InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 526 (dimarts 27/09/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
1) Jaume Corbera Pou - ¿CÒMPLICES DE L'EXTERMINACIÓ?
 
2) Albert Sánchez Piñol - Fi de la llengua catalana
 
3) Pilar Rahola - Carta a Mariano
 
4) Carles Ribera - El català, sense defenses
 
5)  Hèctor López Bofill - Símbols i estupor
 
6) López Tena: “PSOE-PSC, CiU, ERC i ICV estan preparant el terreny per a reintroduir l'espanyol a les escoles catalanes com a llengua vehicular” / Volen reintroduir l'espanyol a les escoles catalanes com a llengua vehicular
 
7) Els 6 arguments del Govern per defensar la immersió davant del TSJC
 
8) Llei d'Iniciativa Legislativa Popular Salvem l'escola en català
 
9) El català, una qüestió de país
 
10) Sergi Durbà - La llengua com a polèmica, com sempre
 
11) El Congrés rebutja demanar l'oficialitat del català a la UE aprofitant el procés de l'admissió del croat
 
12) Xevi Xirgo - I ara, l'aranès
 
13) Jusèp Loís Sans: 'L'atac a l'aranès és part de la batalla espanyolista contra Catalunya'
 
14) El 30 de setembre acaba el termini de presentació al Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular
 
15) Taula rodona PER UN PAÍS DE TOTS, L'ESCOLA EN CATALÀ
 
 
 
1)
 
Article publicat en el blog EL DO DE LA PARAULA dissabte 17 de setembre del 2011
http://dodeparaula.blogspot.com/2011/09/complices-de-lexterminacio.html
 
 
¿CÒMPLICES DE L'EXTERMINACIÓ?
 
 
Jaume Corbera Pou
 
 
“Amb la llengua no s'hi juga”, “Ens mantindrem fidels i en peu en la defensa de la nostra llengua", “Oriol Pujol, ha advertit el PP que, si es trenca el model d'immersió lingüística, no els tindran en compte per a futurs acords”... Paraules, paraules, paraules... Aquestes darreres setmanes una altra vegada els dirigents de CiU s'han omplit la boca de paraules de suposada defensa de la llengua catalana pels atacs del PP i per una resolució judicial que obliga la Generalitat de dalt a fer del català llengua vehicular de l'escola (¿o hauria de dir “del cole”, com ja diu tot déu per Catalunya i propaga la catalaníssima TV3?). Queda molt bé omplir-se la boca de paraules i presentar-se com els grans defensors de la llengua de Catalunya davant els atacs del “Cid Campeador “ pepero... Però aquesta autoproclamació de campions del catalanisme topa amb una realitat ben real: CiU fa anys que pacta amb el PP per a tot allò que li convé (i dic que li convé, no que convé a Catalunya) fent els ulls grossos a la política d'extermini del català que el PP ja practica als territoris on s'hi parla català que controla, el País Valencià, les Illes Balears i, des de fa poc, Aragó. A València, on governa, a pesar de tota la porqueria que l'empastifa, des de fa 16 anys, ha aconseguit que l'ús de la llengua catalana hagi minvat en una proporció escandalosa: des del 1992 al 2005 l'ús a casa, amb la família (que és el darrer reducte on es refugia una llengua marginada), del “valencià” va decaure del 51 % al 36 %, i a la capital, València, disminuí del 22 % al 17 %; i a més a més, la qual cosa no sé si és pitjor, va pujar del 3 % al 10 % el percentatge dels qui creuen que encara s'hauria d'usar menys, és a dir dels qui valoren negativament l'ús de la llengua del país (vegeu-ho a Brauli Montoya Abat: L'ús interpersonal del català al País Valencià, Barcelona 2009). A les Balears, on des de 1982 només hi ha hagut 8 anys de govern autònom no pepero, inicialment havia tingut una posició d'una certa neutralitat, fins i tot de condescendència cap a la llengua catalana (va consentir que fos majoritàriament la llengua vehicular de l'ensenyament), però des de 2003 ha dut una tendència progressiva cap a la reimposició absoluta del castellà, que en el nou govern d'enguany ja s'ha materialitzat amb la supressió de totes les ajudes a les activitats en català, en el tancament de Televisió de Mallorca i de la ràdio Ona Mallorca, en l'anunci reiterat que a partir de l'any que ve s'acabarà el model d'immersió lingüística (¿li sona la cançó, sr. Pujol?), en el projecte de llei de funció pública que suprimeix el requisit del coneixement del català per a accedir a les places de funcionari i en el nomenament per a càrrecs importants al govern de coneguts militants anticatalanistes incitadors a la violència contra els defensors de la llengua. A Aragó, el nou govern ja ha anunciat que derogarà la Llei de Llengües que reconeix uns certs drets a la llengua catalana de la Franja. ¿Quina ha estat la reacció de CiU a tota aquesta política anticatalana del PP? Callar, callar i callar. En aquestes dècades passades CiU ha pactat amb el PP, a Catalunya i a Espanya, quan li ha convingut, i mai li ha posat com a condició que deixàs d'agredir el català... És clar, qualcú dirà, però és que CiU és una coalició que només actua a Catalunya i només es preocupa per Catalunya, i ara sí que protesta perquè és el PP de Catalunya qui ataca el català de Catalunya. Molt bé, doncs, si l'egoisme de CiU i dels seus votants els fa tenir la perspectiva tan curta que consideren que la llengua catalana de fora de Catalunya no és cosa seva, ¿per què després fan servir l'argument dels 10 milions de parlants per a reclamar que el català sigui oficial a la UE? Els catalanoparlants de fora de Catalunya servim a CiU per a donar més pes a les seves reclamacions grandiloqüents, però no existim quan necessitam que ens defensi, perquè nosaltres tots sols no tenim prou força. No hi ha un PP de Catalunya i un PP d'Espanya o un PP de València, o... hi ha un sol PP espanyol, que entre els seus objectius en té un de molt clar: l'extermini de totes les llengües altres que la castellana existents dins el seu imperi. El practica a Galícia, el practica a Navarra (en la versió local UPN), el practica a València, ha començat a practicar-lo a les Balears i ho farà a Aragó. No pot fer-ho a Euskadi ni, de moment, directament a Catalunya, però si CiU, en lloc de combatre'l, l'enforteix, a poc a poc es farà indispensable i llavors ja es veurà ja com actua. De moment, Badalona ja ha caigut i mirau què hi fa.
 
Si a les pròximes eleccions espanyoles el PP treu majoria absoluta l'envestida que rebrem serà terrible, i només suportant-nos tots els catalanoparlants tindrem un mínim d'esperança. Si no treu majoria absoluta i necessita els vots de CiU, ¿què fara la coalició? ¿Negar el seu suport a qui cerca l'exterminació del català o mirar pels seus interessos i trair la llengua? ¿Continuarà CiU sent còmplice del nostre botxí?

 
2)
 
 
Publicat en el diari ARA dissabte 16 de juliol del 2011
http://www.ara.cat/ara_premium/debat/llengua-catalana_0_518348163.html

Fi de la llengua catalana

 
No crec que hi hagi cap literatura que dediqui tants esforços a parlar de la seva pròpia extinció com la catalana. Articles, assajos, contes, novel·les sobre la mort del català. Està irremissiblement condemnat, el català?

Qualsevol observador imparcial podria constatar les agressions constants que rep la llengua. I el més risible és que els enemics del català argumentin que són agressions imaginàries. N'hi ha prou exposant el cas de la Catalunya del Nord: a principis del segle XX només el 10% de la població no parlava el català; a principis del segle XXI no crec que el parli ni el 10% d'aquesta mateixa població. Un procés destructiu, per cert, que no va ser planificat, dirigit i consumat per cap dictadura, sinó per una democràcia.

Qualsevol ment mínimament racional, mínimament objectiva, pot veure el nucli de la qüestió: que Catalunya s'ubica entre dos colossos intolerants, França i Espanya, que han dedicat i dedicaran tots els esforços possibles a destruir qualsevol tret cultural aliè. I com ja sabem pel cas de la Catalunya del Nord, el règim que imperi a Madrid o París no altera l'objectiu final, només les formes i els mitjans. La democràcia no salvarà el català; ben al contrari: legitimarà el seu assassinat. O més ben dit: el català només el salvarà la democràcia catalana.

Però si això és així, si la disparitat de forces és tan aberrant i el català no implica cap lucre directament constatable, ens podríem fer una pregunta alternativa: per què s'estimen tant el català, els catalans? En realitat, es podria considerar que un idioma sense abast internacional és una nosa. Insisteixo: per què, doncs, aquesta tossuderia, per quina raó s'aboquen tants esforços a una causa sense futur aparent?

Dels mbuti (pigmeus) centreafricans hi ha una dada etnogràfica que ens pot deixar bocabadats: els mbuti no tenen idioma propi. Els especialistes encara discuteixen si els pigmeus van perdre el seu idioma en temps remots o si mai no han tingut una llengua pròpia. La qüestió és que allà on siguin els pigmeus parlen la llengua dels seus veïns ètnics. La pregunta immediata és: com pot ser que un poble sencer abdiqui d'un element cultural tan íntim, tan estructurador, tan vehicular com és idioma propi? La resposta, naturalment, és que aquesta pregunta ens la fem per un motiu i només un: que nosaltres som catalans.

Els pigmeus no atorguen cap importància a l'idioma perquè no el necessiten per a res. No m'estic referint a les necessitats comunicatives, sinó d'identitat. Els pigmeus són nòmades, caçadors-recol·lectors de religió animista, políticament acèfals i d'un individualisme exacerbat. Els seus veïns bantus, en canvi, són agrícoles, sedentaris, cristians i amb una societat gerontocràtica. És impossible confondre un bantu amb un pigmeu. Ara fixem-nos en el cas català. Un funcionari de Madrid i un de Barcelona, un pagès del Segrià i un de la Manxa, un arquitecte de Mataró i un d'Almeria: tenen els mateixos problemes. Les mateixes hipoteques, els mateixos horaris laborals i, si fa o no fa, els mateixos ingressos; estiuejaran a les mateixes destinacions i en cas de divorci pagaran pensions semblants. La modernitat és una fàbrica uniformitzadora. La tendència més humana no és la d'assemblar-se, sinó la de diferenciar-se. Constantment busquem elements que permetin als col·lectius, com als individus, tenir una personalitat pròpia. I avui en dia l'única cosa que diferencia un català d'un castellà, un barceloní d'un madrileny, és l'idioma. Per això els catalans esmercen tants esforços a conservar el català, perquè sense un idioma propi l'homogeneïtzació seria total.

Però tornem al principi: s'està morint, el català? La supremacia mediàtica i audiovisual de l'espanyol és irresistible. Però justament perquè hi ha aquesta voluntat de supervivència, el futurible més probable no serà el de la reserva índia, amb els últims catalanoparlants rere quatre tanques; no moriran els últims individus que parlin català, sinó que el català morirà lentament a dins de cada individu. Avui en dia ja es pot constatar que un dels idiomes més parlats a Catalunya és el castellà traduït. És a dir, un registre lingüístic pobríssim, que no inclou cap construcció sintàctica o gramatical pròpia, i que bàsicament consisteix a dir "camió" en lloc de " camión ", i llestos. Qualsevol pot entendre que aquests procés d'agonia lenta, però inexorable, només té una solució: més poder polític autòcton. Però això no és possible perquè els catalans no estan disposats a fer sacrificis per obtenir-lo. Avui en dia ja no es tracta de saber qui salvarà Catalunya d'Espanya, sinó qui salvarà Catalunya dels catalans.

[Això sí, sempre ens quedarà una esperança: l'espanyolisme més ranci, tronat i mesquí. Quan tanco aquest article m'assabento que volen dur Muriel Casals als tribunals. L'estat de reivindicació cívica necessita constants revulsius. I no em ve el cap res més indignant que jutjar una de les persones més íntegres, sacrificades i admirables d'aquest país.]

 
3)
 
Publicat en el diari LA VANGUARDIA divendres 15 de juliol del 2011

Carta a Mariano

Pilar Rahola

És necessari que feu de martell lingüístic per allà on passeu, com un Àtila de la Real Academia?

Benvolgut Mariano. Reconec que t'escric amb cansament, tal vegada perquè el relat és tan conegut que no t'imagines com fatiga. Com saps, et considero un líder sòlid i no participo de les maldats que els teus micròfons amics diuen de tu mateix. Ets estireganyós i perseverant i gràcies a això has aconseguit dominar el cavall indòmit del Partit Popular. També sembles un polític conservador a l'estil britànic, sense els aires rancis d'altres companys teus. Et reconec l'esforç per modernitzar la dreta espanyola i l'esforç encara més gran de basar el teu relat polític en allò que és tangible –economia, recursos, energia– i no en l'èpica essencialista –Espanya, l'imperi i Déu–. I encara que crec que no has aconseguit quallar al cos a cos parlamentari (el teu contrincant tampoc no ha arribat a cap cim), considero que sí que has anat dibuixant un perfil presidencial solvent. El temps dirà si ets més o menys del que aparentes. Tanmateix, i malgrat haver-te sentit personalment assegurar que no pensaves convertir el tema del català en una qüestió de burda baralla política, els teus no paren de donar-nos disgustos. L'obsessió del teu partit amb el català és un d'aquests relats antics que desmunten els teus esforços de centralitat i recorden el caràcter juràssic i, permet-me, retrògrad de la vella ànima pepera.

És que no hi ha manera, estimat Mariano. Tan bon punt arriben els teus a qualsevol territori on el castellà no és l'únic idioma, l'efecte Pavlov es reprodueix amb precisió. I xac!, immediatament prenen decisions que només poden explicar-se des d'una persistent obsessió pel domini lingüístic. No seria hora que canviéssiu el relat? Potser no us passaria res, potser fins i tot semblaríeu més moderns, i, en algunes zones, seríeu una mica més digeribles. Et parlo de canviar el pas, de sorprendre, de no repetir els tics ideològics que més us allunyen de la raonabilitat. El darrer exemple és de Luisa Fernanda Rudi, que, com que no hi ha problemes a l'Aragó, es dedica en cos i ànima a l'únic realment important: el d'aquests pocs poblets que tenen la gosadia de mantenir l'idioma que fa 900 anys que els seus habitants parlen.

Imagina't quin greu problema per al castellà! Com s'ha pogut permetre aquest gest d'imperialisme català! I així, a corre-cuita i sense alè, ha anunciat que derogarà la llei que protegia aquest idioma que, vull recordar-te, és un patrimoni cultural mil·lenari. De veritat és necessari que us convertiu en martell lingüístic per allà on passeu, com si fóssiu Àtila en versió Real Academia? I si fos a l'inrevés? I si Rudi sorprengués tothom i defensés aquesta petita franja lingüística?

Digues-me, s'hauria trencat alguna essència? Però no, res de canviar el relat, no fos cas que perdéssiu la identitat. És el que diu l'escorpí a la granota, quan la pica enmig del bassal: “No tenia elecció, és inherent a la meva naturalesa…”.

 
4)
 
Publicat a
  • Avui 18-07-2011 Pàgina 2
 
 
Carles Ribera
 
Sóc a la cua de la caixa d'una fruiteria de l'Eixample. Escolto com la clienta que tinc davant meu, una senyora de mitjana edat, es dirigeix a la persona que despatxa. Mantenen una conversa breu, mentre li pesen la fruita i paga. La conversa és en castellà, perquè és així com la senyora s'ha adreçat al dependent, que educadament li ha tornat resposta. Després em toca a mi. A mi el senyor del mostrador em parla en català. Bàsicament perquè un servidor se li ha adreçat en català. Parla un català neutral correctíssim que porta après de casa i de petit. Pago i marxo. Al pas de vianants, em trobo la clienta que era davant meu a la fruiteria. Conversa amb el seu marit al pas de vianants. Parlen en un català que no parlarien si no fos la seva llengua materna.

Tenim un problema, amb el català. Bé, en tenim uns quants, de problemes amb el català. Però el principal de tots els mals no és pas que la nostra llengua estigui assetjada políticament per una colla d'espanyols malvats que ens volen mal i que es pensen que aquí parlem català només per tocar els nassos, i si no ho pensen ho fan creure als que no pensen res. El nostre idioma és víctima dels mateixos parlants. Començant pels presidents del país que parlen en castellà en inauguracions de fàbriques a Catalunya, polítics en general que fan declaracions en castellà als mitjans, com si en català no fossin vàlides, o catalanoparlants que enraonen en espanyol entre ells en una fruiteria perquè troben que és la cosa més natural. Podem fer les víctimes tant com vulguem, però si el català està com està és, bàsicament, perquè no hi creiem ni nosaltres mateixos.

 
5)
 
 
 
Hèctor López Bofill

La immersió lingüística a les escoles és un símbol. És la idea de la societat cohesionada al voltant de la llengua que a Catalunya voldríem tenir i que la realitat s'obstina a desmentir. Si després de gairebé trenta anys de normalització lingüística encara es mantenen bosses de població que tenen com a llengua vehicular el castellà i que viuen a barris de ciutats catalanes com si visquessin a Alcobendas és que, tenint present que els més joves d'aquests sectors ja es van escolaritzar en català, el procés de la immersió va fallar, com falla sistemàticament quan als instituts es parla molt més castellà del que es reconeix o quan els nens es socialitzen en castellà a l'hora de pati.

L'ús de la llengua catalana ja es troba dinamitat al carrer, el que provoca indignació és que des de la justícia espanyola ara es pretengui destruir el símbol i ja se sap que atacar la història del desig és molt més punyent i humiliant que atacar la història de la realitat. Si el catalanisme se sent ferit per aquesta nova envestida espanyola és perquè revela les misèries de la seva feblesa, ja que la immersió lingüística també és un símbol d'una altra cosa: el de la gairebé única concessió que es va arrencar per a Catalunya en el procés de transició espanyola. La immersió era una escletxa d'esperança en els anhels de transformació de l'Estat pel qual sospiraven alguns sectors de l'estament polític català. Però també això ha fallat, ha fallat coincidint amb una reforma constitucional que ha culminat allò que ja es volia aconseguir l'any 78: l'exclusió dels nacionalismes perifèrics d'una arquitectura de l'Estat en què només hi ha una nació i una llengua.

Sigui dit de passada: la feblesa catalana també va provocar que les concessions atorgades per Espanya estiguessin enverinades. La immersió lingüística a les escoles es va transformar en un instrument per calmar la mala consciència de la classe mitjana catalana per no defensar la llengua al carrer. Si els nens estudiaven en català a l'escola, pensaven des d'aquests sectors, la continuïtat de la llengua es podia consolidar encara que el catalanoparlant alfabetitzat en castellà durant el franquisme continués consumint premsa, literatura i oci en castellà, es relacionés en castellà en el seu àmbit laboral i canviés de llengua quan els nouvinguts procedents d'Espanya o d'arreu del món se li adrecessin en castellà. Era evident que a l'escola no se la podia carregar sola amb els neulers d'una classe mitjana mesella disposada a arronsar-se davant de la força expansiva del castellà amb tots els poders de l'Estat espanyol al darrere. I ara fins i tot trontolla el bastió escolar, perquè vist el poc coratge d'aquesta classe mitjana i sobretot dels partits polítics majoritaris que la representen, els poders de l'Estat ja han decidit posar fi a aquesta nosa que havia quedat pendent de la transició i obrir el catalanisme en canal.

Per bé que l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol està avisant des de fa mesos de l'onada d'agressions que ara mateix s'estan rabejant contra Catalunya, la federació que ell va liderar, amb més poder que mai a les institucions del país, es limita a mostrar un estupor insolvent, una completa manca d'estratègia per fer front a l'hostilitat i, encara pitjor, una rendició als principals responsables de l'atac: el PP. La primera actitud censurable de CiU és la ingenuïtat: que no es coneix el PP? Que no se sap quin és el seu programa polític? Com es pot arribar a tolerar un pacte per aprovar els pressupostos del 2011 amb el PP i l'endemà que Alícia Sánchez Camacho es presenti al jutjat per denunciar la immersió lingüística a les escoles? Com es pot admetre que el PP aplaudeixi la interlocutòria del TSJC contra la immersió i Oriol Pujol encara declari que “es poden entendre” amb el mateix PP en aquelles qüestions d'àmbit econòmic que no afecten la identitat? No va ser CiU que va permetre que Xavier Garcia Albiol governés a Badalona, o que se signin pactes estables de govern a Castelldefels, a canvi que CiU controli Barcelona, la Diputació i aprovi els ja citats pressupostos?

Hem titllat els gestos de CiU d'ingenus per no qualificar-los de mentiders i de cínics. Des del govern de la Generalitat es menteix quan s'afirma que hi pot haver una solució jurídica per neutralitzar les resolucions judicials contra la immersió. No n'hi ha. Només resta el pronunciament del Tribunal Constitucional espanyol sobre la llei d'ensenyament i en què previsiblement repetirà la interpretació de la sentència sobre l'Estatut: que el castellà també ha ser llengua vehicular a Catalunya. Al govern de CiU li resta doncs o desacatament o submissió, però ja s'insinua el camí que prendran quan al Parlament CiU impedeix aprovar una resolució que proclama el català única llengua vehicular a l'ensenyament i es limita a abonar el mateix text que podria subscriure el Tribunal Constitucional espanyol.

L'únic projecte del govern Mas sembla, doncs, entomar i anar tirant de veta tot camuflant la manca de fermesa amb fantasies i objectius irrealitzables (com pensa encarrilar un pacte fiscal amb Espanya si aquesta ja ha reformat la seva Constitució contra els interessos financers de Catalunya?). Es pot anar amagant el cap sota l'ala i permetre que continuï surant la xarxa d'interessos clientelar que cobra d'Espanya, però sense un relat i sense resultats coherents amb aquest relat no es guanyen eleccions.

 
6)
 
Publicat en la web de SI dimecres 14 de setembre del 2011
http://www.solidaritatcatalana.cat/noticies/lopez-tena-%E2%80%9Cpsoe-psc-ciu-erc-i-icv-estan-preparant-el-terreny-reintroduir-l%E2%80%99espanyol-les-escoles-catalanes-com-llengua-
 
 
López Tena: “PSOE-PSC, CiU, ERC i ICV estan preparant el terreny per a reintroduir l'espanyol a les escoles catalanes com a llengua vehicular”
 

En aquest context s'ha mantingut ferm i ha anunciat que “no comptaran amb el nostre suport ni amb el nostre silenci”

“PSOE-PSC, CiU, ERC i ICV estan preparant el terreny, amb les mocions-trampa que voten al Parlament de Catalunya i al Congrés espanyol, per a reintroduir l'espanyol a les escoles catalanes com a llengua vehicular, i acatar les sentències judicials espanyoles”. D'aquesta manera ha començat la seva intervenció el diputat de SI, Alfons López Tena, deixant clar que amb la supressió de la paraula “única” de la declaració que ha d'aprovar la junta de portaveus s'obre la porta a la reintroducció de l'espanyol, com manen el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem i el TSJC, tornant a l'època franquista. D'altra banda, també ha retret a PSC, CiU, ERC i ICV la seva manca de veritat atès que “ja no estem a la transició per parlar amb ambigüitats, nosaltres som partidaris de dir les coses clares: català única llengua vehicular a les escoles, sí o no? Per què els hi costa tant parlar clar? Per què es neguen a votar que el català sigui llengua vehicular única? Per què voten ara al Congrés el “modelo de conjunción lingüística” a les escoles, i del català com a “centro de gravedad en la escuela catalana sin excluir el castellano”? Van a sotmetre's als tribunals espanyols, estan preparant el terreny”.

També ha retret als partits catalans que abaixin el capi “llepin la mà de qui els dóna de menjar”. Per tot això, ha explicat per activa i per passiva que SI no està disposada a renunciar que el català sigui la única llengua vehicular a l'escola: “en aquestes condicions ni acceptarem ni votarem” i ha afegit que “no comptaran amb el nostre suport ni amb el nostre silenci”.

La setmana passada persones properes a SI van presentar una Iniciativa Legislativa Popular per a blindar el català com a única llengua vehicular a l'ensenyament, perquè no quedi afectada la immersió per la previsible i propera sentència negativa del Tribunal Constitucional.

El web Escola en català conté tota la informació sobre la ILP i permet rebre un plec de fulls per a recollir signatures i, d'aquesta manera, participar d'aquesta iniciativa.

-------------------------

Vídeo

Volen reintroduir l'espanyol a les escoles catalanes com a llengua vehicular

http://www.youtube.com/watch?v=TpKyHKvt1oA&feature=channel_video_title

 
7)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 14 de setembre del 2011
http://www.ara.cat/societat/arguments-Govern-immersio-davant-TSJC-llengua_vehicular_0_554344645.html
 

Els 6 arguments del Govern per defensar la immersió davant del TSJC

La legislació, la jurisprudència anterior, la no-exclusió del castellà, l'atenció individualitzada ja existent, l'aval polític i social del model i els resultats dels alumnes són els eixos que vertebren el recurs presentat al tribunal

El recurs que els serveis jurídics de la Generalitat han presentat contra l'ultimàtum del TSJC perquè el castellà també sigui llengua vehicular a l'escola gira al voltant de sis grans arguments:

El recurs, que es troba en fase de tramitació, consta de 34 pàgines, a les quals s'hi han afegit tota una sèrie de documents annexos que reforcen els arguments que utilitzen els serveis jurídics. Podeu llegir el text íntegre aquí.

 
 
8)
 
Llei d'Iniciativa Legislativa Popular Salvem l'escola en català
 
http://www.escolaencatala.cat/
 
 
9)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/7-editorials/453009-el-catala-una-queestio-de-pais.html

El català, una qüestió de país

Quan els representants parlamentaris de qualsevol país, davant un problema greu, passen per sobre de les seves legítimes diferències i es posen d'acord en un principi o en l'aplicació d'una política irrenunciable, els comentaristes parlen de pacte d'Estat. En aquests temps de crisi hem assistit més d'un cop a aquest cerimonial. És una forma de proclamar que hi ha coses a les quals no es renunciarà mai. Que tant és si governa un color o un altre: aquella política que es pacta no canviarà. Així es genera la confiança i es guanya el respecte.

Aquest és el missatge, nítid i sonor, que han donat cinc màxims representants del Departament d'Ensenyament (o d'Educació) d'aquest país. Ho expressa la consellera actual, Irene Rigau, però també el seu antecessor, Ernest Maragall, i alguns dels anteriors convocats per aquest diari. Aquesta unanimitat té un gran valor. Segurament que cada conseller té crítiques a fer als seus col·legues, però hi ha un principi en el qual tots estan d'acord: el català, l'única llengua pròpia de Catalunya, no es toca. Sota cap concepte, i menys encara amb arguments falsos.

Si a algú li estranya que hi hagi tanta bona entesa, que no busqui estranyes aliances polítiques. En té prou amb examinar el tarannà polític català. CiU i el PSC van ser capaços de fer un gran pacte per l'educació, que a Espanya es va intentar, inútilment, repetir. Catalunya té una llarga tradició de negociació i de pacte. És un sarcasme que Espanya, que sempre ha fet de la imposició la seva forma de relació amb Catalunya, l'acusi de practicar-la. Espanya, no Catalunya, ha convertit el català en una qüestió de país.

 
10)
 
Publicat en el diari digital L'INFORMATIU dimarts 13 de setembre del 2011
http://www.linformatiu.com/opinio/tribuna-oberta/articulo/la-llengua-com-a-polemica-com-sempre/
 
La llengua com a polèmica, com sempre
 
Sergi Durbà
 
Realment desencantat de les polítiques que fan ús i abús dels conflictes lingüístics presents en les nostres terres, potser ha arribat ja el moment d'adoptar una postura digna i allunyada, en bona mesura, de les declaracions i sentències pamfletàries dels respectius partits i tribunals que ens gestionen l'existència i la nostra capacitat de decidir el que volem o no volem parlar. Perquè no ens hem d'enganyar: els catalanoparlants estem sols i no ens ha d'ajudar ningú, ni els que fan campanya assegurant-nos la supervivència de la llengua al País Valencià, ni evidentment els antany terratinents transformats ara en mediocres governants d'extrema dreta.
 
Ni els uns ni els altres. La nostra lluita pel foment del català, del nostre valencià, és solitària. I reclama sacrificis, tot plegat assumir uns costos que no ens mereixem però que ens empenten a plantar-nos d'una vegada per totes. Només amb coherència, sense a penes parpellejar, parlant i escrivint la nostra llengua amb naturalitat i correcció, des de la nostra llibertat individual. Només això. O dit amb altres paraules: ignorant totes i cadascuna de les polèmiques al voltant de la llengua que tant d'impacte mediàtic tenen en la nostra rutina com a ciutadans amb drets consolidats al llarg del temps. La nostra ha de ser una resposta contundent, una demostració de fidelitat lingüística plena que fregue fins i tot el que alguns anomenen desobediència als que ens volen fer veure que és normal i no ho és, és a dir, des del fet de demanar un simple café tallat en castellà en un poble com Sagunt fins al fet de presentar com a extraordinari que una persona reba un ensenyament públic en la llengua pròpia del seu país, o comunitat, o el que siga. Ens farem molt de mal a nosaltres mateixos si dimitim de la nostra llengua a les primeres de canvi o si intentem ser “educats” amb aquells que volen —no hem d'oblidar— esborrar-nos del mapa i convertir-nos, directament, en un patètic aparador turístic connectat a Madrid amb trens d'alta velocitat. Siguem coherents, deixem-los en evidència malgrat que parega impossible i malgrat que siguen més i, en aparença, més organitzats. No és veritat. A la nostra, i a per totes.
 
 
11)
 
Publicat en directe.cat dimarts 13 de setembre del 2011
http://www.directe.cat/noticia/171670/el-congres-rebutja-demanar-l-oficialitat-del-catala-a-la-ue-aprofitant-el-proces-de-d-admi
 
El Congrés rebutja demanar l'oficialitat del català a la UE aprofitant el procés de l'admissió del croat
 
 
CiU ha defensat una Proposició no de Llei perquè 'la tretzena llengua més parlada d'Europa' sigui oficial
 
L'estat espanyol no demanarà a la UE que declari el català llengua oficial a Europa. El Congrés dels Diputats ha rebutjat aquest dimarts la Proposició no de Llei de CiU que instava l'executiu espanyol a sol·licitar l'oficialitat del català coincidint amb la propera tramitació per admetre el croat. En la votació posterior al debat que ha obert el diputat de CiU, Jordi Xuclà, la cambra ha rebutjat la iniciativa amb 26 vots a favor i 315 en contra dels dos grups majoritaris, PSOE i PP. La Proposició de CiU volia aprofitar l'imminent entrada de Croàcia a la UE, amb la conseqüent modificació del reglament lingüístic europeu per incloure el croat, perquè el govern espanyol sol·licités l'oficialitat del catal.
 
El diputat de CiU, Jordi Xuclà, ha defensat al Congrés la iniciativa parlamentària del seu grup, insistint en el gran nombre de parlants que té el català i exposant que hi ha una situació de 'dèficit democràtic' pel no reconeixement oficial d'aquest idioma, de l'euskera i del gallec al sí de la UE.
 
Xuclà ha apel·lat a la 'protecció i foment' de les llengües cooficials de l'Estat que 'diverses lleis es fan pròpies' per demanar als grups del Congrés, i especialment al Govern, que votessin favorablement a la Proposició no de Llei.
 
El diputat català ha afegit que l'objecte de la Proposició és 'instar el govern espanyol a afrontar la superació definitiva d'aquest dèficit de representació i expressió del caràcter plurilingüístic, pluricultural i plurinacional' de l'Estat.
 
A més Xuclà, ha recordat que la proposta no és 'patrimoni' del grup de CiU, sinó que és 'l'expressió de la voluntat manifestada pel catalanisme transversal', que ha identificat amb les formacions d'ERC, ICV, PSC i la pròpia CiU. A més, el diputat convergent ha recordat que l'oficialitat del català a la UE és un mandat d'una llei orgànica com l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
 
Els representants del 'catalanisme transversal' (ERC i ICV, en aquest cas) al que ha fet referència Xuclà han votat favorablement a la proposició de CiU. També s'ha sumat a la iniciativa parlamentària el Bloque Nacionalista Galego (BNG), que per boca del diputat Jorquera ha explicat els motius de l'esmena que hi ha introduït, demanant que el reconeixement oficial es faci extensiu al gallec i l'euskera. El Partit Nacionalista Basc (PNB), al seu torn, també s'ha adherit a la proposta catalana.
 
Pel que fa als dos grups majoritaris de la cambra, PP i PSOE, han declinat donar suport a la iniciativa. Per part del POSE, Juan Moscoso, ha fet una defensa de la pluralitat cultural de l'Estat i ha assegurat que 'sempre' han defensat la presència de les llengües cooficials de l'Estat a la UE. Amb tot, però, el seu grup ha presentat una esmena de tres punts aposta per garantir 'els acords assolits fins ara' a la UE en matèria lingüística, propsa que els eurodiputats puguin participar en els debats parlamentaris en la seva llengua materna, i aposta per 'promocionar les llengües cooficials' en tots aquells àmbits on sigui possible.
 
De la seva banda, el diputat popular Roberto Soravilla ha assegurat que la proposta de CiU 'ofereix algunes dificultats' i ha afegit que no consideren oportú plantejar ara aquesta qüestió. En la seva opinió, 'és preferible esperar que la Unió Europea proposi una revisió' dels tractats lingüístics, que no plantejar el cas en aquests moments quan, ha dit, 'Espanya ha anat perdent pes a la UE i la seva capacitat de negociació és bastant relativa'. Amb tot, però, el popular ha assegurat que el seu grup no està 'en contra en allò essencial' de la proposta.
 
 
12)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/454936-i-ara-laranes.html
 
I ara, l'aranès
 
Xevi Xirgo
 
Si vostès llegeixen avui les dues primeres planes de la secció de Política quedaran, suposo, perplexos. Per un costat, ahir es va saber que el Tribunal Constitucional ha acceptat a tràmit el recurs que el govern espanyol ha presentat contra la llei aprovada pel Parlament que reconeix l'aranès com a llengua oficial de la Val d'Aran. I, d'altra banda, just a la plana del costat, llegiran que Alfredo Pérez Rubalcaba, el candidat del PSOE en les eleccions generals, diu que si governa a Espanya canviarà la llei perquè mai no torni a passar el que va passar amb l'Estatut de Catalunya, que és que uns jutges van corregir un text aprovat en referèndum. Anem a pams. Rubalcaba diu que allò que Catalunya va aprovar en referèndum no ho hauria d'esmenar un tribunal. D'acord. Em vénen al cap, és clar, dues preguntes ràpides. La primera: i per què carai ho diu ara? On era Rubalcaba quan aquí tots ens en lamentàvem? Per què no ho deia, això, quan era vicepresident del govern? La segona pregunta també és fàcil: Rubalcaba no troba bé que uns jutges puguin esmenar un text que ha passat per referèndum; però a ell li sembla bé que ho facin quan un text l'ha aprovat el Parlament? Tan poca cosa és el Parlament català, que el govern de Madrid l'ha de dur al Constitucional perquè ha aprovat una llei que fa oficial l'ús de l'aranès a la Val d'Aran? Aquesta és la pluralitat lingüística que prediquen? Algú hauria d'explicar a Rubalcaba que quan vénen períodes electorals els ciutadans no ens tornem imbècils, no perdem la memòria i no passem a tenir encefalograma pla. Cosa que a vegades em pregunto si no passa a la classe política.
 
 
13)
 
Entrevista publicada en VilaWeb dimarts 20 de setembre del 2011
http://www.vilaweb.cat/noticia/3929961/20110920/jusep-lois-sans-latac-laranes-batalla-espanyolista-catalunya.html
 
Jusèp Loís Sans: 'L'atac a l'aranès és part de la batalla espanyolista contra Catalunya'
 
 
14)
 
 
El 30 de setembre acaba el termini de presentació al Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular
 
 

BASES DEL 13É PREMI BERNAT CAPÓ

DE DIFUSIÓ DE LA CULTURA POPULAR

 

Edicions del Bullent i el Museu Valencià d'Etnologia convoquem, com cada any, el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. El 30 de setembre acaba el termini per a presentar les obres aspirants al premi. Recordem les bases per participar:


1. Pot optar a aquest premi qualsevol obra de divulgació de cultura popular. Els originals que opten al premi es presentaran mecanografiats a doble espai i per una sola cara i hauran de tindre una extensió entre els 100 i 175 fulls Din-A4. Estaran disponibles en format magnètic.

2. Les obres hauran de ser presentades per quintuplicat. A la portada d'aquestes haurà de constar 13é PREMI BERNAT CAPÓ. I en un sobre tancat adjunt, es farà constar el nom, l'adreça i el telèfon de l'autor.

3. La presentació d'una obra comporta que l'autor no en té compromesos els drets d'edició.

4. Les obres aspirants hauran de trametre's certificades abans del 30 de setembre de 2011 a Edicions del Bullent. Carrer de la Taronja, 16, 46210 Picanya (L'Horta Sud). En cas de dubte, telefoneu al 961 590 883 o per e-mail a info@bullent.net.

5. L'import del Premi és de 6.000 euros en concepte d'acompte de drets d'autor, després de la signatura del contracte d'edició corresponent. A més d'una escultura de Ginestar feta expressament per al Premi.

6. El jurat estarà format per Jose V. Aguilar, José Antonio López Mira, Francesc Tamarit, Pablo Vidal i un membre del IECMA.

7. El premi podrà, a parer del jurat, deixar de ser adjudicat però no podrà ésser fraccionat.

8. L'adjudicació del premi es farà el 25 novembre de 2011. El llibre guardonat serà editat per Edicions del Bullent, en valencià, independentment de la llengua de l'original. L'editorial té una opció preferent, durant el termini d'un mes, per a decidir la publicació de les obres no guardonades.

9. Els originals no guardonats podran ser recollits en Edicions del Bullent a partir de quinze dies des de l'adjudicació, durant el termini de tres mesos. Després, seran reciclats.

10. La presentació comporta l'acceptació íntegra d'aquestes bases i dels drets i obligacions que se'n deriven.

Darrers guanyadors:
Màgia per a un poble, de Francesc Gisbert
 
 
Edicions del Bullent
c/Taronja, 16 · 46210 Picanya
tel. 961 590 883 · fax 961 590 845
info@bullent.net
www.bullent.net

 
15)
 
Taula rodona PER UN PAÍS DE TOTS, L'ESCOLA EN CATALÀ
 
Amb motiu del Dia Europeu de les Llengües, Somescola.cat convoca la taula rodona PER UN PAÍS DE TOTS, L'ESCOLA EN CATALÀ
Eugènia de Pagès, catedràtica d'Història i escriptora, moderarà les intervencions de:
- Joaquim Arenas, pedagog
- Montserrat Cortés, professora de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona
- Ignasi Vila, professor de la Universitat de Girona
- Montserrat Company, mestra

Es projectarà un vídeo amb els missatges de diversos catalanòfils d'arreu del món a favor del model d'immersió lingüística de Catalunya.
 
Dilluns 26 de setembre del 2011, a les 19.00 h
Aula Magna de la Universitat de Barcelona - Gran Via de les Corts Catalanes, 585 - Barcelona (metro: Universitat)
Accés lliure
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací