InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 529 (dilluns 03/10/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Ferran Suay - Victimisme dels botxins
 
 
3) Narcís Comadira - La llengua natural
 
 
5) Vicent Sanchis - ‘Por tierra, mar y aire'
 
6) Miquel Puig - Empresaris i llengua
 
7) Cursos d'esperanto a Barcelona
 
8) Nova edició dels Criteris de la Universitat de Barcelona
 
 
 
 
12) Diada Estellés a Masquefa
 
 
14) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
Article publicat en EL PUNT dimecres 21 de setembre del 2011
 
 
Victimisme dels botxins
 
Ferran Suay
 
 
És com una moda o una tendència (ben duradora, per cert) que s'aplica a quasi tots els aspectes de la vida social dels humans, des de l'economia a la política, passant pel futbol.

Els multimilionaris mobilitzen els seus titelles, ben situats als governs, per tal que no prospere cap reforma que faça pagar més contribucions aquells que tenen més riqueses. Només faltaria! És molt millor retallar els sous als funcionaris, desballestar l'educació o la sanitat públiques, o retirar subvencions a les persones dependents que —com l'adjectiu indica— en depenen per a subsistir.

Els mateixos imperialistes lingüístics que fa més de tres segles que intenten acabar amb el català (i amb l'èuscar i amb el gallec), es queixen amargament de persecució, a poc que la presència de l'espanyol baixa del 100% en tots els àmbits. I tres famílies que demanen que els seus fills puguen ser uns ignorants de per vida, desconeixedors de la llengua del lloc on viuen, tenen més audiència que desenes de milers de criatures valencianes, que no poden escolaritzar-se en la seua llengua, perquè la Generalitat (potser caldria dir-ne 'Generalitat castellana', per tal de parlar amb propietat) elimina línies en valencià, i boicoteja les que n'hi ha, enviant-hi discapacitats lingüístics a fer de mestres.

I l'entrenador de l'equip de futbol més car del món, com no podria ser de cap altra manera, sempre perd per culpa d'algú que no és ell mateix. Si no és l'àrbitre són els rivals, que es dopen o que fan trampes. I si no, el culpable serà la UEFA, el calendari esportiu, el sorteig o el sumsum corda. Tant se val! Serà per manca de culpables? El cas és que si no es deixen guanyar, és una injustícia intolerable, per la qual algú haurà de respondre.

En tots els casos, la dinàmica és la mateixa. Un abusador que, quan no aconsegueix els seus objectius impositius amb completa impunitat i èxit llampant (convenientment aplaudit pels llepa-culs de torn, de dins i de fora), eleva el crit al cel. Aprofita que els seus altaveus són més potents que els dels altres per a queixar-se amargament de persecució i discriminació. I —per això mateix, per la potència dels altaveus—, sempre hi ha algú que l'escolta i s'ho creu.

El món ideal dels abusadors és aquell en què les víctimes callen, es resignen mansament a patir i a pagar. I millor encara si es mostren contentes i els fan el gara-gara sempre que hi ha l'ocasió. Potser és per això que històricament han cercat —i trobat— l'empara de les religions, sempre tan amatents a justificar els abusos i alinear-se decididament al costat dels poderosos. A canvi, ells seguiran abusant i gaudint dels beneficis de ser més rics, més poderosos i més famosos.

Aquest és el món que ells volen. Ens toca a nosaltres dir que no; que nosaltres no som d'eixe món. I que poden estacar-se el seu victimisme fariseu per allà on els càpiga.

 
 
2)
 
Publicat en indirecte.cat dilluns 4 de juliol del 2011
http://in.directe.cat/joan-camp/blog/6166/massa-publicitat-en-castella-a-la-xarxa-catalana
 
Massa publicitat en castellà a la xarxa catalana
 
Joan Camp
 
Les emissores de ràdio i les cadenes de televisió tenen fronteres a la seva emissió a partir del sistema de llicències regulades per les institucions pertinents. Si la llicència només permet emetre a una comarca o una comunitat autònoma en concret, fer-ho més enllà simplement és il·legal. Amb la premsa de paper no existeixen les llicències i cada capçalera té llibertat territorial de difusió, tot i que aquest límit ve marcat directament per les despeses en la logística i la distribució. Si no hi ha algun interès estratègic especial, quan el cost d'enviar un transport diari a segons quines zones surt gaire més car que el benefici que se'n treu de la seva explotació, aquesta zona senzillament sol quedar-se sense la premsa escrita en qüestió.

En el cas de la premsa a Internet, ni existeixen les llicències ni existeixen les despeses de distribució. Li resulta tan fàcil connectar a un diari digital en català a un usuari de Sabadell, com a un de París o de Buenos Aires. D'aquesta manera, tots els usuaris catalanoparlants poden accedir per igual a aquests continguts, indistintament del lloc del planeta on es trobin. És per aquest motiu que a Internet les barreres no són geogràfiques, com és el cas de les ràdios, televisions i diaris de paper, sinó que les fronteres són únicament lingüístiques. Si un usuari connecta a un diari digital en català, l'únic que podem donar per cert, és que l'usuari compren el català, perquè sinó, rarament hi connectaria.

Així doncs, el que costa d'entendre és el volum de publicitat en castellà que trobem en molts dels diaris digitals catalans, sobretot en els de major audiència. Costa d'entendre com és que els responsables d'aquests diaris no s'adonen que posant publicitat en un idioma diferent a la del propi mitjà s'està menystenint al lector. Vull dir que ja entenc que a l'hora d'ingressar, en general, ningú hi sol posar massa escarafalls, i si a l'anunciant ja li sembla bé, al mitjà també. Però penso que és una incoherència que hauríem d'arreglar si realment volem crear un espai de comunicació propi, perquè sense anunciants, també propis, la utilitat de la llengua catalana sembla més que qüestionada.

Recordo els inicis del Grup Flaix, liderat per en Miquel Calçada i en Carles Cuní, que van fer el gran esforç de no passar cap publicitat que no fos en català. Si calia, s'oferien per traduir l'anunci al català, per coherència amb el seu projecte i amb els seus oients. I no va ser gens fàcil al principi, i aquesta voluntat els va costar més d'un anunciant. Però amb el temps, bona part d'aquests anunciants que es negava a usar la llengua catalana, acabarien claudicant, i posarien el seu anunci en català. No perquè haguessin canviat d'opinió, sinó perquè no volien renunciar a la difusió de la seva publicitat en una emissora d'èxit, líder entre el seu públic objectiu.

I aquest hauria de ser el motiu que ens hauria de motivar a fer un esforç per tenir publicitat en català. Perquè la normalització real de la llengua catalana no provindrà només del fet de disposar, com és el cas, d'una xarxa catalana farcida de projectes en català, sinó dels anunciants que es creguin la nostra llengua com a llengua per vendre els seus productes. Perquè al final, són els qui ens finançaran tots aquests projectes. És per aquest motiu que l'espai de comunicació català no existirà, o estarà del tot complet, si no existeix també, en paral·lel, un espai publicitari en català.
 
3)
 

Publicat en el diari ARA diumenge 24 de juliol del 2011

La llengua natural

 
Deu fer vint anys que, un bon dia, se'm va acudir dir, en una conferència a l'Institut d'Estudis Catalans, que el català era la llengua natural de Catalunya. I que, en conseqüència, l'espanyol era una llengua accidental en aquest país. Què vaig haver dit! Tothom se'm va tirar al damunt! Un em va tractar de romàntic retrògrad, un altre va dir que se m'havien creuat els cables. Una escriptora en la llengua accidental, que ara s'ha passat a la natural i, incomprensiblement, un jurat de patums ha premiat amb una autèntica fortuna sense merèixer-ho, em va acusar de ser un nazi. I així tot el que vulguin. Han passat vint anys i jo continuo pensant el mateix, i ara que bufen vents genocides de ponent, amb repetidor local, és clar, tinc ganes de tornar-ho a dir.

El català ha nascut aquí i ha configurat el país. Rius i muntanyes, pobles i valls, porten noms catalans. El país està íntimament intricat amb la llengua. Llengua i país s'han format alhora i dir que el català és la llengua natural de Catalunya no em sembla cap disbarat: és innegable perquè és obvi, de la mateixa manera que jo sóc natural de Girona. Ningú no ho pot negar. La llengua catalana ha donat forma al pensament dels homes i les dones d'aquí i aquesta forma ens distingeix dels que han estat pastats en una altra llengua. Jo crec que el fet de ser la llengua natural del país li confereix d'entrada uns privilegis que no pot tenir cap altra llengua que es parli a Catalunya.

De llengua oficial en pot ser qualsevol; de natural, no. Suposo que per això tothom es va posar fet una fera ferotge. Tots els que parlen en espanyol, escriuen en espanyol i pensen en espanyol es van sentir discriminats. Ja ho entenc, però tampoc no els era tan difícil acceptar una evidència i reconèixer aquesta condició de la llengua catalana. Tampoc no els hauria de ser tan difícil aprendre-la. Tal com jo he après l'espanyola i no m'ha pas passat res.

Ara veig que la senyora Alícia Sánchez-Camacho demana que el seu fill pugui anar a classe en espanyol. No sé per què té por de la immersió catalana del seu rebroll, potser pensa que això li pot impedir ser un Torrente Ballester del futur. Que no pateixi. Jo vaig fer immersió espanyola i això no m'ha privat de ser l'escriptor català que sóc. No, el català necessita ser protegit, té dret a ser la llengua vehicular de l'escola, de tot l'ensenyament i de tot el país. És un dret de naixement. I és un deure de respecte i de pietat per part dels parlants de la llengua totpoderosa acceptar-ho. Matar el català, que és el que estan fent a València, a Mallorca i que volen fer a Catalunya, és un genocidi cultural.

De fet, sempre m'he preguntat què en treuen. Què hi guanyen, els espanyols, amb la mort del català? Res de res. Llavors per què? Per què aquesta insídia constant, per què aquest odi a una llengua que, de fet, els enriquiria? Qualsevol llengua és un enriquiment mental, és una visió del món. És que els espanyols creuen que ja en tenen prou amb la seva, de visió del món? Deu ser això.

 
 
4)
 

Publicat en el diari ARA diumenge 24 de juliol del 2011

 
El conseller Mascarell ha organitzat les Terceres Reflexions Crítiques sobre la Cultura Catalana a la recerca de preguntes i respostes per saber on som i on anem. El CoNCA, que ja no sap on és ni on el volen portar, naturalment no hi ha participat. Jo sí, val a dir que sense gaires expectatives. Al final, però, sempre en surt alguna cosa.

En les primers jornades, Josep Ferrater Mora afirmava que no existeix una "cultura universal" com no existeix un "home universal": existeixen molts homes singulars i moltes cultures singulars, entre les quals la catalana, que té en la llengua un dels seus principals trets distintius. Albert Sánchez-Piñol ha dit en alguna ocasió que no és que Catalunya tingui un problema amb la llengua, sinó que és la llengua la que té un problema amb Catalunya: el problema és que no hi ha país, que és invisible en termes polítics. El problema, doncs, no és exactament la cultura.

La cultura, tot i els seus problemes, que en té, sobretot és part de la solució. Més que pensar-se a si mateixa, ha de pensar el món: interpretar-lo, criticar-lo, ficcionar-lo. Un paisatge el creen els pintors i escriptors. Un país també. Qui som, què fem, què pensem, com actuem... Tot això ens ho respon més una bona novel·la o una bona pel·lícula que cap tractat sociopolític. El nou regidor de Cultura de Barcelona, Jaume Ciurana, em deia divendres que "la creativitat és el petroli del segle XXI i ha de ser la marca de Barcelona i Catalunya". Doncs això: creativitat, ficció, país.

 
5)
 
Publicat a
  • Avui 28-07-2011 Pàgina 2
 
 
Vicent Sanchis
 
Els resultats de les darreres eleccions autonòmiques i municipals han deixat el Partit Popular en posició privilegiada d'agressió i substitució. D'agressió i substitució lingüístiques. A les illes Balears Francesc Antich ha hagut de cedir govern i presidència a José Ramón Bauzá, un polític que en campanya electoral va fer exhibició d'hostilitat contra el català i que només tocar poder ha obert la veda amb ímpetu. Al País Valencià la victòria renovada de Francisco Camps ha comportat una nova política educativa, en la qual el català deixarà de ser llengua vehicular a l'ensenyament i esdevindrà una maria prescindible. El valencià, al bany maria. Pel que fa a Aragó, que tanca el cercle, la nova presidenta popular Luisa Fernanda Rudi ja ha confirmat que suspendrà la llei de llengües i que recuperarà per al català la denominació i la condició de patuès. O chapurreau. La frontera lingüística pressiona per les vores. Podrien saltar totes les costures. Què farà CiU contra un PP que estreny els límits i més corrosiu que mai?
 
 
6)
 
Publicat en el diari ARA dijous 11 d'agost del 2011
http://www.ara.cat/ara_premium/debat/Empresaris-llengua_0_533946626.html
 
 
Miquel Puig

Ara fa un any vaig assistir a un sopar de l'aleshores candidat a la presidència de la Generalitat Artur Mas, amb un reduït grup d'importants empresaris catalans. Encara es parlava poc de retallades, i un dels temes que més semblava importar era el de la llengua.

Algun empresari era manifestament contrari a la política de promoció del català i algun n'era manifestament simpatitzant. Tanmateix, tots semblaven preocupats per un o altre dels següents problemes:

a) El professional desplaçat. Era general la preocupació per l'efecte dissuasori que sobre els professionals que es plantegen desplaçar-se a Catalunya té que l'escolarització dels seus fills s'hagi de fer en català. D'acord amb ells, aquesta reticència constituiria un fre al desenvolupament econòmic.

b) La minyona. Un empresari -el més hostil a la promoció del català- va plantejar que era ridícul que la seva minyona filipina rebés comunicacions escrites de la Generalitat en català, que ells li havien de traduir.

c) Els nebots. Un empresari -el més catalanista- va plantejar la seva incomoditat amb els excessos de la immersió. D'acord amb ell, uns nebots seus tindrien dificultat per expressar-se en castellà sense que fos notori el seu origen català.

És sabut que en període electoral els polítics tendeixen a l'ambigüitat, i, per tant, no em va sorprendre que les diverses inquietuds quedessin sense una resposta clara. Crec que és important que la tinguin, i que la millor manera de construir-la és observar com les enfoquen els països petits, independents i pròspers: Holanda, Suècia, Israel...

a) El professional desplaçat. Tendim a confondre el professional desplaçat amb l'expatriat. Un expatriat és un professional que treballa en una empresa multinacional i a qui s'envia a un altre país durant un període limitat amb una missió concreta. Molt rarament un expatriat a Holanda decidirà escolaritzar els seus fills en holandès: preferirà o bé l'anglès o bé la llengua nativa, és a dir, una escola "internacional". Encara que aquestes estiguin subvencionades per l'estat holandès, l'opció és costosa per qui la fa, i per això és habitual que l'empresa es faci càrrec dels costos de l'escolarització dels fills dels expatriats.

Un cas completament diferent és el del professional de Saragossa o de Liverpool que decideix acceptar una feina a Barcelona. Ara ja no estem parlant d'un expatriat, sinó d'una persona que decideix establir-se a Catalunya amb la seva família. Què passa en aquests casos a Holanda, a Suècia o a Israel? Que li apliquen la norma general: l'escolarització en el sistema educatiu del país, en la llengua del país. ¿Resulta això dissuasori? Sens dubte. Però no sembla que aquests països estiguin en el camí de l'empobriment.

En definitiva, quan es parla de l'impacte de la política d'immersió lingüística sobre el professional desplaçat, en realitat s'està fent referència al fet que els professionals no catalans preferirien poder establir-se a Catalunya sense que els seus fills haguessin d'aprendre el català. Es tracta d'una pretensió comprensible, però que cap dels països a qui voldríem assemblar-nos considera acceptable.

b) La minyona. ¿En quina llengua es comunica l'estat suec amb una treballadora filipina amb permís de treball en regla i que probablement es comunica en anglès amb la família que li dóna feina? En suec, perquè és una manera de dir-li que, des del moment que ha decidit establir-se a Suècia, espera d'ella que l'aprengui.

c) Els nebots. ¿Constitueix un problema econòmic que un català no pugui expressar-se en castellà com un natiu? Fa unes dècades, la resposta era: sí, perquè aquesta persona difícilment tindria opció a moltes feines fora de Catalunya. Avui la resposta és no, perquè el mercat laboral -salvant molt poques excepcions- ja no exigeix la perfecció dels natius.

Poc després del sopar en qüestió vaig visitar Trujillo, a les profunditats dels dominis lingüístics castellans. El guia turístic de l'Ajuntament va dirigir la visita a la ciutat en castellà amb l'habitual barreja d'erudició i xafarderia. Tothom va semblar quedar-ne satisfet. El cas és que es tractava d'una belga que s'expressava amb tal dificultat que les paraules "Pizarro" o "Trujillo" resultaven difícilment comprensibles. Una de les conseqüències de la globalització és que ja no és important expressar-se com un natiu per exercir la major part de les professions. Ni tan sols la de guia turístic. La immersió no planteja problemes econòmics significatius i als empresaris que els crea neguit farien bé de plantejar el tema que sí que és important per al nostre futur: per què els nostres escolars tenen un nivell mitjà tan baix en totes les matèries.

 
 
7)
Cursos d'esperanto a Barcelona
 
 
Enguany, el grup d'esperanto de Barcelona proposa cursos en tots els nivells del marc de referència europeu per a l'ensenyament de llengües, amb la possibilitat d'exàmens oficials a final de curs. També proposem grups de conversa.

Abans de començar els cursos, us convoquem a totes les persones interessades a una reunió el dia 5 d'octubre a les 19.00h per distribuir-nos per grups, nivells i horaris.

Reunió preparatòria dels cursos d'esperanto a Barcelona: dimecres 5 d'octubre a les 19.00h
Espai CIEMEN
Carrer Rocafort, 242bis, 3r pis, (entrada per la rampa) - Barcelona. Metro: Entença L5

Associació Catalana d'Esperanto
www.esperanto.cat
 
 
8)
Nova edició dels Criteris de la Universitat de Barcelona
 
 
Els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona us presenten una nova edició dels 'Criteris de la Universitat de Barcelona', el CUB, que és el llibre d'estil de la nostra institució.

http://www.ub.edu/criteris-cub

Els criteris que es poden trobar al CUB són lingüístics, bibliogràfics, d'estil i de convencions, i en aquesta nova edició tenen una presentació gràfica més clara, accessible i funcional, pensada sobre la base del disseny universal. El nou CUB millora les possibilitats de cerca —bàsica i avançada—, permet una impressió acurada dels criteris o blocs de criteris, i integra eines del web 2.0.

Esperem que aquesta nova edició us farà encara més útil l'eina, i us recomanem que us subscrigueu a l'RSS per rebre periòdicament els continguts nous que s'hi afegeixin.

Serveis Lingüístics, Universitat de Barcelona
http://www.ub.edu/sl/alt

 
9)
 
Publicat en directe.cat dimecres 21 de setembre del 2011
http://www.directe.cat/noticia/172663/convivencia-civica-catalana-recorre-el-recurs-del-govern-contra-la-interlocutoria-del-tsjc
 
Convivencia Cívica Catalana recorre el recurs del Govern contra la interlocutòria del TSJC sobre el català
 
 

Francisco Caja considera que Mas i Rigua 'són els últims franquistes' per voler excloure el castellà

Convivencia Cívica Catalana ha recorregut el recurs que el Govern va presentar contra la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que instava el Govern a incloure el castellà com a llengua vehicular a l'escola. El president de l'entitat, Francisco Caja, ha dit que el recurs del Govern és 'inadmissible' i mostra 'de la falta de respecte a les lleis' de l'administració. Caja ha dit que la sentència del Tribunal Suprem del desembre del 2010 'és ferma' i per això creu que el TSJC no hauria d'admetre el recurs del Govern. Caja ha dit que el Govern fa 'integrisme lingüístic' i que el president Artur Mas i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, 'són els últims franquistes'.
 
 
Caja ha assegurat que l'actual model d'immersió lingüística que aplica el Govern 'no té existència legal, ni una llei, ni una constitució, ni les lleis catalanes parlen d'immersió'. El president ha afegit que, per tant, és 'una pràctica il·lícita' que l'administració catalana 'utilitza sense cap suport legal i en contra de l'esperit i la lletra de la Constitució'.
 
S'ha preguntat perquè el Govern vol excloure el castellà quan 'està demostrat' que hi ha sistemes bilingües que asseguren 'el perfecte bilingüisme'. El president de Convivencia Cívica Catalana veu una 'intenció política d'excloure el castellà i privar els nens de conèixer aquesta llengua que parlen més de la meitat dels catalans'.
 
Per aquest motiu, ha assegurat que el Govern fa 'integrisme lingüístic' i s'està 'ressuscitant l'inquisició lingüística com en temps de Franco'. 'També Franco deia que era necessari excloure el català de l'ensenyament per conservar la igualtat d'Espanya. És exactament igual, és el mateix argument. Són els últims franquistes, el senyor Mas, la senyora consellera i els que els secunden', ha declarat.
Caja ha considerat que tenint en compte que la societat està en un estat de dret, tenen 'seguretat absoluta' de que tenen la raó jurídica. 'Però si ha deixat de ser un estat de dret que ens ho diguin i adoptarem una altra estratègia', ha afegit.
 
Amb aquest recurs, l'entitat pretén que el TSJC no admeti a tràmit el recurs del Govern que defensa que la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) avala el model d'immersió lingüística i recorda que aquesta norma té l'aval del Tribunal Constitucional (TC).
 
 
10)
 
Publicat en VilaWeb dissabte 24 de setembre del 2011
http://www.vilaweb.cat/noticia/3931556/20110924/escola-valenciana-denuncia-blocatge-conselleria-lensenyament-valencia.html

Escola Valenciana denuncia el 'blocatge' de la conselleria a l'ensenyament en valencià

L'entitat alerta que enguany per primera vegada en la història ha disminuït el percentatge de matriculació a causa de la denegació d'obertura noves línies

Escola Valenciana denuncia amb un comunicat que l'ensenyament en valencià pateix el blocatge de la conselleria d'Educació que ha fet que enguany per primera vegada en la història disminueixi el nombre d'estudiants en valencià. En opinió de l'entitat, el 28% d'alumnes matriculats en valencià contrasta amb el manteniment de la demanda i respon a 'una estratègia impulsada els últims anys basada en l'eliminació i denegació d'obertura de noves línies, la supressió de la figura d'assessor de valencià, l'eliminació de les reunions informatives als pares i mares i la suspensió de la campanya de difusió'. Escola Valenciana denuncia que només un 41% dels centres ofereixen la possibilitat d'estudiar en valencià.

'Mentre es parla públicament de plurilingüisme per darrere s'ofeguen els programes que millors resultats donen en coneixement de llengües, que són els que tenen el valencià com a llengua vehicular', afirma l'entitat en el comunicat.

Escola Valenciana assegura que la conselleria d'Educació 'imposa l'ensenyament vehicular en castellà en quasi el 60% de centres valencians'. L'entitat ha fet públic avui que el curs 2011-12 és el primer des de l'aprovació de la Llei d'ús i ensenyament del valencià de l'any 1983 en que el percentatge de la matrícula d'ensenyament en valencià no ha crescut, passant del 29% al 28%. L'ensenyament en valencià havia crescut en els darrers 28 anys entre el 3% i el 15% anual.

La xifra d'alumnes matriculats (infantil, primària, secundària) és de 784.191 alumnes, dels quals 222.907 estudien en valencià, un 28% del total. El curs passat la xifra d'alumnes matriculats en valencià era d'un 29%, 222.236 de 764.972 en total. Tot i que ha augmentat la xifra total d'alumnes en valencià el percentatge és menor per primera vegada.

Segons l'estudi que Escola Valenciana va realitzar el curs 2009-10, en 270 centres educatius de poblacions de més de 40.000 habitants, allà on es pot triar valencià o castellà més del 50% de famílies trien l'opció de valencià. Però el fet és que només el 41,8% de centres, 1.081, oferten ensenyament en valencià.

'Exigim que es deixen de boicotejar els processos d'obertura de noves línies en valencià i que es recupere el procés informatiu dirigit als pares. No es cobreix la demanda de matriculació en valencià i l'administració ha de donar resposta enlloc de perpetuar la discriminació', reclama Escola Valenciana.

 
 
11)
 
 
Butlletí d'Acció Cultural del País Valencià
 
(divendres 30 de setembre del 2011)
 
http://acpv.cat/php/acpv-butlleti-e/butlleti-30-09-11.html
 
 
12)
 
Diada Estellés a Masquefa
 
 
En defensa de la llengua i la cultura del País a Masquefa celebrem la Diada d'Estellés  amb un soparet valencià -amanit de poesies– el dissabte 8 d'octubre de 2011  a 2/4 de 10 del vespre a la Fonda Can Parellada amb la participació de poetes d'arreu

Preu del sopar : 11 Euros
Reserva i compra de tiquets pel sopar a les oficines de l'Alzinar (Tel. 93 772 68 61) - les places són limitades –
 
Aquests dies a la Biblioteca de Masquefa s'hi podran trobar alguns dels llibres de Vicent Andrés Estellés
 
 
13)
 
Publicat en directe.cat dissabte 24 de setembre del 2011
 
 
L'OCB creu 'gravíssim' i 'inacceptable' que el Govern balear vulgui eliminar el requisit del català als funcionaris
 
L'Obra Cultural Balear creu que seria 'traspassar la línia vermella' en matèria de llengua i demana una rectificació
 
L'entitat Obra Cultural Balear (OCB) considera 'gravíssimes' i 'inacceptables' les afirmacions del Conseller de Funció Pública, Simó Gornés, segons les quals el Govern de les Illes estudia modificar la Llei de Normalització Lingüística per eliminar el requisit de català per als funcionaris. El moviment de l'executiu balear, encapçalat pel PP, seria la reacció a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears que considera constitucional aquest requisit. L'OCB lamenta que la reacció del Govern balear sigui 'reafirmar-se en la seva croada ideològica contra la llengua pròpia de les illes'.
 
L'entitat destaca que el Govern de Bauzá, ha intentat aplicar la sentència recent contra la immersió lingüística a Catalunya, una sentència 'contra l'ús del català' que 'no afecta per res les Balears'.
 
En canvi, 'quan els tribunals ratifiquen els decrets aprovats pels executius de l'arxipèlag en relació a la llengua', el Govern 'fa veure que no l'afecta i segueix endavant en els seus atacs contra els drets dels ciutadans'.
 
Per a l'OCB, la reforma de la Llei de Normalització significaria 'traspassar una línia vermella', ja que suposaria que el PP 'trenca definitivament' el consens entre les forces polítiques creat des dels anys vuitanta en matèria de llengua, que va propiciar l'aprovació de la norma.
 
L'OCB afegeix que la modificació de la norma representaria 'l'incompliment d'una promesa del mateix Bauzá' que, segons l'OCB, havia assegurat 'per activa i per passiva' que no tocaria la Llei. Segons l'entitat, 'el trencament d'aquesta promesa deixaria Bauzá com a un mentider'.
 
Finalment l'Obra Cultural Balear demana 'una altra vegada' al Govern que 'rectifiqui' les polítiques 'antimallorquines' i que centri l'acció 'en allò que realment importa', que és el combat la crisi econòmica.
 
 
14)
 
A partir d'avui, dilluns 3 d'octubre del 2011, InfoMigjorn reproduirà cada dia un pensament dels 500 que conformen el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú. És una gentilesa del seu autor, David Pagès, i de CCG edicions.
 

Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 13).

1. Trobo que és importantíssim que la gent s'adoni que nosaltres som catalans perquè parlem català, i el nostre senyal d'identitat és el català.

 

Montserrat Abelló

Poeta i traductora. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2008

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací