Butlletí número 542 (dimarts 25/10/2011) - Continguts triats i enviats
per Eugeni S. Reig
7) Llibre d'estil per
als mitjans digitals audiovisuals en
valencià
9) Presentació a Lleida
del llibre 500 raons per parlar català de David Pagès i
Cassú
10) 500 raons per parlar català, de
David Pagès i Cassú
1)
Publicat en el Levante-EMV dissabte 8
d'octubre del 2011
Uns amics juristes valencianistes m´enviaren per correu electrònic, fa
uns mesos, una denúncia perquè presentàrem unes reclamacions al Síndic de
Greuges per a que en alguns pobles i ciutats del nostre país es respectaren
també els drets de les persones valencianoparlants en rotulacions, informació,
cartells, webs, etc, com si estiguérem en una democràcia, posem per cas, a la
línea de tren Xàtiva-Alcoi, a la Diputació de Castelló i d´Alacant, a
l´ajuntament de Llucena del Cid, a l´ajuntament d´Alacant sobre la instal·lació
dels panells electrònics de l´estació autobusos, a l´ajuntament d´Elx, a
l´ajuntament de Daia Nova, etc. He d´agrair l´esforç de la sindicatura de
greuges, sobretot de l´adjunt segon Carlos Morenilla Jiménez i del Síndic José
Cholbi Diego, perquè acceptaren a tràmit aquestes queixes i han maldat a complir
amb les seues obligacions perquè les administracions rotulen, informen,
senyalitzen i facen servir el valencià sense cap discriminació. Inclús els
membres de la Sindicatura de Greuges mateix han progut comprovar, en la seua
pell, que alguns ajuntaments de la nostra Comunitat Valenciana es burlen de
l´Estatut d´Autonomia, de l´article segon de la Llei d´Ús i Ensenyament i de la
Declaració d´Ares del Maestrat de l´1 d´octubre de 2003, on s´assenyala que "els
fullets informatius, les pàgines web, els anuncis i les revistes s´hauran de
fer, principalment, en valencià", així tant des de l´ajuntament de Llucena del
Cid com el de Daia Nova es vulneren els drets lingüístics dels administrats i
responen en llengua distinta a la que s´ha utilitzat prèviament en la queixa al
Síndic de Greuges, quan la legislació vigent insta a "respectar els drets
lingüístics dels administrats, i a utilizar en tots els procediments i en
qualsevol altres formes de relació amb ells, la llengua(valenciana o castellana)
triada per ells"; a l´ajuntament d´Elx, davant la queixa perquè en una retolació
al parquing de l´ajuntament d´Elx es rotule en valencià s´indica que aquest
ajuntament ha fet "molt"(massa i tot) per la normalització del valencià i per
tant pot saltar-se alguns cartells, tot i que la nova corporació municipal com a
resultat de les passades eleccions sembla que ha començat a rotular-ho tot o
quasi tot en castellà sense tenir en compte el valencià, en contra de la
legislació vigent, com denunciava la associació cultural Tempir d´Elx. Així, a
la Diputació de Castelló i d´Alacant, digueren que esmenarien la web que només
estava en castellà (i en anglés) sobre informació turística i la posarien en
valencià, tot i que s´excusaven dient que estava "en construcció" i la
completarien el més ràpidament possible... No hem comprovat si han complit en la
reparació d´aquest "oblit" imenyspreu o si continúen aparcant el valencià com si
fos un idioma sobrer. L´ajuntament de Llucena del Cid, en el seu escrit de
resposta al Síndic de Greuges indica que aquell ajuntament va sollicitar ajuda
econòmica per a la rotulació en valencià, però que l´ajuda que s´aprovà era tan
escassa que es va desistir perquè amb el pressupost atorgat no es podía fer ni
una placa
No obstant, ¿han tornat els diners o els han servat per tornar-ne a
demanar i amb una altra quantitat més poder fer la placa en valencià? O la
quantitar económica concedida se´ls ha embutxacat algú de l´ajuntament de
Llucena del Maestrat i ha donat l'excusa que no arriben els diners per
apropiar-se'ls? Sobre la reclamació per a la rotulació en valencià de la línea
Xàtiva-Alcoi, els fulls informatius i el nom dels pobles correctament escrits en
valencià, el Síndic de Greuges ho va remetre al Defensor del Poble perquè em
comunicà que la línea ferroviària Xàtiva-Alcoi és competencia de Renfe-Adif, i
per tant, hauré de dirigir-me a aquesta entitat per a qüestions com el nom
correcte de l´estació i els full informatius d l´horari, etc. que només estan
escrits en espanyol i en anglés, però no en valencià.
Després de llegir
el resultat de les queixes que vaig fer, la conclusió és una mica decebedora
perquè després de trenta anys d´Estatut i de Llei d´Ús i Ensenyament, tot són
excuses de mal pagador per banda de les distintes administracions valencianes
per no fer-ho en valencià, que si els diners, que si manca de voluntat política
de respectar les lleis vigents i els drets humans i lingüístics de valencians,
que si la desidia, que si les competències, que si la manca de sensibilitat, que
si ho tenen prrevist però encara no s´ha pogut concretar, que si ara hi ha coses
més importants per la crisi, com si fos el pretext perfecte, etc. Tot són
excuses perquè hi ha –formalment i sembla que retòricament- unes declaracions
jurídiques "respectuoses" amb el valencià, però s´imposa una pràctica, unes
estructures hostils i unes inèrcies discriminatòries que vulneren els drets de
les persones valencianoparlants i no ens reconeixen com a ciutadans de primera;
ni tan sols la intervenció de la Sindicatura de Greuges, -per molt bona voluntat
que tinguen-, garanteix el compliment de les lleis que encara estan vigents amb
"molt poc vigor" i que s´incompleixen, sistemàticament, sense que es
restablesquen els drets lingüístics de les persones valenciannoparlants quan són
vulnerats fefaentment, en full informatius, en rotulacions, en cartells, en
senyals, etc com és els cassos que hem assenyalat, sobretot perquè els que
vulneren aquests drets pensen que fan allò que desitgen els que manen a la
Generalitat Valenciana (i a l´Estat espanyol); la gent encara no ha
interioritzat que el valencià és un dret, a protegir, una riquesa el respecte a
la diversitat, un patrimoni lingüístic que cal no perdre; i el problema és que,
com assenyalava el catedràtic de lingüística Ángel López García-Molins en un
article recent, a propòsit del des-reconeixement del català a Aragó, de la
Franja de Ponent, advertia que el PP s´escora perillosament cap al neofranquisme
en política lingüística, jugant amb foc, fent de pirómans i alterant la
convivència i que li agrade o no al PP, el català és una de les llengües
d´Aragó, al País Valèncià com han denunciat tots els analistes del país, des de
Joan Fuster, Sanchis Guarner i Alfons Cucó fins als més recents V. Bello, F.
Burguera, F. Viadel, V. Flor, R. Xambo, R. Castelló, J.F. Mira, G. M. Hernàndez,
F.Hernàndez Dobón, etc. els del PP han edificat el seu domini polític hegemònic
des de l'agitació de l'anticatalanisme i l'agressió permanent contra la nostra
llengua i la nostra cultura, contra el valencià, on es produeix una paradoxa
temible: les estructures que ens haurien de defendre serveixen, molt sovint, per
atacar-nos i llençar pedres contra la nostra pròpia teulada i llengua,
carregant-se els sostre i els fonaments culturals i lingüístiques que ens
sostenen com a país diferenciat enmig del context global del planeta Terra. El
valencià és la nostra forma de ser al món, de transmetre sentiments, emocions,
opinions i vida; les estructures estatals "pròpies" (municipals i autonòmiques,
també les "centrals) haurien d'estar a favor de la nostra llengua i cultura i no
en contra... és una qüestió de reconeiixement de l'altre i de mínima dignitat,
ara que es "celebra" ell nostre naixement com a poble en el món junt a
Catalunya, les Illes Balears, el Rosselló, amb els que compartim institucions i
un tros molt important d'història, de cultura i de llengua en la lluita per
existir, per viure i sobreviure.
2)
Publicat a LaVanguardia.com dissabte 8
d'octubre del 2011
Felip Puig advierte de que será inflexible con las actuaciones
irregulares dentro del cuerpo autonómico