InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 534 (dimarts 11/10/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Nou llibre: Gramàtica zero: el millor ús amb la mínima gramàtica
 
2) Josep M Fonalleras - El cinema com a esperança
 
3) Nou llibre: L'Avaluació de les habilitats d'expressió oral en català: tendències i evolució
 
4) Els voluntaris pel valencià pugen a l´escenari
 
5) Butlletí núm. 38 de la XARXA CRUSCAT
 
6) Butlletí d'Acció Cultural del País Valencià
 
7) Baleares. El Govern confirma que el catalán dejará de ser la lengua vehicular de IB3
 
8) Flaixos d'actualitat
 
9) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
Nou llibre:
 
Gramàtica zero: el millor ús amb la mínima gramàtica
 
 
Acaba d'aparèixer la Gramàtica zero: el millor ús amb la mínima gramàtica, elaborada pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i publicada conjuntament per totes les universitats públiques valencianes (d'Alacant, Jaume I, Miguel Hernández, Politècnica de València, i de València).
 
La Gramàtica zero aborda de manera pràctica i simple els problemes sintàctics més freqüents i guia l'usuari amb tan poca terminologia tècnica com és possible. A banda d'explicacions accessibles per a tothom, aporta una àmplia gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'una ullada quin és el problema i quines són les solucions.
 
Permet tres maneres diferents de consulta: de resposta a un dubte concret, d'autoavaluació en sintaxi i de revisió per blocs. I dins aquest blocs, es poden consultar els punts fonamentals de sintaxi, les errades típiques de castellanoparlants i un bon nombre de problemes generals.
 
Un extens índex analític facilita a l'usuari trobar la resposta a qualsevol dubte concret.
 
Difosa entre el personal i els estudiants de la Universitat de València, la Gramàtica zero ha tingut una acollida tan bona que s'ha exhaurit en pocs dies i se n'ha fet una segona impressió.
 
Fitxa tècnica:
 
Esteve, Francesc; Melià, Josepa. Gramàtica zero: el millor ús amb la mínima gramàtica. València: Universitat de València: Universitat Politècnica de València: Universitat d'Alacant: Universitat Jaume I: Universitat Miguel Hernández, 2011.
274 p.; 21 x 15 cm
 
 
Més informació:
 
Servei de Política Lingüística de la Universitat de València
 
Publicacions de la Universitat de València
 
 
2)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/458522-el-cinema-com-a-esperanca.html
 
El cinema com a esperança
 
Josep M Fonalleras
 
Aquests dies, el cinema català (i en català) ha ocupat les primeres planes dels diaris. Per un costat, l'acord a què han arribat la Generalitat i els poders fàctics (exhibidors i majors americanes) perquè la situació esperpèntica que patim s'arregli, almenys en part. Que només un 3% del que es pot veure a les sales del país sigui en català és una barbaritat colossal, un despropòsit que atempta contra el més comú dels sentits. Què fer per oferir una solució a aquest problema tan evident? Hi ha hagut, al llarg dels anys, intents de tot tipus, des de la submissió més flagrant fins a la duresa legislativa, des dels intents de diàleg fins a l'enfrontament més cruent. Sempre, amb el teló de fons de la pràctica impossibilitat que té el govern català d'imposar una norma que inclogui sancions davant del poder omnívor de les grans productores. Parlem de cinema però també de la manca d'una estructura que sigui capaç de fer valer la dignitat del país per damunt dels interessos particulars. Es va criticar la llei del cinema justament perquè era coercitiva, com si algú pogués arribar a pensar que les lleis, en general, són pitxers de flors per fer bonic. I és clar que ho era: per definició. Ara, gràcies a aquella norma del conseller Tresserras, el nou responsable de Cultura ha aconseguit eixamplar l'horitzó. El que em revolta és que es dubti de l'interès del públic català per escoltar la seva llengua en un cinema. Què es pensen? Que, en igualtat de condicions, no ens abocarem a les pel·lícules doblades en la llengua pròpia del país? Dubtar d'això (ho repeteixo: en igualtat de condicions i no pas en sales quasi clandestines) és tenir ben poca consciència de la realitat catalana.

Per un altre costat, dues alegries estètiques. I, per descomptat, de conseqüències polítiques. Isaki Lacuesta guanya en el Festival de Sant Sebastià i Pa negre aspira als Oscar. El sol fet que un film en català tingui la possibilitat d'ocupar l'escenari més vist del món es pot equiparar al somni, llargament cobejat, de tenir un Nobel de Literatura entre nosaltres. No pas pel premi en si mateix, sinó pel plus de visibilitat que el premi atorga. No vivim en el millor dels mons possibles, però hi ha detalls que, si més no, ens fan pensar que encara hi ha alguna esperança, per menor que sigui.

 
3)
 
Nou llibre:

L'Avaluació de les habilitats d'expressió oral en català: tendències i evolució


Els orígens del volum es remunten al disseny de les eines d'anàlisi per a obtenir mostres de la competència lingüística oral dels alumnes de 6è de primària i d'Educació Secundària Obligatòria. Per tal d'obtenir aquestes mostres, l'equip de recerca va fer un repàs preliminar de la bibliografia existent i de les proves que s'usaven més freqüentment en els estudis sociolingüístics, i va constatar dos fets. D'una banda, les proves que se solien usar en aquests estudis havien estat dissenyades durant els anys 1980 i 1990 i se centraven en aspectes de contrast català-castellà i de correcció. D'altra banda, les proves analitzades no feien una distinció clara entre el tipus de dades orals que es volien obtenir.
Tot plegat feia pensar que els resultats d'avaluació de competència en la majoria dels treballs de sociolingüística educativa disponibles fins aleshores feien una avaluació excessivament genèrica dels nivells de coneixement de llengua de l'alumnat català. Davant d'aquesta constatació, l'equip de recerca va emprendre un estudi global de les diferents proves emprades pels diferents organismes que s'encarreguen de l'avaluació del català oral.

L'Avaluació de les habilitats d'expressió oral en català: tendències i evolució / F. Xavier Vila i Moreno (ed.)

Data d'edició: 2011. Descripció física: 70 p. : il·l. ; 25 cm. Entitats: Institut d'Estudis Catalans. Xarxa CRUSCAT. ISBN: 978-84-9965-054-8. Col·lecció: Xarxa CRUSCAT ; 7. Editorial: IEC. 15,00 euros


Introducció
Vila i Moreno, F. Xavier Text completText complet

L'Avaluació de l'expressió oral en les proves del Servei d'Ensenyament del Català (SEDEC)
Comajoan Colomé, Llorenç Text completText complet

L'Avaluació de l'expressió oral en les proves del Servei d'Immersió i Ús de la Llengua (SIUL)
Gomàriz i Auró, Eva Text completText complet

L'Avaluació de l'expressió oral en les proves del Consell Superior d'Avalució del Sistema Educatiu (CS)
Comajoan Colomé, Llorenç Text completText complet

L'Avaluació de l'expressió oral en el certificat de nivell de suficiència (nivell C) de la Generalitat de Catalunya
Nogué Serrano, Neus Text completText complet

L'Avaluació de l'expressió oral en els certificats de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI)
Gomàriz i Auró, Eva Text completText complet

Les Proves per a l'avaluació de la llengua catalana oral: síntesi de tendències i conclusions
Comajoan Colomé, Llorenç ; Gomàriz i Auró, Eva ; Nogué Serrano, Neus Text completText complet

A tall de cloenda : l'avaluació de l'oral, com i per a què?
Figueras Casanovas, Neus Text completText complet
 
4)
 
Article publicat en el diari Levante-EMV dijous 6 d'octubre del 2011

Escola Valenciana i El Micalet col·laboren per tal que immigrants i voluntaris facen teatre en la llengua pròpia en una companyia no professional

El teatre pot ser una forma divertida d'aprendre valencià. Al menys, això és el que pensen Escola Valenciana i la Societat Coral El Micalet, que han signat un conveni per tal que els participants en el projecte del Voluntariat pel Valencià puguen formar-se escènicament amb l'ajuda de l'Aula de Teatre de l'entitat cívica i, fins i tot, formar una companyia no professional. L'objectiu és que tant els voluntaris nadius com els aprenents que volen conèixer el valencià i gaudir de l'art dramàtic s'integren en aquest nou i singular grup de teatre i puguen aprofitar-se de les instal·lacions de la societat coral i del mestratge dels seus professors.

L'acord és una de les novetats del curs de l'Aula de Teatre de la Societat Coral, que ara comença. El conveni amb la federació Escola Valenciana no és l'únic. En té un també amb la Universitat de València que va pel segon any. Els estudiants de la institució acadèmicva tenen condicions econòmiques especials en els cursos de teatre del Micalet. A banda, els muntatges del grup escènic de la Universitat poden representar-se a l'escenari del Teatre Micalet, i els de les companyies no professionals del Micalet poden anar a la sala Matilde Salvador del Centre Cultural La Nau.

En ocasions s'oblida, però el Micalet és més que una sala -gestionada en aquesta nova etapa per la productora Pro21- pel que fa al teatre. Compta també amb l'Aula de Teatre (estudis no reglats) per a adults, joves i xiquets que, amb interrupcions, funciona des dels anys setanta.

D'aquests cursos han sorgit dos grups no professionals: un d'adults (amb sis anys d'història) i un de joves (té tres anys). Aquest últim, amb un nom molt teatral (Molta merda!), portarà el seu espectacle Romeu i Julieta (la traducció de Pere Quart en versió en clau de clown de Joan Vicent Cubedo, un dels responsables de l'aula) al Festival Vila de Mislata de Teatre i ha estat també a la Matilde Salvador de la Universitat.

Entre les dues companyies són unes 25 persones. Els cursos tenen, a més a més, uns 60 alumnes per any.

Els criteris de funcionament són clars, expliquen Cubedo i Josep Manuel Gil (responsables d'ambdues companyies): repertori en valencià, envoltori i exigències professionals ("la diferència és que els actors no cobren", apunta Gil) i autofinançament absolut per part dels integrants.

L'Aula de Teatre del Micalet inclou també l'Escola Valenciana de Narració Oral, que forma contacontes ("no monologuistes", adverteix Cubedo) a partir dels 16 anys.
 
5)
 
Butlletí núm. 38 de la XARXA CRUSCAT
 
http://www.demolinguistica.cat/arxiu/butlleti/butlleti.htm
 
 
6)
 
 
 
(divendres 7 d'octubre del 2011)
 
http://acpv.cat/php/acpv-butlleti-e/butlleti-07-10-11.html
 
7)
 
Publicat en DiarioSIGLOXI.com dimarts 4 d'octubre del 2011
http://www.diariosigloxxi.com/texto-s/mostrar/37444/baleares-el-govern-confirma-que-el-catalan-dejara-de-ser-la-lengua-vehicular-de-ib3
 
Podeu traduir el text amb www.internostrum.com
 
Baleares. El Govern confirma que el catalán dejará de ser la lengua vehicular de IB3
 
El consejero balear de Presidencia, Antonio Gómez, confirmó este martes que el catalán dejará de ser la lengua vehicular en las emisiones de la televisión autonómica IB3.

En la sesión de control al Gobierno en el Parlamento balear, Gómez fue interpelado por esta cuestión por el diputado socialista Cosme Bonet, quien manifestó su preocupación porque con este anuncio se rompe el consenso político que existía en torno al uso del idioma catalán.

Gómez, que contestó en castellano al parlamentario socialista, dijo que las recientes declaraciones del presidente José Ramón Bauzá de que el catalán dejará de ser lengua vehicular en IB3 "son coherentes con su compromsio político con todos los ciudadanos de Baleares".

Ante la advertencia socialista de que podría incurrirse en un incumplimiento de la normativa que protege el uso y promoción del catalán, Gómez afirmó que el Govern "no incumplirá ninguna ley", y que, en todo caso, lo que hará Bauzá es trasladar "la realidad de la calle a las instituciones".

Aprovechó el conseller para poner en entredicho al PSIB al haber reclamado en una iniciativa parlamentaria que en IB3 se difundan dibujos animados en inglés mientras que la ley "no los permite en castellano".
 
 
8)
 
Butlletí de la Secretaria de Política Lingüística

Número 78, 3 d'octubre del 2011

http://www6.gencat.cat/llengcat/Flaixos_78/www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.08f45c9e3857090e3285bdb1b0c0e1a0/index88fa.html
 
9)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 14).
 

6. La llengua és la base de les nacions. Jo he fet un esforç per saber molt bé el castellà i bastant bé l'anglès, a més del francès, que parlo amb naturalitat. Però és clar: al meu país voldria que s'hi parlés normalment el meu idioma, no crec que sigui demanar massa.

 

Macià Alavedra

Polític

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací