InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 574 (dimarts 20/12/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d’enviar a l’adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l’adreça electrònica on voleu rebre’l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2011 és de 25 euros.
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2012 és de 25 euros.
 
Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana podeu llegir tots els butlletins tant d'InfoMigjorn com d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han enviat fins ara en l'enllaç:
 
 
1) Presentació de Rondalles de Beneixama de Francesc Gascó
 
2) Nou llibre: El parlar salat: descripció, àmbit geogràfic i ús
 
3) Núria Puyuelo - Donar llum verd o llum verda?
 
 
 
 
 

9) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
Presentació de Rondalles de Beneixama de Francesc Gascó

Dijous que ve, 22 de desembre del 2011, a les 19,30 h, en l'auditori de Beneixama (l'Alcoià), Francesc Sarrió presentarà el llibre Rondalles de Beneixama de Francesc Gascó.
 
El llibre ha estat ditat per l'editorial "Germania", d'Alzira.

2)
 
Nou llibre:
 
El parlar salat: descripció, àmbit geogràfic i ús
 
Autora: Núria Busquet Isart
 
El parlar salat és una varietat del català central que s'ubica en una estreta franja litoral entre Blanes i Begur, i que reapareix, de manera abrupta i isolada, a Cadaqués. Aquest subdialecte experimenta un procés molt acusat de recessió des de mitjan segle XX. En aquest volum s'analitza el fenomen de desaparició i se n'ofereix una visió actualitzada.
 
Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Institut d'Estudis Baleàrics / Universitat de les Illes Balears. Barcelona / Palma, 2011
 
3)
 
 
Núria Puyuelo
 
Diumenge llegia en aquest diari que la comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre ha donat llum verd a quatre plans parcials que estaven parats per risc d'inundació. Què hem de dir: llum verd o llum verda? La veritat és que si fem una cerca per internet i analitzem què fan servir els mitjans de comunicació conclourem que la forma més usada és la femenina.
 
Abans de res, recordem la diferència entre el masculí i el femení de llum. La forma masculina s'utilitza per parlar de l'aparell que produeix llum (“enceneu el llum”) i la femenina, per referir-nos a la claror (“aquest pis té molta llum”). Pel que fa a l'expressió “donar o tenir llum verd/a”, aquest diari opta per la forma masculina, ja que entén que l'expressió, que prové del francès (“donner le feu vert”, és a dir, ‘encendre el llum verd'), és una metàfora del semàfor i per tant la llum que desprèn un semàfor sempre serà artificial. Els detractors de la forma masculina assenyalen que és la claror la que fa el color verd (“el semàfor emet llum verda”) i conclouen que la forma correcta és la femenina. El diccionari de l'Enciclopèdia Catalana inclou la forma masculina i el de l'IEC no esmenta l'expressió. L'Optimot, el servei lingüístic de la Generalitat, dóna per incorrecte el masculí i accepta l'ús de l'expressió “llum verda”, tot i que assenyala que les expressions normatives són “autoritzar”, “donar el permís” i “donar via lliure”.
 
4)
 
Publicat en el diari digital VilaWeb diumenge 11 de desembre del 2011
 
 
 
5)
 

Publicat en el diari ARA diumenge 11 de desembre del 2011

El fenomen literari mundial es publica en català deu anys després de l'edició espanyola

'Game of thrones' ja parla català

Alfaguara publica tota la saga de Game of thrones en català, l'excel·lent sèrie de llibres de fantasia èpica de George R.R. Martin. Aquesta ficció ja ha venut quinze milions de llibres arreu del món.
 

L'escriptor de fantasia George R.R. Martin explica que una imatge se li va instal·lar al cap: un home porta un nen a presenciar una decapitació. Pel camí, es troben una lloba morta que acaba de parir una camada i en rescaten els cadells. "No sé com se'm va acudir, però sabia que ho havia d'escriure", explica Martin.

Aquest és l'inici de la monumental saga de fantasia èpica Cançó de gel i de foc, una sèrie que, amb cinc volums publicats -mil pàgines per llibre en l'edició anglesa- i més de 15 milions de còpies venudes arreu del món, mereix sens dubte el gastat qualificatiu de fenomen literari.

El llibre d'aquest Nadal

Deu anys després de la seva primera edició en castellà, i després de l'exitosa adaptació en sèrie televisiva, Alfaguara acaba de publicar el primer volum de la saga en català, Joc de trons. Prosseguirà l'edició amb Xoc de reis (21 de desembre), Tempesta d'espases (21 de març) i Festí de corbs, al maig. Anna Sánchez, editora d'Alfaguara, explica que a causa de la dimensió de bestseller còsmic dels llibres -agegantida per l'excel·lent adaptació televisiva del canal nord-americà HBO- va ser molt complicat aconseguir la contractació dels drets. "Volíem tenir tancats els drets per publicar els dos primers llibres per Nadal, i ens vam arriscar a encarregar les traduccions abans de tenir la publicació lligada", revela l'editora.

No és, però, la primera vegada que Game of thrones es publica en català. L'any 2006, la petita editorial Devir, especialitzada en jocs de rol, va editar la meitat del primer volum en català. I tot i que la nova edició catalana és molt curosa, hi ha un petit error: a la pàgina de crèdits de la primera edició, la web www.librosalfaguarajuvenil.com fa pensar que és un títol dirigit a un públic adolescent. "És un error, no dic que no pugui enganxar un públic juvenil, però és un llibre amb un lector molt més ampli que el clàssic del gènere", respon Sánchez.

Ja ho pot ben dir. A la saga, que passa a Westeros, una mena d'Anglaterra medieval alternativa, l'intriga política prima per damunt de l'element sobrenatural, secundari i nebulós. L'enfrontament de tres cases nobiliàries per ocupar el Tron de Ferro -erigit amb espases foses, que pot matar qui s'hi asseu amb imprudència- seria com una mena de Guerra de les Dues Roses, realista, plena d'intrigues dignes de la Guerra Freda i amanida amb llegendes artúriques.

I la trama és tan complexa i té tants personatges que el mateix autor admet haver comès errors de coherència. Això importa poc als lectors de l'edició en castellà: Juan Mena, de l'editorial Gigamesh, explica que d'ençà de l'inici de la publicació de la saga, l'any 2002, n'han venut a Espanya mig milió d'exemplars. Sumant, això sí, els exemplars en rústica, tapa dura i butxaca. "Ha sigut una bogeria, cada planificació de tirada superava l'anterior i es quedava curta", riu l'editor. Fins al punt que des de l'any 2002 fins ara el llibre ha ocupat el primer lloc entre els més venuts de la botiga online Cyberdark.net, la més important de fantasia i terror a l'Estat. "Sortim molt més tard que l'edició en castellà, però amb la popularitat de la sèrie guanyarem molts lectors", diu Sánchez. En tot cas vaticina que serà un dels llibres més regalats aquest Nadal.

Per valorar la dimensió real del fenomen en català caldrà esperar la publicació del cinquè llibre de la saga, Dansa amb dracs, que es publicarà simultàniament en castellà. Sánchez creu que sortirà a la venda al maig, encara que Mena no s'atreveix a donar cap data de publicació. Els dos coincideixen a atribuir l'èxit a una alta qualitat literària que defuig els tòpics d'espasa i bruixeria. "Els girs inesperats i que el focus siguin les relacions entre els personatges fan que aquest sigui un llibre de fantasia inusualment elegant", conclou Mena.

 
6)
 
 
 
7)
 
Publicat en el diari digital L'INFORMATIU divendres 16 de desembre del 2011
 
 
El diàleg entre Educació, sindicats i Escola Valenciana avança. Ahir, el conseller va destacar que deixarà marge de maniobra als centres en la incorporació del plurilingüisme. Una visió compartida per sindicats i Escola, però que pot quedar ofegada pels "mínims" que marque la llei. La conselleria fa així un pas endavant cap al seu propòsit de "consens".

 

Ahir, el conseller d'Educació, José Ciscar, va fer honor de la política de “consens” que proclama des que arribà al govern autonòmic. I ho va fer sobre un dels temes més polèmics que s'afronta, a hores d'ara, al sector educatiu: el plurilingüisme. Ciscar va apostar per deixar als claustres de professors i als consells escolars municipals “cert marge perquè ells també tinguen una capacitat de decisió” dins del model que vol implantar. Aquesta proposta va sorgir de la taula de treball que va tindre lloc ahir entre els cinc sindicats amb representació al sector educatiu, Escola Valenciana i la conselleria.

Tot i que, a simple vista, pot semblar que Ciscar s'aproxima a la idea del sector educatiu, els matisos de colors marquen la diferència d'opinions. Mentre que el reclam dels sindicats és que les àrees, matèries, mòduls i projectes que s'impartisquen en la llengua estrangera es decidisquen a proposta del Claustre pel Consell Escolar de cada centre, la visió de Ciscar és prou diferent. El conseller va recordar la necessitat de marcar uns “mínims” en percentatges, en hores i en matèries, un dels aspectes més criticats de la proposta del Consell. Així doncs, l'aparent autonomia que Ciscar vol donar als centres pot quedar ofegada pels mínims que s'hi marquen per llei.

Malgrat que no s'ha materialitzat un acord per complet en la forma d'implantació del plurilingüisme, la intenció del conseller és que aquesta s'inicie el pròxim curs. Al respecte, els cinc sindicats amb representació al sector i Escola Valenciana van expressar ahir la seua unanimitat a l'hora de reclamar que la introducció de l'anglés s'ha de fer des dels programes actuals (PEV, PIL i PIP) i de l'experiència plurilingüe dels últims anys. Aquests van reivindicar la necessitat de mantindre les línies en valencià i descarten la pretensió inicial de conselleria d’imposar una única línia. Eixe supòsit, segons el sector educatiu, implicava a més de suprimir les línies en valencià, una nova retallada de les plantilles de professorat.

A més, STEPV-Iv, FE CCOO PV, FETE-UGT-PV i Escola Valenciana van incidir en la necessitat que se superen les deficiències actuals d’implantació de les línies a les zones castellanoparlants i a l'escola privada. Això es concep per tal de millorar la defensa i promoció de l'ús del valencià, tal com demana el nostre Estatut d'Autonomia. Aquests sindicats juntament amb CSI·F i ANPE van deixar patent que hi ha un consens del sector al voltant del desenvolupament del plurilingüisme a partir dels programes actuals.

 
 
8)
 
 
La Universitat Jaume I exigirà acreditacions d'anglès i valencià per a poder obtenir totes les seus titulacions


L'UJI exigirà a partir de 2015 als seus nous alumnes una acreditació de coneixement d'anglès equivalent al First Certificate de Cambridge o al 6è curs de l'Escola Oficial d'Idiomes (B2) com a requisit ineludible per a obtenir la titulació acadèmica. A més, l'UJI també requerirà el Grau Mitjà de valencià (C1) per a poder completar la carrera.
 
9)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 26).
 

46. Aprendre i parlar la llengua d’un país és bàsic, no solament perquè facilita que t’hi integris, sinó perquè et permet incrementar el coneixement del món que t’envolta, del teu entorn quotidià més proper. Crec que en el cas de la nostra llengua els catalanoparlants l’hauríem de considerar un gran valor, i donar-la a conèixer a les persones que arriben de fora és una qüestió de respecte cap a elles.

 

Ernest Benach

President del Parlament de Catalunya (2003-2010)

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací