InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 528 (dijous 29/09/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
1) Eugeni S. Reig - ¿Angimbori o atzimbori?
 
 
3) J. Leonardo Giménez - També tenim rabo
 
4) Maria R. Mariné - Curiositats que fan ballar el cap
 
5) Saül Gordillo - Sobirans a internet
 
 
7) Xavier Cortadellas - Immersions lingüístiques
 
8) Josep Maria Loste - La llengua a Girona
 
 
10) Manuel Cuyàs - #twitterencatala
 
 
 
 
14) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
1)
 
Article publicat en EL PUNT dilluns 19 de setembre del 2011
 

¿Angimbori o atzimbori?

Eugeni S. Reig

 
En la primera edició del meu llibre Valencià en perill d'extinció (València, 1.999) vaig incloure el mot angimbori que vaig definir com: «Objecte inútil, inservible, especialment quan té una grandària considerable i més aïna fa nosa.» I vaig afegir: «Aquest mot no té les connotacions d'objecte vell, deteriorat, fet una cafetera, que té la paraula xanca.» I vaig posar el següent exemple il·lustratiu: «A vore quan t'endús l'angimbori eixe que em vares deixar en la terrassa, que quasi no puc ni eixir a regar les plantes.»
Em vaig decidir per la grafia angimbori, perquè aquesta és la forma més generalment usada a Alcoi, la meua ciutat natal, i per consegüent, la que em resulta més familiar. Tanmateix he d'aclarir que a Alcoi també he oït la variant anzimbori, en la qual el so inicial de la segona síl·laba és fricatiu sibilant sonor en lloc de prepalatal africat sonor. Després de publicat el llibre em vaig assabentar que a Otos (la Vall d'Albaida) en diuen argimbori.
El lingüista Jordi Colomina i Castanyer, en el seu llibre Els valencians i la llengua normativa (Alacant, 1995), en fer l'estudi del lèxic de les obres festives del poeta alcoià Joan Valls Jordà (pàg. 194), grafia aquest mot engimbori, que ens diu que és la forma que usava Valls, encara que ens diu que també emprava la variant formal enximbori. A més a més ens informa que ell ha oït a Alcoi, als seus pares, la variant angimbòric. Segons ens diu Jordi Colomina en el llibre citat, aquest mot és una alteració de cimbori. He d'afegir que un amic alcoià m'ha informat que ell ha sentit usar a son pare el mot sambori amb el significat de «trasto, cosa inservible».
Després, gràcies a la informació de Joan Carles Martí i Casanova, vaig saber que al Camp d'Elx, és a dir, a la comarca del Baix Vinalopó, encara es conserva viva la variant atzimbori amb el significat de «persona inútil, que no és capaç de fer res de profit» i Joan Mascarell i Gasol em va informar que va trobar, en una obra teatral tortosina de 1925, el mot atzimbori escrit exactament d'aquesta manera. Es tracta de l'obra de Joan Moreira titulada "No hi ha bon.olla en aigua sola". Parla un pare preocupat perquè son fill es vol fer missioner i diu: «I això que només me parla de bateijá negritos i de buscá atzimboris com los sellos i.l papé de xacolate i que només pensa i resa a san Francisco Cavier i al beato Gil de Federic, me fa creure que Sisco voldria sé també misioniste d'estos».
Com que la grafia -c- en el català preclàssic tenia un so africat alveolar sord, el mot cimbori es devia pronunciar [tsimbòri]. La variant atzimbori, actualment viva al Baix Vinalopó, conserva l'antiga consonant africada, encara que sonoritzada per la presència d'una pròtesi vocàlica inicial. Entenc que aquesta variant és la més fidel al seu origen etimològic i totes les altres variants són corrupcions fonètiques d'aquesta.
La variant anzimbori és el resultat de convertir-se el so africat [dz] en [nz] per nasalització de l'element oclusiu. Aquest mateix fenomen de nasalització del so oclusiu és el que s'ha donat en valencià en llotja ® llonja i en rellotge ® rellonge. La variant angimbori, àmpliament usada en valencià nord-meridional, s'ha originat per palatalització del so [dz] i, en canviar-se la nasal per una ròtica, s'ha format la variant argimbori, usada a Otos. La variant angimbòric, que Jordi Colomina assegura haver oït als seus pares, és el resultat d'afegir a angimbori una /-k/ adventícia, cosa gens estranya, ja que el valencià té tendència a reforçar el final dels mots acabats en i àtona afegint-los una plosiva epentètica, que en aquest cas és una -c- però que en altres és una -t-, com en premi ® prèmit, api ® àpit, etc.
Ni la paraula atzimbori ni cap de les seues variants formals les recull cap diccionari.
En el DCVB he trobat:
ESTIMBORI. m. || 1. Sostre fals, dins una habitació, per a estojar-hi coses de poc ús (Bunyola, Orient); cast. desván, buhardilla. || 2. Embalum que fa nosa (Mall.); cast. adefesio, estorbo. Enhorabona que se llevin els estimboris y paretotes que tenian encorriolada aquesta meravella arquitectònica. Ignor. 7.
ETZIBORI o ETZIGORI m. || 1. Cosa inútil o malgirbada (Ripoll, Empordà, Garrotxa. Pobla de L.); cast. trasto. «Quin etzigori que tragines en aquest vestit!» «Per què et poses aquest etzigori?» Respon que hi vagi el qui li ha manat i si no, a la casa que va li entreguen algun etsibori i riuen i costes seves, Scriptorium, agost 1925 || 2. Estirabot, atzagallada; idea o dita desbaratada (Igualada); cast. salida de pie de banco. «Sempre surts amb el mateix etzibori!» || 3. Avalot festós; cast. alboroto, juerga. I tota una colla de presidaris al voltant aguantant-se el riure pera no destorbar el gran etzigori, Coromines Presons 91.
Joan Coromines, en el seu Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, recull el mot mallorquí etzimbori (III 778a5) del qual diu: “Estimbori; de cimbori contaminat per estibar (i potser també per timba i tomba)”. I en les pàgines 824 i 825 del volum III trobem els comentaris que fa el mestre a etzigori o etzibori, que considera probable que siga “derivat de etzibar, proveït d'un sufix o terminació com la de casori, robatori, desori, bodori, gori-gori, debitori”. També ens informa que el Diccionari Aguiló “ reporta etzibori d'Igualada, amb -b- i amb la definició «romanso, cosa inútil»”. El lingüista ens aporta nombrosos testimonis de la forma etzigori usada per son pare en la seua obra literària (almenys en una ocasió grafiada atzigori), sovint amb el significat de ‘xivarri, gresca, soroll'. També ens diu que en un escrit folklòric ripollés de 1925 apareix el mot amb la grafia etsibori i considera que fa referència a “un vestit malgirbat o un trasto inútil”.
Jo pense que els vocables atzimbori, angimbori, angimbòric, anzimbori, argimbori, engimbori, enximbori, estimbori, etzibori, etsibori, etzigori i atzigori són variants formals del mateix mot i considere que la variant atzimbori és la que hauria de ser la normativa, perquè és la que menys s'allunya del seu origen etimològic i perquè encara es conserva viva en la comarca del Baix Vinalopó. La paraula atzimbori haurien d'incloure-la el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans i el Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua amb dos significats: 1. Objecte inútil, inservible, especialment quan té una grandària considerable i més aviat fa nosa. 2. Persona inútil, que no és capaç de fer res de profit.
Simultàniament també podria incloure's en els diccionaris normatius la variant formal etzigori amb el significat que ens aporta Coromines de ‘xivarri, gresca, soroll'.
La família de vocables formada per atzimbori i totes les seues variant formals és interessantíssima des del punt de vista lingüístic, ja que en ella concorren encreuaments lèxics i evolucions fonètiques molt diverses. Malauradament, el fet que aquesta família de mots no s'haja usat pràcticament gens en la llengua literària ha fet que hagen estat marginats de la llengua culta i no hagen estat recollits mai pels diccionaris normatius. Considere que tenim l'obligació d'esmenar aquest oblit i salvar de l'extinció aquest vocable tan nostre que és una vertadera joia lèxica.
En la segona edició de Valencià en perill d'extinció (València, 2.005) vaig ampliar considerablement l'entrada atzimbori incloent-hi part del que explique en aquest article. El Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (València, 2006) no inclou atzimbori ni cap de les seues variants formals.
No vull acabar sense donar les gràcies a Joan Carles Martí i Casanova, que em va fer saber que al Baix Vinalopó encara es conserva viva la forma atzimbori amb el significat de «persona inútil», a Joan Mascarell i Gasol que em va informar que havia trobat el mot atzimbori escrit en una obra teatral tortosina dels anys 20, a Joan Olivares Alfonso, que em va informar que la variant que s'usa a Otos, el seu poble natal, és argimbori i a Josep Saborit Vilar que, amb els seus coneixements amples i ferms de la fonètica, m'ha ajudat a aclarir que la forma original d'aquest mot tan interessant és atzimbori
 
 
2)
 
Publicat en el diari digital laMalla.cat dilluns 25 de juliol del 2011

(Publicat al Diari de Barcelona el 5 de desembre del 1991)

Girona enamora, però Barcelona ens empadrona. Això se'ns nota a l'hora de dissecar. Entenguem-nos. La bíblia vermella de sant Pompeu ens revela que dissecar vol dir "preparar (un animal mort) per conservar-lo amb aparença de viu", però també vol dir "analitzar minuciosament" alguna cosa. Una polèmica nacional, per exemple. O dues. Tothom ha dit que Banyoles, pàtria d'adopció del famós negre dissecat, és subseu de la Barcelona olímpica, i és veritat, però és una veritat efímera, només durarà uns quants dies de l'any del Senyor de 1992. En canvi, ha passat inadvertit el fet que Banyoles pertany al bisbat de Girona, que existeix des de fa setze segles. Les dues polèmiques nacionals han sorgit a la mateixa jurisdicció episcopal, tant el debat sobre si el negre en qüestió ha de treballar o no en un museu com la discussió sobre si això de la publicitat institucional és massa o no. Tothom hi ha dit la seva, llevat del negre de Banyoles, que calla com un mort.

Deixem ara de banda el color negre, perquè tot i alhora no es pot dissecar. En la guerra verbal s'hi val tot; el fang de la polèmica sobre els anuncis de la Generalitat ha esquitxat des de la Santa Mare Església fins el providencial president Pujol. Fins i tot hem hagut de veure com era atacada la cosa més sagrada de totes, la deessa Salut. Alguns subversius han arribat a l'extrem d'afirmar que fumar, beure i fer el dròpol sí que és vida. Tot s'ha posat en qüestió. Tot? No pas tot. Ningú no ha criticat el fet que els anuncis de la Generalitat són sempre i a tot arreu en català. Es veu que la gent troba que és normal. O no se n'adona. O no hi dóna importància. Això -i no és broma- és un èxit de la política lingüística de la Generalitat.

Fem ara la dissecció d'un cas contrari. A les jornades sobre la llengua que fa mesos va convocar IC, el sociolingüista Francesc Vallverdú hi va arribar d'allò més content, perquè l'acabaven d'atracar, però en català! Tothom el va felicitar. Que quan ens atraquen en la llengua del país, en comptes de tenir un disgust, tinguem una alegria patriòtica, això no és normal. Ja va dir el mallorquí Josep Maria Llompart que la nostra llengua serà normal el dia que els atracaments es facin en català.

Com convèncer els delinqüents? Les institucions no es poden adreçar a les associacions de lladres i assassins perquè no n'hi ha. Malament rai, si n'hi hagués: seria allò del crim organitzat, que diuen als telefilms, l'únic lloc on sí que atraquen en català. Els delinqüents no viuen fora de la societat. Però els defensors de la llei i l'ordre i els que en viuen al marge formen, tots plegats, un món a part, el de la novel·la negra i el cinema negre. El mal és que aquí jutges, policies i proscrits comparteixen una mateixa llengua de treball, que és el castellà. Ara en català només funcionen els mossos d'esquadra que vigilen algunes presons, però és de témer que, en contacte amb la realitat, es castellanitzin.

Què cal fer?, demanava Lenin vint-i-dos anys abans de ser dissecat. Doncs un programa global de normalització lingüística d'aquest món que novel·listes i cineastes anomenen negre, incloent-hi la policia estatal i la Guàrdia Civil. L'actuació a les policies locals, que Miquel Reniu va anunciar la setmana passada, les restes del naufragi de les campanyes normalitzadores de l'Administració de Justícia i els catalanitzats col·legis professionals d'advocats poden servir de llavor per tirar endavant un gran programa adreçat a tot aquest món en què la situació del català és tan negra.

Un cop rellegit aquest article meu del 1991, podríem preguntar-nos: vint anys després, què se n'ha fet, dels protagonistes? A veure. El negre dissecat de Banyoles va tornar a l'Àfrica negra, on va ser enterrat amb tots els honors... i després oblidat: la seva tomba és víctima de la deixadesa, perquè ningú no en té cura. La publicitat institucional continua existint, però no és tan intensa com abans, i val a dir que, almenys la de les nostres principals institucions (Generalitat, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona) continua expressant-se sempre i a tot arreu en català. La llengua dels atracaments -però- continua sent el castellà. Pel que fa a la policia, el desplegament dels mossos d'esquadra com a policia integral ha fet que tinguem, actualment, una policia catalana. Però les presons són un forat negre de la política lingüística: malgrat que Catalunya és l'única comunitat que gestiona les presons, allà dins la megafonia és sempre en castellà i els funcionaris s'adrecen sempre en castellà als presos.

 

3)
 
Publicat en el diari Levante-EMV divendres 16 de setembre del 2011
http://www.levante-emv.com/panorama/2011/09/16/tambe-tenim-rabo/839939.html
 
També tenim rabo
 
 
J. Leonardo Giménez
 
Els modeladors postfabristes i noucentistes de la llengua culta, essencialistes i virtuosos ells, van disfrutar de calent castrant una part important de la parla de totes les variants de la llengua, però especialment de la valenciana. Naturalment no van deixar perdre l'ocasió de capar el «rabo», tatxant-lo de «castellanisme inadmissible». El pobre vocable tenia tots els números per a ser estigmatitzat: es pronuncia i s'escriu com en castellà i s'acaba en «o» àtona. La febra censora i esporgadora del rabo alcançà autoritats lingüístiques gens sospitoses d'essencialisme, com els autors del DCVB, que també el consideraven així, encara que en els exemples que hi posen es pot col·legir que no devem prescindir de tan necessari atribut. Però l'esmentada paraula està ben integrada en l'oralitat, com es pot comprovar en la parla real. El mateix DCVB, després de considerar-lo un castellanisme inadmissible, anota «però molt usat al País Valencià», i inclou cites de la Rondalla de rondalles, en què apareix «rabo» i, entre altres, les frases fetes «fer un nuc al rabo», «què li fa el rabo per a córrer». I podem afegir-ne altres com «gos que no conegues no li alces el rabo», «el rabo entre cames», etc., expressions tan valencianes com el Penyagolosa, el suc d'anguila o el Misteri d'Elx. La qualificació de castellanisme inadmissible de «rabo» començà a canviar amb Joan Coromines, el lexicògraf més reputat de la nostra llengua, que el considerava un arabisme. Eugeni S. Reig, en VPE, el reivindica i el relaciona amb «rabosa», animal que l'anomenem així «pel rabo tan gran que té». Altres vocables relacionats serien «rabera», «rabassa», «rabut», etc. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, com era previsible, l'inclou en el DOPV, com també ho fan els diccionaris del SALT; de manera que podem gastar el «rabo», sense temor que cap esporgador o esporgadora ens el talle. I, naturalment, també el sinònim «cua» (o «coa»), però direm només «cua», d'un peix, la de l'espera, la del cabell lligat i penjant, la d'una filera, el final d´un embassament, etc. i no «rabo», en eixos sentits.

jesusleonardo.gimenez@gmail.com
 
 
4)
 
Publicat en el blog PUNYETERA LLENGUA dijous 30 de juny del 2011
 
Maria R. Mariné
 
“Què deu voler dir nintendo?”, em diu una companya. “Doncs no en tinc ni idea!” Ara resulta que fan servir aquesta marca de consoles per referir-se a alguna altra cosa, penso. Sempre te la fan per on menys t'ho esperes. Segurament deu voler dir això, consola, en un sentit genèric (com la nocilla és crema d'avellanes i cacau i el cacaolat és batut de cacau i la coca-cola i la fanta i el dònut i…, el somni de qualsevol marca, vaja).

Començo a buscar desesperadament al primer lloc on s'ha de buscar qualsevol novetat: el savi Google. Però no hi trobo res. “En quin context ho han escrit?” En aquests casos el context és bàsic, esclar. “Ah, no, aquí, en un article que parla de la nova consola que presenten”, em diu. Ostres, era només curiositat per saber d'on venia el nom! Encara sort.

(Per cert, nintendo en japonès vol dir una cosa així com confia en el que et digui el cel, segons una altra jove sàvia, la Viquipèdia.)

 
5)
 
Publicat a
 
Sobirans a internet
 
Saül Gordillo
 
 
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, acaba d'afirmar que “Catalunya com a país independent seria perfectament viable”. Aquestes paraules tenen un cert valor. No recordo que predecessors seus com Antoni Castells (PSC) o Macià Alavedra (CiU) arribessin a aquest nivell declaratiu o, dit d'una altra manera, fossin tan sincers. L'últim baròmetre de la Generalitat situa el sobiranisme com majoritari a la societat catalana, i és per això que referents com Mas-Colell fan bé dient aquestes coses perquè l'escoltin els sectors més porucs i reticents al procés d'independència. Durant aquesta Diada, un altre predecessor seu a Economia, l'actual president Mas, va advertir que Catalunya ha iniciat ja la “transició nacional”. Són gestos que els més convençuts troben insuficients, però que tenen un efecte gota a gota entre els que mai no s'ho han plantejat seriosament, de tenir un estat propi.
 
Ja sé que internet no és ben bé el món (mal anomenat) real, però als que no militen de la causa sobiranista m'agradaria recordar-los que Catalunya ja és independent a la xarxa. Demà a la una de la nit farà 6 anys que l'organisme internacional ICANN va aprovar el domini per a la llengua i cultura catalana, el primer i únic d'aquestes característiques a tot el món. Va ser un triomf dels internautes que van impulsar una candidatura que, contra tot pronòstic, va obtenir el cat al primer intent. I està sent un altre èxit que el país digital hi hagi apostat. Si consulteu 50mil.cat veureu que el nombre de matrícules catalanes supera les 50.000, i això permet que el català sigui una llengua global molt ben posicionada a la xarxa. Quan les decisions es prenen a 6.000 quilòmetres (Califòrnia) en lloc de 600 (Madrid), la independència és possible i ens fa sentir més orgullosos. Tenim matrícules pròpies en el món digital, però a les carreteres podem ser multats per dur el CAT. Parlem en català arreu del planeta, però a l'escola catalana li volen imposar el castellà.
 
 
6)
 
Publicat en el diari Levante-EMV dimecres 21 de setembre del 2011
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/09/21/cholbi-comparte-preocupacion-valenciano/841528.html
 
Podeu traduir el text amb www.internostrum.com
 
Cholbi «comparte» la preocupación por la reducción del valenciano en la ESO
Las quejas por discriminación del valenciano pasan de 74 a 2.045 por las reclamaciones colectivas
 
 
7)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/453593-immersions-lingueistiques.html
 
Immersions lingüístiques
 
Xavier Cortadellas
 
Els anglesos han de dominar una llengua. Els espanyols, dues. Els catalans, tres. Els aranesos, quatre. Els cambrers de la Costa Brava, set o vuit. Però xampurrejant-les ja en fan prou. Perquè, què vol dir dominar una llengua? Poder fer-hi una conferència? Poder portar un gintònic? Poder entendre's a l'aeroport? I quantes llengües pot dominar un nen? Els psicòlegs generalment no ho concreten. “Un nen –diuen– és com una finestra oberta: pot aprendre tantes llengües com li ensenyin.” Quantes, però? Quatre? Cinc? Quaranta-dues? Jo no he conegut mai ningú que fos capaç de parlar-ne més de cinc o sis. Ioanno Ikonoman, que és grec i que és traductor, diu que en parla trenta-dues. Diuen que el cardenal Mezzofanti, que va viure entre el XVIII i el XIX, en va parlar setanta-dues. Però no va sortir mai d'Itàlia. Ja em diràs tant saber llengües per res. Ah, sí, calla! Les feia servir quan confessava. Els de lletres del meu temps vam tenir un escalfament collonut. “El llatí obre el pas a dominar altres llengües”, deien. I vinga, llatí. A la pràctica, però, quasi tots ens hem encallat amb la tercera. I això encara: perquè passes anys estudiant anglès i un dia descobreixes que entens molt millor l'italià. D'acord. Allò que diu la gent que sap italià: té tants matisos que et penses que els entens, però no els acabes d'entendre. Perquè una llengua, ben mirat, què deu ser? Entre el mandarí i el cantonès hi ha tanta diferència com entre l'italià i l'alemany, però un nen xinès que només sàpiga cantonès i mandarí oficialment només sap una llengua. I és que no hi ha res més trist que submergir-te en un idioma i que després et diguin que t'has equivocat amb l'aigua. Com si haguessis estudiat quenya, que és una llengua èlfica que només es parla als llibres de Tolkien. Sobretot, doncs, vigila on t'immergeixen.
 
8)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/453663-la-llengua-a-girona.html
 
La llengua a Girona
 
Josep Maria Loste
 

El procés de normalització lingüística gairebé mai ha deixat de formar part dels debats polítics al 100%, a voltes emmascarats de qüestions tècniques i judicials. Doncs bé, amb el títol de La llengua a Girona no em vull referir, únicament, a com es parla o com s'expressa la gent, la ciutadania, a la magnífica ciutat dels quatre rius, a l'exuberant, culturalment parlant, Florència catalana, sinó que pretenc fer una ràpida radiografia de com es troba el tema de la llengua, la sociolingüística, en el conjunt de territoris que formen la regió de Girona; el que tècnicament/electoralment s'anomena la demarcació de Girona o que alguns, un xic nostàlgics d'autoritaris règims anteriors, encara denominen “la província de Girona/Gerona”. No hi ha dubte que, en el seu conjunt, l'ús de la llengua a les comarques gironines és força superior a la mitjana catalana; ara bé, comencen a existir zones en què la cosa no marxa gaire bé. Per exemple, en tota la franja costanera, des de Portbou fins a Blanes, amb les excepcions dels llocs que encara conserven l'esplèndid parlar salat, la normalització de la llengua, l'ús del català al carrer, és feble. A més, és molt preocupant que el sector turístic encara no consideri que la llengua pròpia de Catalunya ha de ser un revulsiu per millorar i transformar un model turístic força esgotat. La Costa Brava només tornarà a ser aquella terra màgica i encisadora, allunyada del turisme desendreçat i malgirbat, si inclou, com a valor afegit, la qualitat de la llengua i el seu ple ús en la quotidianitat. A la contrada gironina, molt rica en paisatges físics i geogràfics (mar/ muntanya, interior/costa, urbà/rural), també existeixen diversos “paisatges” lingüístics, graus diversos de consciència lingüística/política; de tota manera, amb excepcions limitades, l'acolliment lingüístic dels immigrants, tot i ser molt complicat, es fa més planer que en altres indrets de la demarcació barcelonina o tarragonina. En aquest sentit, sí que considero que Girona ha de liderar el procés de normalització del català, la lluita a favor de la immersió a l'escola, i rebutjar radicalment (políticament i socialment) aquells que pretenen posar en dubte el concepte del català com a llengua pròpia del territori i utilitzar la llengua com a arma llancívola, al servei de l'unionisme castellanista, per tal d'intentar fracturar la nostra estimada nació catalana.

 
9)
 
Publicat en el diari ARA dimarts 20 de setembre del 2011
 
 
El #twitterencatala és només el primer pas
 
Albert Cuesta
 
Tot i el meu compromís d'evitar els hashtags en els titulars, l'èxit de la piulada massiva de dissabte a favor del Twitter en català justifica que avui me'n desdigui. La iniciativa va sorgir espontàniament per reacció a l'anunci de Twitter sobre la disponibilitat de la seva web en més idiomes, cap dels quals és el nostre. L'empresa segueix sense complir el que el seu conseller delegat va prometre en públic al febrer, en resposta a la campanya de recollida d'adhesions ( http://act.ly/ns ) iniciada fa gairebé dos anys, i m'ha anat repetint en privat des d'aleshores que els tuitaires catalans podríem traduir el servei a la nostra llengua tan aviat el sistema de traducció col·laborativa estigués enllestit. Amb 17 idiomes actius queda clar que no hi ha impediments tècnics per obrir la traducció també al català, sinó que hi ha manca de voluntat dels encarregats per executar les instruccions del seu cap, cosa que no diu gaire a favor de la cadena de comandament de l'empresa, coneguda a Silicon Valley pel seu caos intern.

Ara que el clam s'ha fet general, potser a Twitter els costarà més justificar el menyspreu pel català que van mostrar al setembre, quan els vaig visitar a la seva seu. O potser no: fent-nos més visibles també hem despertat l'oposició visceral dels que troben que amb l'espanyol ja es va a tot arreu, i disparen contra els futbolistes i els presentadors que, ara sí, es manifesten a favor de tenir Twitter en català. Fins a cert punt entenc que hagin trigat a fer-ho: quan el teu mercat és el veí, costa arriscar-te a ofendre uns clients que tenen la pell tan fina. Per això, més enllà de deixar-se traduir al català, el que cal és que Twitter -i altres serveis de la web 2.0- permeti especificar en quin idioma escrivim els tuits i triar en quin idioma volem llegir-los. La barreja actual és un nyap per als que tenim la sort de ser plurilingües. A veure si a San Francisco se n'adonen d'una vegada.

 
10)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/453301-twitterencatala.html
 
#twitterencatala
 
Manuel Cuyàs
 

Dissabte es va organitzar una gran, massiva, piulada reivindicativa perquè els avisos, caràtules i altres informacions del sistema Twitter siguin en català com ja són en altres idiomes amb menys parlants. A les vuit en punt s'havia d'escriure #tuitterencatala a l'ordinador o al mòbil i enviar-ho als amos de l'invent els quals, segons vaig entendre, viuen a San Francisco. Mentre esperàvem que toquessin les vuit van començar les desavinences. Uns piuladors van observar que #twitterencatala contenia una falta ortogràfica i van córrer a avisar tots els altres que ja que es tractava de defensar l'idioma calia ser curosos i escriure #twittererencatalà. De seguida va a aparèixer un altre grup partidari d'escriure #tiwitterenCatalà per donar alçada i importància a la llengua reivindicada. Uns altres ho van trobar insuficient i es van mostrar a favor de piular #twitterEnCatalà, de la mateixa manera que diem el rei En Jaume. Van sortir llavors els entesos avisant que o tots escrivíem #twitterencatala com havíem quedat o els missatges no arribarien. Uns altres asseguraven que arribarien igualment s'escrivissin com s'escrivissin, perquè el Twitter no entén d'accents ni majúscules. Es tractava, però, d'una qüestió de principis. Escriure #twitterencatala era com posar la bandera catalana amb les simples quatre barres del comte Guifré i #twitterEnCatalà era com brandar l'estelada. Si els partidaris del #twitterEnCatalà no van tractar de botiflers els del #twitterenCatalà i aquests no van acusar de traïdors els de #twitterencatalà i els de #twitterencatala no van ser titllats de ser del PP és perquè van sonar les vuit campanades i tothom es va posar a la feina, i perquè a aquella hora començava el Barça i en aquest país quan comença el Barça es fa el silenci i la provisional pau i treva de l'abat Oliba.

A les vuit encara va passar una altra cosa. Va començar el recompte de les primàries d'ERC. Van guanyar Oriol Junqueras i Alfred Bosch, substituts de Joan Pigcercós i Joan Ridao. En saber-se el resultat, Junqueras va dir que maldaria la unitat de l'independentisme català. Titànic.

 
11)

Programació d'activitats Cent anys de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (1911 - 2011)

(del 30 de setembre del 2011 al 26 de març del 2012)

 

Dates: 30/09/2011
Hora: a les 12 hores
Lloc: Jardí Mercè Rodoreda (Institut d'Estudis Catalans)

Dia Internacional de la Traducció. Lectura de textos

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) coordina, un any més, una sèrie d'actes participatius per a fer visible la tasca del traductor.

Aquest any l'Institut d'Estudis Catalans participa en la celebració amb lectures de 5 o 10 minuts de durada de fragments d'obres traduïdes per membres de l'Institut, a partir de les 12 hores del divendres 30 de setembre, al Jardí Mercè Rodoreda (Casa de Convalescència. Carrer del Carme, 47. Barcelona).

Les lectures s'anuncien als webs de l'IEC i de l'AELC, i als mitjans de comunicació.

Organitzat per: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC)

Aquesta activitat forma part de l'Any de la paraula viva



Dates: 03/10/2011 - 30/11/2011
Lloc: Xarxes socials (Twitter, Facebook i blog)

Concurs de microrelats Paraula Viva

En el marc de la campanya “2011, l'any de la paraula viva” de commemoració del centenari de la Secció Filològica de l'IEC, l'IRL proposa un concurs de microrelats a través de Twitter. Amb l'objectiu d'estendre aquesta celebració més enllà de les fronteres del domini lingüístic convidem els estudiants de català de la Xarxa d'estudis catalans de l'exterior que participin en el concurs Microrelats Paraula Viva.

Trobareu les bases del concurs aquí.

Organitzat per: Institut Ramon Llull

Aquesta activitat forma part de l'Any de la paraula viva



Dates: 11/10/2011
Hora: 20 hores
Lloc: Sala d'actes del Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera (Via Romana, 31; Eivissa)

Presentació de les obres: Scripta eivissenca i Atles lingüístic del domini catala (vol. V)

L'Institut d'Estudis Eivissencs, en col•laboració de l'IEC, presenta el proper dimarts, 11 d'octubre, dues publicacions de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

L'obra Scripta eivissenca, de Joan Veny i Àngels Massip, recull textos procedents de l'illa d'Eivissa des del segle XIV fins al segle XXI, seguits tots d'observacions lingüístiques sobre la fonètica que reflecteixen les grafies i els aspectes de morfologia, sintaxi o lèxic que considerem remarcables i que manifesten aspectes de l'oralitat eivissenca (sempre a través de l' scripta). Els textos pertanyen a diversos tipus de gèneres (majoritàriament són no literaris), des de cartes privades o públiques a declaracions en judicis. Al final del volum hi ha un glossari amb totes les paraules que surten comentades en les anàlisis lingüístiques i, al costat, la referència al text on surten (any i gènere).

L'Atles lingüístic del domini català. Volum V. Indústries relacionades amb l'agricultura i Els vegetals, de Joan Veny i Lídia Pons, forma part del projecte de reconegut valor etnogràfic Atles Lingüístic del Domini Català de l'IEC.
Un atles lingüístic és una col·lecció de mapes on es representa la diversitat i la unitat d'una o més llengües en funció de l'espai. El projecte Atles Lingüístic del Domini Català és un programa de recerca sobre la llengua catalana centrat en la diversitat dialectal, i té com a objectiu el tractament informàtic i la publicació del material lingüístic i etnogràfic procedent de cent noranta localitats de tot el domini d'aquesta llengua. Es una obra de referència per a estudiosos, de gran utilitat per a la normativització de la llengua, i que recupera tot un patrimoni de la llengua oral.
És un exemple clar de la gran varietat de paraules que es poden trobar per a designar un mateix objecte, mostra de la riquesa lingüística d'una llengua, en aquest cas, del català.

Joan Veny i Clar, Catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, i un dels lingüístes i dialectòlegs més prestigiosos dels Països Catalans. És director a l'IEC de l'Atles Lingüístic del Domini Català.
Lídia Pons Griera, Catedràtica del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona.
Àngels Massip i Bonet, Doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona.

Organitzat per: Institut d'Estudis Eivissencs

Aquesta activitat forma part de l'Any de la paraula viva



Dates: 18/10/2011
Hora: 18.30 hores
Lloc: Sala Pi i Sunyer de l'IEC

Presentació de l'obra: Des del rovellet de l'ou d'Elx, de Joan Carles Martí i Casanova

L'Il·lm. Sr. Isidor Marí i Mayans, president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, i el Sr. Jordi Solé i Camardons, director de Voliana Edicions, es complauen a convidar-vos a la presentació de l'obra:

Des del rovellet de l'ou d'Elx, de Joan-Carles Martí i Casanova

La presentació serà a càrrec de Vicent Pitarch, membre de la Secció Filològica de l'IEC.

L'acte se celebrarà el dimarts 18 d'octubre, a les 18.30 hores, a la sala Pi i Sunyer de l'Institut (carrer del Carme, 47, de Barcelona).

Descarregar la invitació aquí.

Organitzat per: Voliana Edicions i la Secció Filològica

Aquesta activitat forma part de l'Any de la paraula viva



Dates: 20/10/2011 - 26/10/2011
Lloc: Universitat de València i Universitat Jaume I

Centenari: Manuel Sanchis Guarner (1911-1981)

Podeu consultar el programa de l'Homenatge a Manuel Sanchis Guarner aquí.

Organitzat per: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans

Aquesta activitat forma part de l'Any de la paraula viva



Dates: 02/11/2011 - 12/12/2011
Lloc: web Llengua catalana i xarxes socials

Concurs: "Sigues viu, tingues paraula. 2011, l'any de la paraula viva"

Consta de quatre modalitats: 1. Fotografies de plaques curioses de noms de vies públiques 2. Creació de textos breus amb cognoms i/o topònims 3. Creació i dicció d'embarbussaments 4. Formació de paraules noves a partir de peces lèxiques existents

Bases generals del concurs.

Organitzat per: Direcció General de Política Lingüística, amb l'adhesió del Consorci per a la Normalització Lingüística i el TERMCAT

Aquesta activitat forma part de l'Any de la paraula viva



Dates: 16/11/2011 - 29/02/2012
Hora: Tots els dilluns i dimecres a les 13h, a partir del 16 de novembre de 2011 fins al 29 de febrer de 2012
Lloc: Sala de Graus de la Facultat de Lletres

Fixar i elaborar la llengua avui: reptes i propostes actuals

Amb motiu del centenari de la creació de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, la Universitat de Girona organitza un cicle de conferències dedicat a presentar des de diferents angles de quina manera s'està fixant i elaborant la llengua catalana actual. En aquest cicle intervindran professionals de la llengua de diferents àmbits: món acadèmic, periodisme, asessorament lingüístic i creació literària. Tots els conferenciants tenen una llarga trajectòria professional i un reconegut prestigi en el seu àmbit, tal com es pot veure en el programa que es detalla tot seguit, presentat en tres blocs temàtics.

Més informació: narcis.iglesias@udg.edu

Organitzat per: Universitat de Girona

Aquesta activitat forma part de l'Any de la paraula viva



Dates: 26/03/2012 - 30/03/2012
Hora: Matí/Tarda
Lloc: Universitat de Vic

VIII Lliga de debat universitari

Competició que té com a objectiu fomentar l'ús de la paraula entre l'estudiantat de les nostres universitats, sota el format d'un enfrontament dialèctic entre diversos equips en el qual s'haurà de defensar una posició a favor o en contra sobre un tema d'actualitat.

Organitzat per: Xarxa Vives d'Universitats

Aquesta activitat forma part de l'Any de la paraula viva

 
 
12)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/7-editorials/455252-els-idiomes-no-son-cap-obstacle.html
 
Els idiomes no són cap obstacle
 

La mainada d'origen estranger escolaritzada a Catalunya acaba dominant el català i el castellà per regla general en un termini de sis anys, segons un estudi d'àmbit nacional elaborat per la Universitat de Girona (UdG). La dada és una de les més destacades d'un informe que posa de manifest diverses consideracions que avalen la immersió lingüística com a eina d'integració dels nens i nenes nouvinguts o fills de la immigració.

La situació no és homogènia, naturalment, i es detecten algunes variacions depenent de l'origen lingüístic dels alumnes, i també de l'entorn veïnal on viuen. Hi ha un seguit de conclusions que, tot i semblar òbvies o previsibles, ajuden a fixar amb dades objectives les evidències. Una és que la creació de bosses d'immigració desconnectades de l'entorn lingüístic autòcton fan més difícil l'aprenentatge. L'altra és que hi ha col·lectius determinats que tenen més dificultats per accedir amb solvència a la llengua del país. No hi ha dubte, en aquest sentit, sobre el pes decisiu de l'escola com a factor integrador i centre de transmissió d'una llengua vehicular comuna que permet relacionar-se nens i nenes amb diferents, en alguns casos molt diferents, idiomes materns. I l'altra és la necessitat de fomentar al carrer la desaparició dels guetos, autèntica barrera a la integració lingüística i social.

Una altra conclusió a tenir en compte és el fet que aquest estudi demostra que, al cap i a la fi, la llengua no és cap obstacle a l'hora d'adquirir coneixements, qüestió que es constata a partir del fet, per exemple, que la immersió lingüística en català provoca un major fracàs escolar entre la mainada castellanoparlant. Les dades parlen clar.

 
13)
 
Publicat en VilaWeb dimecres 21 de setembre del 2011
http://www.vilaweb.cat/noticia/3930584/20110921/mascarell-diu-govern-espanyol-solament-protegeix-catala-sino-combat.html
 
Mascarell diu que el govern espanyol no solament no protegeix el català, sinó que el combat
 
Cultura, Ferran Mascarell, ha presentat avui el dossier de política lingüística de l'any passat i l'ha lliurat a la presidenta del parlament.

En una conferència de premsa, ha dit, basant-se en les conclusions del dossier, que el català anava a bon ritme, i ha lamentat 'l'escassa predisposició de l'estat envers la llengua catalana. En paraules seves, el govern espanyol no solament no protegeix la llengua, sinó que la combat, amb les sentències del Tribunal Constitucional i les del Tribunal Suprem sobre la immersió lingüística.

Segons l'informe, les dades són esperançadores per la llengua: el 13% de castellanoparlants s'han passat al català i un 97% dels joves de 19 anys saben escriure bé en català. 'És un èxit de la immersió', ha dit Mascarell, que ha afegit: 'ningú no pot dir que la societat catalana no sap administrar la pluralitat de les seves llengües'.

Ara, la salut de la llengua a la societat contrasta amb l'escàs ús en altres àmbits, com el de la justícia, on encara no s'hi ha normalitzat. De fet, només el 14,5% de les sentències dictades l'any passat a Catalunya es van redactar en català, concretament 37.645, 2.300 menys que l'any anterior, mentre que 221.359 es van dictar en espanyol, onze mil més que no el 2009.

 
14)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
 
1) Eugeni S. Reig - barraco
 
2) Màrius Serra - Visca la llengua viva! (En els 100 anys de la Secció Filològica del IEC)
 
3) Josep Daniel Climent - Un homenatge permanent: la Fundació Enric Valor
 
4) Francesc Viadel - Estellés, un poeta de talla universal
 
5) Antoni Llull Martí - Pasqua, temps de pas
 
6) Pau Vidal - Engavanyat, cruixit, rebregat...
 
7) Pere Ortís - La parla de l'Urgell (Locucions i frases fetes. Lletra N)
 
8) Entrevista a Joan-Daniel Bezsonoff
 
9) Articles d'Albert Pla Nualart
 
10) J Daniel Bezsonoff - El lleó de la muntanya
 
11) Ramon Sangles i Moles - La ironia forada plaques d'acer
 
12) Joan Tudela - Comunicació escrita: reunir les dades pertinents
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2011 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací