InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 556 (dijous 17/11/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
1) Eugeni S. Reig - ¿Amb què li llevem el tapó de suro a una botella?
 
2) XXIVè CURS DE SOCIOLINGÜÍSTICA DE LA NUCIA: "Llengua, cultura, literatura, ensenyament i identitat» (i II)
 
 
 
5) J. Leonardo Giménez - Tirar i estirar
 
6) Ferran Suay - Independència o mort
 
 
8) Videojoc en català en Nintendo 3DS. Les aventures de Tintín, el joc.
 
 
10) Vicent Sanchis - Espanyol, llengua vehicular
 
11) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
12) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
1)
 
Article publicat en EL PUNT dilluns 7 de novembre del 2011
 
 

¿Amb què li llevem el tapó de suro a una botella?

 
Eugeni S. Reig
 
 Els valencians, per a denominar l’instrument metàl·lic en forma de barrina que s’usa per a traure els tapons de suro de les botelles, tenim les paraules destapador, obridor, destapabarrals i desapabotelles, paraules creades per l’enginy del nostre poble i ben vives en la parla quotidiana. Recentment, algú s’ha inventat la paraula llevataps per tal de traduir a la nostra llengua la paraula castellana sacacorchos, però sense aconseguir-ho perquè, mentres el mot castellà ens fa vindre al cap immediatament un instrument que aprofita per a traure els tapons de suro de les botelles, la paraula llevataps només ens suggerix un instrument que servix per a llevar qualsevol tipus de tap, com per exemple els taps de corona de les botelles de cervesa. Per a aconseguir un resultat tan pobre no calia inventar res perquè ja tenim des de sempre les mencionades paraules destapador, obridor, destapabarrals i destapabotelles que tenen exactament el mateix significat, les coneix tothom i són totalment adequades per a definir el concepte especificat.
A més, els valencians és impossible que diguem llevataps perquè la immensa majoria no diem tap, diem tapó i els catalans és impossible que diguen llevataps perquè la majoria no diuen llevar, diuen treure. És un invent que s'ha fet únicament i exclusivament per a trobar un equivalent de la paraula castellana sacacorchos, perquè ens passem la vida mirant el castellà, imitant el castellà, procurant ser diferents del castellà, fugint del castellà, copiant el castellà, acostant-nos al castellà, allunyant-nos del castellà, comparant-nos amb el castellà, sempre pendents del castellà. Per això s'han inventat llevataps, perquè els qui viuen subordinats al castellà i no fan més que pensar en el castellà consideraven que era imprescindible tindre un equivalent de sacacorchos, sense mirar que la llengua viva ja té vocables que els parlants hem creat d'acord amb les estructures de la nostra llengua i que emprem espontàniament en la nostra parla quotidiana. En lloc d’usar les nostres paraules patrimonials, que són ben vives i conegudes, han inventat un esguerro innecessari i desafortunat.
 
La llengua culta també accepta el vocable tirabuixó, adaptació a la nostra llengua del molt francés equivalent tire-bouchon. Recordem que, en francés, un tap o tapó de suro s’anomena bouchon.
 
Considere lamentable que hàgem de recórrer a invents com llevataps (en el fons, un castellanisme, perquè s’ha creat mirant el mot castellà sacacorchos) o gal·licismes com tirabuixó, quan tenim paraules pròpies i ben vives que hauríem de dignificar-les elevant-les a la categoria de vocables cultes.
 
 
2)
 
XXIVè CURS DE SOCIOLINGÜÍSTICA DE LA NUCIA
 
"Llengua, cultura, literatura, ensenyament i identitat» (i II)
 
Curs de 2 crèdits (CECLEC-UA)
Aquests crèdits són computables també per a l'obtenció del "Certificat de Capacitació Docent" i el "Diploma de Mestre en Valencià"
 
Certificat de 30 hores de l’ICE-UA
 
25-26 de novembre i 2-3 de desembre de 2011
 
Seu Universitària de la Nucia (Universitat d’Alacant)
 
Objectius

Amb aquesta XXIVè edició dels Cursos de Sociolingüística de la Nucia, es clourà el bienni iniciat amb l’edició d’enguany passat sobre l’estudi dels factors que han configurat la identitat dels pobles, en general, i de la nostra, en particular. Com veurem, la llengua és un instrument fonamental en la creació i en la continuïtat de la identitat col·lectiva. La història compartida, la literatura i la cultura popular i, dins aquesta, la cuina i la música hi tenen també un paper fonamental.

«Qui hem estat?», «Qui som?», «Qui volem continuar sent?» són interrogants que orienten les ponències que inclou aquest curs. La descripció (o, fins i tot, el descobriment) i la difusió de la pròpia identitat col·lectiva són imprescindibles per a mantenir-la i projectar-la cap al futur. En aquesta projecció, l’educació hi té un paper fonamental: el sistema educatiu fa en totes les societats un paper clau en la transmissió i en la continuïtat dels trets definidors de la identitat col·lectiva.

En aquest XXIVè edició dels Cursos de Sociolingüística de la Nucia, es posarà atenció sobre la nostra pròpia realitat i sobre la construcció de la identitat col·lectiva en altres espais europeus de característiques semblants.

PROGRAMA

DIVENDRES, 25, NOVEMBRE, 2011

16:00-16:30h Lliurament de materials als inscrits

Acte d’inauguració

16:30-17:30h Dari Escandell (Universitat d’Alacant): ―Escola i llengua literària: tendències de lectura infantil i juvenil i construcció identitària

17:30-18:30h Josep Martines (Universitat d’Alacant; Institut d’Estudis Catalans): ―Presentació: els factors de la indentitat

19:00-20:00h Ana Cano (Universidad de Oviedo; Academia de la Llingua Asturiana): ―La lengua astuariana y la identidad de los asturianos. La labor de la Academia de la Llingua Asturiana

20.00-21:30h Brauli Montoya (Universitat d’Alacant; Institut d’Estudis Catalans): ―Rerefons ideològic en la transmissió del valencià

DISSABTE, 26, NOVEMBRE, 2011

09:00-11:00h Víctor Gómez Labrado (Escola Valenciana): ―Escola i identitat

11:30-12:45h: Vicent Pasqual (Pedagog): "Escola i llengua en el marc de l'educació plurilingüe"

13.00-15.00h Josep Maria Nadal (Universitat de Girona; Institut d’Estudis Catalans): ―Què són les llengües?

DIVENDRES, 2, DESEMBRE, 2011

16:00-18:00h Alfonsina Di Benedetto (Università degli Studi Aldo Moro di Bari, Itàlia): ―Llengües i identitats a Europa: el cas d’Itàlia

18.30-19.45h Gabriel Ensenyat (Universitat de les Illes Balears; Societat Arqueològica Lul·liana): ―Visió història de la identitat

20.00-21:30h Joan Peytaví (Universitat de Perpinyà; Institut d’Estudis Catalans): ―La identitat a la Catalunya del Nord

DISSABTE, 3, DESEMBRE, 2011

09:30-10:30h Miquel Àngel Pradilla (Universitat Rovira i Virgili, Tarragona; Institut d’Estudis Catalans): ―La identificació lingüística. Un indicador identitari de la representació social de la llengua

10:30-11:30h Jaume Fàbrega (Universitat Autònoma de Barcelona): ―Cuina i identitat

12:00-13:00h Josep Vicent Frechina (Investigador de la música): ―Música en valència: efervescència creativa a la recerca del públic

13:00-15:00h Antoni Ferrando (Universitat de València; Institut d’Estudis Catalans; Acadèmia Valenciana de la Llengua): ―Llengua i identitat a l’edat mitjana. Projecció de futur

LLOC

Seu Universitària de la Nucia (Marina Baixa),

Antic Col·legi Sant Rafael,

Av. Porvilla 8,

La Nucia

MATRICULACIÓ

Import: 60 euros

En virtut de la col·laboració de l'ICE de la Universitat d'Alacant, aquest curs és gratuït per als professors d'escola, d'institut o de borsa de treball en actiu que acrediten prèviament alguna d'aquestes condicions. En tot cas, perquè la matriculació siga vàlida cal acreditar la condició de professor al fax 965903839 o al correu electrònic s.seus@ua.es

PROCEDIMENT

- Per Internet

Feu clic en FORMULARI ELECTRÒNIC del web del Centre Coordinador de Seus Universitàries (Seu Universitària de la de la Nucia)

http://web.ua.es/va/seus/lanucia/cursos-i-jornades/2011-2012/sociolinguistica/xxive-curs-de-sociolinguistica-de-la-nucia-llengua-cultura-literatura-i-identitat-ii.html

http://aplicacionesua.cpd.ua.es/cuestionario/pub/preg.asp?idioma=va&cuestionario=1913

- Matriculació telefònica

- Centre Coordinador de les Seus Universitàries
De 09.00 h a 14.00 h, Tel. 965 90 9323
- Seu Universitària de la Nucia
De 09.00 h a 14.00 h, i de 17.00 h a 19.00 h., Tel. 966 89 7733

- Matriculació presencial

- Centre Coordinador de les Seus Universitàries (Seus) Universitat d'Alacant. Edifici Germà Bernàcer, planta baixa Campus de Sant Vicent del Raspeig
Universitat d’Alacant De 09.00 h a 17.00 h, de dilluns a dimecres. De 09.00 h a 14.00 h, dijous i divendres.
- Seu Universitària de la Nucia
Seu Universitària de la Nucia (Marina Baixa),
Antic Col·legi Sant Rafael,
Av. Porvilla 8,
La Nucia
De dilluns a divendres, de 09.00 h a 14.00 h, i de 17.00 h a 19.00 h.

CERTIFICACIÓ

Per a obtenir la qualificació d’apte, cal assistir com a mínim al 80% de les sessions i fer un treball sobre els continguts del curs, sota la tutoria del professorat que constitueix el comitè organitzador. En començar el curs, aquest professorat especificarà els criteris i els terminis a què s’ha d’ajustar aquest treball.

DIPLOMA

- Certificació dels Secretariat d’Estudis de la Universitat d’Alacant, convalidable per 2 crèdits de lliure elecció curricular.

Aquests crèdits són computables també per als itineraris fixats a la Universitat d’Alacant per a l’obtenció del ―ertificat de Capacitació Docent‖i el ―iploma de Mestre en Valencià‖6

- Certificació de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat d’Alacant (30 hores), per a la qual cosa caldrà fer un treball-memòria sobre els continguts del curs, tutoritzat per qualsevol dels membres del Comitè Organitzador.

TRANSPORT

Per als matriculats, hi haurà un servei gratuït d'autobusos des de la Universitat d'Alacant (parada a l'Aulari I, al costat de l'eixida de l'autovia) fins a la Nucia. Aquest servei no estarà disponible quan el nombre d'alumnes que ho sol·liciten siga menor de vint.

En cas d'utilitzar el servei d'autobús gratuït heu d'enviar un correu electrònic a seulanucia@lanucia.es o telefonar al 966897733 L'eixida serà una hora abans de l'inici de la primera sessió de cada dia; la tornada, en acabar l'última activitat de cada dia (amb arribada a la Universitat d'Alacant).

ORGANITZACIÓ

Seu Universitària de la Nucia

COMITÉ ORGANITZADOR (Universitat d’Alacant)

Dra. Maria Antònia Cano
Prof. Dr. Josep Martines (Dtor. del Curs)
Prof. Dr. Vicent Martines
Profa. Dra. Sandra Montserrat
Profa. Dra. Elena Sànchez
Profa. Dra. Ma Àngels Fuster

PATROCINADORS I COL·LABORADORS

Ajuntament de la Nucia
ICE Universitat d’Alacant
Projecte ―DIGICOTRACAM –PROMETEO-2009-042, Generalitat Valenciana, cofinançat pel FEDER de la UE—
Projecte de recerca IVITRA (Universitat d’Alacant) (http://www.ivitra.ua.es)
Projecte de recerca ―Biblioteca Digital Plurilingüe de la Mediterrània-IVITRA (MICINN FFI2010-09064-E)
Projecte de recerca ―Gramàtica del Català Antic‖ (MICINN FFI2009-13065-FILO)
Projecte de recerca ―Constitució del corpus per a la gramàtica del català antic (Institut d’Estudis Catalans)
Grup d’Investigació en Tecnologia Educativa ―Història de la cultura, Diacronia lingüística i Traducció (GITE-UA-09009)

 
3)
 
Publicat en EL PUNT dilluns 7 de novembre del 2011
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/472568-el-simposi-enric-valor-reivindica-una-fundacio-dedicada-a-lobra-de-lescriptor.html
 
El Simposi Enric Valor reivindica una fundació dedicada a l'obra de l'escriptor

Les sessions acadèmiques, colofó de l'Any Enric Valor, mostren la vitalitat de l'estudi i la divulgació de l'univers valorià

La celebració del centenari del naixement de l'escriptor i lingüista Enric Valor i Vives va concloure el passat cap de setmana amb una trobada acadèmica a la Universitat d'Alacant, on es va reivindicar la necessitat de constituir una fundació Enric Valor, amb seu a la casa natal de Castalla ­–actualment propietat de la Generalitat– i participada amb un màxim d'entitats culturals i institucions públiques involucrades en l'estudi i la divulgació de l'obra d'Enric Valor.

Els més de dos-cents congressistes assistents al Simposi Enric Valor van donar suport amb un aplaudiment unànime a aquesta proposta, després de compartir troballes, iniciatives i projectes ben innovadors en relació amb l'estudi i la divulgació de l'univers valorià.

En la cita es van analitzar perspectives inèdites del model de llengua d'Enric Valor, es van desvelar noves claus simbòliques en les rondalles de l'escriptor i es va posar sobre la taula la importància d'Aitana en la seua novel·lística, així com les múltiples referències de la mitologia clàssica que poblen les seues rondalles.

Hi van participar especialistes com el lingüista Josep Martines, l'escriptor Víctor Gómez Labrado o Rafael Bertran. L'escriptor Óscar Pérez Silvestre va descobrir i analitzar un document inèdit sobre el procés de censura a l'obra d'Enric Valor i l'investigador Josep Daniel Climent Martínez va exposar els resultats més rellevants del llibre que acaba de publicar, titulat Enric Valor. Estudi i compromís per la llengua.

En el simposi també es va inaugurar el nou Portal Enric Valor, dins la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives i la presentació del projecte Enric Valor poliglot, que respon al repte de la internacionalització de l'obra valoriana amb la traducció de les seues cèlebres rondalles a nombroses llengües.

 
4)
 
Publicat en la web de la Universitat d'Alacant dilluns 7 de novembre del 2011
http://web.ua.es/va/actualidad-universitaria/novembre2011/novembre2011-7-13/colofo-per-a-l-any-enric-valor-en-la-universitat-d-alacant.html
 
Colofó per a l'any Enric Valor en la Universitat d'Alacant
 
La Universitat d'Alacant ha acollit els dies 4, 5 i 6 de novembre de 2011 el Simposi Enric Valoramb motiu de la celebració del Centenari del naixement de l’escriptor i lingüista Enric Valor i Vives. La cita, que ha significat el colofó de tot un any d’activitats commemoratives, ha estat organitzada pel Departament de Filologia Catalana de la UA amb la col·laboració de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'Institut d’Estudis Catalans, l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, els vicerectorats d'Extensió Universitària i Tecnologia i Innovació Educativa, el Servei de Promoció del Valencià, l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) i les facultats de Filosofia i Lletres i d'Educació de la UA.

Si la trobada es plantejava com una aproximació a aquest multidisciplinari autor a càrrec d'alguns dels més prestigiosos especialistes en cadascun dels aspectes proposats, ha acabat sent una veritable caixa de sorpreses on s’han compartit troballes, iniciatives i projectes rabiosament espectaculars i innovadors en relació amb l’estudi i la divulgació de l’univers valorià. La presidenta de la Comissió de l’Any Enric Valor en l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó, ha estat la responsable d’encetar les sessions acadèmiques i ha fet balanç de l’Any Valor. Tot seguit, el prestigiós lingüista Josep Martines ha analitzat des de perspectives inèdites «El model de llengua d’Enric Valor». L’escriptor Víctor Gómez Labrado ha aportat reveladores «Notes per a la biografia pendent d’Enric Valor». Jaume Albero ha desvelat noves claus simbòliques de les «Coordenades espaciotemporals en les rondalles d’Enric Valor». El catedràtic de la UA Enric Balaguer ha parat sobre la taula la importància d’Aitana en l'obra de Valor amb «La novel·lística d’Enric Valor: Aitana com a espai simbòlic». Óscar Pérez Silvestre ha descobert i ha analitzat un document inèdit sobre el procés de censura a l’obra d’Enric Valor en «L’ambició d’Aleix i la censura: història de l’expedient 3322-59». Rafael Beltran Llavador ha posat en evidència els múltiples referents de la mitologia clàssica que poblen les Rondalles valencianes en «Entre bruixes, làmies, herois i gegants: personatges mítics i clàssics en les rondalles d’Enric Valor». I l’investigador Josep Daniel Climent Martínez ha compartit amb els participants els resultats més rellevants del llibre que acaba de publicar sobre «Enric Valor. Estudi i compromís per la llengua».

A més, el Simposi s’ha distingit per comptar amb les intervencions de persones que van conèixer en vida Enric Valor, com és el cas de Joan Senent Moreno, fill del qui va ser amic i col·laborador d’Enric Valor, Joan Senent Anaya; o també la seua editora, entrevistadora i amiga, Rosa Serrano Llàcer, que dissabte va tancar les sessions acadèmiques: unes sessions en què —també això mereix ser remarcat— no ha faltat el caliu humà de la mateixa família de l’escriptor, representada pel fill, Enric Valor Hernàndez i la seua dona; la filla M. Dolors Valor Hernàndez; i la néta, Lluïsa Gea Valor, professora de Filologia Anglesa en la Universitat Jaume I de Castelló.

De més a més, cal destacar, entre les novetats del Simposi, la inauguració del nou Portal Enric Valor, dins la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, a càrrec de la mateixa directora, Llúcia Martín (amb estudis, documents digitalitzats, materials gràfics i recursos didàctics). I la presentació del projecte «Enric Valor poliglota», feta pel director de l’Ivitra, el catedràtic Vicent Martines, que respon al repte de la internacionalització de l’obra valoriana amb la traducció de les seues cèlebres rondalles al castellà, l’alemany, l’anglés, el francés, el grec, l’italià, el portugués, el polonés i el romanés.

Per últim, el diumenge dia 6 els professors organitzadors de la UA, Vicent Brotons i Joan Borja (coordinadors d’un equip també integrat pels investigadors Dari Escandell, Anna Francés i M. Jesús Francés), es van responsabilitzar d’una ruta literària per la serra de Castalla fins al mas de Planisses, considerat simbòlicament l’epicentre del laberint geogràfic que Valor recrea en la seua obra literària. A través d'aquest camí van aprofitar per a explicar rondalles que Valor situava en paisatges concrets i definits.

El Simposi Enric Valor ha estat, així doncs, el tancament esplendorós a tot un any d'actes dedicats a la figura de l'il·lustre castallut, que, a més, va fer estudis de perit mercantil en l'antiga Escola de Comerç (un dels gèrmens de l’actual Universitat d’Alacant), i és doctor honoris causa per aquesta mateixa institució des de l'any 1999. El lloc de celebració és l'Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UA.


Per una Fundació Enric Valor

Una de les conclusions potser més singulars del Simposi Enric Valor, aprovada amb l’aplaudiment unànime dels més de dos-cents congressistes que omplien l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres, ha estat la de reivindicar la necessitat de constituir una Fundació Enric Valor, amb seu a la casa natal de Castalla (actualment propietat de la Generalitat Valenciana), i participada amb un màxim d’entitats culturals i institucions públiques involucrades en l’estudi i la divulgació de l’obra d’Enric Valor.

 
5)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 4 de novembre del 2011
 
 
J. Leonardo Giménez
 
Corregint el text d'un conte per a un concurs literari per a jóvens, en un diàleg, veig la frase: "No cal que truqueu, tireu la porta i entreu". A banda d'altres marques, tatxe el vocable "tireu" i el substituïsc per "estireu", amb un senyal de crida i la nota davall: "No cal que tiren la porta, els caldria un pic i una maça, amb què l'estiren n'hi ha prou". Quan li torne l'original, l'autor, un jove amb molt bona traça per a la literatura, s'adona de l'equívoc, riu la broma i em dóna les gràcies. Però a pesar adonar-se'n, en la conversa que tenim a continuació, cau repetides vegades en la mateixa errada que acabàvem d'esmenar, "tirant el fil recuperàrem la milotxa", en compte d'"estirant el fil recuperàrem la milotxa". No li ho dic, però pense, "on el van tirar?". I si el tiraren, "com recuperaren el catxirulo?". També esquiva, involuntàriament, la forma "estirar" dient "la vaig tirar tant de la trena, que caigué de tos", en lloc de "li vaig estirar tant la trena, que caigué de tos", o "la vaig estirar tant de la trena". El xicon té un boníssim nivell de valencià, però el de llibre. Li passa com a molts altres, empatxats de la vena lletraferida, que deuen amerar bé de la llengua del carrer i de la familiar, si volen escriure en un valencià creïble i assumible per tots.

"Tirar" i "estirar" són dos verbs que hi ha tant en valencià com en castellà, amb sentits semblants o aproximats, però en algun cas tenen accepcions discrepants. Una d'estes és el significat de la forma "estirar" valenciana, quan denota "fer força per portar cap a si (alguna cosa)", com en els exemples mencionats, o com "vam arrastrar la caixa estirant-la amb una corda", "el gat l'ha arrapada perquè li ha estirat el rabo". En casos pareguts en castellà usen "tirar/tirar de". Esta és una de les interferències induïdes pel castellà, i no contrarestades suficientment, que empobrixen la parla genuïna. Ocorre com en altres parelles de vocables com ara "esclafar/esclafir", "fregar/escurar", "secar/eixugar", "xafar/xafigar" i moltes altres, representatives de la riquesa i la precisió de la nostra llengua.
 
6)
 
Article publicat en EL PUNT dimecres 9 de novembre del 2011
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/472904-independencia-o-mort.html
 
Independència o mort
 
Ferran Suay
 

Diu l'excel·lent lingüista catalana Carme Junyent que no sap de cap llengua que haja desaparegut pel fet que els seus parlants estigueren preocupats per aquesta possibilitat, i en parlaren. Tanmateix, sí que hi ha idiomes que han estat esborrats del mapa perquè els parlants miraven cap a un altra banda mentre s'estava produint la substitució.

En Jordi Solé i Camardons no ho fa, això de mirar cap a una altra banda. “Independència o mort...de la llengua” (Voliana Edicions, 2011) és el títol del seu darrer llibre. Si bé és veritat que el títol resumeix la tesi central del llibre, no és cert —en canvi— que amb això n'hi haja prou i que ja no cal llegir-lo. Sí que cal. O —si més no— convé, si volem entendre correctament què passa i que se n'està fent del català.

L'autor es mou amb la fluïdesa que només proporciona un coneixement profund i extens de la sociolingüística catalana, i posa a l'abast de tothom conceptes i idees que només semblen fàcils quan algú les explica bé. Altrament, es converteixen en postulats abstrusos, que —lluny de contribuir a la comprensió— la dificulten i —pitjor encara— malbaraten l'interés del lector, i l'aparten de successives aproximacions al tema.

M'agrada especialment que, a l'hora d'explicar la situació actual del català, no posa per davant la constricció de quina és la idea que més convé transmetre, sinó que aborda amb precisió quirúrgica les dades disponibles, i aporta —sempre que cal— una opinió personal valenta i escassament condicionada per cap mena de convencionalisme o de sentit de la conveniència. No es tracta de si ens aliniem amb aquells que veuen el got mig buit o amb els qui el veuen mig ple, sinó de dir com estem i què passarà —previsiblement— si no és que ens arromanguem per tal d'evitar-ho.

I l'autor ho fa amb claredat i sense complexos. Abordant des dels aspectes més individuals (psicològics) de la complexa (per a nosaltres) qüestió de la tria lingüística, fins als elements d'anàlisi social, relacionats amb quin paper ocupa i pot ocupar el català en una societat futura en què la presència de l'anglès és un nou element a tenir en consideració.

El llibre l'haurien de llegir tant aquelles persones que pensen que el títol és una exageració, com aquelles altres que, en sentir parlar del retrocés del català, solen defugir el tema amb una ràpida referència de l'estil de “això ja ho arreglarem quan serem independents”. Les dos posicions trobaran material i arguments per a transformar-se, i progressar en realisme.

Queda lluny el temps en què les opcions independentistes podien rebutjar-se amb una simple al·lusió al seu caràcter utòpic. Potser allò que ara mateix resulta inacceptablement utòpic i extremadament ingenu és creure que Espanya ens permetrà de conservar la nostra llengua. Si llegiu el llibre, ho entendreu perfectament.

 
7)
 
Publicat en el blog PUNYETERA LLENGUA dijous 29 de setembre del 2011
http://blogs.ara.cat/punyeterallengua/2011/09/29/que-no-ens-matxaquin-matxucant-nos/
 
Que no ens matxaquin matxucant-nos
 

L’article que corregeixo comença així: “No serveix de res matxucar-se al gimnàs el primer dia”. Segurament quan el redactor ha escrit matxacar-se el corrector de l’ordinador l’hi ha subratllat i li ha proposat com a equivalència aquest matxucar que, si el deixo, farà arrufar les celles a molts lectors.

Amb el diccionari normatiu a la mà, la fruita pot arribar matxucada a casa si omplim massa el cistell o podem matxucar algú si no para de molestar. Però també podem matxucar o esmicolar una pedra. I si podem fer pols una pedra, sembla que també ho hauríem de poder fer amb un rival.

En canvi, segons el DCVB, aquest últim significat correspon només al castellanisme matxacar, mentre que els dos primers, masegar i donar cops, són els propis de matxucar, que, tot i que també prové del castellà, sembla que està més integrat a la llengua.

Així doncs, no matxucar un nen seria no fer-li mal abraçant-lo massa fort; i no matxacar-lo, no insistir-li massa en una cosa o no humiliar-lo guanyant-li totes les partides. En aquest últim sentit també tenim l’opció d’aniquilar, destrossar o escombrar, però són verbs més adequats per als titulars d’un diari esportiu que per a la conversa informal. Podem dir “El Barça escombra l’Atlètic”, però ningú ens diria “No escombris el nen”. A més, al diari també ens quedem sense idees quan Pau Gasol matxaca la cistella.

I tornem al “matxacar-se al gimnàs”, que estirant una mica el significat de fer pols una cosa vol dir que ens esgotem o ens cansem molt. És el menys intercanviable per matxucar i no el recull cap diccionari. A més, les possibles alternatives normatives (rebentar, baldar, extenuar, fer pols) no funcionen com a verbs pronominals (no ens rebentem al gimnàs ni ens baldem a la bicicleta).

Però hi ha un verb que a alguns ens surt de manera natural i que hi encaixa a la perfecció: estragar-se. És cert que també ve del castellà, però fa tants segles que l’hem fet nostre que li hem canviat el sentit i la sintaxi: en castellà només funciona com a verb transitiu. És una paraula dialectal, però viva. Al Camp de Tarragona diríem que no serveix de res estragar-se al gimnàs el primer dia.

Així és com volia deixar la frase, però ho vaig deixar córrer quan vaig comprovar que al meu voltant pocs coneixien aquest verb i que només el recull el DCVB. Valoreu vosaltres mateixos si “No serveix de res torturar-se al gimnàs el primer dia”, que és com va quedar, és prou satisfactori.

Cenyint-nos al sentit estrictament transitiu, el canvi de matxacar per matxucar no només sacrifica un matís molt interessant, sinó que sovint implica un canvi de registre. Potser perquè matxacar li ha pres el lloc o bé per la seva mateixa sonoritat, matxucar té unes connotacions fortament col·loquials que el fan poc adequat per a la llengua estàndard més formal.

No tinc clar que serveixi de gaire estragar-nos per evitar matxacar. Però el que sí que tinc clar és que, encara que la norma només accepti matxucar, un jove que entra al mercat laboral no serà mai un matxuca. Seguirà sent un matxaca o, per als pocs que conserven un català genuí, un escarràs.

 

8)
 
Videojoc en català en Nintendo 3DS.  Les aventures de Tintín, el joc.
 
L’empresa Ubisoft  comercialitza, per primera vegada, un dels seus jocs en català,  Les aventures de Tintín: el secret de l’Unicorn, disponible en la versió de Nintendo 3DS™. El joc ha estat desenvolupat per Ubisoft Barcelona i Ubisoft Montpeller, i està basat en la pel·lícula Les aventures de Tintín, dirigida per Steven Spielberg i produïda per Steven Spielberg, Peter Jackson i Kathleen Kennedy i ha comptat amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística per a la versió catalana.
 
Amb Les aventures de Tintín: el secret de l’Unicorn els fans de Tintín de totes les edats tenen l’oportunitat d’endinsar-se en el món de Tintín i reviure’n les aventures més emocionants.
 
“A Ubisoft Barcelona, estem molt satisfets de treballar en aquest projecte. Tintín és un dels personatges de còmic més emblemàtics de la nostra infantesa”, ha dit  M. Teresa Cordón, directora general d'Ubisoft Barcelona.  "També ha estat una gran experiència treballar amb gent amb tant de talent com Steven Spielberg i Peter Jackson. Estem segurs que la versió de Nintendo 3DS™ farà les delícies de tots els fans d’aquesta saga i també dels que s’hi acostin per primer cop”.
 
“Els videojocs tenen un paper clau  en la nostra cultura”, ha dit Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. “Poder jugar amb Tintín en català tindrà un impacte positiu en la nostra llengua”.
 
Les aventures de Tintín: el joc és una aventura plena d’acció que condueix els jugadors per un viatge a través del món de Tintín. Els jugadors podran redescobrir els escenaris de la pel·lícula, com el vaixell del capità Haddock, el Karaboudjan, el palau d'Omar Ben Salat, l'exòtica ciutat de Bagghar i altres de les aventures més emocionants de l’intrèpid reporter.
 
El joc conté alguns elements adaptats dels còmics El cranc de les pinces d'or, El secret de l’Unicorn i El tresor de Rackham el Roig. Els jugadors poden jugar-hi sols o amb amics, en una de les tres modalitats del joc. La modalitat per a un sol jugador ofereix una barreja d'exploració, trencaclosques i combat. També inclou elements exòtics, com ara lluita d'espases, combat aeri i conducció. Aquesta nova generació de Tintín és compatible amb Kinect™ per a Xbox 360 i amb PlayStation Move ® per al sistema PlayStation ® 3.
 
A més de la modalitat per a un sol jugador, Les aventures de Tintín: el joc, ofereix  reptes cooperatius que presenten els personatges clàssics de les aventures de Tintín. Els jugadors poden treballar junts en els mapes multijugador inspirat en els somnis del capità Haddock, o, per a aquells que busquen major competència, la modalitat “repte” ofereix  moltes oportunitats perquè els jugadors competeixin entre si per obtenir puntuacions altes.
 
Vegeu-ne el tràiler a Youtube: http://youtu.be/U0COBH3p6M4
 
Font: Direcció General de Política Lingüística
 
9)
 
Publicat en EL PUNT dimarts 8 de novembre del 2011
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/472920-escola-acudeix-als-tribunals-contra-la-xarxa-de-centres-plurilinguees.html
 
Escola acudeix als tribunals contra la Xarxa de Centres Plurilingües

L'entitat pren la decisió mentre es manté la negociació del projecte de decret sobre plurilingüisme a què ha sigut convidada

Encara no ha conclòs la negociació de la revisió del projecte de decret sobre plurilingüisme, a què Escola Valenciana ha sigut convidada per la conselleria, i l'entitat acaba de presentar una demanda en el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià contra l'ordre de creació de la Xarxa de Centres Plurilingües, el primer moviment de l'administració del PP –aprovat en l'etapa del conseller Alejandro Font de Mora– per a implantar un tercer idioma a les aules.

En concret, la federació demana la “nul·litat dels articles que dicten l'elecció arbitrària d'idioma per a la realització d'exàmens i la imposició del fet que totes les llengües tinguen el mateix percentatge sense consideracions pedagògiques”, segons explica en una nota.

Escola alerta que aquest disseny de la Xarxa està assumit en l'esborrany de decret sobre plurilingüisme que l'actual conseller, José Ciscar, vol consensuar amb la comunitat educativa.

Escola entén que no es pot defugir de l'obligatorietat de fer exàmens en valencià perquè l'exempció n' està limitada, segons la LUEV (Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià), a casos molt puntuals.

“En el cas de la tendència a igualar els percentatges d'assignatures en valencià, castellà i anglès, la norma entra en contradicció amb diverses normes de rang superior, com ara la pròpia LUEV i el cos central del seu desenvolupament, que marca amb claredat la diferenciació de les llengües vehiculars segons el programa triat: ensenyament en valencià, immersió lingüística o incorporació progressiva. És a dir, a través d'una norma amb el rang d'ordre s'anul·len altres resolucions superiors”, critiquen des de l'entitat.

10)
 
Publicat a
El Punt Avui. Comarques Gironines 06-11-2011 Pàgina 20
El Punt Avui. Edició Nacional 06-11-2011 Pàgina 2
 
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/472054-espanyol-llengua-vehicular.html
 
Espanyol, llengua vehicular
 
Vicent Sanchis
 
Alguns han volgut veure contradiccions en el programa del PP referides a l'ensenyament en les comunitats “amb idioma cooficial”. No n'hi ha. Haurien de fer un esforç i no mirar-se'n només el resum. El text sencer proclama: “Llibertat d'elecció és també llibertat de triar la llengua vehicular, ja sigui en castellà o en qualsevol llengua cooficial.” I encara més: “Farem efectiu el dret dels alumnes a aprendre en espanyol i en les restants llengües cooficials. Afavorirem el desenvolupament d'un bilingüisme integrador.” Això, es vulgui entendre o no, afecta el sistema educatiu a Catalunya. S'hi entremet. El fulmina. Ara, la contradicció arriba quan la intenció s'aplica a la realitat valenciana. Fins ara allà els pares tenien “llibertat d'elecció” i podien triar la llengua vehicular als centres escolars. Com que molts més dels que els agradaria triaven el català, els dissuadien al·legant “manca de recursos”. Ara ja no els deixaran escollir. La contradicció no és al programa, sinó a l'aplicació. En què quedem, senyor Rajoy?
 
11)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 20).
 
 

28. Entenem què representa per als catalans poder parlar en català. Per això nosaltres, que som anomenats persones nouvingudes o nous immigrants -hi ha cap dia en què es deixi de ser un nouvingut o un nou immigrant?-, però que volem ser catalans com tothom, volem participar de la llengua catalana com la resta de la població.

 

Associació Cultural per Colòmbia i Iberoamèrica, Associació de Treballadors Marroquins a Catalunya i tretze associacions més relacionades amb el món de la immigració

 

 
12)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - betgetjo
 
2) Albert Jané - Duplicacions pronominals
 
3) Antoni Llull Martí - Camions, autocars, autobusos
 
4) Pau Vidal - Escarnir
 
5) Pere Ortís - La parla de l'Urgell (Locucions i frases fetes. Lletra U)
 
6) Pere Ortís - Correccions lingüístiques
 
7) Ramon Sangles i Moles - Compendi de Normes d'Estil
 
8) Articles d'Albert Pla Nualart
 
9) Josep Ruaix i Vinyet - Pleonasmes en les oracions de relatiu
 
10) Blog de Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo
 
11) Ramon Sangles i Moles - Tenir poder d’adaptabilitat
 
12) Joan Tudela - Comunicació escrita: la mecanografia
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d’enviar a l’adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l’adreça electrònica on voleu rebre’l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2011 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací