InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 557 (dilluns 21/11/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 

3) Ramon Ferrer, procedent del secessionisme lingüístic, nou president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

4) Núria Puyuelo - Traiem les castanyes del foc
 
 
6) VI Premis Literaris Poble de Suera
 
 
8) Acte acadèmic d'obertura de l'Any Teodor Llorente
 
 
 
 
12) Josep Piera - Sobre el poeta Llorente
 
13) Enric Garriga Trullols, president de l'IPECC i del CAOC, mor als 85 anys
 
 
 
16) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
Publicat en VilaWeb divendres 19 de novembre del 2011
 

Era membre de la secessionista Real Acadèmia de Cultura Valenciana

Ramon Ferrer, membre de l'actual junta de govern, va ser elegit el nou president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en les eleccions que es van fer ahir a la seu del monestir de Sant Miquel dels Reis. Els vint acadèmics van triar també els càrrecs que ocuparan a partir d'ara la vice-presidència, la secretaria i dues vocalies. Ferrer era membre de la secessionista Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
 
Ramon Ferrer va obtenir dotze vots, mentre que l'altre candidat, Pérez Saldanya, en va rebre cinc. Hi va haver tres vots en blanc.
 
Tot i les diferències, Pérez Saldanya diu a VilaWeb que Ramon Ferrer li mereix 'confiança i respecte' i que 'serà un bon president'. Ferrer ve del sector secessionista, però Saldanya descarta que hi hagi a partir d'ara cap perill respecte qüestions com la unitat de la llengua: 'Tenim un dictamen d'obligat compliment que marca les línies d'actuació, i aquest dictamen diu que la llengua és compartida amb Catalunya i les Illes i que cal cercar ponts de col·laboració i diàleg'. En aquest sentit, Saldanya recorda que l'Acadèmia 'ha fet un camí important' i que per això les qüestions essencials no es veuran afectades. 'L'Acadèmia estableix que la llengua és una, compartida, que cal evitar el conflicte lingüístic i que cal potenciar-ne l'ús'. Saldanya creu que ara és moment d'avançar 'en allò que importa: les persones són importants, però la llengua ho és encara més'.
 
Mentre que Pérez Saldanya proposava una presidència allunyada de designis partidistes, una aproximació a l'Institut d'Estudis Catalans, i una col·laboració amb les entitats que promouen l'ús social de la llengua, Ramon Ferrer és partidari que l'AVL es concentri en l'estudi lingüístic de perfil més tècnic i és més refractari al IEC.
 
2)
 
Publicat a
 

L'entitat normativa del català al País Valencià serà presidida per Ramón Ferrer que, tot i haver evolucionat cap a posicions unitaristes, prové de la secessionista RACV

No hi hagut sorpreses d'última hora, Ramon Ferrer ha obtingut la majoria dels vots (12) en l'elecció per triar nou president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua enfront del seu adversari, Manuel Pérez Saldanya (5). La resta de vots (3) han sigut en blanc.
 
Ferrer prové del món del secessionisme lingüístics, no debades és membre de l'anticatalanista Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), des de l'any 1984. Amb tot i això, el nou president, com molts altres membres de l'AVL, han evolucionat sensiblement cap a posicions unitaristes. I així s'ha encarregat de subratllar-lo després de la seua elecció. “Si es mira el conjunt de les coses que hem fet en aquests deu anys, podem dir que no hi ha diferències entre nosaltres. Som persones que seguim un mateix ideari, i això és el més important”, ha declarat.
 
Ferrer també ha mostrat la seua disposició a què les relacions amb la resta d'institucions normatives siguen més cordials. “He parlat personalment amb el president de l'Institut d'Estudis Catalans perquè les relacions tendisquen, per una part i per l'altra, a ser més fluïdes i productives”, ha indicat.
 
El nou president també s'ha adreçat a les altres entitats valencianes i ha recordat que el pròxim dia 22 s'inaugura una mostra de Teodor Llorent en què han col·laborat entre d'altres institucions Lo Rat Penat. “Hi ha una col·laboració, com no pot ser d'altra manera, entre germans, que hem d'assolir una normativa i un dictamen i, a partir d'ací buscar elements fructífers”, ha instat a les entitats que aposten pel secessionisme.
 
Davant els mitjans de comunicació, Ferrer ha insistit en la independència de l'entitat i ha assegurat que col·laboraran amb la Generalitat en totes les polítiques lingüístiques que suposen millorar l'ús del valencià. De fet, ha remarcat que fa uns dies van defendre en una reunió amb el conseller d'Educació, José Ciscar, que el decret del trilingüisme no supose la desaparició de les línies en valencià.
 
Junt a Ferrer, ha sigut elegit com a vicepresident Josep Palomero que ha obtingut 11 vots enfront d'Antoni Ferrando, que n'ha aconseguit 8 (1 en blanc). La secretaria serà ocupada per Verònica Cantó, que amb 14 vots ha sigut la candidat amb més quòrum de totes les votacions. Completen la junta de govern dos vocals: Emili Casanova i Josep Lluís Doménech, aquest últim, per cert, no entrava en les travesses.
 
3)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 19 de novembre del 2011

Ramon Ferrer, procedent del secessionisme lingüístic, nou president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

El nou president manifesta, però, el seu "afecte" cap a altres institucions com l'Institut d'Estudis Catalans, amb qui les relacions tendeixen a ser cada vegada més fluides i fructíferes

L'elecció del nou president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), entitat normativa del català al País Valencià, va transcórrer ahir com si es tractara d'un guió perfectament escrit, sense possibilitat de cap mena d'improvisació. Ramón Ferrer, membre de l'anticatalanista Reial Acadèmia de Cultura Valenciana des de 1984, va rebre el suport de dels 20 membres que van participar en la votació. La seua candidatura va quedar ben lligada, fins i tot abans que la seua antecessora, Ascensió Figueres, dimitira com a presidenta per formar part de les llistes del PP per Castelló a les eleccions generals.

Amb tot i això, Ferrer, com altres membres de l'AVL, ha evolucionat sensiblement cap a posicions unitaristes. De fet, va tenir unes paraules cordials cap a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC): “He parlat personalment amb el president de l'IEC i alguns dels seus membres més importants i coincidim que les relacions han de tendir, per part d'uns i altres, a ser més fluïdes i productives”, va indicar.

Però Ferrer, en un gest, també es va referir a les entitats secessionistes del País Valencià, i va destacar, per exemple, la relació mantinguda entre l'AVL i Lo Rat Penat en l'exposició que s'inaugurà dimarts per commemorar l'Any Teodor Llorente. “Hi ha una col·laboració, com no pot ser d'altra manera, entre germans que hem d'assolir una normativa i un dictamen i, a partir d'ací, buscar elements fructífers”, va instar a les entitats anticatalanistes, que fins ara han marcat distàncies respecte a l'AVL.

Equidistància

Insistint en l'equidistància, el nou president es va comprometre a aprofundir en les relacions de l'AVL amb unes altres entitats normatives per les quals, va assegurar, sentia un “gran afecte”.

Al contrari que la seua antecessora, Ferrer va ser un dels membres triats directament pel PP per ocupar el càrrec d'acadèmic: no forma part ni de la quota pactada conjuntament pel PSPV-PSOE i el PP, ni de l'avalada per les universitats. El president va ingressar-hi el 2001 en el mateix paquet que Xavier Casp, Vicente Gascón, Artur Ahuir, Ramon Arnau i Alfons Vila, tots ells defensors del secessionisme.

Però malgrat les vinculacions polítiques de l'òrgan, Ferrer va defensar la “independència” de “decisió i actuació” de la nova junta de govern, que es completa amb Josep Palomero com a vicepresident, que va obtenir 11 vots enfront d'Antoni Ferrando (8); Verònica Cantó, secretària, i Emili Casanova i Josep Lluís Doménech, com a vocals.

Perfil polític

Ferrer va destacar el grau de consens aconseguit al llarg dels deu anys de vida de l'entitat i en el procés d'elecció d'ahir. “En les reunions prèvies, tots teníem plena coincidència i, per tant, guanyara la candidatura que guanyara, l'elecció seria l'adequada”, va dir Ferrer en al·lusió al seu competidor, Manuel Pérez Saldanya, membre de l'IEC. “No hi ha diferències entre nosaltres. Som persones que seguim un mateix ideari, i això és el més important”, va afegir-hi.

Amb Ferrer, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua no només es distancia d'institucions i entitats defensores de la unitat del català, que des de sempre l'han mirat amb recel, sinó que es reforça en el seu perfil polític.

4)
 
 
 
Núria Puyuelo

Ja ho hem comprovat aquests últims dies, per Tots Sants desa el vano i treu els guants. A banda de l'arribada del fred, Tots Sants és època de castanyes, moniatos i panellets. D'accepcions de castanya, més enllà del fruit, n'hi ha moltes. Tenim el clatellot, també conegut com a castanyot, i el pentinat, en forma de monyo, que porten les falleres. Però una castanya també és un vas de vidre on es guarda el licor i l'excrement del bestiar de peu rodó, especialment dels cavalls i les mules. Segons el diccionari d'Alcover i Moll, a Menorca una castanya és una mentida o una cosa tan extraordinària que sembla increïble, i en l'argot barceloní, se'n deia de cadascun dels anys que un pres passava tancat a la presó. De derivats de castanya, en trobem uns quants. Un castanyar, una castanyeda, una castanyereda i un castanyerar és un bosc de castanyers. Les castanyoles, l'instrument de percussió, també les podem anomenar castanyetes, i la castanyera, a més de la dona que ven castanyes, és la paella plena de forats on torrem el fruit del castanyer. Finalment, el castanyó és un mol·lusc i la castanyoleta, un tipus de peix.

I pel que fa a les dites, sempre és millor que et treguin les castanyes del foc que algú et doni castanya o carbassa. A una persona que és molt reservada se li diu que és més tancada que una castanya i, ja ho sabeu, si no torreu bé les castanyes, castanya bullida, castanya ensopida.

 
5)
 
Publicat en EL PUNT dilluns 14 de novembre del 2011
 
 
“Gramàtica Zero” planteja respostes concretes per a dubtes generalitzats
 

El Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, en col·laboració amb les altres universitats valencianes, acaba de publicar la 2a edició de la Gramàtica zero: el millor ús amb la mínima gramàtica. L'obra, redactada per Francesc Esteve i Josepa Mellà, es concep com un suport pràctic per a resoldre, de manera ràpida i entenedora, els problemes i dubtes més habituals en l'ús lingüístic, sobretot en la sintaxi, que és un dels aspectes més complexos i alhora menys visibles i menys coneguts de la gramàtica.

L'obra està formada per 73 fitxes que, d'una manera ben organitzada i entenedora, donen resposta als dubtes sintàctics més comuns tant dels valencianoparlants com d'aquells que estudien la nostra llengua. Aquestes 73 fitxes, alhora, estan organitzades segons quatre blocs temàtics més un annex:

1) Fonamental: arreplega les errades de sintaxi més bàsiques i freqüents, com ara l'ús del lo neutre o la incorrecció del gerundi de posteritat.

2) Errades típiques de castellanoparlants: tal i com assenyala el títol, aquest bloc tracta les errades provocades per la interferència lingüística amb el castellà; aborda temes que preocupen molts professors de llengua, com ara fer entendre la diferència entre gens, res i cap o entre els pronoms ho i lo.

3) General: incideix en aspectes que no són tan habituals, però que també solen provocar confusió, com ara la distinció entre baix-davall-sota o si no i sinó.

4) Termes gramaticals: s'hi fa una explicació de la terminologia lingüística que, inevitablement, ha calgut utilitzar en les explicacions anteriors, com ara adverbi, pronom relatiu, atribut...

5) Recull d'expressions errònies de substitució automàtica: és un annex que inclou expressions incorrectes i que no necessiten cap altra justificació especial, ja que només demanen conéixer i usar les formes correctes.

Així doncs, una obra que presenta tres grans novetats respecte a la resta de gramàtiques publicades fins ara: es concep com una obra complementària, ja que pel fet de centrar-se en la sintaxi, deixa de banda altres aspectes gramaticals (com l'ortografia o el lèxic), que són qüestions que es poden resoldre satisfactòriament recorrent a verificadors ortogràfics i diccionaris; s'allunya dels tecnicismes lingüístics habituals, que dificulten la comprensió als usuaris no experts, i incorpora un to més planer en les explicacions amb nombrosos exemples com a reforç a l'exposició teòrica; i, per últim, entén l'aprenentatge de la llengua en contextos multilingües, per la qual cosa fa referències constants a d'altres llengües europees, com ara l'italià, el francés o l'anglés.

Tot plegat, una obra imprescindible i de fàcil consulta, ben pràctica no només per als aprenents de la llengua, sinó també per als usuaris quotidians, pel fet que ens ajuda, d'una forma ben esclaridora, a entendre quins són els problemes reals i ens proporciona solucions ràpides a punts concrets.

 
 
6)
 

VI Premis Literaris Poble de Suera

 

CONVOCATÒRIA

 

CATEGORIES

Adults: Nascuts abans de l'any 1998

Escolars: Nascuts l'any 1998 i següents

 

PREMIS PER A ADULTS

 

Premi de Poesia Castell de Suera

Trofeu, diploma i 250 euros al millor poema o conjunt de poemes d'entre 30 i 50 versos d'extensió total, de tema lliure.

Premi al millor autor local: trofeu, diploma i 100 euros.

Premi de Narrativa Suera Alta

Trofeu, diploma i 250 euros a la millor narració curta d'entre 5 i 10 fulls, de tema lliure.

Premi al millor autor local: trofeu, diploma i 100 euros

Premi d'Assaig Fonts de Suera

Trofeu, diploma i 250 euros al millor estudi o treball d'investigació, d'entre 5 i 20 fulls d'extensió, sobre qualsevol aspecte (història, cultura, art, geografia, tradicions, folklore, etc.) del municipi de Suera.

 

PREMIS PER A ESCOLARS

 

Premi de Poesia Castell de Suera

Trofeu, diploma i 20 euros al millor poema o conjunt de poemes de tema lliure d'una extensió màxima d'un full per una sola banda.

Premi al millor autor local: trofeu,diploma i 15 euros.

Premi de Narrativa Suera Alta

Trofeu, diploma i 20 euros a la millor narració de tema lliure d'una extensió màxima d'un full per una sola banda.

Premi al millor autor local: trofeu, diploma i 15 euros.

 

CONDICIONS GENERALS

 

Els treballs participants han de ser escrits en valencià, originals, inèdits i no han d'haver guanyat cap altre concurs.

Podran optar als premis per a autors locals els naturals o veïns de Suera que ho facen constar a la portada del treball amb la inscripció: “Autor local”.

Cada participant ha de lliurar cinc còpies en un sobre tancat. A la portada es consignarà el nom del premi a què aspira, la categoria en què participa i el títol de l'obra. Hauran de ser presentades i trameses, abans de l'11 de març de 2012, a:

Centre Cultural Suera

Plaça Major, 6, baixos

12223 Suera (Castelló de la Plana)

Restaran fora de concurs els arribats després d'aquesta data.

L'acte de lliurament dels premis tindrà lloc el dissabte 21 d'abril de 2012. Els autors premiats seran informats oportunament. Serà condició ineludible que es presenten a recollir els seus premis en l'acte de lliurament o deleguen en algú que els represente. En cas contrari, s'entendrà que hi renuncien. Així mateix, s'hi comprometen a lliurar a l'organització una còpia del treball premiat en suport informàtic.

El jurat qualificador prendrà especial consideració en la plena correcció lèxica i ortogràfica.

El jurat es reserva el dret de concedir accèssits o mencions si ho creu convenient. Així mateix, podrà determinar deixar algun premi desert, com també podrà anul.lar el premi si considera que en algun d'aquests hi ha hagut plagi o incompliment de les bases.

El veredicte del jurat serà definitiu i inapel.lable.

Les obres premiades podran ser publicades en la revista del Centre Cultural Suera o en un recull a banda.

No es tornaran les còpies de les no guardonades, que seran destruïdes.

La participació en aquest certamen pressuposa l'acceptació íntegra de les bases i dels drets i les obligacions que se'n deriven.

 

PER A MÉS INFORMACIÓ

centreculturalsuera@gmail.com

Tf 626340539

 
7)
 
Publicat en VilaWeb dijous 10 de novembre del 2011

La Llibreria Catalana de Perpinyà canvia de mans

L'històric llibreter Joan Miquel Turon plega i se n'encarregarà Joana Serra

El propietari i responsable de la Llibreria Catalana de Perpinyà, Joan Miquel Turon (Vinçà, 1959), plega després de vint-i-cinc anys al capdavant de l'única llibreria nord-catalana especialitzada en llibre català. Ho farà el 25 de novembre, coincidint amb la presentació del seu llibre 'La belle histoire de la pêche à la mouche'. Turon ha explicat a VilaWeb que la retirada no representa el tancament, sinó un traspàs: de la llibreria, se n'encarregarà una persona molt jove i activa en l'associacionisme nord-català, Joana Serra (Baó, 1985), vice-presidenta d'Aire Nou, treballadora de Ràdio Arrels, fundadora d'Agasalla i membre del Casal Jaume I.

Joana Serra explica que no és llibretera de formació, sinó que ha fet els estudis catalans, un equivalent d'humanitats, i ara acaba tot just la tesi doctoral, sobre substitució lingüística. 'Després de tres anys de fer de becària a la Universitat de Perpinyà, se m'havien acabat les ajudes i em va sortir l'oportunitat de portar la llibreria', comenta. I no s'ho va rumiar dues vegades: 'Ha estat una mica per atzar. Cercava feina en aquest món i m'he tirat de cap a la piscina.'

Des de l'1 de setembre que treballa a la Llibreria Catalana, al costat de Joan Miquel Turon, per fer el traspàs a poc a poc. A més, la gent d'una altra llibreria de referència perpinyanesa, Torcatis, li fa de padrins i li dóna també suport en aquest traspàs, que es concretarà al final de novembre. Tot amb tot, diu que l'encara responsable de la llibreria l'acompanyarà fins a cap d'any.

Respecte als plans de futur, que veu encoratjador per a una llibreria cèntrica i històrica com la Catalana, Serra comenta que continuarà centrada en la venda de llibres en català i sobre temes locals o de país, en aquest cas també en francès. 'Això sí, desenvoluparé més la secció infantil i juvenil, aprofitant el bum de l'escola bilingüe, i també la secció discogràfica, perquè no ens arriba la música en català. Ara, la línia principal serà la mateixa, però amb el meu toc personal.'

Any difícil

L'any passat hi hagué patiments pel futur de la Llibreria Catalana, arran del plet de Turon amb els propietaris del local de la plaça de Joan Payrà per l'augment desmesurat del lloguer. Al final, el jutge va donar la raó al llibreter.

Turon, doncs, va poder esquivar per la via judicial l'augment dràstic del lloguer i l'ofec segur 'd'un espai on es pot trobar la gent de Catalunya Nord interessada per la cultura catalana'. Però la crisi afecta durament el negoci, tal com reconeixia ell mateix l'any passat: 'Des del gener [de 2010] hem fet una baixada de vendes al·lucinant. És general, tots els comerciants tenen una baixada de vendes dura. Abans del gener, la nostra llibreria era rendible del tot.'

En vist de la pressió en tots els àmbits a què era sotmesa la històrica Llibreria Catalana, els escriptors Joan Daniel Bezsonoff i Joan-Lluís Lluís van obrir l'any passat un grup a Facebook amb el nom Salvem la llibreria catalana de Perpinyà, que ha aplegat devers cinc mil membres.

 
8)
 
Acte acadèmic d'obertura de l'Any Teodor Llorente


Conferència de Rafael Roca, professor de la Universitat de València i comissari de l'exposició "Teodor Llorente: patriarca de la Renaixança".

Data: 22 de novembre del 2011
 
Hora: 19 h
Lloc: Sala d'actes del MUVIM - C/ Quevedo, núm. 10 - València

Es demana la confirmació de l'assistència telefonant a 96 387 40 98 o 96 387 40 90

Font: Acadèmia Valenciana de la Llengua
 
 
9)
 
Article d'opinió publicat en el blog de Víctor Alexandre dilluns 7 de novembre del 2011
 
 
Independència o mort... de la llengua és el títol d'un llibre de Jordi Solé i Camardons publicat recentment que diu coses força interessants sobre l'atzucac en què ens trobem, tant des del punt de vista lingüístic, que és dramàtic, com del nacional, que també ho és. Partint del crit dels cubans que lluitaven per acabar amb la dictadura de Batista a Cuba -"Independència o Mort!"-, Solé i Camardons fa una anàlisi de la realitat catalana actual i ens mostra el procés de substitució lingüística que s'està produint en connivència amb la nostra classe política. En aquest sentit, alguns dels enunciats parlen per si sols: "La por de la llengua", "La llengua catalana, un paisatge que s'apaga?", "La llengua de l'aula i dels passadissos", "El perill de la deslleialtat lingüística passiva", "Què vol dir trilingüisme?", "L'ús social del català i la independència"...

Tanmateix, la millor manera d'ajudar el lector a fer-se una composició de lloc és fent-ne un petit tast amb fragments il·lustratius del contingut del llibre:

  • "Però alerta, aquesta serà també l'oportunitat del discurs de l'imperialisme lingüístic espanyol per donar un cop de gràcia definitiu contra l'ús i les aspiracions del català. Intentaran imposar un nou 'bilingüisme', ara anglès/espanyol, com a substitució de l'antic espanyol/català."
  • "Un tradicional enclavament geogràfic lleial en l'ús del català, com han estat les illes catalanes, a causa de la seva especial situació geolingüística allunyada de l'espai espanyol, inicia ara una reculada significativa, ben probablement pel paper social i econòmic de regió turística que ha dut a una especial penetració de l'anglès a Mallorca, ja que per a les funcions lingüístiques col·loquials ja tenen l'espanyol, mentre l'anglès (i l'alemany) esdevé més i més útil com a llengua de relació per a viure i treballar a Mallorca."
  • "Si el tren de la modernitat per als catalans és aprendre massivament l'anglès, ¿qui ens diu que un cop hàgim assolit aquest objectiu, els nous i feliços poliglots no començaran a rebutjar un trilingüisme en què el català ja no té cap raó de ser, ja que l'espanyol ocuparà perfectament les funcions de llengua informal? La situació diglòssica s'ha demostrat que funciona, i que pot perllongar-se durant generacions, en una bona colla de comunitats d'arreu del món, però en cap d'aquelles situacions la situació diglòssica ha estat entre tres llengües."
  • "Els adolescents catalans creixen envoltats d'espanyol i d'espanyolitat, d'orgull espanyol i d'autoodi català: a la televisió, en els programes musicals, en els referents culturals del món dels famosos, etc. La música en català és estrictament prohibida en els grans mitjans televisius privats i fins i tot quan els mitjans públics estatals creen els seus concursos (...) i en la presència internacional."
  • "Sense oferta suficient i majoritària els parlants sovint se senten incompetents, insegurs, i no s'afegeixen decididament a la comunitat lingüística catalana, ja que perceben que la llengua d'ús social potent, hegemònica, la llengua necessària és l'espanyol. Mentre que perceben el català com una llengua secundària i només útil (no necessària) en determinades ocasions o àmbits."
  • "En la pràctica, l'ensenyament Secundari és un àmbit en què l'espanyol acaba essent la llengua de relació i intercanvi dels adolescents catalans. En les zones amb major població moltes classes es continuen fent en espanyol sense que la inspecció educativa hi digui res. Molts professors es troben anímicament indefensos davant d'un Estat que només promociona l'espanyol i una Generalitat sense poder real."
  • Llei del cinema: "En un marc autonòmic subordinat, tothom es veu amb cor de saltar-se lleis autonòmiques: les Majors, empresaris de cinema espanyolistes com Balañà, etc."
  • "Els darrers cent anys a Europa més d'una desena de comunitats lingüístiques han normalitzat l'ús de les seves llengües a partir de la formació de nous estats nacionals. Només la independència ha portat a la normalitat de la llengua en els casos del finès, l'hebreu, l'hongarès, l'islandès, el noruec, el polonès i el txec, en la primera onada de normalitzacions lingüístiques reeixides (...) i en les successives s'hi ha afegit el lituà, el letó, l'estonià, l'eslovac, etc. (...) La situació de la llengua i la cultura estan en situació límit."

Un llibre per reflexionar sobre el nostre present lingüístic, cultural i nacional, tres elements que són indestriables, perquè la mort del primer o del segon implica inevitablement la mort del tercer.

www.victoralexandre.cat
Twitter: @valex_cat

 
10)
 
Publicat en EL PUNT dissabte 12 de novembre del 2011

Els premis Ciutat d'Alzira recauen en Urbà Lozano i Josep Piera

Urbà Lozano guanya el premi de novel·la amb una obra sobre el desig i Josep Piera el d'assaig amb una biografia novel·lada de Teodor Llorente

El premi de divulgació científica és per una obra de Josep María Seguí sobre els transgènics i el de poesia el guanya Berna Blanch

Els premis literaris Ciutat d'Alzira, organitzats per l'editorial Bromera i lliurats divendres 11 de novembre del 2011 a la nit, van tindre com a protagonistes els escriptors Urbà Lozano i Josep Piera.

Lozano va aconseguir el XXIII Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira, dotat amb 18.000 per l'Ajuntament d'aquesta localitat, amb l'obra La trampa del desig en què Lozano entrecreua les vides d'un metge que va estar empresonat per negocis foscs i la d'una refugiada que s'escapà de les atrocitats de la guerra de Bòsnia. “Una novel·la sobre el desig que ens desvela els anhels més profunds que tots covem al nostre interior”, segons el jurat.

Piera va ser distingit amb el XIII Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, de 10.000 euros, per El somni d'una pàtria de paraules, una biografia novel·lada de Teodor Llorente que vol traure del que Piera anomena “l'Alzheimer valencià” el qui va ser el poeta i el personatge més rellevant del nostre segle XIX. Segons l'opinió del jurat, “la seua obra i la seua vida, revisades i rellegides ara, permeten veure la idea en què va creure: fer renàixer un món d'emocions vindicant la llengua i la cultura històriques dels valencians”.

El XVII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, dotat amb 18.000 euros per la Universitat de València, va ser per a Josep Maria Seguí, professor de la Universitat Politècnica de València per Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic. “Una obra que es proposa donar informació científica a la societat perquè puga decidir sobre les bondats i els perills dels transgènics”, va destacar el jurat.

L'escriptor de Catarroja, Berna Blanch, va ser el guanyador del VI Premi de Poesia Ibn Jafadja, patrocinat amb 6.000 euros per la UNED, per Pol·len. El jurat el va descriure com “un poemari sentit i fet en llargues caminades per la nostra geografia, una reflexió sobre la condició humana a través de la contemplació del paisatge”.

També van recollir l'estatueta dissenyada per l'artista Manuel Boix els guanyadors de les modalitats de narrativa juvenil, narrativa infantil i teatre, que es van fer públics en dies anteriors. Paco Romeu va rebre el VI Premi de Teatre Ciutat d'Alzira per Iceberg; Raquel Ricart el XVI Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil per A les mans perdudes; i Juan Emilio Gumbau el XVI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre per El viatge de lluna a les muntanyes.

 
11)
 
Publicat en VilaWeb dissabte 12 de novembre del 2011

Desitjos de tota mena als Premis Ciutat d'Alzira

Urbà Lozano guanya el de novel·la, Josep Piera el d'assaig, Raquel Ricart obté el de novel·la juvenil

Divendres 11 de novembre del 2011 al vespre unes set-centes persones de la classe política, cultural, econòmica i educativa del País Valencià es van aplegar a Alzira per conèixer els guanyadors dels Premis Ciutat d'Alzira 2011. És una edició 100% valenciana. El Premi de narrativa ha estat per Urbà Lozano amb 'La trampa del desig'. El d'assaig, pel poeta i novel·lista Josep Piera que ha dedicat 'El somni d'una pàtria de paraules' a Teodor Llorente, el poeta per excel·lència del segle XIX al País Valencià. El de divulgació científica ha estat per José María Seguí amb 'Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic'. I el de poesia per Berna Blanc amb 'Pol·len'.

Desitjos i passions de tota mena i manera

'El motor de la novel·la, ha explicat a VilaWeb Urbà Lozano (Alginet, 1967), és intentar analitzar els desitjos i passions humanes de qualseol tipus: desitjos sexuals, econòmics, de llibertat… Els personatge es troben en el dilema d'actuar racionalment o bé deixar-se portar pel desig i la passió, perquè al cap i a la fi són els anhels que ens empenten endavant. La novel·la conté cinc fils argumentals, un dels quals es desenvolupa en temps present i els altres s'esdevenen en el passat i per això utlitzo el 'flash-back'.'

La novel·la és força coral, amb un protagonista central, en David, un metge que no ho és per vocació sinó per imposició de la família, que es fira en política i en algun afer fost. La casualitat el porta a conèixer de manera casual la Mirsada, una refugiada bosniana amb el seu fill, i que vuiran una convivènia ben peculiar. Urbà Lozano, membre del col·lectiu Unai Siset i autor de novel·les com 'Plagis', 'Femení singular' i 'La màquina ronca', valora especialment que el jurat hagi destacat el treball lingüístic que hi ha en la novel·la.

Una biografia de Teodor Llorente

'El somni d'una pàtria de paraules', de Josep Piera (Beniopa, 1947) és una biografia novel·lada de Teodor Llorente (València, 1836-1911), que vol treure del que anomena 'l'Alzheimer valencià' qui va ser el poeta i el personatge més rellevant de tot el segle XIX. La seva obra i la seva vida, revisades i rellegides ara, permeten veure la idea en què va creure: fer renéixer un món d'emocions vindicant la llengua i la cultura històriques dels valencians.

L'obra ens descobreix la trajectòria vital, l'evolució humana, l'actitud civil i la passió literària de qui va ser el revitalitzador de la tradició poètica valenciana moderna, l'iniciador de la recuperació culta del valencià com a llengua literària, i el creador del paisatge mític valencià en una època confusa i convulsa com va ser la que ell va viure.

Segons Piera: 'La meua intenció fent aquesta biografia no era una altra que ajudar a vivificar el record del poeta Llorente, ajudar a traure'l de l'oblit, i estic content perquè crec que gràcies al premi, i a la professionalitat editorial de Bromera, s'assolirà millor l'objectiu previst. Aquest llibre, l'he escrit amb la voluntat d'anar contra l'Alzheimer cultural dels valencians, contra la tradició d'oblits que ens intenta esborrar del mapa, i a favor del futur, i com a signe de vitalitat present. Contra l'amnèsia col·lectiva, i a favor de la paraula viva i de la memòria activa i culta dels valencians.'

Mites i llegendes sobre els aliments trangènics

José María Seguí Simarro (València, 1969) ha obtingut el Premi de Divulgació Científica amb 'Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic'. L'autor, doctor en Biologia i Premi Extraordinari per la Universitat Complutense de Madrid, actualment és professor de Biotecnologia de la UPV i investigador de l'Institut per a la Conservació i la Millora de l'Agrodiversitat Valenciana (COMAV).

Diu: 'Els arguments crítics contra els aliments transgènics diuen que són tòxics, que contaminen el medi ambient i que perjudiquen els agricultors, tant si fan servir les llavors modificades com si no. En aquesta obra, he desmentit molts d'aquests arguments, tot i que, alhora, també analitze alguns dels problemes vinculats a aquests cultius, ja que és cert que algunes de les queixes habituals tenen fonament. Davant aquesta situació, he volgut incidir en les causes de la discrepància entre l'opinió pública i les dades científiques, així com en les conseqüències d'aquesta manca de coincidència, i proposar algunes solucions per a reconciliar opinió i realitat.'

La fugacitat de l'instant

Berna Blanch (Catarroja, 1971) va fundar el Cercle Poètic Argila de l'Aire amb uns pocs desconeguts cansats d'escriure en solitari. Junts, fa setze anys que fan soroll i organitzen les més diverses activitats literàries. Ha guanyat una desena de premis de poesia i és a punt d'aparèxer la seva primera incursió en la narrativa. de 'Pol·len', el llibre de poemes guanyador en diu: 'Pol·len és un recull de poemes sentit i fet en llargues caminades per la nostra geografia, un passeig per llocs màgics i propers on la fugacitat de l'instant materialitza la paraula. És una crida a l'harmonia, la interiorització de la persona com una part del paisatge on el camí ens deixa sempre com a regal la consciència d'existir.'

Aventures per mons reals i literaris

Raquel Ricart (Bétera, 1962), que l'any passat va guanyar el Premi Andròmina amb 'Les ratlles de la vida', ara s'ha fet amb el premi Bancaixa de literatura juvenil, amb 'A les mans perdudes'. L'escriptora explica què li va passar quan li van anunciar el premi: 'Sona el telèfon i et donen la notícia. T'hauries posat a cridar, però la trucada t'ha arribat mentre pujaves a l'autobús. Tot és molt breu i molt ràpid. Tant, que arribes a dubtar si era veritat, si no s'hauran equivocat, si no t'arribarà una altra trucada que esmena l'error. Però no, això seria un conte del Quim Monzó. Quan baixes de l'autobús, crides sense so, però el teu no és un crit com el de Munch, sinó un crit de felicitat. Perquè guanyar el Bancaixa Narrativa Juvenil és molt. Estàs contenta, molt contenta. La notícia és com un encanteri d'obertura.'

Ricart explica que la novel·la 'és una travessia, un llarg viatge, una aventura per mons reals i literaris, una recerca interior. I com tots el viatges quan són autèntics, com totes les aventures quan mereixen el nom, com totes les passions, s'hi fa un lloc al cor i a l'ànima.'

Fills que perden els seus pares

'Lluna, la protagonista de l'obra guanyadora delpremi de novel·la infantil, obra de Juan Emilio Gumbau, és una xiqueta lògica i molt madura per a la seua edat, que ha de deixar-ho tot i encetar un viatge sorprenent i enriquidor a la recerca del que més vol en el món: els seus pares perduts. Al llarg del camí, es trobarà les més absurdes situacions i uns personatges d'allò més curiosos. I és que només la presència de Lluna, acompanyada pel seu fidel gos Xusco, canviarà de manera inesperada tot allò que li vaja eixint al pas.'

Caiguda als inferns

Paco Romeu (València, 1967) ha guanyat el premi de teatre amb l'obra 'Iceberg': una trivial confusió, l'alcohol, les drogues i l'herència emocional dels personatges acaben desencadenant una vertiginosa caiguda als inferns. Paco Romeu reconeix la decisiva influència del cinema i la música pop en aquesta obra amb estructura de thriller, desenvolupament de comèdia i desenllaç dramàtic en la que allò que no es diu conta tant com allò que es diu i l'acció fora d'escena arriba a pesar més que allò que estem veient.

 
 
12)
 
Publicat en el diari Levante-EMV diumenge 13 de novembre del 2011
 
 
Josep Piera
 
Em permetreu, benvolguts lectors, que vos parle de Teodor Llorente. Ho faig perquè, des del divendres passat, quan es van fer públics els premis Ciutat d'Alzira de l'editorial Bromera, no faig altra cosa que contestar preguntes sobre el personatge, i el llibre que li he dedicat. El somni d'una pàtria de paraules és això: una biografia literària de Teodor Llorente (València 1836-1911), de qui enguany celebrem el centenari de la seua mort. Qui va ser Llorente? El poeta i el personatge més rellevant del romanticisme valencià, i de tot el segle XIX. I en aquest assaig biogràfic intente mostrar la trajectòria vital, l'evolució humana, l'actitud civil i la passió literària de qui va ser el revitalitzador de la tradició poètica valenciana, i l'iniciador de la recuperació culta del valencià com a llengua literària.
 
Llorente és el poeta, i el prosista, l'obra i la vida del qual, revisades i rellegides ara, al segle XXI, ens permeten d'una manera sentida i emotiva imaginar un país, un paisatge, i una època que si els tenim vius en la memòria és gràcies, justament, a que ell, amb els seus encerts i neguits, les seues febleses i contradiccions, va creure en una bella idea: fer renàixer de l'oblit un món pròxim de sentiments, d'emocions, de memòries, vivificant la llengua i la cultura històriques dels valencians. És, per tant, un homenatge a la pàtria de paraules que els valencians actuals «encara» sentim en la memòria col·lectiva. Aquesta biografia de Teodor Llorente vol ajudar, per tant, a vivificar-ne el record; el record del poeta, fonamentalment; i estic content perquè, gràcies al premi rebut, i a l'editorial Bromera d'Alzira, crec que s'assolirà l'objectiu d'aquest llibre, que no és un altre que anar contra l'Alzheimer cultural, contra l'amnèsia col·lectiva, contra l'oblit o el silenci que ens esborra del mapa, i a favor del present i del futur de la paraula viva, de la literatura, i de la memòria culta que ens permet saber-nos valencians.

josep.piera@gmail.com
 
13)
 
Enric Garriga Trullols, president de l'IPECC i del CAOC, mor als 85 anys

 

El president de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) i del Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC), Enric Garriga Trullols, ha mort a Barcelona als 85 anys.
 
Enric Garriga Trullols, enginyer químic de professió, va consagrar la seva vida a treballar per la independència de Catalunya, i ho va fer de múltiples maneres. Des de la seva col·laboració continuada amb dirigents de tots els partits nacionalistes i sobiranistes fins a la participació activa en fòrums i plataformes, sempre amb l'objectiu de conciliar voluntats, unir esforços i aconseguir la unitat d'acció de l'independentisme.
 
En paral·lel a la seva activitat política, i en la mateixa direcció quant als objectius, Enric Garriga Trullols va participà al Congrés de Cultura Catalana (1975-77). Poc després de finalitzat aquest Congrés, en el qual treballà en l'àmbit de projecció exterior, fundà juntament amb altres persones, l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC), des d'on ha desenvolupat una tasca ingent de promoció internacional de la cultura catalana a través d'accions molt diverses, com ara la creació i l'impuls de les XXIII edicions dels premis Josep Maria Batista i Roca celebrades fins ara, la construcció de monuments a personalitats catalanes a l'Argentina, Alemanya o Bèlgica, la promoció de viatges per conèixer l'expansió catalana a la Mediterrània, i les petjades catalanes, a Centreuropa i a Amèrica o la promoció de la descoberta de les gestes històriques catalanes.
 
El 1977 participà activament en la fundació del Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC), entitat consagrada al foment de les relacions entre les cultures i els pobles occità i català. Durant els darrers 34 anys ha dut a terme un treball constant d'acostament entre Catalunya i Occitània, pel qual ha estat reconegut àmpliament a Occitània. Entre moltes altres iniciatives, i amb dedicació constant, ha estat el creador i impulsor de les XXXIII edicions de l'Aplec dels Focs de Sant Joan a Montsegur, celebrades fins ara; les XXIV edicions de la Pujada al Port de Salau per la llengua i l'amistat occitano-catalana; o les XIV edicions de la Dictada Occitana a Barcelona. Va participar activament en els darrers trenta-set anys a l'Escola Occitana d'Estiu, a Vilanova d'Olt. Durant els darrers cinc anys ha impulsat la Missa Occitana a Prats de Rei; va impulsar les classes d'ensenyament de l'occità a Barcelona, i va participar activament en la tramitació de la Llei de l'occità. Era membre de l'Institut d'Estudis Occitans.
 
 
14)
 
Publicat en VilaWeb divendres 18 de novembre del 2011
 
 
Els sindicats i Escola Valenciana aplaudeixen 'la voluntat d'arribar a consensos manifestada per l'administració'
 

La Conselleria d'Educació s'ha fet enrere en els postulats recollits en l'esborrany de decret sobre el nou model lingüístic a l'educació valenciana i que s'encamina cap a l'eliminació de l'ensenyament en català. Així, el govern començarà a negociar un nou model lingüístic punt per punt, segons que explica Escola Valenciana, que considera que aquest fet significa, 'de facto, la retirada del text proposat per l'anterior conseller', Alejandro Font de Mora.

Avui hi ha hagut una reunió del grup de treball sobre plurilingüisme entre el govern i STEPV, CC OO, UGT i Escola Valenciana. Els sindicats aplaudeix 'la voluntat d'arribar a consensos manfiestada per l'administració' i que aquesta hagi acceptat un calendari de reunions 'més ampli per a negociar punt per punt el model plurilingüe'.

Per als sindicats i EV, el canvi d'actitud 'respon al rebuig de la comunitat educativa a l'esborrany del decret plantejat per l'anterior conseller d'Educació'.

 

 
16)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 21).
 

29. Com que la llengua catalana és un vehicle d'inclusió, volem manifestar la nostra voluntat de fer-ne també la nostra llengua, i demanem a les administracions i a tota la ciutadania el seu suport per a aconseguir-ho.

 

Associació Cultural per Colòmbia i Iberoamèrica, Associació de Treballadors Marroquins a Catalunya i tretze associacions més relacionades amb el món de la immigració

 

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací