InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 550 (dimarts 08/11/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
 
 
 
 
 
7) Josep Gifreu - Qui vol enfonsar TV3?
 
8) Èxit per a la I Jornada de reflexió per la transformació dels hàbits lingüístics
 
9) Josep L. Pitarch - Un polonés i una colombiana
 
10) Joan Abril Español - ¿Tenim mals hàbits lingüístics?
 
 
12) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
Publicat en Nació Digital.cat dimecres 19 d'octubre del 2011

L'«Odissea» en català

El filòleg Joan F. Mira tradueix, de nou, la magna obra d'Homer

 
"S'ha de fer, algú ho ha de fer i ho faré jo". Això és el que va pensar Joan F. Mira (València, 1939) abans d'enfrontar-se a la traducció al català de la magna Odissea d'Homer. En aquesta nova versió del clàssic grec, Mira ha mantingut els versos hexàmetres del text original perquè "convertir-ho en prosa suposa desfer el sentit de la recitació original" i ha assegurat estar sorprès per la facilitat que li ha donat la llengua catalana a l'hora de traduir els hexàmetres. "Ha arribat un moment en què interiorment em trobava disponible per fer el que realment em venia de gust i per fer una cosa que paga la pena", ha assegurat Mira.

Mira va abordar la traducció amb "moltes ganes" perquè és un treball que "no es pot fer per compromís ni per obligació, s'ha de fer per gust i per fer un servei públic" perquè té una repercussió sobre "alguns milers de persones que podran gaudir d'aquesta lectura incomparable", ha assegurat l'autor.



Tot i que el temps de feina més específic de la traducció han estat tres anys, un de preparació i dos de traducció pròpiament dita, Mira ha assegurat que "per traduir un clàssic com aquest es necessita una llarga familiaritat amb el text, l'època, el context cultural... són molts anys de tenir el text com a part de les lectures i de la formació".



El vers homèric és, per a Mira, "una prosa rítmica, sense rima però amb ritme". Mira ha mantingut els versos hexàmetres del text original ja que "convertir-ho en prosa suposa desfer el sentit de la recitació original, anul·lar el ritme", ha dit. "La prosa pot servir per conèixer la història, però per donar-li el regust d'una narració que també és un poema, has de mantenir el vers i, si la teva llengua t'ho permet, mantenir l'hexàmetre original", ha afegit.



Tot i que ha assegurat que "mai no tenim prou" traduccions ni versions dels clàssics literaris, "no estem mal posicionats" en relació a altres llengües ja que "poques llengües del món tenen una col·lecció com la Bernat Metge", ha recordat. "Mai no es llegeixen prou", ha advertit



"El català com a llengua literària té un bon estat de salut", ha assegurat Mira, perquè cada any "es publica més i més bona literatura que en moltes altres llengües europees de la dimensió", ha apuntat. "Si el català té algun problema és com a llengua de la societat, del país, però com a llengua literària no", ha conclòs, i ha afegit que al País Valencià "els dos extrems estan més allunyats".
 
 
2)
 
Publicat a
 
 

Continuant el repte que van suposar les seves versions dels Evangelis de la Divina Comèdia de Dante Alighieri, el narrador, assagista, antropòleg i professor de grec i de cultura clàssica Joan Francesc Mira (València, 1939) presenta ara l'Odissea, que al costat de l'Ilíada, representa el naixement de la cultura moderna occidental. Mira ha mantingut l'estructura en vers, dotze mil versos en hexàmetres. El retorn cap a Ítaca té ara una versió renovada i solvent després de la clàssica de Carles Riba.

Quants anys fa que treballa en aquesta versió de l'Odissea?

Per parlar en números rodons, he de dir que ha estat un any de preparació i dos de traducció.

Sessions maratonianes?

Bé, continuades. Al matí em dedico a collonades com llegir la premsa, escriure articles i preparar conferències. Hi dedicava unes cinc hores diàries, és a dir, unes tres mil hores.

Quina necessitat té un novel·lista d'èxit, un articulista i professor de prestigi de ficar-se en embolics d'aquesta magnitud?

La primera és passar-ho bé, disfrutar com ningú i, a més, fer un servei públic al país. Quan algú em pregunti què he fet en la vida, li respondré que he posat a l'abast de milers de persones la Divina Comèdia, els Evangelis i l'Odissea.

Amb aquesta tríada un lector ja té la base de la cultura...

Són les tres potes de la cultura occidental. Si en treus una, la cadira cau. Li'n pots posar quatre, cinc o les que vulguis, però amb aquestes tres ja s'aguanta.

Totes les cultures estables fan relectures generació rere generació dels clàssics. Ha estat aquesta una de les funcions de les seves versions?

Evidentment. Una cultura que pretén ser normal ha de fer les relectures. Canvia la concepció, canvia la visió, la manera d'enforcar-ho, el llenguatge literari... Un llenguatge literari, que fa cinquanta o seixanta anys podia semblar normal, necessita una revisió. Actualitzar implica revisitar. La lectura dels clàssics, la manera de llegir-los també canvia.

El fet que la seva versió de l'Odissea sigui en versos i en hexàmetres, ha estat un repte?

Aquesta era una condició sine qua non. En cas contrari, hauria estat una altra cosa, un altre ofici. S'havia de fer en hexàmetres. A més, l'idioma nostre ho permet. En francès, per exemple, algunes de les traduccions clàssiques són en alexandrins. Per tant, qui ho llegeix li sembla que està llegint Corneille o Racine. En francès ho tenen pelut i en anglès ho han d'adaptar perquè la distància ho fa molt difícil, per no dir impossible. En català, per exemple, m'ha resultat més factible, de la mateixa manera que em va passar amb els hendecasíl·labs de Dante, que els vaig passar als decasíl·labs perquè el català és una màquina de decasíl·labs.

Un procés enrevessat?

De bon començament vaig patir una mica, però a partir dels mil dos-cents o mil cinc-cents versos em vaig adonar que el procés funcionava. L'hexàmetre va deixar de ser un obstacle. No m'havia de plantejar com havia de continuar sinó que fluïa de manera natural. De fet, com en el cas dels decasíl·labs, el ritme em funcionava. Vaig acabar parlant en hexàmetres amb naturalitat [riu mentre marca amb els dits les síl·labes]. Els meus hexàmetres intenten ajustar-se a la mesura i al ritme que els defineixen, sis peus formats per una part forta i una feble.

Automàticament?

Arriba un punt en què el cervell i les neurones et guien.

Va buscar les sensacions que li van provocar la primera lectura de l'Odissea.

Les de la primera lectura, no. Va ser una de fa pocs anys. Em vaig posar a rellegir-la, però he de reconèixer que va ser purament accidental perquè ja feia anys que tenia al cap el rum-rum de traduir l'Odissea. De fet, m'ho havien demanat diferents editors i sempre havia declinat la idea. Un dia em vaig decidir, vinga va!

I quin va ser el dia D?

Més o menys va ser fa quatre anys, després d'escriure la novel·la El professor d'història, que es va publicar el 2008. Tenia clar que no volia escriure una altra novel·la i em va venir al cap l'Odissea.

I una novel·la nova?

No! Estic pensant en una altra cosa, però no ho diré per mantenir el secret. Em costa rumiar-me les coses. Estic rellegint material del que estic maquinant fer i ja ho veurem.

Ha definit l'Odissea com una novel·la d'aventures.

Sí, però també és una novel·la d'idees, ètica i psicològica, les reaccions dels sentiments, les emocions, els odis, els amors... Té episodis violents, però és una obra refinada. Per exemple, la relació del fill, Telèmac, amb la mare, Penèlope, és d'una finor i d'una complexitat psicològica sensacional. Haurien d'inventar una paraula com completud pel fet que és una cosa sencera, completa, tancada. La recreació de l'experiència de viure és un dels cims de la bellesa i de la complexitat de la vida, dins una obra d'art inigualable.

A l'Odissea li aniria bé una versió cinematogràfica com la que va tenir l'Ilíada amb Brad Pitt?

[Riu] Per l'amor de Déu, no! Cal dir que la Troia aquella del Brad Pitt era una cosa bastant ben feta, sobretot en el vestuari [riu] dels grecs, perquè el dels troians no l'encertaven. Algunes de les escenes dels combats estaven ben fetes, i punt. Fora d'això, Brad Pitt no té res a veure amb l'Aquil·les de l'Ilíada, però quan fan aquestes adaptacions cinematogràfiques solen ser un desastre tan gran com les sèries de televisió. Convertir aquests llibres en cinema no és difícil en relació amb determinades escenes, però sí en el conjunt. Transmetre el valor del conjunt de l'Odissea o de l'Ilíada és tan complicat com intentar fer el llibre sencer. Precisament, el tram final de l'Odissea és el més fluix. Hi ha alguna teoria des de l'època dels dramàtics alexandrins que deien que l'Odissea s'acabava abans. Molts dels filòlegs d'avui afirmen que la versió actual és la bona.

És inevitable parlar de la versió de Carles Riba.

Si jo hagués estat contemporani de Riba i de la mateixa edat, segurament també l'hauria feta diferent. No vol dir que sigui més o menys bona, sinó diferent. Si Riba hagués traduït l'Odissea ara, estic segur que l'hauria traduïda d'una altra manera, diferent de mi, afortunadament. Vull insistir en què un traductor dels clàssics ha de saber què vol. Tractant-se de textos remots en idioma, visió cultural, context i en el tractament de les metàfores, hi ha d'haver un punt en què tu has d'arribar-lo a dominar des de dins, des del mateix cor, mai com una cosa distant i allunyada sinó pròxima. Saber el que vols implica saber el que vols transmetre als lectors. Has de fer de transportista, no per lluir-te ni demostrar res, sinó per aproximar-la intervenint-hi
al mínim possible.

 

3)
 
Publicat en VilaWeb dijous 20 d'octubre del 2011
 
 
L'escriptor llegeix uns versos del clàssic per a Escriptors.TV (vídeo)
 
L'escriptor, traductor i periodista Joan F. Mira (València, 1939) després de traduir la 'Divina comèdia' (Proa, 2000) i els 'Evangelis' (Proa, 2004), s'ha llançat a la difícil empresa de traduir l''Odissea' d'Homer (Proa, 2011) en vers. El llibre arriba avui a les llibreries. Us oferim una entrevista amb Mira i dins l'espai Escriptors.TV, un vídeo on llegeix alguns versos del Cant VI de la seva versió de l''Odissea'.

En català, aquest clàssic, que Mira considera el pare i la mare de la literatura occidental, ha quedat marcat per les versions que va fer el poeta Carles Riba (la primera al 1919 i la versió definitiva el 1948), una traducció culta, plena d'excel·lència, un tresor. Però alhora, aquesta versió ha dificultat l'arribada de l''Odissea' a una majoria de lectors. Contràriament a Riba, Mira vol arribar al màxim nombre de lectors, per això la seva versió la voluntat de viure l''Odissea' com una gran novel·la en vers. Mira ha volgut trencar fronteres i fer accessible el text als lectors habituals de literatura.

En el text introductori, Mira deixa ben clars els principis de la seva traducció: 'No llevar res ni afegir res, no alterar, no inventar. No 'embellir' el text, ni intentar 'millorar-lo', ni pretendre fer-lo més 'poètic' i més 'elevat'. Mantindre el to i el flux narratiu del poema…'. També recorda, pensant amb els filòlegs, que no és una traducció feta des de l'òptica de la filologia clàssica sinó que és una traducció literària.

—Quin efecte li fa tenir el llibre a les mans, després de tres anys de viure empeltat en aquest clàssic?
—Et diria que un cert efecte de felicitat.

—Només 'un cert efecte'?
—(ha, ha, ha) No sóc gaire hiperbòlic. Però sí, l''Odissea' és tan extraordinària, tan gran, que és un privilegi haver pogut viure tot aquest temps dins l''Odissea' de manera quotidiana, sentir el text per dins, llegit en la llengua original. L'aventura de traduir-lo a una altra llengua i en un altre moment històric t'obliga a fer-lo part de la teva vida. La potència de l''Odissea' és tan excepcional, que et sents un privilegiat per poder passar per aquesta experiència.

—Són pocs al món els privilegiats, doncs.
—Sí, és poca la gent que ha pogut viure aquesta experiència, ens hem autoadjudicat aquest privilegi. Però més enllà d'això, tinc l'esperança i la convicció que he fet un servei públic. No sé quina resposta tindrà el llibre, és clar, però quan va aparèixer la 'Divina comèdia' ni l'editor i jo ni ningú s'imaginava la gran acceptació i èxit que ha tingut (cinc edicions en tapa dura i dos en butxaca). Aquest és el major reconeixement.

—No creu que traduir Homer és una comesa d'alt risc? Per una banda, pot posar en evidència les seves mancances, per l'altra, els ribians se li poden tirar al damunt.
—Per eliminar les mancances pròpies en la traducció dels clàssics, a banda de tenir un control de la llengua pròpia, també es necessiten molts anys de familiaritat amb el text. Quan vaig traduir la 'Divina comèdia', la coneixia molt, l'havia llegit des que tenia vint anys, i en els cas dels 'Evangelis', n'estava familiaritzat des de petit. En el cas de l''Odissea', a part de conèixer-la d'anys, també he ensenyat durant molts anys grec i Homer… També he de dir que fa tan de respecte traduir l''Odissea' que em vaig passar un any preparant la traducció. En la versió que proposo hi ha moltes opcions meves, però el risc l'he reduït al màxim.

—I els ribians, com creu que es prendran la seva traducció?
—Han d'entendre que són dues perspectives diferents. Riba va traduir l''Odissea' cap als anys cinquanta, em sembla. Jo crec que els grans clàssics requereixen revisar-los cada dues generacions.

—La traducció de Carles Riba ha marcat substancialment 'L'Odissea'. Però vostè no hi fa cap referència en el text introductori. Per què?
—Sóc molt prudent.

—La versió catalana de Carles Riba va convertir 'L'Odissea' en un llibre intocable i inabastable durant dècades. La seva versió pretén trencar fronteres?
—La manera de traduir de Carles Riba és extraordinària, però també crea molts obstacles per a un lector normal de literatura. Aquest és un fet objectiu i constatable. I com dic, al llibre, proposo llegir Homer com un text pròxim, sense entrebancs, diàfan i directe.

—I en quin aspecte creu que s'ha distanciat més de la versió de Riba?
—Més enllà de les dificultats objectives, sobretot en la seva dimensió narrativa. En la meva versió de l''Odissea' he volgut recuperar aquesta dimensió narrativa, perquè més enllà del vers, l''Odissea' s'ha de llegir com una novel·la. És una novel·la en vers, per això l'he traduït en hexàmetres.

—Hi ha una al·lusió velada a Riba que denota una certa crítica, quan diu al text introductori: 'En català l'hexàmetre clàssic no és de cap manera estrany als ritmes de la llengua, i no cal forçar la sintaxi ni el lèxic per encabir els versos homèrics en els motles moderns.'
—És una al·lusió feta a consciència, perquè això crec que és necessari dir-ho. I en poso un exemple. Allò important és no entrebancar-se perquè aleshores no pots fer bé la lectura.

—Què representa per a vostè 'L'Odissea' en la cultura i la literatura universal?
—És la mare i el pare de la literatura occidental.

—L'editor i especialista Jordi Cornudella diu en la introducció que suposa el naixement de la literatura i dels mecanismes de la ficció.
—Oi tant! Perquè com deia, l''Odissea' no és només un poema, és una novel·la que té una tècnica narrativa molt moderna, més que la literatura del XIX i molta del XX. Com es van trobant totes les històries que hi ha, d'Ulisses, de Penèlope, Telèmac, anant endavant i endarrera, és prodigiós. Mira, Joyce la va entendre molt bé i va escriure la novel·la més important del segle XX, a la qual va posar 'Ulises'!

 
4)
 
Publicat a
L'idioma pot ser sovint un obstacle perquè la informació sigui accessible i viable universalment. Google Inc, empresa propietària de la marca Google així ho creu, i és per això que a partir d'avui tots els resultats de qualsevol cerca per internet que estiguin en anglès podran ser traduïts automàticament al català, si així ho vol l'usuari. Des d'ahir, Google ofereix la traducció automàtica dels continguts en 14 idiomes més, entre els quals hi ha el català, l'eslovac, l'islandès o l'hindi. D'aquesta manera, qualsevol usuari que no domini l'anglès però que vulgui llegir un contingut trobat per internet escrit en aquest idioma, podrà fer-ho sense gaires dificultats.

Google incorpora el català al seu servidor mentre milers d'usuaris esperen que l'empresa propietària de Twitter faci el mateix amb la xarxa social. Dick Costolo, conseller delegat de l'empresa, es va comprometre al febrer, durant el Mobile World Congress de Barcelona, a fer-ho.

 
 
5)
 
Publicat a tribuna.cat dijous 20 d'octubre del 2011
 
 
Davant les agressions de les institucions públiques de les Illes Balears contra la llengua catalana, el passat dimarts, 18 d'octubre, Esporles va acollir la primera de les Assemblees per la Llengua.
 
Aquesta iniciativa, impulsada per l'Obra Cultural Balear (OCB) a tots els pobles de Mallorca i tots els barris de Mallorca, va ser oberta a tota la ciutadania i al conjunt del moviment associatiu per a donar a conèixer el posicionament de l'entitat respecte a l'agressió al català. L'Assemblea per la Llengua fou presentada per Pere Palou, president de l'OCB d'Esporles, que va introduir Tomeu Martí, coordinador de l'OCB. Martí va anar explicant el marc en què es troba actualment la llengua catalana, condicionat per l'Estatut d'Autonomia de 1983, que li va retornar l'oficialitat, i per la Llei de Normalització Lingüística de 1986, que té com a objectiu avançar cap a la seva plena normalitat.

El coordinador va valorar que el català ha avançat, al llarg d'aquests 25 anys, a l'administració pública –tots els treballadors públics l'han de conèixer-, a l'ensenyament –el decret de mínims de 1997 fa que un mínim d'un 50% s'hi hagi de fer en la nostra llengua-, en els mitjans de comunicació –televisió i ràdio públiques, revistes i diaris-, i en el món de la cultura –on sempre havia estat hegemònica.
Amb la victòria a les passades eleccions del PP més anticatalanista, les úniques mesures que vol prendre l'actual Govern, segons Martí, van en la direcció de reduir l'ús del català en aquests quatre àmbits, sense que es percebi cap passa endavant en aquells que funcionen íntegrament en castellà –per exemple el socioeconòmic. Així, segons el coordinador, dins els mitjans de comunicació destaquen les amenaces de tancament de RTVM i la castellanització d'IB3, i la retirada dels ajuts a les revistes en català, amb la possibilitat que algunes hagin de tancar. En matèria de cultura, la gerent del Teatre Principal ja ha anunciat que el català serà una llengua més; també s'han retirat ajuts als professionals de la cultura i s'està donant un suport implícit a la cultura feta en castellà.

En matèria d'ensenyament, el Govern ha anunciat que derogarà el decret de mínims, en un intent de crispar un àmbit delicat que funcionava sense cap problema -Martí ha remarcat que durant el passat curs només dues famílies a Balears varen demanar que els seus fills no estudiassin en català. Per a Martí, el projecte estudiat pot anar en la línia de Galícia, on no es va demanar als pares en quina llengua volien escolaritzar els seus fills, sinó únicament quin era el seu idioma matern. Aquesta informació va servir per assignar-los a una determinada línia escolar. Segons Martí, en matèria d'ensenyament s'hauria d'avaluar primer si es compleix el decret de mínims i quins han estat els seus efectes, davant l'evidència que hi ha al·lots escolaritzats durant els darrers anys que no tenen una capacitat mínima per expressar-se en català. Martí va constatar que el català continua essent la llengua més feble, davant un castellà que monopolitza la majoria d'àmbits d'ús social, i va denunciar les motivacions purament polítiques del PP a l'hora de promoure un conflicte fins ara inexistent.

En quant a l'administració pública, Martí va recordar que en àmbits com la justícia o les forces de seguretat de l'Estat, no està reconegut el dret a parlar-hi en català, però sí en canvi a l'administració autonòmica i local. El coordinador va considerar molt greu que l'avantprojecte de reforma de la Llei de la Funció Pública elimini l'obligació que tenen els servidors públics d'entendre el català. Amb aquesta decisió, segons Martí, s'elimina també el dret que tenen els ciutadans a adreçar-se en català davant qualsevol instància: "Es tracta de la mesura més greu dels darrers 30 anys, i que suposa un retorn a l'època franquista".

Per a Martí, l'objectiu de les assemblees per la llengua és traslladar aquesta informació, perquè els assistents la facin arribar al seu entorn més immediat i a la resta de la societat. El coordinador va demanar a tothom que estigui atent i preparat per a respondre a les mobilitzacions que convocarà l'Obra Cultural Balear, a les quals ha de ser present tota la gent d'Esporles. Martí va proposar que la delegació de l'OCB al municipi mantengui la resta d'entitat informades. També va remarcar que el Govern vol tapar la boca a l'OCB, que progressivament patirà vet per part dels mitjans públics i que li seran retirats tots els ajuts públics. De moment, apuntà Martí, el Consell li ha arrabassat els doblers per a l'any 2011, que estaven reservats des de començaments d'any, que foren aprovats pel ple de la institució i que, en la seva majoria, han estat gastats. L'entitat ha presentat, com a resposta a aquest intent d'ofegament, la campanya de socis "Ara sí", amb el repte de fer 1.000 socis nous abans de 31 de desembre d'enguany. Gràcies al suport de la gent, va remarcar Martí, l'OCB continuarà fent feina sense ajuts institucionals.

Acte seguit varen començar les intervencions dels assistents, que es varen interessar per la situació del català a l'ensenyament, on de moment sembla que es manté el requisit lingüístic dels professors. Un dels presents va recordar que a Catalunya, amb el model d'immersió lingüística, els alumnes tenen un domini més gran del castellà que a altres comunitats autònomes, i es va demanar si l'aplicació d'aquest sistema no seria la solució per al fracàs escolar que pateixen les nostres illes. Martí va apuntar que ara mateix el PP se sent massa còmode, inclòs el sector regionalista, davant l'intent de llevar-nos drets, un intent pel qual no hem de passar.

Martí va explicar, a preguntes dels assistents, que sembla que tant el COFUC com l'Institut Ramon Llull continuaran, en aquest segon cas per evitar la imatge de república bananera de sortir-ne i entrar-hi a cada canvi de Govern. Un dels presents va apuntar, però, que el Llull no disposarà de pressupost durant els propers anys.

Respecte als mitjans de comunicació, una persona va assenyalar que els mitjans de comunicació públics tenen molta més importància de la que sembla per la seva capacitat de penetració, i que la desaparició de RTVM serà un greu retrocés per la seva gran qualitat, la seva proximitat als pobles i el seu model lingüístic correcte. En contrast, va criticar la baixa qualitat de llengua d'IB3, que presenta un model castellanitzant, i la intenció de fer part de la programació en castellà.

Un altre assistent va denunciar la creació d'entitats i empreses de capital forà, constituïdes amb la intenció de substituir, quan acabi la crisi econòmica, a les entitats i empreses autòctones, entre les quals les culturals. Martí va apuntar que es tracta del model de la Nueva Mallorca, defensat pels sectors anticatalanistes, que ja va intentar aplicar Jaume Matas.
 
6)
 
Publicat en Nació Digital.cat divendres 21 d'octubre del 2011
 
 
"La situació del català no té precedents", diu el consell europeu de llengües regionals
 
"La situació de la llengua catalana no té precedents a Europa". Aquesta és l'opinió de Simone Klinge, membre de l'European Charter for Regional or Minority Languages, un organisme que té l'objectiu de "protegir i promoure llengües regionals o minoritàries com un aspecte amenaçat del patrimoni cultural d'Europa". Segons Klinge, el català representa "una història d'èxit única des del punt de vista de la revitalització i la promoció". "Totes les llengües minoritàries són úniques, però el català està en una situació excepcional. És una llengua molt forta", defensa Klinge, que admet que si Catalunya fos independent, el català ja no entraria en l'àmbit de treball de l'organisme europeu.

"El català és una llengua excepcional en comparació amb altres llengües minoritàries i regionals d'Europa", assegura Klinge. De fet, l'experta precisa que la llengua pròpia de Catalunya és "la més parlada" de totes les minoritàries d'Europa. Segons aquesta representant del European Charter for Regional or Minority Languages, el català és una "llengua molt vital" a Catalunya perquè es pot utilitzar "a gairebé tots els dominis de la vida pública". Amb tot, alerta que encara hi ha reptes, com la seva "presència dèbil en el camp de la justícia" i en l'administració de l'Estat a Catalunya.

Segons Klinge, el català té una bona salut perquè, entre d'altres raons, "es parla en àrees urbanes, mentre que altres llengües regionals o minoritàries majoritàriament es parlen al camp". De fet, la situació de la llengua catalana "és diferent" perquè també rep el suport de "l'èlit intel·lectual i política" del país, un element que "augmenta el prestigi i l'estatus de la llengua, i demostra que és desitjable parlar-la i aprendre-la".

L'organisme de Klinge treballa amb llengües minoritàries o regionals, una definició complicada i que desperta "problemes", especialment en casos com el del català, que "sense cap mena de dubte", té més parlants que algunes de les llengües oficials de la Unió Europea. "El català és una llengua protegida per l'organisme perquè entra dins de la nostra pròpia definició d'una llengua regional o minoritària, que es basa en el nombre de parlants en relació amb tota la població d'un estat, i no en termes globals".

En aquest sentit, si Catalunya fos independent, "el català es consideraria llengua majoritària" i en tot cas l'organisme hauria d'analitzar quin rol s'atorgaria al castellà, a l'aranès o fins i tot als parlants de llengües com l'àrab, que ja entren en el radar de protecció del Charter dins de l'Estat espanyol. "Però tot això són només hipòtesis", explica Klinge, que creu que Catalunya hauria d'estudiar si, per exemple "donaria estatus co-oficial al castellà". Amb tot, apunta que tenir un estat propi no garanteix que una llengua deixi d'estar "amenaçada", tal i com demostren alguns dels nous països sorgits de l'antiga Unió Soviètica o la mateixa Irlanda. És més, el català probablement no desapareixeria del radar del Charter perquè es protegiria com a llengua minoritària en les altres zones de l'Estat espanyol on es parla.

La immersió lingüística

Simon Klinge remarca que el comitè d'experts de l'European Charter for Regional or Minority Languages està elaborant el nou informe sobre la situació de les llengües minoritàries dins de l'Estat espanyol. Normalment, diu Klinge, "el comitè d'experts ha felicitat Espanya per l'alt reconeixement i el grau de protecció que s'ofereix en principi a les llengües regionals i minoritàries". Amb tot, qüestions com el debat sobre la immersió lingüística o el de la tercera hora en castellà només formaran part de les conclusions del nou informe, previst per la primavera del 2012.

Klinge explica que el comitè d'experts del Charter, en principi no preveu en la seva Carta l'ensenyament en català obligatori per a tots els alumnes, només pels pares que així ho volen. Amb tot, precisa que qüestions com els beneficis socials del model català actual i "el debat" que es viu ara mateix a Catalunya arran de les interlocutòries sobre la immersió lingüística s'analitzaran "en detall pel comitè d'experts" en el seu nou text.

En el seu darrer informe, del 2008, el comitè d'experts va assegurar que hi va haver "clars progressos" en l'ús del català com a llengua vehicular en l'educació primària a Catalunya, tot i que la situació no es veia tant favorablement a secundària perquè "la compartimentació d'assignatures no sempre assegura l'ús del català com a llengua vehicular per l'ensenyament d'una assignatura". En aquest sentit, s'interpretava que hi havia assignatures que s'ensenyaven en castellà. En general, però, es va concloure que l'ús del català a l'educació estava "estès uniformement" per Catalunya.
 
 
7)
Publicat a
 
Qui vol enfonsar TV3?
 
 
Josep Gifreu
 

El poder de TV3 fa respecte. TV3 i el grup públic de ràdio i televisió de la Generalitat de Catalunya han aconseguit una posició central en el marc de referències culturals, lingüístiques, audiovisuals i polítiques de Catalunya. Amb totes les fragilitats que se li vulguin atribuir, la veritat és que TV3 navega com a nau capitana del catalanisme del segle XXI i, fins a un cert punt, també com a emblema del moviment d'alliberament nacional català.

Per això, des de la creació del grup públic el 1983, els poders de l'Estat, secundats pels nostàlgics de la unitat de destí i per la sagrada unitat del mercat espanyol, no han deixat de posar barricades per evitar-ne el desplegament. Amb regularitat i insistència, i més quan vénen eleccions, TV3 i el model nacional de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) són posats a la picota per un estol d'interessats molt diversos, però que s'uneixen amb l'afany d'erosionar Televisió de Catalunya (TVC).

Des de fa una temporada i aprofitant ara l'excusa de la crisi econòmica, grups privats, alguns partits i grups de pressió s'han aliat per atiar dubtes sobre la legitimitat de TVC o el seu model institucional o l'abast de tot plegat i especialment de TV3. Els arguments a vegades són sibil·lins (“cal aprimar TVC”), a vegades demagògics (“primer la sanitat i l'educació: la televisió ja s'ho farà”) i a vegades brutals (“per què pagar una televisió nacionalista que només representa una part de Catalunya?”).

Ha estat i és l'èxit del model de TV3 allò que cou i dol. Un èxit altrament molt relatiu i amb fluctuacions al llarg d'aquests anys. Perquè per exemple, si bé TV3 ha estat líder d'audiències durant la majoria de mesos d'aquest any, la suma de les audiències dels canals espanyols i en espanyol a Catalunya es manté en l'ordre del 80 per cent. Cal recordar-ho un cop més per denunciar la magnitud de la tragèdia que la “immersió” televisiva espanyola a Catalunya (i més encara als altres països de parla catalana) representa per a la llengua i la cultura catalanes després de trenta-cinc anys de la mort de Franco. I malgrat tot, l'èxit del model de TVC és un valor reconegut per amics i enemics. Per això aquests segons la voldrien tancar o enfonsar. Per això els primers la defensem: sí, per simple supervivència nacional. No és que vulguem beneir tot el que fa o deixa de fer TVC. Les discrepàncies respecte de les seves polítiques de producció, de programació, d'inversió o de doblatge no sols són legítimes i necessàries, sinó àmpliament vehiculades a través dels múltiples òrgans de control a què està sotmesa. Per cert, hi ha alguna televisió a tot l'Estat, pública o privada, tan controlada com la TVC?

El recent article (TV3, volem un mirall trencat?) de Mònica Terribas, directora de TVC, situà la batalla actual en els termes oportuns. Darrere la campanya de descrèdit contra TVC hi ha les televisions privades espanyoles, a les quals s'afegeix ara la privada 8TV, del grup Godó. Les reaccions a aquell article han dibuixat un escenari de tàctiques destructives no del tot previsible. Sobtà el silenci total de dos diaris, La Vanguardia i El País, i per contra la publicació en diaris com l'ABC o El Mundo, portaveus de la reacció espanyola més addicta als postulats del PP. El govern de la Generalitat parlà per boca del secretari Francesc Homs: digué que signava aquell article de dalt a baix. Segur que una majoria de la societat catalana el signaria igualment. Davant els dies difícils que s'atansen –per conjuntura política i per dèficit econòmic–, el model d'èxit de TVC ha de continuar sent innegociable. Com deia Jordi Pujol, hi ha tres línies vermelles: la immersió a l'escola, el català a l'administració i el català als mitjans públics. Si s'enfonsa TV3, el català és llengua morta a la petita pantalla i l'horitzó de futur de la nació catalana resta sense visibilitat pública.

 
8)

Èxit per a la I Jornada de reflexió per la transformació dels hàbits lingüístics

 
Dissabte 22 d'octubre va tindre lloc a Torrelavit (Alt Penedès) la I Jornada de Reflexió per la transformació dels hàbits lingüístics. La jornada, organitzada per l’entitat Tallers per la Llengua (TxL), s’ha dut a terme al Celler Pardas i ha comptat amb la participació de més d’una cinquantena de persones, la majoria de les quals experts en la matèria.
 
En aquest sentit, destaquen els 6 ponents principals, que han tingut una activitat destacada especialment al llarg del matí. Així, en un acte inaugurat per la Directora General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Yvonne Griley, i que ha comptat també amb la presència de l’alcalde de Torrelavit, Ramon Riera, s’han pogut escoltar les ponències de la lingüista Carme Junyent, el sociolingüista Jordi Solé i Camardons, el Director Tècnic del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, Alfons Esteve, el catedràtic de llengua i literatura Pere Mayans, la coordinadora del Voluntariat Lingüístic d’Escola Valenciana, Dariana Groza, i el president de la Coordinadora de Traballadores/as de Normalización da Lingua, Nel Vidal.
 
Una dinàmica de grups i l’exposició de les conclusions de cadascun d’aquests ha centrat l’activitat de la tarda. Cada grup ha tractat una qüestió en concret, entre les quals preguntes com: "És cert que el català ajuda a ascendir socialment? Aquesta idea és eficaç a l’hora de fomentar l’ús del català?", "Funciona el discurs sobre diversitat lingüística (al món i a Catalunya) en els joves? Com encarar-lo si algun jove es tanca amb la idea que amb l’anglès i l’espanyol ja en té prou?" o "Quines dades recomaneu d’utilitzar per il·lustrar la rellevància mundial del català?", entre d’altres.
 
"Ha vingut molta gent amb un nivell de competència molt elevat en l’àmbit de la promoció i la difusió del català", destacava al final de la jornada el president de Tallers per la Llengua, Ferran Suay. També el vice president de l’entitat, David Vila, feia una reflexió en aquest sentit. "Estem molt contents de com ha anat la jornada, tant per assistència de gent que hi ha participat, com per tot el debat que ha sorgit, els arguments, els recursos…", assegurava. I afegia: "Ara ens toca, com a entitat, canalitzar tot això i integrar-ho als tallers".
 
 
9)
 
Article publicat en EL PUNT diumenge 30 d'octubre del 2011
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/469545-un-polones-i-una-colombiana.html
 
Un polonés i una colombiana
 
 
Josep L. Pitarch
 

Encara puc afegir al titular: un berber, un xinès, una suïssa, un francès... De totes aquestes nacionalitats puc aportar exemples, en positiu, del seu grau d'implicació en aquest país que els acull, perquè han vingut a treballar o a estudiar i fan esforços per parlar valencià de manera digna i fins i tot notable. I són de les seues pròpies experiències i observacions que vull escriure aquesta columna dominical.

La primera cosa que em diuen és que els costa trobar ningú que els parle en valencià, perquè tothom els parla en castellà en quant veuen la careta que tenen i, per tant, han de ser ells qui forcen la situació si volen que els indígenes els parlem en valencià. Constaten que això sols els passa al País Valencià, perquè enlloc s'han trobat que ningú no els parle en la llengua del país, sinó ací. Ho comentem i finalment entenen que aquesta és una prova més del complex d'inferioritat dels valencians. Algú els explica que no és difícil trobar situacions similars entre els mateixos indígenes i així, un senyor de Massarojos, per exemple, és pot dirigir a un desconegut veí d'Albuixec en castellà, de manera instintiva i acomplexada.

Parlem de més coses, però algú apuja el to quan és pregunta que si la Constitució, si l'Estatut d'Autonomia, si la Llei d'ús i ensenyament del valencià, si la Llei de creació de la radiotelevisió valenciana, senyalen l'obligatorietat de les administracions de conèixer, protegir, usar i potenciar el valencià, com és possible que les autoritats valencianes siguen les primeres infractores? Per què no saben i empren el valencià els alcaldes i alcaldesses de València, d'Alacant, de Castelló...? Per què hi ha consellers i el mateix president Fabra que no empren el valencià sempre i preferentment? I, quants diputats de les Corts valencianes parlen valencià? I, els xiquets i xiquetes valencians, quan acaben la seua escolarització, coneixen les dues llengües per igual, com ordena la llei? Què fa la conselleria per a garantir-ho i complir la llei?...

El debat es fa llarg, perquè el memorial ho és, de llarg. Coincidim que les autoritats valencianes conculquen la llei, impunement, cosa que no passa en les societats civilitzades. Què els passa a les “nostres autoritats”? Quin problema tenen amb el valencià, que és la llengua pròpia, com diu l'Estatut d'Autonomia, i per això mateix és oficial, mentre que el castellà també és oficial, però perquè ho és de l'Estat? És a dir, per què el castellà, que hauria de ser com la segona llengua, les autoritats la consideren preferent, en detriment del valencià, diu el francès, que reconeix que això també passa a França? És que Espanya és com una escopinyada de França, li dic.

El cas de la televisió valenciana ocupa bona part de la discussió. La creació de la televisió autonòmica era, entre altres coses, per a fomentar i incentivar el valencià, perquè els legisladors entengueren, en el seu moment, que era la més menystinguda i que estava en perill, i que s'havia de protegir. Allò fou paper mullat, des del primer dia, perquè s'ha fet tot el contrari. Ara mateix el seu director, un tal Xarava, replica al mateix Síndic de Greuges, que se li ha queixat, que encara fan massa coses en valencià i que a València hi ha gent castellanoparlant, que també tenen els seus drets...

Evidentment, explique als contertulians, les autoritats valencianes fan i diuen tot el que fan i diuen, perquè la societat valenciana els ho permetem. Tot comença quan majoritàriament votem els partits enemics, o poc amics, de la llengua, sobre tot el PP, però també el PSOE. A continuació, amb la vara amb la mà i amb la majoria parlamentària de què disposen, abans uns i ara els altres, poden prendre decisions tèbies, contradictòries, lesives, fins i tot il·legals contra la llengua, perquè els ho permetem. Així ho entenen perfectament els nostres estudiants estrangers, perquè d'altra manera no s'explicarien el que està passant. Algú compara la situació valenciana amb la catalana i, evidentment, no hi ha comparació.

El respecte a les llengües, que es essencial a Suïssa, on les quatre llengües oficials tenen reconegudes la condició de llengües territorials, oficials cadascuna al seu territori, no és el cas valencià, ja es veu. Tampoc ho és, com a Suïssa, a la resta de l'estat espanyol, on sols per la complicitat i la implicació dels respectius governs autonòmics, i les respectives societats, les llengües estan millor tractades. En realitat, diu l'estudiant polonès, el que veig és que l'Estat no té cap interès per les llengües altres que el castellà, i que són les societats respectives i llurs governs autonòmics que poden, depenent del seu grau d'interès, potenciar o despotenciar les respectives llengües. Pel que estem dient, ni la societat valenciana, ni els seus governs autonòmics, han demostrat massa estima per la llengua...

La sessió ha estat profitosa i, acompanyada d'algunes cerveses, encara ho ha estat més. La iniciativa d'organitzar aquesta sessió, i altres, ha estat del polonès. Aquest grup és mixt, a parts iguals, d'indígenes i d'estrangers. Un altre grup el formen indígenes valencianoparlants i castellanoparlants, que han debatut l'error “legal” de deixar en mans dels respectius pares que els xiquets de les comarques de l'interior estudien o no valencià a l'escola. Una jove de Requena, que forma part del grup, explica que cursà valencià quan hi anava i ara controla perfectament les dues llengües, més l'anglès.

En definitiva, concloem que estem en mans del dimoni i confiant que els valencians i valencianes, els indígenes, afinem més la punteria a l'hora de votar els “nostres” governants. El dia 20 de novembre és la propera cita, i “heu d'aconseguir que els candidats que defenen la llengua i el dret dels valencians arriben a Madrid”, diu la suïssa. En efecte, hauríem d'aconseguir-ho perquè seran les úniques veus valencianes a les Corts, que defensaran els nostres drets. La resta, ja ho hem vist en tants anys de democràcia, estan ben instal·lats i ofrenant noves glòries a Espanya... i, o passen o ataquen.

 
10)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/468287-itenim-mals-habits-lingueistics.html
 
 
¿Tenim mals hàbits lingüístics?
 
 
Joan Abril Español
 

Dissabte 22 d'octubre, entre Torrelavit i Sant Pere de Riudebitlles, m'endinso en un caminoi entre vinyes de l'Alt Penedès que em porta a la finca can Comas fins al celler Pardas, coordenades 41º 26' 97” N. 1º 42' 96” E. ¿Què s'hi fan? Uns vins del Penedès que no tenen res a envejar als de Rioja, però a més una I Jornada de reflexió per la transformació dels hàbits lingüístics, organitzat per l'entitat Tallers per la Llengua. Reflexionem per transformar els hàbits lingüístics. Per tant, això vol dir que volem transformar els mals hàbits, aquells que perjudiquen l'ús social del català. I aquesta reflexió no podia ser a cap altre lloc que no fos al celler Pardas, envoltat de bótes i cisternes de vi que es flairaven al llarg del matí i de la tarda, una olor que perfumava l'ambient mentre espeternegaven els branquillons a la llar de foc que teníem al fons els assistents.

En una de les meves intervencions deia al Ferran Suay, president de Tallers per la Llengua, que a primera hora del matí ell em va seduir, és a dir, em va seduir quan em va explicar que preferien fer la jornada en un celler que no pas a la seu d'Òmnium Cultural a Barcelona. Per què? Doncs simplement perquè si volem guanyar prestigi social, ens calen actes com aquest, ens calen dosis de sentiments, que és el que ens fa llevar cada dia. Sense actes d'amor per la llengua, per la terra, pel país, per la gent, no podem tenir capacitat de seducció, ni podem transformar certs hàbits lingüístics. Vet aquí la qüestió.

Relatem una mica aquesta jornada. Després de les presentacions protocol·làries, es van plantejar una sèrie de temes, prejudicis, arguments, models i politització. A la tarda, després d'un dinar d'efectes socialitzadors, es va fer una dinàmica de grups i, a més de les conclusions, un final molt atractiu com és la invitació a visitar aquesta catedral vinícola del Penedès. Parlem dels prejudicis: com ho podem fer, perquè el català sedueixi? Una resposta prou convincent és que ens hem de fer sentir, no pas per imposar, sinó perquè també se'ns respecti. I ho aconseguirem si gaudim d'una gran autoestima. Per exemple: no podem seduir en una sala de festes si no ens hem dutxat, hem triat una roba sexi i hem assajat uns balls insinuants, és a dir, mostrem, i per mostrar ens cal que ens creguem que paga la pena arreglar-nos. Passa exactament el mateix en un procés de socialització. Però, a més, la seducció lingüística va també molt lligada al poder institucional, al coixí normatiu protector d'una llengua, i, per tant, al prestigi social.

Des del govern s'ha de donar suport a la llengua com a referent no exclusiu d'aquest prestigi social, i la societat civil i tots els sectors professionals hi han de reaccionar favorablement. I no cal dir que els mitjans de comunicació hi tenen també un paper fonamental. Imagineu-vos que en una entrevista, un periodista de TV3 fes les preguntes en castellà perquè l'entrevistat contesta en castellà. Si, en canvi, ho fa en català, aquest fet en el dia a dia ja genera un excel·lent efecte multiplicador per a uns bons hàbits lingüístics.

Totes aquestes reflexions, i moltes més, però, tenen un gran motor que les impulsa, i són els sentiments, sense els quals qualsevol empresa està condemnada al fracàs més estrepitós. Un cor apassionat i un cap intel·ligent per consolidar la normalitat de la llengua catalana, que és viure-la amb dignitat, respectar altres cultures i compartir nous reptes de futur.

 

11)
 
Publicat en VilaWeb diumenge 30 d'octubre del 2011
http://www.vilaweb.cat/noticia/3944162/20111030/renecs-capita-haddock-pantalles-cinemes.html
 
Els renecs del Capità Haddock, a les pantalles dels cinemes

Tintín i el secret de l’Unicorn s'ha estrenat aquest cap de setmana en català · El llibre 'Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp', publicat per Acontravent, aplega 800 renecs que es poden trobar a les aventures de Tintín

Un dels èxits de Les aventures de Tintín al català són els renecs que propina a tort i a dret l'entranyable capità Haddock. L'editorial Acontravent ha publicat enguany 'Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp!', el recull dels 800 renecs que el traductor de Tintín al català, Joaquim Ventalló, va adaptar i inventar. Renecs bonics, simpàtics, elegants, genuïns, mai grollers, que s'han convertit en patrimoni literari. L'arribada als cinemes de la pel·lícula Tintín i el secret de l’Unicorn de Steven Spielberg ens ofereix la possibilitat d'anar a comprovar com sonen alguns d'aquests renecs.

El llibre presenta els renecs ordenats alfebèticament. A més, inclou un pòrtic de la filla de Joaquim Ventalló, un article de Salvador Garcia-Arbós, un epígleg d'August Rafanell i un apunt biogràfic sobre Ventalló de Pau Vinyes.

Eulàlia Ventalló recorda: 'El meu pare va voler usar un llenguatge acurat i alhora enriquidor, però no acadèmic ni pedant, que hauria quedat allunyat de la parla dels lectors. Això sí, meticulós en la seva manera de treballar, sempre buscà la paraula precisa i entenadora.' I també: 'A casa no havíem sentit mai cap renec ni cap paraula malsonant. En canvi, les circumstàncies el portaren a inventariar un ventall quasi exhaustiu d'exhabruptes i d'insults que el vell Capità Haddock engegava a tort i a dret. Els seus insults no són mai grollers.'

I per August Rafanell, aquest llibre és important. Diu que 'els insults de Ventalló, de tan bonics, deixen de ser insults. Són uns insults que no ha proferit mai ningú. Són pura literatura, i de la d'abans de la guerra.'

 

12)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 19).
 

22. Ens ha sorprès molt favorablement la llengua pròpia, el català, que té molta més força del que ens imaginàvem.

 

Pascal Apolloni i Natalie Wyss

Estiuejants de Berna (Suïssa) a Barcelona

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací