InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 558 (dimarts 22/11/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
1) Pau Vidal - ‘Per res em desagrada’
 
 
‘Per res em desagrada’
Pau Vidal
 
        
     Columna Edicions acaba de publicar un llibre de l’actor Jordi Sánchez, Humans que m’he trobat, en el qual figuro com a traductor. Però el text que jo vaig enviar a l’editorial no és el que s’ha publicat.
Allà on jo escrivia ‘la canalla’ ara hi diu els nens; on deia ‘pansa’ diu herpes al llavi; on deia ‘calamarsada’, ‘marrecs’ i ‘a cabassos’ diu gelada, nens i moltes; on deia ‘una galta a la fresca’ diu una galta a fora, i a ‘cargolar-se de riure’ diu descollonar-se. Més: allà on jo deia ‘paio’, ‘cardar’, ‘clau’, ‘fava’ o ‘cigala’, ‘puta’ i ‘pardal’ diu tio, follar, polvo, polla, puto i minga; on deia ‘orelles de pàmpol’ diu orelles de nansa, per ‘pencar’ diu treballar, per ‘marieta’ efeminat i per ‘es cruspeix les sobralles’ es menja les restes.
 
     L’actor, tot i que no es va veure amb cor d’escriure les seves aventis en català, deu tenir una idea molt sòlida de com s’ha de fer, perquè substitueix ‘beneita’ i ‘fer-se l’orni’ per tonta i fer-se el tonto ; ‘poruc’ per espantat, ‘fer el got’ per fer una cervesa, ‘baixeta’ per menuda, ‘barroer i malcarat’ per estúpid i dolent, i ‘socarrats’ per cremats. No li passa per alt que els verbs ‘sacsejar’ i ‘enrojolar-se’ són decimonònics i els canvia per moure i posar-se vermell, igual que l’expressió ‘roig com un paó’, que per ell és vermell com un pebrot (i no pas com un tomàquet, un pigot o un perdigot, igualment antiquades); és prou viu per saber que ‘pèl moixí’ i ‘clavar queixalada’ no ho diu ningú i és millor els quatre pèls (del bigoti) i mossegar, així com ‘fer-ne de tots colors (a algú)’ és molt menys comprensible que putejar; i encara, que l’expressió ‘toca’m els ous’ resulta ridícula comparada amb la claredat de menja’m la polla.
 
     El calcs del castellà són tan sistemàtics que el text sembla obra d’un traductor automàtic: ‘estudiábamos de la mañana a la noche’ en català es diu estudiàvem del matí fins a la nit (i no pas, com deia jo, ‘de cap a cap del dia’); ‘se lanzó sobre Miguel’ és es va llençar (amb falta d’ortografia inclosa), i no ‘es va abraonar; ‘no me admitieron’ fa no em van voler (sense pronom empipador: ‘no m’hi van voler’); ‘la de pajas que nos hizo’ resulta la de palles que…, en comptes de ‘la mà de palles’, així com ‘qué dificil iba a ser todo’ fa …seria tot (i no ‘seria tot plegat’), o ‘Conoces algun actor?’ esdevé Coneixes cap actor? (molt més senzilla que ‘Tu en coneixes cap, d’actor?’).
 
     Catanyol, doncs, en estat pur. Arrodonit per unes quantes pífies gramaticals (convèncer a tots, confessava a tots, morrejava a tots dos) i quatre barbarismes per als quals el català, limitat com és, no té alternativa: bulto, susto i l’inevitable que cabron! (que han tingut el cinisme de desaccentuar). El retraductor tampoc es descuida els quatre possessius saxons que tota llengua moderna ha de vantar: ‘ens va dir el pare’ ha de ser ens va dir el meu pare (l’original, ves per on, deia ‘nos dijo mi padre’) i ‘la vella treu la llengua’ es converteix en la vella treu la seva llengua (i quina volies que tragués, la de sa cosina?).
 
     Ara, la creativitat d’aquest nou esperanto ateny el zenit en mots i expressions tan plenes de matisos com et fots un tiro de merda (‘et tires daltabaix’ era la meva banalíssima proposta), sempre hi havia algun veí, o alguns, que… (on jo ho deixava en ‘sempre hi havia veïns que’) i l’esplèndida [un veí recollia trastos pel carrer] com si fos un agafamerdes (on la meva trista versió deia ‘com un mort de gana’) o la no menys excepcional es movien amb els colzes en comptes de ‘feien anar els colzes’ (a l’original a codazo limpio). I he deixat pel final la meravella del títol perquè crec que representa el pas definitiu en el procés de catanyolització de la llengua: la madrilenyització. L’original deia ‘Un año trabajando mucho en un trabajo que me encanta con un equipo que, para nada, me desencanta’ (noteu el subtil doble joc de paraules i les estratègiques comes inútils). La versió en català li devia semblar tan antediluviana (‘Un any treballant molt en una feina que em té el cor robat amb un equip que deunidó’), i que a sobre eliminava el seu joc cacofònic, que el retraductor no es va saber estar de restituir-lo: Un any treballant molt en una feina que m’agrada amb un equip que per res em desagrada. Si ho arribo a saber, per comptes de ‘treballant molt’ li poso ‘treballant de valent’: què t’hi jugues que li salta el miocardi.
 
     M’he allargat més del compte per poder exposar amb fonament el veritable problema que això planteja, que és el de l’autoria: de qui és el text, de qui l’engendra (l’autor) o de qui li dóna forma en paraules (el traductor)? Fins a quin punt té dret un escriptor a intervenir en l’obra d’un altre escriptor? I, centrats en el cas català, en què es basa l’editorial per creure que un autor en castellà és competent en català? Només perquè el sap parlar? Això vol dir que jo li puc esmenar la plana al meu traductor francès, per exemple, o italià, si mai n’haig de tenir?
 
     Perquè la qüestió de la coherència estilística val més que la deixem córrer. Qui li explica què és la versemblança, l’anacronisme i la mutabilitat del llenguatge popular i l’argot? I això, ves per on, em duu a pensar que aquí el problema de fons més aviat és un altre: si els farandulaires sempre es busquen un negre per poder treure la cagadeta de Sant Jordi, qui va enredar el pobre actor fent-li creure que a ell no li calia?
 
 
 2)
 
 
 
 
 
Odissea
 
Autor: Homer
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent [Núm 562 ]
Núm edició: 1
    1er capítol (PDF)

Una obra mestra de tots els temps, perfectament travada, plena de bellesa i amena en extrem.

Text de contraportada

Homer, l’autor de la Ilíada i de l’Odissea, és el pare de la literatura occidental: el principal llegat literari de l’antiga Grècia. Els 12.000 versos de l’Odissea, repartits en 24 cants, narren les aventures d’Ulisses durant l’accidentat i llarguíssim retorn des de Troia fins a Ítaca, l’illa on viuen la dona i el fill, esperant-lo, a més d’un bon nombre d’aspirants a rellevar-lo en el tron i en el llit nupcial. Episodis tan cèlebres com la seducció de les sirenes, la lluita amb el gegant Polifem, la visita al món dels morts, la venjança dels pretendents o el retrobament amb Penèlope fan que l’Odissea sigui considerada, amb tota la raó, la mare de les novel·les d’aventures. Una obra mestra de tots els temps, perfectament travada, plena de bellesa i amena en extrem.

Joan F. Mira (València, 1939) és autor d’una obra narrativa i assagística de gran importància, antropòleg i professor de grec i cultura clàssica. Ha excel·lit en la traducció de la Divina Comèdia, de Dante Alighieri, i dels Evangelis. La seva versió en hexàmetres de l’Odissea trasllada d’una manera clara i fidel tota la grandesa, l’emoció i la vivacitat narrativa de l’original grec.

 
També disponibile en E-book

Data de publicació
20/10/2011

ISBN
978-84-7588-259-8
EAN
9788475882598

Pàgines
480

Preu s/IVA
23,08 euros
P.V.P.
24,00 euros
P.V.P E-book
18,99 euros

Format
Cartoné
15,00x 15,00x 23,00 cm

 
3)
 
Publicat a TORNAVEU diumenge 25 de setembre del 2011
 
 
Miquel Reniu
 
Ho hem repetit mil vegades, és un tòpic, però és cert: La llengua és el nucli de la identitat nacional catalana. Ben possiblement la pèrdua, el desconeixement i el poc o nul ús del català podrien comportar la desfeta del sentiment d´identitat pròpia per a molts catalans. Sense llengua no hi ha nació, almenys en el cas de Catalunya on cap altre tret diferencial no crea una tant forta consciència de singularitat nacional.A grans trets, podem dir que la història o els fets històrics, culturals i socials esdevenen nacionals perquè els vehicula la llengua catalana. Per això, sempre, els enemics de Catalunya han combatut la nostra llengua.

Al llarg de quasi quatre dècades el franquisme intentà acabar amb la llengua catalana,creient que el final del català significaria el final de la nació catalana, que aquest faria possible la nostra assimilació a l´Espanya de matriu castellana.Perseguí, reprimí, condemnà, multà,prohibí el coneixement i l´ús del català a l´ensenyament i en molts altres àmbits...però fracassà! Malgrat un combat tant desigual, vàrem mantenir la llengua i el seu ús, i l´esperança d´un redreçament nacional.

Després de la repressió,l´esforç per convertir la llengua pròpia de Catalunya en llengua nacional, és a dir, en la llengua de coneixement i d´ús normal entre els ciutadans del país, al llarg dels darrers trenta anys, ha estat i és encara molt gran: Formació dels formadors i dels ciutadans, català a l´escola, a les administracions públiques,a les empreses, als comerços, als restaurants, als mitjans de comunicació, a les indústries culturals, als sindicats...Un immens esforç per fer el que és normal en un país normal: Fer que la llengua pròpia del país sigui coneguda per tothom i sigui la llengua d´ús habitual. Un llarg procés de normalització lingüística del català fet amb el ple consens de les les forces polítiques i socials catalanes i vist de manera modèlica per molts paisos, i imitat per més d´un, valorat positivament per les més altes institucions cultural i educatives,entre aquestes la UNESCO, i sempre en l´estricte compliment del marc legal.Molt en concret, el sistema educatiu català fa possible que tots els alumnes en acabar l ´etapa obligatòria tinguin satisfactori coneixement del català i del castellà, en un sistema educatiu que , com és ben lògic,té el català com llengua vehicular. També, la difusió del coneixement i de l´ús del català ha estat un extraordinari element de cohesió social que ha afavorit la integració de la vella i de la nova immigració a Catalunya i el progrés econòmic, i que ha impedit la divisió que hagués desfet i empobrit el país.

Doncs bé, ara, com altres vegades, hi ha qui vol impedir l´avenç cap a la normalitat nacional de Catalunya i posa el dit a l´ull del país intentant fer retrocedir la situació del català en l´ámbit educatiu; com també, fa un temps, es va intentar en l´ámbit de les administracions públiques impugnant els reglaments lingüístics de molts ajuntaments catalans que havien declarat el català llengua d´´us preferent o, com fa pocs dies,s´ha fet amb la Llei de l´Aranès per part del Tribunal Constitucional. Ara quatre nostàlgics de l´ Imperi, amb el suport del P.P. de Catalunya de la Sra. Sánchez Camacho i del Sr. Albiol, han promogut la impugnació del català en la seva qualitat de llengua vehicular del sistema educatiu, en un clar intent d´hibridar el sistema educatiu català, desfer la seva voluntat de cohesió lingüística i social, per imposar-ne un altre que divideixi els alumnes segons la seva opció de llengua vehicular.

L´atac no és tant contra la immersió lingüística, que no deixa de ser un plantejament didàctic en zones d´especial dificultat sociolingüística, sinó contra l'ús del català com a llengua vehicular del sistema educatiu en el seu conjunt. Combatre la llengua per afeblir la nació!

Cal , ara , esperar que prosperi de manera favorable als interessos de la llengua catalana i del país en general el recurs presentat pel Departament d´Ensenyament de la Generalitat; però , per si de cas, cal tenir ben clar que mai no acceptarem la imposició de cap llei o sentència que no reconegui la plena normalitat de la llengua catalana en totes les seves funcions i usos, de la mateixa manera que qualsevol país lliure utilitza la seva llengua nacional, que qualsevol llei de l´estat contrària ha de ser modificada d´immediat i que, òbviament, si no ens volen amb la plena disponibilitat de la nostra llengua nacional no sé pas que hi fem dins l´estat espanyol.
 
 
4)
 
Publicat a
 
 
Saül Gordillo

El govern de Catalunya ha fet arribar una carta als directius de Twitter perquè prenguin en consideració el clam popular que des de fa mesos hi ha entre milers d'usuaris d'aquesta eina social perquè incorpori la traducció al català. La campanya #TwitterEnCatalà, iniciada pel periodista Albert Cuesta, que va obrir un formulari perquè tothom que volgués demanés a Twitter la versió en la nostra llengua, podria patir amb una intervenció política. A Twitter han de percebre la campanya com una petició dels internautes, mai com una concessió política. El govern hauria de prendre nota de l'èxit de l'obtenció del domini .cat, quan la Generalitat en època pujolista i els partits van donar-hi un suport discret, sense fer soroll. L'obtenció del .cat s'entén, en part, perquè els polítics es van mantenir dues passes enrere i no van fer més nosa que servei.

La carta enviada a San Francisco, als Estats Units, està bé si no passa d'aquí. El govern, en canvi, podria fer més en altres àmbits on la seva acció és realment determinant. Penso en empreses com l'Oficina de Justificación de la Difusión (OJD), que audita la difusió de mitjans impresos i digitals. L'OJD té un cert monopoli amb els diaris catalans que volen una subvenció de la Generalitat perquè primer han de passar per caixa d'aquesta empresa instal·lada a Madrid. L'auditora no té el seu web en català ni emet cap documentació en la nostra llengua, tot i tenir un volum important d'empreses catalanes com a clientes. A l'OJD no se li coneix cap detall en favor del que fins ara s'anomenava espai català de comunicació. No existeix el concepte d'internet catalana per a aquesta gent. Tot és el pot comú estatal, amb zero sensibilitat a la diversitat lingüística, que en el cas català vertebra un mercat i un espai comunicatiu específic. L'OJD, que el govern sí que podria pressionar amb més garanties d'èxit que no pas els americans de Twitter, segueix aliena a la realitat lingüística del país. Potser que li enviïn alguna carta?

 
5)
 
Article d'opinió publicat en indirecte.cat dimecres 9 de novembre del 2011
 
 
Joan Lladonet
 
Dues pertanyen al Partit Popular i els altres, a Ciutadans. Segurament passarien inadvertits tots quatre, si no fos perquè han decidit acabar amb la tirania nacionalista catalana, aquella tirania que obliga o recomana (o ni l’una cosa ni l’altra) a parlar en català a tots els diputats. Elles i ell diran que no volen imposicions, que usen la llengua que els ve de gust o que no usen el català, justament perquè s’hi senten obligats. Actuen, per tant, com els infants i els i les escolars que tenen la tendència a transgredir totes les obligacions o recomanacions de pares, mares i mestres. No fan res més que molts d’adults, que tenen la tendència a fer el contrari d’allò que seria adequat. Això ho pens cada matí, quan faig la meva caminada diària al costat de la mar, precisament devers el parc de la Mar, a Palma. És un passeig enrajolat, d’uns sis o set metres d’amplària, que té just al bell mig palmeres, cada tres o quatre metres, i altres arbres, que han ocupat el lloc de les palmeres mortes. Té una amplària suficient per passejar-se amunt i avall a peu, corrents, en patinet o amb els pals nòrdics. Són molts i moltes els que a primeres hores del matí hi practiquen un d’aquests esports. Just al costat d’aquest passeig hi ha un carril de bicicletes, separat per una paret. Tot està ben senyalitzat, però un tant per cent significatiu de passejants o de corredors caminen o corren pel lloc que correspon a les bicicletes i un altre tant per cent elevat circula amb bicicleta per allà on correspon als vianants. Després volen que els i les alumnes siguin obedients a l’escola.

Tot això m’ho han fet recordar les heroïnes i l’heroi del Parlament, que sempre que poden demostren que saben parlar en espanyol, encara que elles i ell diuen que ho fan perquè no accepten imposicions. Es veu que la resta de diputats i diputades usen el català perquè els ho han imposat i no ho fan per decència i respecte a una institució mil·lenària, on sempre els seus membres han utilitzat el català per a expressar-se, ja que és la cambra on resideix la sobirania del poble català. És la sobirania del poble català i no la sobirania del poble espanyol, senyora María de Llanos Luna, senyora María José García, senyora Carmen de Rivera i senyor Jordi Cañas. No creieu que us heu equivocat de parlament?

Segur que pensen que no s’han equivocat, ja que aquesta actuació els ha permès ocupar tota la portada del diari ABC, del passat diumenge, 6 de novembre, amb el titular: “Cuatro por la libertad” i el subtitular “Son los únicos diputados que desafían al nacionalismo y hablan en espanyol en el Parlamento catalán”. També han ocupat quatre pàgines de l’interior en una espècie de reportatge titulat “Los irreductibles del español”. La metròpoli els ha premiat la seva actuació com a colonitzadors o com a “descendents de”. No seran mai heroïnes ni herois al Principat, però si ho són a Espanya i aquesta deu ser la seva compensació.

Per acabar el comentari sobre aquest fet, transcriuré i comentaré breument les frases que destacava l’ABC al reportatge. Frase de María José García: “Se convierte en cruzada lo que es un derecho constitucional”. Aquesta senyora no sap a quina nació pertany. La Constitució de la nació catalana és l’Estatut i parlar o no en espanyol al parlament català no és una qüestió de creuades sinó de dignitat, encara que a Espanya es pugui convertir en heroïna. Frase de Carmen de Rivera: “Como alguien me haga un reproche, de verdad que la lío”. Aquesta senyora es cansarà d’esperar. El Parlament català no és el Congrés de Diputats. Les ganes d’armar gresca són l’aspiració a ser heroïna. Frase de Maria de Llanos de Luna: “Puedes llegar a donde quieras hablando en espanyol”. Qui li ha dit que no ho pugui fer? De totes maneres és més segur que arribarà allà on pugui, més que arribar allà on vulgui. Frase de Jordi Cañas: “Hablo en castellano porque me da la gana, así de claro”. Clar sí, però no català. Aquesta persona no sap que actuam la majoria de vegades segons l’educació o l’alienació rebudes. De totes maneres, els espanyols estaran ben contents de llegir les seves paraules. Tant de bo que quan aneu a cobrar a Espanya no vos diguin que Espanya no paga traïdors.

 
 
6)
 
Publicat en el diari Levante-EMV dimarts 14 de novembre del 2011
 
Vicent Brotons:
 

­La Universitat d´Alacant ha acollit el Simposi Enric Valor amb motiu del centenari del naixement del lingüista

Borja Campoy
 
Com a professor organitzador, Vicent Brotons va dirigir el diumenge una ruta literària per la serra de Castalla fins al mas de Planisses, considerat simbòlicament l´epicentre del laberint geogràfic que Valor recreà en la seua obra literària.

­Personalment, què li semblen les rondalles d´Enric Valor?
Les vaig descobir al mateix temps que m'alfabetitzava en valencià, als vint anys, com bona part de la gent de la meua generació. Abans va ser impossible, ens ho havia impedit la mateixa escola autoritària. Des de llavors les rellisc continuament per plaer o com a objecte d'estudi. Són un pou de cultura popular i un model lingüístic sense fons. Valor ens retornà les humils narracions populars dels nostres ancestres en un monumental format literari. Nosaltres, ara, tenim l'obligació de convertir-les en un referent bàsic de l'imaginari col·lectiu. Les adaptacions, les edicions singulars, l'escola i, sobretot, els mitjans de comunicació estan obligats a fer-ho.

Com ha anat el Simposi Enric Valor?
Francament bé. Ha sigut un èxit pel que fa a compromís i complicitat compartida entre ponents, assistents i organitzadors. Una autèntica festa de la llengua, de la literatura, de la civilitat i del coneixement.

Quines conclusions se n'ha tret?
Bàsicament que les aportacions d'Enric Valor en els àmbits rondallístic, gramatical, lèxic i narratiu han estat imprescindibles en el procés de dignificació de l'idioma, la cultura i la mateixa consciència col·lectiva del poble valencià. Valor ha estat una personalitat imprescindible del nostre segle XX.

Quines han estat les aportacions novedoses del Simposi?
Que Enric Valor, tot i treballar en unes condicions personals, culturals, socials i políticament adverses, tot i haver completat una bona part de la seua obra en una edat avançada, se'ns mostra sempre com a paradigma del lluitador incansable, l'home modern i l'activista -«el manifasser»- compromés. Que l'obra gramatical i lèxica, i la seua praxi en l'ús literari, és un exemple de genuïtat valenciana i d'afany convergent en el conjunt del català. Que les rondalles, tot i dir-se «valencianes», són en realitat una de les propostes europees més exitoses en la fixació escrita dels referents contístics populars universals.

Com valora la participació de les persones que conegueren personalment Enric Valor?
Molt enriquidora. Les aportacions de Joan Senent, Rosa Serrano i la seua mateixa família, ens acompanyaren una filla, el fill, la nora i una néta, serviren per refermar la idea que tots ens feiem de Valor: un enorme intel·lectual, modest, generós, d'idees fermes, ple de bondat i absolutament seductor.
 
 
7)
 
Publicat en el diari Levante-EMV diumenge 13 de novembre del 2011
 
 
 
8)
 
Publicat en VilaWeb dimarts 15 de novembre del 2011

L'Obra Cultural recorda a IB3 que contravé la llei de normalització lingüística

La cadena ha començat a emetre films en espanyol

IB3 va començar a emetre divendres films en espanyol. L'Obra Cultural Balear ha recordat a la cadena que això contravé la Llei de Normalització Lingüística i la Llei d’IB3, i que fa un any es va establir un sistema dual que permet als espectadors de triar si volen veure els films en català, en castellà o en versió original. IB3 diu que pren la decisió perquè ara els caduquen els drets dels films en català.

L’OCB es reunirà properament amb Jacobo Palazón per fer-li arribar aquesta preocupació i per parlar amb ell de moltes altres qüestions.

'Em feia pànic prendre aquesta decisió'

Ahir el director general en funcions de la cadena, Jacobo Palazón, es va justificar, segons el Diari de Balears, en aquests termes: 'Ara ens caduquen els drets dels films en català i per això hem pres aquesta decisió... Em feia pànic prendre aquesta decisió, perquè el català és la llengua vehicular d'IB3, però el dictamen dels advocats de la comunitat diu que es pot fer.'

I va dir més: 'Compram films d'estrena, com per exemple "El curiós cas de Benjamin Button", però hem d'esperar tant que TV3 els dobli que acabem llençant els doblers que val una estrena'.

Si bé s'han començat a emetre films en espanyol, també s'anirà emetent tot el material en català ja comprat, de manera que s'aniran alternant els films en català i en espanyol. 'Si fins ara s'havien comprat grans paquets de films que no s'han pogut emetre, ara aplicarem el sentit comú. Per això, també reduirem més d'un 50% la compra de films, perquè el pressupost global d'IB3 s'ha reduït un 40% en relació amb el 2010', va explicar Palazón.

9)
 
Publicat en VilaWeb dimecres 16 de novembre del 2011

Els teleespectadors d'IB3 deixaran de veure films estrangers en català

La nova direcció general no pensa fer doblatges ni adquirir-ne de TV3 · Indignació de partits i entitats de les Illes

Els teleespectadors de les Illes Balears deixaran de poder veure films estrangers en català. A TV3 ja fa temps que no es poden veure, perquè el canal TV3Cat no els emet per una qüestió de drets territorials d'emissió; i ara la nova direcció general d'IB3 ha dit que, d'una banda, no pensava destinar diners al doblatge de films comprats a la federació de televisions autonòmiques (FORTA) i, de l'altra, no s'esperarà que TV3 les dobli per poder-les emetre. Des de la setmana passada la cadena ja ha començat a emetre films en espanyol.

Fins ara IB3 ha anat comprant a la FORTA o a les grans distribuïdores els drets d'emissió dels films, i després esperava que TV3 els doblés al català, i, en algun cas, l'anterior direcció havia encarregat els doblatges directament per a IB3.

Però el nou director general, Jacobo Palazón, ha dit que, a partir d'ara, ni una cosa no l'altra. És a dir, que IB3 no esperarà que TV3 dobli els films al català amb l'argument que això pot fer perdre diners. Aquesta espera no implica directament la pèrdua de diners. En tot cas, pot fer que els films s'emetin abans a les televisions espanyoles que no a TV3 o a IB3, si s'avingués a adquirir aquests films doblats.

Una altra opció seria que IB3 doblés directament els films que volgués en català, i no esperar a que TV3 li cedís els seus doblatges. Però la nova direcció general no té cap intenció de fer-ho, amb l'argument que els doblatges tenen un cost inassumible per les restriccions pressupostàries que es volen dur a terme i que faran que el pressupost de la cadena es redueixi un 40%. La compra de films, va dir Palazón, es reduirà a la meitat l'any que ve.

Ara hi haurà un període de temps en què s'emetran films en català, aquells que ja s'han comprat, i també en espanyol. Fins que ja no en quedin en català.

Indignació d'entitats i partits

L'Obra Cultural Balear ha recordat a la cadena que això contravé la Llei de Normalització Lingüística i la Llei d’IB3, i que fa un any es va establir un sistema dual que permet als espectadors de triar si volen veure els films en català, en castellà o en versió original. IB3 diu que pren la decisió perquè ara els caduquen els drets dels films en català.

El secretari general del PSM, Biel Barceló, va remarcar que d'aquesta manera s'elimina l'única opció que hi havia de veure films en català a les Illes, i que els arguments econòmics eren només excuses per comprar en castellà.

El president de Convergència per les Illes, Josep Melià, va fer una crida a defensar el model lingüístic d'IB3, 'perquè l'oferta televisiva en català és desigual'.

 

10)
 
Publicat en VilaWeb dimecres 16 de novembre del 2011
 
 

La desaparició dels films doblats al català a IB3 és un atac a la llengua, és un atac a la comunitat lingüística catalana sencera, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. És un atac a l'espai comunicatiu català, perquè això passa paral·lelament al fet que ni valencians ni illencs poden veure TV3. A les Illes veiem una TV3 internacional que no té gens d'audiència.

Se suposa que ja tenim una televisió autonòmica que es preocupa per la nostra llengua, però això no és veritat. Aquest atac no ha de ser patrimoni dels illencs, sinó sobretot patrimoni de la televisió que fa pràcticament tota la seva producció en català, que és TV3. La CCMA ho ha de veure com una cosa pròpia.

Als catalanoparlants ens passa que fins i tot fragmentam els atacs. Fragmentam els guanys, però també els atacs. I quan ataquen un trosset del nostre territori és només per a aquell trosset, no és a tots, no és en conjunt. I això ens fa molt de mal.

IB3 ja era així abans que fessin el doblatge en català, i seguirà essent com abans. És TV3 que ha de fer una passa endavant, s'ha de plantar i anar una mica més enllà, estirant tant com pugui la legalitat vigent. Pregaria als membres de la CCMA que pensin en els illencs i en els valencians, que són catalanoparlants.


Rosa Calafat, lingüista de la Universitat de les Illes Balears

11)
Homenatge a Enric Valor a l'Eliana
 
En l'any 2011 commemorem el centenari del naixement d'una de les figures clau de la història valenciana contemporània, la d'Enric Valor i Vives (Castalla 22 d'agost de 1911- València 13 de gener de 2000), que va aglutinar en la seua persona el conreu de tres camps fonamentals per a la recuperació del nostre país: la rondallística, la lingüística i la novel·la.

Per aquet motiu el Centre d'Estudis Locals (CEL) de L'Eliana ha volgut organitzar al nostre poble un homenatge a la figura de l'escriptor de Castalla el dijous 24 de novembre a les 19:30 hores a la sala polivalent de l'EPA, amb la finalitat de reconèixer el llegat d'aquest l'il·lustre valencià, que tant hi ha contribuït a la recuperació de la llengua i la cultura pròpies.

L'acte consistirà en la projecció d'un audiovisual sobre la seua figura, la lectura d'uns textos de la seua obra, la presentació del llibre “El caçador de paraules” de Gemma Pasqual i la intervenció final d'Enric Valor i Hernández, fill del mestre homenatjat.

A més, podreu veure una exposició de treballs que s'han fet al voltant de la seua figura i una mostra de la seua obra publicada.

 
12)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 21).
 

30. Els milers de persones que ara comencen a arribar a Catalunya tenen una prioritat: subsistir amb un mínim de dignitat i progressar. Hi esmerçaran tots els esforços i, com és lògic, no en malgastaran. No dedicaran un temps preciós -en unes condicions dures i precàries- a allò que es puguin estalviar. Si els cal el català, l’aprendran com podran. Si veuen que els seus fills el necessiten per anar més enllà en aquest país, impulsaran que l’aprenguin. No deixaran de banda res que els sigui, senzillament, necessari o útil. Que s’integrin, que parlin o no català, dependrà, en gran mesura, de l’ambient social que trobaran, de la necessitat que en tindran. No seran els nous immigrants els que faran bascular el plat de la balança cap a un costat o cap a l’altre, sinó la mateixa actitud dels catalans, de les seves institucions cíviques i polítiques, del seu govern. No seran pas els nous catalans els responsables, per exemple, que al cinema el castellà hi predomini de manera determinant. La seva arribada només servirà per constatar o accentuar unes mancances i unes precarietats: les pròpies.

 

Diari Avui

Editorial (4 de març del 2001)

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací