InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 566 (dimarts 06/12/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Carla Gonzálex Collantes - Que no ens la tanquen!
 
 
 
 
 
 
 
8) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
Article publicat en el diari digital L'INFORMATIU dimecres 30 de novembre del 2011
 
 
 
Carla Gonzálex Collantes
 

Abans de posar-me a escriure prenc la decisió que aquesta setmana no faré una columna d'opinió. Tot i que, finalment, potser sí que ho acaba sent o, si més no, semblant. Aquest dimecres el que vull, ja que des de l'Informatiu m'ho permeten, és continuar estenent a través de la xarxa una consigna: salvem l'editorial Moll. Deixeu-me, doncs, que us explique (als que no ho sabeu) i/o us recorde (als que ja ho sabeu) que aquesta històrica editorial, fundada fa 77 anys per Francesc de Borja Moll (1903-1991), es troba en una situació econòmica molt delicada. Fins al punt que hi ha el perill que tanque.

Fa uns quants dies l'incombustible Eugeni S. Reig va enviar a través d'InfoMigjorn, la revista digital sobre llengua catalana que comanda, un butlletí especial en què demanava que ajudàrem l'editorial Moll comprant llibres. Se sumava, així, als precs dels que no volen que aquesta crisi siga la causa que Moll deixe de publicar.

Us demane, doncs, que feu el mateix que he fet jo i el que ja ha començat a fer molta altra gent. Entreu al web de l'editorial Moll i feu un cop d'ull atent al seu catàleg. Hi trobareu moltes primeres edicions que acumulen un grapat d'anys, com ara Babels i babilònies (Joan Fuster, 1972), El mirall embruixat (Josep Palau i Fabre, 1962), Carn d'olla (Jaume Cabré, 1978) o Tana o la felicitat (Maria Aurèlia Campany, 1956). Hi trobareu també publicacions molt recents, com ara els poemaris Violacions (Lucia Pitrelli) i Les barques de la boira (Miquel Cardell Santandreu) o la novel·la El metge d'Atenes (Teresa Pous). Les comandes dels llibres que us interessen les podeu fer en línia (tot i que també podeu buscar-los o reservar-los a les llibreries on compreu habitualment). Pel que fa als preus, vosaltres mateixos ho podeu comprovar, però us avance que són del tot irrisoris, i encara més si tenim en compte que el catàleg de Moll, amb més d'un miler de títols, té xicotets tresors de paper i tinta que no es poden pagar ni amb tots els diners del món.
 
Els governs prou que “ens han retallat” per mor d'aquesta crisi. I nosaltres, consegüentment, també hem hagut de reduir molt més les despeses. Amb tot, ara que s'acosta Nadal, segur que tots fem regals a les persones que tenim més a prop. El consumisme més absurd sovint ens fa comprar coses que no serveixen per a res. Els llibres, en canvi, sempre són una font de coneixement, d'evasió, de gaudi. Els llibres, a més a més, no tenen data de caducitat.

Salvem l'editorial Moll. Que no ens la tanquen!

 
2)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 30 de novembre del 2011
 
 
Ignasi Aragay
 

No cauré en l'elogi desmesurat de dir que treballar al costat -literalment al costat- d'Albert Pla Nualart és un privilegi i etcètera. Ho és, esclar. Però només diré que t'obliga a estar en constant alerta. És hipercrític amb tot, també amb el diari. I com que estem d'aniversari, ho aprofitaré per explicar alguna intimitat: hauria estat el perfecte Defensor del Lector, com inicialment vam preveure, però l'hem carregat de tanta feina que no dóna l'abast. Fer un article diari i dirigir l'equip de correcció no és poca cosa.

Com deia, el tinc al costat i contra el que podria semblar, amb l'Albert parlem poc de llengua. El seu terreny preferit és el de les idees, amb molta ideologia pel mig. Si algú va voler donar per mortes les ideologies, ell és la prova fefaent que tenen una mala salut de ferro. La seva pregunta preferida, sempre amarada d'un deix reptador, és: "I el diari, què en pensa d'això o d'allò?"

Tot això ho explico perquè l'Albert ha recollit al llibre Un tast de català (ed. Columna) els últims articles que va publicar a l'Avui i els primers de l'ARA. Sí, són sobre llengua, però rere el lingüista, ben camuflat, hi ha sempre l'opinador que hem anat descobrint darrerament de manera més explícita a través dels retrats i els conceptes de la pàgina dos.

L'Albert és un senyor oxímoron, una contradicció en els termes, però una contradicció extremadament creativa. O moltes contradiccions que sumades fan una gran coherència. Vegem-les: és un antiacadèmic investit de molta autoritat a força de picar pedra a la intempèrie de la premsa; és un lingüista que no es refia gens de la llengua (ni de ningú); és un convençut defensor de la idea d'igualtat que exerceix amb seguretat la seva diferència; té un fort pensament ideològic i tanmateix es dedica sistemàticament a desemmascarar la ideologia que s'amaga en les paraules; exerceix d'implacable pare lingüístic dels periodistes de l'ARA, uns fills que voldria que s'emancipessin ben aviat; és un agnòstic militant que defensa la cultura religiosa, però que mai diu amén a res; és un caràcter escèptic compromès a dir sempre la seva veritat, per incòmoda que sigui -sobretot quan parla de la salut del català-; és un poliglot que creu que el bilingüisme perjudica el català; és un atent vigilant contra la "invasió subtil" del castellà, del tot disposat, però, a acceptar certes assimilacions funcionals; defensa tant la simplicitat comunicativa com la genuïnitat expressiva... És, en fi, un observador intel·ligent i un dialèctic amant de la complexitat. I és un autèntic plaer llegir-lo.

 
3)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dissabte 26 de novembre del 2011
 
 
L'històric llibreter Joan-Miquel Touron traspassa la cèntrica llibreria a Joana Serra, jove universitària activa en l'associacionisme catalanista de la Catalunya del Nord
 

La Llibreria Catalana és aquest indret del centre de Perpinyà on sempre s'hi pot passar per comentar, en català, les darreres notícies de l'actualitat del nord o del sud. És l'indret on es troben els llibres i discos catalans, ja que a Catalunya del Nord la presència de productes culturals en català és molt marginal en els comerços “normals”. Un lloc, també, on molts visitants d'arreu dels Països Catalans s'aturen a informar-se de la situació nord-catalana. Durant gairebé tres dècades Joan-Miquel Touron, l'home de Vinçà, ha estat present darrere el taulell per a fer de llibreter, és clar, però també per assegurar aquesta funció d'“oficina d'informació” en tots els temes lligats amb la catalanitat i... amb la pesca! Serà precisament amb la presentació d'un llibre signat per ell, dedicat a la seva passió per la pesca, que aquest divendres 25 de novembre a Touron ha passat el relleu al capdavant del negoci.

Joana Serra, nova llibretera

Joana Serra, de Bao, serà la nova responsable de la llibreria i està treballant des de fa tres mesos amb Touron per posar-se al corrent del negoci, ja que no és llibretera de formació. Universitària a Perpinyà en l'àmbit dels estudis catalans, Serra està acabant la seva tesi sobre substitució lingüística al mateix temps que està implicada en diverses associacions. És vicepresidenta d'Aire Nou de Bao, l'associació dels Castellers del Riberal, ha treballat a Ràdio Arrels, és membre del Casal Jaume I i va participar a la fundació del grup de joves nord-catalans Agasalla. Serra assegura que vols desenvolupar la secció dels llibres per a la mainada ja que amb les escoles catalanes i les seccions bilingües de l'escola pública francesa hi ha un potencial pel llibre infantil. La jove llibretera vol també desenvolupar la venda de discos en català ja que a Catalunya Nord és molt difícil de trobar la discografia sud-catalana.

 
4)
 
Publicat a
 
 
Núria Puyuelo
 
Sabíeu que en català esternudem fent atxim, atxem o atxum, mentre que els castellans quan estan constipats se'ls escapen achís? És apassionant el món de les onomatopeies. Reprodueixen amb més o menys encert els sorolls de la nostra vida quotidiana, però paradoxalment difereixen molt segons on es diuen. Dins mateix dels Països Catalans trobem diversitat dialectal: la interjecció ep! que fem servir per cridar algú té la seva variant mallorquina –uep!–. Però les diferències més interessants les trobem si comparem les onomatopeies entre diferents idiomes. Per exemple, la veu del gos. En català, els gossos fan bub-bub; en castellà, guau; en francès, ouah ouah; en italià, bau bau; en portuguès, au-au; en anglès, bow-wow, i en alemany, wau wau. Trobem la mateixa diversitat amb els galls: mentre que en català criden quiquiriquic; els galls castellans fan quiquiriquí; els francesos, cocorico; els italians, chicchirichì; els portuguesos, cocoricó; els anglesos, cock-a-doodle-doo, i els alemanys, kickeriki.

Ara bé, tot i la genuïnitat i la riquesa expressiva i lingüística de les onomatopeies, en català tenim un buit bibliogràfic en aquesta matèria. Només disposem d'un diccionari, el de Manel Riera-Eures i Margarida Sanjaume, que, juntament amb el Diccionari català-valencià-balear d'Alcover-Moll, constitueix un recull de referència d'aquest llenguatge, tan propi del món infantil i dels còmics.

 
5)
 
Publicat en el diari ABC dimarts 29 de novembre del 2011
 
Podeu traduir el text amb www.internostrum.com

Aumenta un 14 por ciento el consumo de medios de comunicación en catalán

El mayor incremento lo han protagonizado los periódicos en catalán, que han pasado de 757.000 lectores en noviembre de 2010 a casi un millón en noviembre de 2011, lo que supone una subida del 28,7 por ciento.

Este aumento coincide con la llegada a los quioscos del diario "Ara" hace un año y de la edición catalana de la "La Vanguardia" hace seis meses, que se suman a las ya existentes versiones en catalán de "El Periódico" y "Segre" y al periódico en catalán "El Punt/Avui".

Los autores del informe han hecho una estimación de futuro y han llegado a la conclusión de que si todos los periódicos que se editan en Cataluña dispusieran de versión en catalán y los castellanohablantes tuvieran una actitud tan bilingüe como los catalanohablantes a la hora de consumir medios de comunicación, se podría alcanzar con facilitad la paridad entre el consumo de prensa en castellano y en catalán.

En términos generales, actualmente el 75 por ciento de los catalanes consume medios de comunicación en catalán y el 97 por ciento en castellano.

La radio es el medio donde el consumo es más equitativo, con un 58 por ciento en catalán y un 61 por ciento en castellano.

Al margen del tema lingüístico, el consumo de periódicos ha aumentado un 8 por ciento, según el Barómetro de la Comunicación y la Cultura.

Esta cifra contrasta con la crisis de ventas que sufren los periódicos y que los autores del informe explican por "un posible aumento del uso compartido de los periódicos en bares o lugares de trabajo", según el director general de la FUNDACC, Joan Sabaté.

En conjunto, el consumo de todos los medios de comunicación ha subido ligeramente, excepto en el caso de internet y del móvil, donde el aumento es mayor.

El Barómetro de la Comunicación y la Cultura, que hasta ahora presentaba sus datos seis veces al año, ha anunciado que a partir de ahora reducirá las mediciones a cuatro al año como consecuencia de los ajustes presupuestarios que ha sufrido la FUNDACC.

 
6)
 
 
 
7)
 
 
 
8)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 24).
 

38. La nostra no és una llengua petita, ni per la seva tradició com a llengua de cultura ni tampoc pel nombre de parlants, que és superior a la mitjana de les llengües de la Unió Europea. Al capdavall només les grans llengües tenen la riquesa de modalitats i la varietat de registres que té la nostra. I aquesta és la feina que fem a les universitats del món: ensenyar la llengua d'una gran cultura.

 

Josep Bargalló

Filòleg i polític

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací