InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 570 (dimarts 13/12/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d’enviar a l’adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l’adreça electrònica on voleu rebre’l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2011 és de 25 euros.
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2012 és de 25 euros.
 
Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana podeu llegir tots els butlletins tant d'InfoMigjorn com d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han enviat fins ara en l'enllaç:
 
 
 
2) Concert d'Al Tall: 35 anys
 
 
 
 
 
 
8) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)

 

Article publicat en elsingulardigital.cat diumenge 4 de desembre del 2011
 
Bernat Gasull
Plataforma per la Llengua
 
"Sort en tenim dels pares catalanoparlants de cor que no parlen català, potser ni tan sols als fills, però els han dut a l’escola Bressola, a l’escola en línia en valencià o a l’escola catalana"
 
Hi ha, en podríem dir, catalanoparlants de llengua i catalanoparlants de cor; i doncs, ciutadans que encara no parlen la nostra llengua, o mai no la parlaran (o tal vegada a mitges) però que fan o poden fer molt per la llengua catalana. Perquè parlar català implica, segons els casos, un entorn, una voluntat i a voltes, si les circumstàncies no són prou propícies, un esforç. Però parlar-lo de cor és només una predisposició, un acte d’eficàcia instantània, en què ja des de bon començament és té una força les conseqüències de la qual són impressionants. La més evident és que un dia es pot arribar a parlar català. Però, fins i tot en el cas que no s’arribés en aquest punt, les conseqüències positives per la nostra llengua poden ser importantíssimes. Massa sovint s’ha criticat el paper d’aquella immigració dels seixanta i setanta que encara avui no parlen català. No analitzarem ara les circumstàncies ni el context; però tanmateix, hem oblidat que molts d’ells són catalanoparlants de cor, que estan orgullosos que els seus néts tinguin el català com a llengua vehicular a l’escola i l’aprenguin amb una facilitat que a ells se’ls va negar, que tenen una percepció positiva en la presència del català en la publicitat, etiquetatge, retolació i mitjans de comunicació i siguin els primers en fer un ús actiu d’aquests productes en català, que de manera assertiva en les converses amb catalanoparlants (de llengua) hi introdueixin un moltes gràcies o un bon dia en actitud de suport a un interlocutor que els parla en català, esperonant-lo perquè que no l’abandoni tot i que ells no el parlin o que els faci vergonya parlar-lo. Aquesta vergonya mateixa ja els delata una voluntat frustrada, però una voluntat, un ser catalanoparlants de cor.

Potser certes actituds s’han fixat més en criticar persones en el poc ús del català en relacions més íntimes, tot menyspreant el paper en pro de la llengua que poden fer aquestes mateixes persones en el conjunt de la societat. Sort en tenim dels pares catalanoparlants de cor que no parlen català, potser ni tan sols als fills, però els han dut a l’escola Bressola, a l’escola en línia en valencià o a l’escola catalana. Sort en tenim també de les parelles que entre ells no parlen català i s’han llençat a parlar-lo als fills, o potser als fills no, però als néts sí, o encara que sigui a mitges els han apuntat al club Súper3 o els compren rondalles i cançons en català. Sort en tenim dels que trepitgen el català, el destrossen, el fan malbé, tenen un fort accent d’una altra llengua, però hi insisteixen, s’hi llancen i àdhuc aguanten el xàfec de mirades desagradables de certs catalanoparlants (no pas de cor, de ben segur). Fins i tot sort en tenim dels que en aquest rebuig i estranyesa es fan enrere i tornen al castellà, però que ho han provat i en tenien ganes. Sort en tenim dels que encara no han gosat, que ho tenen pendent, però pel que sigui no fan el pas. Aquesta ja és una primera actitud favorable. Sort en tenim dels que estimen la seva llengua, la materna: el castellà, l’àrab, l’urdú o el wòlof, i estan orgullosos del patrimoni cultural que és i no s’estan de dir-ho i de fer-la servir, al mateix temps que també fan seva la catalana, i l’estimen, i lluiten pel seu ús, defugint aquells que volen contraposar una actitud a l’altra.

En aquest país, per fer créixer el català, cal que hi siguem tots, i per descomptat, també els que són catalanoparlants de cor.

 

2)

CONCERT D’AL TALL

 

Paranimf de la UNIVERSITAT JAUME I DE CASTELLÓ

Dia 16 de decembre 20 h.

 

                                            35 ANYS

 

 

Al Tio Canya el menyspreaven no només per parlar com parlava, sino també per cantar com cantava. Això no ho diu la cançó, però és cert. I esta és la idea que ens ha guiat sempre per fer el nostre treball: contribuir a que la nostra llengua i el nostre llenguatge musical esdevinguen eines franques de comunicació en el nostre temps i en el nostre país.

 

A poc a poc, hem aprés el llenguatge musical, tal com els besnets del Tio Canya van aprendre a parlar la llengua del besavi. I hem fet un descobriment fonamental: el so de la nostra música tradicional és preciós i calent. I funciona espectacularment per expressar els nostres sentiments i per a dir qualsevol cosa que passa en la nostra vida.

 

                                                                                                         

AL  TALL

  

 

Al Tall oferirà un concert antològic dels seus 35 anys de trajectòria: alguns dels temes que es poden qualificar com a “cançons de tota la vida” -el Tio Canya, el Darrer diumenge d’octubre o el Cant de maulets; amb el seu cant a capel·la, evocaran la memòria del jove alacantí Miquel Grau; no faltaran les cançons de festa i una selecció del nou repertori dedicat a Jaume I.

 

                                   VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA

 

Segons el Llibre dels Feits, Jaume I va esperonar els seus nobles  que no obedien l’ordre de llançar-se a l’atac, amb aquell crit –Vergonya, cavallers, vergonya-, que ha quedat com un símbol extrapolable a altres temps i situacions en les que el rei Jaume renyaria al poble, als intel.lectuals o als polítics si ho pogués fer.

 

L’any 1979 vam fer la cantata Quan el mal ve d’Almansa.

La pregunta “què es va perdre en Almansa” té una resposta clara. Eixa resposta és precissament la història que comença amb Jaume I i la seua obra: l’existència d’un estat sobirà, el regne de València i els altres estats confederats de la corona d’Aragó. Per dret de conquista, estos estats van passar a ser províncies de la corona de Castella. Així va nàixer Espanya.

 

L’obra de Jaume I està aturada des d’aquell moment. La construcció de futur del País passa per superar el parèntesi colonial dels darrers 300 anys i reconnectar amb l’obra de Jaume I.

 

 

Text: Vicent Torrent

Música: Vicent Torrent, Manuel Miralles, Miguel Blanco, Jordi Reig, 

Arranjaments: Manuel Miralles, Jordi Reig, Miguel Blanco, Xavier Ahuir, Ximo Caffarena.

Arranjaments de percussió: Robert Moreno

 

Interpretació: Vicent Torrent, Manuel Miralles,  Jordi Reig, Enric Banyuls, Xavier Ahuir, Robert Moreno i Maribel Crespo

 

Instruments: Veus, dolçaines, saxo midi, flautes dolçes, guitarra acústica, guitarrons, bandúrria,  llaüt, arxillaüt, busuqui, mandolina, baix elèctric, teclat, bateria i percussions menors.

 

Contacte: Soledad Desfilis

Telefs. 963802145 i 606017579  

Adreça electrònica altall@telefonica.net
 

www.altall.cat

ENTRADA ANTICIPADA: www.entradas.com


Producció executiva: Soledad Desfilis

 

 
3)
 
Publicat en el diari digital VilaWeb dijous 1 de desembre del 2012
 
 
L'any 61 l'escola en català encara no existia, el català era minoritari, era complicat editar en català, i encara més, fer-ho per a nens i nenes. Un grup de gent de procedències molt diverses, preocupada perquè els nens i nenes d'aleshores no tenien cap mena de contacte amb el català escrit i que no el podien aprendre, i amb el temor que això representés la pèrdua total del català, van pensar de fer una revista. Aleshores era un projecte difícil, i van haver de buscar cobertura legal als bisbats, perquè en aquella època demanar permís a l'administració era condemnar-te a no poder editar. El desembre del 61 van treure el primer número. Quan sents parlar la gent que va viure aquell moment t'adones que va ser com un miracle. Però el més important, com diu a vegades Joaquim Carbó, no va ser el número 1 sinó el número 2: donar continuïtat a l'aventura i començar a anar fent. Superar les dificultats, sobretot empresarials, és el que ens ha dut fins aquí avui.

Passades les complicacions dels primers números, hi va haver un esclat de subscriptors. I després va arribar el temps d'aguantar, de continuar fent la feina. Amb cinquanta anys, ha calgut anar canviant, evolucionant, i al mateix temps, ser capaç de no perdre allò que t'identifica i que fa que la gent reconegui la revista. És una tasca difícil, que demana constància i no abaixar mai la guàrdia.

També hi ha moments molt agraïts. Com a directora des de fa catorze anys i abans com a membre del consell de redacció, un d'aquests moments és quan t'arriba el número imprès a les mans. Un altre: el contacte amb els lectors. Cavall Fort té una cosa que ve de sempre, i la que més em meravella, i és que genera molt d'afecte. Hi ha molta gent que s'estima la revista. Gent que recorda quan la llegia, que la retroba quan torna a tenir fills… Un altre dels millors moments és quan veus els nens lectors d'ara que s'ho passen bé llegint la revista. Això és el que dóna sentit a la feina que fem.

És difícil saber perquè hi ha tanta gent que s'estima la revista. Suposo que pel paper que va tenir al principi. Per molta gent va ser molt important, perquè suposava poder començar a fer una cosa que durant anys havia estat bandejada i que semblava difícil de recuperar. No només la llengua sinó també una manera de fer, una manera de veure el món. Aquí va començar la història d'afecte amb la revista. Després, suposo que ha jugat un paper important que la gent que l'ha feta i que la fem també ens l'hem estimada molt.

Jo mateixa, que he estat lectoral de Cavall Fort, recordo el primer número que va entrar a casa. Era el 17 i encara recordo les pàgines que hi sortien. Va ser un esdeveniment molt important. La revista anava a nom dels meus germans grans però casa nostra va ser una d'aquells llocs on la revista va continuar arribant. En el moment que en Joaquim Carbó em va convidar a formar part del consell de redacció em va fer moltíssima il·lusió. Perquè me l'estimava molt i me la continuo estimant molt. I com jo, molta gent. Si un dia vaig decidir que volia escriure en bona part va ser perquè havia llegit Cavall Fort.

Mercè Canela, directora de Cavall Fort

(Opinió telefònica recollida per VilaWeb)
 
4)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dilluns 5 de desembre del 2011
 
 
Una exposició de l'IEC a Alacant redescobreix el Carxe, el territori murcià on el català va viure la seua última expansió, al segle XIX
 
 
5)
 
Entrevista publicada en el diari digital L'INFORMATIU dilluns 5 de desembre del 2011
 
 
 
6)
 
 
 
7)
 
 
 
8)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 25).
 

42. La llengua catalana és hui per hui el nexe d’unió més important que compartim catalans, valencians i mallorquins. És la nostra herència comuna i el testimoni més evident d’unes arrels i d’una història que ens són ben comunes.

 

Josep Lluís Bausset

Professor i activista cultural

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací