Publicat en el diari ARA diumenge 11 de desembre del 2011
El fenomen literari mundial es publica en català deu anys després de l'edició espanyola
L'escriptor de fantasia George R.R. Martin explica que una imatge se li va instal·lar al cap: un home porta un nen a presenciar una decapitació. Pel camí, es troben una lloba morta que acaba de parir una camada i en rescaten els cadells. "No sé com se'm va acudir, però sabia que ho havia d'escriure", explica Martin.
Aquest és l'inici de la monumental saga de fantasia èpica Cançó de gel i de foc, una sèrie que, amb cinc volums publicats -mil pàgines per llibre en l'edició anglesa- i més de 15 milions de còpies venudes arreu del món, mereix sens dubte el gastat qualificatiu de fenomen literari.
El llibre d'aquest Nadal
Deu anys després de la seva primera edició en castellà, i després de l'exitosa adaptació en sèrie televisiva, Alfaguara acaba de publicar el primer volum de la saga en català, Joc de trons. Prosseguirà l'edició amb Xoc de reis (21 de desembre), Tempesta d'espases (21 de març) i Festí de corbs, al maig. Anna Sánchez, editora d'Alfaguara, explica que a causa de la dimensió de bestseller còsmic dels llibres -agegantida per l'excel·lent adaptació televisiva del canal nord-americà HBO- va ser molt complicat aconseguir la contractació dels drets. "Volíem tenir tancats els drets per publicar els dos primers llibres per Nadal, i ens vam arriscar a encarregar les traduccions abans de tenir la publicació lligada", revela l'editora.
No és, però, la primera vegada que Game of thrones es publica en català. L'any 2006, la petita editorial Devir, especialitzada en jocs de rol, va editar la meitat del primer volum en català. I tot i que la nova edició catalana és molt curosa, hi ha un petit error: a la pàgina de crèdits de la primera edició, la web www.librosalfaguarajuvenil.com fa pensar que és un títol dirigit a un públic adolescent. "És un error, no dic que no pugui enganxar un públic juvenil, però és un llibre amb un lector molt més ampli que el clàssic del gènere", respon Sánchez.
Ja ho pot ben dir. A la saga, que passa a Westeros, una mena d'Anglaterra medieval alternativa, l'intriga política prima per damunt de l'element sobrenatural, secundari i nebulós. L'enfrontament de tres cases nobiliàries per ocupar el Tron de Ferro -erigit amb espases foses, que pot matar qui s'hi asseu amb imprudència- seria com una mena de Guerra de les Dues Roses, realista, plena d'intrigues dignes de la Guerra Freda i amanida amb llegendes artúriques.
I la trama és tan complexa i té tants personatges que el mateix autor admet haver comès errors de coherència. Això importa poc als lectors de l'edició en castellà: Juan Mena, de l'editorial Gigamesh, explica que d'ençà de l'inici de la publicació de la saga, l'any 2002, n'han venut a Espanya mig milió d'exemplars. Sumant, això sí, els exemplars en rústica, tapa dura i butxaca. "Ha sigut una bogeria, cada planificació de tirada superava l'anterior i es quedava curta", riu l'editor. Fins al punt que des de l'any 2002 fins ara el llibre ha ocupat el primer lloc entre els més venuts de la botiga online Cyberdark.net, la més important de fantasia i terror a l'Estat. "Sortim molt més tard que l'edició en castellà, però amb la popularitat de la sèrie guanyarem molts lectors", diu Sánchez. En tot cas vaticina que serà un dels llibres més regalats aquest Nadal.
Per valorar la dimensió real del fenomen en català caldrà esperar la publicació del cinquè llibre de la saga, Dansa amb dracs, que es publicarà simultàniament en castellà. Sánchez creu que sortirà a la venda al maig, encara que Mena no s'atreveix a donar cap data de publicació. Els dos coincideixen a atribuir l'èxit a una alta qualitat literària que defuig els tòpics d'espasa i bruixeria. "Els girs inesperats i que el focus siguin les relacions entre els personatges fan que aquest sigui un llibre de fantasia inusualment elegant", conclou Mena.
Tot i que, a simple vista, pot semblar que Ciscar s'aproxima a la idea del sector educatiu, els matisos de colors marquen la diferència d'opinions. Mentre que el reclam dels sindicats és que les àrees, matèries, mòduls i projectes que s'impartisquen en la llengua estrangera es decidisquen a proposta del Claustre pel Consell Escolar de cada centre, la visió de Ciscar és prou diferent. El conseller va recordar la necessitat de marcar uns “mínims” en percentatges, en hores i en matèries, un dels aspectes més criticats de la proposta del Consell. Així doncs, l'aparent autonomia que Ciscar vol donar als centres pot quedar ofegada pels mínims que s'hi marquen per llei.
Malgrat que no s'ha materialitzat un acord per complet en la forma d'implantació del plurilingüisme, la intenció del conseller és que aquesta s'inicie el pròxim curs. Al respecte, els cinc sindicats amb representació al sector i Escola Valenciana van expressar ahir la seua unanimitat a l'hora de reclamar que la introducció de l'anglés s'ha de fer des dels programes actuals (PEV, PIL i PIP) i de l'experiència plurilingüe dels últims anys. Aquests van reivindicar la necessitat de mantindre les línies en valencià i descarten la pretensió inicial de conselleria d'imposar una única línia. Eixe supòsit, segons el sector educatiu, implicava a més de suprimir les línies en valencià, una nova retallada de les plantilles de professorat.
A més, STEPV-Iv, FE CCOO PV, FETE-UGT-PV i Escola Valenciana van incidir en la necessitat que se superen les deficiències actuals d'implantació de les línies a les zones castellanoparlants i a l'escola privada. Això es concep per tal de millorar la defensa i promoció de l'ús del valencià, tal com demana el nostre Estatut d'Autonomia. Aquests sindicats juntament amb CSI·F i ANPE van deixar patent que hi ha un consens del sector al voltant del desenvolupament del plurilingüisme a partir dels programes actuals.
46. Aprendre i parlar la
llengua d'un país és bàsic, no solament perquè facilita que t'hi integris, sinó
perquè et permet incrementar el coneixement del món que t'envolta, del teu
entorn quotidià més proper. Crec que en el cas de la nostra llengua els
catalanoparlants l'hauríem de considerar un gran valor, i donar-la a conèixer a
les persones que arriben de fora és una qüestió de respecte cap a
elles.
Ernest Benach
President del Parlament de
Catalunya (2003-2010)