InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 530 (dimarts 04/10/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Joan Lladonet - Contra repressió lingüística, oposició i insubmissió
 
2) Hèctor López Bofill - Empassar-se el castellà
 
3) Josep Piera - Arriba al meu correu
 
4) Maria R. Mariné - Wikipedia o Viquipèdia?
 
5) Elisenda Paluzie - El català a la universitat
 
6) Narcís-Jordi Aragó - Els adúlters lingüístics
 
7) Occitània demana que es retiri el decret del govern espanyol contra l'aranès
 
8) Demanen que tots els canals de la televisió catalana arribin a la Catalunya del Nord
 
9) Víctor Alexandre - Normes espanyoles contra el català
 
10) Parlament de Núria Martí a la presentació a Girona del llibre "Des del rovellet de l'ou d'Elx"
 
11) L'Institut Cartogràfic de Catalunya, amb la col·laboració del TERMCAT, impulsa una col·lecció de diccionaris cartogràfics
 
12) Bernat Salvà - El seny i la rauxa
 
13) Cine en català: del 3% al 35%
 
14) ERC: “La llei del cinema s'enterra”
 
15) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
1)
 
Article publicat en indirecte.cat dijous 4 d'agost del 2011
 
 
Joan Lladonet
 
Vull posar en evidència que la repressió lingüística que efectua el PP a les Illes Balears i al País Valencià és major que la que varen començar a fer durant el segle XVIII, Felip V i Carles III, si comparam les situacions de cada època que són totalment diferents. Abans dels decrets de Nova Planta, que es varen publicar entre 1707 i 1716, els castellans eren estrangers als Països Catalans. Un dels problemes per ocupar llocs a l'administració pública era el desconeixement de la llengua catalana i cap interès, com ara, a aprendre-la. Per tant, volien que tot es fes en llengua castellana, que era completament desconeguda pel poble català. Per tant, els funcionaris castellans varen protestar i varen aconseguir que Felip V enviàs el 1717 una “Carta del Rey a los Corregidores”, sobre l'aplicació del Decret de Nova Planta. Entre altres coses deia:

Pondrá el corregidor el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin
dará providencias más templadas y disimuladas para que se note el efecto sin que se
note el cuidado.”

Com que passava el temps i el poble català no aprenia la llengua castellana, els funcionaris castellans tornaven a protestar, ara al rei Carles III. Aquest, el 23 de maig de 1768 va enviar una Reial Cèdula, que entre altres coses deia:

“[...] Para que en todo el Reyno se actúe y enseñe en lengua castellana. [...]y a este efecto
derogo y anulo todas qualesquier resoluciones, o estilos, que haya en contrario, y esto mismo
recomendará el mi Consejo a los Ordinarios Diocesanos, para que en sus Curias se actúe en
lengua castellana.
[...] Finalmente mando, que la enseñanza de primeras Letras, Latinidad y Retórica, se haga en lengua castellana generalmente, donde quiera que no se practique, cuidando de su cumplimiento las Audiencias y Justicias respectivas.”

Tots aquests decrets, cartes i cèdules formen part de la repressió lingüística a la qual hem estat sotmesos durant més de 300 anys. Ara, en ple segle XXI, i quan Castella (Espanya) braveja d'esser un estat democràtic, des de Madrid, envien directrius al PP, perquè reprimeixi tots els avanços que amb tant d'esforç s'havien aconseguit durant els darrers trenta anys i escaig després de la mort del dictador i més gran repressor contra la llengua catalana.

Fan exactament el mateix que els colonitzadors i invasors del segle XVIII, amb la complicitat i aquiescència de moltes persones que han renegat dels seus trets identitaris. Alguns funcionaris no volen aprendre la llengua catalana, que ara és oficial i pròpia, quan en aquell temps l'havien esborrada i li havien robat l'oficialitat. Aquests funcionaris protesten al partit que consideren més repressor, el PP, i manifesten que no es troben en igualtat de condicions amb les persones nadiues. I com que ells, sempre volen tenir més avantatges i volen estar per damunt dels indígenes, com a bons colonitzadors i invasors, exigeixen que no sigui necessari l'aprenentatge de la llengua catalana, pròpia i oficial del territori, per poder ocupar llocs de feina o càrrecs a l'Administració o al Govern de les Illes Balears.

I el PP, partit repressor per excel·lència, els fa cas, i vol permetre que no sigui necessari l'aprenentatge en català a l'escola i que tampoc no s'exigeixi el requisit de conèixer la llengua catalana als funcionaris, cosa que farà que els indígenes que acudeixen a l'Administració no puguin ser atesos en la seva llengua, i si s'hi entossudeixen, s'hagin de passar unes quantes hores per fer una gestió d'uns quants minuts. D'aquesta manera, els enemics de la llengua aconsegueixen que els indígenes desisteixin d'usar una llengua de segona, que ja hauria d'haver desaparegut.

Per tot això, no ens quedarà més remei que oposar-nos amb la força de la raó i de la llei. Si a l'Estat espanyol no se'n troba, a altres instàncies europees. Fer entendre als electors indígenes del PP que no poden continuar votant un partit que els vol enterrar en vida i que siguin insubmisos en tots els casos que es presentin. Insubmisos a l'escola: utilitzar el català si ens el prohibeixen; insubmisos a l'Administració pública: usar el català per molt que ens ho vulguin impedir i insubmisos a la societat: parlar en català sempre. Que sigui la nostra guia, la frase: contra repressió, oposició i insubmissió.
 
 
2)
 
 
Empassar-se el castellà
 
Hèctor López Bofill
 
 

El Govern de la Generalitat està preparant el terreny per permetre que el castellà sigui llengua vehicular a l'ensenyament a Catalunya i enterrar, així, el model d'immersió lingüística a les escoles. Un senyal il·lustratiu d'aquest gest el va perpetrar la Mesa del Parlament la setmana passada, amb majoria de representants de Convergència i Unió, quan va rebutjar una iniciativa legislativa popular, Salvem l'escola en català, dirigida a establir que el català fos l'“única” llengua vehicular en l'ensenyament a Catalunya. L'argument de la mesa per impedir que s'obrís el període de recollida de signatures que donessin suport a la iniciativa es va fonamentar en el caràcter “inconstitucional” de la mesura, és a dir, a acceptar la interpretació del Tribunal Constitucional sobre la necessitat que el castellà també sigui la llengua vehicular a les escoles dictada a la sentència sobre l'Estatut d'Autonomia i, per tant, en reconèixer que la immersió és inconstitucional.


La retòrica de defensa de la llengua catalana per part de la Conselleria d'Ensenyament i del govern és paper mullat, perquè l'única opció al dictat de les instàncies judicials espanyoles és la desobediència, una actitud de ruptura amb l'ordre constitucional espanyol que Convergència i Unió no està disposada a encarar. La pregunta immediata és, si en un tema concret, assumible, que suscita una àmplia majoria en la societat i en la comunitat educativa catalana, no estan preparats per plantar cara, com pensen bregar amb el repte colossal d'impulsar l'anomenada transició nacional que, teòricament, ha de superar el marc constitucional espanyol? Per bé que es coneix la virulència de les autoritats espanyoles en la seva ofensiva contra l'autogovern, la llengua i la cultura catalanes, sembla que la federació que ostenta la majoria al Parlament no ha dissenyat cap pla, cap resposta, cap estratègia per aturar l'escanyament que pateix el país. I el més preocupant és que els indicis, com el que hem esmentat sobre l'actitud de la Mesa del Parlament, van més aviat en la direcció d'amagar el cap sota l'ala, d'entomar l'escomesa i d'anar tirant sense rebel·lar-se contra una situació de dominació que cada vegada ens va marginant més com a poble.

La proporció de presència del castellà a les aules no sols s'incrementarà sinó que, en el cas que ja es trobés present com a la realitat succeeix en molts centres de Catalunya, es trobarà plenament legitimada pel sistema normatiu. Així també ho confirma la tèbia declaració aprovada al mateix Parlament que reclamava que el català continuï sent la llengua vehicular a l'escola, una declaració que, en efecte, no contradiu la jurisprudència ni del Tribunal Constitucional ni del Tribunal Suprem que no desmenteixen el caràcter del català com a llengua vehicular sinó que exigeixen que el castellà sigui considerat amb la mateixa propietat.


El que em sembla que en aquests dies no s'està debatent prou i que permet preveure unes conseqüències nefastes per a la normalització de la llengua catalana és el model d'ensenyament que pot acabar consolidant-se a tenor d'aquestes maniobres judicials, de la pressió del Partit Popular i de Ciutadans i de la resposta mesella i impotent de Convergència i Unió. En un primer moment es podria entendre que allò que reclamen Partit Popular, Ciutadans i les associacions espanyolistes és que s'obri un itinerari d'escolarització en castellà, un model proper al que es manté a Euskadi o a València i que permetria que una línia en què els coneixements es transmeten en castellà (tret de les assignatures lingüístiques referents a la llengua basca o catalana) es desplegués en paral·lel a una línia escolar íntegrament en català com l'existent fins ara en exclusiva al Principat. Un model d'aquest tipus podria significar a Catalunya la perpetuació de guetos lingüístics monolingües castellans, cosa que, tenint en compte l'estructura social catalana i la importància de la llengua catalana per progressar socialment, provocaria que la gran majoria de pares castellanoparlants continuessin matriculant els seus fills a la línia catalana.

Per això el que pretenen personatges com Albert Rivera, Francisco Caja o Alicia Sánchez-Camacho, així com el Tribunal Constitucional o el Tribunal Suprem, és una cosa molt més perversa i devastadora per al futur de la llengua catalana: l'erosió del seu prestigi com a llengua de transmissió de coneixements. Si s'admet que un determinat percentatge d'assignatures no lingüístiques (per exemple, la plàstica o les ciències naturals) s'han d'impartir en castellà en una població d'alumnes bilingües és, senzillament, per marginar l'ús del català i visualitzar que el castellà és una llengua acadèmica preferent a Catalunya (com succeïa en el franquisme, amb el resultat que encara patim de determinades generacions de classe mitjana alfabetitzades en castellà que han percebut sempre el castellà com a la llengua de cultura i que per això, tot i ser catalanoparlants, encara llegeixen premsa en castellà i consumeixen cultura només en castellà). El que l'espanyolisme no suportava era que, almenys en l'ensenyament, els alumnes tenien l'experiència de formar-se a través del català, de manera que si percebien que aquesta era la llengua principal de transmissió de coneixements, continuarien fent-la servir en la seva edat adulta com a la llengua principal per entendre el món i per interpretar-lo. Això és el que ataquen amb tanta fúria i això és el que, em temo, el govern de la Generalitat no està preparat per defensar.

 
 
3)
 
Publicat en el diari Levante-EMV diumenge 18 de setembre del 2011
http://www.levante-emv.com/panorama/2011/09/18/meu-correu/840693.html
 
Arriba al meu correu
 
Josep Piera
 
Aquesta vegada, sí. Sí que aquesta columna dominical va dedicada a Vicent A. Estellés, i no com la de la setmana passada, que els lectors s'endurien la sorpresa surrealista de veure que, contrariament al que s'anunciava, no parlava del poeta de Burjassot. I és que, de tant en tant, els juganers donyets de les màquines es posen també ells a fer de poetes, i ens donen sorpreses, com la vida mateixa. Avui sí que la dedique al poeta Estellés. I ho faig per tal d'afegir-me a la festa -com se sol dir-, i per a destacar la magnífica iniciativa que Josep Lozano tingué l'any passat de celebrar cada setembre un sopar festiu dedicat a vivificar la memòria aparaulada de V. A. Estellés. I ho faig, especialment, perquè aquest divendres passat la festa estellesiana s'ha fet a Gandia, i no hi he pogut estar present per estar de viatge.

No parlaré d'aquesta celebració gandiana, però, tot i que m'han dit que va ser un èxit. Vull parlar del sentit vital que aquesta commemoració, aquest record compartit, té en un moment de tantes crisis. Perquè entre els molts sentits que tenen les paraules dels poetes, un dels més vàlids és aquest de transmetre les emocions, les memòries, les il·lusions, els desitjos i les esperances, tant d'una manera personal com col·lectiva; i de comunicar-los, i compartir-los, en veu alta, siga en una plaça, en un jardí, o siga on siga. I, en açò, els poemes d'Estellés són un exemple magnífic. Ara el recorde, el poeta, llegint en veu alta els seus versos, i sent com les seues paraules sonaven enèrgiques i càlides alhora, transformaven la fragilitat de l'home en la força de les paraules, i així convertien el fosc silenci en veu clara, o en alta veu. Ara, aquells temps són memòria sentida, i ho són justament per les paraules del poeta que els fixaren en la consciència. Recordem, per tant, les paraules dels poetes, perquè elles ens activen esperances, tant com ens permeten el gaudi conscient de ser el que som. I això és vital. I més en els temps que corren.

josep.piera@gmail.com
 
 
4)
 
 
Publicat en el blog PUNYETERA LLENGUA dijous 30 de juny del 2011
 
Avui la majoria d'estrangerismes entren tal com ragen, sobretot quan vénen de l'anglès. Com diu l'Ernest al seu comentari del post anterior, ningú diu visqui ni vestern.
Ell mateix ha escrit Wikipèdia, amb accent, i l'original no en porta pas. I ha hagut d'especificar que llegeix la Wikipedia “en anglès”. Dient-ne Viquipèdia, ja no cal especificar a quina ens referim. Wikipedia és la versió anglesa, i Viquipèdia, la catalana. Només per aquest motiu l'adaptació del nom ja és defensable.
Sí que és veritat que en moltes versions s'ha conservat el nom sense adaptar, però és que cada llengua té la seva tradició. El català (i també el castellà) tendeix a adaptar ortogràficament els mots forans: hem passat de football a futbol i de spaghetti a espaguetis, cosa que no ha fet el francès, per exemple. La RAE fins i tot ha acceptat güisqui. En llengües com el francès i sobretot l'anglès, en què l'ortografia impredictible és el pa de cada dia, els parlants estan tan habituats a memoritzar com s'escriu una paraula que no senten la necessitat d'adaptar els estrangerismes.

Em direu que en un món globalitzat potser no val la pena. I que com més internacionals millor. Potser és veritat. Però deixeu-me afegir que en hawaià, d'on és originària la paraula wiki, és difícil discernir si diuen uiqui o viqui, i que llengües com ara el turc, l'irlandès, el rus i el grec l'escriuen partint de la base que comença amb un so labial i no amb una semiconsonant.

Wiki vol dir ràpid, i wiki-wiki molt ràpid. L'autobús llançadora de l'aeroport de Honolulu es diu així. Per això va ser la primera paraula que va aprendre Ward Cunningham, un dels creadors de la Wikipedia, tan bon punt va posar els peus a l'illa. En català potser vam córrer massa a adaptar el nom, però, alhora, gràcies a aquesta velocitat, els primers articles en llengua no anglesa de l'enciclopèdia més popular del món van ser en la nostra llengua. Ja va bé que de tant en tant siguem agosarats, carai.

 
5)
 
Publicat a
  • Avui 24-07-2011 Pàgina 25
 
 
Elisenda Paluzie
 
Als anys vuitanta Adolfo Suárez va protagonitzar una forta polèmica quan va afirmar a un grup de periodistes estrangers que el català no servia per ensenyar física nuclear. Aquelles declaracions van causar una gran indignació i, entre d'altres, li respongué Joan Oró, el científic català que treballà en projectes de la NASA. Sortosament, les universitats catalanes ignoraren els intents des de diferents àmbits de marginar la llengua catalana en l'educació superior, i el català va anar avançant en la docència universitària, transformant la universitat catalana, fortament castellanitzada des de la creació de la Universitat de Cervera per Felip V, en una universitat on el català és la llengua institucional i té una forta presència en la docència, sobretot en el grau. A física de la UB, el curs 2004-2005, el
80 per cent de les classes de llicenciatura es feien en català. En Suárez, per sort, s'equivocà de ple. Hi ha àmbits en què els avenços han estat més lents, com ara els ensenyaments de dret i d'empresa, on l'ús volta el 50 per cent.

Darrerament, l'ús del català a la universitat ha tornat a ser qüestionat, aquest cop amb l'argument de la necessitat d'internacionalitzar les nostres universitats. És evident que la llengua on es publiquen els avenços científics és l'anglès, que ha esdevingut l'esperanto del món acadèmic, però continua sent fonamental que el català sigui la principal llengua de docència universitària. I ho és perquè una llengua només sobreviu si és present en tots els usos, si serveix per a les converses informals i formals, per al lleure i per a la feina. Una llengua que perd vocabulari per desenvolupar una de les activitats humanes inicia la seva desaparició. A les universitats, a banda de difondre el coneixement científic, es formen els professionals. Aquell graduat que acabarà portant la comptabilitat d'una pime ha de poder parlar d'assentaments comptables, i no empobrir el català amb castellanismes o anglicismes perquè ningú no li ha ensenyat la terminologia de la seva professió. I això no és contradictori amb l'ús creixent de l'anglès a la universitat, especialment en la recerca, ni amb la internacionalització de la universitat. De fet, l'anglès ha de convertir-se en el gran aliat del català a la universitat. L'anglès ens facilita l'obertura al món, com ho fa als països nòrdics.

Però el català és la llengua pròpia del país, i la universitat té una gran responsabilitat en la seva protecció. Responsabilitat que han exercit els serveis lingüístics de les universitats catalanes amb el treball terminològic, els cursos de català, l'acreditació lingüística, i les campanyes de dinamització. Amb el finançament per objectius, la Generalitat també ha contribuït a la protecció i la difusió del català. Un dels elements clau ha estat la política de transparència lingüística: anunciar amb antelació la llengua de la classe garanteix que ningú pugui al·legar desinformació i exigir el canvi de llengua a l'aula. Malauradament, la direcció general d'Universitats ha eliminat enguany aquest indicador del finançament variable. També ha suprimit com a indicador els coneixements de llengua catalana entre els estudiants forans. I a més ha eliminat totalment l'ajut de 290.000 euros per a classes de català dels estudiants de mobilitat. El curs passat, gràcies en part a aquest finançament, més d'un miler d'estudiants de mobilitat (d'Erasmus i Sèneca i altres estudiants d'intercanvi) van fer cursos gratuïts i voluntaris de català a la Universitat de Barcelona. Aquests estudiants de tot el món, també d'Espanya, que cursen una part dels seus estudis a les universitats catalanes, es converteixen en els millors ambaixadors de la nostra llengua i la nostra cultura. El català interessa no només als catalans, el català és cultura universal, i sovint són els de fora els que ens ho recorden. Els altres ajuts per a la normalització lingüística s'han mantingut, amb un pressupost menor. Que aquesta sigui l'única partida que s'ha eliminat indica una manca de confiança en la capacitat d'atracció i d'extensió de la nostra llengua. L'oposició que va suscitar el decret d'acreditació del coneixement lingüístic del professorat universitari i la recança actual a l'hora d'aplicar-lo, en són una altra mostra. El decret preveu prou excepcions perquè el català no sigui una barrera per a la captació de talent forà, però alhora garanteix el dret dels catalanoparlants a l'ús de la seva llengua a la universitat. A la UB, on una norma interna similar està vigent des de fa anys, centenars de professors han fet cursos i han acreditat un nivell suficient de català, sense que cap professor hagi hagut de marxar pel català.

 
6)
 
 
Publicat a
 
 
Narcís-Jordi Aragó
 
Els visitant de l'exposició Ceràmica i arquitectura, oberta des de fa poc al Terracota Museu de la Bisbal, farien bé d'arribar-se a les famoses voltes de la població i entrar al local de la societat L'Escut Emporità, ara convertit en restaurant. Allà hi podrien veure un mur ceràmic executat l'any 1914 a la fàbrica fundada per Rafael Masó i els germans Coromina i ara restaurat després d'haver sofert els embats del temps i de les dictadures. El fris conté, escrita en lletres gòtiques, una frase sonora i lapidària: “Vergonya eterna a aquells que, despreciant son idioma, alaben el dels altres”.
És una frase que s'ha fet servir molt sovint i per molta gent, atribuint-la sempre a Dante Alighieri. Però Francesc Montero i David Pujol, aprofundint en el tema, van arribar a conclusions sorprenents. La frase del Dant, que pertany a l'obra Convivio, escrita en italià entre el 1304 i el 1307, és més complexa i encara més dura. L'autor es justifica pel fet d'escriure en llengua popular o vulgar i no en llatí, com era habitual, i blasma els italians que s'avergonyeixen de l'idioma matern en aquests termes: “Infàmia i depressió perpètua per als malvats homes d'Itàlia que aprecien el vulgar dels altres i menyspreen el propi. Aquest preciós vulgar, si es mostra vil en algun moment, no és sinó quan sona en la boca meretriu d'aquests adúlters”.
Montero i Pujol expliquen que la simplificació de la frase va ser obra d'Àngel Guimerà, quan el 1895 es va estrenar com a president de l'Ateneu Barcelonès fent el discurs per primer cop en català en aquella casa. De Dant o de Guimerà, dita fa 7 segles o 115 anys, va ser immortalitzada en la noble ceràmica bisbalenca i encara avui pot ser llegida pels clients del local. Com diuen els dos investigadors, la frase ha estat “portada pels meandres de la història fins a casa nostra” i manté, tristament, tot el sentit perquè, com és sabut, la raça meretriu dels adúlters lingüístics no sembla disposada a extingir-se mai.
 
7)
 
Publicat en EL PUNT dimecres 21 de setembre del 2011
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/455510-occitania-demana-que-es-retiri-el-decret-del-govern-espanyol-contra-laranes.html

Occitània demana que es retiri el decret del govern espanyol contra l'aranès

El Partit Occità i elegits regionals manifesten el seu suport al síndic de la Vall d'Aran

Consideren que la llei de l'aranès significa un gran progrés per la llengua occitana en general

La decisió del govern espanyol de recórrer contra la llei de l'Aranès provoca també reaccions a l'estat francès i més concretament a l'àrea d'Occitània. El Partit Occità ha manifestat el seu suport amb els governs d'Aran i de Catalunya i “amb els ciutadans d'aquests territoris que volen conservar la llengua pròpia i volen assegurar-ne l'us”. En un comunicat firmat pel secretari federal d'aquesta formació política, Guilhem Latrubesse, el Partit Occità afirma que els drets d'aquestes llengües “són drets continguts en la declaració universal dels drets lingüístics i que els estats que es glorifiquen de ser democràcies ho haurien de tenir en compte”.

Per altra banda tres elegits occitans, Guilhem Latrubesse -conseller regional de Miègjorn Pirenèus-, David Grosclaude, -conseller regional d'Aquitània-, i Gustau Aliròl -conseller regional d'Auvernha-, han firmat conjuntament una carta que han enviat a Carlos Barrèra, Síndic d'Aran, per manifestar-li el seu suport. “No entenem l'actitud d'aquells que avui qüestionen la llei occitana a l'Aran. (...) Aquesta llei és una avançada important pel reconeixement de la identitat aranesa i també un progrés per la llengua occitana en general”, diuen els tres elegits en la carta.

 
8)
 
Publicat en EL PUNT dilluns 19 de setembre del 2011
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/454637-demanen-que-tots-els-canals-de-la-televisio-catalana-arribin-a-la-catalunya-del-nord.html

Demanen que tots els canals de la televisió catalana arribin a la Catalunya del Nord

La Federació d'Entitats de Defensa de la Llengua i Cultura Catalanes a la Catalunya del Nord interpel·la el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació perquè es millori la qualitat del senyal digital de la televisió catalana

 

La Federació d'Entitats de Defensa de la Llengua i Cultura Catalanes a la Catalunya del Nord ha enviat una carta a Isabel Ledesma, del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, per demanar-li que s'augmenti la potència amb la qual s'envien a la Catalunya del Nord els senyals dels quatre canals de TVC. Segons la federació, avui la potència és de només 20 Watts, i podria ser de 100, cosa que augmentaria la qualitat de recepció i el territori on arriba la TDT catalana.

També demanen a Isabel Ledesma que s'utilitzi el canal 43, canal tradicionalment utilitzat a la Catalunya del Nord per a les emissions del C33 a fi de passar el MUX2, és a dir, tots els canals de la TDT catalana que encara avui dia no es reben a les comarques del nord de l'Albera.

Des del març del 2010, una part del territori nord-català rep quatre canals de la Televisió de Catalunya, però la falta de potència perjudica la qualitat de la recepció a la ciutat de Perpinyà i no permet que els canals digitals arribin a tot arreu on podrien arribar.

El segon punt que segons la carta no queda resolt és que s'ha perdut un dels dos canals analògics, canal que servia des de fa un parell de dècades per a transmetre emissions de la televisió de Catalunya, i que ara permetria rebre el MUX2.

Aprofitant que aviat els estats francès i espanyol firmaran un acord d'intercanvi de canals televisius, la federació considera que és hora d'aprofitar aquest acord “per finalment oficialitzar la recepció de tots els canals de la televisió de Catalunya i això amb la màxima qualitat per als teleespectadors”.

 
 
9)
 
Publicat en el blog de Víctor Alexandre dijous 22 de setembre del 2011
http://blogs.e-noticies.com/victor-alexandre/normes_espanyoles_contra_el_catala.html
 
Normes espanyoles contra el català
 
La llengua catalana fa segles que és perseguida per Espanya, perquè aquell país sap molt bé que la desaparició de la nació catalana passa indefectiblement per la desaparició de la seva llengua. Aquesta és la raó per la qual consideren que ha arribat el moment de residualitzar-la en l'àmbit de l'ensenyament per tal que esdevingui una llengua inútil i merament ornamental. I mentre porten a terme aquesta operació, davant les demandes de normalització del català en tots els camps de la societat, afirmen que la llengua no es pot imposar. És a dir, que cal deixar-ho tot com està perquè el requisit d'incloure "com a mínim" la llengua catalana en tots els espais que ara ocupa l'espanyol seria dictatorial. Imposar l'ús de l'espanyol als Països Catalans no és dictatorial, però salvaguardar la llengua catalana al seu territori sí que ho és. Per això les tímides i esquifides disposicions catalanes són recorregudes i tombades per tribunals espanyols mentre que les prepotents i invasives disposicions espanyoles són paraula de Déu.

Per sort, ara fa un cert temps, la Plataforma per la Llengua va fer un formidable treball de recopilació [PDF] de disposicions impositives de l'espanyol a casa nostra. En va recollir cinc-centes, però n'hi ha moltíssimes més. Com que el dossier tenia prop d'un centenar de pàgines i són més aviat poques les persones que se'l van llegir sencer, estarà bé que en fem una petita síntesi de trenta normes a fi que els lectors les puguin difondre i fer circular amb més facilitat.

  1. Normes tècniques dels aparells electrodomèstics per a monitorització de la vigilància intensiva de pacients. Obliga a la retolació i a l'etiquetatge en espanyol.
  2. La norma de qualitat per al musclo, la cloïssa i el seitó en conserva. Obliga a l'etiquetatge en espanyol.
  3. Elaboració, fabricació, circulació i comerç de galetes. Obliga a l'etiquetatge en espanyol.
  4. Elaboració i venda d'orxata de xufla. Obliga a l'etiquetatge en espanyol.
  5. Elaboració, distribució i comerç de brous, consomés, sopes i cremes. Obliga a l'etiquetatge en espanyol.
  6. Elaboració, circulació i comerç de preparats alimentaris per a règims dietètics i/o especials. Obliga a l'etiquetatge en espanyol.
  7. Elaboració, circulació i comerç de productes de confiteria, pastisseria, brioxeria i rebosteria. Obliga a l'etiquetatge en espanyol.
  8. Elaboració i venda de conserves vegetals. Obliga a l'etiquetatge en espanyol.
  9. Elaboració, circulació i comerç de te i derivats. Obliga a l'etiquetatge en espanyol.
  10. Elaboració i comercialització de patates fregides i productes d'aperitiu. Obliga a l'etiquetatge en espanyol.
  11. Comercialització, vigilància i control de les substàncies i productes que intervenen en l'alimentació dels animals. Obliga a l'etiquetatge en espanyol.
  12. Normes generals de qualitat per a la nata i nata en pols. Obliga a l'etiquetatge en espanyol.
  13. Norma de qualitat per a cols de Brussel·les. Obliga a l'etiquetatge en espanyol.
  14. Norma de qualitat per a cogombres. Obliga a l'etiquetatge en espanyol.
  15. Norma de qualitat per a espinacs. Obliga a l'etiquetatge en espanyol.
  16. Norma de qualitat per a carbassons. Obliga a l'etiquetatge en espanyol.
  17. Norma de qualitat per a enciams i escaroles. Obliga a l'etiquetatge en espanyol.
  18. Norma de qualitat per a plàtans. Obliga a l'etiquetatge en espanyol.
  19. Norma de qualitat del iogurt. Obliga a l'etiquetatge en espanyol.
  20. Productes de cacau i xocolata destinats a l'alimentació humana. Obliga a l'etiquetatge en espanyol.
  21. Llicències de les federacions autonòmiques per participar en competicions d'àmbit estatal. És obligatori que siguin en espanyol.
  22. Medicaments veterinaris. És obligatori que els prospectes siguin en espanyol.
  23. Directiva sobre ascensors. Si l'instal·lador és espanyol, el manual d'instruccions és obligatori que sigui en espanyol.
  24. Targeta d'estranger. És obligatori que sigui en espanyol.
  25. Metges forenses. El coneixement del català només és un mèrit, no pas un requisit. És obligatori conèixer l'espanyol.
  26. Feines de vigilant de seguretat. És obligatori conèixer l'espanyol.
  27. Direcció General de l'Institut Geogràfic Nacional (espanyol). Concessió de beques. És obligatori conèixer l'espanyol.
  28. Consell d'Administració del Patrimoni Nacional d'Espanya. Concessió de beques. És obligatori conèixer l'espanyol.
  29. Institut Nacional (espanyol) de Meteorologia. Concessió de beques. És obligatori conèixer l'espanyol.
  30. Jurament o promesa d'acatament a la Constitució espanyola. Només es pot jurar o prometre en espanyol.

Aquesta, com dic, és només una petitíssima mostra dels centenars de disposicions que imposen la llengua espanyola a casa nostra. Unes disposicions establertes per aquells que afirmen que les llengües no es poden imposar. Són els mateixos que de la normalització de la llengua catalana en diuen imposició i de la imposició de la llengua espanyola als Països Catalans en diuen normalitat. I és que el seu projecte no preveu cap altre fi que la mort de la nostra llengua. De nosaltres, per tant, només de nosaltres, depèn que no ho aconsegueixin.

www.victoralexandre.cat

Twitter: @valex_cat

 
10)
 
Publicat en el blog de Voliana edicions divendres 23 de setembre del 2011
http://volianaedicions.blogspot.com/2011/09/parlament-de-nuria-marti-la-presentacio.html
 
 
Parlament de Núria Martí a la presentació a Girona del llibre "Des del rovellet de l'ou d'Elx"
 
 
 
11)
 
L'Institut Cartogràfic de Catalunya, amb la col·laboració del TERMCAT, impulsa una col·lecció de diccionaris cartogràfics
 
El Diccionari terminològic de cartografia i el Diccionari terminològic de fotogrametria són les dues primeres publicacions de la col·lecció que ha iniciat l'Institut Cartogràfic de Catalunya i que compta amb la revisió terminològica del TERMCAT.

L'elaboració de les obres ha anat a càrrec d'especialistes d'aquests àmbits: Josep M. Rabella, Josep M. Panareda i Graziana Ramazzini s'han ocupat del volum dedicat a la cartografia i Urbano Fra Paleo, del volum dedicat a la fotogrametria. En el marc de la mateixa col·lecció, el TERMCAT està treballant actualment en el diccionari dedicat als sistemes d'informació geogràfica i en el diccionari dedicat a la teledetecció.

Ben aviat podreu consultar els continguts de les obres publicades al Cercaterm.

http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/143/
 
 
12)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/457537-el-seny-i-la-rauxa.html
 
 
Bernat Salvà
 
Ja fa més de vint anys que Luis Hernández de Carlos ocupa el càrrec de president de Fedicine (que representa les majors) i veu passar consellers de Cultura, directors generals de Política Lingüística i altres càrrecs del govern amb objectius idèntics, estratègies diferents i resultats similars: el fracàs. Trenta anys d'Estatut no han impedit que la quota de cinema en català es mogui al voltant d'un miserable 3%. Què ha passat perquè de cop es parli d'un 11% en 14 mesos i del 35% el 2017?
 
Les coses van començar a canviar amb l'anterior govern, quan el conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras va passar del seny a la rauxa, per expressar-ho en els termes que utilitzava ahir Camilo Tarrazón, president del Gremi d'Empresaris de Cinema: en comptes dels pactes de cavallers inútils que s'havien fet fins aleshores, va tramitar una llei que, entre moltes altres coses, establia quotes del 50% en català i sancions a qui no les complís. La reacció no es va fer esperar: tancament patronal dels cinemes i una proposta per part d'exhibidors i distribuïdors, ara fa dos anys, semblant a la que ahir es va acordar. Ferran Mascarell ha aprofitat intel·ligentment aquest camp de batalla per signar un armistici que pot beneficiar tothom. I ha citat elegantment Tresserras i tots els que han lluitat perquè el català se senti més al cinema. Falta veure si, tal com afirma, el que s'ha acordat acaba complint tots els punts de la llei. O si, en canvi, això del 50% no és, ja, un somni impossible.
 
 
13)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/457489-cine-en-catala-del-3-al-35.html
 
Cine en català: del 3% al 35%
 
 

“A partir del 2012 podrem veure notablement incrementada l'oferta de produccions dels Estats Units en català als cinemes”. Ho va anuncia satisfet, ahir a mitja tarda, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, al costat de Camilo Tarrazón, president del Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya, i Luis Hernández de Carlos, president de Fedicine –la federació que representa els interessos de les majors de Hollywood i altres distribuïdors.

Tots tres acabaven de firmar l'acord a què han arribat per augmentar l'oferta de cinema doblat i subtitulat al català. L'acord s'ha assolit després de la tensió que hi va haver sobre aquest tema amb l'anterior govern, quan Joan Manuel Tresserras era conseller de Cultura. Les xifres són remarcables: durant l'any 2012 es preveu que, només a les 496 sales gestionades pel Gremi d'Empresaris de –a Catalunya n'hi ha unes 700 en total–, es passi de 117.471 espectadors de cinema en català el 2010 a 1,5 milions, i de menys de l'1% de quota de mercat al 7% de quota de cinema en català. És la conseqüència de multiplicar el nombre de grans produccions nord-americanes doblades (de 5 a 25), de còpies per títol (de 15 a 25), el total de còpies per any (de 74 a 625) i de projeccions en català (de 4.299 a 55.000). Són xifres comparatives entre un any sencer (2010) i les estimacions per al 2012. D'altra banda, el gremi d'exhibidors passarà de tenir 6 o 7 sales que projectin films en català a tenir-ne 50 (més d'un 10% de les 496 que en formen part). Si es compta la versió original catalana, les distribuïdores independents i la quota de mercat de Fedicine i el Gremi, Cultura calcula que el cinema en versió catalana (sigui original, doblada o subtitulada) arribarà a l'11% el 2012.

Fins al 35% en català

Aquesta és només la previsió per a l'any que ve. El mateix acord farà augmentar la quota del català al cinema fins al 25% el 2014, i fins al 35% el 2017, segons les previsions del Departament de Cultura. “Els ciutadans podran triar la versió catalana amb molta més facilitat”, va manifestar Mascarell. “Al mateix temps, això suposa també un escenari més avantatjós per als exhibidors catalans en un moment de dificultats per al sector”, hi va afegir.

Mascarell, Tarrazón i Hernández van signar el document abans d'una roda de premsa que es va fer a l'auditori del Palau Marc, seu del departament del qual és titular el conseller. El director de l'Institut Català d'Indústries Culturals, Fèlix Riera, va presentar les xifres esmentades més amunt, la major part de les quals fan referència als cinemes del gremi. La primera pregunta era inevitable: la llei aprovada pel Parlament l'1 de juliol del 2010, amb 117 vots a favor i 17 en contra, estableix que el 50% de còpies de les pel·lícules s'estrenin en versió doblada o subtitulada en català (exceptuant-ne les que tenen versió original catalana i castellana). Mascarell va afirmar que no s'incomplirà la llei, perquè l'objectiu del 50% continua a l'horitzó i la mateixa llei fomentava acords com per exemple el que es va signar ahir: “L'acord no traeix la llei, sinó que la desplega per la banda de l'entesa que estableix el mateix text de la llei; simplement aprofitem els seus aspectes més positius i oberts al diàleg.”

Crida als espectadors

El conseller de Cultura va manifestar en diverses ocasions que ara és el torn dels espectadors, que cal que triïn el català perquè aquesta nova oferta es mantingui i creixi: “Aniríem malament si ara fóssim capaços de quedar-nos amb una oferta bona i una demanda petita; ara és responsabilitat dels ciutadans de Catalunya fer l'opció del català perquè això tiri endavant.” “No hi ha cap motiu perquè en el cinema sigui diferent que en altres sectors de la cultura en què el català està més normalitzat”, va concloure Mascarell.

Tarrazón, per la seva banda, va recordar que es va presentar una oferta semblant a l'anterior conseller (feta pública en una conferència de premsa) i va ser rebutjada. “Ara hem trobat un equip que ha posat el seny al davant”, va sostenir. Pel camí, però, l'oferta ha baixat una mica: la xarxa de cinemes que proposaven era de 53 pantalles (ara 50) i 65.504 projeccions anuals en català (ara 55.000).

Canvi de formes

Hernández també es va expressar en termes semblants: “El que ha canviat en el nou govern són el mètode i les formes, que són essencials en aquest tema.” “Només es pot arribar a l'objectiu amb el consens de les parts afectades”, va afirmar. Segons el responsable de Fedicine, “una taula de tres potes cau si en falta una”. Per aquesta raó li sembla important el suport dels exhibidors, representats pel seu gremi: “Abans teníem 12 còpies en català i els cinemes no les volien; però tenir 50 punts de sortida per a un producte és el que desitjaria qualsevol distribuïdor.” “De tota manera, fem vot de confiança, perquè ningú no pot garantir res... a veure si existeix el mercat”, va reblar. Per acabar, hi va afegir que s'havia imposat el sentit comú, “i hi haurà un únic guanyador, l'espectador”.

Títols en català

L'acord permetrà veure i sentir en català durant el 2011 i el 2012 els films d'una llista de més de 30 títols de Hollywood, entre els quals Les aventures de Tintin, El hòbbit: un viatge inesperat, Els tres mosqueters, Un déu salvatge, El gat amb botes, Els Muppets, Men in Black 3, L'edat de gel 4 i El llegat de Bourne.

 

14)
 
Publicat a
 
ERC: “La llei del cinema s'enterra”
 
 
El PSC veu el pla del govern com un avenç, però vol un 50% de doblatge
 
Esquerra es va indignar ahir per l'acord del govern amb les majors perquè considera que la llei del cinema queda “enterrada” i que s'allunya la possibilitat de doblar o subtitular al català el 50% de les còpies, tal com preveu la normativa. Els republicans mantenen que el nou escenari demostra que l'executiu s'està “fent enrere” en la defensa del català i temen que el següent pas sigui una relaxació en la immersió lingüística.

La llei del cinema va ser un dels projectes estel·lars de la conselleria de Cultura del tripartit, comandada pel republicà Joan Manuel Tresserras. CiU, que va votar-hi a favor, havia de desenvolupar-ne el reglament, tot i que la normativa està recorreguda al TC. Ara la situació pot canviar i ERC hi veu els pitjors presagis. Creu que el pacte amb les majors pot ser provisional i “sense garanties per demà”, tal com va recalcar ahir el president del grup parlamentari, Joan Puigcercós. El dirigent va insistir que el seu partit sempre està a favor que hi hagi més pel·lícules en català, com proposa ara el govern, però no “a costa de l'esperit de la llei del cinema”.

Solidaritat també va queixar-se de l'actitud de CiU: “Ja comencen les rebaixes”, va destacar irònicament el secretari general, Uriel Bertran. I Ciutadans va assenyalar que la federació i l'antic tripartit han hagut de “claudicar”.

Entesa política

El PSC no va ser tan dur com ERC o SI, però també va exigir que es desenvolupi la norma. La diputada Consol Prados va remarcar que el pla de Ferran Mascarell és un “avenç”, tot i que s'ha de continuar el camí fins arribar al 50% de doblatge. En aquest sentit va demanar al titular de Cultura voluntat política per arribar a una entesa amb la resta de grups parlamentaris.

L'entitat Plataforma per la Llengua es va moure entre dues aigües. Per una banda, va celebrar que es desbloquegessin les negociacions amb les majors, però també va reclamar que Cultura es posi les piles i que s'aconsegueixi el topall del 50%. “No ens hem de resignar”, va puntualitzar un dels representants de l'associació, Josep Maria López Llaví.

Altres entitats com Òmnium Cultural no es volen pronunciar fins que no hagin estudiat la lletra petita del text.

 

Sempre és positiu que es desbloquegi la situació, però hem d'aconseguir arribar al 50%
Josep Maria López Llaví
Plataforma per la llengua
 
És un avenç, però s'ha de continuar desplegant tota la llei del cinema i el seu reglament
Consol Prados
Diputada del PSC
 
Sovint tenim la sensació que al govern de CiU el català li fa nosa
Joan Puigcercós
President d'ERC al Parlament
 
 
15)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 13).
 
 
2. El català serà el que els catalans vulguin. Jo no puc venir aquí i dir “el català està en perill” o “no ho està”, però a mi em sembla que el català s'ha enfortit en els últims trenta anys, i és una font d'inspiració per a molts altres pobles.
 
Mark Abley
Explorador de llengües
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací