Butlletí número 547 (dimecres 02/11/2011) - Continguts triats i enviats
per Eugeni S. Reig
1) Abelard Saragossà - Ressenya
de la III Jornada de Taula de Filolofia Valenciana
2) VI Seminari de Terminologia de la SCATERM
«Terminologia de les ciències de la vida: criteris i
recursos»
10) Novè número de la revista electrònica Llengua, Societat i
Comunicació
11) Crida d'articles- Revista LSC,
Llengua, Societat i
Comunicació
12) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
1)
Ressenya de la III Jornada de Taula
de Filolofia Valenciana
El dia 22
d'octubre, dissabte, es va fer en la Casa de la Cultura de Tavernes de la
Valldigna la «III Jornada sobre el valencià», impulsada per Taula de Filologia
Valenciana . Les Jornades busquen un ensenyament del valencià més
basat en les estructures fonamentals del valencià, que són sensiblement
diferents de les que té el castellà. Realment, els alumnes valencians haurien de
saber que la llengua pròpia del poble valencià té una personalitat acusada en el
lèxic bàsic, en el lèxic gramatical i en les estructures fonètiques i
morfològiques.
El segon objectiu de les Jornades és ajudar a augmentar l'ús social del
valencià. Eixe objectiu correspon als moviments socials i al partit polític que
governe en cada institució pública. Però pensem que l'Escola Valenciana pot
potenciar l'ús del valencià si el seu ensenyament contribuïx a augmentar la
consciència i la voluntat de ser valencians. Si un valencià es sent identificat
com a valencià i considera que el valencià és un factor important de la
personalitat valenciana, eixes conviccions fan estar a favor de l'ús públic del
valencià i impulsen a superar les dificultats sociolingüístiques.
Pensem que també facilita l'ús públic del valencià el fet que el model
lingüístic siga identificador per als valencians de cultura mitjana, així com
assimilable i practicable. Els professionals de la llengua hem de contribuir a
fer que el valencià viu i el valencià culte siguen carn i ungla, amb influències
mútues, de tal manera que el valencià escrit i el valencià oral vagen
acostant-se d'una manera significativa.
Enguany, els senyors Jordi Juan (alcalde de Tavernes) i Josep Llàcer
(regidor de promoció lingüística) han acollit magnifícament els assistents a la
Jornada. Com ja és habitual, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Caixa
Popular (representades respectivament per Ramon Ferrer i Paco Femenia) han donat
dos premis. El de l'Acadèmia (dedicat a Joaquim Garcia Girona, del Maestrat) ha
correspost a un treball crític davant del procés de Bolonya: «¿És superior
l'educació superior?». L'autor (J. L. González Geraldo, pedagog d'Albacete en la
Universidad de Castilla-la Mancha) posa la convergència educativa europea dins
dels principis de l'humananisme i critica el corporativisme i la falta
d'implicació social de molts professors. El premi de la Caixa Popular (homenatge
a Jordi Valor, d'Alcoi) ha sigut donat a M.C. Barcos (Museu de l'Horta,
Almàssera), que reflexiona sobre quines maneres d'ensenyar el valencià han
facilitat el seu aprenentatge (la seua llengua materna ha sigut el castellà) i
quines altres maneres dificultaven el procés d'identificar-se com a valenciana i
assimilar el valencià.
En la resta dels treballs presentats, en destaquen cinc de pegagogia.
Josep Vicent Cabrera (professor de valencià del Campello, Camp d'Alacant) reduïa
un trio que cap docent sap per a què aprofita (oracions substantives, adverbials
i adjectives) a una dualitat simple (dins de les oracions subordinades, hi ha
una classe especial, les oracions relatives o adjectives). Quique Moreno Baldoví
(llicenciat enguany) mostrava que un manual de batxillerat donava una informació
marginal i incompresible sobre la flexió verbal, en compte de descriure quines
són les estructures dels verbs valencians. Maite Amat (Universitat Politècnica i
Universitat Catòlica) parlà sobre «els reptes i els entrebancs d'un docent de
valencià en secundària». Pura Santacreu (professora de valencià d'Alzira) i
Estefania Grau (becària de l'AVL) oferiren una pàgina web per a treballar en
classe les Cròniques dels reis valencians. Encara en la literatura, Antoni López
(Universitat de València) mostrava com d'estructurada estava una obra (Lo juí de Paris) d'un gran escriptor
valencià clàssic, Roís de Corella. Per una altra banda, Germà Llorca
(Universitat de València) mostrava una manera original per a aconseguir que un
escriptor reflexiu veja el seu treball en forma de llibre.
Sobre el model lingüístic, Joan Castellano (llicenciat enguany) mostrava
els prejudicis que s'amaguen darrere dels tractaments habituals de valencià
anomenat «apitxat». Jo vaig analitzar una publicació de les universitats
valencianes, Gripau. El llibre dóna
una imatge degradada del valencià, de manera que difícilment contribuirà a
augmentar la consciència i la voluntat de ser valencians. Finalment, Leo Giménez
i Jordi Giménez (tècnics lingüístics d'Alzira i de Petrer) presentaren les
«aportacions de Ferrer Pastor al model lingüístic valencià».
Unes Jornades científiques tenen poc de sentit si no arriben a una
publicació. La institució Alfons el Magnànim publicarà una revista anual, Aula de Lletres Valencianes, dirigida i
assessorada per professors universitaris. El primer número està a l'espera
d'acabar el disseny, que va a càrrec d'un pintor valencià ben destacat, Manuel
Boix.
Abelard Saragossà
(Universitat de València, president de Taula de Filologia
Valenciana)
VI Seminari de Terminologia de la
SCATERM «Terminologia de les ciències de la vida: criteris i
recursos»
Data: 17 de novembre de 2011
La Societat Catalana de
Terminologia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, anuncia el VI Seminari de
Terminologia, «Terminologia de les ciències de la vida: criteris i recursos»,
que tindrà lloc el dijous 17 de novembre, al matí, a la Sala Pere i Joan
Coromines de l'Institut d'Estudis Catalans (carrer del Carme, 47 -
Barcelona).
Trobareu tota la informació necessària i la butlleta
d'inscripció al web de la SCATERM
3)
Article publicat en EL PUNT dimecres 19
d'octubre del 2011
Recentment, una tal Rocio Casanova ha
demostrat, en una entrevista emesa per Canal 9 que Oscar Wilde tenia molta raó
quan deia que “les opinions són com els culs; tothom en té una”. I més encara,
ha deixat ben clar que es poden tenir les dos coses opinió i cul al mateix
lloc i aproximadament amb les mateixes funcions.
I com que ella en té, d'opinió, i
l'expressa, jo també vull fer-ho. I ho faig dient que portar les criatures a una
línia educativa en espanyol és una xorrada que no serveix per a res. No serveix
perquè l'espanyol és un idioma tan absolutament imposat i present en la societat
valenciana, que els xiquets l'aprenen sense necessitat que ningú no els
l'ensenye. Com a mostra, n'hi ha prou de fixar-nos en les cadenes de televisió.
A l'àrea metropolitana de València, n'hi ha 36 que emeten exclusivament en
espanyol, i només dos que ho fan (amb diferents proporcions) en espanyol i en
valencià. El panorama és igual o pitjor si ens centrem en la ràdio, la premsa
escrita o la publicitat. Com no han d'aprendre l'espanyol?
Conec una família que és bilingüe en dos
idiomes, cap dels quals no és l'espanyol. A casa, per tant, les filles no
l'escolten. I des que als valencians se'ns ha prohibit de veure TV3, els
dibuixos animats els veuen en anglès. Poc de contacte, per tant, amb la llengua
de l'imperi. Segurament molt menys del que tenen la major part dels infants
valencians. Doncs bé, eixes xiquetes, als quatre anys ja estan capacitades per a
entendre qualsevol missatge en espanyol, i fins i tot el parlen de manera
entenedora.
Així doncs, perquè balafiar recursos en
ensenyar un idioma que s'aprén gratuïtament i sense esmerçar-hi cap esforç
deliberat? Les famílies valencianes farien bé (sobretot aquelles que no estan
capacitades per a transmetre el valencià en l'àmbit familiar) de dur els fills a
l'escola en valencià. Així pel cap baix els regalen un idioma més. I encara
més, els eviten de caure en la penosa condició de ser individus tristament
monolingües, i preparen els seus cervells per a una recepció més senzilla i
exitosa de l'aprenentatge futur de noves llengües.
Què més volem? És evident que l'educació
en valencià és un valor afegit i una manera de fer un ús racional dels recursos
públics en l'educació. I per si això fóra poc escolaritzant-los en valencià
evitarem molt probablement que algun d'ells acabe convertint-se en un fantotxe
capaç d'expressar públicament segons quines opinions, el destrellat de les quals
avergonyiria fins i tot alguns dels culs menys primmirats de la
història.
4)
Publicat en NacióDigital.cat dissabte 15
d'octubre del 2011
Lluís Montserrat
D'aquí a ben pocs dies es complirà un any de la mort de
l'eminent filòleg Joan Solà. Recordar la seva figura en aquest humil article ens
ajudarà també a refrescar algunes idees cabdals que, amb la seva insuperable
capacitat d'anàlisi, ens va llegar el doctor Solà i que, tot sovint,
s'enterboleixen amb la polseguera de la brega diària.
La llengua,
per desgràcia, és matèria de debat i de conflicte constant en aquest
nostre país. D'una banda assistim diàriament als atacs constants dels qui, des
del poder espanyol i espanyolista, malden per anorrear el català, colgant-lo
sota la llosa imperial –i imperiosa- del castellà. De l'altra, contemplem
impotents com l'oportunisme polític imperant a casa nostra, utilitza la llengua
exclusivament com a moneda de canvi per a les seves negociacions, de manera que
la legislació que hauria de donar la cobertura legal imprescindible per a
garantir la supervivència del català va quedant relegada al calaix de les
renúncies, una vegada i una altra.
El proppassat 30 de setembre,
el president Pujol va publicar un article al lloc web del Centre
d'Estudis que porta el seu nom. Duia per títol "Què
posa en perill el català?" i, sortint al pas dels darrers atacs al
sistema d'immersió lingüística, feia una anàlisi de la situació actual de la
llengua des de diversos aspectes. Insistia el president, com ha fet sempre des
que tenim noticia publicada del seu pensament, en la responsabilitat dels
catalanoparlants en l'ús social del nostre idioma. Ens encoratjava a no canviar
de llengua quan advertim que el nostre interlocutor és d'una altra nacionalitat
o quan, tot i veient que ens entenen, ens contesten en una altra llengua. Són
raonaments fruit d'una observació real i correcta. Hem d'estar d'acord que el
capteniment majoritari continua essent mesell, quan no és, directament,
irresponsable, esquizofrènic o botifler. Només cal que vostès, amables lectors
civilitzats, facin una ullada a l'estol de comentaristes ocasionals que, a peu
d'articles com aquest, clamen –sovint amb inusitada contundència i manca
d'educació- fent gala, en la majoria de casos, d'una manca absoluta de respecte
per la llengua. Sembla que el català no es mereix el respecte d'escriure'l amb
un mínim de correcció ni per aquells que se n'arroguen les defenses més
abrandades.
Dit això, i concedint al president Pujol una
part de raó en aquest extrem, els recomano que recuperin la intervenció que va fer el doctor Solà al Parlament
de Catalunya el juliol del 2009. Amb arguments incontestables, Joan Solà va
explicar a tots els representants polítics del país (llevat d'algunes absències
del tot esperables: Albert Rivera, Joan Ferran...). Transcric alguns fragments
que sintetitzen clarament allò que els voldria destacar: “Els ciutadans percebem
clarament que moltes de les accions que l'administració realitza a favor
d'aquesta llengua són de poc fruit... Altres accions ens arriben fins i tot a
humiliar o a molestar, com ara aquella consigna d'anys enrere, el depén de tu,
o, recentment, el dóna corda al català. Totes aquestes iniciatives topen amb el
handicap d'una societat esgotada de tanta lluita estèril i incrèdula davant unes
accions que es perceben com a substituts impotents d'una voluntat política
absolutament indiscutible que hauria de proporcionar d'una vegada a aquesta
llengua el mateix estatus de les que són políticament
'reconegudes'”.
5)
Publicat en la web d'EL TEMPS dilluns 17
d'octubre del 2011
L'històric setmanari dels Països
Catalans renova el seu lloc web
amb actualitzacions diàries i l'accés a les xarxes
socials.
'Tota la nació a la teva pantalla'. Així ha anunciat el setmanari El
Temps el necessari pas endavant que ha fet en el terreny digital al renovar
la seva
web per adaptar-la als temps actuals. La publicació
actualitzarà diàriament els continguts de la nova pàgina i aportarà noves
opcions d'interactivitat a través de les xarxes socials i amb la possibilitat de
comentar els continguts. L'objectiu, doncs, és que la web faci de complement del
setmanari en paper, que continuarà editant-se com fins ara. "A partir d'una
revista setmanal d'alt valor afegit, s'aprofita la xarxa amb una web
d'actualització diària que permet de fer el seguiment, tant de les informacions
que ja han aparegut a la versió paper i que tenen continuïtat, com de tot allò
que passa al món i que cal fer arribar al lector de forma immediata", ha
explicat Jordi Font, un dels responsables de desenvolupar la nova plataforma
digital.
Els subscriptors podran llegir la revista íntegrament a través
d'internet, mentre que els no subscrits podran accedir a alguns continguts de
franc i a d'altres pagant. Amb l'avenç, segons Font, "El Temps se situa al
costat dels grans setmanaris europeus i nord-americans, que han bastit una xarxa
de relació potent amb el seu lector, cosa que els permet de millorar dia a dia
el producte, seguint les noves necessitats de la societat".
6)
Publicat en tribuna.cat dilluns 17
d'octubre del 2011
El conseller de Presidència del govern balear,
Antonio Gómez, ha anunciat que es durà a terme el compromís d'eliminar part de
la programació d'IB3 Ràdio i Televisió en català per a fer-la en
castellà.
Després de l'eliminació de la llengua pròpia a la premsa de les Illes
Balears, ara li toca el torn a la televisió i la ràdio. La presència del català
a IB3, l'únic canal de ràdio i televisió de les Illes en el qual encara és
persent la llengua pròpia, ja té les hores comptades. Tal i com ha afirmat
aquesta setmana el conseller de la Presidència, Antonio Gómez, l'executiu illenc
tirarà endavant el compromís que el castellà s'empri i sigui present a les
emissions d'IB3.
Després de l'eliminació del requisit de coneixement del
català per a l'accés al cos de funcionaris públics, del tancament de Ràdio i
Televisió de Mallorca, de l'eliminació del Consorci per al Foment de la Llengua
Catalana (COFUC), i de registrar els pitjors resultats econòmics a les Illes en
els darrers anys, el Govern Bauzá s'ha decidit a fer desaparèixer la llengua
pròpia de les Illes al més agressiu estil Camps.
Les declaracions, però,
no han passat desapercebudes i l'oposició ja ha valorat la mesura del Govern
popular. El diputat del PSIB-PSOE, Cosme Bonet, ha acusat el nou govern balear
de voler "retallar" la presència del català a l'ens públic i ha lamentat que
continuï trencant consensos polítics assolits per la gran majoria de partits
illencs, com ha fet amb la llei de la funció pública, el decret de mínims, la
llei de normalització lingüística o l'educació illenca.
7)
Publicat en directecat dilluns 17 d'octubre del
2011
Representants de la Generalitat parlaran amb
responsables de Twitter 'en poques setmanes'
El director general de Telecomunicacions i Societat
de la Informació, Carles Flamerich, ha assegurat que la traducció del twitter al
català s'aconseguirà amb 'la
influència del Govern però també amb la pressió de tots els
usuaris que ho demanin'. D'aquesta manera, s'ha referit a la carta que el
secretari de Comunicació, Josep Martí, va enviar el passat 20 de setembre al
conseller delegat de Twitter, Dick Costolo, en què li comunicava el seu suport a
la petició de la comunitat catalana a Twitter perquè la xarxa social sigui
traduïda al català. Flamerich ha explicat que el Govern espera reunir-se 'en
poques setmanes' amb responsables de Twitter i s'ha mostrat 'convençut' que
entendran la demanda.
Carles Flamerich ha assegurat que 'òbviament' la traducció
del Twitter a la llengua catalana s'aconseguirà amb la 'influència del Govern'.
Tot i així, ha indicat que Internet i les noves tecnologies han canviat les
relacions de poder i que la traducció també s'aconseguirà amb la influència dels
usuaris que ho demanin i facin pressió. Flamerich ha anunciat que d'aquí unes
setmanes el Govern parlarà amb els responsables de Twitter i s'ha mostrat
'convençut' que entendran la reclamació. Flamercih ha fet aquestes declaracions
a Cardedeu (Vallès Oriental), després d'assistir a la inauguració d'un centre de
suport a les empreses.
Aquest contacte arribarà arran de la carta que el secretari
de Comunicació, Josep Martí Blanch, va enviar al conseller delegat de Twitter,
Dick Costolo. La missiva va ser enviada tres dies després de la piulada massiva
per demanar la traducció al català. Milers d'internautes van piular amb
l'etiqueta #twitterencatala, una iniciativa que va sorgir com a resposta a la
traducció de la xarxa social a diverses llengües però no a la catalana. El
hashtag es va convertir en 'trending topic' a l'Estat.
En la carta. Josep Martí Blanch remarcava que el català
'ocupa una posició particularment forta al món d'internet i de les xarxes
socials', i en aquest sentit assenyalava que 'és la vuitena llengua més poderosa
a la blogosfera i la catorzena a Google', a més de gaudir d'una versió en català
del Facebook o del Youtube.
8)
Publicat en directecat dilluns 17 d'octubre del
2011
Aquest associació és l'encarregada
de l'organització del Correllengua, que tindrà lloc del 28 al 31 d'octubre a la
capital de l'Urgell
Ja està en marxa la propera edició del Correllengua
de Tàrrega. Aquesta festa, que ja fa anys que es celebra, ha anat prenent força
any rere any amb l'objectiu de reivindicar l'ús social del català. L'edició
d'enguany serveix per presentar la Coordinadora Targarina per la
Llengua.
La Coordinadora, que aplega fins a sis associacions de la
capital de l'Urgell (Agrupament Escolta i Guia Mestre Güell Roger de Llúria,
Associació Cultural Guixanet, Casal Popular El Rostoll, GIC esplai, Agrupació
Excursionista de l'Urgell i Ateneu), ha nascut arran de la sentència del TSJC
contra el model d'immersió lingüística català.
Aquesta entitat vol
‘garantir un futur digne pel català', i per això ha escrit un manifest en la
seva defensa, que ha estat signat per més d'una desena d'entitats locals, com
l'Esbart Albada, la Fal·lera Gegantera o l'Associació Alba. En el manifest es
remarca que l'atac de la sentència és un més dels molts que està rebent la
llengua arreu dels Països Catalans i que el problema ‘és de fons' amb la
‘situació de subordinació o diglòssia' que el català
pateix.
Correllengua de Tàrrega 2011
Aquesta
edició del Correllengua s'iniciarà el divendres 28 d'octubre amb una xerrada
sobre la immersió lingüística a càrrec del col·lectiu Som Escola. El dissabte 29
es realitzaran diverses actuacions: a les 17.00 hores començarà des dels Jardins
de l'Ateneu una cercavila reivindicativa de cultura popular pel centre de la
vila. Finalitzarà a la Plaça del Carme, el Pati, on hi haurà una xocolatada i un
espectacle per a nens. Durant la xocolatada, els nens hauran de fer entrega
d'una paraula escrita en català en un foli per rebre la xocolata, folis que
serviran per fer un mural. El dia acabarà amb el concert de Pepet i Marieta i el
grup Minimal 21 al local social de l'Ateneu a les 23.00 hores.
L'endemà,
30 d'octubre, hi ha preparada una caminada fins al Castell del Mor, on s'hissarà
una senyera. Abans i després de l'excursió es podrà esmorzar i fer el vermut. A
la tarda, al Casal Popular El Rostoll s'hi farà el Concurs de Garrotins, cant
típic de les comarques del Pla de Lleida. El darrer dia serà el dilluns 31 que,
coincidint amb la celebració de la castanyada, es realitzarà un correbars i un
sopar popular a la plaça Sant Antoni, i en acabar de menjar s'iniciarà el IV
Concurs de Porronaires. A mitjanit tindrà lloc a l'espai MerCAT el concert que
tancarà aquesta edició del Correllengua amb els joves ponentins Kinton Cloud,
els maresmencs Ebri Knight, el grup local de La Terrasseta de Preixens i els
cerverins Pànic.
Publicat en directecat dimecres 19 d'octubre del
2011
El Termcat i el Departament d'Ensenyament
presenten un diccionari que aplega 2.000 termes de l'àmbit educatiu
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha defensat aquest
dimarts la importància de la llengua per construir un model propi d'escola
catalana. La consellera ha dit que tot i que el país no té una política
educativa pròpia perquè el sistema 've marcat per l'Estat' sí que pot tenir 'un
model propi d'interpretació del sistema'. En aquest context, ha defensat que la
llengua és 'el que dóna la força' per 'casi poder tenir una política pròpia'.
Rigau ha dit aquestes paraules durant la presentació del 'Diccionari
d'Educació', una obra que recull prop de dos mil termes de l'àmbit educatiu amb
les seves definicions i l'equivalent en castellà, anglès i
francès.
L'obra ha estat impulsada pel Termcat i el Departament
d'Ensenyament i s'ha elaborat en cooperació amb la Societat Catalana de
Pedagogia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), i el Ministeri
d'Educació del Govern d'Andorra.
La consellera, que ha clos l'acte de presentació de l'obra
que s'ha celebrat a la seu de l'IEC, ha destacat la importància del diccionari i
ha dit que si no s'ha fet fins ara una obra d'aquestes característiques és
perquè és ara quan s'han pogut tots els termes de la renovació pedagògica que
s'ha produït.
Rigau ha celebrat que l'aparició d'alguns termes al llibre
demostra que durant els darrers anys s'han construït elements i trets
característics de l'escola catalana, com per exemple AMPA (Associacions de Mares
i Pares d'Alumnes), ZER (Zona Escolar Rural), immersió, marc curricular o
inclusió. 'Tenim diccionari d'educació perquè tenim educació de Catalunya,
perquè tenim país'; ha declarat.
El diccionari també recull paraules pròpies andorranes i del
seu sistema educatiu. El director de Promoció Cultural i Política Lingüística
d'Andorra, Joan Sans, ha celebrat que l'obra 'reflecteixi la singularitat del
país, que van més enllà de les denominacions', ja que ha explicat per exemple
que a Andorra conviuen tres sistemes educatius (el propi, el de l'Estat espanyol
i el francès) cosa que suposa una 'complexitat terminològica'. Sans ha assegurat
que el diccionari ajuda a fer del català una llengua 'moderna, viva i amb
futur'.
El president de l'IEC, Salvador Giner, també ha celebrat la
publicació del diccionari per la utilitat que tindrà tant entre els professors,
els estudiants com la societat en general. A més, ha assegurat que ajudarà a la
consciència lingüística dels mestres, que ha dit que 'ha estat tradicionalment
potentíssima'. Ha afegit però que malgrat aquest compromís, l'eina era molt
necessària.
Per la seva part, la directora de Política Lingüística del
Govern, Yvonne Griley, ha afirmat que l'educació i la llengua són 'els dos
pilars fonamentals sobre els que s'ha escrit la història' i ha assegurat que
d'ells també depèn el futur.
Durant l'acte de presentació, el lingüista Sebastià Serrano
ha ofert una conferència a través de la qual ha desgranat la importància de la
llengua, la comunicació i l'educació i ha assegurat que de cara al futur, i en
el context de canvi actual, el que cal és creativitat. Sobre la llengua, ha
destacat que els catalans porten molts anys treballant pel català i ha dit que
la situació actual que viu no és culpa d'ella mateixa sinó 'de la pròpia gent
que no s'acaba de decidir'.
10)
Novè número de la revista electrònica Llengua,
Societat i Comunicació
S'ha
publicat el novè número de la revista electrònica Llengua, Societat i
Comunicació. Aquest nou número, coordinat per Ana M. Fernández Planas, porta per
títol "Lingüística Forense" i es composa de vuit articles que poden
distribuir-se en dos blocs: El primer fa referència al paper de la lingüística
en l'obtenció del material objecte d'estudi en contextos policials i judicials
(Braz, Ortega i Cireres). El segon bloc ens parla de l'anàlisi lingüística dels
materials obtinguts en aquests contextos amb l'objectiu de determinar o
verificar-ne l'autoria, o, en cas contrari, de descartar-la en els informes
pericials que se n'extrauran, ja sigui a partir de mostres de veu (Cerdà,
Farrús, i Gavaldà) o de textos escrits (Queral et al. i
Turell).
Podeu consultar la revista a
http://www.ub.edu/cusc/revista/lsc.htm
.......................................
Informació distribuïda
per:
Observatori CUSC- Centre Universitari de Sociolingüística i
Comunicació
Tel. 93 403 70 65
Facultat de Filologia (bústia
191)
Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes,
585
08007 Barcelona
www.ub.edu/cusc
http://cuscub.wordpress.com
11)
Crida
d'articles- Revista LSC, Llengua, Societat i
Comunicació
Llengua,
societat i comunicació
és una revista
electrònica de periodicitat anual que té l'objectiu de difondre treballs
centrats en la interfície entre llengua i societat. La proposta de la revista té
la voluntat expressa de transferir el coneixement interdisciplinari entre
llengua i societat a la comunitat científica i també a la societat. D'aquesta
manera, i atès que l'àmbit en què es mou la revista és interdisciplinari i molt
sovint les àrees que s'hi aborden estan incomunicades, el propòsit central de la
revista és presentar estats de la qüestió sobre diferents connexions entre la
llengua i la societat en un sentit ampli.
El tema previst
per al proper número de la revista és: Lingüística mèdica: les paraules de la
salut. La data màxima per a la recepció de resums de 150 mots és el
30 de desembre de 2011; un cop
acceptats els resums (abans del 20 de gener), la data màxima per a la recepció
d'articles és el 20 de març de
2012. Podeu enviar els resums i els articles a: cusc@ub.edu
Les instruccions
per enviar els originals es poden trobar a l'enllaç
següent:
Instruccions
per als autors i criteris per enviar originals: http://www.ub.edu/cusc/revista/lsc/hemeroteca/numero8/lsc_actual.htm
Informació distribuïda
per:
Observatori CUSC- Centre Universitari de Sociolingüística i
Comunicació
Tel. 93 403 70 65
Facultat de Filologia (bústia
191)
Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes,
585
08007 Barcelona
www.ub.edu/cusc
http://cuscub.wordpress.com
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
18).
19. La motivació de les
meves activitats és el gran amor pels Països Catalans i la meva gran passió per
la llengua catalana.
Maria Àngels Anglada
Escriptora
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací