Butlletí número 553 (dilluns 14/11/2011) - Continguts triats i enviats
per Eugeni S. Reig
5) Curs "ELS ESCRIPTORS
VALENCIANS I LA LLENGUA AUTÒCTONA EN ELS SEGLES XIV I
XV"
6) Premi Germà Colón d'Estudis
Filològics
7) Premi "La
Independència que ens cal..."
8) Conferència:
Ideologies of Linguistic Diversity
9) Nou llibre: El
dardo en la Academia. Esencia y vigencia de las academias de la lengua
española
10) III Congrés de
Cultura i Territori a les comarques de la Diòcesi de
Tortosa
12) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
1)
Presenta el llibre: Francesc Mompó i
Valls.
Hi intervenen: Joan-Carles Martí i
Casanova, autor del llibre, i Eugeni S. Reig,
lingüista.
Lloc: Octubre, Centre de Cultura Contemporània - Carrer de Sant Ferran, núm. 12 -
València.
Data: Dimecres 16 de novembre del 2011.
Hora: 7 de la vesprada.
Des del Rovellet de l'Ou d'Elx són vint-i-tres escrits en els quals es
reflexiona sobre la gran ciutat a la fita sud de la catalanitat cultural.
El
rovellet de l'ou és la denominació tradicional del centre
històric d'Elx. Es reflexiona sobre el Misteri
d'Elx, el model lingüístic valencià, la riquesa del català de la
frontera sud, la història, uns elxans il·lustres, alguns oblidats a casa; i les
relacions sempre complicades amb Alacant i València. Ens apropa el seu petit
gran país d'una vitalitat lingüística amagada, insospitada i menystinguda nord
enllà de la línia Biar-Busot. Ens retrata alguns dels personatges que feren
possible la represa lingüística de l'Extrem Sud del País Valencià a la segona
meitat del segle XX.
Pel camí que
s'enfila tramuntana amunt un elxà és cridat a fer conèixer la seva terra per
tots els Països Catalans: al Segura, al Vinalopó, a Alacant, a Otos a la Vall
d'Albaida, a València, el cap-i-casal dels valencians, a Tortosa, a Barcelona,
la capitalitat cultural de tots els catalanoparlants, a Girona, a Mallorca fins
arribar a Quilhan, Tolosa, Marselha o Ate, en terres occitanes on va nàixer un
elxà que va tornar enjorn al bres, perquè s'han d'estretir els llaços entre els
pobles de llengua catalana i de llengua occitana que conformen una civilització
original bessona.
La presentació anirà a càrrec de Joan Francesc Mira,
escriptor, antropòleg i traductor.
Presentarà l'acte Eliseu Climent, president d'Acció
Cultural del País Valencià
Lloc: Octubre, Centre de Cultura Contemporània - Carrer de Sant Ferran, núm. 12 -
València.
Data: Dimarts15 de novembre del
2011.
Hora: 7 de la
vesprada.
Homer, l'autor de la Ilíada i de l'Odissea, és el pare
de la literatura occidental: el principal llegat literari de l'antiga Grècia.
Els 12.000 versos de l'Odissea, repartits en 24 cants, narren les aventures
d'Ulisses durant l'accidentat i llarguíssim retorn des de Troia fins a Ítaca,
l'illa on viuen la dona i el fill, esperant-lo, a més d'un bon nombre
d'aspirants a rellevar-lo en el tron i en el llit nupcial. Episodis tan cèlebres
com la seducció de les sirenes, la lluita amb el gegant Polifem, la visita al
món dels morts, la venjança dels pretendents o el retrobament amb Penèlope fan
que l'Odissea sigui considerada, amb tota la raó, la mare de les novel·les
d'aventures. Una obra mestra de tots els temps, perfectament travada, plena de
bellesa i amena en extrem.
Joan F. Mira (València, 1939)
és autor d'una obra narrativa i assagística de gran importància, antropòleg i
professor de grec i cultura clàssica. Ha excel·lit en la traducció de la Divina
Comèdia, de Dante Alighieri, i dels Evangelis. La seva versió en hexàmetres de
l'Odissea trasllada d'una manera clara i fidel tota la grandesa, l'emoció i la
vivacitat narrativa de l'original grec.
60 anys després de la versió de
Carles Riba, aquesta nova versió catalana suposa un gran esdeveniment cultural
atès que el text d'Homer és l'origen de la narrativa occidental i un dels
fonaments de la nostra cultura.
La versió de Joan Francesc Mira ens
permet acostar-nos a aquest clàssic amb un català ric, segur i expressiu. Amb
aquest nou treball, Joan Francesc Mira signa la traducció de les tres bases
literàries de la cultura occidental: la Divina Comèdia, els Evangelis i, ara,
l'Odissea.
Publicat en el diari digital VilaWeb dimecres 9 de
novembre del 2011
Manuel Pérez Saldanya i Ramon Ferrer s'han declarat disposats a
presentar-se el 18 de novembre
La renovació
de la junta de govern de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) tindrà dues
candidatures a la presidència el dia 18 de novembre. Els vint acadèmics que
tindran dret de vot, després de la plaça deixada vacant per Ascensió
Figueres, que n'era la presidenta, podran escollir entre l'actual
president en funcions, Manuel
Pérez Saldanya, i el vocal Ramon
Ferrer. I set acadèmics més es presenten per ocupar la
vice-presidència, la secretaria i dues vocalies.
Per optar a l'elecció cada candidat ha de presentar l'aval de set membres de
l'Acadèmia. I la data límit per a presentar candidatures és el 15 de novembre.
El dia del ple extraordinari es votarà, primerament, la presidència i, a
continuació, la resta de càrrecs de la junta.
Els candidats a la vice-presidència són Josep Palomero i Antoni Ferrando;
Verònica Cantó i Àngel Calpe opten a la secretaria; i Emili Casanova, Albert
Hauf i Josep Lluís Domènech, a les vocalies. En total, nou candidats per a set
places. Totes les places es podran decidir per votació el dia 18 de novembre,
però també es podran pactar aabans.
Les candidatures presentades no responen a una batalla entre faccions, segons
fonts internes de l'AVL, però s'hi poden destriar sensibilitats diferents.
Segons les mateixes fonts, Pérez Saldanya proposa una presidència allunyada dels
designis partidistes, una aproximació a l'Institut d'Estudis Catalans, i a una
col·laboració amb les entitats que promouen l'ús social de la llengua. En canvi,
Ramon Ferrer proposa que l'AVL es concentri en l'estudi lingüístic de perfil més
tècnic i és més refractari al IEC.
Tot amb tot, segons les fonts consultades per VilaWeb, les qüestions
fonamentals com la unitat de la llengua o la despolitització de l'ens no
patiran, guanyi qui guanyi, perquè les batalles entre els sectors secessionistes
i els unitaristes s'han diluït completament.
4)
Publicat en el diari Levante-EMV dimecres 8
de novembre del 2011
El catedrático Pérez Saldanya optará a
presidir la entidad lingüística después de que los académicos no lograran pactar
ayer una lista única
Ferrer, exmiembro de la RACV y preferido de Figueres
para la sucesión, ya tenía candidatura diseñada
Ascensió Figueres
no dejó la sucesión tan atada como pensaba cuando el pasado 14 de octubre
dimitió de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) para volver a la política
pura y dura como número 3 de la lista del PP por Castelló al Congreso de los
Diputados. La presidenta durante los diez años de vida de la entidad lingüística
se fue habiendo bendecido antes un pacto entre miembros de distintas
sensibilidades de esta por el que Ramon Ferrer optaría a ser el nuevo máximo
representante y tendría como vicepresidente a Josep Palomero. La alianza entre
un exmiembro de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) propuesto por el
PP y un exconcejal del PSPV estaba diseñada para ser candidatura única en las
elecciones del próximo día 18, pero al final no lo será.
Las reticencias
despertadas en círculos universitarios hacia una Acadèmia liderada por un
historiador procedente de una entidad contraria a la unidad lingüística, llevó
al actual presidente en funciones, el catedrático de la Universitat de València
Manuel Pérez Saldanya, a plantear su disposición a continuar de manera firme en
el cargo si contaba con un apoyo suficiente de compañeros.
El plazo para
presentación de candidaturas se abrió el 1 de este mes, pero hasta ayer nadie
había movido ficha. Todos estaban a la espera de una reunión informal celebrada
al mediodía de ayer. El objetivo era comprobar si había posibilidad de pactar
una candidatura única, dado que una parte de los académicos no se veía
representado en la encabezada por Ferrer y Palomero, y en la que también
entrarían Verònica Cantó (como secretaria, puesto que ya ocupa) y los
universitarios Emili Casanova y Albert Hauf (vocales).
Las cartas se
pusieron ayer sobre la mesa. Pérez Saldanya ofreció integrar a cuatro de los
miembros de la lista citada en una candidatura encabezada por él, pero la
propuesta no fue aceptada, según pudo saber Levante-EMV, y Ferrer -considerado
un hombre bien visto por el Consell- mantuvo su idea de aspirar a la
presidencia.
Así que, si nada cambia, habrá duelo por gobernar la AVL.
Pérez Saldanya registró ya ayer su candidatura. Ferrer no lo ha hecho aún, pero
afirmó ayer a este diario que "supone" que lo hará en los próximos días. El
profesor de la Universitat destacó la proximidad de criterios entre todas las
partes y argumentó que la AVL no es ya la de hace diez años, por lo que rechazó
que se pueda hablar de división o de bloques.
Oficialmente, la Acadèmia solo
reconoció que a última hora de la mañana de ayer hubo "movimientos", sin
concretar más. Según la información de este diario, Palomero también presentó
sus cartas para ser vicepresidente, como asimismo lo hizo el catedrático de la
Universitat Antoni Ferrando para el mismo cargo. Àngel Calpe, igualmente, ha
optado ya formalmente a la secretaría (Cantó, al parecer, aún no lo ha hecho),
mientras que Casanova, Hauf y Josep Lluís Doménech se han postulado para las
vocalías.
5)
CURSOS I JORNADES DE LA FUNDACIÓ GERMÀ COLÓN
“ELS
ESCRIPTORS VALENCIANS I LA LLENGUA AUTÒCTONA EN ELS SEGLES XIV I
XV”
UNIVERSITAT JAUME I
Facultat
de Ciències Humanes i Socials
16-17 de
novembre de 2011
Des de la
seua constitució l'any 2002, la Fundació Germà Colón ha organitzat nombroses
activitats relacionades amb les llengües i literatures romàniques, i molt
especialment amb la catalana. Continuant amb aquest esperit, per a aquest any
2011 el Patronat de la Fundació ha programat un conjunt de cursos, seminaris i
col·loquis, entre els quals Els
escriptors valencians i la llengua autòctona en els segles XIV i XV. El
títol, descriptiu i d'ecos guarnerians, reflecteix directament els objectius de
la trobada, que pretén d'oferir un espai de convergència entre historiadors de
la llengua i de la literatura i alhora una ocasió per plantejar estats de la
qüestió sobre autors i temes diversos.
Directors:
Dr.Germà
Colón (Universitat de Basilea, IEC)
Dr.Tomàs
Martínez Romero (UJI, IEC)
AMB LA
COL·LABORACIÓ DE GREMI (Grup de Recerca en Estudis Medievals
Interdisciplinars)
PROGRAMA:
DIMECRES 16 DE NOVEMBRE
16h. Presentació
Dr. Germà
Colón, La llengua del Tirant. Algunes
qüestions
16.30. Dr.
Albert Hauf (UV), Coherència i cohesió en
la inclusió de fonts i manlleus al Vita Christi d'Isabel de
Villena
17.15. Dr.
Antoni Ferrando (UV), La valenciana prosa
de Roís de Corella i Miquel Péreç
Descans
18.15.
Dra.Anna-Isabel Peirats (UCatòlica de València), La llengua de la comicitat: l'ambigüitat de
Jaume Roig
19.00. Dr.
Emili Casanova (UV), La llengua de les
traduccions medievals: Antoni Canals
DIJOUS 17 DE NOVEMBRE
16.30. Dr.
Rafael Alemany (UA), El lèxic i les
constants temàtiques marquianes
17.15.
Dra. Marinela Garcia Sempere (UA), La
prosa religiosa en la tardor medieval
Descans
18.30. Dr.
Tomàs Martínez Romero (UJI), Ritme i
estructures paral·leles en la predicació
vicentina
19.15.
Dra. Rosanna Cantavella (UV), La prosa
afectiva d'Isabel de Villena
Premi Germà Colón
d'Estudis Filològics
La Fundació Germà Colón, amb seu a la
Universitat Jaume I, té com objectiu prioritari la promoció de totes les
activitats relacionades amb la Filologia Romànica i pretén d'incentivar-ne el
coneixement i la recerca en els seus diferents àmbits. Atesa la vinculació de la
institució i del fundador a les terres valencianes, el Patronat de la Fundació
convoca el I Premi Germà Colón d'Estudis Filològics, destinat a guardonar el
millor treball inèdit relacionat amb la llengua, la literatura i la filologia en
terres valencianoparlants, en totes les seues manifestacions des dels orígens
fins al segle
xix.
Al premi podran accedir tots els treballs
relacionats amb el tema esmentat, redactats en català, amb una extensió mínima
de 350.000 caràcters i una màxima de 500.000. A més, l'autor o autora s'ajustarà
a les normes d'edició que figuren a la pàgina web de la Fundació (http://www.fundaciocolon.uji.es). El premi consistirà en la publicació de l'obra.
El jurat estarà format pel Sr. Rector/a o
persona en qui delegue, el Dr. Germà Colón, un membre del Patronat de la
Fundació i dos especialistes externs o pertanyents a la mateixa institució. La
seua decisió serà inapel·lable. El premi podrà ser declarat
desert.
El premi es lliurarà durant la celebració
d'un acte acadèmic, que serà presidit pel Rector i pel Director del Patronat, en
el qual, a més de la lectura del veredicte, hi intervindrà la persona guanyadora
de la convocatòria, que farà l'exposició de les principals conclusions de la
seua recerca.
El termini de presentació d'originals serà el 23
d'abril de 2012.
7)
Premi “La
Independència que ens cal...”
Voliana Edicions convoca el 28 d'octubre de 2011
un concurs de relats de ficció especulativa, “La Independència que ens cal...”, partint del pressupòsit del que hauria
passat si al segle XVII Portugal no hagués aconseguit la
independència i, en canvi, el Principat de Catalunya i la resta dels Països Catalans, haguessin format un Estat Català
independent.
Es tracta de mostrar, en un
relat inèdit d'història- ficció coherent, seriós, però imaginatiu, fins a quin punt, per exemple, Portugal o Portugalícia (o com decideixi
batejar-lo l'autor) seria avui una nova realitat amb
diverses comunitats autònomes "bilingües" dins Espanya i l'Estat Català
un país europeu.
Un jurat coordinat per Jordi Solé i Camardons, i
amb membres de diverses contrades dels Països Catalans, farà
la tria dels originals rebuts per correu electrònic a l'adreça jscamardons@gmail.com.
El relat guanyador pot tenir entre 100 i 200
fulls dinA4, escrits en català.
Voliana Edicions es compromet a editar el relat guanyador i
avançar 600 euros a compte dels drets d'edició de l'obra.
L'autor rebrà el 10% dels beneficis del PVP dels llibres
venuts.
La data límit de lliurament de les narracions
serà el 24 de juny de 2012, diada dels Països Catalans.
En cas que hi hagi dues narracions que el jurat
valori per igual s'editaran les dues (en un mateix volum o
en dos volums) a la col·lecció Entrevol de Voliana Edicions i s'avançaran 300 euros
a
cadascuna de les dues obres
guanyadores.
Els participants en el concurs han d'acceptar
aquestes condicions.
8)
Dimecres, 16 de novembre de 2011, 19 h
Sala de la Caritat de la Biblioteca de Catalunya
Carrer de l'Hospital, núm. 56
Barcelona
Conferència:
Ideologies of
Linguistic Diversity
Dr. Matthias Brenzinger (Universität zu
Köln)
Presideix l'acte:
Yvonne Griley
Directora General de Política
Lingüística
Organitza:
Linguamón-Casa de
les Llengües, Càtedra UNESCO de
Llengües i Educació, Linguapax, CIEMEN i
GELA.
El
Dr. Brenzinger ha col·laborat amb el GELA en diverses activitats en els darrers
anys i probablement molts ja el coneixeu. És un dels especialistes més
reconeguts en processos de substitució lingüística. És
autor i editor de diverses obres sobre llengües amenaçades, ha organitzat
diversos congressos internacionals i ha estat professor
visitant en universitats d'arreu del món (Brasil, Etiòpia, EUA, França, Japó,
Portugal, etc.).
L'acte el coorganitzem amb la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació,
Linguamón-Casa de les Llengües, Linguapax i el CIEMEN, i estarà presidit per la
senyora Yvonne Griley, Directora General de Política Lingüística.
Trobareu tots els
detalls a l'agenda de la nostra pàgina web www.gela.cat
9)
Nou llibre:
El dardo en la Academia. Esencia y
vigencia de las academias de la lengua española
(2 volums)
Editorial Melusina, 2011
Editors: Sílvia Senz i Montserrat
Alberte
Pròleg: Màrius Serra
Autors: Luis Carlos Díaz Salgado, Juan Carlos
Moreno Cabrera, Luis Fernando Lara, Gianluigi Esposito, Silvia Senz, Jordi
Minguell, Montserrat Alberte, José del Valle, Graciela Barrios, José Martínez de
Sousa, María Pozzi, Esther Forgas, Susana Rodríguez Barcia, Maria Antònia Martí,
Mariona Taulé i Silvia Ramírez Gelbes.
El dardo en la Academia
és una obra de 13 articles, fet per 16 autors. Es proposa el triple objectiu
d'esclarir quins factors han contribuït a sustentar l'extraordinari ascendent
social de la Real Academia Española de la Lengua; d'analitzar la seva
idiosincràsia institucional; i de plantejar, finalment, la necessitat de la seva
existència. Com a obra de divulgació lingüística i sociolingüística, amb un
afany decididament crític té, a més, l'ambició de contribuir a contrarestar les
idees lingüístiques, la visió social i cultural i l'acció sobre el llenguatge
que tant la Real Academia Española de la Lengua com els seus acadèmies
associades promouen. Per tal de fer-ho els autors posen a l'abast del lector una
minuciosa dissecció de l'anatomia i l'ànima acadèmiques.
Fins al 30 de novembre del 2011 està d'oferta: 35 euros (inclou
despeses de tramesa). Passat aquesta data valdrà 49 euros (més despeses de
tramesa)
Els enviaments es faran a partir del 21 de novembre.
Per a
inscriure's a l'oferta cal enviar un missatge a: prensa@melusina.com
III Congrés de Cultura i
Territori a les comarques de la Diòcesi de
Tortosa
Vinaròs, dimecres 23 de novembre de
2011
16.00 h Recollida de materials
16.30 h – 17.00 h
Presentació del Congrés.
17.00 h - 17.45 h
Ponència:
La religiositat popular
al bisbat de Tortosa, a càrrec de Mn. Josep Alanyà (Canonge
arxiver de la catedral de Tortosa i director de l'Arxiu
diocesà).
17.45 h – 18.15 h Pausa-café
18.15 h – 19.15 h Comunicacions
- Barreda, Pere-Enric. “Escriure per al calaix: nova datació d'obres
de Carles Salvador”
- Pérez Silvestre, Òscar. “Història externa de la Breu Instrucció
de la Doctrina Cristiana (1922), de Carles Salvador i Mn. Eloi
Ferrer Cadroi”
- Querol, Enric. “Poesia en català a les Terres de l'Ebre 1401-1848.
Presències i absències”
- Aragonés, Albert. “Notes i lectures d'astronomia popular»
- Masdeu, Fina. “Literatura i cuina a Ilercavònia (propostes per
treballar a l'aula)
- Valldepérez, Santiago. “Buda”
Sessió C
- Soler, Alba; Soler, Rafael. “Arquitectura i territori”
- Querol Gómez, Antonio. “El patrimoni civil i religiós com a recurs
turístic del territori”
- Fuguet, Joan. “Novetats entorn de l'arquitectura militar dels
castells templers de l'Ebre i el Baix
Maestrat”
19.15 h – 20.30 h Taula redona:
Els mitjans de
comunicació intercomarcals al segle xxi, amb la participació de
Jordi Marzà (Mediarec), Josep Lluís Villa (Imagina Ràdio), Josep Arasa (La
Veu de l'Ebre) i Emili Fonollosa (Vinaròs News). Moderadora: Emma Bas
(Cadena Cope).
Vinaròs, dijous 24 de novembre de
201116.00 h – 17.00 h Ponència:
De geosinònims catalans,
amb especial referència a la varietat geogràfica tortosina, a
càrrec de Germà Colón (Institut d'Estudis Catalans)
17.00 h – 18.00 h Comunicacions
- Beltran i Cavaller, Joan. “Els noms dels mariscs bivalves”
- Rull, Xavier. “Anar astall és fer-ho arreu iau, tat? Les paraules
gramaticalitzades del parlar tortosí: descripció, origen i tractament
descriptiu i prescriptiu”
- Puig Malet, Joan; Buj Alfara, Àngela. “El Vocabulari català de
Tortosa de Francesc Mestre i Noè en línia”
- Almuni Balada, M. Victòria; Grau Verge, Ferran. “Arquitectures de
l'aigua a les Terres del Sénia”
- Borràs, Noèlia. “Les aportacions de Jerónimo de Uztáriz al
desenvolupament del port dels Alfacs al segle XVIII”
- Fabregat Galcerà, Emeteri. “La xarxa hidràulica de la Vall Cervera –
Vall del Toscar: creació, modificacions i usos (1148-1900)”
- Aixendri, Roman. “Entre la memòria i l'oblit a les Terres de l'Ebre”
- Grau Ferrer, Víctor. “El Memoràndum d'Antonio- Emilio Damián
Montagut (1891- 1967): repassem la història viscuda”
- Subirats i Forné, Francesc. “Els elements pertanyents al patrimoni
local i a la Guerra Civil, al terme municipal d'Alcanar”
18.00 h – 18.30 h Pausa-cafè
18.30 h – 19.45 h
Taula redona:
Agricultura, pesca,
irrigació i ecologia, amb la participació de Josep Miquel Segura
(Director Comercial d'Ecocítrics Ebre-Sénia), Guillermo Edo (Gerent de
Benihort), Josep Lluís Fabra (Enginyer Agrònom) i Xavier Garriga (Patró
Major de la Confraria de Pescadors Sant Pere de Sant Carles de la Ràpita).
Moderador: Artur Aparici (Universitat Jaume I).
19.45 h Visita guiada per la
població.
Vinaròs, divendres 25 de
novembre de 2011
9.00 h – 10.00 h
Comunicacions
Sessió A
- Cremades i Cortiella, Elga. “El parlar de Masriudoms (Baix Camp)”
- Pradilla, Miquel Àngel; Sanz, Rocío. “Aproximació al parlar de Xert
(Baix Maestrat)”
- Perea, Maria Pilar. “Tortosa: entre Gandesa i Vinaròs. Similituds i
diferències a començament del segle XX”
- Meseguer-Carbó, Josep. “Les modificacions en la localització
«Maestrat» en el Diccionari Català-Valencià-Balear”
Sessió B
- Anglès Soronellas, Fina. “Orgues als municipis tarragonins de la
diòcesi de Tortosa (Priorat, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre i
Montsià)”
- Castellanos, Eva; Collazos, Josep Antoni. “El camí de sirga”
- Folch, Xavier. “Inventari–catalogació de les barraques de pedra en
sec al terme de Tirig (Castelló)”
- Arasa, Álvaro. “Roques del Port”
Sessió C
- Castellvell, Ventura. “Els béns dels sarraïns a Benifallet a finals
del segle XV”
- Pros Tarragó, Josep Maria; Pérez Tarragó, Àngels; Raduà Serra, Josep
Maria. “Ascó als grafits de Chinon? Desxifrant l'enigma templer”
- Royo Pérez, Vicent. “«Com los castells de nostra religió no sien per
a sostenir hòmens bandolés ni metre en mal e bandositat los vassalls
nostres e de nostra religió». Guerres privades i lluites de bàndols al
Maestrat (s. XIV-XV)”
10.00 h – 11.00 h Comunicacions
Sessió A
- González Collantes, Carla. “El model de llengua dels mitjans
digitals valencians: una aproximació a través de Comarquesnord,
L'Informatiu, AraMultimèdia i VilaWeb Ontinyent”
- Gumbau Morera, Felip. “Una diòcesi amb dos modalitats de llengua.
Entre la normalitat i l'anomalia”
- Valls, Esteve. “L'excepcionalitat de la cruïlla catalanoaragonesa a
les Terres de l'Ebre: un cas de dissidència respecte a les dinàmiques
evolutives dels parlars nord-occidentals”
Sessió B
- Sauch Cruz, Núria. “El reialisme i la guerra del Trienni Liberal
(1820-1823) al Matarranya”
- Sauch Cruz, Núria. “L'inici del primer carlisme a Morella (novembre
1833)”
- Subirats, Emigdi. “L'Associació Cultural Soldevila, un projecte
cultural a Campredó”
Sessió C
- Domènec, A.; Sabaté, A.; Castellnou, J. “Catalogació de les
varietats agrícoles tradicionals de Vandellòs i el seu entorn”
- Pérez i Soriano, Josep. “De l'espoli al projecte territorial: el
país de l'Olivera”
- Sardà, Jordi ; Farré, Xavier; Duro, Juan Antonio; Bové, Miquel
Àngel. “Evolució i clústers de la demanda turística a les Terres de
l'Ebre”
11.00 h – 11.30 h
Pausa-cafè
11.30 h – 12.30 h Ponència:
Adaptació a les noves
tecnologies al llarg del cicle vital, a càrrec de Rosana Clemente
(Universitat Jaume I).
12.30 h – 13.30 h
Ponència:
Falagueres i coes de
cavall de la regió d'Ilercavònia: uns tresors sovint ignorats, a
càrrec de Rafel Curto i Luís de Torres (Grup de Recerca Científica ‘Terres
de l'Ebre') i Llorenç Sáez (Universitat Autònoma de
Barcelona).
Descans
16.00 h – 17.00 h
Comunicacions
Sessió A
- Fabregat, Maria Reis; Serra, Anna Isabel. “Les ordinacions dels
mestres de cases de Tortosa del segle XVIII: drets, deures i
responsabilitats”
- Ferreres, Joan. “Veïnatge de la vila de Vinaròs al 1621”
- Roig Vidal, Joan. “Els Salvador”
Sessió B
- Flores Abat, Lluís-Xavier; Flores Abat, Miquel-Àngel; Monjo Mascaró,
Joan-Lluís. “El ball popular i tradicional a les terres de l'Ebre.
Algunes consideracions i propostes per a la seua dignificació”
- Pubill Soler, Biel. “Jugant riu avall”
- Ortí, Joan. “Els jocs a la diòcesi de Tortosa. Estudi comparatiu de
les manifestacions lúdiques de caràcter tradicional a tres poblacions de
la diòcesi
Sessió C
- Garfella Rubio, José Teodoro; Mañez Pitarch, Maria Jesús; Cabeza
González, Manuel. “La documentación grafica del patrimonio
arquitectónico a través del empleo de metodologías avanzadas y su
aplicación dentro de la comarca de la Diócesis de Tortosa”
- Sáez Riquelme, Beatriz; Pitarch Roig, Àngel M. “La iglesia de la
Asunción del Portell de Morella: el inicio del tipo arquitectónico de
las iglesias Salón en las Diócesis de Tortosa y Segorbe-Castellón”
- Gil Duran, Núria. “Les ciències socials mitjançant el patrimoni
cultural: un projecte educatiu d'art contemporani i el seu context
territorial”
17.00 h – 18.00 h
Comunicacions
Sessió A
- Escartí, Vicent J. “El Tenal (1793): un exemple de construcció de la
memòria eclesiàstica”
- Ferrando, Antoni. “Joan Olzina, il·lustre secretari del Magnànim,
¿autor del Curial e Güelfa?”
- Agut, Fàtima. “Del didactisme de l'obra teatral de Joan Manuel
Borràs Jarque a l'intent de renovació de Francesc Almela i Vives, dues
produccions teatrals per descobrir”
Sessió B
- Casanova, Emili; Ferrer, Ramon. “Toponímia al Maestrat i els Ports
de Morella durant el segle XIII i XIV”
- Fabregat Galcerà, Emeteri. “Toponímia històrica al massís del Port a
l'època medieval i moderna”
- Gombau Domingo, Carme. “Aproximació lingüística i històrica a les
actes de l'Ajuntament d'Amposta 1936-38”
Sessió C
- Gavaldà, Antoni. “El sindicalisme pagès a les Terres de l'Ebre
(1939-1944)”
- Sanz Arnau, Vicenç. “Els expedients de responsabilitats polítiques
de Traiguera”
- Subirats, Emigdi. “Campredó republicà”
17.00 h – 18.00 h Taula de presentació de llibres recents sobre el
territori
18.00 h – 18.30 h Pausa-cafè
18.30 h – 19.45 h Taula
redona:
Els menjars: una cultura
per difondre, amb la participació de Agustín Platillero (Professor
de cuina i cuiner del Restaurant Les Doyes - Peníscola), Rafa Gauxacs
(Casa dels Capellans – Traiguera), Salvador Alcaraz (El Langostino de Oro
- Vinaròs) i Juanjo Roda (Cuiner, escriptor i director de la col·lecció
‘La Teca' d'Onada Edicions). Moderador: Carlos García
Barragán (President d'Agretur i director de l'Hosteria del Mar –
Peníscola).
19.45 h - 20.00 h Cloenda
acadèmica del
Congrés. |
(divendres 11 de novembre del 2011)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
19).
25. Plau-me encara parlar
la llengua d'aquells savis
que ompliren l'univers de llurs costums e
lleis,
la llengua d'aquells forts que acataren los
reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs
agravis.
Bonaventura Carles Aribau
Escriptor i
economista
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací