme lingüístic
 
 
 
9) Editorial Moll us desitja bones festes
 
10) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
11) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
1)
 
Article publicat en EL PUNT dilluns 12 de desembre del 2011
 
 

¿Quantes esquenes tenen els capellans?

Eugeni S. Reig

 

 

En el capítol de la sèrie "Senyor Retor" titulat "El secret està en les formes" emés per Canal 9 dimecres 6 d'abril d'enguany, a les deu de la nit, el capellà don Horaci explica com es deia la missa abans del Concili Vaticà II i diu que la deien en llatí i d'esquenes. El mateix don Horaci explica que actualment els capellans diuen la missa de cara als fidels. És evident que si diu “de cara” és perquè cada capellà té nomes una cara. I si diu “d'esquenes” no pot ser altra cosa més que perquè cada capellà té més d'una esquena. ¿Quantes esquenes té un capellà?
Això de dir “d'esquenes” (en plural) en lloc de dir “d'esquena” (en singular) és un castellanisme deplorable i completament innecessari. En valencià cal dir d'esquena, no 'd'esquenes'. El castellà diu en plural moltes coses que, en bona lògica, hauria de dir en singular, però això és així, forma part del geni d'eixa llengua. Expressions com ara a finales (o a principios) de semana (o de mes, o de año, o de siglo), andar por esos mundos de Dios, bajar (o subir) las temperaturas, estar bajo las faldas de la madre (de uno), estar hasta las narices, felices Navidades, felices Pascuas, hablar a espaldas de alguien, muchas felicidades, poner las barbas en remojo, máquina quitanieves, saltar por los aires, girar-se de espaldas, hacer las Américas, tener muchas ganas de hacer algo, sonarse las narices, tocarse las narices, a los efectos de, a todas horas, caerse de narices, en estos momentos, en aquellos tiempos, hacerse añicos, heces fecales, tener pocas luces, etc., o paraules com ara felicidades, cortafuegos, guardabarros, guardaespaldas, parabrisas, Navidades, etc., són en plural en llengua castellana mentres que els seus equivalents valencians els fem sempre en singular, com fan les altres llengües del nostre entorn. De la mateixa manera el castellà diu buenos días, buenas tardes i buenas noches, sempre en plural. Altres expressions com ara subir a los cielos o bajar a los infiernos serien discutibles.
En el mateix capítol (podeu veure'l en la web de RTVV), en un lloc a on donen classe de cuina, es llig en la pissarra “cuscús amb fruits secs”. En valencià es diu i s'ha dit sempre amb fruita seca, en femení i en singular. Només ho hem dit d'eixa manera. Exemples literaris a on trobem la denominació fruita seca n'hi han moltíssims, però en posaré només u, de la novel·la Sense la terra promesa d'Enric Valor i Vives. És aquest:
«Es van asseure en els pedrissos, tocats per l'ombra de la carrasca. I allà, rústicament, menjaren olives senceres, fruita seca, i begueren sengles nuvolets d'aiguardent anisat.»
Ja veiem que Enric Valor, que sabia valencià, escriu fruita seca (no 'fruits secs') i nuvolets (no 'palometes'). Ja comprenc que no tothom sap valencià com Enric Valor, però sempre és possible deixar-se assessorar per qui en sap.
 

 

2)
 
Article puplicat en L'Espira (suplement del Diari de Balears) diumenge 11 de desembre del 2011 en la secció “La llengua a l'abast”
 
Article publicat en el blog EL DO DE LA PARAULA dilluns 12 de desembre del 2011
http://dodeparaula.blogspot.com/2011/12/sol-berlin.html
 
 
Jaume Corbera
 
Un dia, mirant llibres a una llibreria, vaig veure aquest títol que em va cridar l'atenció, i tot d'una vaig pensar que el títol responia al fet relativament estrany que a Berlín, una ciutat del centre d'Europa on normalment hi fa fred i mal temps, hi fes sol. És a dir, pareixia que el títol destacava una circumstància més bé excepcional, com si diguéssim “Nevada a Palma”; és allò que solen fer els títols: proclamar qualque fet extraordinari, per a cridar l'atenció. Vaig agafar el llibre per a examinar-lo amb més detall i veure de què anava i llavors vaig descobrir que el títol no es referia al temps a Berlín, sinó a una situació concreta de solitud a Berlín. Aleshores tot d'una vaig pensar: ¿i per què el títol del llibre, podent ser clar i inequívoc, és així d'ambigu? Per a començar, aquest títol no correspon exactament a l'original alemany: Jeder stirbt für sich allein, obra de l'autor Hans Fallada (1893-1947), que en català seria Tothom mor tot sol; però ja sabem que en les traduccions el títol molt sovint s'adapta i, per tant, qualsevol canvi hi és acceptable… mentre sigui clar. I vet aquí la qüestió: en català general i popular per a expressar l'estat de soledat es diu “tot sol - tota sola”, amb aquesta construcció en què l'adjectiu sol és reforçat amb tot, una construcció documentada en llatí medieval (Quadam die miles ille, equitans totus solus et inermis, accessit ad ciuitatem ubi praelatus iste morabatur. Et totus solus uenit in praesentia huius praelati humilius [Ramon Llull, Liber de sancta Maria: XXI De spe], quidam miles equitabat supra suum mulum totus solus [Ramon Llull, Ars breuis: X De decima et ultima distinctione]), semblant a aquesta altra, en la qual és el numeral que és reforçat: hi hem anat totes tres, també documentada en llatí medieval (ad totus tres equales cartas factas fuerint [‘Lex romana raetica curiensis': 25]). Aquest reforçament de sol - sola (en són quasi equivalents l'anglès all alone i l'alemany ganz allein) i dels numerals amb tot - tota degué estar bastant estès en el llatí vulgar de finals de l'Imperi, perquè apareix en texts d'autors de diverses contrades, però sembla que només es va conservar en el llatí propi de l'espai de l'antiga Gàl·lia transalpina, avui més o manco coincident amb França, dins el qual es va formar el sistema català. Per això, existeix la mateixa construcció a tot aquest espai lingüístic: je suis venu tout seul en francès, soi vengut tot sol en occità i he vengut tot sol en català; o elles sont parties toutes les quatre en francès (en aquest cas, com es veu, mantenint l'article), son partidas totas quatre en occità, són partides (o han partit) totes quatre en català. Aquestes construccions són absolutament usuals en tot el català col·loquial, en què sol tot sol (i mai més ben dit) com a atribut o predicatiu és ben rar, si bé gramaticalment és possible. En castellà, però, no existeixen, i com que el model castellà pesa molt fins i tot damunt la llengua catalana literària, a l'hora de construir texts de registre culte (literari, però també no literari), hi ha una tendència a posar només sol - sola, com si la construcció popular, tan genuïna, fos considerada indigna d'aquest registre, amb la qual cosa en realitat se'n deriva un acostament al castellà que, al cap i a la fi, no és més que una altra conseqüència de la interferència. El rebuig injustificat d'aquesta construcció tan legítima és el que provoca un títol equívoc com el d'aquest llibre, que s'hauria pogut evitar fent-lo, amb tota la naturalitat del món, Tot sol a Berlín. Ningú, així, hauria pogut entendre altra cosa que allò que volia dir. No cal fer les coses complicades quan realment són ben simples.

3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 9 de desembre del 2011
 
Escurar i fregar
 
J. Leonardo Giménez
 
Sentint una entrevista en una ràdio local, m'adoní que la locutora no feia la distinció entre els verbs «fregar» i «escurar». La seua contertuliana, monitora d'un curs de cuina i d´altres habilitats domèstiques, sí que els diferenciava, i, per exemple, deia: «la paella no queda ben "escurà", si no agarrem un bon fregall i la freguem amb ganes». En valencià, «fregar», en el sentit de netejar, és l´acció de friccionar amb un fregall, una baieta, un drap, una monya, etc., qualsevol superfície dura que es vullga netejar. A més, té altres accepcions. Mentre que «escurar», a banda d'altres significats, és, específicament, netejar els elements de la vaixella: gots, plats, culleres, cassoles, tenedors, etc. En castellà, els dos sentits esmentats s'assimilen en el verb «fregar».

La locutora, que la conec, és d'una actitud inequívoca a favor de l'ús públic i privat del valencià, és llicenciada en periodisme i està en possessió dels certificats acreditatius d'una competència lingüística alta. Parla un valencià de llibre, ben acurat des del punt de vista acadèmic, però no discrimina «escurar» de «fregar». Tot ho fregava, com en castellà. Tampoc deixava l´escurada a eixugar-se, sinó que la «secava» o «assecava». I torcar, torcava ben poquet. Calcant del castellà, llevava o netejava la pols o els esguits, i no els torcava.

La monitora, que parlava el valencià familiar i del carrer, sí que precisava cada acció amb el verb corresponent. Els componedors de la dita llengua culta no s'han ocupat massa d'eixes minúcies. I sí que s'han preocupat molt d'establir i potenciar un model acostat a l'estàndard general (eufemisme de model barceloní, amb algun retoc convergent) i molt poc d'aproximar el valencià culte a la parla tradicional i natural. I el resultat és un patró lingüístic parcialment artificiós, calcs innecessaris i pèrdua de precisions i matisos expressius. El cas és que tots els diccionaris, tant els valencians com els catalans i balears, arrepleguen ben bé la distinció entre «escurar» i «fregar»; «eixugar» i «secar» (o «assecar») i entre «netejar» i «torcar», però el model de l'escola ha de posar més èmfasi en l'ús d'alguns vocables ben nostrats que, per uns motius o altres, van perdent força.

jesusleonardo.gimenez@gmail.com
 
 
4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI dijous 15 de desembre del 2012
 
Motacions
 
Setciències?
 
per Màrius Serra
 
La primera vegada que em vaig demanar per quins set sous havien de ser set i no vuit les ciències que dominés un saberut em van venir al cap els estudis medievals. Set és la suma de les tres arts liberals del Trívium (Gramàtica, Dialèctica i Retòrica) i les quatre del Quadrívium (Aritmètica, Música, Geometria i Astronomia). Seran el trivi i el quadrivi l'origen etimològic del terme setciències? Resulta menys compromés explicar l'origen d'un topònim que hi ha als límits del meu barri d'Horta: Els Quinze. Se'n diu així perquè allà acabava el trajecte de tramvia que cobria el bitllet de quinze cèntims. La gent hi baixava i, per tal d'estalviar-se uns centimets, feia a peu l'últim tram fins a Horta (de gairebé dos quilòmetres). També sembla clar que la manera d'indicar un cert caos tot dient “Això sembla Can Seixanta” prové d'una fàbrica del Raval barceloní caracteritzada pel tarannà més aviat relaxat de propietaris i treballadors. No voldria pas semblar un setciències, però aquí només cal dominar l'aritmètica, perquè aital establiment ocupava els números 18, 20 i 22 del carrer de la Riereta. Si en sumeu les xifres de seguida veureu d'on surt la xifra de Can Seixanta.
 
 
 
5)
 
Article publicat en indirecte.cat dimecres 14 de desembre del 2011
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/7015/el-pp-vulnera-i-passa-per-ladrecador-lestatut-i-la-llei-de-normalitzacio-linguistica
 
El PP vulnera i passa per l'adreçador l'Estatut i la Llei de Normalització Lingüística
 
 
Joan Lladonet
 
 
La gravetat de les actuacions, una rere l'altra del Govern del PP, que es refereixen a la llengua i a la cultura de les Illes Balears no pot esser més elevada. Van desmuntant tot l'edifici normalitzador que s'havia anat construint des que vàrem recuperar aquesta esquifida democràcia que tenim. Van desmuntant totes les propostes que els fan els partits de l'oposició, quan els recorden que van infringint la Llei una vegada i una altra. Creuen que tenen llicència per fer qualsevol cosa, perquè tenen majoria absoluta i si no fan cas, quan els convé, de les lleis existents, deu ser que pensen que si es va als tribunals, hi haurà uns jutges que els donaran la raó.

No es conformen torejant l'Estatut d'Autonomia, quan tanquen TV de Mallorca i Ona Mallorca. No tenen cap mirament a posar unes 150 persones a l'atur i deixar unes quantes empreses sense feina, per un cost ínfim, quan el Govern no va tenir cap mirament a pujar el sou dels consellers, amb l'excusa que com que n'hi havia menys, tindrien més feina. Se sap de sempre que la tasca de qualsevol governant és de 24 hores diàries. Ja ho era abans amb els governs anteriors. Els corresponia retallar el sou i no augmentar-lo. L'Estatut d'Autonomia, a l'article 90.3 diu: Els mitjans públics de comunicació orientaran la seva activitat a la promoció de la cultura de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. La radiotelevisió de Mallorca feia escrupolosament el que diu aquest apartat, però si aquesta cultureta no els interessa, es dediquen a combatre-la.

Vàrem poder llegir a l'Ara - Diari de Balears de dia 8 de desembre, que la majoria absoluta del PP havia rebutjat el dia anterior una moció dels socialistes en què es demanava a IB3 que complís la llei i mantingués el català com a llengua vehicular de la programació, quan ja han eliminat el català de les pel·lícules i de les sèries. La defensa barroera dels polítics del PP va ser utilitzar un argument que és una veritable mentida. Diuen que els que protesten és perquè no volen el castellà a IB3. Un es queda sense paraules de veure l'esforç intel·lectual que fan per a defensar, el que simplement és un lingüicidi. Vulneren la Llei i no la compleixen, ja que l'Estatut a l'article 90.2 diu: Els mitjans públics de comunicació vetllaran pel compliment del model lingüístic previst a l'Estatut d'autonomia. I aquest model lingüístic s'explica a l'article 4, només citaré l'apartat 3 que afirma el següent: Les institucions de les Illes Balears garantiran l'ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears. No necessita massa explicacions, però si quedava algun dubte que incompleixen les lleis d'aquest país, vegem què diu la Llei de Normalització Lingüística: L'article 28.1 exigeix al Govern i ho afirma taxativament i sense ambigüetats que el català ha de ser la llengua vehicular d'IB3. Ho fa així: 1.El català ha de ser la llengua usual en emissores de ràdio i de televisió i en altres mitjans de comunicació social de titularitat de l'Administració autònoma o sotmesos a la seva gestió. 2. El Govern de la Comunitat Autònoma ha d'impulsar la normalització de la llengua catalana a les emissores de ràdio i canals de televisió estatals o privats, a fi de promoure l'ús del català com a llengua pròpia de les Illes Balears. Ni la volen com a llengua vehicular, ni la volen impulsar, sinó que fan tot el contrari, es dediquen a tancar les emissores que complien rigorosament el que diu aquest apartat. Això significa que el Govern del PP vulnera i toreja tota quanta llei protegeix el patrimoni més valuós del poble de les Illes Balears.

Per no allargar més l'article, ja no citaré les normes que es refereixen a la necessitat d'establir convenis amb altres comunitats que tenen com a pròpia la llengua catalana, per a promoure-la i intercanviar material, cosa que es feia fins ara, amb les pel·lícules i sèries que feien per IB3, i que se les podia veure en català, ja que el govern anterior complia l'apartat corresponent de la Llei, cosa que ara no es vol fer. L'altre dia feien una pel·lícula que amb el sistema dual es podia veure en castellà i en xinès. A Madrid, els ideòlegs de la FAES els posaran una medalla a aquesta colla de persones que han traït la seva llengua, la seva cultura i la majoria dels seus votants, que ignoren el que suposen aquestes vulneracions de la Llei.
 
6)
 
Publicat en tribuna.cat dilluns 12 de desembre del 2011
http://www.tribuna.cat/opinio/llengua/resistencialisme-linguistic-12-12-2011.html
 
Resistencialisme lingüístic
 
Carme Forcadell
 

El passat mes de novembre, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va sentenciar en favor dels pares que van demanar poder escolaritzar el seu fill en castellà durant l'Ensenyament Infantil i el primer cicle de primària. També va dictaminar que el castellà ha de ser llengua vehicular de l'ensenyament.

Aquesta sentència confirma la ruptura definitiva del consens sobre la llengua que es va assolir, de manera comuna i consensuada, a les Illes quan es va restablir la democràcia.

El contingut d'aquesta sentència és de sobres conegut perquè és el mateix, si fa no fa, que el de la sentència que va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ara fa un any en un cas similar. Però aquest cop el Tribunal treballa d'acord i amb la mateixa direcció que el Partit Popular de les Illes Balears que, des que va entrar al Govern, ha fet palesa la seva voluntat de substituir el català pel castellà en tots els àmbits públics d'ús de la llengua.

La setmana passada, els treballadors de Televisió de Mallorca van sortir en pantalla per acomiadar-se del telespectadors després d'emetre el darrer informatiu. Per tancar les seves emissions TV Mallorca va emetre dos concerts el de les Il·lusions de Biel Majoral, amb la banda de Ses Salines, i el Siau qui sou de Guillem d'Efak, amb la banda de Manacor. Ambdós concerts van ser l'adéu de la televisió en català de les Illes.
 
El nou president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer, va reiterar en el seu discurs de presa de possessió del càrrec, amb la presència del president del País Valencià, Alberto Fabra, la seva voluntat d'apropament i col·laboració amb les entitats secessionistes Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, ambdues conegudes per estar en contra del valencià normatiu. També va dir que resulta indispensable per a l'AVL mantenir la col·laboració amb altres institucions acadèmiques de fora de la Comunitat Valenciana, i va posar com a exemple les activitats desenvolupades amb la Universitat de Barcelona, l'Institut Ramon Llull, la Xarxa Universitària Lluís Vives, la Universitat de les Illes Balears i la Biblioteca de Catalunya, però no va dir si pensava o no col·laborar amb l´Institut d'Estudis Catalans.

Els tribunals espanyols, esperonats pel PP i amb la connivència del PSOE, estan dinamitant els grans consensos socials sobre la llengua que es van aconseguir, a tots els territoris de parla catalana de l'Estat espanyol, a l'inici de la democràcia, i han obligat una part cada cop més important del territori a exercir el resistencialisme cultural i lingüístic.
 
Primer va ser al País Valencia on es van haver d'organitzar per resistir a la destrucció sistemàtica i organitzada de la llengua, que ha pogut sobreviure gràcies a l'esforç i la bona feina de la Federació d'Escoles en Valencià i d'altres entitats similars. Ara, és a les Illes Balears on la llengua ha iniciat un període d'involució que ens retorna a l'època franquista. Algunes veus expertes ja han manifestat que es veuran obligats a practicar el resistencialisme cultural si no canvia la política lingüística del PP.

Mentrestant a Catalunya estem vivint una gran mentida, fem veure que la sentència contra l'Estatut no existeix i que el català continua sent llengua preferent, però el PP ben aviat ens farà adonar que la sentència existeix i que el català ja no és llengua preferent i, si no hi posem remei, ens podem trobar com a les Illes Balears o com al País Valencià.

 
7)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/485134-certifico-que-ho-he-vist-i-em-plau.html
 
Certifico que ho he vist i em plau
 
Núria Puyuelo
 
Una expressió que es fa servir molt en el llenguatge periodístic és donar el vistiplau (“Vistiplau a la reducció del servei de bus a Tarragona”, “L'exèrcit sirià actuava amb el vistiplau del govern”...). El mot vistiplau sovint genera confusió. Com l'hem d'escriure, junt o separat, amb guionets o sense? Les dues expressions, vistiplau i vist i plau, són correctes i signifiquen ‘verificació i conformitat d'un document'. La forma que es considera incorrecta és vist-i-plau, ja que ha quedat en desús des que l'Institut d'Estudis Catalans va canviar la normativa referent als guionets el 1996.
 
La diferència entre les dues expressions la trobem en el seu ús. La locució vist i plau és una fórmula administrativa que es posa al peu de pàgina d'un certificat, abans de la signatura, per indicar que el document ha estat verificat i que és conforme. Per tant, no es fa servir dins del text, sinó aïlladament per introduir una firma. L'expressió està formada per dos verbs en present coordinats per una conjunció i equival a la frase “he vist el document i hi estic conforme”. En canvi, la forma vistiplau, la més usada, és la locució substantivada de vist i plau i per tant actua com un nom: utilitza l'article (“El document ha de dur el vistiplau del director”) i es pot pluralitzar (“En aquest certificat falten els vistiplaus dels gerents”). D'aquí deriven les expressions donar el vistiplau i obtenir el vistiplau, entre altres formes.
 
8)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/485248-felic-nadal-un-gustassu.html
 
Feliç Nadal! Un ‘gustassu!
 
Bernat Dedéu
 
L'Ajuntament de Barcelona ha decidit felicitar-nos l'aniversari del messies amb la web “Feliç Barcelona”. Aquest eslògan castellanitzat, que apel·la implícitament a Feliz Navidad, no només manifesta un error lingüístic: que l'Ajuntament escampi aquest “Feliç Barcelona” implica que la institució assumeix que els seus ciutadans diuen habitualment “Feliç Nadal”, en lloc de “Bon Nadal” o “Bones Festes”. Dir “Feliç Barcelona” no és només no tenir ni la més mínima idea de català: és, per més inri, vantar-se d'una fastigosa indiferència cap a la llengua pròpia, normalitzar un ús del català cada vegada més xava i pensar que el català no pot ser emprat en la publicitat institucional si no és traduït de l'espanyol. Entenc que l'alcalde Trias, que ja té ideat el pacte municipal amb el Partido Popular, celebri el casori emprant la nostra llengua al nivell de la il·lustríssima intel·ligència de l'Albertito Fernández Díaz. Però caldria urgentment que tots aquells que gallegen de tenir sang inequívocament catalana, sobretot quan es parla de disposicions addicionals, comencessin a ser conseqüents.

Barcelona mai no podrà ser feliç si no és la capital de Catalunya: en altres mots, la capital del català. Per filtrar la llengua a l'espanyol als òrgans públics, benvolgut alcalde, parlem tots en espanyol i llestos. Així ho hauria de fer, per exemple, el portaveu d'una de les nostres més venerables institucions, que –en declaracions a la nostra– va afirmar que la darrera victòria del Barça davant el Madrid havia estat “un gustassu”: el nivell del soci 12.556 difereix, com veuen, del joc dels nostres genis... Amb aquests lletraferits, no és estrany que Barcelona tingui el “gustassu” de veure com cada any que passa es perd un punt percentual de coneixement de la llengua a la capital. Espanya ens roba molts calés, és cert, però hi ha ajuntaments públics que ens estan retallant progressivament la llengua, institucions comandades per xonis que van de patriotes i que no poden desitjar-nos “Bones Festes” o celebrar el goig amb normalitat. Aquesta és la seva Barcelona: “Feliç Nadal! Un gustassu!”

9)

Editorial Moll us desitja bones festes

Arribam a Nadal amb la mirada posada en l'any vinent i amb l'esperança que sigui millor que aquest que ara fineix, senyorejat per la crisi generalitzada que assota amb inesperada persistència la nostra societat. No són gaire falaguers els auguris que fan per l'any que ve la major part dels que tenen qualque cosa a dir en els afers econòmics, però, com hem dit, ens el miram amb esperança.
 
Sobretot perquè els lectors saben que els llibres són béns sense data de caducitat que per un mòdic preu proporcionen coneixement, formació i entreteniment de qualitat, i en conseqüència, han sostingut amb les seves adquisicions tot l'entramat d'editorials, distribuïdors i llibreries que fan de mitjancers entre ells i els autors.
 
Aquest 2011 hem pogut copsar amb més força, si pot esser, la indestructible solidaritat dels lectors envers la nostra editorial, doblement valuosa en aquest context advers que afecta a parts iguals empreses com la nostra i ciutadans de tota mena i condició. Volem aprofitar aquest missatge de Nadal per agrair sincerament el suport que ens brinden i que ens empeny a tirar endavant amb absoluta determinació. Gràcies per haver-nos tingut en compte quan compraven a la seva llibreria de confiança, o en entrar a internet .
 
Vagi també el nostre agraïment per a tots els col·laboradors que ens han fet costat: autors, traductors, crítics, periodistes, professors, impressors, distribuïdors, editors, llibreters i bibliotecaris.
 
Us desitjam a tots Bones Festes i us convidam a visualitzar la nostra nadala .
 
 
10)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 27).
 

48. (Amb motiu del 1r disc en llengua catalana) Em sembla que continuaré cantant en català; era com una mania que tenia, no m'acabava de fer el pes i és il·lògic perquè el català és la llengua en què m'expresso millor, en què penso i em comunico.

 

Bet

Cantant

 
11)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
 
1) Eugeni S. Reig - botja
 
2) Albert Jané - Sobre el complement del nom
 
3) Antoni Llull Martí - L'estol del rei En Jaume
 
4) Pau Vidal - Fato
 
5) Pere Ortís - La parla de l'Urgell (Adagis. Lletra C)
 
6) Quim Gibert - La felicitat dels altres
 
7) Articles d'Albert Pla Nualart
 
8) Pere Ortís - Vessament cerebral
 
9) Ramon Sangles i Moles - Trobar la paraula justa
 
10) Joan Tudela - Comunicació escrita: l'adequació
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2011 és de 25 euros.
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2012 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací